editorial reportatge 3 - xtec · reportatge 3 iatic: l’aplicació d’un projecte entrevista 19...

2 | reviScola · Juny 2006

Emília FortRosa Güell

Jèssica BeltranMarta Ruiz

Noèlia RodríguezAnabel Revelles

Anna RufàMontserrat Pérez

Sabina PuigManel Roig

Vicki AlcàntaraNúria Ventura

Jordi TusetAlberta Guardiola

Sònia DíazMaria Aranaz

Núria DomènechSandra Ramírez

Elisabet OliverTeresa Morales

Montse MontalàPilar Izquierdo

Fàtima LladóEster Oliva

Roser RosellóMaria Soberano

Montse RuizNeus SalvatAnna Sans

Joan FoguetLorena Farnós

Claustre PallarèsSusanna Gassó

TEXTOS, IMATGES I IL·LUSTRACIONSíndex

Isabel BitriaLilian Borràs

Lorena FarnósJoan Foguet

Susanna GassóAntoni M. Marsal

Emília MolasJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

� EDITORIAL

� REPORTATGE 3IATIC: l’aplicació d’un projecte

� ENTREVISTA 19“El meu cotxe nupcial va ser un autobús”“A mi la música em fa moure, em fa actuar, em fa sentir,em surt de dins”

� DIÀLEG 2210 l mbl: podries viure sense telèfon mòbil?

� OPINIÓ 26Consum lliure?MaltractamentsMalaltes sobre la passarel·laL’augment de pes en els nens: qui en té la culpa?La meva veïna no té cabellAules sí, barraques no!El que fan els diners

� DES DE CASA 29Premi Baldiri ReixachOrator: Sweety, Bitter, Choc, ChocEscoles verdes

� RECERCA 33

� QUADERN DE VIATGES 37Viatge a Tenerife: 4t d’ESOEl CFGM de Comerç se’n va de creuerEsquiada Espot Esquí 2006Viatge a l’antiga Emerita AugustaViatge de final de curs a Maddrid

� ET RECOMANEM... 44

� FLAIXOS MUSICALS 49

� TIRES CÒMIQUES 51

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treballc/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 · Fax. 977 612 565e-mail: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

Sònia TomegròsMarta PascualJuan Pedro LunaAda FargasMarc GassolAdrià MartínezSergi OlivenzaSergi GavaldàAleix LinaresMaxi GonzálezAitor GuijarroJoan CastelletPau BonetBernat VillaróCristian VelásquezToni MarsalJesús MorenoEmília MolasAlumnes de CFGM de ComerçAlumnes participants en

l’esquiadaAriadna BertranAda FargasCeci AlfaroLaia AymerichMaria Izquierdo.Cristina AyalaNatàlia BofarullAnna CanelaIvan CotsLaia EstradaAnna Suñé

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SLwww.silvaequips.es

IMPRIMEIX: Anfigraf, SA

D.L. T-343-2005

Abans d’escriure aquest editorialhe fullejat un cop més el primernúmero de la nostra revista en

què jo mateix exposava la importàn-cia de la coneixença mútua i laimportància d’establir nous ponts dediàleg. Per què?

De fet, la resposta l’he obtingudamirant les fotos que il·lustren la nostrarevista. Aquestes fotos m’han fet ado-nar que, de raó, tan sols n’hi ha una:les persones, la nostra comunitat edu-cativa.

Parlem de projectes, rebem premis,elaborem reportatges, donem opi-nions, fem entrevistes... Però, qui hogenera, tot això? Sens dubte, les per-sones. I amb quina finalitat ho fan?Amb la de servir les persones.

De vegades, ens passa allò queens recorda la dita, que els arbres noens deixen veure el bosc. Per això,quan tenim temps de reflexionar, ensadonem que tot és relatiu i que elsesforços que els docents dediquem ales nostres programacions o als nostres

projectes en comú, si no arriben a lespersones –i en concret als nois i noies,i a les seves famílies– no donaran fruit.No s’hauran establert els vincles edu-catius que tots desitgem.

Per aquest motiu, vull destacar dosdels projectes que aquest curs hanesclatat amb més força, tant per lanovetat com per la projecció entre elsnostres alumnes; em refereixo al pro-jecte d’Integració avançada de les Tec-nologies de la Informació i de laComunicació (IATIC) i el projecte d’Es-coles Verdes. Programes dissenyatsper persones amb visió innovadora iamb vocació de respecte pel mediambient, i pensats per al nostre alum-nat i per a les seves famílies amb undoble objectiu: d’una banda que elsalumnes en puguin treure el beneficiformatiu i curricular de les seves activi-tats d’ensenyament-aprenentatge i peraltra banda que amb la seva projeccióa casa s’estableixin els vincles educa-tius que tots desitgem, tant pel que fareferència a una millor adaptació a la

societat de la informació i de la comu-nicació del segle XXI, com per fer méssostenible el nostre estil de vida.

Que l’admiració i el respecte percada un dels arbres en la seva dimen-sió única –les persones– ens permetigaudir del bosc en el seu esplendor–la nostra comunitat educativa de per-sones.

JORDI TUSET VALLETDirector

reportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte

editorial

reviScola · Juny 2006 | 3

En el número anterior de reviScolainformàvem de la participaciódel nostre Institut com a centre

pilot en el projecte Integració avança-da de les Tecnologies de la Informació ila Comunicació en els processos d’en-senyament i aprenentatge (IATIC).

Ara que ja tenim un curs de rodat-ge, amb tots els alts i baixos associatsa una iniciativa d’aquesta envergadu-ra, en voldríem fer un primer balanç.Per aquest motiu, el projecte IATIC ésel tema del nostre reportatge. Hempretès recollir les veus de tots els quehi estan implicats a la comunitat edu-cativa del nostre centre, i també les demolts altres que hi treballen als seusinstituts i que han orientat el professo-rat amb la seva experiència. També

ens agradaria subministrar elementsper a la reflexió i per a l’anàlisi queajudin a situar-se al voltant d’un tematan actual. Ens hauria plagut podercomparar la dotació i l’ús educatiud’aquests recursos amb altres centresde l’Estat espanyol, de la UE i de laresta del món; paradoxalment, tot i lesnoves tecnologies, això darrer no haestat possible.

Del marc teòric se n’ha ocupat Emí-lia Fort en el seu escrit “Les TIC i l’edu-cació: una relació compatible?”. Apartir de textos d’autors com UmbertoEco, Begoña Gros, i José Luís Sampe-dro, i d’un estudi de l’Organitzacióper a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE), fa una anàliside l’estat de la qüestió: la inserció de

les tecnologies de la informació en lanostra vida quotidiana; la tecnolatria,o l’ús abusiu de les màquines, i l’ad-dicció a les noves tecnologies de lainformació. Finalment, reflexionasobre la integració de l’escola a lesnoves tecnologies.

Les veus dels implicats en el nostrecentre –alumnes, famílies, professorat,equip directiu i tècnics–, les han reco-llit Montserrat Pérez, Anna Rufà, Ana-bel Revelles, Sabina Puig i NoèliaRodríguez. Han elaborat enquestes,les han repartit, n’han fet el buidat in’han extret conclusions. Més que cer-car l’objectivitat absoluta, es preteniapalpar l’ambient i donar la possibilitatque tothom en digués la seva.

Mitjançant entrevistes personals,

És innegable que els progressosque s’estan duent a terme en elcamp científic, en el tecnològic,

en l’econòmic i, en definitiva, en elscamps que avui en dia es considerennecessaris per al bon desenvolupa-ment del país (hi contribueixen real-ment, al desenvolupament?) ens con-dueixen a un nou tipus de societat. Aun nou tipus de societat on les formesd’accés a la informació, les formesd’oci, les condicions de treball, etc.estan canviant significativament.D’aquesta manera, es van generantdia rere dia noves formes de coneixe-ment i comunicació, entre les qualspodríem destacar les possibilitats queens ofereix, per exemple, Internet.

En l’àmbit de l’educació –l’àmbitque ens ocupa– succeeix ben bé elmateix que comentàvem al comença-ment. No és el fet de disposar d’equi-paments tecnològics el que ens ha depreocupar sinó, com dèiem, l’ús quese’n fa, i la manera com aquests nousmitjans –que seguint el seu ritme s’este-nen per tots els àmbits– s’adapten a

l’ensenyament. Com sempre, les opi-nions són moltes i diverses i, possible-ment, totes tenen part de raó en algunaspecte.

Abans de continuar, però, i deixantde banda un aspecte d’aquest tema enel qual a tothom li agrada posar culle-rada –les patologies que comportal’addicció a algun d’aquests avençostecnològics–, el que farem serà parlarbreument d’un punt prou importantque hi té relació. Considerem que lesTIC abasten un grup molt gran de mit-jans i possibilitats que discrepen d’al-tres avenços tecnològics dels qualsparlarem més avall. Així doncs, unordinador, com sabem, té múltiples

funcions: s’hi pot treballar, jugar, bus-car informació, escoltar música, realit-zar tasques concretes amb programesespecialitzats, etc. Decidir què fer-hinomés és al nostre abast o, en el casdels nens, a l’abast dels seus responsa-bles.

D’aquesta manera, gastar-se unsquants diners a comprar una maquine-ta d’oci (que podria ser una Gameboy,una Play Station o qualsevol membred’aquesta família) destinada a un neno a algú amb poca determinació, potesdevenir perillós, tant per ladependència que genera com per lapossible marginació de les relacionshumanes que pot comportar. Aquestexemple també és extrapolable al casdels ordinadors, és clar. El que inten-tem dir és que, quan aquí ens referima tecnologia, no pensem en aquestamencionada forma d’oci que aniquilala imaginació, sinó que pensem enaquella vessant que pot ajudar amillorar, en un principi, l’ensenyament.

Reprenent el fil del que dèiem mésamunt, contrastarem els resultats d’una

Marta Ruiz i Jèssica BeLtran ens oferei-xen la perspectiva de tot un seguit deprofessionals i experts que al llarg delcurs han passat pels diferents departa-ments del centre realitzant sessionsd'orientació adreçades al professoratde l’Institut implicat en el projecteIATIC.

Manel Roig i Vicki Alcàntara s’ha-vien d’encarregar d’observar la imple-mentació de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació en els proces-

sos d’ensenyament i aprenentatge al’Estat espanyol, a la Unió Europea i,en la mesura que fos possible, a laresta del món. Es van confeccionarqüestionaris i es van traduir al castellà,a l’anglès i al francès; es van cercaradreces informàtiques de centres; se’lsva adreçar el qüestionari telemàtica-ment... Tan sols restava esperar. La res-posta, però, ha esta pràcticamentnul·la. El text “Havia de ser fàcil” refle-xiona sobre aquesta paradoxa.

L’”Anecdotari”, de la professora deLlengua Catalana i Literatura NúriaVentura, amaneix el reportatge ambunes gotes de nostàlgia. Unes gotesamb gust de tinta i ciclostil, de papercarbó i de maquineta de fer punta.

Els alumnes de segon de batxilleratresponsables del reportatge han inver-tit temps i esforços en l’elaboració. Totplegat, però, ha valgut la pena: hanfet una bona feina.



LES TIC I L’EDUCACIÓ: UNA RELACIÓ COMPATIBLE?

Des de fa alguns anys, i cada cop amb més celeritat, les ara anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació(TIC), es van inserint al nostre dia a dia amb una intensitat gairebé incontrolable. Fins i tot podríem afirmar que renunciar aaquestes –a les TIC– també suposa renunciar a la pretesa evolució que la nostra societat, per a bé o per a mal, darreramentestà experimentant. No està totalment a les nostres mans la capacitat de controlar aquest desenvolupament, però sí que hiestà el fet de controlar-ne l’ús que tots i cadascun de nosaltres en fem.

Renunciar a les TICsuposa renunciar al’evolució queexperimenta lasocietat

investigació amb una opinió perdemostrar les discrepàncies que exis-teixen respecte a la inserció d’aques-tes noves eines destinades a l’educa-ció. D’una banda, un estudi de l’Orga-nització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE)1afirma que l’ús de la informàtica con-tribueix a la millora dels resultats esco-lars, i es refereix tant a l’ús domèsticcom a l’escolar. Diu, a més, queEspanya és un dels països que va a lacua en l’ús d’ordinadors i que part del’endarreriment escolar és atribuïble aaquest fet.

José Luis Sampedro, per la sevabanda, declara en una entrevista alMagazine de La Vanguardia2 que“hemos caído en la tecnolatría. Losordenadores en las escuelas no son lasolución para mejorar la calidad de laenseñanza”. Per argumentar la sevaopinió es recolza en el fet que elsnens d’avui en dia no llegeixen, nojuguen amb altres nens i creu, també,que el destí de l’ésser humà serà, par-lant en termes generals, servir lesmàquines. En la nostra opinió, Sampe-dro esdevé una mica massa contun-dent afirmant aquest seguit de coses–tot i que tampoc diu barbaritats–, jaque, si recordem allò que dèiem just alprincipi, fent-ne un bon ús i sense exce-dir-se, la tecnologia pot perfectamentser un element útil a l’hora d’aprendrei, evidentment, a l’hora d’ensenyar.

La compatibilitat de la tecnologiaamb l’educació no és senzillament unarelació que puguem acceptar o rebut-jar. Com ja hem comentat, actualmentel desenvolupament va estretament

unit amb la tecnologia. Així doncs, siel que es pretén és estar al dia quanta allò que ens venen com a millora odesenvolupament, la tecnologia had’intervenir encara que sigui de formasubtil en qualsevol aspecte de la nos-tra quotidianitat. Perquè, quants denosaltres no tenim càmera de fotosdigital? Quants de nosaltres prescin-dim del telèfon mòbil? Seguramentben pocs.

De la mateixa manera que aquestfenomen s’esdevé en les nostres videstambé s’esdevé en l’ensenyament. Undels problemes existents, però, és lamanca de reflexió sobre les repercus-sions educatives, tal com explica Bego-ña Gros3, especialista en la utilitzacióde les Tecnologies de la Informació i laComunicació en l’àmbit educatiu.Gros assenyala com, depenent delgrau d’inserció de les tecnologies en elprocés educatiu, alguns dels esquemestradicionals relacionats amb l’ensenya-ment i l’aprenentatge es veuran tren-cats. Així, de la reflexió de la qualparlàvem se’n deriven alguns d’a-quests trencaments:

En primer lloc, el professor o pro-fessora hauria de canviar, en part, el

seu paper i ser, tal com ella mateixaexpressa, “capaz de crear y orquestarambientes de aprendizaje complejos”acompanyant, al mateix temps, elsalumnes en aquest procés d’aprenen-tatge. És una realitat el fet que hi haprofessors i professores que es que-den, per voluntat pròpia, al marge d’a-questa nova iniciativa que ens ocupa.De fet, un dels punts que consideremrellevants és precisament aquest: l’úsde la tecnologia en l’educació no hade ser imposat, sinó que cada ensen-yant ha de tenir llibertat per decidir-nela utilitat i la funcionalitat.



El que ens ha depreocupar enl’educació no és elfet de disposard’equipaments, sinól’ús que se’n fa

Segons l’OCDE, l’úsde la informàticacontribueixa la millora delsresultats escolars

En segon lloc, també hem de teniren compte que, lògicament, la integra-ció de les tecnologies no seria possiblesense un canvi metodològic. Es tractad’adaptar l’educació a les necessitatsactuals i no només fer ús de la tecnolo-gia. Tot això comporta la creació denous materials, noves competènciescomunicatives, etc. En definitiva, nousmitjans i grans projectes que permetin,tant a l’alumne com al professor, decontinuar tenint el seu rol amb unsuport ben diferent, les TIC. Darrere detot això hi ha un treball molt dur, per-què la relació tecnologia-educació ésrealment complexa i no hem d’oblidarque les persones continuen tenint elpaper més important –fonamental,bàsic– en el procés d’aprenentatge,per part de l’alumne, i d’ensenyament,per part del professor.

Aquest darrer, el paper del profes-sor, és, segurament, l’aspecte que méscontrovèrsia suscita. El fet d’adaptar l’e-ducació a les noves tecnologies no hade comportar la substitució del profes-sor pel monitor de l’ordinador. Tampocha de substituir els tradicionals llibresde text ni eliminar l’escriptura –que haestat, és i esperem que sigui una de lesformes de comunicació no verbals méscultivades.

No obstant això, és totalment lògicque, tal com diu Umberto Eco4, laimplantació de les TIC condueixi atémer la pèrdua de moltes coses que

per nosaltres representen valors enelles mateixes, com per exemple lamemòria, l’escriptura, etc. Ell mateix,havent-se qüestionat si un llibre pot sersubstituït per un suport electrònic diuque “los libros continúan siendo indis-pensables, no sólo para la literatura,sino en todas las circunstancias en lasque se necesita leer con calma, nosólo para obtener informaciones, sinopara razonar sobre lo que se lee. Lapantalla del ordenador no es lo mismoque un libro”. Efectivament, els llibresno són eines que pensin per nosaltres

i, és precisament això el que els farellevants: el fet que estimulin novesidees.

Tal com podem comprovar, eldebat existent sobre la funcionalitat deles Tecnologies de la Informació i laComunicació com a eines didàctiquesés aferrissat. Hi ha experts que lesveuen com l’empenta que necessita l’e-ducació per tirar endavant i millorar laseva qualitat; d’altres, ben al contrari,creuen que empitjoraran el sistemaactual.

Actualment, s’estan realitzant dife-rents investigacions arreu amb l’objec-tiu d’intentar aplicar aquestes noveseines al camp de l’educació mit-jançant experiències i, tot i que semblaque encara no hi hagi conclusionsdeterminants, existeix la creença quel’aplicació de les TIC a l’àmbitpedagògic pot resultar profitosa si ésben utilitzada.

Les coses, en la seva justa mesura,no tenen cap motiu per esdevenir per-judicials. És per això que no conside-rem negativa l’aplicació de les TIC,sempre que no oblidem que la nostracondició d’éssers humans ens atorgapotencialitats com ara pensar, raonar,deduir, etc. –entre d’altres de no tanbones. Accions que les màquines nopoden realitzar i que nosaltres no hemde deixar d’exercitar perquè, si elmoment en què deixem de fer-ho arri-ba, no hi haurà marxa enrere.

EMÍLIA FORT

2n BAT



Es tracta d’adaptarl’educació a lesnecessitats actuals i no nomésfer ús de latecnologia

1 El Periódico, 25 de gener de 20062 Magazine de La Vanguardia, 23 d’oc-

tubre de 20053 GROS, Begoña. “De cómo la tecnolo-

gía no logra integrarse en la escuela amenos que... cambie la escuela.”

4 ECO, Umberto. Da Internet aGutenberg. Conferència pronunciadael 12 de novembre de 1996 al’Academia italiana degli studi avanza-ti (USA).

NOTES

JOSEP LLUÍS CAÑADILLAProfessor de Matemàtiques

“Un portàtil, a lallarga, resulta méseconòmic quecomprar els llibrescada any”

Quins avantatges presenta el projecteTIC?

El fet de poder fer un aprenentatgeutilitzant ordinadors permet, perexemple, que els alumnes puguin ferexercicis segons el seu nivell i que l’or-dinador els els corregeixi.

És un seguiment més personal?Sí, i a més l’ordinador permet que

hi hagi animacions, vídeos... i l’àmbitde consulta és molt gran: mitjançantInternet.

Hi haurà un moment, doncs, que no uti-litzarem llibres de text?

Sí, i és un avantatge ja que unportàtil, a la llarga, resulta més econò-mic que comprar els llibres cada any.

I pel que fa al teu departament[Matemàtiques], quines aplicacions livoleu donar?

Des del nostre departament tenimun programari específic: GEOGE-BRA, EXCEL i WIRIS, que permeten fer

Matemàtiques i són una eina comple-mentària. En lloc d’utilitzar regle icompàs utilitzarem el GEOGEBRA, enlloc de fer càlculs amb grans llistats denúmeros utilitzarem EXCEL i en lloc defer sevir la calculadora convencionaln’utilitzarem una de més potent, laWIRIS. Amb aquesta es poden ferexercicis més complicats i relacionatsamb els gràfics (derivades).

Però al final no sabrem fer anar elregle...

El que passa és que haurem decanviar els continguts.

Per acabar, quines dificultats pot anartrobant aquest projecte?

Primer de tot, la maquinària enca-ra no està al cent per cent i s’ha decercar material. Després, caldrà habi-tuar els alumnes a aquest nou mètoded’aprenentatge. De totes maneres,però, la gent està molt animada a por-tar endavant aquest projecte.



QUÈ N’OPINA...

R. MUÑOZDirector de l’IES Torreforta

“M’agradaria que elsequipaments del meucentre fossin com elsde l’IES JaumeHuguet”

Com valores el projecte de les TIC alteu centre?

Jo el valoro positivament, però m’a-gradaria que els equipaments del meucentre fossin com els de l’IES JaumeHuguet. Seria ideal un ordinador peralumne, però no és així: hem de fer

treballar els alumnes en parella.

L’experiència que heu tingut fins ara,com l’avalues?

Encara que es poden millorar algu-nes coses, molt bona.

Què milloraries del projecte TIC?Sobretot s’ha de millorar l’equipa-

ment de material. A vegades a laxarxa trobem pàgines poc fiables is’hauria de dedicar molta més gent aelaborar els recursos. El Departamentd’Educació s’hauria de creure real-ment el tema de les competències TIC idedicar més diners, més esforç i mésprofessorat a fer que tot això sigui pos-sible.

Quina metodologia feu servir per

incorporar les noves tecnologies dinsde les classes?

Tenim diferents maneres d’abordarles TIC a les assignatures. Acostumema utilitzar molt el campus virtual. Elsprofessors entreguen l’activitat i elsalumnes passen per aquest campus;així estem connectats en tot moment.

Quins avantatges creus que téaquest projecte en l’aprenentatgedels alumnes?

Cada alumne és diferent, però engeneral la valoració és positiva. L’a-lumnat forma part d’una generacióque anomenem la generació audiovi-sual; per tant, la seva motivació ésmolt més gran, ja que les tecnologiesformen part de la vida quotidiana deljovent.



JORDI DOLÇDirector de l’IES Bonavista i professor de Llengua Catalana i Literatura

“Les aules s’han dereconvertir en aulesd’informàtica”

Quins avantatges i millores ens pro-porciona el projecte TIC?

L’avantatge principal és reconvertir lesaules ordinàries en aules d’informàtica,que crec que és un avenç importantíssim.Però és complicat, perquè no tots els cen-tres tenim la infraestructura necessària.

Per tant, s’ha d’instaurar a poc a poc...Sí, cal un programari i una forma-

ció, i interès per part del professorat...Però, bé, jo sóc un dels convençutsque les aules s’han de reconvertir enaules d’informàtica.

Ha de desaparèixer l’aula conven-cional?

Desaparèixer no; reconvertir-la.Poder disposar d’una pissarra digital,que proporciona moltes possibilitats, orepartir ordinadors portàtils entre elsalumnes per fer exercicis seria un granavenç. L’aula seria una mena d’híbridja que, tot i que la informàtica no horesol tot, és d’una gran ajuda.

Quins problemes es poden presen-tar?

Cal que la infraestructura i la ins-tal·lació de les noves tecnologies siguicorrecta; si no, poden aparèixer pro-blemes a l’hora d’utilitzar-les. Si aixòes compleix, i tant alumnes com pro-fessors prenen consciència de coms’han d’utilitzar, serà molt favorable.

I, des del vostre departament[Català], quines eines del projecteTIC voleu utilitzar?

Bé, des del Departament d’Educa-ció es posa molt de material a disposi-ció de les escoles: programari, consul-ta, etc. Això és un gran avantatge, jaque és molt fàcil obtenir material detreball. Pel que fa al nostre departa-ment podem disposar de diccionaris,exercicis d’ortografia, processadorsde textos, consulta... Però és impor-tant, també, ensenyar als alumnes queno tot allò que es troba a Internet éscorrecte i que cal seleccionar-ho.

Què més voldries afegir respecte alprojecte?

A part de la importància de laimplicació d’alumnes i professors, crecque s’ha de procurar no abusar-ne,d’aquest projecte. És a dir, no és bonala visualització de textos llargs perpantalla, sinó que hi ha textos ques’han d’imprimir: no s’ha d’obligar afer-ho tot per pantalla, ja que els alum-nes es cansen i el resultat serà contra-produent.

MISERICÒRDIA NOMEN Professora de Matemàtiquesa l’IES Salvador Vila-seca deReus

“Intentem ensenyaraquells aspectes mésabstractes que en unapissarra de guix no espoden explicar”


El nostre centre no duu a terme elprojecte de les TIC, però ens agrada tre-ballar amb les noves tecnologies. Hem

fet experiències puntuals a les aules. L’a-vantatge de l’IES Jaume Huguet és queté una dotació d’ordinadors molt impor-tant i això permet fer una actuació mésglobal. Normalment els altres instituts notenim aquesta dotació i anem fent.


Molt bona.

Què milloraries del projecte TIC?Seria ideal que hi hagués més

equipament als centres, com ara unarmari amb portàtils, cosa que nomésteniu aquí, al vostre institut.

Quina metodologia feu servir perincorporar les noves tecnologies dinsde les classes?

Nosaltres disposem de dues aulesd’informàtica i de dues aules ambcanons de vídeo. Els alumnes hi assis-teixen algunes hores, no totes. Quanpoden accedir a l’ordinador, els inten-tem ensenyar aquells aspectes mésabstractes que en una pissarra de guixno es poden explicar.


Els alumnes s’han d’acostumar ales eines d’avui dia, i per això elsensenyem a fer-les servir. Crec que elsordinadors són una eina molt útil per-què et permeten treballar amb infor-macions molt més actualitzades mit-jançant Internet.

JEAN-MARC SEGARRAProfessor d’Alemany i coordi-nador pedagògic a l’IES Martí iFranquès de Tarragona.Professor associat d’Alemany ala Universitat Rovira i Virgili

“L’ús de les TICcomplemental’aprenentatge detipus tradicional”

Què opines de la incorporació de lesnoves tecnologies de la informació ila comunicació a l’ensenyament?

Que està bé i malament alhora. Béperquè impliquen un gran avenç.Malament perquè impliquen moltafeina per a tots i un gran esforç en ter-mes del temps que hi esmercem. Lesinfraestructures són sovint un proble-ma: tinc la sensació que, a cops, éscom si ens haguessin donat piscinessense aigua; a vegades tenim de totperò no sabem nedar. Tampoc nopodem oblidar que costa mantenir l’or-dre a les classes on s’utilitzen recursoslligats a les noves tecnologies. Pel quefa a l’alumnat, ha d’aprendre a treba-llar en equip. Al meu parer, l’alumnen’extreu un aprenentatge que comple-menta el de tipus més tradicional.

JORDI E. ABELA MIQUELProfessor de Biologia a l’IESGabriel Ferrater de Reus icoordinador de mitjans audiovisuals (MAV)

“És important quel’alumnat conegui elllenguatge delsmitjans audiovisuals”

Com veus la incorporació de les tec-nologies MAV a l’ensenyament?

En la meva opinió, és importantque l’alumnat conegui el llenguatgedels mitjans audiovisuals. Costa queels sàpiguen manipular. A més, mancadotació als centres, formació per alprofessorat, etc. La realitat es trobamolt allunyada d’allò que les autoritatseducatives estipulen com a contingutsmínims en aquest camp, tant a primà-ria com a secundària: normalment nos’ensenyen i tampoc s’exigeixen. Elmés corrent és que als centres es treba-lli d’esquena als coneixements que elsalumnes puguin tenir en aquest camp,els quals, d’altra banda, solen ser desi-guals.



JAUME GEBELLÍProfessor de Tecnologia

“Alumnes mésatents i més contents:millors resultats afinal de trimestre”


El nostre pla estratègic està gaire-bé assolit. Ara per ara està més enca-minat al que és la qualitat.


En general, molt positiva.

Què milloraries del projecte TIC?Tot és millorable i a base de pràcti-

ca i d’experiència podem anar perfilantles coses que es necessiten canviar.

Quina metodologia feu servir perincorporar les noves tecnologies dinsde les classes?

Intentem donar una teoria mínima ifer les classes molt pràctiques.


Els alumnes estan molt contents a laclasse i s’hi senten bé. Això també faque estiguin més atents i que les notespugin a final de trimestre.



VÀNIA MUÑOZProfessora de Pedagogia a laUniversitat Autònoma deBarcelona

“La tecnologia maino ha de ser laprotagonista en unprocés educatiu: sónels usuaris –docents iestudiants– qui enpodran treure elprofit necessari”

L’ordinador és el protagonista delprojecte TIC. Quin suport representaen l’aprenentatge de l’alumne?

Per començar, és important aclarirque la tecnologia mai no ha de ser laprotagonista en un procés educatiu. Latecnologia és un suport que pot ajudara millorar els processos d’aprenentat-ge, segons l’ús que se’n faci. Les tecno-logies, per elles mateixes, no sóncapaces de “fer” res; són els usuaris–docents i estudiants– qui en podrantreure el profit necessari.

Les tecnologies, en el cas del pro-jecte ComConèixer, representen unsuport per al treball col·laboratiu, un

espai –mes enllà de l’aula- on compar-tir i discutir, amb la finalitat de cons-truir coneixement a partir de les neces-sitats pròpies i d’aprenentatge de l’a-lumnat.

Si bé és cert que cal tenir un nivellbàsic en la utilització dels programesinformàtics que s’utilitzin a l’aula ocom a suport fora de l’aula, en gene-ral l’ús que puguem fer de la tecnolo-gia en un context d’ensenyament-apre-nentatge determinat, dependrà delsobjectius d’aprenentatge, de les meto-dologies utilitzades i de factors externsque no estan necessàriament relacio-nats directament amb la tecnologiaque s’utilitzi.

Hi ha prou material didàctic per aordinador? És necessari que es creïnnous productes?

Per tal de respondre aquesta pre-gunta d’una manera encertada caldriasaber què entenem per “materialdidàctic” i “programes”. Intentarédonar una resposta a la teva pregunta.

La creació de materials didàctics ésun procés lligat al desenvolupamentd’activitats amb objectius d’aprenen-tatge específics, tot i que en determina-des activitats és possible utilitzar mate-rials didàctics creats en altres contex-tos o per a d’altres activitats. També éscert que cada context pot crear elsseus propis materials tenint en compteels seus objectius d’aprenentatge.

Igual com els materials didàctics,els programes que poden oferir suportals processos d’aprenentatge s’estandesenvolupant, ja que els fonamentsteòrics que suporten els processos d’a-prenentatge estan canviant. En lasocietat de la informació o del conei-xement es tenen noves necessitats d’a-prenentatge, ja que hi ha noves mane-res de comunicar-se, noves formes depensar i d’estructurar les idees, i, pertant, noves maneres d’aprendre. Aixòfa que s’estiguin desenvolupant novestecnologies pensades per a aquestsnous requeriments de la societatactual.

En general, el projecte TIC és eficaçper millorar l’aprenentatge?

L’eficàcia d’un projecte d’ús de tec-nologies per a l’aprenentatgedependrà de la preparació docent–tant tecnològica, com metodològica iteòrica– i de diverses condicions ques’han de tenir en compte a l’hora deposar-lo en marxa: disposició de latecnologia a l’aula, nombre de partici-pants per activitat, tipus d’activitatsrealitzades, tipus de metodologies uti-litzades, fonaments teòrics relacionatsamb els processos d’aprenentatge quesuporten l’adopció de metodologiesdeterminades per a l’ús de les tecnolo-gies seleccionades, etc.

Pel que fa al projecte KF: quins avan-tatges aporta respecte d’un ús de lesTIC subsidiari de les explicacions delprofessor?

Com es pot deduir de la pròpiapregunta estem parlant no només del’ús d’una tecnologia diferent, sinód’una metodologia diferent a l’aula. Elprograma KF ha estat creat a partir dela teoria de construcció col·laborativadel coneixement; per tant està pensatper servir de suport a un procés d’a-prenentatge que es basa en aquestateoria. En aquest sentit els avantatgesdel projecte KF dependran dels objec-tius a aconseguir ja que es busca eldesenvolupament d’habilitats per a laconstrucció del coneixement. En lesmetodologies en què el professor té unrol de protagonista, generalment l’ob-jectiu està basat en una adquisició perpart dels estudiants dels coneixementsque el professor els “lliurarà”.

En la metodologia de construcciócol·laborativa de coneixement, no esparteix del supòsit que el professor“tingui” un coneixement que hagi de“lliurar” a l’alumne: el docent és partdel grup en el qual s’està construintconeixement, i això, a més d’afavorirla major comprensió dels continguts,permet que els estudiants explorin lesseves pròpies necessitats d’aprenentat-ge i aprenguin a solucionar-les demanera col·laborativa; a més, desen-

JOSEP M. MESADOProfessor de CiènciesExperimentals a l’IES JoaquimBau de Tortosa

“Les pràctiquesvirtuals i lessimulacions perordinador no podransubstituir mai lesmanipulacions allaboratori”

Les simulacions per ordinador substi-tuiran les pràctiques tradicionals?

Les pràctiques virtuals i les simula-cions per ordinador no podran substi-tuir mai les manipulacions al laborato-ri. Serveixen de complement.

Com organitzes les teves classes?Els alumnes preparen manualment

les diferents pràctiques que després

capten els sensors electrònics. El pro-fessor també pot dur a terme el seumuntatge, però no ha de substituir elde l’alumnat. Els alumnes poden pren-dre tota la informació amb dispositiuselectrònics (per exemple, amb llapisde memòria) i treballar la part teòricai de càlculs a casa.

Com valores aquesta manera de tre-ballar?

Requereix un esforç considerableper part del professorat i de l’alumnat,però als alumnes els agrada molt.



SEBASTIÀ GIRALTProfessor de Clàssiques

“Internetdemocratitza elconeixement”

“Internet i la incorporació de les TICaugmenta la motivació dels alumnes,permet la transversalitat de continguts i,sobretot, democratitza el coneixement

gràcies als entorns col·laboratius” –aixíde contundent es va mostrar SebastiàGiralt, autor del conegut portal de mónclàssic Labyrinthus, quan va impartiruna xerrada pràctica el passat 8 demarç al nostre centre. La visita del pro-fessor de Clàssiques de l’IES Alellas’emmarcava dins de les sessions desuport TIC que han tingut lloc en el sidels departaments didàctics durantaquest curs. Va servir no només perconèixer els recursos TIC disponibles enl’àrea de Ciències Socials i Humanitats

sinó també per adquirir consciència dela importància pedagògica del treballen el si dels departaments. El portal delmón clàssic Labyrinthus és, avui peravui, un autèntic referent del món de lesllengües clàssiques per a tots els centreson s’imparteix batxillerat. Si voleuconèixer la mitologia grecoromana demés a prop, o bé voleu entrar dins del’apassionant món de les llengües clàs-siques, cliqueu www.xtec.cat/~sgiralt.Comprovareu que el llatí i el grec, comels vells rockers, mai no moren.

voluparan habilitats de recerca, anàli-si, autoqüestionament, comunicació,autocrítica, autoavaluació, etc.

La importància del desenvolupa-ment d’aquestes habilitats ve donadaper les exigències de la societat actual,on el treball en grup és cada cop méspresent en diferents contextos i nivells,tant laborals com socials i on existeixcada vegada més una major diversitatcultural, cosa que exigeix un nivell decomunicació, comprensió i tolerànciacada cop més desenvolupat per a l’as-soliment d’una sana convivència.

L’organització curricular actual facili-ta la incorporació d’un projecte comel KF?

És important tenir en compte quel’actual organització curricular estàbasada en models pedagògics cen-trats en l’”adquisició” de coneixe-ments; per tant hi ha, generalment,una divisió de continguts a impartir.Aquesta filosofia no encaixa amb lafilosofia que suporta l’ús del Kforum,però és important tenir en compte queés possible, gràcies a l’ús de les tecno-logies, desenvolupar eixos transver-

sals, és a dir, temàtiques que involu-crin més d’una assignatura, sensenecessitat de realitzar canvis organit-zatius de gran magnitud.

Si bé l’organització curricular, talvegada, hauria de tendir a canviar elsseus esquemes a causa de les necessi-tats socials i culturals actuals, també éscert que aquest serà un procés lent igradual, que vindrà donat també perl’ús i la pràctica de diferents metodolo-gies que en un futur marquin la líniade treball a seguir en els canvis quecalgui realitzar en l’educació formal.

JÈSSICA BELTRAN

ROSA GÜELL

MARTA RUIZ

2n BAT



LES VEUS DELS IMPLICATSEquip tècnic

Evidentment, havíem de preguntara tots els professionals que han donatsuport tècnic al projecte quina és laseva percepció respecte de la imple-mentació de les TIC.

Les respostes als qüestionaris, quealternaven preguntes obertes i tanca-des, no han resultat gaire diverses: totscoincideixen en el fet que la seva feinaha augmentat considerablement i queels problemes principals els vénen perla banda de les impressores o pel sis-tema de la xarxa (manca de conne-xió...). Pel que fa als problemes gene-rats pels alumnes que no respecten elmaterial, els més habituals tenen aveure amb la desaparició de la boladels ratolins.

Hem de dir que les respostes a lespreguntes obertes són franques i diver-tides. Creiem que posen molt bonhumor a la feina.

NOÈLIA RODRÍGUEZ

2n BAT

ProfessorsLes enquestes que vam passar al

professorat que participa en el projec-te IATIC posen de relleu força coin-cidència en la valoració que es fa delprocés d’implementació i dels resultatsque n’obtenen.

Així, majoritàriament, afirmen quela preparació de les classes fent úsdels nous recursos no els ha estat fàcil.Per contra, creuen que l’adaptació del’alumnat no ha estat difícil.

Entre les valoracions positives des-taquen que motiva l’alumnat perquès’usen recursos atractius i que l’ensen-yament de les matèries del currículumacadèmic pot enriquir-se amb noumaterial. Un 99% dels enquestatsopina que les seves classes s’han tor-nat més interessants. Cal destacar,

també, que hi ha unanimitat a l’horade considerar que afavoreix l’aprenen-tatge dels alumnes.

La majoria dels comentaris que enshan fet remarquen que es tracta d’unprocés lent, d’adaptació contínua deprofessor i alumne, i no d’una feina dedos dies. Així mateix, són nombrosesles observacions encaminades aremarcar que l’interès i l’esforç delsalumnes per aprendre continua sentprimordial perquè les noves tecnolo-gies no fan miracles.

ANABEL REVELLES

2n BAT

FamíliesLes noves tecnologies TIC, protago-

nistes del projecte IATIC que s’estàimplementant al nostre centre, sóntema freqüent de conversa en diferentsàmbits. Però, què en pensen els paresi les mares de l’alumnat de l’IES JaumeHuguet?

Per tal de saber-ne l’opinió vam pas-sar uns qüestionaris entre els pares imares dels alumnes de 1r i 3r d’ESO, elscursos més implicats en el nou projecte.

El buidatge posa de relleu que el60% dels pares sap en què consisteixla iniciativa i, a més, la immensa majo-ria la valora positivament: creuen queaquest projecte afavorirà l’aprenentat-ge dels seus fills, ja que la dinàmicad’estudi es fa menys pesada. L’opiniód’un pare, en una de les enquestes,resumeix el parer general: “Els formaper competir en el mercat laboral i elsdota de recursos útils en diversosaspectes de la vida”.

A més, el projecte IATIC no nomésafecta els fills, sinó també els pares: elcampus virtual fa accessibles des decasa recursos molt ben rebuts pelspares (control d’absències i incidèn-cies a classe, informació sobre les acti-

vitats del centre...). L’opinió predomi-nant és que així poden mantenir uncontrol més directe i fiable de l’evolu-ció dels seus fills.

Tot i això, no tot són opinions posi-tives. Alguns pares també pensen que,en certa manera, aquesta metodologiad’ensenyament i aprenentatge perjudi-ca els seus fills, ja que molts alumneses distreuen jugant, en lloc de treba-llar, i no estan per la feina que se’lsdemana.

Quan vam elaborar les enquestes,vam pretendre també saber en quinescases els alumnes disposaven d’unordinador amb connexió a Internet ipodien, doncs, fer ús del campus vir-tual del centre. Les enquestes ens diuenque el 95,4% d’alumnes té ordinadora casa, però que, d’aquesta xifra, tansols un 63,1% té connexió a Internet.

A més, encara que moltes famíliesdisposen d’Internet, això no implica nique es connectin ni que entrin al cam-pus amb gaire freqüència: un 43,1%dels pares mai es connecta al campusi un 23,1%, poques vegades. Això ensdemostra que, tot i l’esforç que hi ha aldarrere de la introducció de les novestecnologies de la informació i la comu-nicació al nostre centre, bona part dela comunitat educativa s’hi mou ambpoca desimboltura o no veu la necessi-tat de fer-ne ús.

De moment, tan sols vuit centres deCatalunya participen en el projecteIATIC, però el 92,3% dels parescreuen que es podria estendre a d’al-tres centres.

ANNA RUFÀ

2n BAT

Alumnes de 3r d’ESOLa immensa majoria dels alumnes

de 3r d’ESO se senten més motivatsrealitzant una classe davant d’un ordi-



nador; per altra banda, un percentat-ge baixíssim dels enquestats, al voltantd’un cinc per cent, prefereix les classestradicionals.

A la qüestió de si segueixen les ins-truccions del professor, molts han res-post que sí; però alguns alumnes afir-men que “aprofiten” el temps a l’aulad’informàtica per jugar. D’altres comen-ten que poden fer les dues coses alho-ra: restar atents a la classe i distreure’s!Tot i així, la majoria de l’alumnatsegueix les instruccions del professor.

Gairebé tots els enquestats de 3rconsideren que els recursos TIC sónbons per donar suport per a l’aprenen-tatge i estan d’acord en l’aprofitamentdel temps mitjançant aquest sistema.Opinen que les classes són més atrac-tives, cosa que fa augmentar el graud’atenció a les aules i millorar així elrendiment. Asseguren que la presènciacontinuada a les aules d’informàtica tédiversos avantatges, com són l’ús del’ordinador com a processador de tex-tos, la rapidesa en la recerca d’infor-mació, la netedat i polidesa del treballfinal...

També opinen que Internet és unsuport excel·lent a la informació que elprofessor pot oferir. Molts alumnescreuen que les noves tecnologies sónel futur i consideren que, per aquestmotiu, és del tot encertat utilitzar-les al’ensenyament. Un altre aspecte queconsideren positiu és poder visualitzarvirtualment el que estan estudiant,cosa que els ajuda a aprendre ambmés facilitat.

La motivació dels alumnes ha aug-mentat. Tots estan d’acord que és unamanera més divertida de fer les clas-ses i els és més fàcil aprendre segonsquins continguts davant d’un ordina-dor que no davant d’un llibre.

La visió dels alumnes cap al profes-sorat és bona. Admeten que noten elsprofessors una mica més tranquils:l’ambient a l’aula és favorable, elsalumnes estan ocupats i, per tant, elsprofessors treballen també més moti-vats. Els alumnes expliquen que contro-lar-los a tots i saber què fan en tot

moment és complex i difícil. Comentenque la voluntat dels professors peradaptar-se a aquesta nova dinàmicaés molt bona, tant pel professorat queté un domini de l’ordinador com el queli costa més treballar d’aquesta mane-ra.

Les activitats que realitzen enaquest àmbit són, bàsicament, larecerca d’informació i la pràctica d’e-xercicis relacionats amb les diferentsmatèries. Treballen també amb pàgi-nes com l’edu365 i utilitzen mecanis-mes de la xarxa com els enllaços a lacalculadora Wiris. Les assignaturesque toquen més amb l’ordinador sónCatalà, Castellà, Anglès i alguns crè-dits variables.

D’aquestes activitats, les que méssolen agradar als alumnes són les quenecessiten connexió a Internet per cer-car informació. I prefereixen les quesón més pràctiques que no pas les teò-riques. Pel que fa a quines matèries elsagraden més seguint aquest sistema,sembla que hi ha una preferència capa les llengües i les matemàtiques, peròel resultat queda molt equilibrat.

Per altra banda, els agradaria quematèries com Música, Socials i Educa-ció Física es fessin també utilitzant elsrecursos TIC. Segons l’opinió delsalumnes de 3r haurien de fer més clas-ses virtuals, o almenys disposar d’unamica de temps lliure perquè cadascúpogués triar el tema o l’assignaturaper treballar i aprendre.

MONTSERRAT PÉREZ

SABINA PUIG

2n BAT

Alumnes de 1r d’ESOL’alumnat de primer es mostra més

motivat en una classe utilitzant l‘entornTIC que no pas en una classe tradicio-nal. La majoria d’alumnes segueix lesinstruccions del professorat. Alguns,però, reconeixen que, de vegades, esdistreuen. La consciència sobre l’apro-fitament del temps a les aules d’in-formàtica és pràcticament absoluta.Tot i així, alguns alumnes considerenque no aprofiten prou el temps.

Una minoria considera que l’entornTIC no ofereix necessàriament gairesuport par a l’aprenentatge: manifes-ten que els ordinadors els distreuen ique en una classe “normal” aprenenmés.

En canvi, la immensa majoriaopina que a les aules d’informàtica elseu aprenentatge millora. Diuen quees diverteixen molt més, perquè trencala típica rutina de les classes amb elprofessor, el guix i la pissarra. A l’au-la d’informàtica aprenen a utilitzar elsordinadors: una eina imprescindibleper al seu futur –i present– com a estu-diants i professionals.

Sobre el professorat opinen que esmostra molt interessat en aquestaetapa TIC. Alguns alumnes opinen queveuen alguns professors molt ben pre-parats per resoldre qualsevol situació;a d’altres, en canvi, se’ls nota méspendents de controlar que els alumnesno malmetin el material que no pas del’evolució de les classes.

Les activitats que els alumnes deprimer realitzen a l’aula d’informàticasón, bàsicament, treballs, redaccions,qüestionaris, recerca d’informació... Ala majoria els agradaria fer totes lesassignatures a les aules d’informàtica.Preferirien fer activitats molt més lúdi-ques i reduir les explicacions teòri-ques. En definitiva: no haver d’escoltartant i distreure’s més.

ANABEL REVELLES

2n BAT



Amb motiu de la participació delnostre centre en el projecteIATIC, vam voler dur a terme un

treball de camp que recollís la situacióde les noves tecnologies aplicades al’ensenyament en diversos centres delmón. Havia de ser fàcil: ja se sap queles capacitats comunicatives de lesnoves tecnologies no tenen rival. Ambaquesta intenció vam elaborar unqüestionari, el vam traduir a diferentsidiomes, el vam enviar per correuelectrònic a més de seixanta centresde secundària d’arreu del món, tenintcura de cobrir tota la UE, totes lescomunitats autònomes espanyoles i unnombre considerable de països repre-sentatius de les grans àrees culturalsdels diferents continents.

El qüestionari es responia telemàti-cament i requeria, doncs, un esforçmínim per part de l’enquestat: en pocsdies, per tant, no ens havíem d’acabarla feina de buidatge. Tot i això, la res-

posta que vam obtenir va ser, en rela-ció amb la quantitat de qüestionarisenviats, mínima, la qual cosa no ensha permès de poder extreure conclu-sions fiables sobre aquest tema.

Així doncs, com que no podem ofe-rir cap comparació entre la incorpora-ció de les TIC en l’ensenyament a Euro-pa i, posem per cas, a Amèrica delSud, aprofitem l’avinentesa per fer unabreu però necessària reflexió sobreaquesta xarxa d’informació global,altrament anomenada Internet. I ésque no es pot negar el gran ventall depossibilitats comunicatives que Internetpresenta –tampoc pretenem fer-ho–;però, de què ens serveix tanta capaci-tat comunicativa si tot sovint és nomésun acte unidireccional?

Efectivament, Internet ha impulsatbrutalment la intercomunicació, i pot-ser aquest excés de comunicació mas-siva ha provocat en els cibernautesuna reacció d’escepticisme i descon-

fiança cap a tanta informació, tantespreguntes i tantes respostes. D’aquestamanera, el tradicional cara a cara, ofins i tot el correu ordinari, susciten enel receptor un especial interès i com-promís que, amb l’arribada d’Internet,la comunicació per aquestes vieshavia perdut.

Creiem, doncs, que cal valorarInternet com una de les eines més ràpi-des i senzilles de comunicació, però–tal com passa sovint amb tot allò quedeixa de ser innovador i passa a serquotidià– potser també està entrant enuna espiral de decadència progressi-va. Sense ànims de voler ser alarmis-tes, qui sap si d’aquí a uns anys Inter-net i els píxels formaran part d’allòque alguns anomenen “història”.

VICKI ALCÀNTARA

MANEL ROIG

2n BAT

En l’edició de L’espai de l’estudiantd’enguany bona part delsestands presentaven les seves

propostes amb atractives pissarresdigitals, canons de projecció, ordina-dors portàtils... Hom té la impressióque és gairebé impossible estudiarsense imatge, sense color, sense movi-ment continu, sense connectar-se almón mitjançant Internet.

El nostre institut viu una progressivai imparable incorporació de les novesTecnologies de la Informació i de laComunicació (TIC) en el procés d’en-senyament-aprenentatge. Ha estat unaincorporació ràpida, molt ràpida, queha deixat conviure força pacíficamentles posicions més immobilistes amb lesmés engrescadores, passant per l’acti-

tud prudent de la gran majoria, l’acti-tud d’incorporar-les sense enlluerna-ments gratuïts i innecessaris, ans apro-fitant tant els avantatges virtuals comels avantatges que encara ofereixen elpaper imprès, el protagonisme de laveu i del gest de cada professor, lapersonalitat diversa, en definitiva. Lessigles TIC no són necessàriament sinò-nimes de creativitat i d’innovació tec-nològica. Són un recurs més. Ajuden,això sí, a agilitzar el procés d’ensenya-ment-aprenentatge. Però també desvet-llen el perill d’endropir l’estudiant, querep molt d’impacte visual, però ques’ha d’esforçar ben poc, per exemple,a prendre apunts –una pràctica moltútil per a no distreure’s i seguir eldocent. També malmeten i menystenen

l’oratòria i la personalitat del profes-sor, en eclipsar-les una mica. Són qües-tions discutibles, no cal dir. Però sónreals i no estan pas superades. Vivimen transició. Totes les transicions sóndifícils, traumàtiques, i els canvis quetals transicions comporten requereixentemps per a anar-se perfeccionant decara a una instal·lació definitiva, sifinalment arriben a triomfar.

Val a dir que el nostre centre haestat sempre un institut amb voluntatd’avançar, un institut obert al progrés.No pas endebades, durant força anys,fou un centre de Formació Professionalde referència, que es preocupava derenovar la tecnologia per a millorar lapràctica als tallers. Val a dir que alesho-res la mostra vital de la presència tec-

HAVIA DE SER FÀCIL

ANECDOTARI



nològica la trobàvem gairebé exclusi-vament en els aparells del laboratori deQuímica, en les màquines dels tallersde Mecànica, d’Electricitat i de Fuste-ria. En les aules de Delineació i d’Ad-ministratiu la tecnologia era força méslimitada. Passaven amb ròtrings i ambmàquines d’escriure que mai no arriba-ren a ser elèctriques. I molt més malparades quedaven, tecnològicamentparlant, les matèries del bloc comú pera tothom, aquelles que no eren d’espe-cialitat, qualificades –erròniament, ésclar– d’assignatures teòriques. I sónaquestes matèries les que precisamentara reben més impacte TIC.

En contrast amb la insistent voluntatactual a proporcionar formació i aimplicar tot el professorat en el projec-te d’Integració Avançada en les Tecno-logies de la Informació i de la Comuni-cació (IATIC), suposo que trobareudivertides i fins i tot insòlites –vistes desde l’actualitat– un parell d’anècdotes(la que protagonitza un suplicat ús dela fotocopiadora i la que protagonitzauna pacient acceptació de no poderdisposar d’un projector de diapositi-ves), les quals són incipients mostresde com costava desmarcar-se de larutina, de com costava aprofitar i ferservir recursos diguem-ne paratecnolò-gics, per dir alguna cosa. Situem-nosen els anys vuitanta, en la primera mei-tat de la dècada dels vuitanta.

Per aquells anys, de fet, ja teníemfotocopiadora al nostre centre. Unafotocopiadora que treia fotocòpies ambun paper grisós i antipàtic de tocar. Amés a més, la impressió s’esborravaamb el pas del temps i s’anava tornantmés i més borrosa. Però ja servia, ja.Val a dir que aleshores molts professorsencara vivíem l’època d’aquell guixque feia tanta i tanta pols –aquell guixque provocava una sensació al·lèrgicai molesta–, l’època de dictar els exà-mens, d’escriure els enunciats a la pis-sarra, de fer clixés per al ciclostil –unatècnica moderníssima per a fer lescòpies dels exàmens!– i encara hi haviaalgú que, seguint l’estil més “kumbayà”,se servia de la impremta casolana, feta

amb gelatina i cola de peix. En conclu-sió: de fotocòpies, poca cosa. Impera-va molt l’elaboració d’apunts a mà o amàquina, apunts personals, el criterid’ampliar temes guiats pel professor il’assídua consulta a les biblioteques. Entot aquest panorama de conformisme ide no-addicció a la fotocopiadora, des-tacava la tossuderia del professor deFrancès, el Rafel, que exigia –amb totala raó del món!– poder tenir accésdirecte i lliure a la fotocopiadora, per-què necessitava fer els seus muntatgesd’exercicis per a les classes. Necessita-va ampliar els exercicis del llibre detext, fer més clares i entenedores, mésatractives, les explicacions de gramàti-ca; necessitava més imatges, que ellbuscava arreu i que reproduïa. La foto-copiadora li era indispensable per amaterialitzar el seu esforç. Per què nol’havia de poder fer servir si era delcentre? Els responsables de l’equipdirectiu opinaven que si una màquinala toquen massa mans es fa malbé. ElRafel insistia que ell no tenia pas malesmans, que era capaç de no fer-lamalbé, que la volia utilitzar i no pasmanipular ni destrossar! Però que no ique no!, deien ells. Proposà una altrasolució: que el Departament d’Humani-tats adquirís una fotocopiadora a comp-te del pressupost que tenia assignat. Elscompanys del seu departament no hovèiem gaire clar, això de destinar elpressupost de dos o tres cursos a com-prar una fotocopiadora que tan solsfaria servir ell, ja que els altres en fèiempoques, de fotocòpies, i ja ens anavabé d’encarregar que ens les fessin simai n’havíem de menester. No se’n vasortir, no; i això que s’hi entossudia afe-rrissadament i argumentava d’unamanera molt raonada les seves queixes,tant en les reunions de departamentcom en els claustres. De tocar la fotoco-piadora del centre, res de res. No eldeixaren treballar, doncs, d’acord ambla seva metodologia. Almenys no lidonaren cap facilitat per a fer-ho, capmena d’al·licient. Tot eren traves.

Un altre exemple de reticència aincorporar el suport paratecnològic a

les aules ens el serveix l’anècdota delprojector de diapositives del Manel,que aleshores exercia de professor deReligió. Alguns de nosaltres encarasom capaços de recordar el Manelcarregat amb una mena de bossa deviatge a l’espatlla, en què transporta-va un projector de diapositives, elcarro per a les diapositives i les diapo-sitives del cas. Caminava així, totcarregat, lentament i sense immutar-segaire, d’una classe a l’altra, amunt iavall, com si res. Necessitava el pro-jector per a les seves classes i, comque al centre no n’hi havia, el portavade casa i se’l tornava a endur. Norecordo si també duia la pantalla o sija feia el fet projectant a la paretmateix. No es va queixar mai. Tenia lapaciència de muntar i desmuntar aclasse tot el que necessitava, abaixarles persianes d’acord amb la clarorque hi havia, perdre el temps a muntari desmuntar... Tot, estoicament. I enca-ra tenia l’amabilitat de concedir algunservei de préstec si algun altre profes-sor li ho demanava. Més endavant, elcentre ja comptà amb un parell de pro-jectors de diapositives. I una mica mésendavant, amb sala d’audiovisuals. Iés que tot arriba.

La manualitat imperant a la secreta-ria també és destacable, en aquestsentit, perquè els ordinadors trigaren aarribar-hi. El soroll de les tecles de lesmàquines d’escriure treballant alhora,la gran quantitat de paper carbó quees feia servir, els papers de còpia de



color verd, groc, blau, gairebé trans-parents, i tants i tants documentsescrits a mà –fitxes dels alumnes, but-lletins de notes, llistes de matrícula pro-visionals, expedients, actes, anota-cions...– duraren molt de temps. Parlodels documents escrits a mà i amb leslletres personalíssimes de Pons, deVentura, de la Gudèlia i de la Mariadel Carme –els funcionaris de secreta-ria que hi havia als vuitanta (la Mariadel Carme encara en actiu). Ara ja totsels expedients són iguals, perquè hi haben poca cosa que es registri a mà.Tot és fet amb el mateix patró. No s’hiendevina, doncs, des de ja fa temps,ni la tremolor de la lletra de Pons quanja era a punt de jubilar-se, ni les difi-cultats de visió de Ventura en alguna

etapa de la seva vida, ni la pulcritudde la lletra de la Gudèlia, ni la preci-sió i claredat amb què escriu la Mariadel Carme, ni la paciència ni la labo-riositat ni el toc personal de què totquedava impregnat fins al punt que,quan ara regires calaixos buscantalgun document d’aleshores, hi veusencara reflectida la persona. De vega-des, malgrat tots els avantatges queofereix la informàtica, costa de renun-ciar a tot això, més encara si aquestasecretaria l’has freqüentada. Els ordi-nadors també hi arribaren, és clar.Però tranquil·lament, molt tran-quil·lament.

Heu d’entendre que a alguns denosaltres ens costi de processar tot l’in-terès de tanta Tecnologia de la Infor-

mació i de la Comunicació alhora.Fins ara, la incorporació d’ordinadorsal centre, la sala d’audiovisuals, l’hà-bit de fer servir el vídeo, el DVD, etc.s’havia produït d’una manera pausa-da, gradual i fins i tot lenta. Ara hementrat imparablement en una immersióTIC que sembla que no tingui aturador.I potser cal anar més a poc a poc. Ipotser cal conscienciar-nos que és unprocés més lent que no sembla, si elvolem explorar responsablement. I hohauríem de fer bé, ja que tenim lesnoves Tecnologies de la Informació ide la Comunicació tan a l’abast. Comdiuen els italians, Chi va piano va lon-tano...

NÚRIA VENTURA

REFLEXIONS ENTORN DEL PROJECTE IATICOrganització i gestió d’un procés d’innovació educativaa partir de la implantació de les TIC en tots els àmbitsde la comunitat educativa

Els canvis radicals que es produei-xen en el segle XXI com a conse-qüència del nou escenari social,

econòmic, polític i cultural marcat pelfenomen de la globalització, i també,molt especialment, per la presència il’impacte de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació (TIC),plantegen, en l’àmbit educatiu, nousreptes a afrontar. Les implicacions deles TIC per a l’educació formal estanobligant a una revisió en profunditatdel paper, les funcions i l’organitzaciódels actuals sistemes i serveis educa-tius i, com a instruments psicològicsper a l’aprenentatge, estan transfor-mant les pràctiques educatives quetenen lloc en les institucions escolars.1

El Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya ha dut aterme en els últims anys diverses actua-cions per a impulsar de forma decidi-da la incorporació de les TIC al móneducatiu. Al nostre entendre, les princi-pals accions que destacaríem en elnostre centre són les que fan referènciaals àmbits de les infraestructures, de laformació permanent del professorat ide la provisió de determinats contin-guts i serveis.

En l’actualitat, potser, el més neces-sari és fer un pas endavant en aquestprocés, i fer recerca sobre qüestionsclau centrades en els criteris i les con-dicions en què s’ha de basar el dis-seny i el desenvolupament d’una pro-posta global de centre que tingui coma objectiu promoure la integració

harmònica de les eines tecnològiquesen els processos d’aprenentatge de l’a-lumnat i aprofundir en la incorporacióquotidiana de les TIC en l’ensenya-ment i en l’avaluació.

A partir de l’experiència acumula-da en el desplegament del Pla estratè-gic de centre durant els cursos 2001-2005, juntament amb la perspectivaoberta pel Projecte IATIC (Integracióavançada de les Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació en els processosd’ensenyament i aprenentatge) impulsatde forma pilot durant el curs 2005-2006 en el nostre centre, podem abor-dar la reflexió sobre alguns dels crite-ris i condicions que poden promourepràctiques educatives innovadores enl’ensenyament secundari a partir de



l’ús educatiu de les TIC i de la media-ció que tenen en la construcció delconeixement i en la realització perso-nal i col·lectiva. Les valoracions quehan presentat l’equip directiu i el con-junt de professors implicats en la inno-vació, possibiliten d’avançar l’estatactual dels coneixements sobre aquesttema en les següents direccions:

1. Les decisions estratègiquessón necessàries per incidir enel procés d’implantació de lesTIC

Apuntarem, succintament, alguneslínies d’actuació que han estat valora-des positivament per promoure el com-plex procés de la incorporació de lesTIC en el centre:• El centre disposa d’una infraestructu-

ra i d’un equipament suficient, cosaque ha possibilitat el procés decanvi.

• El treball en equip, poder comptaramb el suport de molts companys icoordinar esforços de treball.

• La concreció dels recursos humansdocents i no docents, responsablesde l’oferta conjunta de serveis espe-cialitzats en la gestió de la infraes-tructura tècnica i informàtica; caldestacar el suport tècnic del Serveide Recursos i Suport TIC (SRiSTIC)del centre.

• L’establiment de l’organització, ges-tió i funcionament de les infraestruc-tures TIC.

• L’articulació d’un model organitzatiudels recursos humans, de la seva ges-tió, del seu funcionament i de les estruc-tures de comunicació i coordinació.

• L’oferta de continguts i serveis de laintranet de centre. Promocionar-nel’ús.

• Potenciar eines de suport que millo-rin les possibilitats de comunicació ide treball col·laboratiu entre els pro-fessors i entre els membres de lacomunitat educativa.

• Democratitzar l’educació, un plante-jament a l’abast de tots els alumnes:promoure un ús quotidià, normalit-zat, responsable, no discriminatori i

potenciador de l’accessibilitat i laigualtat d’oportunitats per a tot l’a-lumnat i en tots els nivells educatius.

• Elaboració del pla d’avaluació de lainnovació, amb la definició d’instru-ments per al seguiment i avaluacióde l’experiència...

L’equip de professors de l’instituthem superat la resistència a la integra-ció de les TIC perquè, de forma gra-dual però persistent, hem augmentatnotablement les competències TIC ihem après a usar aquestes tecnologiesen la vida quotidiana del centre: en elssistemes de comunicació i d’informa-ció, i en els sistemes d’organització ide gestió.

2. Els mitjans tecnològics podenreforçar els recursos educatiusmés tradicionals

Desenvolupar les sessions de classeamb entorns tecnològics requereixconèixer aquestes eines i estar-hi fami-liaritzat, però alhora també requereixdominar temes pedagògics i didàcticssobre les potencialitats dels seus usos.Aquesta dificultat s’ha anat i s’aniràsuperant gradualment a partir de l’ex-periència en ambdós camps i en laseva interacció.

3. L’interès se centra a pro-moure un procés de reflexiósobre com utilitzar les TIC demanera eficient i en el vincleexistent entre l’ús que se’n fa iles modificacions que es produeixen en les pràctiqueseducatives

L’èmfasi no recau en les pròpiescaracterístiques tecnològiques ni en ladotació en equipaments i recursos tèc-nics, sinó que recau especialment en elprocés de presa de decisions sobre elsseus usos com a instruments de treballintel·lectual i de relació. Les TIC podenser utilitzades de manera profitosa perensenyar i aprendre d’una maneranova, i constitueixen una alternativa ales pràctiques pedagògiques tradicio-nals. Decisions sobre el disseny i

desenvolupament d’accions formati-ves, sobre l’ús de continguts i recursosde la xarxa, la gestió d’eines telemàti-ques del campus virtual per a la forma-ció dels estudiants, la possibilitat d’ac-cés dels alumnes als recursos educa-tius… emmarquen les pràctiques edu-catives que acompanyen els usos del’entorn tecnològic. En línia amb el tre-ball desenvolupat per Twining2 desta-quem tres aspectes bàsics d’anàlisi: eltemps d’ús dels ordinadors sobre eltemps total disponible per a l’aprenen-tatge, les intencions i els objectius aquè respon aquest ús, i l’impacte quetenen en el currículum.

4. Les TIC són eines que tenen,o poden tenir, incidència sobreels processos de construcció delconeixement

Les tecnologies de la informació ila comunicació, amb característiquesespecífiques com a instruments psicolò-gics, proporcionen un mitjà de repre-sentació i de comunicació que potintroduir modificacions importants endeterminats aspectes de l’aprenentat-ge, entre els quals destaquen lespotencialitats per a representar, pro-cessar, transmetre i compartir la infor-mació. Però per convertir la informa-ció en coneixement, és necessari untreball personal d’apropiació i de con-frontació amb altres, de complexosprocessos interactius i comunicatius.

5. Les TIC obren noves possibi-litats en el pensament didàctic

Augmentar la significativitat de l’a-prenentatge realitzat pels alumnes, apartir de la mediació que ofereixen elsentorns tecnològics, requereix introduircanvis estructurals molt importants enel sistema educatiu i en l’organitzaciódel centre. Cal, per una banda, con-vergir en nous dissenys instruccionalsper als currículums, i per l’altra, utilit-zar metodologies actives que atorguinun paper més destacat als estudiantsperquè s’impliquin en situacions, acti-vitats i tasques que comporten autore-gulació de l’aprenentatge individual i



de grup. Utilitzar i aplicar les TIC alsprocessos d’ensenyament i d’aprenen-tatge pot transformar les relacionsentre professor, alumnes i continguts.

6. Les TIC ofereixen la possibili-tat d’una diversificació realquant a continguts i mètodesde treball

Les iniciatives educatives de cadaprofessor, de cada departament, s’hanorganitzat per tal d’atendre una diver-sitat de necessitats i d’estils d’ensenyar.

El professorat ha estat capaç deconsiderar les possibilitats d’ús en uncontext didàctic, de pensar, per exem-ple, com estimular els alumnes a travésd’Internet, o com donar respostes indi-vidualitzades i en grup.

7. Coordinar esforços de treballconjunt amb tots els actorsimplicats

Els estudiants, globalment, mostrenuna base sòlida de domini en les com-petències TIC, però necessiten ajudaper aprendre a treballar en aquestsmitjans, i a comunicar-se i a col·labo-rar amb els seus companys. L’educa-ció, tant al centre escolar com a lafamília, ha de proporcionar a l’estu-diant pautes flexibles i racionals decomportament personal i social.

8. Alguns factors de resistènciaAl nostre entendre, la resistència

que professors i alumnes podem pre-sentar en el procés d’integració de lesTIC en la docència i l’aprenentatge ésocasionada, majoritàriament, per fac-tors relacionats amb la tradició de l’e-ducació. A continuació ens referirem ados factors en concret, la tradició curri-cular i la tradició oral.• La tradició curricular

Les noves formes de treballar ambmitjans digitals són difícils quan calseguir un currículum que es basa enuna progressió lineal de l’aprenentat-ge. La tradició curricular aplicada a ladocència es fonamenta en la progra-mació d’assignatures i plans d’estudi ien l’assignació predefinida d’activi-

tats. La integració de les TIC a l’aularequereix un nou tipus de currículumbasat en una nova mirada als contin-guts, fonamentalment, amb l’aplicacióde noves metodologies docents. Elsprogrames curriculars no estan dissen-yats per aquest entorn i no defineixenel marc adequat per a aquestes novesexecucions. Ja hem constatat que hi hacontinguts que són més fàcils de mane-jar digitalment que altres.

• La tradició oralEls professors de les institucions

educatives estem acostumats a lacomunicació oral i directa. Estem enfase d’experimentar si la comunicaciódigital dóna tan bons resultats com latradició pedagògica oral. Necessitemensenyar als alumnes amb materialseducatius diferents. Aquests nous desa-fiaments exigeixen canvis espectacu-lars en les competències d’escriptura ide comprensió tant del professoratcom de l’alumnat.

També són destacables altres fac-tors de resistència com els següents: 1. L’enorme esforç de dedicació horà-

ria i personal del professorat i queno queda contemplat en l’horariprescriptiu.

2. La manca d’unes directrius claresper part de l’Administració educati-va.

3. El perill de realitzar un enfocamentexcessivament “tecnocèntric”, és adir, centrar els esforços en la tecno-logia (més o menys sofisticada) i noen els seus usos.

4. La miscel·lània de recursos educa-tius disponibles a la xarxa.

5. La manca d’un conjunt d’indica-dors per analitzar el grau d’ajusta-ment entre els objectius pedagògicsi les formes d’ús del software i delcontingut digital.

6. La manca d’un plantejament psico-pedagògic sota el qual s’elaborenels materials digitals i es proposenles activitats a realitzar. El valorpedagògic d’aquests mitjans neixen el context metodològic en el quals’usen i no en les seves qualitats i

possibilitats intrínseques.7. Els requeriments que el nou entorn

TIC imposa en l’exercici de la pro-fessió docent.

8. La necessitat de compartir modelsd’ús educatiu en el centre escolar, ala família, a la comunitat, per aju-dar a saber operar amb la informa-ció, a representar-la, a processar-la,a accedir-hi... Dissenyar novesoportunitats i iniciatives de col·labo-ració i comunicació entre els centreseducatius, les famílies i la comuni-tat, per fomentar un apropamententre l’educació formal i la no for-mal.

9. Al segle XXI han de conviure novesi velles alfabetitzacions. L’alfabetit-zació lletrada, imprescindible, com-parteix protagonisme amb l’alfabe-tització científica, tecnològica,audiovisual, informacional, multicul-tural, emocional, relacional... i totaixò són nous reptes!

Com a resultats associats, pel fetque en l’actualitat s’evidencia una fortatensió entre els currículums tradicionalsi l’enfocament obert que promouen lesTIC, el projecte aportarà dades en rela-ció al fet que la integració de les TIC entotes les matèries i activitats acadèmi-ques possibilita la capacitat innovadoraper transformar i enriquir l’entornpedagògic i, conseqüentment, la millo-ra de la qualitat del sistema educatiu.Estem convençuts de l’interès del projec-te i que l’experiència que estem duent aterme aportarà indicadors sobre comles TIC poden impulsar i facilitar elcanvi curricular necessari per adaptar-se a l’era d’Internet.

EMÍLIA MOLAS

1 Coll, Cèsar. “La societat de la informació iles tecnologies de la informació i la comuni-cació”, dins Tecnologies de la informació i lacomunicació i pràctiques educatives.Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,2003. Edició en format web(UW03/10023/00892)

2 Twining, P. “Conceptualising computer use ineducation: introducing the ComputerPractice Framework (CPF), dins BritishEducational Research Journal, 28(1), pàg.95-110, 2002.

NOTES

entrevista


Explica’ns breument, si et plau, elcamí dels estudis que feres per sermestra.

Primer, cursar l’EGB, la Primàriad’ara a La Selva del Camp. Després,estudiar, a l’Institut de Batxillerat Nar-cís Oller de Valls, BUP i COU. Totseguit vingué la selectivitat... i de plecap a la carrera de Magisteri, a l’Es-cola de Mestres de Tarragona. En aca-bar-la, el curs 1984, trobar feina demestra era una mica complicat, per-què hi havia molt poques places lliuresa l’escola pública. Per això, unes ami-gues i jo mateixa decidírem d’anar aBarcelona i matricular-nos a la Normalde Sants per fer la segona especialitat–la primera era Parvulari–, la d’Educa-ció Especial. A Tarragona no l’oferien.

Quina fou l’assignatura que t’a-gradà menys, mentre estudiaves lacarrera de Magisteri?

Potser... Psicologia. Més que nopas pel contingut, no m’agradava perculpa de professor que la impartia.Ens ho exposava tot d’una maneramassa teòrica –la veritat– i jo trobavaque tot allò que ens explicava no teniani solta ni volta.

Així, doncs, dius que en acabar la

carrera et costà de trobar feina?Actualment hi ha molta demanda

de mestres. En canvi, la gent de lameva promoció (1984), quan acabà-vem la carrera, ens havíem d’esperarun any per a apuntar-nos a les llistesd’interinatge; i potser passaven dos otres anys abans no et cridaven. Peraixò, ja he dit abans que optàrem, joi les meves amigues, per continuarestudiant a Barcelona. Havíem deprendre paciència i esperar que enscridessin quan ens toqués. Les llistesseguien un ordre d’antiguitat.

¿Vas començar a exercir de mestraen el teu poble mateix?

No, no. A Alcover sí que hi vaig ferles pràctiques de Magisteri. La mevaprimera feina, essent ja mestra, la vaigtenir en una Escola d’Educació Espe-cial, a Santa Teresa, que ara es diuGarbí, al Vendrell. Vaig començar,doncs, treballant amb nens deficients.

I com hi vas anar a parar, a lesPobles?

Essent interina sempre vaig estarde sort, perquè, mentre a altres com-panys tan sols els sortien substitucionsper a uns quants mesos, per a unesquantes setmanes o per a uns quantsdies, ara ací ara allà, a mi sempre emvan cridar per a treballar cursos sen-cers. Per exemple, a Torredembarra i aValls. El curs 1991-1992 es va donarel cas que hi havia tot un munt de pla-ces per triar –més que res places per afer substitucions temporals– donat quemolts mestres que ja tenien la plaçaamb propietat havien de fer cursos dereciclatge de català. Eren, però, subs-titucions d’un trimestre, a tot estirar.

Substitucions de curta durada. A mi noem va interessar, perquè estava acos-tumada a treballar tot un curs en lamateixa escola. Per tant, vaig optarper les ofertes de tot un curs, encaraque fossin places en pobles molt petitsi no gaire ben comunicats. No sé benbé per què, em vaig fixar en la plaçade les Pobles. Sabia que era a propde Valls. Val a dir que tot va ser unamica precipitat. L’endemà mateix detriar la plaça de les Pobles començavael curs escolar. O sigui que el mateixdia al vespre vaig anar a veure l’esco-la amb el meu xicot. Recordo queencara hi havia pintors i gent quemirava d’endreçar-la, perquè estiguésben a punt. Així va anar la cosa. Iencara hi sóc.

Quant de temps fa que ets a lesPobles?

Deu fer cosa de catorze anys quehi sóc, a les Pobles. Va ser el primercurs que P-3 es feia a l’escola. Finsque hi vaig arribar jo, els nens de lesPobles feien els cursos de Parvulari aSantes Creus, a la guarderia.

Com funciona el CEIP Les Moreres?Som conscients que la nostra esco-

la funciona d’una manera diferent quela majoria de les altres escoles. Jo nodic que sigui millor ni que sigui pitjor.Tenim, això sí, una particular manerade treballar. Programen un projecteglobal d’acord amb un tema monogrà-fic. Enguany, per exemple, treballemla geometria. Els noms de les classess’adiuen amb el tema: La rodona, Lalínia, El quadrat, El triangle... Femexposicions tenint en compte aquesttema, és a dir que tot gira al voltant de

“EL MEU COTXE NUPCIAL VA SER UN AUTOBÚS”M. Rosa Ollé és una persona vitalista i activa. Exerceix de professora des que tenia vint-i-dos o vint-i-tres anys. I diriaque n’està molt satisfeta. La feina que fa li agrada molt. La Rosa viu a Alcover, però és directora i professora del CEIPLes Moreres de les Pobles. S’ha avingut molt amablement a explicar-nos la seva trajectòria professional. L’entrevistaha estat plena de rialles; i de petites emocions, que li han anat venint mentre recordava el passat.

entrevista


la geometria: les colònies, les exposi-cions, els treballs... El muntatge de laprogramació afecta tots els nivellsescolars, des de P-3 fins a 6è. Duranttot el primer trimestre tothom treballa elmateix tema. I, durant tota la resta decurs, hi anem insistint amb el sistemad’entendre’l monogràficament en totsels cursos i en totes les matèries.

Quantes classes teniu?La de parvulari, on hi ha P-3 i P-4;

la de P-5 i 1r, que van junts; la de 2n i3r; la de 4t i 5è; i la de 6è. Inicialmentérem una escola unitària, és a dir queestàvem tots en un mateixa aula i ambuna sola mestra. De mica en mica, hemanat aconseguint més mestres, algunsdels quals exerceixen d’especialistes ensegons quines matèries. Per exemple, lamatèria de Matemàtiques i la de Catalàles fan els tutors de cada classe; la

Núria imparteix Castellà a tots els cur-sos; la Marta, Socials, i el Ferran, Natu-rals. És molt més còmode i pràctic d’a-questa manera. Cada mestre pot pro-gramar la matèria de què és responsa-ble per a tots els nivells, des de Parvula-ri fins a 6è.

Com és la mainada d’avui dia?Avui en dia hi ha una bona colla

de males peces, per dir-ho d’algunamanera. Costa de responsabilitzar-losque cal que es respectin entre ells.Trobo que es comporten com si fossinmés petits del que realment són. Ensvalem de càstigs constructius per acorregir-los. Fem –com tothom– el quebonament podem.

Parla’ns d’algun record especial.Em recordo especialment del dia

del meu casament. Hi vaig convidar el

col·legi en ple. Quan ara ho explico,la gent em diu que devia estar benboja. El meu cotxe nupcial va ser unautobús. Els nens de l’escola em vancantar una cançó que havien escritexpressament per a mi. En aquellmoment, els meus alumnes eren moltimportants per a mi. Els consideravatan amics com els amics de la mevacolla, com els amics de la meva edat.I és que el tracte era molt humà, moltdirecte. L’ambient era molt agradable.No ho sé, si ara ho tornaria a fer.Abans hi havia un caliu molt especial.Ara, és clar, ha canviat una mica. Peraixò considero que aquest record ésmolt especial.

ALBERTA GUARDIOLA1r BAT

“A MI LA MÚSICA EM FA MOURE, EM FA ACTUAR, EM FA SENTIR, EM SURT DE DINS”

Quan vam entrar al cafè, elXavier Llorach encara nohavia arribat. Estàvem nervio-

ses. Aviat és dit, això d’entrevistar unex-component del grup musicalWhiskyn’s. Val a dir que jugava afavor nostre el fet que, fa cosa de dosanys, el tinguérem com a professor deguitarra. Però ara estàvem a punt defer-li una entrevista.

És curiós adonar-se de com canviala vida, oi? Precisament d’això vamparlar durant gairebé tota l’entrevista:dels tombs que dóna la vida. Va seruna experiència genial. Xavier Llorachens explicà que les coses no li han sor-tit pas tal com les havia planejades.Malgrat tot, és del parer que si un tre-balla tant com pot, si lluita aferrissada-ment per poder fer allò que realment liagrada, la vida mateix ja s’encarrega

de presentar altres alternatives per apal·liar el fracàs dels projectes inicials.I creu que ben probablement aquestesalternatives acabaran essent millorsque els primers plans, aquells plansque potser no s’han pogut acomplir.

És una mica difícil de transcriure enl’espai d’una entrevista totes les sensa-cions i tots els pensaments que el nos-tre interlocutor va saber transmetre. Iés una veritable llàstima que no hipuguem incorporar, a l’entrevista quetranscrivim, un fitxer àudio (potseraprofitant els recursos TIC ens en sorti-ríem...) per a fer entendre més bé elsseus raonaments. Però també hipodem trobar la gràcia, en aquestamateixa mancança. D’aquesta maneracadascú podrà extreure’n i interpretar-hi allò que més li convingui.

Nom?Xavier Llorach Garcia

Edat?Trenta-tres anys.

Un llibre!A orillas del río Piedra, me senté y

lloré, de Paulo Coelho.Un músic o un grup!

Els Cardigans, però hauria d’ad-vertir que no m’agrada ser fan deningú ni idolatrar a ningú. Si algú volque sigui fan seu s’ho ha de currar.Una cançó!

L’últim disc de Robbie Williams ésmolt bo, per exemple.La pitjor cançó de la història!

La Macarena, amb diferència.Una pel·lícula!

Bailando en la oscuridad.Un color!

El verd.

entrevista


Un número!El 3.

Mar o muntanya?Muntanya.

Un menjar!Lasanya de verdures.

Una beguda!El te.

Una fruita!El plàtan, perquè es pela ràpid.

El got, mig buit o mig ple? Mig ple.

Alguna superstició abans de tocar? Cap, més aviat busco no tenir cap

superstició, no dependre de res.Una virtut!

Sóc treballador.Un defecte!

Que sempre estic ocupat, mai notinc temps per a res. Jo diria que aixòestà relacionat amb la virtut de ser tre-ballador.Quan vas començar a interessar-teper la música?

Doncs, més o menys a vuit anys,que va ser quan vaig començar ademanar als meus pares que em por-tessin a música. Però no hi vaig anarfins que tenia onze anys.Què és, per a tu, la música? Què ladiferencia de les altres arts?

És una cosa molt personal. A mi m’a-rriba molt més la música que no pas capaltra art. Veure un quadre és molt bonic,però a mi la música em fa moure, em faactuar, em fa sentir, em surt de dins; ésuna qüestió més intensa...Et vas iniciar ja amb la guitarra?

De fet, vaig començar amb elpiano, amb un d’aquests pianos elèc-trics, però quan va ser l’hora de laveritat el vaig canviar per la guitarra.Sabeu què passa? Que un piano nor-malet val “mig quilo”; i una guitarra,deu mil pessetes.Toques altres instruments?

No. És el que sempre dic: si volsfer bé una cosa t’hi has d’especialit-zar. És com si un metge podòleg vol-gués operar-te el cor. Li ho deixariesfer? I altres instruments de la família deles cordes?

Doncs, sí. D’instruments que tenenla mateixa tècnica que la guitarra tocoel baix, la guitarra acústica, la guita-rra elèctrica, el banjo, la bandúrria...Quins estudis has cursat?

Vaig estudiar per a tècnic electricis-ta a l’antic FP, l’actual IES JaumeHuguet. Paral·lelament estudiava pri-mer de música a l’Escola RobertGerard, de Valls. Vaig continuar estu-diant al conservatori de Tarragona, ifinalment, per força, vaig cursar elsestudis superiors de música a Barcelo-na, al BRUC, és a dir a l’Escola Muni-cipal de Música de Barcelona, queactualment és l’ESMUC. Aquest anyfaig les proves per a entrar a l’ES-MUC. Hi vull cursar la meva segona lli-cenciatura, una llicenciatura sobre lesnoves tecnologies aplicades al món dela música.Que ve a ser un postgrau...

No, no és pas el mateix. Podria ferun postgrau, però he optat per fer unasegona llicenciatura com he dit, pertenir-ne la titulació oficial.Quin és el moment del dia en quèmés t’agrada tocar?

Acostuma a ser al matí, que ésquan tinc més temps.És millor tocar sol, tocar en grup odalt d’un escenari?

Home! Tot té la seva cosa. Potserdiria que tocar sol o tocar dalt un esce-nari. El més pesat és assajar hores ihores amb el grup.Com vas entrar a formar part delsWhiskyn’s?

Doncs jo anava aleshores amb ungrup que es deia Rosa Negra. Actuà-vem a Reus i els Whiskyn’s Cullons vin-gueren a veure’ns. Estaven a punt

d’enregistrar el seu primer disc i emvan demanar si volia tocar amb ells.Tot plegat això era un mes abans d’en-registrar aquell disc.I per què els vas deixar?

En part, per la qüestió econòmica.Actuar amb Whiskyn’s no em donavani un duro. I també, en part, perquèdins el grup hi havia problemes.Tu consideres que es pot viure de lamúsica?

Depèn de com t’hi dediquis, a tre-ballar en el món de la música. Si, perexemple, et dediques a ensenyar músi-ca, sí. Ara bé, treballar professional-ment com a músic, ja sigui actuant ofent composicions, val a dir que ésmolt difícil. Molt més difícil encara siformes part d’un grup català.D’aquest món, què és el que menyst’agrada?

Potser que la gent es pensi que elsmúsics són diferents, extraordinaris,pel sol fet de tocar en un grup. Jopenso que cadascú te una professió:l’un fa pa, l’altre és taxista i l’altre tocaen un grup...Sabem que t’agrada molt dedicar-tea la composició. D’on et ve aquestaafició?

Tothom aprèn un llenguatge per apoder expressar-se. A mi el llenguatgede la música em va molt bé per a això.Per a mi és el fi, l’objectiu, més impor-tant. Interpretar música amb guitarraclàssica moltes vegades consisteix aaprendre una partitura i després inter-pretar-la, i prou. Vull dir que potser nohi intervé la fase creativa, i això és elque no m’agrada. A mi em motivamolt més agafar la guitarra i fer cosesnoves.Tens algun projecte actualment dinsel món de la música?

No, ara mateix no m’és possiblede tirar endavant cap projecte perquèno em queden hores lliures.I projectes de futur?

El meu projecte és que, en haverconsolidat el meu lloc del treball, emquedin algunes hores lliures al dia pera poder fer música. I penso prendre-hocom a estones de xalar, riure, passar

“Jo crec que nopodria viure sensemòbil. Quan emquedo sense mòbilo sense bateria,sempre li demano aalguna amiga queem deixi el seu. El

mòbil va molt bé, perquè pots trucarals teus amics o familiars des de qual-sevol lloc; per exemple, si et quedesen un ascensor pots trucar a algú per-què t’ajudi a sortir, etc. El mòbil éscom una addicció. Jo, des que en tinc,que no paro de trucar.”Eva Moreno, 1r ESO A

“El meu mòbil és sen-zill. No l’utilitzogaire, només quanés necessari. No elporto a l’institut per-què no en veig lanecessitat. M’agradatenir un mòbil, però

si no en tingués tampoc em passaria res.Jo no sóc addicte al mòbil; en canvi, hiha amics meus que ho són molt. Troboque, a part del mòbil, hi ha altres cosesmés divertides com sortir amb bicicletaamb tota la colla, anar a jugar un partitde futbol, etc. Viure sense mòbil ésfàcil, però aviciar-s’hi també: fem-neun bon ús!”Nicolás Velásques, 1r ESO A

“I tant! Jo el mòbilno el faig servirgaire. Està bé tenir-ne un, però non’has de fer unabús. Si hi estàsenganxat perds mol-tíssims diners (entre

la bateria, les cançons o imatges queet baixes i el saldo, que és en el quees gasta més). Jo prefereixo gastar-meaquests diners en altres coses que nopas en el mòbil. En conclusió, tenirmòbil, sí. Fer-ne un abús, no.”Jordi Vernet, 1 ESO D

una bona estona, penjar les cançone-tes gratuïtament a Internet, fer-me unapàgina web, i que tothom que ho vul-gui pugui escoltar-les, que ja és “percagar-s’hi”.És a dir que has deixat la música comun hobby?

La música com a procés creatiu síque la deixaré com un hobby. No hopuc fer de cap altra manera. Si no ésdedicant-te a l’ensenyament, no te’n

pots sortir, de viure de la música. Amés a més, a mi m’agrada molt el trac-te humà i la docència, i m’ho passomolt bé. Ho trobo genial. Si no m’a-gradés la docència, hauria d’admetreque no hi ha gaires alternatives mésper a viure de la música. Els han fotuttantes hòsties, als meus somnis, queem costa de creure que els anirà bé, aaquells qui diuen que aniran amb elseu grup a cantar per aquí i per allà,

a portar la seva música a tal discogrà-fica... Jo ja ni ho intento. Potser sí quem’he fet gran. M’agradaria poder tor-nar a creure en tot això; però no, ja nohi crec.

JÈSSICA BELTRAN

MARTA RUIZ2n BAT

entrevista


diàleg

El telèfon mòbil és molt més que undels grans invents del segle XX. Per aun gran nombre d’usuaris ha esdevin-gut una eina indispensable a la feina;per a d’altres, la possibilitat de podercomunicar-se en tot moment i d’estarlocalitzables sempre i en qualsevollloc, i per a molts, un atractiu i seduc-

tor aparell, cada cop més sofisticat,que, entre una infinitat de prestacions,ofereix, com no podia ser d’altramanera, la de parlar per telèfon.

Telèfons de primera, segona i terce-ra generació, videotrucades, infraro-jos, fotografia, pantalles tàctils, xats,agendes, bluetooth, carcasses, correu

web, tons polifònics, connexió a Inter-net, música, mòbilsèries, sons reals,gravació de vídeos, ràdio, arxius, tar-geta de memòria, mans lliures, jocs,MMS, SMS, MSN, MP3, GPS...

De debò que podríem viure sense?L’alumnat de primer i segon d’ESO enscomenten què en pensen.

10 L MBL: PODRIES VIURE SENSE TELÈFON MÒBIL?“Sabeu què us dic? Que si el mòbil no existís... l’inventaria!”

“Sí, jo ara mateix noen tinc i no m’hapassat res per notenir-ne. En algunscasos puntuals sí queel necessites, però,en el meu cas, elnecessito ben poc.

S’ha de dir que, quan n’he tingut, l’heutilitzat bastant per enviar missatges iper això, ara que no en tinc, és unadespesa que m’estalvio. També, comque tota l’estona anuncien a la televisiómelodies i fons de pantalla, ens cridal’atenció i ens ho baixem, i trobo que ésuna despesa innecessària. Molta gent,sobretot joves, que som els que gastemmés, porten el mòbil per “vacil·lar” lagent... Alguns es creuen més grans per-què porten mòbil, i això no és així.”Víctor Arroyo, 1r ESO A

“Jo no podria viuresense mòbil perquès’ha convertit enuna cosa vital. Jo nosé què faria sensemissatges o senseparlar amb la gentque vull, quan vull.Ara no m’imagino

com seria la meva vida sense mòbil.” Aleix Fernández, 1r ESO B

“Si no en tens, lavida és normal i noet fa cap falta, peròen el moment enquè te’l compren, usfeu inseparables!Quan no el portes asobre és com si etcastiguessin. La gent

que ja fa temps que té mòbil i veu algúque se n’acaba de comprar un, diud’aquesta persona que hi està viciat.Ho diuen en el sentit que en depenenconstantment i que tot el dia el neces-siten, encara que només sigui permirar si algú li ha fet alguna trucadaperduda o per mirar l’hora. Realment,tots estem molt enganxats al mòbil.”Sònia Garcia, 1r ESO B

“No, perquè seriamolt dur no podercomunicar-me ambels amics que fa molttemps que no veig. Ia més, no podriaenviar missatges alsmeus amics íntims ni

als companys d’institut. Seria com uncàstig que no podria suportar. Per a miel mòbil és com un hobby!”Anna Domènech, 1r ESO B

“No, perquè grà-cies al mòbil m’heestalviat molts pro-blemes mitjançantuna sola trucada. Ésmolt més fàcil que etpuguin localitzar; amés tampoc cal gas-tar diners en cabi-

nes telefòniques ni en telèfon fix –temade moltes discussions en algunescases. Per aquest motiu el mòbil surtmolt més a compte. L’únic problema ésel saldo ja que, almenys a mi, és bas-tant difícil que me’l carreguin quan sem’acaba, perquè els meus pares asse-guren que el malgasto. Un altre avan-tatge són els missatges perquè valenpoc i són molt útils per aclarir algunacosa sense haver de gastar moltsdiners en una trucada.”Alba Nebot, 1r ESO B

“Sí que podria viuresense el mòbil. Unsanys enrere la gentno tenia mòbils i hanarribat perfectamentfins a avui sensenecessitar-lo. El pro-blema és que moltagent ara depèn del

mòbil, perquè crea addicció. També ésun problema la forma d’escriure que esfa servir, perquè no compleix cap normaortogràfica i llavors s’agafen mals hàbitsen l’escriptura. Si la gent solament el fesservir de tant en tant, i només per trucar,no hi hauria problemes d’aquests.”Felipe Robles, 1r ESO B

“Sí que podria,entre d’altres cosesperquè ara no entinc. El mòbil, notrobo que sigui uninvent gaire sofisti-cat tal com el fa ser-vir la gent avui en

dia. Hi ha moltes persones que endepenen, hi confien massa i, si pelmotiu que sigui, se’ls espatlla, tenen lasensació que és la fi del món. A més amés, les companyies de telèfonscobren molts diners per les trucades.Com que va amb saldo, i no veus elsdiners en efectiu, no te n’adones de lamà de diners que se t’enduen. Tambéhe sentit a dir que els mòbils emetenunes ones perjudicials per a la salut.Tot i així, si no se’n fa un abús i esdesenvolupa més l’aparell, pot tenirmoltes virtuts.”Guim Oliver, 1r ESO C

“Sí, crec que totspodríem viure per-fectament sensemòbil. Si no tensmòbil, et pots bus-car moltes altres dis-traccions. Però aixòno vol dir que estaruna estona amb el

mòbil no estigui bé. És divertit i et potscomunicar amb altres persones, ambmissatges o trucades des del lloc onsiguis. També pot servir per si algundia et passa alguna cosa, que etpuguin venir a ajudar ràpidament.”Sílvia Abellà, 2n ESO B

“Sí que podria viuresense mòbil. Mésque res perquè noen tinc i estic viu. Joen vull un, però nome’l deixen com-prar. De totes mane-res, penso que perals pares és molt útil

perquè és una forma de tenir els fillslocalitzats.” Bernat Villaró, 1r ESO D

diàleg


diàleg


“Jo crec que sí quepodria viure sensemòbil. Quan no entens, veure a tothomamb mòbil i tu sense,et fa sentir que nopots ser gran sensetenir-ne, i en part etfa ràbia. Però quan

en tens un, te n’adones que ja no és tanimportant. Per exemple, jo l’utilitzo perfer perdudes i per enviar missatges,però, bàsicament, per jugar. No crecque el mòbil sigui imprescindible perviure, encara que et sens una mica des-protegit si no en portes. Crec que s’hade ser molt addicte al mòbil per contes-tar que no a aquesta pregunta, peròtambé penso que si et deixen escollirentre tenir-ne o no, trio que sí.”Laia Figuerola, 1r ESO C

“Sí, hi visc perfecta-ment. De mòbils men’han ofert moltesvegades, i tambémolts cops m’heparat a pensar quèfaria jo amb unmòbil, i crec quem’ho passaria bé

però no pas per la principal utilitat delmòbil: trucar. Totes les prestacions queté estan molt bé però si jo no truco maia ningú i quan hi ha possibilitats depatir una urgència sempre tinc telèfonsa prop o no estic lluny de la civilitza-ció, per què caram necessito jo unmòbil? Per jugar? Per fer fotos? Totaixò m’ho poden satisfer, i millor, moltsaltres aparells que ja tinc a casa.”Jaume Bernabeu, 2n ESO B

“Sí, perquè el mòbiljo només el faig ser-vir un dia a la set-mana, i de vegadesni això. Els altresdies ja tinc el telèfonfix a casa. I per lesaltres bajanadescom càmera de

fotos, jocs, etc., no el trobo necessari.

Per a qualsevol urgència sempre portodiners per trucar d’una cabina telefòni-ca, i saps que sempre la podràs utilit-zar. En canvi, un mòbil pot quedar-sesense bateria o sense cobertura. Éspoc probable que una cabina telefòni-ca estigui fora de servei. I és méseconòmica!”Martí Cunillera, 1r ESO D

“Jo podria viuresense mòbil perfec-tament ja que enaquests moments noen tinc cap. Peròsuposo que si en tin-gués un, no diriaaixò sinó tot el con-trari perquè diuen

que crea una dependència.”David Cunillera, 2n ESO B

“Segurament sí quepodria viure senseel mòbil perquè tam-poc és que l’utilitzigaire, solament elsdimecres i els diven-dres per quedaramb els amics, itambé per trucar als

pares perquè em passin a buscar.Trobo que, tenint un mòbil, els meuspares poden estar tranquils, perquè siem passés alguna cosa els podria tru-car, i ells a mi. Jo no sóc una personaque es baixi sons i fons de pantalla,però sí que entre els amics ens enviemalgun missatge i també ens fem perdu-des. Diria que, per a mi, el mòbil no ésun element gaire important, però troboque sempre va bé tenir-ne un. Això sí:cal que tingui saldo!”Xavier Conesa, 1r ESO D

“No, perquè ja fauns anys que en tinci m’he acostumat autilitzar-lo moltsovint. Quan l’utilit-zo més és el cap desetmana per trucarals amics, explicar-

los les coses que m’han passat o quèvull fer. Quan m’avorreixo, és el pri-mer que faig: agafar el mòbil i trucarals amics. Però últimament, el mòbil nonomés s’utilitza per trucar i enviar mis-satges; els més moderns també tenencàmera de fotos i vídeo. L’únic proble-ma és el preu. Quasi tothom que en té,es queixa del que gasta.”Albert Balañá, 2n ESO A

“Sense mòbil nocrec que poguésviure, ja que per ami és una cosaessencial. Si ja empuja la mosca alnas quan no tincsaldo, imagineu-vossi ni tan sols existis-

sin els mòbils! Sabeu què us dic? Quesi el mòbil no existís... l’inventaria!”Fàtima Fernández, 2n ESO A

“Sí, perquè, ni quesembli estrany, notinc mòbil. He viscuttota la vida sense.Encara que hi havegades que en vol-dria un, no em fatanta falta. M’aniriabé per poder localit-

zar els meus amics o que ells em loca-litzin a mi. El meu germà no va tenirmòbil fins gran, i a la meva família notenim gaire tradició de portar el mòbilal damunt. En conclusió està bé tenirmòbil, però sense també es pot viure.”Alba Magriñà, 2n ESO B

“No, perquè, comque n’he tingut desdels deu anys, arano sabria viuresense. Tots els meusamics en tenen, isempre ens truquemper quedar i perpassar-nos músi-

ques, vídeos i coses d’aquestes. Si t’a-vorreixes, sempre pots enviar un mis-satge a algun amic i així et distreus.

diàleg


També pots jugar i fer altres coses,com canviar el fons de la pantalla, elcolor dels menús, la melodia, etc. Noestic acostumat a estar sense mòbil. Lavida per a mi seria molt difícil.”Samuel Rodríguez, 2n ESO B

“Depèn. Quan t’a-costumes a tenir-neun, no; però he vis-cut deu anys tran-quil·lament sensemòbil. A mesuraque vas tenintmòbils amb més tec-nologia ja no pots

tornar a un model de capacitats infe-riors, i quan, per qualsevol motiu, elperds o no el tens, és com si et faltésalguna cosa. A més, cada vegada famés falta portar un telèfon a sobre.”Patrícia Leon, 2n ESO B

“Sí, perquè no n’hiha per tant, perestar tan enganxatal mòbil! D’acordque el pots necessi-tar en moments d’e-mergència, peròcomprar-se un mòbilper veure qui té el

millor, no cal. Jo el faig servir, però noper fer fotos ni vídeos, només per tru-car o enviar missatges (necessari quanno tens gaire saldo). Per a això són elsmòbils: per a coses necessàries.” Roger Vilà, 2n ESO B

“Crec que la gentno hauria de depen-dre tant del mòbil,perquè encara quesigui molt útil quanets fora de casasempre hi ha cabi-nes de telèfons alscarrers, bars i res-

taurants. A més, abans no hi haviamòbils i no passava res; al contrari, noestàvem tan controlats. A vegades lagent vol tenir mòbil per presumir i jaestà.”Mireia Martínez, 2n ESO C

“Viure sense mòbil?No sé, hi ha diesque sí i d’altres queno. Per exemple, nopuc imaginar-me uncap de setmanasense mòbil, ja queno em podria comu-nicar amb els amics.

Potser entre setmana sí que em seriapossible de viure-hi, perquè els veigcada dia. Però la pressió social quetenim, sobretot els joves i els adoles-cents, fa que sigui necessari tenir elsmòbils de tecnologia punta perquè, sino és així, la majoria d’aquests, sesenten desplaçats. La publicitat contri-bueix molt a generar aquesta sensa-ció.”Marta Arjona, 2n ESO D

“Per a mi el mòbilno és important. Joen tinc un però, pera mi, no és un telè-fon sinó un MP3 iuna càmera de fotoso de vídeo. Jo l’utilit-zo més per escoltarmúsica que per tru-

car a la família o als amics. Jo crecque no és imprescindible per a viure;només és un altre objecte, com unaarracada o un anell: el tens perquè t’a-grada.” Rubén González, 2n ESO C

“El mòbil no és unelement necessarien l’adolescència.Però trobo que noés només un instru-ment que serveixper comunicar-nos,sinó que va mésenllà: t’introdueix en

el grup d’amics, et fa la vida una micamés fàcil i potser vas més a la moda.”Albert Oliva, 2n ESO D

visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.cat

Primer de mes. 8:45 hores delmatí. Canal 3/24. “Des de princi-pis d’any divuit dones han estat

assassinades víctimes de la violènciade gènere al nostre país”.

Aquesta ha estat una de les prime-res notícies del dia. El presentador hacomentat que, en l’últim cas, un homeforça conegut de Lleida ha matat laseva dona, ofegant-la, i que l’ha deixa-da dos dies a casa. Aparentment estractava d’un home tranquil, que sem-pre parlava de la seva dona i dels seusfills (era un iaio simpàtic i tendre, d’a-quells que porten un penjoll amb la fotodels fills i la dona estimats). Es veu que

l’assassí es justifica dient que la sevadona maltractava els fills i que peraquesta raó la va matar. Així de senzill.Però, no hagués estat més lògic sepa-rar-se de la dona i demanar la custòdia

dels fills? Quina mena de justícia, d’a-mor, és aquest? Perquè, si tant se’ls esti-mava, ara els ha deixat sense mare i, almateix temps, sense pare, ja que ells’haurà d’estar a la presó.

Com poden els fills entendre quèestà passant? La seva pròpia mare ésla “persona” que els pegava; però elpare..., el pare és qui ha matat lamare i els ha deixat sols, i entre l’un il’altra s’han quedat sense l’amor de lafamília. Algun cop podrem començarel dia sense aquesta mena de notícies?

MARIA ARANAZ1r BAT

opinió


En la societat actual el consum dedrogues és cada vegada més fre-qüent entre els joves. A més, cada

cop comencen de més petits. A travésdels reportatges de la televisió i de lesnotícies que apareixen a la premsasabem que hi ha criatures cada vega-da més joves que s’inicien en el con-sum de drogues com ara el tabac, l’al-cohol, la marihuana o la cocaïna, i quecada vegada els és més fàcil aconse-

guir-ne. Les drogues es troben al carrer,a l’abast de tothom, i això provoca queinfants de només dotze anys ja encomencin a consumir i que puguin arri-bar a l’addicció.

Penso que la gent que envoltaaquests joves pot ser la causant d’a-quest consum i, potser en algunscasos, la manca d’atenció dels paresvers els seus fills. En gran manera, elfet de consumir drogues depèn de l’e-

ducació rebuda ja que, si bé les auto-ritats n’intenten regular el mercat, l’ac-cés i el consum no es poden controlartotalment.

Sense educació no hi ha llibertat.Mentrestant, continuarem veient comuna criatura de dotze o tretze anysencén una cigarreta o un porro al migdel carrer... i no passa res!

SÒNIA DÍAZ1r BAT

CONSUM LLIURE?

Des de fauns dies,ha esclatat

un “boom” moltfort entorn deltema de les noiesanorèxiques ibulímiques que

desfilen i “llueixen” als seus cossos laroba de les noves temporades a les pas-sarel·les més conegudes de tot el món.

Només cal seguir alguna d’aquestesdesfilades a través dels canals de televi-sió per veure, molt clarament, que moltes

d’aquestes noies realment no llueixen,sinó tot el contrari: estan malaltes! I lagent que pateix alguna malaltia s’hauriad’estar en algun centre mèdic, o seguiralgun tractament per curar-se i no fer elque fan ara: contagiar, amb les sevesdesfilades, adolescents insegures, i altresde no tan adolescents.

El més difícil de creure, i també elmés greu, és que hi ha un seguit de dis-senyadors i professionals d’aquest móntan “fashion” que declaren obertamentque aquest problema no existeix i quemodels amb una talla inferior a la tren-

ta-sis no desfilen. Es deuen pensar quela gent és ruc, cega o ignorant.

No es pot entendre com ningú no hiposa remei. Si els nostres governantstenen prou poder per frenar problemesmés greus, no em puc creure que enaixò no hi puguin intervenir. Però elque encara em resulta més incompren-sible és com a algú li pot resultar atrac-tiu un cos desfigurat per una malaltiatan greu que tergiversa la realitat.

NÚRIA DOMÈNECH1r BAT

MALALTES SOBRE LA PASSAREL·LA

MALTRACTAMENTS

opinió


El 16,1% dels nens entre sis i dotzeanys tenen excés de pes a causade la mala alimentació cosa que

en un futur els pot comportar greusproblemes. Les verdures, els llegums iel peix són els aliments que menysagraden als nens i als adolescents,cosa que implica que mengin més pas-tes, carn, etc.

La majoria de joves que van a l’ins-titut i que mengen fora de casa opinen

que el menjar de l’institut és dolent, ique hauria de millorar. Jo crec quetenen raó, que el menjar s’hauria demillorar. De totes maneres, tenint encompte que s’ha de fer per a moltespersones, sembla lògic que no surtigaire bo. Això implica que la gent nose’l mengi i que es compri pastes per-què li passi la gana.

També s’ha de tenir en compte que,normalment, els hàbits alimentaris dela gent surten ja de com mengen acasa; amb això vull dir que són elspares que, des de petits, ja els donenun hàbit alimentari dolent. Seguramentho deuen fer perquè el nen o nena esti-gui callat i no rondini; això provocaque els nens mengin el que vulguin iquan vulguin, i que els pares no facinres per evitar-ho. N’hi ha molts que,per exemple, no fan ni un cop a la set-mana verdura ni peix, i tampoc no s’in-formen en cap centre dietètic on elspodrien fer un pla del que haurien dedonar als seus fills.

I llavors diuen que la culpa la té l’es-cola, que hauria de fixar els hàbits ali-mentaris del nen. Com pot ser que siguiculpa de l’escola quan són els pares elsque els alimenten normalment i els dei-xen que es comprin llaminadures? Tot,per no sentir-se ells culpables. Una altrapart de culpa, és clar que també latenen els joves, que abusen del menjari que, tot i que no tinguin gana, men-gen per menjar i s’afarten de llamina-dures; llavors, a l’hora de dinar o desopar, ja no mengen perquè s’han afar-tat d’altres coses. Em sembla que s’hande plantejar que això a la llarga elsprovocarà problemes greus en el futur,que ja són prou grandets per saber elque han de menjar i el que no, que elspares no s’estaran tota la vida al seudarrere, i que, si no t’agrada algun ali-ment, has de fer un esforç perquè, endefinitiva, és per al teu bé.

SANDRA RAMÍREZ3r ESO

L’AUGMENT DE PES EN ELS NENS,QUI EN TÉ LA CULPA?

La meva cosina va patir una gastro-enteritis i una pastilla la va curar. Elmeu avi no ha agafat la grip

aquest any perquè una vacuna li vaevitar. La meva veïna no té cabell,però té vida; això sí, acompanyadade vòmits cada matí. El meu oncleporta un virus a la sang que el des-truirà. La ciència, de moment, investi-ga. Els cotxes de carreres cada diacorren més i els cotxes de carreteracada dia xoquen més. La ciència

investiga nous combustibles menyscontaminants.

La setmana passada un noi va inge-rir unes pastilles acabades de sortird’un laboratori. Al cap de poques horesera a l’hospital per una aturada cardía-ca. La seva mare, una biòloga de forçaprestigi, plorava la pèrdua del fill men-tre una senyora amb càncer de pell,provocat pels rajos del sol filtrats pelforat de la capa d’ozó produït per lacontaminació atmosfèrica, la consolavaexplicant-li que el seu fill també era

mort: un accident a la carretera.Som a la panxa d’un peix que es

mossega la cua. No podem escapardel cicle. Intentem posar-hi solucióamb la ciència, però la perfecció ésinassolible, i l’únic que aconseguim ésenfortir cada vegada més les parets dela bassa on neda estàticament el peix.

MARTA RUIZ2n BAT

LA MEVA VEÏNA NO TÉ CABELL

opinió


Quan parlem d’esport, el primerque pensem és en la parauladiners. Diners que es pagaran

als jugadors, diners dels partits, dinersdels entrenadors... L’esport que moumés diners és, sens dubte, el futbol. Enel futbol es poden arribar a pagar bar-baritats per un jugador. És l’esport ons’inverteix més i després ve la NBA,de bàsquet, on hi ha moltíssims dinerspel mig.

Un dels equips de futbol que inver-teix més diners a Europa és el Reial

Madrid. Cada any en gasta més.També cal destacar el president delChelsea, Abraimovich, el més ric dintredel món del futbol mundial. Jo crec queels diners serveixen per tenir els millorsjugadors del món; però de vegadesaixò sol no funciona. Que li ho pregun-tin al Reial Madrid, que té els millorsjugadors del món i fa tres anys que norendeixen.

Jo penso que, per exemple, el fitxat-ge de Ronaldinho el volien el Madrid iel Manchester, el segon club que inver-

teix més del món; aquest últim el voliaper trenta-dos milions d’euros. El Barçava oferir-ne trenta, i al final Ronaldinhova signar pel Barça.

Els jugadors van on hi ha diners. Siun jugador, per exemple està en unequip on cobra molt, no marxarà a unaltre equip en què cobri menys. Aixòés així i no canviarà mai mentre hihagi diners pel mig.

PEDRO GIL3r ESO

EL QUE FAN ELS DINERS

Qui pot pensar que en una aulaprefabricada, un alumne ren-dirà igual que en una aula

dins del centre? Per qui no ho sàpigaaquestes aules són fetes de materialsmolt fràgils, són molt petites, les paretssón falses, hi ha bonys a terra, etc.

A la majoria dels alumnes no ensagraden gens perquè no et pots concen-trar ja que has d’estar contínuament sen-tint el que diuen a les aules del costat.Quan el teu professor explica la lliçó,encara; però quan has de fer examen,aquests sorolls no et permeten que etconcentris tal com pots fer a les aules dedins del centre. També el clima afectamolt perquè pel fet d’estar construïdesamb una mena de plàstic, a l’hivern hifa molt de fred –ni que hi hagi calefac-ció–, i a l’estiu hi fa molta, molta calor;i quan plou encara és pitjor, perquè enalgunes hi ha goteres. Com hem de ferles classes? Amb paraigua?

A més a més, si les classes estanben conservades, encara, però n’hi hamoltes en què els radiadors es desmun-

ten al mig d’una classe, en què el terraestà abonyegat i en què les persianesno pugen com haurien de pujar...

ELISABET OLIVER3r ESO

AULES SÍ, BARRAQUES NO!

Igual d’orgullosa que se sent una mare quan mirael seu fill sortit de les entranyes més ocultes i aco-llidores, així ens sentim nosaltres en veure el resul-

tat del nostre treball després d’uns quants mesos defeina; és el sentiment que ens uneix en veure el nos-tre fruit acabat i, a més, premiat.

Primer, tot són projectes, il·lusions, estructures,plantejaments... Després, a poc a poc, aquelles ideesinicials van agafant forma fins a obtenir el resultatque tots desitjàvem. Les idees s’han anat retocant desde l’inici, no cal dir-ho, però a mesura que el projec-te ha anat creixent, nosaltres hem –indiscutiblement–crescut amb ell.

En el projecte d’enguany hem exposat el resultatdel treball en comú dels professors de 1r cicle d’ESOde l’IES Jaume Huguet de Valls i de la feina realitza-da amb els grups d’alumnes corresponents a cadaàrea del currículum. S’ha treballat amb els alumnesde 1r i 2n d’ESO en crèdit comú, en crèdit variable,amb els alumnes d’atenció a la diversitat, els de l’au-la ordinària, grups més reduïts, grups més nombro-sos... Tothom hi ha col·laborat i hi ha aportat el seugranet de sorra.

Aquest curs hem donat prioritat a un tema mític,una època fosca de la nostra història, un període mis-teriós, però a la vegada enigmàtic i encisador, l’EdatMitjana. Senzillament el volíem conèixer millor.

Cadascú ha volgut donar la seva visió particularsobre el tema i, amagats dins del bagul daurat queprotegeix els dos dossiers finals, hi trobarem narra-cions medievals, imitacions de lletres capitulars,investigacions sobre els joglars, estudi de les lletresmedievals, fotos de la creació d’una catedral en car-tolina, i fins i tot dibuixos de vaixells de l’Edat Mitja-na.

En fi, si al començament hem dit que ens sentíemcom una mare que acabava de parir, també podemconcloure, i amb paraules de Ken Follet, que tenim elsentiment d’haver “construït una magnífica catedral”!

TERESA MORALES I TASIAS

des de casa


PREMI BALDIRI REIXACH: L’EDAT MITJANA“Va recordar el seu rostre patint per donar a llum, i després el seusomriure d’orgull quan va veure la cara del nen acabat de néixer.També li va venir a la memòria el que li va dir després: “Espero queconstrueixis la teva catedral”; i el que hi havia afegit: “Construeixuna magnífica catedral per a mi...”

KEN FOLLET. Els Pilars de la Terra, pàg. 85

des de casa


Cada any el Departamentd’Educació convoca un concurspúblic de borses per a l’apre-

nentatge d’idiomes. Aquestes borsesestan adreçades a grups d’alumnes,acompanyats pels seus professors, perrealitzar cursos i activitats específi-ques a l’estranger amb l’objectiu d’a-favorir l’aprenentatge actiu d’idiomesi el coneixement de la societat i la cul-tura pròpies dels països visitats. Per ala obtenció d’aquestes borses, cal pre-sentar un projecte seguint les directriusde la convocatòria.

El Departament de Llengües Estran-geres de l’IES Jaume Huguet enguanyés la tercera vegada que presenta unprojecte i que, a més a més, el guan-ya. Sweety, Bitter, Choc, Choc és unviatge fascinant pel dolç, i sovint des-conegut, món de la xocolata.

Per què la xocolata? Perquè essentel Regne Unit un dels països més con-sumidors de xocolata de tot el món,vam creure interessant estudiar aquesttema en profunditat ja que com a pro-fessores d’anglès, sempre procuremtractar temes relacionats amb els paï-sos de parla anglesa. La Gran Bretan-ya té una tradició molt arrelada en elconsum de la xocolata i, per tant, elnostre objectiu era clar: aprendreanglès tot utilitzant les noves tecnolo-gies per tal d’aprofundir en un temaque fos interessant i motivador per alsalumnes.

Un cop decidit el tema, vam pensaren un nou format de presentació, mésinnovador i encoratjador. Decidírempresentar-ho en forma de pàgina web,tot aprofitant la infraestructura de laqual disposem en formar part d’un plaestratègic de noves tecnologies.També vam valorar positivament el fetque el nostre treball estigués a l’abastde tothom: dels alumnes, de les sevesfamílies, dels professors i dels internau-tes en general, ja que els donaria l’o-portunitat d’examinar-lo i passejar-s’hi

lliurement. Quan estigui penjat a laxarxa, serà la primera vegada que undels nostres projectes estarà a disposi-ció de tothom.

Hem dut a terme aquest projecteamb els alumnes de 4t d’ESO en uncrèdit variable. El projecte s’ha dividiten diferents apartats, cada un delsquals s’ha treballat de diferent mane-ra. El primer bloc estudia diferentsaspectes de la xocolata: des del seuorigen, història, varietats, tipus dexocolata, elaboració, etc., fins quearriba al consumidor. Els alumnes utilit-zaren diferents pàgines web i llibresrelacionats amb la xocolata com afonts per elaborar els seus documents,els quals es van presentar oralment aclasse amb el suport de power point.

El segon bloc tracta sobre la xoco-lata i la literatura. En aquest apartat,l’alumne ha estudiat dues obres moltconegudes relacionades amb la xoco-lata i els seus autors: Roald Dahl, ambla seva obra Charlie and the Chocola-te Factory i Joanne Harris, amb Choco-lat. També s’han analitzat les diferèn-cies entre les obres escrites i les ver-sions cinematogràfiques que se n’hanfet. Finalment, els alumnes han escrituna sèrie de contes que tenen com atema central la xocolata, i els han pre-sentat utilitzant un programa informà-tic en què l’alumne il·lustra el seu propiconte i li posa veu.

El tercer bloc estudia la xocolata alnostre país i a la Gran Bretanya. Escomença descobrint com arriba la

xocolata als dos països, i com evolu-ciona i es consumeix a través delssegles. Els alumnes elaboraren unaenquesta que pretenia veure el nivellde coneixement i de consum de laxocolata al nostre país. Per tal deconèixer de més a prop aquesta situa-ció, hem organitzat diferents sortides,les quals estan àmpliament documen-tades a la nostra pàgina web. Percomençar a treballar, vam tenir la sortde contactar amb el Sr. Turull, presi-dent del Gremi de Pastissers de Cata-lunya i vicepresident d’aquest gremi aEspanya, que molt amablement ens vainformar sobre quina és la situació dela xocolata a Catalunya.

Després visitàrem el I Saló de laXocolata a Barcelona, on participàremen un tast de xocolata de mans de l’ex-pert Sr. Corberó; en el mateix esdeve-niment vam conèixer el Sr. RamonMorató, director de l’Aula Chocovic,el qual ens concedí una entrevista moltinteressant i es va oferir per ajudar-nosen tot el que necessitéssim.

El mateix dia vàrem visitar elMuseu de la Xocolata a Barcelona, onvam conèixer més detalls sobre lahistòria de la xocolata i també algunescuriositats.

A la ciutat de Valls, els germansVallvé, propietaris de la PastisseriaValls, s’oferiren de manera desinteres-sada per ajudar-nos en el nostre pro-jecte. Primer ens van convidar a visitarl’obrador de la seva pastisseria i ensexplicaren el seu treball diari amb tota

PROJECTE ORATOR: SWEETY, BITTER, CHOC, CHOC

des de casa


ESCOLES VERDES

mena de detalls. Un altre dia, van por-tar al nostre centre la maquinàrianecessària per tal de realitzar un tallerde bombons i figures de xocolataamb els alumnes.

Un dels plats forts d’aquesta pàgi-na és l’apartat de receptes, en el qualtrobareu recollides les receptes quehan elaborat els mateixos alumnes, leshan filmat i editat, les han presentat aclasse i se les han menjat. Mmmm! Perfinalitzar, els alumnes han volgutincloure uns altres apartats com arajocs, curiositats, glossari, activitats,acudits, etc.

Ara només ens resta viatjar aAnglaterra per completar la feina iconèixer la situació de la xocolata al

Regne Unit, cosa que tan sols podemestudiar anant-hi.

Per acabar, voldríem destacar que,tant les professores responsables delprojecte com els alumnes que l’han duta terme, valorem molt positivament lafeina feta fins ara. És important remar-

car que l’alumne ha estat l’autènticprotagonista d’aquest projecte ja quela nostra feina com a professores haestat coordinar tots els seus treballs,tant tècnics com de contingut; peròhan estat ells que han fet tot el gruixdel projecte (des de l’elaboració de lapàgina web, gravació i edició de víde-os fins a la producció dels contes).

Esperem que, tan aviat com estiguipenjada a la web del centre, fruïunavegant per la nostra pàgina tantcom nosaltres hem fruït fent-la.

PILAR IZQUIERDO

MONTSE MONTALÀ

Enguany el nostre institut participaen el projecte d’Escoles Verdes. Aquestés un projecte que impulsen conjunta-ment el Departament de Medi Ambienti el Departament d'Educació.

Tres professors del Departament deCiències Experimentals del nostre insti-tut participàrem durant el curs2004/05 en el seminari de formaciósobre escoles verdes que es va dur aterme al CRP de l’Alt Camp.

Aquest programa incorpora criterisambientals en el currículum i en la gestióinterna del centre i també la participacióen la millora ambiental de l’entorn.

El projecte Escoles Verdes pretén:

• Ajudar els centres en la sevaambientalització, és a dir, a incor-porar la dimensió ambiental tanten la gestió com en el currículum.

• Identificar, dins del conjunt delpaís, els centres compromesos enla pròpia millora ambiental i, pertant, en la de l’entorn.

Ser una Escola Verda vol dir ser uncentre escolar que té en compte el seu

entorn, que procura no malgastarrecursos, i que ajuda a conscienciar-nos per fer un món més sostenible.

Per tant, pretenem aconseguir unamajor implicació de l’alumnat i delprofessorat respecte de la conserva-ció del medi ambient, propiciant dife-rents activitats dins el centre encamina-des a la conscienciació col·lectiva delsmembres de la comunitat educativadel nostre institut.

El projecte consta de tres fases: FASE A: Elaboració de la Diagnosi

ambiental per conèixer el punt de par-tida del centre i poder iniciar el pro-cés.

FASE B: Elaboració del Pla decohesió ambiental, document on s'es-pecifiquen les diferents línies d'actua-ció que el centre haurà de desenvolu-par per ambientalitzar-se.

FASE C: Les propostes recollides enaquest pla caldrà materialitzar-les. Pertant el centre haurà de redactar un Plad'actuació, document que recollirà elsobjectius i les actuacions que es porta-ran a terme durant dos cursos esco-lars.

Una vegada avaluat el Pla decohesió presentat i la primera propos-ta del Programa d’actuació, es podràobtenir el distintiu d'ESCOLA VERDA.

Aquest distintiu és revisable cadados anys en funció de les noves pro-postes d’actuació.

Què fem o què volem fer el curs2005/06 a l’Institut?

• Preparar una cartellera sobre elprojecte d’Escoles Verdes a l’Insti-tut.

• Dissenyar una pàgina web EscolesVerdes.

des de casa


• Fer un taller de safates de paper.

• Reduir el consum de paper poten-ciant-ne la reutilització; per aixòposarem a cada classe unes safa-tes amb paper reutilitzable perescriure.

• Posar contenidors de paper a cadaclasse i dissenyar el sistema derecollida del paper per reciclar.

• Informar dels diferents reciclatgesque realitzem a l’institut: recollidade tòners, de piles, de plàstics...

• Senyalitzar els punts de reciclatgeamb cartells que identifiquin eltipus de recollida selectiva que s’hifa i els beneficis mediambientalsque suposa el reciclatge d’aquestmaterial.

• Promoure entre el professorat l’úsdels correus electrònics com a einade comunicació, per afavorir aixíl’estalvi de paper.

• Recomanar d’utilitzar el paper perdoble cara.

• Fer la recollida selectiva de: -vidreals laboratoris - residus metàl·lics del taller de mecanització- piles- tòners- llaunes- paper

• Preparar murals sobre l’estalvi d’ai-gua.

• Participar en el taller de compostat-ge impulsat per l’Ajuntament deValls, i mantenir el compostador.Els alumnes de 2n d’ESO són elsencarregats de recollir els residusorgànics del menjador escolar i dedipositar-los al compostador perbarrejar-los amb residus de matèriaseca (restes de poda).

• Identificar amb cartells les plantesdel jardí per tal de facilitar-ne elconeixement. Els alumnes de lacasa d’oficis han construït elssuports dels cartells.

• Fer murals sobre l’estalvi d’aigua.

• Programar una sortida per treballarun ecosistema: el torrent del SantPou, un ecosistema al nostre abast.

• Programar les xerrades: -El canviclimàtic

- Què passaria si hi hagués un ves-sament accidental de petroli al portde Tarragona?

• Participar en la recollida selectivaque ens proposa el Memorial JosepRamon López.

FÀTIMA LLADÓ

JORDI TUSET

recerca


TREBALLS DE RECERCA 2005-2006

ALBA FERNÁNDEZ LLORTInfluència de la publicitat en la vidaquotidiana de les personesEstudi que vol demostrar la influènciaque té la publicitat en el dia a dia deles persones. Estudia a través d’en-questes a quin grup de persones afec-ta més la publicitat i n’afirma l’efectivi-tat amb entrevistes fetes a venedors.

M. VICTÒRIA ALCÁNTARA VALENZUELALa sintaxi i el conte infantilAquest és un estudi sobre la sintaxi uti-litzada en els contes infantils. Desprésd’aprofundir en aquest tema concloemque hi ha un predomini de les oracionssubordinades sobre les simples, tot ique depèn de l’edat dels nens alsquals vagin destinats els contes.

XAVIER VIVES FERRÉAnàlisi de la transició democràticaTreball de recerca que tracta de lahistòria contemporània recent del nos-tre país, un punt fosc de la nostra histò-ria. Analitza la transició democràticaespanyola des d’un punt de vista polí-tic; els fets que van passar fa trentaanys durant tot aquest procés de can-vis; la societat que no va viure aquestprocés, què en sap o què n’ha sentit adir, i també fa una pinzellada a lapremsa de l’època i a les diferentstendències dels diaris.

ANNA MARTÍNEZ GARCÍALa discriminació de la donaEl meu treball tracta dels tipus de dis-criminació que hi ha al món i, concre-tament, se centra en la discriminacióde la dona. Dins d’aquest àmbit s’ex-plica la violència domèstica, ja que ésun cas molt actual i molt evident de dis-criminació.

ROSA GÜELL BARÓL’ansietat: de molèstia a malaltiaL’ansietat és un trastorn nerviós que espot convertir en un malaltia amb la qualés difícil de conviure. Amb aquest tre-ball he volgut acostar-me a les personesque pateixen aquest trastorn i als dife-rents tractaments que tenim al nostreabast, des de la psicologia i la medica-ció fins a la medicina tradicional.

MARC VALLS PADRELLAutomatització de la llar. DomòticaEl treball explica quines són les aplica-cions de l’electrònica a la llar que per-meten millorar la seguretat, la tran-quil·litat i la comoditat dels habitantsd’una casa equipada amb aquest sis-tema.

GERARD CRISTIÀ TOLDRÀ La degradació de la capa d’ozóEl meu treball de recerca està basat enun dels molts problemes ecològics quepateix el nostre planeta. Actualmentexisteixen substàncies emeses pelshàbits humans que provoquen la des-trucció de les molècules d’ozó. Aixòprovoca que les radiacions ultraviola-des penetrin amb més força a la super-fície terrestre i provoquin perjudicissobre els humans i sobre els ecosiste-mes terrestres.

ANNA RUFÀ BONACHEColònies gregues a Catalunya:Empúries i RosesLa influència grega és més importantdel que ens pensem actualment. Elsgrecs arribaren a Catalunya ben aviati van crear colònies força importantsen aquella època i que ara estan gai-rebé oblidades. Aquest treball consis-teix a aprofundir en el coneixementd’aquestes colònies catalanes: expli-

quem la seva influència en la culturaibèrica, la seva història, l’arribadadels romans, etc. Tot un món per conèi-xer qui se senti atret pel món clàssic.

NOÈLIA RODRÍGUEZ IZQUIERDOComparació dels déus egipcis ambels déus grecoromansAquest treball de recerca fa una anàli-si de la civilització egípcia i de la civi-lització grecoromana per tal de posaren relació els déus d’una civilització ide l’altra.

ROSER GONZÁLEZ PÀMIESComplements alimentaris: Necessitat o comoditat.En aquest treball he estudiat els com-ponents d’alguns complements alimen-taris (Actimel, Danacol, etc.). He analit-zat com actuen aquests productes perajudar el nostre cos i finalment he bus-cat quines substàncies naturals fan lesmateixes funcions. Pretenia conclouresi aquests complements alimentaris sónuna necessitat o bé són només unacomoditat.

NATÀLIA BOFARULL SUBERVILLESConfiguració i realització d’un volEn aquest treball s’analitzen els passosque s’han de seguir per configurar unvol, des de les companyies aèries finsals passos que ha de seguir un passat-

Tal com vam fer en el primer número de reviScola, us presentem un resum delstreballs de recerca d’alguns dels nostres alumnes de 2n de Batxillerat. Compodeu veure els temes i els interessos són molt diversos.

recerca


ger per poder volar; des de la compradel bitllet fins a la recollida de lesmaletes... Finalment, s’estudia la segu-retat dels avions i alguns consells perals passatgers en cas d’emergència.

RUBÉN SALLA BORRELLDels jocs de pilota al futbolAquest treball analitza el futbol des dediferents aspectes i èpoques històri-ques. Primer, en els seus orígens, coma joc de pilota; després s’estudien elscanvis que van produir-se aAnglaterra, és a dir, s’analitza el nai-xement del futbol com a esport. I, final-ment, es treballa el futbol actual: laimportància i la influència social,econòmica, etc.

SÍLVIA GIRONA RABASSÓEl món caníAquest treball és un recull d’informaciógeneral sobre gossos: informació rela-cionada amb conceptes anatòmics ietològics, les malalties i també la histò-ria dels gossos des dels orígens fins alsnostres dies, entre d’altres coses.També es van entrevistar dues perso-nes importants d’aquest món: JoaquimMartí, criador i participant en concur-sos canins, reconegut mundialment, iPere Frutos, president del grup de sal-vament caní de Creixell, anomenatK9.

JÉSSICA VALENZUELA CRUZEl nazisme i la seva situació en laSegona Guerra MundialEn aquest treball de recerca he intentatexplicar el moviment nazi durant laSegona Guerra Mundial i he reflectitla societat d’aquell moment. A més amés, s’analitzen els exèrcits i elscamps de concentració.

MARTA PÉREZ ROYOEl so del silenci: aproximació a l’estudi d’una deficiència sensorialEl meu treball de recerca analitza lesdeficiències sensorials: les parts queformen l’oïda, l’etiologia, les tècniquesque poden utilitzar les persones quepateixen deficiència sensorial i els

suports que reben. La part experimen-tal es basa en una prova de llenguat-ge i escriptura que vaig realitzar a unanena que pateix deficiència sensorial ique ha estat implantada.

LAIA GALOFRÉ ROBERTEl vi i les seves anàlisisAmb aquest treball intento aprofundiren el món que envolta el vi, tot fent unrepàs del marc geogràfic i històric, laimportància del vi en la nostra cultura,la implantació del vi al món, entre d’al-tres aspectes introductoris. Poste-riorment, em centro en les anàlisis sen-sorials, tenint en compte el paper quehi desenvolupen els sentits. La partfinal del treball fa una anàlisi quantita-tiva del vi i del raïm sempre dins d’unmarc teòric acompanyat d’altres activi-tats pràctiques.

LAIA MELÉNDEZ HERNÁNDEZEls trastorns de conducta alimentàriaEn aquest treball de recerca he intentatdemostrar quins són els problemes quecomporta una mala alimentació i compoden arribar a afectar-nos aqueststrastorns. Per aquest motiu he treballatels conceptes clau d’aquestes malal-ties: anorèxia i bulímia nerviosa, eltractament, les causes, etc. També heestudiat quina influència tenen els mit-jans de comunicació en els joves pelque fa a l’alimentació.

JANET ARREDONDO PADILLAEstudio de Crónica del rey pasmadode Gonzalo Torrente BallesterAquest treball de recerca és l’estudid’una obra literària en llengua caste-llana. Analitza l’argument, els perso-natges, l’autor, l’estructura, el contexthistòric, la visió de l’autor, la situacióde la història en l’espai i el temps, etc.Per això s’ha fet una anàlisi aprofundi-da d’aquests i d’altres aspectes rela-cionats amb l’obra.

M. CARME SOLANES MONTALÀExplotacions ramaderes ovinesEn aquest treball es tracten els princi-pals aspectes relacionats amb les

explotacions ramaderes ovines comara: salut, menjar, tipus d’explota-cions, etc. Principalment m’he basat enles explotacions de pasturatge/corral,mitjançant un treball de camp basat enl’estudi de l’evolució d’un corder desque neix fins que és portat a l’escorxa-dor.

GEORGINA ROVIRA DEUTÚAlimentació i esportEn aquest treball he intentat aprofun-dir, per una banda, en el tema de l’a-limentació: els grups de nutrients i ali-ments, les dietes per perdre pes i lesmalalties que es deriven dels malshàbits alimentaris. I, en segon lloc,m’he centrat en l’esport: les caloriesque es cremen i les dietes que portena terme els esportistes segons la quali-tat física que vulguin millorar. A partirde tot això he esbrinat els hàbits ali-mentaris dels alumnes de 2n deBatxillerat.

SABINA PUIG AGUILARHigiene i salut dels cavallsAquest treball ha consistit en un resumde les cures que comporta un cavall ide la prevenció de malalties per tal depoder assegurar-li una bona salut iuna millor condició de vida.

SANDRA PALAU VALLSHistòria d’Egipte i els misterisd’Akhenaton i TutankhamonEl meu treball fa un repàs dels tres milanys de la civilització egípcia i sobre-tot dels faraons que hi va haver. M’hecentrat en dos dels més importants:Akhenaton (el Rei Heretge) i el seu fillTutankhamon. També he estudiat elsmisteris que hi ha al voltant dels fara-ons i que, possiblement, mai arriba-rem a descobrir. Al final, en els anne-xos, he inclòs una llista dels principalsdéus i la biografia de Howard Carter,descobridor de la tomba deTutankhamon i de les escriptures egíp-cies.

recerca


IVAN COTS SERRETLa Revolució Russa al cinemaEl meu treball explica la primera revo-lució del segle XX, la Revolució Russa,a partir de tres pel·lícules, les quals heanalitzat des de dos punts de vista,l’interior per S.Einsestein i l’exteriorper D.Lean.

ANNA SUÑÉ URBISTONDOEl simbolisme de l’esvàsticaAquest treball té com a objectiu expli-car el significat d’aquest símbol durantla història per tal d’entendre per quèva ser adoptat com a símbol del nazis-me.

GERARD BOLEDA LLENASEl camí del nazismeEn aquest treball he intentat analitzarquines van ser les bases del nazisme ibuscar tant els seus orígens com elsaspectes psicològics que centrarenaquesta ideologia. També he fet unrepàs de les principals actuacions delsnazis pel que fa a la persecució que esva fer als jueus durant el període delgovern de Hitler.

JÉSSICA SERRANO CELISLa quiropràcticaEl meu treball de recerca vol aprofun-dir en una innovadora medicina alter-nativa, la quiropràctica. Primer, he fetuna part teòrica en què he buscat elsorígens de la quiropràctica: què és, enquè consisteix, les malalties més habi-tuals que s’hi tracten, a qui va adreça-da, com funciona el sistema nerviós,etc. Després, per poder aprofundirmés sobre la seva eficàcia i el seu fun-cionament, he realitzat diverses entre-vistes a pacients, a una doctora en qui-ropràctica, a metges convencionals i afisioterapeutes. La doctora en qui-ropràctica m’ha explicat moltes expe-riències que m’han permès conèixermillor aquesta tècnica. Per últim, hepassat uns qüestionaris per poderconèixer el percentatge de poblacióque coneix la quiropràctica.

JORDI FERRÉ FARRÉLeonardo da VinciEl meu treball de recerca estudia lavida menys coneguda de Leonardo daVinci. En el treball hi ha temes relacio-nats amb la pintura i la investigació;amb l’arquitectura i les seves relacionsamb alts representats de la vida aris-tocràtica de França i Itàlia; amb estu-dis d’enginyeria de màquines civils ide guerra i, finalment, s’explica tota laseva relació amb el món anatòmic i laimportància que tingué en el seutemps. El treball acaba amb un annexque il·lustra la figura de Leonardo coma referent literari i cinematogràfic.

FRANCESC FERRÉ MAGRIÑÀLa cervesa: Beneficis per a la salutEl meu treball està basat en els orí-gens, les característiques i els beneficisper a la salut d’aquesta beguda, tanimportant arreu del món. La cervesaha estat sempre, des de l’antiguitat,molt apreciada per la societat gràciesals beneficis que comporta. També haestat criticada: és cert que la cervesaengreixa molt i que és la causant de lapanxa cervesera?

ANNA CANELALa desprotecció infantil i els recursosa la infància Aquest treball pretén analitzar la situa-ció de la infància en risc, des de lescauses fins als recursos de l’adminis-tració, a partir de l’estudi d’un CentreResidencial d’Acció Educativa.

KERENA IGLESIAS SANCHOLa publicitat i el consumismeEn aquest treball, he volgut esbrinarcom influeix la publicitat en el consum.Per això he analitzat primer quines sónles estratègies que s’hi usen, quins mit-jans s’utilitzen per difondre-la, i, final-ment, com afecta en el comportamentdel consumidor. Amb aquesta recercahe pogut comprovar que una granpart de la publicitat actua persuadintel consumidor i creant-li noves necessi-tats.

CRISTINA AYALA BENETLa publicitat televisiva ahir i avuiAquest treball de recerca analitza elsconceptes clau de la publicitat i els delmàrqueting, els recursos publicitaris, elllenguatge publicitari o les agènciespublicitàries, i pretén generar unavisió global de l’evolució històrica dela publicitat en el mitjà de comunica-ció televisiu.

MONTSERRAT PÉREZ GALLEGOL’atenció al nounat (Puericultura)La primera part del meu treball esbasa en l’estudi de totes les cures queha de tenir el nounat després del part.La segona part es fixa en un estudi feta dones que han estat mare recent-ment per saber quin grau de coneixe-ment tenen de les qüestions tècniquesrelacionades amb l’atenció al nounat.

SIMEÓ MOLAS MARTÍ Les Flors de Bach: teràpia o superstició?Em vaig marcar com a objectiu princi-pal del meu treball poder comprovarquina efectivitat de curació tenen lesteràpies florals amb Flors de Bach, jaque aquests nous tipus de tractamentss’estan introduint actualment en lasocietat. D’aquesta manera vaig pre-tendre demostrar que no s’han desubestimar ja que, tal com he demos-trat tenen uns percentatges de guariciómolt semblants als de la medicina con-vencional.

GEMMA BONELL ANGLÈSLes Pobles i els municipisEn aquest treball he parlat sobre lesfestes, els costums, les associacions iles revistes que es podien trobar a lesPobles durant l’època del franquisme ien l’actualitat. He comparat les duesèpoques per observar l’evolució delscanvis que hi ha hagut durant aquestsanys.

DANIEL MONFORT CEBRIÁNLes tribus urbanes violentes El treball de recerca que he fet analit-za les tribus urbanes que utilitzen la

recerca


violència com a actuació habitual enla seva rutina. Primerament, he fet qua-tre tipus de classificacions, relaciona-des amb les tribus urbanes: música,ideologia, utilització de les noves tec-nologies i utilització de la violència.Posteriorment, he aprofundit en elsaspectes físics i ideològics dels cone-guts skinheads i els latinkings.

MARTA CONESA SAMANIEGOL’homeopatiaL’homeopatia és una teràpia naturalalternativa que es basa en l’adminis-tració de petites dosis de medicinaseguint el principi de similitud. Aquesttreball es divideix en dues parts: unapart teòrica on parlo del creador d’a-questa teràpia, dels principis en quèes basa i de la fabricació del medica-ment homeopàtic entre d’altres coses.Tot seguit, hi ha diverses entrevistes aprofessionals que treballen dia a diaamb l’homeopatia i a persones quehan seguit un tractament homeopàtic,cosa que ens permetrà de conèixermillor aquesta teràpia.

MERELYN CONTRERAS RUEDAL’organització de l’aula en l’educa-ció infantilEn aquest treball de recerca he intentattransmetre la importància de l’organit-zació d’una aula en l’educació infan-til. Per aquest motiu, n’he explicat elsaspectes més importants i he exposatcom està organitzada una llar d’in-fants i una aula de pàrvuls. Tambén’he analitzat l’evolució per tal depoder extreure’n conclusions.

JÈSSICA BELTRAN CASACUBERTAEls llenguatges de la publicitatAquest treball pretén estudiar els dife-rents codis, ja sigui del llenguatge, laimatge, el so o els colors, de la publi-citat mitjançant l’anàlisi d’una sèried’anuncis de la premsa escrita i de latelevisió.

NEUS PÀMIES I JUÁREZVessaments petrolífers al mar: les marees negresLes marees negres són un problemacreixent a la nostra societat. En aquesttreball he intentat analitzar les causesmés freqüents que provoquen aquestfenomen, les conseqüències que com-porten, tant a nivell social, ambiental,com econòmic. He analitzat algunsdels mètodes que poden utilitzar-se pera tractar els efectes negatius d’unamarea negra. També he fet una breucomparació de tots els desastres petro-lífers que s’han produït al llarg de lahistòria.

ANABEL REVELLES LARARevolució cel·lularEl meu treball consisteix en l’estudi del’evolució del càncer i els problemesque comporta. M’he centrat principal-ment en l’estudi de dues malalties quees produeixen a conseqüència d’untumor: el medul·loblastoma (càncer enla part posterior del cervell en elsinfants) i la metàstasi (extensió del càn-cer per tot l’organisme d’un ésserhumà).

EMÍLIA FORT MOLASTàrraco, itinerari pels edificis d’ociAquest treball pretén donar a conèixerels aspectes més generals de Tàrracoi, sobretot, ser una guia específicadels edificis d’oci de la ciutat romana(el circ, l’amfiteatre i el teatre).

MAXIM KUPRIYENKORevolució RussaEl meu treball es basa en l’estudi de laRevolució Russa i del comunisme. Amés a més, aprofundeixo en dues deles figures més importants de l’època:Lenin i Stalin. Finalment, hi ha unabreu explicació sobre la URSS.

PATRI SÀNCHEZ PAISANOValls i la Guerra Civil En aquest treball de recerca, desprésde fer una introducció general a laGuerra Civil espanyola, he volgutdonar una visió específica de com esva viure a Valls, deixant una mica debanda les qüestions polítiques i cen-trant-me més en la vida social de lapoblació.

quadern de viatges


1/04/06

Nerviosos tots estem perquè a Tenerifeens n’anem.A l’avió hem pujat i mal d’orelles a totsens ha agafat.

Estimat diari: avui ha començat elnostre viatge a Tenerife. Hi hem anatquaranta-tres alumnes de 4t d’ESO iels professors que ens hi han acom-panyat són el Felip Brunet, el SergiCortés, la Lorena Farnós i l’AndreuRuiz.

A les 9 del matí hem sortit en auto-car des de Valls i, una hora més tard,ja hem arribat a l’aeroport de Barcelo-na. El viatge en avió ha estat entretin-gut ja que molts de nosaltres no haví-em volat mai i estàvem nerviosos. Amés a més, hem hagut de posar-nosdiverses vegades el cinturó ja que hiha hagut turbulències durant el vol.

Només arribar a l’aeroport deTenerife hem notat un pronunciat canvide temperatura; a tots ens molestavala roba i feia molta calor. Cap a les 6de la tarda hem arribat als Aparta-mentos Palmeras Playas i ens hem dis-tribuït en habitacions de 3 o 4 perso-nes. A l’hotel hi ha piscina, pista depàdel, un joc d’escacs gegant i unaplaça on els nens petits poden jugar.El viatge ens ha cansat molt però, tot iaixí, molts i moltes no s’han volgut per-dre el partit de futbol del Barça-Madrid. I a la nit hem sortit de festa.

2/04/06

- Avui, amb la calor que fa, hem d’anaramb vaixell?- Posa’t crema i no et queixis, que si note’n poses et cremaràs!

A primera hora del matí ens hanvingut a buscar en autocar per anar ala platja Las Américas, on hem agafatun vaixell que ens ha fet un passeigfins a Los Gigantes.

La majoria de nosaltres no s’haposat crema protectora i s’ha cremat,però el viatge ha valgut la pena per-què hem vist molts dofins i quan hemarribat als penya-segats Los Gigantes,ens hem banyat al mar. Després debanyar-nos a l’Atlàntic, ens han donatel dinar i hem tornat a fer el viatge capa la platja Las Américas. Abans d’arri-bar-hi, els tripulants del vaixell ens hanconvidat a beure licor de plàtan icava.

3/04/06Hem agafat un trenet des del centre dePuerto de la Cruz que ens ha portat aLoro Parque, molt a prop d’aquestaciutat. Ens ho hem passat molt bé, jaque hem vist molts espectacles i moltsanimals; no només hi havia lloros, sinóque també hi havia dofins, foques, pin-güins i tota classe d’ocells. Cap a les5 de la tarda hem tornat cap a Puertode la Cruz amb el trenet i alguns hanaprofitat el vespre per comprarrecords de la ciutat o descansar a l’ho-tel ja que a la nit hem anat de gresca.

4/04/06Estimat diari, avui, hem tingut el dialliure, i alguns l’han aprofitat per visi-tar una mica més a fons Puerto de laCruz; d’altres per banyar-se als LlacsMartiánez, per anar a la piscina o perdescansar a l’hotel. Tot i així, ens hemllevat com cada dia per anar a esmor-zar a les 9 del matí.

5/04/06Segons el programa havíem d’anar alJardí Botànic, però finalment hem deci-dit que seria molt més profitós anar ala capital de Tenerife, Santa Cruz. Hihem anat amb las guaguas, així endiuen dels autobusos. Allí hem passe-jat per la ciutat i tots hem aprofitat l’o-casió per comprar molts regals, tantper a les famílies com per a nosaltres.A les cinc de la tarda ens hem trobat ala plaça Espanya per anar tots juntscap a l’estació de Santa Cruz i tornarcap a Puerto de la Cruz.

6/04/06Avui tots estem molt cansats, ningú téganes d’anar enlloc, però hem d’aga-

VIATGE A TENERIFE: 4T D’ESO

quadern de viatges


far l’autobús per fer una ruta pel nordde l’illa. Primerament, ens hem aturata Garachico on hem vist com lesroques formaven una espècie de pisci-nes en què la gent es podia banyar.Després hem anat a Icod de los Vinos,on hem tornat a fer una volta amb tre-net per tot el poble i, finalment, hemarribat al jardí on hi ha el dragomil·lenari. Després de dinar havíem dedirigir-nos a la platja Las Teresitas,però fa molt mal temps i decidim tor-nar cap a l’hotel. Tot i així, ens aturemdavant d’un parc on hi ha camells iaprofitem l’ocasió per fer-los unesquantes fotografies.

Hem tingut una petita incidènciaamb l’autobús quan hem arribat aPuerto de la Cruz. El conductor ha pas-sat per un carrer on hi havia un senyalde direcció prohibida. A més a més, elcarrer era estret i feia pendent. S’haquedat travat i no podia continuaravançant; alguns alumnes han baixata apartar i “aixecar” els cotxes quemolestaven però, abans de poder con-tinuar, un policia municipal l’ha fet

retrocedir cap endarrere i nosaltreshem aprofitat per anar a peu cap al’hotel. Arriba la nit, estem molt can-sats; però, la festa, no ens la trauràningú!

7/04/07Amb la tristor de pensar que és l’últimdia que passem a Tenerife, hem anatal Teide. Abans d’arribar-hi hem visitatl’Observatori i ens ha agradat molt, jaque hem après i hem descobert moltescoses, com per exemple quel’Observatori del Teide és un dels mésimportants del món, gràcies a la sevasituació geogràfica, ja que és a propde l’equador.

Després hem fet un mos, amb lacompanyia de molts llangardaixos quees passejaven tranquil·lament per lesroques. Però abans de dinar hementrat al museu que hi ha al peu delTeide i hem après moltes coses sobreels volcans. Finalment, hem deixat elsllangardaixos i hem anat cap a LasCañadas, on fotografiem les pedresque apareixien als bitllets de les anti-

gues pessetes i, fem un tomb peraquesta zona plena de roques espec-taculars.

8/04/06Avui, estimat diari, estem molt tristos;hem de dir adéu a Puerto de la Cruz ia les Illes Canàries, a les vacances, ales festes, etc.

Ens hem hagut d’aixecar ben d’ho-ra per poder esmorzar i agafar l’auto-bús a les 8; ens ha portat cap a l’ae-roport del sud. A les onze hem facturatles maletes i cap a la una del migdiahem pujat a l’avió. Un cop a Barcelo-na, hem esperat pacientment les motxi-lles i després hem pujat a l’autobúsque ens porta a Valls on ens esperenels nostres pares.

Amb tristor ens hem acomiadati cap a casa hem marxat.

ESTER OLIVA

ROSER ROSELLÓ

MARIA SOBERANO

Dilluns 3 d’abril, els alumnes delCFGM de Comerç vam empren-dre el viatge per fer un creuer

pel Mediterrani. Vam marxar cap alport de Barcelona on ens esperava elvaixell Gran Mistral. La sortida va sermolt bonica. Tots ens vam sorprendrequan vam veure les instal·lacions delvaixell, i en posar-hi els peus ja ensesperava una festa a la coberta ambgrup d’animació que ens convidava agaudir de l’inici del creuer. A més amés, ens vam trobar amb molts altresestudiants que com nosaltres feien elviatge de final d’estudis.

Vam navegar durant tot un dia iaprofitàrem l’ocasió per descobrir l’equi-pament i els espectacles de què podríemgaudir durant tot el creuer: piscines,

EL CFGM DE COMERÇ SE’N VA DE CREUER!

quadern de viatges


jacuzzis, discoteca i tot tipus d’activitats programades com ara espectacles,festes, sopars, massatges, etc.

El nostre segon dia de creuer ja vam tocar terra; concretament vam arri-bar a Livorno, des d’on vam anar a la ciutat de Florència, de la qual vamvisitar els indrets més bonics, i sobretot la catedral. Aquella mateixa nit, uncop al vaixell, molts vam aprofitar l’ocasió per descobrir els diferents espec-tacles que se’ns oferien i per ballar una mica a la discoteca.

Dimecres, el nostre tercer dia de creuer, el vam passar a Roma. Desem-barcàrem a Civitavecchia i vam llogar un taxi per fer un tomb per tota laciutat de Roma. Primer vam anar al Vaticà, on vam tenir la sort de poderveure el Papa en una jornada per la pau; tot seguit vam anar a la Fontanade Trevi, a la plaça d’Espanya, a la de Nabona, a la de la República i alColiseu, entre altres llocs d’interès turístic.

Dijous, va ser el torn de visitar Nàpols i ens va decebre bastant, ja queés una ciutat bruta. L’endemà vam visitar Malta, on llogàrem dos carros queens van passejar per gairebé tota la ciutat. Un cop al vaixell no hi ha resmillor que un bon bany a la piscina i al jacuzzi per descansar.

Al dia següent, cap a les 6 del matí aproximadament, vam arribar alport de Tunísia. Els tunisians no paraven d’oferir-nos taxis i regatejaven elpreu. Durant tot el dia vam tenir l’oportunitat de visitar Cartago, Sidi BouSaid i la Medina.

Finalment, després d’aquesta última visita, vam navegar durant tot undia fins arribar dilluns a les set del matí al port de Barcelona. La conclusiódel creuer és que ens ho vam passar d’allò més bé.

VIATGE A L’ANTIGA EMERITA AUGUSTA (del 25 al 28 d’abril)

ESQUIADA A ESPOT ESQUÍ-2006

Com ja és habitual en els darrerscursos, el departament d’EducacióFísica de l’Institut organitzà l’es-

quiada anual per als alumnes del centre.Els dies 30 i 31 de gener i 1 de febrernoranta persones, entre alumnes i profes-sors, es van desplaçar a l’estació hivernald’Espot Esquí, a la comarca del PallarsSobirà, per practicar l’esquí. Desprésd’un cap de setmana d’intenses nevadesarreu de Catalunya i amb el paisatge benblanc, vam gaudir de tres dies d’esquíimmillorables, tant pel que fa a l’estat dela neu i el de les pistes com pel que fa alclima. Les bones condicions de la neu i laconvivència entre els alumnes de diferentsnivells educatius van fer que tothom gau-dís d’aquests dies practicant aquestesport d’hivern.

Dimarts, 25 d’abrilDesprés d’unes quantes hores de tren,els quinze alumnes de Llatí i de Grec deprimer i de segon de Batxillerat vamarribar a Mèrida. Eren ja quarts de deui la calor es feia notar. Tot i així maihaguéssim arribat a imaginar que elssegüents dies allò seria gairebé un forn.

Nosaltres, per la nostra banda,després d’arribar a l’hostal La Salud, idesprés de sopar una mica al bar quehi havia just a sota (el bar Tapa–Tapa),vam anar a fer un tomb fins al pont deLusitania (de construcció moderna) i,després, al pont romà que travessa elriu Guadiana.

TEXT I FOTOGRAFIES: ALUMNES DE CLÀSSIQUES DE 2N DE BAT

EMERITA AUGUSTA

Afinals del segle I aC Publi Carisi, sotmès a les ordres del’emperador Octavi August, decidí assentar els soldats vete-rans de les Legiones V Aludae i X Gemina damunt l’antiga

i estratègica població d’Emerita Augusta, situada al centre de laregió d’Extremadura i a la vora del riu Guadiana l’any 25 aC.

Dominada la península pels romans, aquests decidiren dividir-la en tres províncies: Bètica, Tarraconense i Lusitània, essent Mèri-da la capital d’aquesta darrera, coneguda des d’aleshores com aEmerita Augusta. Durant segles, i fins a la caiguda de l’ImperiRomà d’Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic,econòmic, militar i cultural, segons totes les fonts un dels centresadministratius romans més importants de l’occident peninsular.

El pont romà té una longitud de792 m i té seixanta arcs. Consta detres trams, el primer dels quals és elque millor conserva l’estil original. Elpas del temps obligà a fer-hi una sèriede modificacions i restauracions de lesquals destaquen les efectuades alsegle XIX, i que són les que li handonat el darrer i definitiu aspecte. Laconstrucció és de la mateixa època dela fundació de la ciutat, és a dir, al vol-tant de l’any 25 aC.

Dimecres, 26 d’abrilL’endemà, havent esmorzat, teníemprevist de veure l’obra de teatre El sol-dat fanfarró (Miles gloriosus) de Plaute,però abans vam anar a visitar el tem-ple de Diana que, malgrat que és moltpetit, està prou ben conservat. Decamí cap al mencionat temple, vamaturar-nos a observar l’arc de Trajà,situat a la part cèntrica de la ciutat; faquinze metres d’altura i nou d’ampla-da, i està construït a base de granscarreus i dovelles de granit, probable-ment recobert de marbre en altrestemps. Molts autors assenyalen queaquest arc no era un arc triomfal i,probablement, fou una porta monu-mental, situada justament al cardo dela ciutat que donaria entrada al fòrumprovincial.

El temple de Diana, per la sevabanda, està destinat al culte de l’em-perador i fou realitzat entre el final delsegle I aC i el principi de la centúriaposterior. Dels edificis arquitectònicsreligiosos de l’època romana de la ciu-tat és l’únic que es conserva, gràcies ala magnífica restauració que s’hi hadut a terme i gràcies al fet que la sevaestructura va ser aprofitada al segleXVI per a la construcció del palau delConde de los Corbos, d’estil renaixen-tista. És de planta rectangular, envolta-da de columnes (perípter). Les colum-nes acanalades de granit estaven estu-cades i pintades de vermell, i anavenrematades amb pilars d’estil corinti.També hi havia una cel·la i una gale-ria porticada que, juntament amb lesescultures, ens parlen de la importàn-cia religiosa del temple i de la sevaadvocació imperial.

Finalment vam arribar al teatreromà, on, després d’estar fent cuaenvoltats de moltíssima gent (gent que,tant dins com fora, no va parar de cri-dar) vam poder seure on ens tocava i,afortunadament, des d’allí vam veuremolt bé les representacions. Això sí,aquest “molt bé” no inclou del tot lacalor, la qual –tot i que no la vampoder evitar–, a quarts de dotze delmatí –i a qualsevol hora del dia– ensfeia recordar que érem en una menade sauna. Miles gloriosus, de Plaute,explica la història del jove Pleusicles,que està enamorat de Filocomasia, laqual també li correspon. Malgrat tot,la jove és lliurada en matrimoni per laseva vella mare a Pirgopolínices, unsoldat de baixa categoria. Mesos méstard l'esclau de Pleusicles, Palestrió, ésraptat per uns pirates i venut casual-ment al mateix soldat. En arribar,troba l’antiga núvia del seu amo i, des-prés de convertir-se ràpidament ambhabilitat i intel·ligència en el favorit delmilitar, decideix tramar un pla per atornar a unir els dos amants. Per aixòfa arribar a Efes al seu antic amo i,amb l'ajuda d’un veí, tractarà d’en-ganyar el militar.

A la tarda, després de dinar, visità-rem l’aqüeducte de San Lázaro (ano-menat també Rabo de Buey). La sevaconstrucció es realitzà per poderpal·liar les crescudes i la vall del riuAlbarregas, i també per a conduir lesaigües de captacions subterrànies.Tenia aproximadament mil sis-centsmetres de longitud i setze d’alt, peròavui en dia només se’n conserven trespilars, units a la part baixa per arcs degranit i de totxanes els de la part alta.L’aqüeducte conduïa l’aigua a la zonadel teatre i de l’amfiteatre, i al centrede la ciutat a través de dos ramals.

Ben a prop d’aquí hi havia el circ,que probablement fou construït alsegle I dC. Va tenir un aforament detrenta mil espectadors, fet que el con-verteix en un dels més grans del mónromà. De l’espina central, que fa dos-cents trenta-tres metres, només en que-den els fonaments situats sota l’arena

quadern de viatges


El pont romà sobre el riu Guadiana. Al fons, el modern pont Lusitania

L’imponent Arc de Trajà

El temple de Diana és un dels símbols més coneguts de Mèrida

d’aquest extens circ. Les càvees o gra-des es dividien, de la mateixa maneraque els altres edificis destinats a l’es-pectacle públic, segons classessocials. La porta pompae donavaentrada a les cerimònies i allí han estatlocalitzades les dotze carceres o cava-llerisses.

Havent visitat tot això, tornàrem adirigir-nos al teatre, aquest cop perveure Antígona de Sòfocles, tragèdiarepresentada a Atenes segurament el441 aC. Els germans de la protagonis-ta, Etèocles i Polinices, han mort l’un amans de l’altre rivalitzant pel poder deTebes. Creont, el nou rei, honora Etèo-cles i ordena no donar sepultura a Poli-nices. Antígona, però, burla la prohibi-ció i el colga. Detinguda i portadadavant Creont, invoca les lleis divinesque sostenen la seva acció, però el reioposa les lleis de la ciutat i ordena lamort de la noia. Hèmon, fill de Creonti promès d’Antígona, se suïcida, i Eurí-dice, mare del primer i muller delsegon, corre la mateixa sort.

Amb les esquenes ben vermellesvam marxar del teatre i vam disposard’una mica de temps lliure per fer elque ens vingués de gust fins a l’horade sopar, moment en què jugava elBarça contra el Milan. Qui més quimenys, tothom seguia de reüll el partiti, després de sopar i d’haver vist laclassificació dels blaugrana, unsquants anàrem a investigar com és lavida nocturna a Mèrida.

Dijous, 27 d’abrilL’endemà de bon matí, i després d’ha-ver esmorzat, una guia turística ensacompanyà a visitar l’amfiteatre, lacasa de l’amfiteatre, el teatre i elMuseu Nacional d’Art Romà. A conti-nuació, us oferim una breu explicaciódel que la guia ens explicà delsesmentats edificis:

• L’amfiteatre romàDavant del teatre, a pocs metres, hi hael recinte dedicat principalment aespectacles de gladiadors i d’animalssalvatges: l’amfiteatre romà. Va serinaugurat l’any 8 aC i hi cabien unscatorze mil espectadors. És de plantael·líptica i en destaca l’arena, on esdesenvolupaven els espectacles. Lestres portes monumentals al nord, sud iest, comuniquen l’exterior de l’amfitea-tre amb l’arena. Als extrems nord i sudhi ha diverses sales, algunes usadespels gladiadors i d’altres on es tanca-ven les feres.

• La casa de l’amfiteatreFora del recinte del teatre i de l’amfite-atre es conserven les restes d’unes pos-sibles mansions romanes, la del’Amfiteatre i la de la Torre de l’Aigua,datades als segles III i IV, que es conti-nuen excavant des de fa anys. A lesestances d’aquestes mansions s’hi hatrobat algunes restes pictòriques degran qualitat, i un paviment amb unaexcel·lent representació de la deessaVenus amb Eros i una altra amb unaescena de la verema.

També cal destacar-ne les zonestermals, els pous, els forns, les cuines,els peristils, les conduccions d’aigua,els jardins, les restes de la muralla i untram d’aqüeducte. Posteriorment,aquesta zona va ser utilitzada com anecròpolis a partir del segle V.

• El teatre romàCertament, el teatre romà és el monu-ment més emblemàtic i visitat de la ciu-tat. La construcció, patrocinada perMarc Agripa, gendre d’Octavi August,data de la mateixa època que la fun-dació d’Emèrita, i fou inaugurat entreels anys 16 i 15 aC.

La capacitat del teatre era d’unessis mil persones. La grada o càveaestà dividida en tres trams, els quals almateix temps acollien les diferentsclasses socials romanes que habitavenla ciutat. Davant de la càvea se situa-va l’orchestra semicircular, destinadaal cor. El frons scaenae està compost

quadern de viatges


Les restes de l’aqüeducte de San Lázaro

Les dimensions del circ romà de Mèrida són espectaculars,com dos camps de futbol

L’amfiteatre emeritense: Ave Caesar, morituri te salutant

El teatre romà

d’entrants i de dos ordres de columnessuperposats, tot decorat amb escultu-res. A la part posterior del frons scae-nae hi ha diverses estances que erenutilitzades pels actors, el postcaenium,amb un peristil enjardinat, i una petitacàmera rectangular destinada al culteimperial.

• El Museu Nacional d’Art RomàAquest edifici, que fou inaugurat al1986, és obra de l’arquitecte RafaelMoneo Vallés, i està situat davant l’en-trada del teatre i de l’amfiteatre.L’arquitecte, utilitzant la totxana com amatèria bàsica, va dissenyar el museutenint en compte la finalitat per a laqual és destinat; ens recorda sistemesde construccions romanes clàssiques icompta amb una original i encertada

il·luminació natural que li proporcionaun encant especial durant la visita diür-na. Durant les excavacions realitzadesper a la construcció del museu, es vantrobar restes arqueològiques d’un graninterès, com ara cases romanes –algu-nes amb restes de pintures–, unacalçada romana, conduccions hidràu-liques, etc., i que avui són visitables ala cripta del museu. Sens dubte elcaràcter didàctic del Museu Nacionald’Art Romà és present en totes lesplantes ja que té una distribució moltencertada dels temes i unes ajudesgràfiques d’enorme interès per al visi-tant.

Finalitzada aquesta visita turísticavam anar a dinar i ens reunírem unamica més tard amb l’objectiu de visitarla Casa del Mitreu i, seguidament, elColumbari. L’aparició de les restesd’una casa senyorial romana o domus,a la mateixa ubicació del possible san-tuari mitraic, li ha donat el nom amb elqual actualment és coneguda aquestaantiga residència d’època romana. Lacasa, construïda al voltant de trespatis, té habitacions familiars,dependències comercials o industrials,jardins, peristil i termes. Cal destacar-ne les pintures murals i mosaics, i enespecial el “Mosaic Cosmogònic”, undels més interessants i atractius delsque s’han trobat a l’occident peninsu-lar. El recorregut per aquest monumentestà didàcticament senyalitzat, i el dis-seny actual de les passarel·les permetuna visió molt encertada de tots elsdetalls de l’edifici.

Aquella mateixa tarda vam anar aveure l’última representació que tení-em prevista: Èdip Rei, també de Sòfo-cles. La tragèdia se situa a Tebes, onhomes i animals moren. L’oracle dèlficdiu que, per aturar la pesta, cal casti-gar l'assassí de Lai. Tirèsies, l’endeví,i Iocasta configuren la intriga deldrama, fins que Èdip és presentat coml'assassí i l'incestuós pel fet d’havermatat Lai, el seu pare, sense ser-neconscient i, també, pel fet d’haver-secasat amb la seva mare, Jocasta. Ensaber-ho, aquesta última se suïcida, iÈdip s’arrenca els ulls.

Com el primer dia, vam tenir una

estona de temps lliure i, després dedutxar-nos i sopar vam decidir que, siera l’última nit que passàvem a Mèri-da, bé havíem d’aprofitar-la.

Divendres, 28 d’abrilEncara que l’endemà calia que arri-béssim a l’estació de tren a les vuit delmatí, vam sortir i, com que era dijous,hi havia més ambient que la nit ante-rior. L’endemà tothom arribà a l’esta-ció a l’hora que havíem quedat però,com acostuma a passar amb els trensd’aquest país, el nostre va arribar ambgairebé quaranta minuts de retard;quaranta minuts que van servir per“descansar”.

Després d’aprofitar (almenysalguns de nosaltres) el trajecte fins aMadrid per fer una becaineta, i un copvam haver fet transbord, els entrepansque va fer-nos el nostre amic cambrerdel Tapa-Tapa (entrepans amb més allque tomàquet) van començar a fer lafeina i a causar furor entre els passat-gers a causa de la seva oloreta. Detotes maneres, segurament que se’ls vamenjar poca gent ja que els entrepansdel bar del tren feien més bona pinta.

Finalment, vam arribar a Vallspràcticament sense haver-nos adonatque havíem estat a Mèrida, ja que l’es-tada es va fer tan breu com un obrir itancar d’ulls. No obstant això, hem dedir que ens va agradar molt i que vampassar-nos-ho molt bé. De ben segurque recordarem aquest viatge amb unsomriure a la cara!

quadern de viatges


El Museu Nacional d’Art RomàCasa del Mitreu

Teatre clàssic en directe al Teatre Romà de Mèrida: una passada!

quadern de viatges


ALUMNES PARTICIPANTS• 1r de Batxillerat:

Ceci AlfaroLaia Aymerich Maria Izquierdo.

• 2n de Batxillerat: Cristina AyalaJèssica BeltranNatàlia BofarullAnna CanelaIvan CotsLaia EstradaEmília FortNoèlia RodríguezManel RoigAnna RufàMarta Ruiz Anna Suñé

PROFESSORS ACOMPANYANTSJaume Bosch Antoni Marsal

VIATGE DE FINAL DE CURS A MADRID

Cada dia, abans d’anar a dor-mir, miro les fotos d’aquest viat-ge. I és que molt pocs ens ima-

ginàvem que a la capital ens ho pas-saríem tan i tan bé...

–Una excursió de final de curs aMadrid? –ens preguntaven alguns.

–Sí, i què? –responíem.La recerca del “bueno-bonito-bara-

to” que havíem estat buscant haviadonat els seus fruits. Marxàvem elsalumnes de grau superior d’Adminis-tració i Finances, d’Informàtica i deMecànica, i van ser molts els detallsque van fer aquesta experiència inobli-dable. Un dels petits detalls ja va ser eltren d’anada. Només va costar 44euros, però en pujar-hi tots vam enten-dre la raó per la qual només valiaaixò: un viatge de vuit hores que vaprovocar que arribéssim sense ener-gies a Madrid, vora les 10 del matíd’un diumenge calorós d’abril. Enaquells moments la nostra fita era arri-bar als Apartamentos Tribunal, el nos-tre centre neuràlgic, per deixar les

maletes i descansar. Després d’aixecar el nostre campa-

ment, l’emoció inicial es va tornar encansament i vam haver de reposar. Ala tarda, els més intrèpids vam sortir aconèixer aquesta espectacular, orde-nada i preciosa ciutat. Puerta del Sol,el Oso y el Madroño, tapes, canyes...van ser els protagonistes d’aquella pri-mera tarda. Però les nits a Madridtambé es viuen molt intensament, jasigui diumenge, dimarts o dijous (la nitamb més festa). Així que els més ago-sarats gaudírem d’una de les nostresmillors nits a Madrid, parlant de tu a tua la famosa discoteca Serrano 41amb famosos com Gélabale (jugadorde bàsquet del Reial Madrid) o Nano(ex jugador del FC Barcelona).

Després d’un somni reparador, enshavíem d’organitzar. Quins llocs hemde visitar? Què hem de fer? Anem acomprar per menjar i beure? Totsaquests temes els debatérem el migdiasegüent amb el nostre “teacher”, JoséVicente Micó. Vam acordar les feines

a fer, els llocs on anar i què havíem defer per obtenir més cultura. El primerfou anar a comprar el menjar... Ah!,per si no ho sabeu, teniu genials cui-ners aquí al centre. Als apartaments hihavia cuina a l’habitació i es vanobservar els tres tipus d’habitacionsque hi havia: qui tenia imaginaciócada dia, elaborant deliciosos guisats,entrecots, etc.; qui volia ser pràctic,amb pasta, carn a la planxa, enciamsi d’altres senzilleses, i, per acabar, quino feia res.

Entre àpat i àpat visitàrem una deles millors capitals d’Europa. Ens des-plaçàvem en metro o a peu, ja queestàvem allotjats al centre mateix de laciutat. Ens enamoràrem de l’art con-temporani del Reina Sofia, però vamcontrastar-ne l’evolució visitant tambéel gran museu d’El Prado. Dels Picas-so, Miró i Gaudí vam passar a lesMeninas, Majas, Goya i Velàzques.

Gaudírem del pulmó de la capital,el gran parc del Retiro, on ens vamremullar al llac, a les barques. Aquell

quadern de viatges


et recomanem...

El pequeño caballo blanco d’Elizabeth GOUDGE

Et recomano aquest llibre de Goud-ge Elizabeth, una de les escriptoresmés populars i respectades d’Anglate-rra. El llibre, publicat el 1946, varebre la Medalla Carnegie. És un delsllibres favorits de J.K. Rowling i,segons diu aquesta autora, s’hi va ins-pirar per escriure Harry Potter.

GOUDGE, ELIZABETH

El pequeño caballo blancoSalamandra publicaciones y ediciones, S.A., 2004

SONIA TOMEGRÒS REGALADO1r ESO

Rebels, ni putes ni submisesde Gemma LIENAS

Aquest llibre em va semblar unabona crítica de l’autodiscriminacióque una mateixa persona es pot infli-gir fins a autotorturar-se o fins a abdi-car en un home deixant-li tot poderdecisori sobre el propi ser. Des delmeu punt de vista, està escrit objectiva-ment i aporta una sèrie de casos realsi evidents de la nostra societat. He tro-bat que és un llibre adequat per a lesnoies de la meva edat, ja que enspodem considerar dones i hauríem desaber les conseqüències negatives quemoltes, abans de nosaltres, han patitper haver reclamat els nostres drets i

llibertats. A través de molt d’esforçhem guanyat el respecte de la societat,però l’autora posa en evidència algu-nes parcel·les que encara s’han demillorar.

LIENAS, GEMMA

Rebels, ni putes ni submisesEmpúries, 2005

MARTA PASCUAL GARCIA4t ESO

LLIBRES

mateix dia ens va acollir el delicatPalacio de Cristal i l’olorosa Casa delas Vacas, sense oblidar-nos de lamonàrquica catedral de l’Almudena il’aristocràtic Palacio Real.

El Santiago Bernabeu i el Palaciode Vista Alegre, també ens van acollir.El primer, en absoluta calma, però eldarrer en una semifinal europea on elR. Madrid i el FC Barcelona es dispu-taven la continuïtat en aquesta compe-tició. Molta eufòria, molt de madridis-me, i al final derrota dels catalans.Però de mica en mica, com si fosaigua de pluja, la ciutat ens anavaamarant amb el seu encant.

El poc temps d’oci nocturn que ensquedava l’aprofitàvem com podíem, jaque crèiem que entre setmana no hihauria xou. Que equivocats que està-vem! El gran descobriment va ser la dis-coteca Joy Eslava, on vam passar unesnits espectaculars i vam xerrar amb per-sonatges tan famosos com Marc Ostar-cevic, l’ex de Norma Duval.

Una de les causes de sobrepèsd’una gran part de l’expedició vallen-ca va ser el gran número de canyesbegudes durant aquests dies. I és que,senyors, per cada canya, tapa gratis!Sí, sí... si ja tenim ben guanyada lafama del puny, els catalans... El millorlloc: seixanta cèntims, canya i tapa.Espectacular!

El degoteig de detalls arriba alpenúltim dia; un dia de compres perl’exultant ciutat, on vam acabar tips demoda, botigues “chic” i de dependen-tes a l’última. A la nit, el Barça-Milan,i després de la “nostra” victòria, cap acelebrar-ho.

El regal que ens vam fer va sergenial. La festa Erasmus era conegudaper tot Madrid. Es feia a discotecaPalacios, un palau literal, amb moltíssi-mes portes, sales i molta, molta músicaque feia ballar fins i tot al més serè!Moltíssima gent, molta calor i moltesganes d’acomiadar-nos de la quehavia estat la nostra casa per uns dies,

una casa que ens va acollir amb elsbraços oberts i on esperem tornar coma fills pròdigs.

Potser no vam anar a Holanda. Pot-ser no vam anar a Tunis. Potser noexplicarem als nostres néts les aventu-res, desventures i emocions viscudesen aquest viatge, però sí que vamanar a Madrid. Sí que vam gaudir dela companyia d’uns companysgenials, d’una ciutat espectacular icompleta en tots els sentits. Sí quevarem tenir la millor companyia quepodíem tenir per part del centre (grà-cies, Jose, ets genial! ). I sí que liensenyarem les fotos als nostres amics,i sentirem la nostàlgia d’allò que algu-na vegada, quan érem joves, vamgaudir.

ELS ALUMNES DEL VIATGE

FI DE CURS 2005-2006 (JOSS)

et recomanem...


La casa de cera

Aquesta pel·lícula de terror, dirigi-da pel director català Jaume ColletSerra, ens explica la història d’unsamics que van a veure un partit debeisbol i, com que es fa de nit, acam-pen pel camí. Després tenen un enfron-tament amb un conductor misteriós i aldia següent es troben amb una avariaen un dels cotxes i han d’anar al poblemés proper per a la reparació. El queno saben és que aquell poble no és unpoble normal i corrent.

Aquesta pel·lícula m’ha agradatmolt, perquè té un toc de misteri que faque, en certa manera, la pel·lículafaci més por de la que hauria de fer.L’escena que més m’ha impactat haestat la del final, en què es descobreixuna informació que deixa l’espectadorbocabadat.

Director: Jaume Collet-SerraRepartiment: Emma Lung, Chad Murray, Paris Hilton, JaredPadaleckiEstrena: Juliol 2005 Gènere: TerrorDistribuïdora: Warner Sogefilms

JUAN PEDRO LUNA MARTÍNEZ1r ESO

Los padres de él

Aquesta divertida pel·lícula de JayRoach tracta d’una parella formadaper Pam Burnes (Teri Polo) i Greg Foc-ker (Ben Stiller) que volen anunciar elseu compromís als pares del noi, alsquals la núvia i els seus pares encarano coneixen. I quina sorpresa es tro-ben en veure la manera com viuen,com es comporten i què fan! Podríemdir que no són tal com els pares de laPam voldrien que fossin els sogres dela seva filla. I, per acabar-ho d’ado-bar, el que en Greg no sap és que laseva xicota està embarassada.

Director: Jay RoachRepartiment: Ben Stiller, Robert De Niro, Dustin Hoffman,Barbra StreisandEstrena: Febrer 2005Gènere: ComèdiaDistribuïdora: United International Pictures

ADA FARGAS1r ESO

PEL·LÍCULES RUTESRuta amb bicicleta: Valls-Alió-Vila-rodona

La nostra bicicleta gairebé sempreés a casa. Anar amb bicicleta és unesport molt físic però també distret, jaque et pots moure per diversos camins.Enforteix les cames i millora la condi-ció física.

Jo us recomano anar a diferentspobles pels camins. Una ruta que estàforça bé, amb baixades, pujades, rec-tes, etc., surt de Valls, enfila el camícap a Alió i d’Alió a Vila-rodona. Lla-vors, per un camí que traspassa tresvegades el riu, s’arriba a Aiguamúr-cia. Per una mica de carretera es vafins a Santes Creus on s’agafa el camíque forma part de la Ruta del Cisterfins a arribar al Pla de Santa Maria.

Per finalitzar, per un últim camí queés gairebé pla, es torna a arribar aValls i aquí es tanca la ruta. Aquestaexcursió, si es vol fer relaxadament,dura unes sis hores. Si tens cotxe omoto i una bicicleta al garatge sensefer servir, jo et recomano provar d’a-gafar la bicicleta i pedalejar unamica.

MARC GASSOL SABATÉ (4t ESO)

De Picamoixons a FontscaldesDe Picamoixons fins a Fontscaldes

ens trobem un camí molt agradable. Estracta d’un camí asfaltat, més aviatestret, que travessa camps i boscos ique té dues pujades fortes. La resta éspla. Passa per la zona on es fa el pes-sebre vivent de Picamoixons, on hi hauna font d’aigua bona i ben frescaque surt de les muntanyes.

El camí es fa bé, exceptuant les duesfortes pujades, per la qual cosa ens hohaurem de prendre amb calma. En arri-bar a Fontscaldes, es pot seguir pelpoble i baixar per la carretera fins aValls. És un camí d’uns cinc a deu quilò-metres, ideal per fer amb bici o a peu.

ADRIÀ MARTÍNEZ MASIP (4t ESO)

et recomanem...


www.comprendium.es Es tracta d’una pàgina web interes-

sant per a les llengües. Permet traduirdel català a l’anglès, de l’anglès alcatalà, del català al castellà, del cas-tellà a l’anglès, etc. És una pàginamolt útil quan fas els deures d’anglès,i també quan vols saber com escriureuna paraula en català: si porta accent

o no, per exemple. Hi ha un apartatque és gratuït, el de traducció de tex-tos curts, que és el que faig servir, ique no requereix que t’hi enregistris.També tradueix textos llargs, això sí,pagant.

ALEIX LINARES GÜELL (1r ESO)

UNA CONSOLA

WEBSUNA REVISTA

La consola PSP La PSP és una consola portàtil moltútil, ja que té incorporat un reproductord’MP3 i un de mini DVD. És una con-sola per a nens i per a grans, ja que sihas de fer viatges llargs, la pots fer ser-vir per veure una pel·lícula o les fotosque tens a la targeta. Segons la mevaopinió, una de les seves millors quali-tats rau en el fet que, si et trobes enuna zona WiFi, et pots connectar aInternet sense tenir un ordinador. Amés, té els millors gràfics que pots tro-bar en una consola portàtil.

SERGI OLIVENZA

4T ESO

El juevesUs recomano el setmanari El

jueves. És una revista d’entreteni-ment gràfic, bàsicament decòmics. El contingut és principal-ment polític, però s’hi toquen lamajoria dels fets que han ocupatles notícies setmanals. Tot, enaquesta publicació, es tracta desde l’òptica humorística i la méspura ironia. La revista, tot i el seunom, surt el dimecres.

SERGI

GAVALDÀ4t ESO

et recomanem...


www.radioblogclub.comUs agradaria poder escoltar algu-

na cançó o algun grup de música i noteniu ni la cançó ni cap CD del grup?Jo tinc la solució perquè escolteu elque vulgueu a qualsevol ordinador,gratis i sense enregistrar-vos, on-line.

Entreu a la web i us sortirà unabarra per buscar el vostre artista o lavostra cançó preferida, la que més usagradi (espero que hi sigui). A mim’encanta ja que hi trobo de tot.Espero que us satisfaci i que hi trobeutot el que busqueu.

MAXI GONZÁLEZ (4t ESO)

www.bite-fight.esAquesta és una pàgina web pensa-

da per a jugadors als qui agradin elsjocs amb una mica d’estratègia. Perpoder-hi jugar has d’enregistrar-teanant a l’apartat corresponent i esco-llint el servidor que vulguis. Després etdemanaran una sèrie de dades peremplenar i, tot seguit, ja podràs esco-llir el clan (llops o vampirs) i començara caçar, agafar or, trobar aliments,acumular experiència, etc.

Recomano aquesta web a la gentque tingui temps lliure perquè, per arri-bar a ser un gran jugador, has de pas-sar-t’hi moltes hores. Ja som grandetsi hauríem de saber administrar bé elnostre temps!

AITOR GUIJARRO RUIZ (4t ESO)

www.foromtb.comAquesta és una web destinada al

món de la bicicleta. Entre altres coses,és un fòrum divers sobre totes lesmodalitats de bicicleta. Aquí podràscompartir les teves sortides amb BTT,preguntar qualsevol mena de dubte,ensenyar les teves fotografies, etc. Sit’agrada la bicicleta, aquesta és lateva pàgina!

JOAN CASTELLET (4t ESO)

www.habbohotel.es Bàsicament, et recomano aquest

web perquè és molt divertit: es potxatejar a través d’uns ninots virtuals iaixò m’ha agradat considerablement.Et pots crear el teu propi ninot virtual,posar-li el cabell que tu vulguis, laroba, la cara, etc. Quan ja el tenscreat, pots anar a sales virtuals comara pizzeries, restaurants, discote-ques, biblioteques, pubs, piscines, etc.També pots tenir la teva pròpia habita-ció virtual, això sí, has de pagar perposar-hi televisions, llits... De totesmaneres, el més interessant és xatejaramb la gent que visita el web a travésdels ninots personalitzats.

Pau Bonet (1r ESO)

www.juegos10.com. En aquesta pàgina web gratuïta

pots trobar-hi tota mena de jocs i per atots els gustos: acció, aventures, clàs-sics... Hi pot haver més de cent jocs enun mateix grup. També hi ha moltapropaganda d’altres webs amigues,en les quals hi ha més jocs semblantsals de la web inicial.

A més, també hi pots votar els jocsque t’agraden més perquè els posin ala pàgina inicial, pots agregar-los perpoder jugar sense entrar a la pàgina,

o fins i tot sense connectar-te a Inter-net, com un joc que t’has instal·lat através d’un CD.

Bernat Villaró Amill (1r ESO)

www.blinblineo.netwww.sandungueo.comwww.reggaeton.fm

Aquests són els webs que us reco-mano sobre el reggaeton, un tipus demúsica que arrossega joves a tot elmón i que a mi em torna boig. Aquesttipus de música prové d’Amèrica Cen-tral, específicament de Puerto Rico iRepública Dominicana. Va sortir de lacombinació de dues músiques prèvies:el hip-hop i el reggae jamaicà.

Ha estat molt criticada per la formaen què s’hi parla de les dones i és acu-sada de donar tombs només al sexe, lesdrogues i l’alcohol. Davant d’aquest fet,els cantants de reggaeton han volgutdemostrar que aquesta música no ésaixí, que per a ells la dona té un paperessencial i és el que més els importa enaquest món. Per això, han tret cançonsamb lletres molt sentimentals i amb unritme tan enganxós que molta gent hacanviat d’opinió.

El reggaeton comença a tenir fama

et recomanem....


NON SERVIUM I LOIKAEMIEMúsica Oi!

De tots els concerts als quals heanat últimament, sens dubte, el deNon Servium i Loikaemie ha estatun dels més emotius i espectacu-lars. Nom Servium és un grupd’Oi! del país; Loikaemie són ale-manys i també toquen música Oi!El primer grup és molt conegut alnostre país i, quan s’organitzenconcerts amb gent d’aquesta quali-tat, els locals s’omplen de seguidaamb fauna de tota mena, majorità-riament, però, joves skinheads–antinazis, en aquest cas– i punks.

El concert va tenir lloc en unaconeguda sala de Barcelona, laKGB. El local estava ple de gom agom; tot i així, es podia ballar ambfacilitat. El que més em va sobtarva ser que el vocalista de Non Ser-

vium, mentre l’altre grup tocava,estava ballant entre el públic i fentgresca. L’actuació va durar forçaestona; tot i així, a la majoria se’nsva fer curt.

Va ser un concert fantàstic!Sempre havia desitjat veure els dosgrups en directe. I encara que lesseves lletres estan carregades d’u-nes connotacions polítiques que nocomparteixo, la veritat és que,musicalment, valen molt la pena icada cop que les escolto m’emocio-no. Per tot això, us recomano since-rament que, si teniu l’oportunitat deveure qualsevol d’aquests dos con-junts musicals en directe, no hodubteu i aneu-hi, perquè no us enpenedireu!

MARINA SÁNCHEZ (1r BAT)

Prohibit als pares

Es tracta d’un programa de ràdioemès per Ràdio Flaixbac d’11 a 1 dela nit, i presentat per Joan Lobató,Oriol Sàbat i la Venus (una sexòloga).Tracta de temes d’actualitat que,segons la meva opinió, resulten inte-ressants per als joves. També hi hadeclaracions en directe, actuacions desexe en directe... D’aquest programa,també se n’han editat dos llibres ipodeu trobar-ne més informació alweb www.radioflaixbac.net/pap.

Marta Solé Meléndez (4t ESO)

UN CONCERT UN PROGRAMA DE RÀDIO

mundial a partir de 2003, quan elcantant Don Omar treu la famosacançó “Dale don dale”. Després vanarribar nous cantants com araDaddy Yankee, Wisin y Yandel, TegoCalderón, etc. En aquest moment, elscantants més valorats són DaddyYankee, que es va donar a conèixeramb la seva cançó “La gasolina”, iel duo Wisin y Yandel, que en elsúltims dos anys han estat una revela-ció.

Us recomano els següentsàlbums: Pa’l mundo de Wisin y Yan-del, Los bandoleros de Don Omar iBarrio fino de Daddy Yankee.

CRISTIAN VELÁSQUEZ CARDONA (4t ESO)

flaixos musicals


“Ansiedad”, d’El último ke zierre. “Perquè és molt...! Afecta”.

Ivan Cots

“Carolina”, de M-Clan. “M’agrada molt i em recorda l’estiu”.

Anna Canela

“Fes la teva amb TV3”, de Lax’n’busto. “Perquè s’acabava el col·le i podia veure Les Teresines.

Anna Suñé

“Ocell negre”, de Maria del Mar Bonet.“Me la cantaven abans d’anar a dormir quan era molt petitona”.

Laia Estrada

“Sueños”, de Jarabe de palo. “Té alguna cosa que t’arriba a dins”.

Jèssica Beltran

L’evocació d’un record, d’un momentviscut, esclata de sobte quan es destapael sentit que el retenia. L’aroma fugisse-ra d’una fragància, el tacte d’una carí-cia amiga, el gust d’un núvol de sucre,la visió de les fulles dels arbres o lesnotes d’una cançó. Els sentits són elsuport dels records, la seva materialitza-ció, de tal manera que com més intensa–encara que inconscient– hagi estat unavivència, més oberts hauran estat elssentits a l’hora de captar-la.

Des d’aquestes pàgines et proposemque, per un instant, per un mínim lapsede temps, tanquis els ulls, et relaxis –l’ai-re fresc a la cara–, en silenci, i a poc apoc apugis el volum i rememoris unacançó, un moment. Quina melodia se’tdibuixa? Quin record et ve al cap? Aveure, vejam... Els ulls tancats, silenci...Sí, em sembla que sí... La veu estripadad’una noia que canta... “Maybe”, sí,potser sí! La Janis Joplin cantant“Maybe”! Ostres... Potser, sí. Potseralgun dia tornarem a estar junts...

flaixos musicals


�“Hotel California”, dels Eagles. “Perquè la sentia al cotxe de petita amb el meu pare i em porta molts records”.

Cristina Ayala

“Santa Marta tiene un pez”, popular. “Me la cantava la meva àvia i em feia molta ràbia”.

Marta Ruiz

“Nambut se’n va a la guerra”, popular. “Quan era petita no l’entenia perquè estava en francès, però sempre la cantà-

vem i ballàvem amb el meu cosí Simeó”.Emília Fort

La del “Guardaespaldas”, de Whitney Houston. “Perquè l’he tinguda sempre a punt de cantar”.

Marta Plana

“Madrid”, de Pereza. “Perquè m’agrada”.

Manel Roig

“Time of my life”, de Dirty Dancing. “Em va marcar la infància: és de l’any que vaig néixer”.

Noèlia Rodríguez

“Para tocar el cielo”, d’Antonio Vega. “Perquè reconforta i em tranquil·litza”.

Anna Rufà

tires còmiques


PLANS DE FUTUR

SI EN COMPTES DE VERATS DISSECCIONÉSSIM GRANOTES...

SENSE TÍTOL

ROSA GÜELL (2n BAT)

ARIADNA BERTRÁN I SÒNIA TOMEGRÓS (1r ESO)

ARIADNA BERTRÁN I ADA FORGAS (1r ESO)

LLUÍS BONIFÀS MASSÓ (VALLS, 1730-1786)

Lluís Bonifàs Massó fou el més destacat d’una nissaga de qua-tre generacions d’escultors i un dels últims –juntament amb elseu germà Francesc– representants del Barroc a Catalunya.

És la figura cabdal de l’escultura barroca catalana. Des delsvint-i-dos fins als cinquanta-vuit anys, quan morí, treballà pera més de cinquanta pobles de Catalunya, per a Madrid i pera Puerto Rico. Executà quaranta-vuit retaules amb llurs imat-ges, unes trenta-vuit imatges soles, dotze traces de retaule,cinc misteris de processó, vuit models de sants en fusta d’al-zina per a executar en plata, etc. Moltes d’aquestes obres vandesaparèixer durant la guerra del 1936-39.

D’entre les obres que se’n conserven sobresurten la figurajacent de Sant Aleix, a Valls (1769); el relleu de SantSebastià, a l’Academia de San Fernando de Madrid (1763);els passos de la Solitud (1755) i del Davallament (1766),ambdós de Valls, i la grandiosa llitera de l’Assumpta, de laSeu de Girona (1773).

(Extret de la Gran Enciclopèdia Catalana)

editorial reportatge 3 - xtec · reportatge 3 iatic: l’aplicació d’un projecte entrevista 19...

Documents