no diguis dois n.28

nnoo ddiigguuiiss ddooiissrreevviissttaa ttrriimmeessttrraall ddee ll''IInnssttiittuutt ddee FFeellaanniittxx ggeenneerr 22001111 nnúúmm.. 2288

RReevviissttaa""NNoo ddiigguuiiss ddooiiss""

Comissió:Maria Andreu Aina Maria MestreTomàs Clar AyarteFrancesca Artigues Florit

Col·laboracions:

Portada: D. Educació Plàstica:Marina Roig 3 ESO

Antoni CapóTania TroyanoMohamed El HadriMagdalena CaldenteyJaume BennassarMagdalena JoanAina CerdàLola AbrahamsA. ColladoFca. Roig NicolauMagdalena EstelrichDavy WellingerAntoni ObradorTomeu MartorellGeorgina PallicerVanessa HannersdorferCristina RoigM. Magdalena IbañezCatalina MascaróPau VidalMargalida JuliàM. Mar GrimaltAina FontanetDept. E. Física...i un llarg etcètera!

L'hem sentida, l'hem cantada i l'hem patida, no volem començar aquest escrit amb una paraula que està en boca de tots i que comença per “c”. Però el cas és que retallen els sous i la plantilla del professorat es veu afectada amb una reducció important. Tots els components de la comunitat educativa volem fer bé la nostra feina, però de cada vegada treballam amb unes condicions més penoses. Ens exigeixen l'excel·lència i un sistema de qualitat encara no acceptat ni entès per bona part del professorat, que veu com els recursos són limitats. Ara començam a tenir ordinadors i pantalles digitals dins algunes aules, fet molt important que suposa una passa cap al futur, però també necessitam suports, recursos humans per atendre una comunitat de cada vegada més variada i nombrosa.

Després d'haver plantejat el problema intentem obrir la capsa de la IL·LUSIÓ:

El dia que celebràvem “save the children”, mentre els alumnes corrien pel pati i dipositaven unes monedes simbòliques dins una altra capsa, un estudiant de 4t d'ESO va dir: “ hi estic en contra, tots som uns assassins, uns mentiders....això no s'ha de fer així, no arribarà res al seu destí...”. Tal vegada és cert que tots som uns hipòcrites i rentam la nostra consciència apadrinant un infant. Però el cas és que un granet dedicat a alguna cosa, sumada a moltes altres, en fa una de més gran i, potser, alguna d'elles arribarà on més es necessita.

Ningú no ha demanat néixer en una illa tan meravellosa com Mallorca, aquella nina tampoc no va demanar néixer al Sahara. La rebel·lió davant la injustícia, encara que sigui fruit de l'atzar, ha d'anar acompanyada de l'acció i no només de la paraula. Per això, feim curses solidàries i sortim al carrer o al pati a manifestar-nos en contra de la violència de gènere i de tot el que faci falta.

Des d'aquí reivindicam millors condicions en tots els sentits, però també volem ser un col·lectiu compromès amb tot allò que creim necessari per arribar a formar part d' una societat més sana, culta i digna.

La revista del centre, que vol ser un mitjà de comunicació, d'entreteniment i també una font d'informació s'ha vist afectada per la “c” i aquest exemplar només és i serà el primer dels dos prevists per al curs 2010-11. Curs marcat per l'austeritat dels recursos, però ric per la il·lusió dipositada perquè una any més, malgrat tot, la revista sigui una realitat.

editorial

Aquesta revista la maquetam amb:

notícies fresques(o congelades)

3Quan alguna cosa que podia sortir malament surt bé, vol dir que era millor que sortís malament.

NNAADDAALL AA LL''IIEESS


4 notícies fresques(o congelades)

Del llibre més sol·licitat de la biblioteca només n'hi ha un exemplar.


5notícies fresques(o congelades)

Quan vas a la biblioteca a llegir no saps mai què vols llegir.

IINNAAUUGGUURRAACCIIÓÓ DDEELL CCAARRRRIILL BBIICCII CCAAPP AA LL''IINNSSTTIITTUUTT


Si falta una pàgina d'un llibre, endevina on era la informació que buscaves.

El passat dia 22 d'octubre a Felanitx, a les quatre de l'horabaixa, finalment, es va poder inaugurar el carril bici cap a l'institut. La concentració va començar al Parc Municipal on l'organització va donar un número de dorsal i una polsera reflectant a tots els participants. Hi varen participar unes 150 persones de totes edats, entre les quals es trobava Guillem Timoner; varen partir per fer

el recorregut pels carrers de Felanitx fins arribar a Can Moix des d'on agafaren el carril bici que arriba fins a l'institut.

En arribar a l' Institut una gran taula amb un poc de menjar i beure, esperava els participants. Després varen procedir a fer els discursos les autoritats: el director de l'institut, Nicolau Barceló; el Director General de Mobilitat,

Antoni Verger; el Director General d'innovació i formació professional de la Conselleria d'Educació i Cultura, Miquel Perelló i el Batle de Felanitx, Gabriel Tauler.

Per acabar es va fer un sorteig de regals relacionat amb el número de dorsal que duia cada ciclista. Les persones que han fet possible el carril bici han fet molta feina i hi han dedicat un temps important que, segurament, compensa l'esforç que han fet i suposa un profit per a tots.

El carril ha quedat bastant bé, ja que quan s'hi circula amb la bicicleta s'experimenta una sensació nova: els cotxes passen molt més lluny i ens fa l'efecte d'esser a un altre poble.Esperam que, com a ciutadans que som, puguem apreciar tot el que té de positiu.

El passat 22 d'octubre es va inaugurar el carril bici de Felanitx amb l'assistència d' unes 150 persones.


7Si hi ha alguna possibilitat que les coses surtin malament, hi sortiran.

CCEELLEEBBRRAACCIIÓÓ DDEELL DDIIAA CCOONNTTRRAA LLAA VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA DDEE GGÈÈNNEERREE


La torrada sempre cau pel costat de la mantega

Selecció de fragments dels textos llegits dia 25 de novembre per les alumnes del nostre centre, Maria del Mar Grimalt i Aina Fontanet de tercer d'ESO.

“...Hi ha moltes castes de violència de gènere: violència física i psicològica, agressions a la llibertat sexual, amenaces i coaccions. Fins i tot es pot dur a l'extrem de la mort.

Durant molts d'anys la violència de gènere va ser un fenomen invisible que

vivien les víctimes en soledat i silenci...

Certament, s'ha avançat molt però encara no basta. Les xifres esgarrifen: l'any 2009 va haver-hi 55 víctimes mortals. Enguant, que no ha acabat, n'hi ha hagut 64...

Estam aquí avui per dir BASTA a la violència de gènere, per dir TOLERÀNCIA ZERO als maltractadors...”

“...Hi ha llocs del món en què la dona no té permès sortir de casa i l'únic que pot fer són les feines

domèstiques i cuidar els fills. Als països més desenvolupats, encara ara, les dones tenen els estereotips que les persegueixen...

Però la igualtat no és possible si cada home i cada dona no hi fa res per aconseguir-la...

Posau-vos les ulleres liles i ajudau a canviar aquesta situació.”


9L'ajuda de Windows mai no et servirà

VVIIII CCUURRSSAA SSOOLLIIDDÀÀRRIIAA


10

Excursió a Sant Salvador

Quan creguis que tot va millor és que t'oblides d'alguna cosa.

Dia 29 d'octubre de 2010 els cursos de 1r i 2n d'ESO de l'IES Felanitx anàrem caminant tots plegats fins a Sant Salvador. Després cadascú va baixar pel seu compte i quan arribàrem al punt de trobada els mestres ens deixaren anar cap a casa nostra. L'excursió no va estar malament i a més férem un poc d'exercici, però va ser inoblidable per l'incident que hi va passar.

Tania Troyano1r ESO B

Ens vàrem trobar tots a les 8:00h del matí a l'aparcament del cementeri de Felanitx.El professors varen passar llista. Els de 1r i 2n curs vàrem partir cap a Sant Salvador i els de 3r i 4r van partir cap al Castell de Santueri. Pel camí anàvem fent aturades perquè els professors ens poguessin controlar. Quan arribàrem a dalt vàrem poder fer el que volguérem, seure i berenar, anar al bar...Jo no vaig poder continuar l'excursió perquè em varen ferir amb una pedra al cap; vaig haver de baixar amb una professora molt aguda que em va acompanyar al metge. Per sort no va ser res greu i tot va quedar en una simple anècdota.

Magdalena Caldentey.


Sortides tutoria octubre 2010

11Si la llei de Murphy pot sortir malament hi sortirà.

És la muntanya més grossa de Felanitx. De dalt a baix té 4'5 Km. Hi ha moltes plantes i molts d'arbres. A dalt hi ha un bar i una església. Hi ha un aparcament per a cotxes i per a autobusos. Baixant trobam una creu. Sant Salvador és un lloc molt visitat per turistes.

Mohamed El Hadri1r ESO B


12

Castell de Santueri

Tot el que comença malament acaba pitjor.

Sortides tutoria octubre 2010


13

Tots els successos fortuïts tenen tendència a passar tots de cop

A finals del primer trimestre vàrem fer una excursió a Palma molt interessant. La diferència amb altres sortides va ser que vàrem anar per la ciutat amb bicicleta. L'activitat era organitzada pel departament de català amb col·laboració del departament de socials. Havíem d'anar a veure una obra de teatre i a fer un itinerari modernista. La professora d'educació física, na Maria Antònia, proposà fer l'itinerari en bicicleta, que férem amb ella i la professora de Socials, na Magdalena. Les bicicletes que vàrem utilitzar són de l'Ajuntament de Palma i les vàrem agafar a l'estació intermodal de la plaça d'Espanya. Vàrem circular pels polèmics carrils bici que tantes protestes han provocat; tanta sort que els han fet perquè no es podria circular per Palma amb aquest mitjà, tot és ple de

cotxes! Anàvem cercant edificis

modernistes per fer fotos, i el més destacat crec que és el Gran Hotel que ara és un centre cultural de la Caixa. A la mateixa plaça n'hi ha uns quants més, entre ells un forn amb la façana modernista.

Després vàrem tornar agafar les bicis i vàrem anar fins a la plaça de Cort on hi ha l'Ajuntament i el Consell de Mallorca, i en aquesta plaça vàrem berenar i descansar una bona estona.

Aprofitant el bon dia tornàrem a colcar a les bicis i vàrem enfilar cap al passeig Marítim. Érem un bon estol i supòs que era una mica estrany

per als conductors dels cotxes veure tanta bici junta per dins Palma. Férem un llarg recorregut pel passeig amb el mar a la dreta fins arribar al Molinar on hi ha el teatre del Mar per veure La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. L'obra va estar molt bé i l'actriu principal, la que feia de Colometa, era la mateixa que fa la sèrie d'IB3 Mossèn Capellà que es roda a Portocolom. Hi havia altres alumnes d'institut que feien molt de renou i els varen haver de cridar l'atenció. Nosaltres vàrem fer una bondada.

El retorn va tornar ser en bici en sentit contrari cap a l'estació de la Plaça d'Espanya. Va ser un poc més dur perquè aquesta vegada era costa amunt. Tots fèiem sonar els timbres de les bicis i pareixia que arribava un esbart d'estornells. No tots varen poder gaudir d'aquesta experiència perquè varen decidir anar-hi a peu.

En general va ser una sortida bastant interessant i divertida.

Text i fotos: J.B. 4t ESO

SORTIDA CULTURAL PER PALMA EN BICI

entrevista 14

Ana-Bel ColladoLola Abrahams1r Batxiller

1.Què fou el que et fa ver decidir prendre el càrrec de director?Doncs realment no va ser iniciativa pròpia, va ser la inspectora que va fer la proposta. En Pere Coves havia cessat, després de molts anys de feina i hi havia d’haver una renovació de direcció. Volia que jo m'hi presentàs. Ho seré durant dos anys.2. Tens pensat canviar certs reglaments del centre?Sí, ja hem canviat una sèrie de coses. Per exemple durant les hores de guàrdia i estudi hi ha unes noves instruccions i, de fet, ara faig feina amb un nou reglament d’organització i funcionament del centre. Tots els centres tenen un reglament propi que ve ser a un recull de tota la normativa aplicada a les característiques pròpies del centre. A més al desembre el Govern va aprovar un decret sobre drets i deures dels alumnes i sobre convivència als centres i ens hi hem d'adaptar. De totes maneres, el simple fet que ja hàgim canviat no només de director, sinó també d'una part de l’equip directiu fa que hi hagi noves coses, per exemple estic molt interessat a canviar els fluxos d’informació; fa poc vàrem instal·lar una pantalla a l’entrada i serà un element d’informació per a l’alumnat. Aquestes serien dues coses importants: un nou reglament general del centre i nous canals de comunicació.3. Quines han estat les principals dificultats ?

Bé, les principals dificultats no vénen d' imposar el nou funcionament, sinó de ser un centre molt gran i qualsevol norma que apliquis afecta més de mil alumnes i més de cent professors i moltes varietats d’estudis: formació professional, batxillerat i ESO. Nosaltres havíem previst que enguany seríem 950 alumnes i som 1022, tenim 5 places de professor menys que l’any passat a causa dels retalls pressupostaris i a més els que som cobram un 7% menys, això significa que feim els mateixos serveis que l’any passat, tenim el mateix nombre de grups, el mateix nombre de classes, el mateix nombre de guàrdies, però repartits entre més poca gent, que cobra més poc.4.Què és el que trobes que està ben organitzat del centre i que no necessita modificació?Moltes coses estan ben organitzades, el repte d’aquests dos anys és millorar el que no funcionava sense espenyar el que funcionava. Per exemple, tota l’organització d’horaris de professorat i els criteris de confecció de grups a ESO.5.Què consideres que necessita un canvi?Les programacions didàctiques dels departaments, per exemple, necessitaven i necessiten una actualització important que s’està fent enguany. L'anomenada comissió pedagògica que està formada pels caps de departament actua de manera més coordinada, més cohesionada i amb més

propostes de conjunt. Un altre canvi té a veure amb les activitats complementàries i extraescolars, tot el que són tallers, excursions etc. Han d'esser més coordinades i a més hi hem posat un límit econòmic per assegurar que les famílies no gastin gaire.Com a exemple, recordau l’excursió que vàrem fer amb tots els grups d’ESO fa un mes, a peu, al castell de Santueri o a Sant Salvador, sense despeses d'autocar; fa poc hi ha hagut una sortida de 4t a Palma i ha estat compartida per tres departaments. Quant a ESO, hem donat unes noves instruccions per al funcionament d’hores de guàrdia i d’estudi. Un dels grans dèficits del nostre sistema educatiu és que la gent llegeix molt poc, per això, a més, estam reunint una col·lecció dels llibres de lectura obligatòria de català, castellà i anglès perquè els alumnes que no tenen res a fer durant aquestes hores puguin aprofitar el temps per llegir.

Si alguna cosa no pot anar malament hi anirà.

Entrevistam el nou director

156. Què has trobat de positiu i de negatiu d’aquesta feina? Bé jo tenc la sensació que he canviat de feina, primer de tot, m’ha canviat el ritme de feina, ara els caps de setmana no tenc res a corregir, o molt poc, però molts d’horabaixes vénc aquí a fer papers. El que duc més malament és la funció de policia de renyar aquí, renyar allà i encara més quan es tracta d'un professor, que és un company; i la part més positiva és que veig que hi ha un caramull de professionals en aquesta casa que fan les coses bé, descobresc que es fan moltes coses en aquest centre i que hi ha un 3% d’alumnes que distorsionen les coses, però que n’hi ha un 97% que van fent i que volen treure bons resultats i aquesta visió en conjunt, és satisfactòria, en realitat.7. Per què creus que costa tant que un accepti el càrrec?Perquè tens molta més responsabilitat que no es compensa econòmicament. També et demanen que tenguis un projecte de centre i no és tan fàcil en un centre gran. 8. Creus que t’has distanciat dels teus companys?És una preocupació que tenc, jo ara no faig vida en el departament d’anglès, en els temps d’esplais no estic a la cafeteria i d’aquesta manera automàticament em distancii. El que passa és que he agafat proximitat amb el professorat i amb coses de la casa que jo no hi tenia; pots imaginar que jo no tenia gairebé relació amb gent de formació professional i ara sempre. Amb els vells de la casa ens coneixem de fa molts d’anys i els és igual si ets director o no. Però també pot ser el cas de professorat nou que

ve i des del moment de veure’t de director també adopti una posició de distància. Enguany hi ha 30 o 35 professors nous a la casa i supòs que els mes joves et veuen amb més distància.9. Després del teu càrrec de professor d’anglès, ara que tens més poder, penses posar més pes en aquesta assignatura?No és una decisió que jo pugui prendre. Si ho pogués fer, tampoc no ho faria, jo no podria llevar hores de matemàtiques i posar-les en una altra banda, això no.10. Ens agradaria saber, també, si t’has trobat amb alguna sorpresa que no t’esperaves a la teva nova feina.Qualque sorpresa... sí, ja que els professors ens imaginam la funció de director només per aspectes acadèmics i ara resulta que t’has de preocupar de la calefacció, d’un pany que s’ha espenyat, dels telèfons no van bé, de la barrrera , d'una de les persones per fer net que ha tengut un accident de cotxe i per substituir-la ha estat un ’’fandango’’... amb tot això no hi comptes; per sort, tenim en Pere Coves que ha estat el director un caramull d’anys i que ha quedat com a secretari i domina tots aquests aspectes de logística i de secretaria. I, inevitablement , la crisi..11.Com ha afectat aquest centre?Menys professors per fer el mateix, i a més ve més alumnat, hi ha gent que torna a l’escola, gent que ho havia deixat i torna perquè ara ja no és tan fàcil aconseguir un lloc de feina. El que necessitaríem com a centre tan gran serien més doblers de

la conselleria per millorar el manteniment, arreglar els embossos en els lavabos que hem de tancar de tant en tant, que hi hagués més aules matèria ...12.És a dir que ens trobam amb una falta de recursos? Supòs que tots ens trobam així, no crec que nosaltres siguem distints, jo crec que nosaltres ho acusam mica més perquè som un centre molt gran i ens mereixeríem , per part de la conselleria, alguna aportació econòmica extra per tenir aquestes 5 o 6 quarterades de territori que tenim.13. Si, diguem, el centre tengués una aportació extra de 10.000 Euros, en què la invertiries?Automàticament els posaria a coses que tenen influència directa damunt els alumnes. Qualsevol cosa que tengués a veure amb la pràctica docent a classe.14. Com et va compaginar la vida política i familiar amb el càrrec directiu?Faig feina moltes hores cada dia, aquesta és la realitat, perquè els matins pràcticament sempre som aquí des de principi de jornada fins a final de jornada, i després, efectivament com a mínim una horabaixa o un vespre a la setmana tenc activitat política, realment són moltes hores, no hi ha secret.15. Hi ha alguna cosa més que t’agradaria comunicar amb els lectors de la revista?Jo voldria que els alumnes i els professors compartíssim una idea, que és la millora de les notes, del rendiment acadèmic. Es el més important! Per tant, des de aquest punt de vista, m’agradaria que hi hagués una mica més de col·laboració.

Si una sèrie de coses poden sortir malament hi sortiran en la pitjor seqüència possible.

16

Després que les coses hagin anat empitjorant el cicle es repetirà.

Avui m'he sorprès a mi mateixa. Feia temps que no em passava, que no tenia aquesta sensació. Fa tres anys que no vaig a l'institut i no l'he enyorat, fins ara. De cop m'ha vengut l'olor de pizza que feia al bar, supòs que encara deu ser la mateixa. En aquells moments l'avorria, com les classes i la resta de coses que formaven part d'aquella rutina i en canvi, ara, de tant en tant, també la trob a faltar. Sempre he pensat que per començar a formar part d'una cosa nova primer has d'haver format part d'una altra i que les persones ens adaptam a qualsevol situació si aquesta arriba quan toca. Per això si ara estic bé on som i amb el que faig és perquè abans vaig estar bé on era i amb el que feia. Segurament només per això i per les mil anècdotes que em vénen al cap quan record la meva època d'institut val la pena aprofitar-la. Quan hi ets sembla l'època més complicada del món i amb això no vull dir que no ho sigui una mica, però en el fons, i des d'enfora veus que era fàcil, que fins i tot et fa il·lusió tornar-hi. I no era fàcil pels exàmens ni per haver de començar cada matí a les vuit. Ho era per l'ambient i per la companyia. Perquè tot comença a l'institut i després continua a qualsevol altra banda. Jo aquest després l'he continuat a Vic, estudiant periodisme. Possiblement si la meva època d'institut hagués estat diferent ara seria a una altra banda. A l'institut et fas gran, entres a primer sent un infant i en surts

totalment adolescent. És quan prens les primeres decisions, quan el que fas comença a tenir importància. Notes que el teu cos, el teu cap i el teu cor maduren. És la fase del “ningú no m'entén” i de les disputes amb els pares. Però en canvi, sense ser-ne conscient, et trobes al punt ideal, ja tens edat per fer el que desitges i en canvi no ets prou gran per fer el que encara no vols fer. Si pogués demanar un desig demanaria ser eterna. Poder, sempre, continuar. No perdre les ganes dels 20 anys però seguir endavant per tornar a començar i acabar tantes vegades com faci falta. I, potser també, demanaria tornar un dia a l'institut, sense exàmens finals ni classes avorrides. Amb la gent de sempre i amb el tros de pizza del descans. Amb el soroll dels passadissos plens d'adolescents i de professors. Una activitat constant que només desapareix a les 2 i segons quin dia a les 3. Anar a dinar a casa i fer el cafè al bar del parc. Després, a

l'horabaixa, agafar la moto, morta de fred i arribar al pavelló. Tornar a sentir el bot de les pilotes i veure les mil cares conegudes que també hi són. Segurament, no em bastaria un dia però amb més d'un ja trobaria a faltar la vida actual. El pis d'estudiants i els amics de periodisme. Les classes pràctiques i les nits dels dijous.M'agrada pensar que la meva època d'institut m'ha facilitat la universitària i que l'essència d'aquells moments és la mateixa que la d'ara. Estic convençuda que la mantindré sempre ja que totes les èpoques marquen i la de l'institut és de les que ho ha fet amb més força.

Més enllÀ de l' institutDES DE VIC

Mag

dale

na E

stel

rich

Mes

tre

Les següents entrevistes, van adreçades a tota aquella gent que ha de decidir quin camí seguir, perquè així podran observar com aquesta petita part de la vida que ara estam experimentant ja ha estat viscuda per altre gent i a continuació observarem com la van anar afrontant i com estan ara mateix, fins on han arribat. A més tindrem el privilegi de ser aconsellats per aquests alumnes, que anys passats van estar al nostre lloc, i si ens sembla adequat podem seguir o no els seus consells. Hem decidit entrevistar tres persones que no tenen res a veure unes amb les altres, per tant els plantejam preguntes diferents i adequades a cada un d’ells. Els entrevistats són Xavier Covas Cerdà i Maria Antònia Antich Binimelis.

Més enllÀ de l' institut 17

Res no és mai tan dolent com perquè no pugui empitjorar.

Xavier Covas Cerdà, actualment estudia infermeria a la UIB, va ser alumne de l'IES Felanitx fins l’any passat.

1. Vas tenir dificultats a l’hora d’adaptar-te al nou centre, al nou entorn?Al principi, supòs que com tot costa una mica, al principi tot és incertesa, no saber com t’anirà, no saps per on partir, però a mesura que passa el temps no te n’adones i et vas adaptant.

2. Va ser dur al principi?No, dur no, més que res complex, ja que hi ha moltes coses noves i les has d’anar entenent i adaptant-t'hi, o simplement adaptar aquesta nova vida al teu entorn, tot i que amb un parell de setmanes ja t’hi sents com a casa.

3. Trobes que vas sortir preparat de l’ institut? Si, jo pens que cada institut pot canviar la manera d’explicar, els professors, la manera de fer-te arribar els coneixements, jo crec que més o menys ha estat l’adequada, no sé el que han après als altres instituts però el “poc que he après” m’ha ajudat per arribar on som.

4. Des d’un principi vas tenir clar el que volies estudiar?

No, tot i que sembli estrany ni tan sols ara no ho acab de tenir clar.

5. Com vas decidir-te? No m’he decidit en concret per aquesta carrera, l’únic que sé és què m’agrada aquesta branca de ciències de la salut.

6. Et sembla que has triat la carrera adequada?De moment sí, si no em convenç d’una altra cosa jo pens que sí.

7. Quins consells donaries a la gent que està apunt de deixar l’ institut?Primer de tot no ens hem de posar nerviosos. Perquè tanmateix el primer que ens diuen és que ens hem de mentalitzar amb la selectivitat, i ens pressionen cosa que ens fa posar nerviosos i tanmateix no hi podem fer “res” a principi de curs.Més que res ja que és el darrer any, i ja que tenim obligacions marcades,

jo pens que l’hem d’acabar bé, ja que després d’aquest any es decideix el futur. Pens que s’ha de ser una mica egoista i dedicar-nos una mica de temps a nosaltres per pensar què volem ser o estudiar, o simplement pensar què és el que més ens agrada.Els únics que podem decidir el nostre camí a seguir i saber què ens convé més som nosaltres mateixos, ni el veí, ni la padrina, tan sols nosaltres.Pens que una bona manera de llevar-nos una mica aquest estrès del damunt és dedicar un temps a l’esport, a l’exercici físic, no només matar-se a estudiar i pensar si aprovaràs o no , has de deixar-te anar una estona. Però una estona eehh!! Ja que entre poc i massa...

Text i fotos: Francisca Roig Nicolau, 2batx. A

Xavier Coves

No hi ha cap tasca tan simple que no es pugui fer malament.

18 Més enllÀ de l' institut

1. Vas tenir dificultats a l’hora d’adaptar-te al nou centre, al nou entorn?Sí, perquè no només va ser el canvi de centre, sinó que també vaig anar a viure a la ciutat, a un pis amb gent que coneixia de feia poc. Però ara ho veig com un escaló que havia de superar i ara m'hi trob a gust. 2. Trobes que vas sortir preparada de l’ institut?Sí, bé, jo vaig sortir de l’institut acabant batxillerat científic, i si no fos per això, hi hauria coses del que ara estic estudiant, que no entendria, i per tant em veuria amb més dificultats. Però això sí, s’ha de tenir en compte que no és el mateix que anar a un institut, des del punt de vista que, jo tract amb gent major que jo, que tenen uns altres ideals, una altra forma de pensar.

3. Des d’un principi vas tenir clar el que volies estudiar?No, va ser un poc dit i fet, tenia una idea general i vaig saber d’aquest grau, em vaig anar informant i em vaig decidir.

4. Com vas decidir-te?Un dia d’estiu, ho vaig saber en aquell moment i no em vaig tirar cap endarrere.

5. Et sembla que has triat la carrera adequada?La veritat és que no em vull aturar aquí, volia experimentar una cosa nova, que m’aportés una altra visió, i si més endavant decidesc quedar-me aquí, aturar-me d’estudiar en acabar el grau, no me'n penediré.

6. Si després decideixes no aturar-te d’estudiar, cap on

t’encaminaries?Estudiaria alguna cosa relacionada amb sanitat, com ara infermeria. Perquè sempre ha estat una carrera que m’ha cridat molt l’atenció, perquè crec que m’aportaria molt com a persona a l’hora d’ajudar la gent així com pugui. Ja que una infermera desenvolupa diversos papers dins d’un hospital.

7. Quins consells donaries a la gent que està apunt de deixar l’ institut?Primer de tot acaba el que estàs fent, i no pensis tant amb el futur, quan ja ho tinguis acabat ja tindràs temps per decidir el que vols fer, però tenint sempre present el que t’agrada o no, així podràs triar el que més et convingui, i pensa que no passa res si t’equivoques el primer any, ja que sempre en tindràs un altre.

Maria Antònia Antich Binimelis, actualment estudia un grau superior amb Salut Ambiental, a l’ADEMA, va ser alumna de l’ IES Felanitx fins l’any passat.

Mª Antònia Antich

19Si el cervell humà fos tan simple que es pogués entendre, nosaltres seríem tan estúpids que no podríem fer-ho.

Racó del Còmic

Davy Wellinger1r ESO H

Actualment a l'institut hi ha molts d'alumnes de diferents cursos i grups que juguen a diversos equips del Club Esportiu Felanitx distribuïts entre les categories Infantils, Cadets i Juvenils . Tots començaren a jugar des de molt petits.

Per part del infantils aquest any ha començat amb uns quants empats i dues victòries ; per altra part, els cadets no han començat la temporada gaire bé; compten amb una victòria, dos empats i dues derrotes; finalment, per als juvenils la temporada s'ha presentat molt bé i han aconseguit sis victories i tres empats.

Al nostre institut també es practica aquest esport. Se celebra una vegada cada trimestre un torneig de futbol al qual es presenten molts de jugadors dels grups citats que van formant dos grups. Entre ells es fa una lligueta i el primer juga contra el segon de l'altre grup per veure amb qui es disputarà la final del torneig.

20

Text: Antoni Obrador i Tomeu Martorell

Si estudies per un examen, segurament suspendràs, i si no estudies, suspendràs segur.

El Futbol a l'institut

Drets: T. Algaba (Delegat), Juan Fco. Salguero, Miquel A. Caldentey, Joan M. Perelló, I. Revilla, Joan M. Forteza, A. Peña, Pedro L. Esteban, P. Vadell, X. Cabrer, I Ruiz, Pep M. Sans (Entrenador).Acotats: J. Rodriguez, I. Moreno, C. Guerrero, Y. Bousbaa, A. Rigo, C. Risco, F. Porras, J. Barceló, X. Piña

Drets: M. Garcia (Delegat), Miquel A. Moreno (Ajudant), A. Gonzàlez, Joan A. Mercadal, X. Muñoz, S. Vera, Tomeu, Pep LL. Coves, X. Tomàs, X. Farrés, A. Escudero, F. Hernàndez, O. Botella (Delegat), Pedro A. Moreno (Entrenador).Acotats: Roberto L. de Robert, Miquel A. Bordoy, Miquel A. Garcies, M Garcia, X. Maimó, T. Martorell, A. Obrador, A. Folie, V. Vàzquez.

Vides i rodes

21

La bicicleta, aquell artefacte complex i sense importància que usàvem quan érem petits per fer voltes pel pati o per visitar el veí. Alguns la usaren més, d'altres menys; però, als catorze anys, les motos ja l'havien substituïda. Sembla que hagi passat la moda d'aquest mitjà de transport, al nostre país.

En canvi, als països europeus, és l'única manera de moure's per la ciutat. Aquí tenim mil excuses per no usar-la: a l'estiu fa massa calor; a l'hivern, massa fred; hi ha massa trànsit o els trajectes entre pobles, i fins i tot a l'interior, són massa llargs. Així i

tot, quants ciclistes d'altres països vénen cada any a Mallorca a entrenar-se per a curses nacionals i internacionals? No som ciclistes professionals, però la vessa ens supera. La majoria dels joves dels països europeus, des de molt petits fins que tenen edat per conduir cotxe i encara més grans, van cada dia en bicicleta a l'escola, a la universitat o a la feina, fins i tot quan el gel cobreix els carrers.

Tots sabem que Felanitx i els pobles propers no són grans ciutats i encara que les condicions millorin cada any, el

carril bici n'és un exemple, alguns alumnes tenen difícil arribar en bicicleta a l'institut. Per altra banda, molts d'altres ho tenen fàcil i no ho aprofiten.

Hem de tenir en compte, també, que no és gaire comú que els qui no viuen a Felanitx vénguin en bicicleta i per tant, en sentir parlar d'aprofitar el carril bici i venir a l'institut amb aquest mitjà de transport, deixen d'escoltar. Això no vol dir que els que viuen a fora hagin d'oblidar la bicicleta. S'haurien de trobar objectius i propostes per a aquests alumnes per tal que també se sentissin empesos per l'encant d'aquest mitjà de transport.

Em sembla que s'haurien de renovar les iniciatives, cercar nous al·licients i establir la bicicleta com a eina principal de les nostres vides, dintre, és clar, del possible.

Quan tenguis ganes de menjar alguna cosa segur que no en tendràs a casa teva.

Margalida Ortega Adrover3r ESO A

Expressam la nostrA opinió

22 DES DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICAAMB EMPENTA

No hi ha res tan fàcil d'explicar que no hi hagi una persona tan estúpida que no ho pugui entendre.

Les Colònies Lingüístiques d'Hivern consisteixen a anar dos caps de setmana a conviure amb al·lots i al·lotes d'entre 14 i 17 anys de diferents instituts d'arreu de Mallorca. Ens trobam amb una diversitat de gent i amb maneres de parlar diferents. Ja sabem que un

felanitxer no parla igual que un de Palma, d'Alaró o de Pollença.A aquestes colònies treballam la interculturalitat, ja que hi ha joves de diferents països, com per exemple, de Nigèria o d'Equador.Durant aquest dos caps de

setmana, un a Binicanella i l'altre a Sóller, feim moltes activitats guiades per uns monitors joves, dinàmics i molt divertits. Ens ho passam molt bé i ens comunicam tots en català.

Georgina Pallicer (1r bat B)Vanessa Hannersdorfer (3r D)Cristina Roig (3r E)

Colònies Lingüístiques

UNA DONA ENFEINADA

23Quan sembla que la cosa no pot anar pitjor, empitjora.

Maria Magdalena Ibañez MeliàCatalina Mascaró Tauler1r ESO G

Dijous, 21 d'octubre de 2010 vàrem anar a veure una obra de teatre amb la mestra de català. Aquesta representació tractava d'una dona que sempre estava molt enfeinada. Treballava de netejadora a una empresa i, a més, havia de fer totes les tasques domèstiques de casa seva..Un dia, quan feia net a una sala de

convencions, va trobar una capsa davall la taula, on hi havia utensilis diversos i un CD. La dona va anar ràpidament a posar el CD i, de sobte, es va sentir una veu que va començar a manar-li ordres. Aquella dona demanà ajuda al públic perquè ella sola no podia fer totes les tasques que li manava la veu del CD. La dona, molt estressada,

no podia aconseguir llevar-se de damunt tota la feina: havia de donar menjar i vestir el nadó, rentar la roba i fer totes les feines de fregar, escombrar, espolsar i tirar ambientador perquè fes bona olor.L'obra ens intentava explicar que les dones tenen molta feina perquè han de fer la de fora i la de casa.La representació va ser

molt divertida perquè la dona sempre se les arreglava de mala manera i, això, al públic, li feia molta gràcia. El que més ens va agradar va ser quan la dona demanava que el públic l'ajudàs a fer les tasques. És una de les obres més divertides que hem vist!

Mostra del taller de Teatre en el marc de les activitats a l'inici de les vacances de Nadal

El públic s'ho passà d'allò més bé

RACÓ DEL TEATRE

24

SOM CREATIUSTreballs i notícies que surten de la imaginació dels alumnes

Els alumnes de primer d'ESO feren una activitat dins la classe de música que consistia a inventar una definició de la paraula música. Cada grup va elaborar la seva proposta a partir de les idees treballades dins la classe. Aquí teniu les aportacions. Potser estareu d'acord amb alguna.... La veritat és que és difícil escollir, però d'això es tracta. Triau la que us sembla millor o la que més s'aproxima a allò que vosaltres enteneu per música.

1r B: “ La música és un art que combina sons”.

1r F: “ La música és un llenguatge, un art a partir de sons per expressar-se”.

1r C: “ La música és el so que s'estructura a partir de ritmes i melodies, també s'improvisa”.

1r A: “La música és un art que, a través del so, melodia i ritme, pot expressar sentiments”

1r D: “La música és una expressió dels sentiments, un art, el so a partir d'un ritme que

implica un aprenentatge que es transforma amb una música, una cultura”

1r E: “La música és un llenguatge artístic de sons ordenats”.

Altres:

“La música és fantasia, imaginació i creació.”La música és una oasi”.“La música és un llarg camí de somnis”.

UUNN PPOOCC DDEE MMÚÚSSIICCAA

Somriu... demà serà pitjor.

som CREAtius 25Magrat totes aquestes veritats, la vida és bella!

GLOSADOR, SEBASTIÀ VIDAL “SOSTRE”En Sebastià Vidal “Sostre” juntament amb Llorenç Capellà va ser un dels millors glosadors de les nostres illes. Va néixer a Cas Concos des Cavaller el 1888 i va morir a l’edat de 78 anys (1966). Era el nostre repadrí. Un dels seus cinc fills, l’únic que queda viu, el nostre padrí, ens conta un poquet la història ja que ell l’acompanyava en les seves glosades i cantava en els intermedis.

En “Sostre” no es dedicava completament a les gloses ja que era impossible viure’n i durant l’estiu feia feines de camp que sorgien, però sempre amb la ment dedicada a les gloses. El seu fill ens conta que dins la senalla de les eines sempre hi duia un bloc de paper on anotava les gloses que anava pensant. Aquesta és una glosa que va fer en Sostre durant la postguerra un dia que va anar al forn i només li varen donar mig pa per a tota la família i això que la seva dona estava embarassada. I va improvisar aquesta glosa:

“Prediquen damunt ses tronesque han de tenir molts d’infantsi trobau que amb aquests panspoden tenir llet, ses dones?”

Durant l'hivern continuava vivint d’aquest tipus de feines però també anava per tot Mallorca, en bicicleta, per fer glosats. Aquesta és una glosa que va fer quan va acabar sa guerra nacional:

“Tenim sa guerra guanyadaI en Franco victoriós,

es capellans i es senyorstenen sa vida salvada

i han carregat sa somadadamunt es treballadors,pagesos, si no’ls agrada,a can Mir a penjar-los.

Per tancar aquesta presentació, acabam amb una una glosa improvisada feta per nosaltres i el padrí:

“Quan anam a Can Galerítrobam una bona cuinera

i aixó és una maneraper noltros néts tornar-hi.

I quan ella està cansadaes padrí la sol ajudara llevar plats i escurar

i sa taula queda arreglada.”

Pau Vidal Bordoy i Margalida Julià Vidal 4t ESO B

26El deteriorament de les coses és directament proporcional al seu valor

Els que enguany comencen...

Donam la benvinguda als alumnes de 1r que comencen aquesta nova etapa i també a tots aquells que s'han incorporat als diferents grups del centre

1r ESO A

1r ESO B

1r ESO C

1r ESO D

Fotografies: Dept E. Física

27Si no els pots convèncer...confon-los.

1r ESO F

1r ESO E

1r ESO H

1r ESO G

preguntes INdiscretes

Per: M. del Mar Vicens, Cristina Muñoz, Luisa Jung i Andrea Llerandi

1.Quina és la teva primera llengua ?2.Quines altres llengües parles?3.En quina et comuniques habitualment? (feina, escola, carrer, pati...)

Mª Antonia Andreu Mas 1r Btx B

1.Català (Mallorquí).2.Bé, castellà i un poc d' anglès.3.Català (Mallorquí).

Antonia Adrover 2n ESO D

1.Català.2.Dues,castellà i anglès.3.Català

Alba Jelmira 3r ESO C

1.Castellà.2.Dues bé (català i francès) i l' anglès més o menys.3.Castellà.

Elisabet S. Ignacio 1r Batx A

1.El castellà.2.El català i un poc d'anglès.3.En castellà.

28L'oportunitat sempre es presenta en el moment més inoportú

Marta Maimó 4t ESO

1. Mallorquí.2. Castellà.3. Mallorquí quasi sempre, menys amb alguns amics.

Ana Lucía Toral 2n ESO F

1.Castellà.2. Català .3.Castellà.

Francisca Antich Bennàssar 4t ESO B

1.El mallorquí.2.El castellà.3.En mallorquí.

Miquel Caldentey 2n Batx D

1.El català.2.El castellà.3.Habitualment en català,però amb algú en castellà

Laura Àlvarez Manresa 2n ESO A

1.El català.2.El castellà.3.En català.

Renda Franko 3r ESO A

1.Ucraïnès.2.Quatre: català, castellà, rus, i polonès.3.Amb la família ucraïnès i amb les amigues en català.

Aina Cerdà Manresa 2n Batx A

1.El català.2.Dues,el castellà i l'anglès.3.Depèn de la situació,però normalment en català.

Marco Etter Jardineria

1.Alemany de Suïssa2. Català, castellà i anglès.2.Amb la família l'alemany-suís mentre que amb els amics el català i castellà.

Luisa Jung 2n Batx A

1.Alemany.2.Bé: castellà, català i anglès. També parl un poc de francès.3.Català i castellà.

Alayi 1r ESO B

1.Castellà2. Català3.Castellà

Jaume Francisco Manresa 1r G

1. Portuguès.2.Tres: català, castellà i anglès.3.Català.

Jaume Bonet (policia tutor)

1.Mallorquí.2.Dues: castellà i anglès.3.Mallorquí i castellà.

Andrea Stehrer 1r Batx A

1.Alemany d'Àustria.2. Castellà, català, anglès i un poc de francès.3.Català i anglès.

preguntes INdiscretes 29Tot el món menteix, no importa, ningú no escolta

Julián Arias Mina 2n Batx A

1.Castellà.2.Dues: català i anglès i coneixements bàsics d' italià.3.Castellà amb els coneguts i amb els desconeguts en català.

30

Murphy era un optimista

...Anam de Viatge

Text: Aina Fontanet Nicolau Caterina Fuster Barceló 3ESO A

Un any més, ens varen visitar, al nostre institut, un grup de suecs, procedents de Gävle, que es varen allotjar en algunes de les cases dels alumnes de 1r de batxillerat. Els nostres alumnes varen preparar activitats diverses com: anar a la platja, pujar a St. Salvador, el Calvari, el castell de Santueri, una visita a Palma... Però també passaren algun temps dins l'institut fent una presentació que ja duien preparada i varen passar molt de temps amb els seus respectius amfitrions.

En aquella ocasió vàrem entrevistar-ne un parell: n'Amel, en Frans i en Gustav i les preguntes foren les següents:1.Us agrada Mallorca?2.Havíeu estat aquí abans?3.Quin menjar us ha agradat

més del que heu tastat aquí?4.Coneixeu alguns cantants espanyols? Quins/es?5.Quines activitats us han agradat més de les que heu fet?

N'Amel ens va contestar...1.Sí, perquè m'agrada molt viatjar i Felanitx és molt bonic.2.No.3.El menjar no és molt diferent, però m'agrada molt l'ensaïmada.4.Sí, La oreja de Van Gogh i Julio Iglesias.5.Visitar la Seu i anar a St. Salvador i al Calvari.

En Frans digué..1.Sí, el clima és molt agradable i la gent molt simpàtica.2.No.3.M'ha agradat molt la paella.4.Sí, La oreja de Van Gogh, Amaral i El canto del loco5.La sortida a Palma i pujar a

St. Salvador.

I en Gustav afirmà...1.Sí, no fa tan de fred com a Suècia i el meu amfitrió ha estat molt amable (paraules textuals: “ en Bibi és guai ”).2.Sí, i ja em va agradar molt.3.Tots en general m'han agradat molt.4.Sí, Enrique Iglesias.5.Anar a Palma i jugar voleibol a la platja.

L' estada dels suecs aquí, com podeu veure, va ser ben profitosa i divertida i la visita dels alumnes de 1r de Batxillerat a Suècia està programada per a la primera setmana de Febrer, esperem que s'ho passin igual de bé i que en gaudeixin tant com ells aquí. HOPE YOU ENJOY IT! ;)

Estimats suecs; BENVINGUTS A MALLORCA!

...i per acabarppaassssaatteemmppss!!!!

Aquest és fàcil! Un altre, un poc més difícil:

DEFINICIONS:HORITZONTALS: 1.- Branca de la biologia que estudia els vegetals. Abreviatura d’àrea. 2.- Inflamació de l’orella. Híbrid de cavall i somera o d’ase i egua. 3.- Topada entre dos cossos. Unirà amb fil i agulla. 4.- Al revés, símbol del beril·li. Governant que té l’autoritat suprema dins un estat. 5.- Abreviatura de Joule, unitat d’energia en el Sistema Internacional d’Unitats. Consonant. Peça que serveix per tapar. Símbol del sodi. 6.- Posar-ne més. Deu vegades cent. 7.- Tendrà el domini o la supremacia sobre algú o alguna cosa. Vocal. 8.- Carta del coll d’oros. Vocal. Pis superior d’un edifici. 9.- Al revés, nítid. Posta del Sol. 10.- Persona que tira. Símbol del fluor.VERTICALS: 1.- Persona que practica la boxa. 2.- Al revés, peça generalment rodona, unida amb fil al vestit i que serveix per a cordar-la o guarnir-la. Obertura que travessa un cos. 3.- Moviment convulsiu habitual de certs músculs, especialment de la cara. Massa d’aire, aigua, etc amb un ràpid moviment giratori. 4.- Símbol de l’àstat. Símbol del sofre. Antiga matrícula dels cotxes de la província de Girona. Símbol del crom. 5.- Una de les moltes substàncies nocives del tabac. Vocal. 6.- En el mapa del temps, línia que uneix punts amb la mateix pressió atmosfèrica. Al revés, nota musical. 7.- En romans, cent. Al revés, cadascuna de les divisions horitzontals d’una finca o edifici. Espai comprès entre dues parets que formen un angle. 8.- Al revés, En els versos, concordança total o parcial de fonemes entre dos o més mots finals. Llevar la vida. 9.- Element radioactiu usat en les centrals nuclears. Al revés, afirmació. 10.- Extremitat dels ocells que els serveix per a volar. Al revés, entrada que fa el mar en una costa. Consonant.

ENCREUATS

SUD

OK

U

no diguis dois n.28

Documents