entrellat 11 guia diversitat linguistica

7/23/2019 Entrellat 11 Guia Diversitat Linguistica

1/12

11

Guia de recursossobrediversitatlingstica

Guia de recursossobrediversitatlingstica


2/12

Presentaci ................................................................................................................................

Llenges al mn i diversitat lingstica ........................................................

Defensa de la diversitat lingstica ...................................................................

Materials didctics .............................................................................................................

Llenges en perill i sostenibilitat ........................................................................

Diversitat lingstica i Internet ...............................................................................

Textos normatius ...................................................................................................................

Recursos electrnics ........................................................................................................

Entitats ............................................................................................................................................

3

4

6

7

8

10

10

11

12

La UNESCO va aprovar lany 1999

la celebraci el 21 de febrer delDia Internacional de la Llengua

Materna. Enguany, amb motiu

daquesta commemoraci, el Grupde Biblioteques Catalanes

Associades a la UNESCOjuntament amb Linguapax ha

elaborat aquesta guia amb unaselecci de recursos de caire

divulgatiu sobre diversitat

lingstica, amb lobjectiudapropar aquesta realitatal pblic en general.

2

Sumari

Encadeneuun pobledespulleu-lotapeu-li laboca,que s encara lliure.

Lleveu-li eltreballel passaportla taula onmenja

el llit on dorm,s encara ric.

Un poble,esdev pobre iesclau,quan li robenla llenguaheretada dels pares:est perdut persempre ms.

Un populumittitulu a catinaspuggghiatuluattuppatici avucca, ancora libiru.

Livatici utravagghiuu passaportua tavula unnimancia

u lettu unni dormi, ancora riccu.

Un populu,diventa poviru eservu,quannu ci arrubbanua linguaaddutata di patri: persu pi sempri.

Fragment del poema dIgnazio Buttitta,Lingua e dialettu. 1970.(Tradut del sicili per lex Cosials)


3/12

Les llenges, vehicles privilegiats de transmissi del

coneixement cultural, han estat definides per alguns

lingistes com lADN de les cultures, perqu codifi-

quen el coneixement que la poblaci ha heretat dels

seus avantpassats. Cada llengua reflecteix una visi

nica del mn i un patrimoni cultural, a ms de la

manera com una comunitat de parla interactua amb

el seu entorn. La diversitat lingstica s, doncs, un

tresor de coneixements desenvolupats al llarg de la

histria, incloent-hi aquelles prctiques que tenen

a veure amb el manteniment i la gesti sostenible

dalguns dels entorns ms vulnerables i biolgicamentms diversos del mn.

La desaparici de cada llengua suposa, per tant, la

prdua, en la majoria de casos irrecuperable, daquest

coneixement cultural nic, a ms de la integraci

sociocultural de generacions i de valors culturals i

identificadors de cada grup hum.

Cada cop hi ha ms conscincia que el patrimoni

lingstic del planeta es troba en els nostres dies

amenaat. Els pronstics que fan els experts sobreel futur de les llenges sn prou reveladors: alguns

estudiosos vaticinen la desaparici dentre el 90 i

el 95 % de les llenges del mn abans de lany

2100; daltres calculen que noms la meitat aca-

baran desapareixent durant aquest segle. Els proces-

sos duniformitzaci lingstica estan estesos per

prcticament tots els pasos del mn. Sn moltes

encara, per, les rees del planeta que shan

destudiar per entendre millor com funcionen els

fenmens de substituci lingstica i, sobretot, de

quina manera es pot invertir la tendncia actual

amb lobjectiu de preservar la diversitat.

Lextinci de les llenges pot ser provocada per

causes diverses: per pressions externes a les comu-

nitats, que poden ser de caire poltic, econmic,

cultural, militar, etc. o per les actituds negatives

dels propis parlants envers les seves llenges, que

decideixen abandonar-les sovint com a conseqncia

precisament daquestes pressions externes. Moltes

vegades sn els propis pares qui, per una falta

dautoestima, renuncien a ensenyar la llengua prpia

mancada de prestigi als seus fills, ja que creuen

que el seu s no els ser productiu en el futur. Des

del punt de vista poltic, un cop dull a un mapa de

les llenges del mn tamb ens explica que en les

regions on histricament hi ha hagut una major

implantaci de lestat-naci, centralista i uniformit-

zador, la diversitat lingstica s menor, i Europa,

amb un 3 % aproximadament sobre el total de

llenges, ns el cas paradigmtic.

No obstant aix, en els ltims anys, moltes comunitats

arreu del mn han posat en marxa programes de

revitalitzaci lingstica amb la intenci que les seves

llenges es transmetin a les noves generacions i no

sacabin extingint. La introducci de les varietats

autctones en els sistemes educatius ha estat un dels

camins triats per algunes comunitats lingstiques

per recuperar ls de la llengua prpia, potenciant en

molts casos leducaci bilinge o multilinge. En

aquest sentit, lexemple de la immersi lingstica a

Catalunya, reconegut internacionalment, s un casben estudiat pel que fa a la recuperaci i extensi del

coneixement de la llengua prpia. Des dun altre nivell,

la UNESCO, organisme internacional de referncia

en temes de diversitat cultural, est elaborant en

lactualitat un recull de bones prctiques de revitalit-

zaci lingstica i ha aprovat, sobretot en els ltims

anys, documents normatius que tenen com a objectiu

contribuir a la preservaci del patrimoni cultural del

planeta. Entre aquests documents cal destacar la

Declaraci Universial sobre la Diversitat Cultural

(2001), la Convenci per a la Salvaguarda del Patrimoni

Cultural Immaterial (2003) i la Convenci sobre la

Protecci i la Promoci de la Diversitat de les Expres-

sions Culturals (2005). A hores dara, la UNESCO

est preparant un nou Informe Mundial sobre la

Diversitat Cultural, obra clau per entendre de manera

global lestat de la qesti de la diversitat cultural.

Josep Cru

Institut Linguapax

3

PRESENTACI

w

ww.istockphoto.

com


4/12

4

MART, FLIX [ET AL.], ED. Palabras ymundos: informe sobre las lenguas delmundo. Barcelona: Icaria, 2006. 423p. (Antracyd. Anlisis contemporneo;244).

SIGUAN, MIQUEL. La Europa de las lenguas.2a ed. Madrid: Alianza, 1996. 200 p.Aquest llibre ofereix un panorama generaldels orgens histrics de la pluralitatlingstica dEuropa. Tamb shi examinala situaci actual de lensenyament dellenges i la poltica lingstica de la UniEuropea.

TUSON, JESS. Les llenges del mn.Barcelona: UOC, 2006. 62 p.

Llibret de petit format que explica demanera succinta la classificaci de lesllenges del mn (tant tipolgica comgenealgica) i que parla de les circums-tncies que amenacen el seu futur.

TUSON, JESS. Lletres sobre lletres. Bar-celona: Empries, 2006. 108 p. (Bi-blioteca Universal; 211)En un recorregut al llarg de la histria delllenguatge, sanalitzen en aquest llibreels orgens i levoluci de lescriptura,

des de les inscripcions en tauletes defang de lantiga Mesopotmia fins a lesconverses de xat dels nostres dies.

UNESCO. African community languagesand their use in education[En lnia] =Les langues communautaires africaineset leur utilisation dans lenseignement.Pars: UNESCO, [2004].. [Consulta:30 de gener del 2007].

UNESCO ETXEA. Informe sobre lesllenges del mn: sntesi. Barcelona:Unescocat: Angle, 2005. 111 p.Tot basant-se en lanlisi de qestionarisrebuts de ms de 700 comunitatslingstiques, aquest llibre fa un balansobre lestat de les llenges del mn irepassa la seva situaci en els principalsmbits ds. Proposa, a ms, recomana-cions per tal de protegir la diversitatlingstica del planeta.

CRYSTAL, DAVID. La revolucin del lengua-je.Madrid: Alianza, 2005. 167 p. (En-sayo; 266).Aquest llibre del conegut lingista gallstracta alguns dels temes clau dels ltimstemps que afecten la diversitat lingstica:el futur de langls (ms concretament deles diferents varietats de langls), el futurde les llenges en general i el paperdInternet en relaci a la diversitat lin-gstica.

El dilema de la lengua materna [Enlnia]. A: Educacin hoy: boletn delSector de Educacin de la UNESCO.(2003), nm. 6.. [Consulta: 30 degener del 2007].

JUNYENT, CARME. La diversitat lingstica:didctica i recorregut de les llenges delmn. Barcelona: Octaedro: Projecte GE-LA, 1999. 129 p.

KING, LINDA, ED. La educacin en unmundo plurilinge [En lnia]. Pars:UNESCO, 2003. (ED 2003/WS/2). [Consulta: 30 degener del 2007].Aquest document t com a objectiu aclariralguns conceptes i temes clau entorn deleducaci plurilinge i presenta, de formasimplificada i sinttica, les declaracionsi recomanacions de la UNESCO en aquestcamp.

Les langues du monde. Pars: Pour laScience, 1999. 158 p. (Bibliothquescientifique).

Les llenges de Catalunya: quantes llen-ges shi parlen?. Barcelona: Universitatde Barcelona: Octaedro, [2005]. 175p. + 1 DVD.Aquesta obra s el producte que acom-panya lexposici del mateix nom que vapreparar el Grup dEstudi de LlengesAmenaades (GELA), creat a la Universitatde Barcelona amb lobjectiu de promourela recerca i realitzar activitats de divul-gaci i sensibilitzaci. La recerca vamostrar que pel cap baix es parlen a

Catalunya unes 300 llenges.

LLENGES AL MN I DIVERSITAT LINGSTICA

Moltes vegades es pregunta als

lingistes quantes llenges hi ha al

mn. Aquesta pregunta aparentment

innocent s en realitat fora compli-

cada, no tan sols perqu hi hallenges sense documentar, sin per

una ra ms important: la inherent

dificultat que comporta definir qu

s una llengua i qu s un dialecte.

(...) En tot cas, i deixant de banda el

problema destablir criteris clars per

definir qu s una llengua, la majoria

destudis calculen que actualment hi

ha al mn entre 5.000 i 6.000

llenges. La distribuci daquestes

llenges pels continents s molt irre-

gular. Dun total estimat de 6.000,

les llenges africanes i asitiques

en representen una tercera part (32

%) cada grup, mentre que noms el

3 % sn europees. Les llenges ame-

ricanes i pacfiques representen el

15 % i el 18 % del total, respectiva-

ment..

UNESCO ETXEA. Informe sobre lesllenges del mn: sntesi.Barcelona:

Unescocat: Angle, 2005, pgs. 19

i 22.


5/12

ATLES I DICCIONARISAtles de la diversitat. Barcelona: Enci-clopdia Catalana, 2004. 350 p.LAtles de la Diversitat s una obra degran format, de ms de 300 pgines, queajuda a entendre duna manera molt grficala diversitat de lart, de les religions, dela poltica, de la natura i de molts altrescamps. Linguapax hi ha collaborat en laredacci i lelaboraci dels mapeslingstics que corresponen als captolsdedicats al bloc de la diversitat lingstica.En concret els captols sn: Les llengesdel mn, Lescriptura, Les llengesmajoritries, El plurilingisme, Lesllenges en contacte, Les llenges

amenaades i Les llenges oficials.

BADIA I CAPDEVILA, IGNASI. Diccionari deles llenges dEuropa. Barcelona: Enci-clopdia Catalana, 2002. 285 p.Aquest llibre mostra la diversitat lingsticaa Europa amb articles que, de maneramolt clara i ordenada, informen sobre lafiliaci de cada varietat lingstica, eltipus dalfabet que fa servir, el nombre deparlants i el domini lingstic que ocupa,a ms del nom que donen els propis par-

lants a la seva llengua. Hi ha, tamb, acada entrada una explicaci sociolin-gstica histrica de cada varietat i enalguns casos un petit fragment literari dela llengua en qesti amb traducci alcatal. Cont un apndix amb la classifi-caci gentica de les llenges dEuropa,un altre amb la composici lingsticadels estats europeus i un mapa detallaten color.

BERNARD, COMRIE; MATTHEWS, STEPHEN;POLINSKY, MARIA, EDS. The atlas of langua-ges: the origin and development of langa-ges throghout the world. London: Blooms-

bury, 1997. 224 p.

GORDON, RAYMOND G., JR., ED. Ethnologue:languages of the world[En lnia]. 15thed. Dallas: SIL, 2005.. [Consulta:30 de gener del 2007].Ethnologue s la referncia enciclopdicasobre llenges ms completa que existeix.Tant a la versi electrnica com en paperdel seu recull es poden trobar descripcionsde 6.912 llenges, ordenades tant pel

5

seu nom com per continents i pasos.Tamb es poden consultar 208 mapeslingstics de diferents regions del mn.

MORAL, RAFAEL DEL. Diccionario EspasaLenguas del mundo. Madrid: Espasa Cal-pe, 2002. 668 p.Llibre de referncia amb 500 entradesalfabetitzades de les llenges del mn ambinformaci sobre ladscripci gentica,lorigen i la histria, el nombre de parlants,el domini lingstic, els sistemes descriptura,etc. Se citen en total unes 1600 llenges,dialectes i varietats lingstiques.

MOSELEY, CHRISTOFER; ASHER, R. E.,EDS.Atlas of the worlds languages. London;New York: Routledge reference, 2007.

WURM, STEPHENA., ED. Atles of the worldslanguages in danger of disappearing. 2nd. ed.Pars: UNESCO, 2001. 90 p.

GARRY, JANE; RUBINO CARL. Facts about theworlds languages: an encyclopedia of theworlds major languages: past and present.New York: H.W. Wilson, 2001. 896 p.

www.istockphoto.com


6/12

En el rerafons dels tpics i dels prejudicis, per, hi ha la ignorncia i la feblesa. Perqu el coneixement de la realitat,

en aquest cas de les llenges, ens parla digualtat, de possibilitats expressives idntiques, de la conjunci perfecta de

qualsevol sistema lingstic amb les necessitats simbliques i narratives de cada grup de parlants, de cada parlant: tots

aconseguim el mateix amb mitjans essencialment iguals, que noms es diferencien en uns detalls en qu es manifesta la

pluralitat rica de les formes expressives.

TUSON, JESS. Patrimoni natural: elogi i defensa de la diversitat lingstica. Barcelona: Empries, 2004. (Biblioteca

Universal; 187), pg. 84.

Defensa de la diversitat lingstica

COMELLAS, PERE. Contra limperialisme lingstic: a favorde la linguodiversitat. Barcelona: La Campana, 2006.184 p. (Obertures; 18).

MORENO CABRERA, JUAN CARLOS. De Babel a Pentecosts:

manifiesto plurilingista. Barcelona: Horsori, 2006. 99p. (Cuadernos para el anlisis; 20).

MORENO CABRERA, JUAN CARLOS. La dignidad e igualdad delas lenguas: crtica de la discriminacin lingstica. Madrid:Alianza, 2002. 316 p. (Ensayo. Lingstica; 154).Aquest llibre constata el fet que totes les varietatslingstiques del mn tenen un grau de desenvolupamentsimilar i que no hi ha llenges ms simples o ms complexes,ms o menys cultes o ms o menys tils per a la comunicaci.Una mplia gamma de prejudicis lingstics sn analitzatsen aquest llibre, que cont captols amb ttols tan significatiuscom ara: els mites sobre la diversitat de llenges, elxovinisme lingstic o lorigen de les llenges grans s molthumil. Un dels apndixs del llibre recull un centenar demites, prejudicis i tpics sobre les llenges que sn comen-tats per lautor.

SIGUAN, MIQUEL. Bilingismo y lenguas en contacto. Madrid:Alianza, 2001. 368 p.

TUSON, JESS. Histries naturals de la paraula. 10a ed.Barcelona: Empries, 2006. 112 p. (Biblioteca Universal;110)Homenatge al poder de la llengua, aquesta obra s unrecorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les

paraules. Shi fa una revisi atrevida de vells conceptescom ara el bilingisme, la tolerncia o la unitat de la llengua.

TUSON, JESS. Mal de llenges: a lentorn dels prejudicislingstics. 2a ed. Barcelona: Empries, 2002. 155 p.(Butxaca; 112).

TUSON, JESS. Patrimoni natural: elogi i defensa de ladiversitat lingstica. Barcelona: Empries, 2004. 110p. (Biblioteca Universal; 187).En aquest llibre, Jess Tuson reivindica la pluratitat dellenges, les diferents maneres de dir el mn, els sistemesde comunicaci i dexpressi que els grups humans hemdesenvolupat al llarg de molts millennis, com a manifesta-cions i concrecions del nostre senyal ms distintiu: elllenguatge, sense el qual no serem humans.

TUSON, JESS. Una imatge no val ms que mil paraules:contra els tpics. 12 ed. Barcelona: Empries, 2006.108 p. (Biblioteca Universal; 152).

F

inalCutProductions

6


7/127

Materials didcticsBARRIERAS, MNICA; VILAR, SERGI; JUNYENT, CARME. Quadern E.S.O de la diversitat lingstica. Barcelona: Octaedro:Projecte GELA, 2000. 126 p.

CRU, JOSEP; PONCE, AMLIE. Fitxa didctica: La diversitat lingstica al mn[En lnia]. Barcelona: Linguapax: Unescocat,[2004] . [Consulta: 30 de gener del 2007].Fitxa didctica per treballar la commemoraci del 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna .

JUNYENTCARME, ED. La gimcana de les llenges. Barcelona: Octaedro, 2002. 231 p.Aquest llibre recull lexperincia dun concurs, concretament una gimcana, que es va fer a Masquefa amb lobjectiu dampliarla conscincia de la poblaci sobre la diversitat lingstica. Consta de lexplicaci i objectius del concurs, les provesrealitzades i les solucions. Un bon material a partir del qual es pot treballar en lmbit de lensenyament.

Llenges, universos en perill: maleta didctica sobre diversitat lingstica, cultural i biolgica[Multimdia]. Palma deMallorca: Fundaci Sa Nostra: Govern de les Illes Balears, Direcci General de Poltica Lingstica, 2001. 1 CD-Rom + 1vdeo VHS + 1 llibret: Viatge a Bker-Hadash+ 1 llibre: Llenges, universos en perill: diversitat lingstica,cultural i biolgica.Material didctic adreat a professorat de lESO, batxillerat, cicles formatius, centres didiomes, formaci dadults i pblicinteressat en la temtica.

REIG, DOLORS; VZQUEZ, AMPARO; MOHR, GISELA. Nosaltres tamb en tenim = Nosotros tambin tenemos derechos = Wehave them too = Nous en avons aussi. Barcelona: Linguapax: Unescocat, 2004. (Quaderns Linguapax).Aquest ttol forma part de la collecci de Quaderns Linguapax. Aquests quaderns proporcionen eines pedaggiques a lesescoles i als instituts per fomentar laprenentatge de les llenges estrangeres de forma transversal amb els contingutsdaltres rees del currculum educatiu. Altres ttols daquesta collecci: Quan viatjar no s un plaer, Conviure amb elsaltres, Imatges i estereotips, Els drets de la terra, El restaurant del mn i Vivim un sol mn.

TORRES, LDIA; BARREIRAS, MANEL; VILAR, SERGI. La carpeta de la diversitat lingstica: cicle inicial de primria. Barcelona:Octaedro: Projecte GELA, 2003. 39 p.

Aquest ttol s el primer de tres llibrets que el Projecte GELA: Grup dEstudis de Llenges Amenaades ha elaborat com amaterial didctic per treballar la diversitat lingstica als cicles deducaci primria. Els altres ttols publicats sn: Lacarpeta de la diversitat lingstica: cicle mitj de primria; La carpeta de la diversitat lingstica: cicle superior de primria.

w

ww.istockphoto.com


8/128

ABLEY, MARK. Aqu se habla: un recorridopor las lenguas amenazadas. Barcelona:RBA Libros, 2006. 384 p.Mark Abley viatja per tot el mn visitantcomunitats lingstiques amenaades

(manx, mohawk, boro, yiddish...). Lautorinsisteix en la importncia de conservartotes les llenges del mn perqu pro-tegint-les tindrem una major riquesaintellectual. Abley analitza tamb lacultura pop, criolla i la poltica global,que poden amenaar la supervivnciadel noranta per cent de les llenges.

HAGGE, CLAUDE. No a la muerte de laslenguas. Barcelona: Paids, 2001.332 p. (Transiciones; 37).

BILLESKOVJANSEN, JANUS; BYRGESO-RENSEN, SIGNE. In languages we live:voices of the world[Vdeo]. Copenha-guen: Final Cut Production, 2005. 1VHS 59 min.: col. So.Documental sobre la diversitat lingsticadel planeta que examina les llengescom a camp social, cultural i poltic.Intenta respondre a preguntes com araper qu hi ha llenges que es conver-teixen en llenges internacionals, perqu nhi ha daltres que sestan extingint,qu sent lltim parlant duna llengua,com es documenta una llengua en perill,etc. La pellcula va ser filmada en unaquarantena de pasos.

CRYSTAL, DAVID. La muerte de las len-guas. Madrid: Cambridge UniversityPress, 2001. 222 p.Llibre introductori al tema de la mort deles llenges, dividit en cinc captols queexpliquen de manera molt entenedoraper qu sest produint al mn un procs

duniformitzaci lingstica. Els captolsresponen successivament a les preguntes:qu s la mort duna llengua?, per quens nhaurem de preocupar?, per qumoren les llenges?, per on sha de co-menar a aturar el procs? i qu es potfer per protegir la diversitat lingstica?

Guerra y paz en el frente de las lenguas[En lnia]. A: El Correo de la UNESCO.Abril, 2000, pgs. 18-32.. [Consulta: 30 de generdel 2007].

En lactualitat, la defensa de les llengesminoritries s un treball prioritari; msenll de lidioma, el que est en joc sel dest cultural dels seus parlants.Aquest dossier presenta la guerra de

les llenges que lluiten per dominar oper sobreviure i la pau de les llenges,garantia de la diversitat cultural i deldileg entre els pobles.Aquest nmero est accessible en formatelectrnic en altres llenges: francs,angls, rus, rab i xins.

JUNYENT, CARME. Contra la planificaci:una proposta ecolingstica. Barcelona:Empries, 1998. 186 p. (BibliotecaUniversal; 105).

Contra les tendncies duniformitzacilingstica shan endegat processos de pla-nificaci arreu del mn amb resultats moltdesiguals. Aquest llibre proposa una pautade planificaci en qu es tingui es comptela diversitat, amb un model que substitueixila dominaci pel venatge, i la jerarquitzaciper la coexistncia de les llenges.

JUNYENT, CARME. Vida i mort de lesllenges. Barcelona: Empries, 1992.

Lenguas en peligro[En lnia]. A: Elmensajero del patrimonio inmaterial.Septiembre, 2006.. [Consulta: 30de gener del 2007].

LINGUAPAX. CONGRS(10.: 2004: Bar-celona). Congrs Linguapax X: dilegsobre diversitat lingstica, sostenibilitati pau[En lnia]. Barcelona: Linguapax:Unescocat, 2004.. [Consulta: 30 de generdel 2007].Aquest congrs es va emmarcar dins delFrum Universal de les Cultures Barcelona2004. Orientat, per una banda, a donaruna visi general dels tres temes princi-pals del congrs: diversitat lingstica,sostenibilitat i pau, les possibles interre-lacions que pugui haver-hi entre ells, tottenint en compte els nous factors cultu-rals, socials, poltics i econmics queplanteja la globalitzaci. Per altra banda,

es van plantejar cinc tallers simultanison es va analitzar des duna perspectiva

Llenges en perill i sostenibilitatLa diversitat lingstica s, doncs,

el nostre tresor de coneixements

desenvolupats al llarg de la histria,

incloent-hi coneixements sobre com

shan de mantenir i utilitzar dunamanera sostenible alguns dels en-

torns ms vulnerables i biolgica-

ment diversos del mn. Si durant el

prxim segle perdem ms de la mei-

tat de les nostres llenges, tamb

perjudicarem greument les nostres

possibilitats de viure a la Terra. Des

daquesta perspectiva, promoure la

salut i la fortalesa dels ecosistemes

s el mateix objectiu que promoure

la salut i la fortalesa de les societats

humanes, les seves cultures i les

seves llenges. Necessitem un en-

focament biocultural integrat per

afrontar la crisi ambiental del pla-

neta.

SKUTNABB-KANGAS, TOVE; MAFFI,

LUISA; HARMON, DAVID. Compartir

un mn de diferncies: la diversitat

lingstica, cultural i biolgica dela Terra. Barcelona: Linguapax:

Unescocat, 2006, pg. 38.

J

osepCru


9/12

9

ms especfica el fenomen de la diversitatlingstica en relaci a la planificaci ila poltica lingstica.

MAFFI, LUISA. Lenguas amenazadas,

saber amenazado[En lnia]. A: Revistainternacional de ciencias sociales.nm. 173, 2003, pgs.121-130.. [Con-sulta: 30 de gener del 2007].

NETTLE, DANIEL; ROMAINE, SUZANNE.Veus que sapaguen: la mort de lesllenges del mn. Girona: Universitatde Girona. Institut de la Llengua iCultura Catalanes: CCG Edicions,2004. 321 p. (Veus del temps; 2).

SERRA, GRAU, DIR.; SOGUES, ROGER.ltima paraula[Vdeo]. Barcelona: Mi-lana Bonita, 2003.1 VHS 48 min.: col. so.

Documental. Un cam entre els darrersvestigis de moltes de les llenges mexi-canes que es troben en perill de des-aparixer. Aquest viatge ens descobreixtres paratges emplaats en tres punts

representatius del territori: el desert, laselva i els conreus.

SKUTNABB-KANGAS, TOVE; MAFFI, LUISA;HARMON, DAVID. Compartir un mn dediferncies: la diversitat lingstica, cul-tural i biolgica de la Terra. Barcelona:Linguapax: Unescocat, 2006. 47p.Tamb disponible en edici trilinge:catal, castell i francs.Aquest llibret presenta duna maneraclara i divulgativa les complexes interre-lacions que existeixen entre la diversitatcultural, lingstica i biolgica de laTerra. El llibre adverteix que la prduadel patrimoni lingstic va molt lligadaa la prdua del coneixement del nostreentorn i que aquest fet pot tenir reper-

cussions en la gesti sostenible delsrecursos naturals. Ofereix una introduc-ci general a un camp complex i exposaalguns dels reptes ms importants queafronta el desenvolupament sostenible

des de perspectives culturals i educati-ves.

VENY, JOAN. Llengua i entorn natural.Barcelona: Edicions 62, 2001.

SAGART, LAURENT. Les langues, unpatrimoine prserver. A: Claves parael siglo XXI. Pars: UNESCO; Barcelo-na: Crtica, 2002. (La biblioteca delfilsofo).

WURM, STEPHEN. Qu futuro tienenlas lenguas minoritarias y las lenguasamenazadas?. A: Claves para el sigloXXI. Pars: UNESCO; Barcelona: Crti-ca, 2002. (La biblioteca del filsofo).

w

ww.istockphoto.

com


10/12

10

Diversitat lingsticai Internet

La Red es un medio eclctico, y esto se ve tambin en suintegracin de muchas lenguas. No solo ofrece un hogar atodos los estilos lingsticos dentro de una lengua, sino queofrece un hogar a todas las lenguas, siempre que sus comu-

nidades posean una tecnologa informativa operativa. Esteha sido el cambio ms notable desde que empez la Web.Originalmente fue un medio donde se hablaba ingls, comolo era Internet en su totalidad, habida cuenta de sus orgenesnorteamericanos, pero con la globalizacin de Internet, lapresencia de otras lenguas ha ido aumentado paulatinamente.CRYSTAL, DAVID. El lenguaje e internet. Madrid: CambridgeUniversity Press, 2002, pg. 248.

CRYSTAL, DAVID. El lenguaje e internet. Madrid: CambridgeUniversity Press, 2002. 304 p.Lautor investiga en aquest llibre limpacte notori que Internet

est tenint sobre el llenguatge. Lluny del mite popular quecreu que aquest nou mitj pot perjudicar la llengua, Crystalsost que aquest nou mitj en plena expansi ofereixenormes possibilitats de creativitat personal.

PAOLILLO, JOHN[ET AL.]. Mesurer la diversit linguistiquesur internet. Pars: UNESCO, 2005. (Sommet mondialsur la socit de linformation). (CI-2005/WS/06 CLD 24822).Disponible en versi electrnica. Per la versi en francs:.Per la versi en angls:.

UNESCO. Diversit culturelle et linguistique dans lasocit de linformation. Pars: UNESCO, 2003. 79 p.(Sommet mondial sur la socit de linformation). (CI-2004/WS/3).Disponible en versi electrnica a:.

UNESCO. Iniciativa Babel[En lnia]. Pars: UNESCO,Sector de Comunicacin e Informacin, 2005. 10 p.(CI 2005/WS/1). .

[Consulta: 30 de gener del 2007].Fullet explicatiu sobre la iniciativa de la UNESCO en lacreaci del projecte Babel, tal i com sexplica: La IniciativaB@bel tiene por objeto contribuir al propsito de la UNESCOde crear sociedades del conocimiento, fomentando elacceso universal a la informacin y el desarrollo primordialde la informacin mediante una triple estrategia quecomprende: una accin en el plano de las polticas; unalabor de sensibilizacin; y la ejecucin de proyectosexperimentales de carcter innovador.

World Internet Usage Statistics Top Languages[En lnia].[S.l.]: Miniwatts Marketing Group, 2007. . [Consulta:30 de gener del 2007].

Textos normatius

Carta europea de les llenges regionals o minoritries.Barcelona: Departament de Cultura, 2001. 47 p.

COLOMINES, AGUST; MAR, ISIDOR; MONJAS, ANASTSIA,

EDS. Tots som diferents: textos normatius de la UNESCOsobre diversitat cultural i lingstica. Barcelona: Unesco-cat: Angle, 2006. 366 p.Text quatrilige catal, castell, angls i francs que recullles diferents convencions i declaracions que ha aprovatla UNESCO en els ltims anys. En concret aquests documentssn la Declaraci Universal sobre la Diversitat Cultural(2001), la Convenci sobre la Salvaguarda del PatrimoniCultural Immaterial (2003) i la Convenci per a la Proteccii la Promoci de la Diversitat de les Expressions Culturals(2005).

Declaraci universal de drets lingstics[En lnia]. Bar-celona: CIEMEN, 2000.. [Consulta:30 de gener del 2007].

UNESCO. Declaracin Universal de la UNESCO sobre laDiversidad Cultural[En lnia]. Pars: UNESCO, 2002..[Consulta: 30 de gener del 2007].Aquesta declaraci aprovada per la Conferncia Generalde la UNESCO el 2001 fa referncia a la importncia deles llenges en la promoci de la diversitat cultural.Text disponible en les 6 llenges oficials de la UNESCO:angls, francs, castell, rus, rab i xins.

UNESCO. Recomendacin sobre la promocin y el usodel plurilingismo y el acceso universal al ciberespacio.A: UNESCO. Conferencia General (32a reuni: 2003:Pars). Actas de la Conferencia General: Vol.1 Resolu-ciones. Pars: UNESCO, 2004. Pgs. 74-79.Accessible en diferents versions lingstiques a travs deladrea: .

UNESCO. Sector de la Cultura de la UNESCO. Patrimonio

Inmaterial, Convencin 2003: Texto de la Convencin parala Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial. [Enlnia]. Pars: UNESCO, 2006..

[Consulta: 30 de gener del 2007]Accs al text de la convenci en les sis versions lings-tiques oficials de la UNESCO.


11/12

11

Recursos electrnics400 Language: general resources[En lnia]. A: BUBLinformation service. Glasgow: University of Strathclyde,2006..[Consulta: 30 de gener del 2007].

AGER, SIMON. Omniglot: a guide to the languages,alphabets, syllabaries and other writing systems of theworld[En lnia]. [Brighton: lautor], 2007.. [Consulta: 30 de gener del 2007].Guia sobre els sistemes descriptura del mn que, de maneramolt clara i ordenada (presenta un ndex de la A a la Z), mostracentenars de grafies tant ds actual com antics i fins i totalternatius o inventats per a pellcules i llibres.

BBC. BBC: Languages homepage[En lnia]. [Glasgow]:BBC, 2007.. [Consulta: 30 de generdel 2007].Al lloc web de la BBC sofereix la oportunitat daprendre diferents

idiomes a travs de cursos introductoris, a ms de la possibilitatde sentir les notcies en 33 llenges.

COMISSIEUROPEA. Euromosaic[En lnia]. [Barcelona]:UOC: Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, [2004?].. [Consulta: 30 de generdel 2007].Euromosaic s un projecte de recerca elaborat conjuntamentper lInstitut de Sociolingstica Catalana, el Centre sobreRecerca en Plurilingisme de la Universitat Catlica de Brus-selles i el Centre de Recerca de Galles. Es poden consultarms de 50 informes que defineixen la situaci actual de lesllenges minoritries a Europa.

JONES, CRYSTAL; CASIRAGHI, ROBERTB. Languages onthe web: the one and only web site to learn foreignlanguages online[En lnia]. [S.l.: els autors, 2007].. [Consulta: 30 de gener del 2007].Aquest lloc web s una base de recursos que ofereix ms de30.000 enllaos per a laprenentatge de centenars de llenges.Shi pot trobar tamb un petit nombre de contes bilinges, enangls i 55 llenges diferents, i alguns textos curts.

KLEIN, HORSTG. EuroComprehension.info[En lnia].Frankfurt: EuroCom Center, [2003].. [Consulta: 30 de gener

del 2007].Eurocom: un cam cap al multilingisme dels europeuss unprojecte realitzat a la Universitat de Frankfurt per facilitarlaprenentatge i la intercomprensi de llenges europees quepertanyen a una mateixa branca. Es poden consultar els objectiusdel projecte en dotze llenges, entre elles el catal.

LECLERC, JACQUES. Lamnagement linguistique dans lemonde[En lnia]. Qubec: Universit de Laval, 2006.. [Consulta: 30de gener del 2007].La planificaci lingstica al mn s el ttol daquest completlloc web en francs allotjat a la Universitat de Laval al Quebec(Canad). Cont informaci sobre la legislaci lingstica de

145 pasos del mn. Altres apartats especfics estan dedicatsa les famlies lingstiques, les llenges del mn i la francofonia.

Linguapax[En lnia]. Barcelona: Institut Linguapax,[2002]. . [Consulta: 30 de gener del2007].Lloc web quatrilinge de lInstitut Linguapax, una entitat quet com a objectius la promoci de la diversitat lingstica i el

foment de leducaci multilinge. Entre els seus apartats destacaNovetats, que ofereix notcies dinters i des don es podendescarregar documents sobre multilingisme.

Terralingua[En lnia]. [Salt Spring Island]: Terralingua,2004.. [Consulta: 30 de gener del2007].Terralingua s una organitzaci internacional preocupada pelfutur de la diversitat lingstica, cultural i biolgica. Ofereixa les seves pgines abundant informaci bibliogrfica sobrellenges en perill, drets lingstics, multilingisme i actitudslingstiques.

UNESCO. Initiative Babel[En lnia]. Pars: UNESCO,2005.. [Consulta: 30 degener del 2007].Initiative B@bel fa servir les tecnologies de la informaci i lacomunicaci per donar suport a la diversitat lingstica i culturali per preservar i protegir les llenges en perill de desaparici.

UNESCO. Lenguas en peligro: Sector de Cultura de laUNESCO[En lnia]. Pars: UNESCO, 2002..[Consulta: 30 de gener del 2007].Lloc web del Sector de Cultura de la UNESCO, on es pot trobar

informaci sobre llenges en perill a partir de lapartat temticPatrimoni Immaterial.

UNESCO. LINKS: Local and Indigenous KnowledgeSystems[En lnia]. Pars: UNESCO, 2005.. [Consulta: 30 de gener del 2007].

UNESCO. MOST Clearing House Linguistics Rights:Links and Resources. [En lnia]: Pars: UNESCO,[2000].. [Consulta: 30 de

gener del 2007].MOST (Management of Social Transformation) s un programade la UNESCO que promou la recerca internacional sobrecincies socials. Al seu lloc web, shi pot trobar, entre daltres,una extensa base de dades sobre drets i legislaci lingstics.Entre les seves publicacions destaca la revista electrnicaJournal on Multicultural Societies.

UNESCO. UNESCO Observatory on the InformationSociety: Cultural Diversity and Multilingualism[En lnia].Pars: UNESCO, 2005..

[Consulta: 30 de gener del 2007].


12/12

Josep Cru (Linguapax) i Susanna Mart (Unescocat)

Guia elaborada per:

Disseny grfic:clic tra

DL: B-32684-2003

ISSN: 1697-3003

Ctedra UNESCO de Llenges i EducaciInstitut dEstudis CatalansCarme, 47 08001 BarcelonaTelfon 933 248 585 [email protected]

Centre de Documentaci en SociolingsticaSecretaria de Poltica LingsticaPintor Fortuny, 21 08001 Barcelona

Telfon 935 527 997 (ext. 7988) http:www6.gencat.net/llengcat/cds/index.htm

CiemenRocafort, 242 bis 08029 BarcelonaTelfon 934 443 800 [email protected] http://www.ciemen.org/

Grup dEstudi de Llenges Amenaades (GELA)Departament de Lingstica General de la UBGran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 BarcelonaTelfon 934 035 583 [email protected]

Linguamn - Casa de les LlengesVia Laietana, 46A, pral. 1a 08003 BarcelonaTelfon 932 689 072 Fax 933 104 854 http://www.linguamon.cat

LinguapaxUnescocatMallorca, 285 08037 BarcelonaTelfon 934 589 595 Fax 934 575 851http://www.linguapax.org [email protected]

UNESCO Etxea-AmaraunaAlameda Urquijo, 60 princ. dch. 48011 BilbaoTelfon 944 276 432 http://www.amarauna-languages.com/

UNESCO7, Place de Fontenoy 75352 Paris 07 SP Francehttp://www.unesco.org

Entitats

GRUP DE BIBLIOTEQUES CATALANES ASSOCIADES A LA UNESCOBIBLIOTECA CAN CASACUBERTA Mn. Anton Romeu, 40 08912 Badalona Tel.: 934 643 400 Fax: 934 640 213 [email protected] BIBLIOTECACAN MANENT Cam Ral, 54 08330 Premi de Mar Tel. i fax: 937 510 145 [email protected] BIBLIOTECA CENTRAL COMARCAL DETRREGA Plaa Sant Antoni, 3 25300 Trrega Tel.: 973 500 428 Fax:973 500 552 [email protected] BIBLIOTECA CENTRAL DE CORNELL Mossn Andreu, 15 08940 Cornell de Llobregat Tel.: 933 760 111

Fax: 933 760 009 [email protected] BIBLIOTECA CENTRAL JOAN OLIVAI MIL Plaa de la Vila, 13 08800 Vilanova i la Geltr Tel.: 938 932 039 Fax: 938 142 425 [email protected] BIBLIOTECA COMARCAL JOSEPFINESTRES Passeig Jaume Balmes, s/n 25200 Cervera Tel. i fax: 973 530813 [email protected] BIBLIOTECA DEN MASSAGRANMajor, 204 17190 Salt Tel.: 972 405 062 [email protected]

BIBLIOTECA DE PALAFRUGELL Sant Mart, 18 17200 Palafrugell Tel.: 972304 809 Fax: 972 304 809 [email protected] BIBLIOTECA DISTRICTE 2 Sant Cosme, 157 08222 Terrassa Tel.: 937 869 162 Fax: 937 869 163

[email protected] BIBLIOTECA ERNEST LLUCH Saragossa,27 17003 Girona Tel.: 972 426 368 Fax: 972 426 391

[email protected] BIBLIOTECA INFANTIL I JUVENIL CAN BUTJOSA LaSalut, 52 08150 Parets del Valls Tel.: 935 622 353 Fax: 935 623 760

[email protected] BIBLIOTECA JAUME VICENS VIVES Girona, 22-30 17480Roses Tel.: 972 150 928 [email protected] BIBLIOTECA JAUME VILA I PASCUAL Major, 51 08790 Gelida Tel.: 937 792 809 Fax: 937 790 100

[email protected] BIBLIOTECA MESTRE MART TAULER Joaquim Blume,s/n 08191 Rub Tel.: 936 998 453 / 935 887 000 Fax: 935 883 167

[email protected] BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BINISSALEM CENTRE DECULTURA CAN GELABERT Portella, s/n 07350 Binissalem (Mallorca) Tel. iFax: 971 870 486 [email protected] BIBLIOTECA POBLE SEC-FRANCESC BOIX Blai, 34 08004 Barcelona Tel.: 934 430 105 Fax: 934414 752 [email protected] BIBLIOTECA PBLICA DE LA BISBAL DELPENEDS Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Peneds Major, 11-13 43717 La Bisbal del Peneds Tel.: 977 16 99 17

[email protected] BIBLIOTECA PBLICA CASA NOVA DE SEGUR Dinamarca, 8 43882 Segur de Calafell Tel.: 977 161 864 [email protected] BIBLIOTECA PBLICA MUNICIPAL DE SALOU Ponent,16 43840 Salou Tel.: 977 388 809 Fax: 977 384 114

[email protected] BIBLIOTECA PBLICA VENTURA GASSOL Passeig de laUni, s/n 43820 Calafell Tel. i fax: 977 691 284 [email protected]

BIBLIOTECA SANTA OLIVA Salvador Casas, 22 08640 Olesa de Montserrat Tel.: 937 786 699 [email protected]

Collabora:

Direcci Generalde Cooperaci Culturalrea de Biblioteques

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicaci

Petra van den Born (Biblioteca de la UNESCO, Pars)

Amb la collaboraci de:

Edita:

entrellat 11 guia diversitat linguistica

Documents