Cultura de pau

Aquest any toparem sovint amb aquesta expressió: cultura de pau. És que el 2000 ha estat declarat per la UNESCO l'Any Internacional de la Cultura de Pau. Aixo vol dir que tores i tots esrem convidats a refle­xionar) a prendre consciencia i a actuar amb J'objectiu d'anar fent possible, d)anar construint, d'anar implantant la cultura de pau. Milers d'institucions d'arreu del món,

A UNA, PUBlICACIÚ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA SANT IGNASI·SARRIA

GENER 2000

milions de dones i homes) joves i grans, de diferenrs races, cultu res, religions i opcions polítiques han aplaudit la iniciativa i treballaran en aques ta línia. També nosalcres. Perque la pau és molt més que un desigi la pau és una necessitat.

Just abans de comen,ar les vacances de Nadal, el dareer dia del trimestre, es va cele­brar al jardí de J'escola un acte pie de significat, condu"it per alumnes i professors de 4t d'ESO, a través del qual es donava a cone;xer la nostra adhesió a la iniciativa inter­nacional . El "Manifesr per la pau" lIegit aquell dia - en el qual el color blanc de la pau era rambé el deis vestirs, el del guarniment de l'arbre de Nada]' el deis coloms - pro­clama que "volem crear un presenr pacífic que serveixi de fonamenr per a un furur millar per a tots" . La pancarta que a hores d'ara encara pellja a la fa,ana és prou explí­cita i encertada per fer coneixer la nostra opinió.

No és fli.ci l substituir la cultura dominant, filia i transmissora de violencia, per una altea cultura que, basada en el respecte a les persones i als seus drets) condueix a la noble cooperació entre grups humans, a la resolució pacífica de conflictes i a una societat verirablement humana. Una nova cultura no s' improvisa i canviar de cultura és una revolució. Per aixo és tan difícil desenvolupar una autentica cuhura de pau. Pero hi ha revolucions que no només són possibles sinó també desirjables. Un gran poeta frances, Charles Péguy, va dir-ho així: "Quan una idea simple pren cos social, s'esdevé una revolució".

Reflexionar) prendre consciencia i actuar per la pau: heus aquí un ban programa i un bon efecte 2000 que no ha de passar desapercebur,

Alfons Banda Tarradellas

f

Ricard Dastis Vila Ricard Dastis i Vila. Trenta-tres anys d'edat.

Casat I'any 1991 i pare de tres fills: Júlia,

de 4 anys; Blanca, de 2 anys, i Pau,

de 10 mesas. Sóc mestre i Uicenciat en

pedagogia en l'especialitat de didactica i

organització escolar. Fins al dia d'avui

sóc membre de la Comunitat de Vida

Cristiana d'Hostafrancs, vinculada a una

exescola de la Companyia de Jesús, i

col·laboro amb la Fundació Lluís Espinal,

actualment en I'area de I'EIDES

(Escola Ignasiana d'Espiritualitat)

i anteriorment en l'area

de Cristianisme i Justícia.

Com vas valorar la proposta per ser el responsable d'EP?

Les pro postes per prendre responsa­bilitat en projectes educatius i

formatius m'interpel·len, i per tant

ho vaig viure amb ¡l·lusió i respecte.

Alhora hauria de saber viure aquesta

nova etapa deixant el contacte diari

amb e1s atumnes i la re1ació afectuosa

amb companys amb qui havÍem compartir projecres comuns.

Com has dlssenyalaquesl primer curs al'EP?

Crec que hi ha una paraula central en la feina d'aquest any: aprendre a coneixer la Primaria i deixar-me coneixer per la Primaria. Voldria fer una trobada personal amb rots e1s educadors durant el primer i segon tri­mestre que esdevingui un punr inicial de dialeg, participar alllarg del segon trimestre en la vida diaria de1s cursos per coneixer la realitat deis a1umnes, constnur els fonamenrs de1s funciona­ment de I'Equip Directiu o Consell de Primaria i cercar els canals de comuni­cació efectius amb els pares. Per tant, la meya inrenció no és realitzar només un apropament tecnic sinó un apropa­ment huma i en direcre a la realitar

global de Primaria.

Qulns reples lé la Primaria?

Er diria que em manca coneixer-la una mica més, pero no vull obviar la pregunta. En primer 1I0c, m'agrada­ria que els reptes no fossin propis sinó del maxim nombre possible d'educadors. Hem iniciar aquest curs amb un nou ideari i cree que per fer­Io reali tat ha d'i l·luminar la realitat actual i e1s nous projectes del col.legi. Els repres, per mi, són inquieruds que projecraria en qualsevol sector del col. legi : potenciar la comunicació per compartir el treball professional, augmentar e1s graus de coherencia entre la utopia d'un projecre educatiu i la realirar d'au la, repensar les me[Q­doJogies d'aprenentatge, en la seva vessant didactica i avaluariva, anar actualirzanr la formació humana i religiosa en el context que vivim ... És a d ir, inquietuds educatives de fons.

Que en penses, de Radio Plalanar?

Ep!Observo que el comentari de les sessions informarives no ha passat per alt...EI Platanar és com un enigma, és actualmenr un pari sense plataners, poc temps pie de nens i nenes, en

2

alguns moments pie de cooces esta­cionats en un cert ordre, i un espai on els missarges comunicatius emer­geixen amb o sense base real , més o menys deformars a mesura que avan­

cen entre els caoces ". És a dir, si

escoltes algun missatge per aquesta radio, dubra i cerca una agencia d' informació més preparada. Seriosa­ment, totes les pares implicades hem

d'invertir temps i transparencia en els

canals de comunicació pares-escola. Fixa't que el comentari del Platanar ha superat el comentari sobre la fa,a­na del col.legi ....

Elleu lemps d'ocl?

Aquest temps esta molt mediatitzat per la realitat familiar. Cerquem acti­vitats per a tora la família i no rant per a1s adults de la famUia. Intentem mantenie els moments per compartir

vivencies i inquietuds amb e1s amies i e1s espais per gaudir de la lectura i la música. Les alrres activitats esran "en

funció de". Suposo que I'edat i el nombre de fills marquen, en positiu,

un temps deis pares.

1, per flnaUllar, la leva lraleclorla en el cololegi?

És cllrta: nOll cursos, i Iligada a la

Reforma Educativa (CES i ESO) i a rambit de I'educació en valors i cate­quesi-religió. Turor, professor de reli­gió, catequista i professor de credits variables formatius en diferents cursos

d'ESO. Coordinador de Segon d'ESO i responsable, sense carrec, de1 disseny

deis crMits formatius. De tota aquesta trajectoria, molt inreressant el que he apres de companys i a1umnes, pero sobretot a1lo que he desapres per situar-me d'una altra manera davanr

de la realitat educativa del Sant Ignasi­Sarria.

Rosa Marta Maluquer

Comunitat Cristiana El pasado día 25 de noviembre se iniciaron las sesiones del "TIEMPO DE ORACIÓN", tal como anunciamos en el pasado número de A UNA.

Estas reuniones, de unos 45 minutos de duración, y dirigidas por el P. L1uís Cortés, constan de rres parres:

• Una exposición sobre algún texto de los Evangelios

• Un tiempo de oración personal, en silencio, en la Capilla

• Una oración com unitaria

La hora de inicio será siempre en jueves, son:

• 20 de enero • 3 Y 17 de febrero • 2, 16 Y 30 de marzo • 13 de abril (Celebración penitencial de Cuaresma) '4yl8de mayo

Os invitamos cordialmente.

REFlEXIONS SOBRE l'IDEARI

"Cal educar per fer comprendre que el conflicte, que sol generar tensió, no és necessiiriament una situació negativa, que hagi d'acabar amb guanyadors ¡ perdedor s, ni en que els drets

de la persona quedin danyats".

Campanya de Nadal Tot agraint la yostra inestimable col·laboració liS infor­mem del resulrar de la Campanya de Nadal:

• 58 caixes (5 1 de nereja i menjar i 7 de roba) • 4 bosses grans • 50 caixes de joguines

Repartides de la segUent manera:

Arrels: 5 caixes + 1 bossa gran de sabares Casal d'avis de sarria: 3 caixes Cotolengo: 6 caixes Centre Sant Jaume: 30 caixes + 3 bosses Centre Gavina: 14 caixes

Recaptació: • Missa de! Pollet : 525.525 pres

Repartides:

Obres Socials Sant Ignasi: 255.525 pres Vene~uela: 100.000 pres Mo~ambic: 130.000 pres Cotolengo: 30.000 ptes Etiopia: 10.000 ptes

• Bústia i ingressos en compte • Festa d'Hivern • Missa del Gall • 100 ptes solidaries. EP • Venda de pastissos. ESO • 1500 ampOlles buides de cava. Batx.

(amb un varor de 15ptes/u nitat)

948.088 ptes 503.467 pres 189.226 pres 87.898 pres 61.805 pres 22.500 pres

Total 2.864.034 ptes.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Victoria Baycr, Jaume Boadas, Rosa Marta Maluquer, Núria Morera. Alfons Banda, M argarita Sabidó, Juan Feo. Casas, Beatriu Forés, Ventura Mariné, Mae Masana, Xavier Mendoza, Carme Muñiz, M. Angels Campderrós, Montserrat Turrull , Alba Esteban.

R~vistfl A UNA Sant Ignasi-Sarria, Carrasco i Formiguera, 32 08017 Barcelona

3

zolilguique..s.'--___ _ Acompanyem en el sentiment:

Els familiars del Sr. Vega, pare de Antonio V ega, personaJ no docent del col. legi.

... cu en ... cu r:a. ... --e ~

I:Ideari de la nostra Comunitat Edu- cativa del Sant Ignasi defi­neix la proposta educativa en quatre aprenentatges: a ser, a saber, a conviure i a viure la fe. El preambul, en explici tar "aprendre a ser" , di u:

La temptació és pensar que el que val és "tenir" i no "ser" . Es diu que el que té "és", i per ano sovint s'ensenya a adquirir coses, com si la possessió engrandís l' anima. L' experiencia pro­funda i I'Evangeli diuen que és quan es dóna que es rep, quan es perd que es guanya".

Tenir i ésser semblen, d'eotrada, termes excloents. Pero, ha són en realitat? Són contradictoris i incompatibles? Podem ''ser ': seo­se 'ceniT'? Qualsevol forma de ''tenir' nega la possibilitat de "ser'? Com eduquem per «ser'? Aquestes i altres són preguntes que ens podríem fer al voltant d 'aquesta qüestió.

ts veritat que mts necessitem béns personals i material s que ens ajudin a desenvolupar-nos com a persones. També necessi­tem ('béns espirituals" (afecte, comprensió, valoració, estima, comprensió ... ) que ens permetin créixer interiorment. És més, mol tes vegades hem constatat que "no tenir, impedeix ser": mirem sinó la realitat de pobresa i marginació en que es troben tan tes persones del 3r i 4t món a les quals la manca d'uns mÍnims els priva de poder-se desenvolu­par com a persones. A l'altre extrem, també hem pogut conei­xer persones a les quals "tenir no els ha ajudat a ser" .

Pero passa que si contraposem de forma radical «ser' i "tenir" estem abocats a un atzucac: no p odem rebutjar el tenir, i al mateix temps dir que no podem viure sense tenir. Més encara que si

oposem el "ser" i el «tenir" de

manera que el segon impossibiliti i el primer. Per tant ens podem demanar: quan "ser 1 «tenir' poden ser incompatibles? Quines preguntes ens hem de formular per saber si en la nostra vida pri­ma el "tenir" sobre el (ser': o a

l' inrevés?

Els textos que hi ha tot seguir poden ajudar-nos a reflexionar:

A I'Evangeli llegim:

"Qui vulgui salvar la vida, la perdra.j pero el que perdi la vida per mi, la sal­vara. Que en t reu l'homc de guanyar tot el món si perd o es destrueix ell mateix"? Le 9, 24-25.

El Papa Joan Pau II, en el capítol 28 de I'Encíclica "Sollicitudo Rei Socialis", diu:

"El sol fet de tenir objectes i béns no perfecciona pas el subjecte si no con­tribueix a la maduració i a l'enri­quiment del seu ser ...

Aquest és, dones, el quadre: hi ha aquells -els poes que posseeixen molt que no arriben veritablement a ser perque, per una inversió de la jerar­quia deis valors, es troben impedits pel culte del tenirj i hi ha els altres -els molts que posseeixen poc o res­els quals no aconsegueixen de real it­zar la scva vocació humana fona­mental perque els falten els béns imprescindibles".

El P. Pedro Arrupe en una con­ferencia adrec;ada als antics

alumnes, a Valencia, deia, en tre

altres coses:

"En comptes d'entendre l'educació com una capacitadó per al servei, es fomenta una mentalitat que exal~a la possessió... l' escola es converteix en un camp d'aprenentatge de tecniques per "escalar" 1I0es, guanyar diners i situar-se - de vegades explotadora­ment- per sobre dels altres" .

Tenir és una manera de viure que

condiciona la relació amb els altres. Qui viu obstinat per tenir

no arri ba a gaudir del que té. Una vida centrada en el tenir és

4

una vida condemnada a la per­

lnanent insatisfacció: mal no

s'arriba a assolir allo que es vol­

dria; sempre queda alguna fira

per arrodonir les necessitats per­

sonals. Una vegada aconseguida

una cosa, es necessi ta , gairebé de

forma immediata, un nou objec­

ti u que justifiqui la dedicació i

l'esforC;J i d 'aquesta manera la vida es conveneix en una cursa

d 'obstacles en la qual hi h a un

neguit permanent per obtenir

"resul tats".

Amb tot, la possibilitat d' aconse­

guir béns materials és un inne­

gable refor~ per motivar-nos afer

coses, a estudiar, a adquirir habili­

tats i a esforc;ar-nos en el trebaU.

Forma part de la cultura i la reali­

tat amb les quals convivim. És, dones, possible "tenir i mante­nir la possibilitat del ser"? Sí,

amb alguna matisació: el límit al

tenir s'haura de situar en el verti­

gen del plaer de l' obten ció per

l'obtenció. Les coses que aconse­

guim poden satisfer-nos solanlent

en la mesura que les posem al ser­

vei de la nostra persona: si tinc un

llibre, una casa, un cotxe, uns

coneixements que no utilitzo per

posar-me de manera egoista sobre

els altres sinó al servei dels altres,

aleshores tine per viure, no vise

per tenir. Perque en darrer terrne

el que es modifica és la rnotivació

de la vida. Sense renunciar a tenir,

hem de procurar que no ens atra­

p' la doria del consum pe!

consurn, cal situar les coses al ser­

vei de la persona i no les persones

al servei de tenir més coses.

Damia Rey I Solé

Elisabet Martí i Carolina Rosés 1 r de Batxillcrat

Nosaltres crelem que no. Fins fa poe pensavem que cada vegada hi havia menys joves eristians i que arribaria un moment que ja no hi hauria cap, pero ens hem adonat, en diverses activi­tats , que hi ha molts joves creients. Creiem i esperem que continu'¡ havent-n'hi.

• •

Lluís Font Formosa Pare d'alumoes de 5e d'EP,

de 3r i 4[ d'ESO i de 211 Batx.

Espero que no seamos los últimos cristianos, por el bien de nuestro mundo. Esta vida necesita de perso­nas comprometidas con los que más sufren, con los más pobres y marginados ... y ésta es la manera de vivir con algo de coherencia el Evan­gelio. Si fuéramos auténticos cris­tianos, esta es una pregunta que nunca nos hubiéramos formulado.

Vaig venir a aquesta casa per tres mesas. Era al setembre

del 1969, i m'hi he quedat fins avui.

Aquí hi he viscut moltes coses agradables.

A la meya vida hi ha hagut momenrs feli<;os i moments

tristos i aquí sempre m'hi he sentit bé.

Heu rigut amb mi quan estava contenta.

M'heu escoltat quan estava preocupada.

M'heu consolat quan estava trista.

M'heu aj udat a enfortir la meva fe.

Ens hem estimar molt, mai no m'he sentit sola; amb

vosaltres sempre he estat acompanyada.

M'heu ajudat, i molt, en la catequesi, en uns anys en que estavem ben soles.

Quan feiem la preparació de la catequesi jo m'emportava la fama i vosaltres feieu la feina.

Ara ha arribat un moment difícil per a mi: aprendre a dir

que no ... El meu esperit és prompte, pero la meya carn ja

5

Som els últims cristians del mil·leni?

Montserrat Arumí Tutora de 20 de Batxillcrat

Jo cree que NO. Si entenem el cristia com qualsevol per­sona que deixa viure el Crist en ella, per a la seva alegria i la deis que s6n a prop seu, senlpre hi hauta cristians.

Antoni Pons Miró t r d'lmegraci6 Social

Crec que nosaltres no som els darrers. Pero sí que penso que la forma de vida deis Cflstlans hauria de partir d'aguesta actitud. És a dir, en línia de compro mis cristia, hem de lluitar per fer d' aquest m6n el millor deIs mons possibles. Perque gui vingui després pugui trobar un Iloc més just, on tota per­sona sigui lliure i el criteri basie sigui l' aeollida al qui és com nosaltres i al diferent. És a dir) una terra l' eslogan de la qual sigui ['Amor.

és feble. Haig de ser realista: tine l'edat que tine, i el eos ja no em segueix com abans. Us ho dic tal com ho sento, d'una manera tranquil.la, pausada i serena, que és la meya

manera d'admetre la realitat. Ha arribat el moment en

que haig d'aprendre a renunciar.

Agraeixo de tot COI tot el que heu fet per mi, que és molr.

Una abra\:ada,

Maria Vendrell i Font

Barcelona, setembre de 1999

Voldria deixar testimoni del mett agraiment a totes aquelles perso­

nes que vaig eoneixer més a fons: el pare Blane (a . e.s.), el pare

Vilanova, el pare Portabella, el pare Tó, la Montse Soler, el Quim,

el loan, la Isabel. També, d'una manera molt especial, a totes les

eatequistes i, en general, totes les persones que han treballat i treba­

!len a tescola. No em voldria deixar ningú; de debó, moltes gracies

a tothom.

En la sociedad del conocimiento, la riq ueza está en las ideas

Las ideas parecen haber sustituido al capital en su función de generador de riqueza. La exploración inteligente de la infor­mación, su conversión en conocimientos, puede que sea la única fueme de competitividad sostenible. Las organizacio­nes así lo están entendiendo, y responden convirtiéndose en más intensivas en información. A su vez, los ciudadanos de los países más avanzados se informacionalizan, es decir, utili­zan información de manera cons tante ranto en el ocio como en el negocio. Y, finalmente, surge con fuerza en la econo­mía un sector información que parece ser el único capaz de generar los empleos que las sociedades requieren para la estabili­dad social. Todos estos cambios son resumidos por la afirmación de que esta­mos entrando en una sociedad informa­cional, en una sociedad del conocimien­to.

La difusión del nuevo paradigma, el de las ideas como motor del crecimiento, preocupa a los Gobiernos, que intentan entender cómo pueden conseguir que sus ciudadanos no pierdan el tren de esta "revolución del conocimiento". Las ac-ciones que puedan planificarse, como por ejemplo la renovación, posiblemente radical, del modelo educativo, la sustitución del "aprender de por vida" al "aprender toda la vida", exige algo más que políticas. Exige todo un cambio social, posiblemente un cambio de valores sociales. Cambiar hacia la sociedad del conocimiento llevará su tiempo, y para conseguirlo es preciso entender mejor por qué ahora el cono­cimiento es la clave del crecimiento y la riqueza. Y es preciso que la gente adquiera como valor personal la renovación imelectual; que esto no sea un valor extendido a todos los niveles de la sociedad. Cosa que, obviameme, generará ten­siones sociales que ahora resulta difícil ni tan siquiera Imagtnar.

Las máquinas nos han servido hasta ahora para robotizar,

pero en el futuro nos ayudarán a aprender y a utilizar mejor el conocimiento que adquiramos. Esta será la verdadera revolución de las tecnologías de la información, y el modelo educativo será uno de los más afectados por ella.

Pero sacar partido a esta revolución posibilitada por las tec­nologías de la información resultará imposible si no entendemos que nada funcionará si los humanos no entra­mos en la ecuación. En otras palabras, tenemos que entender mejor cómo manejamos la información, cómo generamos conocimientos, cómo aprendemos. En este pun-

6

to, captar la diferencia entre modelos de transferencia de información (se produce una sintonía entre las necesidades de información de alguien y las posibilidades informadoras de otro: la captación de conocimientos responde a una espe­cie de conversación en la que ambas partes van modelando su mensaje según la respuesta que va recibiendo del otro) va a resultar fundamental.

y esto tendrá una importancia fundamental en el sistema educativo. Si hasta ahora el sistema se ha basado fundamemalmente en la emi­sión de mensajes, con la esperanza de que alguien los reciba, el futuro puede pasar por un proceso de pacto intelectual, en el que lo que alguien enseña viene a satis facer una necesidad de quien quiere aprender. Por que, en una sociedad tan informacional como a la que vamos, en la que tendremos más inpurs de infor­mación de los que podremos digerir, a uavés de multitud de medios , a cual más sofisticado, ¿cómo podrá competir el enseñante con los media, cómo podrá capturar con una mínima garantía de

éxito la pequeña parte de esa atención del alumno tan perse­guida por Q(ros, en una sociedad en la que la atención de las personas será un recurso escasísimo? La respuesta parece que está en emender que no se podrá seguir transfiriendo infor­mación así sin más, sino que se (endrá que estimular esa atención dispersa del alumno, dándole algo que responda a sus inquietudes: una transacción más que una emisión. Un reto complicadísimo para el que (enemos que prepararnos desde ahora mismo.

En este reto de reaprender a ensenar, tambien será impor­tante detectar formas de medir el conocimiento, formas claramente distimas de lo que hoy entendemos por evalua­

ci6n.

y si esto puede resultar difícil en el sistema educativo, lo será más en las organizaciones, porque, como se verá más adelan­te, la única forma que se nos ocurre, hoy por hoy, de medir el conocimiento, es medir al conocedor. En esta evolución, será también importante determinar qué entendemos por habili­

dades informacionales, es decir, qué tipo de habilidades deberá tener un ciudadano de la sociedad de la información para poder desempeñarse con (ranquilidad.

Alfonso Cornella T/'et de l'arfic!c 'En la sociedad del conocimiento,

la riquew está en las idC/ls"

Trobada Area Social El dia 26 de novembre ens vam reunilr. ~al~ __ -::========~ili~~~rn~1~ Poliesportiu els estudiants i profes-sors deIs cicles de l'area social: d'animació d'acrivirars fisicoesporti­ves, d' animació sociocultural 1

d 'integració social. La iniciativa va 50[­

gir d' un estudiant d'animació al final del curs passat, amb la idea de caneixer estudiants d' altres cicles fora de les

aules. Ha vam anar parlant vam buscar el millar moment, horari, Uoe ¡manera

de fer-ho, i el resultat va superar les expectatlves.

L'objectiu era conviure, que els es tu­dianes es coneguessin, ¡que presentessin i fessin fec als altces alguna activ1tat relacio­

nada amb el seu programa d 'una durada de 30 minuts.

Varen comen¡;;ar els d 'animació sociocultural amb una actuació en que representaven la des-

caberta del foc, que ja va impactar i animar a tot-

Grup d'al umnes e n el Pavelló

hom, en segon lloc els d'integració van

GrOPde

preparar una gimcana amb vuit proves en que tota la gent

(érem 130 persones) podia fer un recorregut. Els par- ticipants havien de superar alguna prova simulant alguna incapacitat: ceguesa, sordesa, discapacitat morriu ... 1 finalment, els estudiants d 'activitats fisicoes­

portives van preparar una coreografia d'aerobic que tots vam seguir

professors d

amb molt d ' entusiasme.

orarlt la & lesta

7

Després vam dinar junts en un dels menjadors de l'escola.

Tots els objectius es van aconseguir, 1

sobretot ens ho vam passar de meravella grades a les iniciatives i cordiali tat d'estu­

diants i professors. Per aixo ja estem pensant a preparar una altra rrobada.

Moltes gracies a tots!

Ventura Mariné, Responsable Animació d'Activitats Fisicoesportives

Marta Munté, Responsable Animació Sociocultural

Anna Sarrias, Responsable Area Social i Integració Social

Paper i guix ... i el blanc El paper i el guix formen part de la vida deis qui, dia rere dia, travessem la porta d'aquesta escala; dues primeres materies que serveixen per comunicar-nas_

El blmlc.

El blanc, diuen, no és cap color, pero dóna lIum, fa net...

El blanc no és cap colO/; pero és el color de la PAU Sembla un contrasentit... Potser la pau no té color, potser la pau no té Nadal.

Cercar la pau des de la nost,-a activitat dü¡¡,-ia, sense esperar un vint-i-cinc de desembre qualsevol, és sens dubte el gran repte i a la vegada la il1usió insistent que ens pe/met acceptar la diferencia, la diversitat d'opinió, les múltiples res postes a un mateix estímu!. Ens ajuda a aprendre els uns deIs altres, per anar més enlla d'allo que el guix pugui escrture o el papel' pugui mostra,

1 tot mirant el guarniment des d'una perspectiva de conjunt (el final de les escales de I'entrada principal és un bon llflj), s'arriba a la cone/usió que no cal

~ ..... _ 'Jtm.¡!se per adornar un arbre de Nadal. Són necessaries allres coses que no pas les pessetes o, en un futur prope/; els

aconseguir transmetre un cert esP.'efjt-fesUu .. Cal posar-s'hi, cal gratar-

ne"rOl¡es. cal maximitzar els í .?'''' ré'cUl'sos humans i rendibilitzar el poc o

molt entusiasme, cal invertir en les persones, cal donar suport o, si més no, cal C/-eure que, plegats, podem transformar manyocs de papel' en estrelles i que les nostres mans poden fotjar el nadal de cada dia. Mmgol'ita Hervella Altmmes de 3r dT:SO

MANIFEST PER LA PAU

L'Escola de Futbol (2n i 3r d'EP)

Fa quatre anys, el Servei d'Esports va dinamitzar I'ESCOLA de FUT­BOL, orientada a iniciar els aprenentatges tecnics d'aquest esport.

La competició és puntual i trimestral. El grup de monitors esta format per Cristian RuH, LluÍs Follt, Santi Monge, Aleix Borras (responsable tecnic),Antoni Boixader, Jai me Segura i Fran Carbó. Tots eHs condueixen els grups denominats "Maragalls", "Tibidabo", "Montsec", "Mol1cjuk" i "Montse­rrae'.

Lobjectiu és aprendre a jugar tot diverrint-se. L Escola vol possi­biliear una continutrat any darrere any d'aquests esportistes que comencen amb tanta il ·lusió.

~--:-:-~ Tant de bó no la perdin en cap moment!

• nDstre~4Ulp~------------------------------

Hoque! patins infantil (H i 2n d'ESO) Hugo Mora, Guil1.Cas[cllcr, Jaime Fusté, Guill.Segura, Alex Segura (entre­nador) Joaq.5anchcz > Borja Ma[a.~, Gustavo Yarda, Alex Reviriego.

(Absems: G.Boadas. C.Corina, J.Pcdró)

10

Futbol prealevr (Se d'EP) Xavicr Arranz (entrenador), e.Garda, C.Cubillas, ].Bclcta, J.Puigdollcrs. O.Selva, E.Soler, Ig.Djm, E.Pla, M.Simó, R.Garcia-Nicto (entrenador)

J.Pugés, S.Fabrcga{, RLópez, D.Francesch, E.Puig, D.Mcncndcz, P.Asell­cor - A.Bosch -X.Fom.

Curs de salvament i socorrisme El Servei d'Esports ha organitzat, entre gener i juny del 2000, un Curs Ofi­cial de Salvament i Socorrisme.

Orientar a Cicles Formatius Superiors, rambé ha estar abert als alumnes d'ESO i Batxillerat que tinguin més de 16 anys i superin els criteris de 80 hores reariques i practiques.

Aquesta titulació, única i reconeguda en (Oc l'Estar, permet ajudar els altres (fonamenralmenr a I'aigua) i atendre una imponalH demanda en el món del treball.

Jean Bouin Aquella nevada dominical de novembre a la ciurar de Barce­lona coincidí amb la cursa adetica urbana de la Jean Bouin. Quaranta esporristes valents (valenrs i esportistes!) representaren Sant Ignasi­Sarria, guanyador en les categories ALEVf (5e i 6e EP) i BENJAMf (3r i 4 t EP), ambdues femenines.

rOctavi Rosés i rErnesto Alonso, entrenadors de la sec­ció d'Atletisme, rot i gelars, van quedar molt satisfe ts.

Natació Trofeu "Nadal" Celebrar a la Piscina de Can Dragó (Non Barris) , els nostres representanrs (46) varen obtenir uns magnífics resul tars, deis quals destaquem e1s "podiums" segUcnrs:

CAMPIONS: Claudia AMIAS (papaUona 42"58), Laura TORRECILLA i Marta GAL! (bra,a 48"56 ¡ 40"95), Crisrina FABREGAS, Patricia FOR­MENT i Anabel ESTEVEZ ( erol, 38"34, 37"80 i 34"25) A1ex SERRA i Javier FERRER (ero l, 38"83 i 26"76) i Jordi DESCARREGA ( bra,a, 53"24)

SOTSCAMPIONS: Cecilia MARTÍNEZ j Maria GAMINDE (bra,a, 1'03""83 i 58"98), Julia VAN-DER VOOR i Núria FERNAN DEZ (eml 48 "87 i 41 "39) i Patricia LOPEZ (esquena, 56"40) Marc SANGENIS, Sergio RiERA, Guillermo CASTEJ ON i Ignac io GAM 1N DE (bra,a, 1'08"15, 47"18, 58"75 i 55"44), Vie'm EST RUCH (esquena, 50"20), i Oriol LUQUE ¡ Juan FABREGAS (erol, 39"71 i 35"08).

)r CLASSIFlCATS: Elena SANFELI U, Andrea GOMEZ-F. j Blanca HUMET (erol, 48"26, 4 1 "10 i 35"42) i Barbara CREUS (b ra,a, 50"56) A1 berro CRESPO (bra,a, 38"93)

Algú es va vendre la vida al diable per tal que li facilirés la feina i no haver-se de mullar els peus. El Clinr East­wood va enamorar la Meryl Streep rot forografianr els de Madison counry; el més agosarats se' n llaneen; rothom desitja fer-ne un de festiu i 6ns i tor alguns en fan quan no toca, i és un reclam [Urísric a ciurats com Sant Fran­cisco, Lisboa o a la vila de Besalú. N osaltres en tenim un; una mena d'apendix que ens perruet fer realirar la maxima Ilarina "mens sana in corpore sano", O 'allí estant, hom pot guaitar !'acrivirat constant deis més menuts, els partits de menys o més rivalitat, el trafee de les deixalles de la euina o , si més no, aturar-se en el buir per fer un parentesi en la rasca quotidiana. Arquitectonicament no deixa de ser un afegitó de metall que fa un servei eomunicariu, una drecera per tirar pe! drer i estalviar-se la volta al neogotic, una manera de poder entrar sense gaire protocol i sartir d'amagatotis, si cal, car forma pan d'una de les portes de dan ere. És també un Iloc de referencia: es pot arribar a saber 011 és el desparx d'aquell professor o determinada aula tot fem-lo servir de punr d'oriemació. Per a molts dels alumnes és un pum de trabada -ni dins ni fora- on poder fer petar la xerrada entre classe i classe. És, en definitiva, un deis recursos que ré I'escala per salvar desnivells, per enderrocar una barrera arquitectonica que s'hauria de vencer amb una arriscada grimpada.

11

Les activitats de primaria Les activitats deis de 1 r EP

• Concert de Nadal El Sabater, obra de teatre

Les activitats deis de 2n EP

• Concert de Nadal

Les activitats deis de 3r EP

• Treba llem I'alimentació Visita a Hostaleria. Com es fan el torrons

Les activitats deis de 4t EP

• Treballem el relleu i el paisatge Sortida a Collserola

Les activitats deis de 5e EP

• Visita al poblat iberic de Calafell

Les activitats deis de 6e EP

• Concert de Sa nta Cecília • Visita al Museu d'Historia

~ Com es fan els torrons?

Hem visita t I'Escola d'Hostaleria

1.- Fem una massa amb els ingredients dios d'una bate-dora. Si són de xocolata s'escalfa per fondre-la.

2.- Posem la massa en un calaix de fusta folrar amb papero 3.- Es deixa reposar dos dies. 4.- Traiem el torró del ealaix i el mesurem per tallar-lo. 5.- Li posarcm sucre i, amb

una pala molr calcora, cremarem

el suere per les dues bandes. Als de .~ ~ I

xocolata hi posarcm cacau - OIS(¿¡;;;;r , "'1"'''''" 6.- Emboliquem amb paper J4ti,'+ .

transparent I el guardem / 1>" . .LlY en una capsa.

.'

12

~ Sortida al pare de ColIserola

El dijous 9 de desembre vam anal' al pare de CoUserola.

Vam cami nar 6ns aIs ferrocarr ils de Sarria, la nostea classe jumamcm amb la A i la E. Quan vam arribar hi havia tres moniwcs que ens van ensenyar unes d iapositives com a introducció. A nosalu es ens va cocar un monitor que es deia loan. Després vam vcure una mica la pare de solana, on coca el sol. i I'obaga, on toca ¡'ombra. Ens va explicar el que era un coll, una carena i una m ¡ca el paisatge, el reHeu. Al cap d'una escona varo jugar a un joc d' identificar plames. També vam veure una banyera de pores senglars i els arbres amb una mica de fango Vam jugar a un joc de buscar objecres, com per exem ple un pinzell, una lupa, un cornavÍs ... Quan vam acabar l'excursió vam dina r i vam jugar.

Ens ho vam passar molt bé!

~ Per Nadal ... Aquesta ha estat l'era de la Solidaritat i aquest és el mis­sarge que, amb el pessebre, hem volgur transmctre aq uesr N adal. Caminem cap al 2000 i volem fer-ho scguim els passos de Jesús, senr 50-

lidaris. No és senzill , pero tenim l'exemple de COL,>

aquells que han deixat les seves petjades en el cam f.

Seria bo que cadascun de nosalcres pogués plas­mar-la, Di? Com podem fer-ho?

En el procés d 'e1aboració d 'aqucst pessebre hem procurar sempre treballar en equipo T ot i no ser facil, ens hem escoltat, acceptat, hem arribat a acords, cns hem ajudat, enriquir uns als altres i progressat junts fius a arribar a ofcrír-vos aquest pcssebre. que no és res més que el resultat visible d 'un treball molt més profundo

Volem pregar perque aquesta sigui la nostra manera de fer en el día a dia, perque siguem capa<)=os de mobilirzar-nos davant les injustícies i de superar les adversítats [Q[S plegats.

Preguem per ser homes i dones sol idarís.

En definiriva, com podem dcixar la nostra pctjada? Prenent el compro-mís de ser homes i dones per als alrres.

Alumnes, mestres I tota els que

hem col. laboral en aquest proJecle comú.

•

-

' ..

•

(redit variable Despla~ats Diferents cultures

Els que fem el credit variable trimestral "Oespla<;ats" vam anar a visitar Ciutat Vella. Primer v'rem visi tar una ONG , "SOS Racisme". Al arribar-hi ens vam dividir en dos grups. El nostre grup va fer una ruta ano menada "walk on the wild side", que en catala vol dir anar pel camÍ salvarge. El nostre grup, en concret, va completar un qüestionari de la gent que hi havia pel carrero Gracies a aixo vam descobrir diversos punts d'opi nió. Hi havia gent que dei a que el barri era molt perillós i que els immigrants eren els responsables deis contin us robaroris. Alues preferien no opinar. Pero vam arribar a la conclusió que robaven tant immigrancs com la gent d'aquest mateix país, pero quan un immigrant roba, corre més la veu i per tant la gent generalitza.

Després de la visita vam tornar a trobar-nos tot el grup i seguidament vam anar a dinar, encara que aquest dinar va ser especial. A la pla~a del Rei vam trobar una terrassa on varem tastar menj ar arabo Tot seguit la professora Beli Comas ens va portar a un restaurant paquistanes, 00

vam poder menjar pa paquistaoes i cuscús.

Aquest credit variable i la sonida ens va servir per aprendre que el que és diferent no és ni millar ni pitjor, simplement diferent. Amb aquest escrit us animem a anar a Ci utat Vella, provar diferents menjars i coneixer una mica més una pan de Barcelona per a molts de nosaltres desconeguda.

Luis Monlo i Marta Valverde. 3r d'ESO

Per Nadal ...

Sortida a l'fMAX

Tates les seccioos de 20 d'ESO varem fee una sortida a l'fmax Pon Vell de Barcelona.

El recorregut fins a I'fmax, el varem realirzar amb els Feerocarrils de la Generalirat fins a l' esració de Plac;a Catalunya, i tot seguir vam caminar Rambla avall, quasi sense tenir temps d'observar els seus teers carac­rerÍstics; cls quioscs, les parades d'ocells i flors ... ja que el temps se'ns ri rava al damunt.

A I'arribar al poer varem local iezar dlpidament I'Ímax i ens hi vam dirigir a gran velocitat. Un cop a dins la sala varem veure dues pel.lícules: Misteris de l'Antic Egipte; amb el sistema Omnimax, pro posada pe! departament de Ciencies Soeials ¡que mosteava i explicava la vida, les ereenees i la cultura de ¡'antie Egipte; i també L5- La primera ciutat a lerpai en siste­ma 3D, amb unes ulleres espeeials. Aquesta segona pel.lícula ensenyava com seria una ciurat espacial.

Al finalirzar les dues projeceions, la gent que no tenia autorirzació va tornar a I'escola i els altees van anar pe! seu compre per acabar de passar-ho bé en aquell mag­nífic dia d'excursió a ¡'fmax.

Gerard LlUo I XavlerVltlarroya. 2n d'ESO

Una bona manera de celebrar el Nadal és fer coneixer als altres I'alegria d 'aquesta [esta. Pcr aixo aquesrs últims dies ens hem estar es[on;:ant per decorar l'escola i preparar les acrivitars que el dia vint-i­dos exposarem a la resta de companys: el pessebre vivent, el cae de nadales, la fabricació d' espelmes, la revisió de joguines (per al centre Sto Jaume), l'elaboració i la venda de pastissos i al tres objecres, que rambé són activitats destinades a recollir fans per al

centre St. Jaume. També s'organitzen uns [OCOS

per als alumnes de 3r d'ESO que vulguin aju­dar als nens d 'aquest centre i CQ-

neixer les seves histories. Pero també hem de preparar el Nadal d'una manera interior ¡personal, intentar millorar com a persones i com a esrudiants, pensar en els nostres crrors í en les di[erents formes de sal ució,

També és temps de pensar en rots aquells que pateixen i ha passen malament i intentar ajudar-los d'alguna manera. Perque un Nadal sense AMOR no és Nadal.

Sara Gaseó, 3r d'ESO

13

r-----~-¿¿Tignes?? Tignes Viernes 3 de Diciembre

del año presente,

nos encontramos en la calle

acordada para el encuentro. Se

puede percibir una confusa

mezcla de excitamiento,

en el am iente. A nuestro

alrededor dentos de personas __ o..

se agrupan en medio de

esquies, tablas de snow y un

sin fin de maletas y equipaje.

Son aproximadamente las diez

y media de la noche y un viento

helado nos sacude la cara

generando unas tímidas

lágrimas en los ojos que

asoman y se deslizan

lentamente por la cara, a la vez

que nos genera un sentimiento

de bienestar y nos hace sentir

más vivos que nunca en lo más

profundo de cada uno. Entonces

notamos como nuestro corazón

se acelera cuando cerramos lo ojos y este frío viento nos

transporta con nuestra

imaginación a nuestro

lugar de destino

(Los Alpes), como un adelanto

de lo que se nos avecina para

los cino próximos días ••.

El pasado puente de la constitución (3-8 de Diciembre) un considerable número de alumnos de segundo de Bachillerato organizamos una expedición a la excelen­te e inacabable estación de esquí de Tignes-Val d'!sere (¿ realmente se acababa?). Después de 12 agotadoras horas de viaje en un autocar donde más de uno no cabía, y después de estar un buen raro intentando colocar todo el equipaje para que ciertas personas no se dejaran la comida, llegamos a Val Claret donde nos esperaban 5 días de nieve, fiesta y adrenalina, eso si, sin ahorrarnos un segundo día de un frío polar y de condiciones extremas para practicar este deporte. Sin embargo. el resto de nuestra estancia se caracterizó por el buen tiempo y

por días soleados, pudiendo así disfrurar~~e;l;a~e~sP;I;é~n-~íríR11~~ITi\ dida vista que nos proporcionaba la Grande Morte (cima de Tignes 3500m) incluyendo el mítico Mont Blanc. Para as­cender hasta la cumbre, dispo­níamos de la mayor infraestruc­tura de todos los Alpes, un fu­nicular de una capacidad de 200 personas.

El tiempo pasó más rápido que nunca y sin darnos cuenca los cinco días ya se habían acabado. Nos encontrábamos sentados en el mis­mo autocar de la ida, de vuelta a Barcelona. con un pensamiento co­mún, cuando volveríamos a repetir esra inolvidable experiencia. ¿Quizá Deux Alpes 2000' El tiempo lo di,á.

Jacinto Ajram y Jaime latlle 20 de Bachillerato.

14

SERVEIS INFORMÁTICS (ATALUNYA, S.c.P. Manteniment d' ordinadors i periferics Xarxes d' area local Venda de Hardware ¡Software Especialistes en empreses

Juan Bravo, 9 Te!. 93 432 4042 Fax 932964250 08014 Barcelona

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

., .:

Estada a Irlanda Estiu 2000

Inscripcions: A partir de l' 1 de febrero a la Secretaria (Jet Sant Ignasi-Sarriii

. .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

LA IllSPANO IGUALADINA, S.A. Empresafundada l 'any 1916

L10guer d'autocars per a excursions, fabriques, viatges, escoles, empreses,

comunions, casamets ...

1 per a qualsevol aItra ocasió els nostres autocars de luxe al seu servei.

PER A MÉS INFORMACIÓ

TELF 93 804 44 51

Esquiar amb el nostre club és més facil i sobretot més economic El club Sport& Travel us facilita la vostra esquiada. Ja us en feiem una pinzellada en I'edició del mes passat,

en la qual us anunciavem que esquiant a través del Club Sport& Travel, el forfait de remuntadors de quasi totes les estacions de la Cerdanya i el Capcir us podia costar fins a un 40% menys.

Aquí uns presentem una graella de preus on podeu comprovar aquests avantatges

Preus i descomptes forfaits temporada 1999/2000 PREU TAQUilLA PREU ~"-&7M_ oTE.

Eyne-SI Pere deis F 2.7:10 1.250 Z80

• Fonl Romeu (adults) 3·600 2· Z00 200

** Font Romeu (adults) 3.600 2.100 1.2,00

Fonl Romeu (adults) , .600 ~·400 200

* Font Romeu (de S a 12 anys i estudiants) 2.860 2. 00 60

** Font Romeu (de S a 12 anys j estudiants) 2.860 1.950 210

Font Romeu (de S a 12 anys i estudiants) 2.860 2.600 260

Font Romeu (esquía la carta 40 hores) 18.200 17·200 1.000

Formisueres ] .250 2·Z00

Formisueres (de S a 12 anys) 2·4Z0 2 .22.0

Les Ansles (adults) :l.87>. ] .600

Les Angles (de S a 12 anys i estudiants) 3·J.5.° :1.200

Porle 2. 00 2. 00

Puillmal 2.860 2. 2,00

Puyvalador 3. 050 2. 4 00

Pu~alador (de 2 a 12 anys) 2 .1 4 0 1' 200

Es~ol Esgui (adults) :l.5.00 2 .800

Es~ot Esguí (de 6 a 12 anys) 2.800 2.4 00

* Aquest forfait es ven en blocs de 6 forfaits i com a maxim es podran utilitzar 3 per dia ** Aquest forfait es ven en blocs de 12 forfaits i com a maxim es podran utilitzar 4 per dia To(s els viatges aquí programats estan sota l'organització tecnica de Viatges Campulié. G.c. 54 MD

Escola tot Temps Esquí

:>5.0 225.

2l2c

12 0

200

360

65.0

840

z OO

4 00

us ofereix tots e/s seus serveis de c1asses particu/ars, co/·/ectives i cursets d' esquí a/pí, snowboard, carving neu verge i fons.

Paquet especial per a menors de 16 anys a Puyvalador Forfait remuntadors + 3 hores curset 2_800 ptes

Informeu-vos en el Club Sport&Travel, a les oficines de Viatges Campulié i al Supeco de Puigcerda, tel. 972 88 23 04 i al *Maxim Vilatenum (Figueres), tel.972 67 27 48

* Horari de dimarts a dissabte, tardes de 5 a 9 hores