A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Silvia

nombre: Patrizia., Iolanda

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Supermalsons 3

encuadernación: Rústica con solapas

medidas tripa: 13 x 19,5 cm.

medidas frontal cubierta: 13,2 x 19,5

medidas contra cubierta: 13,2 x 19,5

medidas solapas: 8

ancho lomo definitivo: 10,5 mm

OBSERVACIONES:

Fecha:

5

Parc

Infe

rno

jeff

cre

epy

PARC INFERNOEn Paris Pelinkanos i la Laura Calfreds són dos amics que tenen un canal de YouTube especialitzat a visitar cases embruixades i demostrar que són un engany. Els seus vídeos arrasen! Fins al dia que reben una misteriosa invitació per a un nou parc d’atraccions.

Benvingut al parc inferno! Estàs preparat per a un dia esgarrifós?

Quina gran oportunitat!: gravaran la visita al Parc Infernoi pujaran el vídeo al seu canal. Els fans al·lucinaran!

Però potser no és tan fàcil com sembla i algú (o alguna cosa) molt i molt sinistre s’amaga en aquest

parc d’atraccions tan estrany...

Cada SUPERMALSONS és una nova història

que et farà posar els pÈls de punta. No te’n perdis cap!

T’agraden els

? En tens més!

Jeff Creepy

SUPERMALS NS• Aconsegueix una llanterna.

• Fica’t al llit, a les fosques, sota els llençols.

• Obre un Supermalsons.

• Llegeix totes les pàgines sense que et tremolin les mans.

• No cridis en les parts més espantoses!

• Si tens els pèls de punta...

has perdut!

Accepta el RepteEsgarrifós

SUP E

RMAL

S NS

SUPERMALS NS PASSA-T’HO DE POR AMB AQUESTS SUPERMALSONS!

estrellapolar.cat

@EditorialEstrellaPolar

@llibresjoves

@EstrellaPolarEditorial

1

3

5

2

4

6

❑

❑

❑

❑

❑

❑

10233283

www.estrellapolar.cat

Parc Inferno

Jeff Creepy

parc inferno

SUPERMALS NS

Supersustos-5-cat.indd 1 10/12/18 13:20

3

Estrella Polar

Títol original: Parque Inferno© del text: Sergio Álvarez, 2019 © de les il·lustracions: Roc Espinet, 2019© de la traducció: Lluís Delgado, 2019© d’aquesta edició: Edicions 62, S.A., Estrella Polar, 2019Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catPrimera edició: febrer del 2019ISBN: 978-84-9137-720-7Dipòsit legal: B.151-2019Imprès a Catalunya

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Supersustos-5-cat.indd 2 10/12/18 13:20

3

CAPÍTOL 1

Q ueia la tarda sobre aquella casa vella i

solitària, un xic abandonada. Al porxo

hi feia falta una bona capa de pintura i

del jardí només en quedava una superfície de terra

seca, atapeïda de males herbes, i un arbre podrit

amb les branques retorçades i plenes de teranyi-

nes. Així i tot, la posta de sol era d’aquelles que no

s’obliden. Llàstima que ningú no li parava atenció.

La porta es va obrir de sobte i en va sortir una

noia apressada, aguantant un pal de selfie connec-

tat al mòbil. Els cabells llisos i molt negres li tapa-

ven els ulls. Portava uns texans estripats i una des-

suadora amb calaveres. Era evident que buscava

mostrar un look gòtic sense acabar-lo d’aconseguir.

La porta va clavar un altre cop i un noi pàl·lid i

Supersustos-5-cat.indd 3 10/12/18 13:20

4 5

pigat la va seguir. Duia un tupè ros exagerat, unes

ulleres de sol de mirall i una jaqueta de cuir ver-

mella. Eren la Laura Calfreds i el seu amic Paris

Pelinkanos.

Uns segons més tard va sortir darrere seu un

paio enorme, gairebé un gegant. Però el més im-

ponent no era la seva mida. El gegant anava vestit

amb una granota bruta i esparracada, i una màs-

cara blanca a la qual algú havia pintat una boca

somrient amb ullals. Ah, i també hi havia el tema

de la destral. La destral era enorme, una mica des-

proporcionada fins i tot per a un home tan colos-

sal. Era la mare de totes les destrals! Estava bruta

i rovellada, però, tot i això, feia l’efecte que la fulla

podia tallar qualsevol cosa que se li posés al da-

vant. I al davant hi tenia la Laura i en Paris.

L’home de la destral els guanyava terreny. No

era ràpid, però les seves cames, com troncs, eren

molt més llargues que les dels nois. Brandava la

destral amb fúria per sobre del cap mentre pro-

feria alarits horribles.

—UAAAAAAAA! —cridava l’emmascarat.

—AAAAAAAH! —xisclava la Laura, aterrida.

Supersustos-5-cat.indd 4 10/12/18 13:20

4 5

I en Paris... Bé, en Paris reia. Sí, sí. Reia a cor

què vols.

—Ho estàs gravant? —preguntava entre ria-

lles—. Digues que ho graves, Laura!

Però la Laura estava ocupada ensopegant amb

una arrel seca que sobresortia del camí pedregós.

En Paris se li va aturar al costat i li va atansar la

mà. Ella li va oferir la seva perquè l’ajudés a aixe-

car-se, però el noi la va rebutjar. No buscava la mà

lliure, sinó l’altra.

—Dona’m el mòbil, afanya’t! —va ordenar-li.

Com que ella no reaccionava, li va prendre el pal

de selfie i es va posar a gravar. Horroritzada, la

Laura va veure que el noi es començava a burlar

de l’enorme maníac—. Va, home! Una mica més

Supersustos-5-cat.indd 5 10/12/18 13:20

6 7

d’actitud! Que això de la destral ja ho tenim molt

vist!

Per tota resposta, el gegant va llançar l’arma.

La Laura va veure que la destral s’elevava, girant i

girant, i després començava a caure cap a ella. Va

sentir que un calfred se li enfilava per la columna

i es va posar a tremolar. Les tremolors eren exa-

gerades. Semblava que li hagués d’agafar un atac.

En realitat, aquelles tremolors eren la causa per

la qual l’anomenaven «Calfreds». Quan la Lau-

ra s’espantava, ho feia de debò. I, per desgràcia,

acompanyar en Paris Pelinkanos a les seves aven-

tures era sinònim de sentir autèntic pànic. El seu

canal de YouTube, «El noi sense por», estava com-

pletament dedicat al terror. Comentava pel·lícu-

les, còmics, llibres... I després hi havia la part que

menys li agradava a la Laura i que entusiasmava

en Paris: criticar «cases encantades».

El noi, en canvi, semblava que s’ho passava

d’allò més bé. La destral els va caure al damunt i

en Paris la va atrapar al vol. A les seves mans sem-

blava encara més grossa. Però com podia aguantar

aquella cosa tan bestial?

Supersustos-5-cat.indd 6 10/12/18 13:20

6 7

—Va, nano! —va protestar en Paris—. Però si

és de mentida!

El noi li va tornar a llançar la destral. El gegant

no va fer l’intent d’agafar-la i la va deixar caure

a terra. Es va treure la màscara amb ràbia i la va

llançar ben lluny.

—Ja n’hi ha prou! Us prohibeixo que torneu a la

Casa de la Destral de l’Infern!

—Deus voler dir la Casa de la Destral de Plàs-

tic —va replicar en Paris—. Maniquins penjats

amb ganxos, teranyines de mentida, calaveres

d’escaiola! D’aquesta comèdia en dius tu una casa

del terror? Res de tot això no fa por!

—A mi m’ha fet por —va disculpar-se la Lau-

ra, mirant l’home. Li feia una mica de llàstima.

—Gràcies, nena —va dir l’home—. Fem el que

podem.

En Paris es va posar a riure.

—Que no et pugi al cap. A la meva amiga tot

li fa por!

El gegant, enfadat, va tornar a la casa.

—Almenys la teva amiga no és una petita cre-

guda amb aires de grandesa! —va dir.

Supersustos-5-cat.indd 7 10/12/18 13:20

8 9

Però en Paris no l’escoltava. Es gravava amb el

telèfon.

—Ja ho veieu, amics, una altra casa encantada

de pa sucat amb oli. No val la pena pagar l’entrada

si no us agrada llençar els diners. Us parla en Paris

Pelinkanos, el noi sense por. No oblideu picar el

like i posar-vos una de terror aquesta nit!

La Laura es va aixecar, encara trasbalsada. Va

girar els ulls en blanc quan va sentir que el seu

amic deia: «Aquest vídeo ho petarà».

Una estona més tard, prenien un refresc en una ca-

feteria. Feia poc que s’havia fet de nit, però el local

es trobava en territori aliat. El portava la mare de

la Laura. Els dos amics revisaven els vídeos.

—Aquí vull que facis un muntatge guapo, ente-

sos, Laura? Que es vegi bé que agafo la destral al

vol —va assenyalar en Paris.

—D’acord, però hauries de ser més amable

amb aquesta gent. Al cap i a la fi, fan la seva feina.

Intenten guanyar-se la vida.

—Escolta, si pago per una experiència terrorífi-

ca, vull una experiència terrorífica.

Supersustos-5-cat.indd 8 10/12/18 13:20

8 9

—Aquesta és la qüestió, Paris. Tu no pagues

mai! Sempre ens conviden!

—Doncs amb més raó. Volen publicitat de

franc al meu canal? Doncs que penquin una mica!

La Laura es va posar les mans al cap. Des que el

seu amic havia obert el canal de YouTube, tot ha-

via canviat. Al principi havia estat divertit i emo-

cionant, però «El noi sense por» va anar guanyant

seguidors i ara era tot un fenomen a la xarxa. El

seu amic s’estava convertint en una estrella d’in-

ternet i ella sentia que el perdia, a mesura que els

likes es multiplicaven. Per això li feia d’ajudant. Si

no l’acompanyés, en Paris s’acabaria convertint en

un idiota. Algú l’havia de fer tocar de peus a terra.

No estava aconseguint gaires bons resultats, però...

—Escolta, tenim un correu prometedor —va

dir en Paris—: «Parc Inferno». Sona bé!

—Sona fatal.

—I porta un vídeo. El mirem?

—M’estimo més veure’l un altre dia, franca-

ment. Avui ja he gastat tots els calfreds.

—Perfecte, llavors el poso.

La Laura va esbufegar.

Supersustos-5-cat.indd 9 10/12/18 13:20