els dos sons de la essa

14
LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA

Upload: corby

Post on 19-Mar-2016

145 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

ELS DOS SONS DE LA ESSA. LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA. REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA. El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SONORALA ESSA SORDA

Page 2: ELS DOS SONS DE LA ESSA

REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero,

onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de

mot (senyor, dansa, pas) ss entre vocals (possible) ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut,

feliç) c davant e i i (felices, felicitat)

Page 3: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SONORA: S o Z Quan la pronunciem vibren les cordes vocals. A començament de paraula escriurem z:

→ z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu... Entre vocals:

→ s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa...

→ z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi...

Page 4: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SONORA: S o Z Després de consonant:

→ z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze...

→ Són excepcions els compostos de –fons,

-dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir...

Page 5: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SONORA: S o Z Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s:

→ en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa... (i en plural: certeses, febleses...)

Page 6: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SONORA: S o Z→en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses...)

→ en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...)

→ altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria...

Page 7: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA No fa vibrar les cordes vocals. Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: A principi de paraula:

→ s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre...

→ c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera...

Page 8: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA Entre vocals:

→ ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible...

→ c només davant e, i: races, nació, decebre, places...

→ ç només davant a, o, u: amenaça, plaça, traçut, peça...

Page 9: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:

→ s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa...

→ c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència...

→ ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar...

o En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià...

Page 10: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA A final de paraula:

→ s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís...

→ ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç...

Page 11: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA Recordeu alguns casos habituals:

→ Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa...

→ Paraules acabades en –gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió...

Page 12: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos:

→ -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa ...(augmentatius)

→ -dissa: trencadissa, enraonadissa...→ -ussa: carnussa, batussa, gentussa...→ -íssim/íssima: boníssim, boníssima,

baratíssim, baratíssima, caríssim, caríssima...

Page 13: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç:

→ S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença...

Page 14: ELS DOS SONS DE LA ESSA

LA ESSA SORDA Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques:

→ si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força...

→ Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe...

→ Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús...