Preàmbul  Regialed és −o almenys idealment− un joc de taula poc                   convencional. Al afirmar això afirmem bàsicament dues coses: la                 primera, que no deixa de ser un joc de taula, i el seu caràcter, com                             tots, és precisament la determinació de ser jugable i, evidentment,                   jugat. L’altra, que malgrat aquest caràcter, la voluntat no es limita al                       simple oci, sinó que pretén servir com a “eina pedagògica” −sense                     intenció de ser pretenciós− per arribar a unes determinades                 conclusions a través de la reflexió.   És precisament en el context (si més no actual) del món de l’art −que                           és d’on venim−, que la tònica general és induir a la reflexió i al                           pensament a partir de l’obra, no només entorn d’aquesta. Nosaltres,                   com a treballadors en aquest sentit, no n’escapem ni pretenem                   escapar a aquesta tendència, però sí que teníem un interès especial                     en aquesta ocasió de tractar amb el dret o ciència jurídica com a una                           eina més de treball. I quina forma més adequada per tractar-lo que                       el de fer-lo ficticiament aplicable?  El joc va semblar-nos la millor eina en satisfer de forma molt                       completa dues de les nostres premises més importants: transmetre                 de forma experimental i pràctica les causes i els efectes (en                     determinats aspectes) dels cossos normatius o ordenaments             jurídics, i per altra banda fer-ho des d’un punt de vista allunyat de la                           sacralització de l’objecte artístic, i amb la màxima multiplicitat i                   simplicitat possible per fer-ho accessible a tothom. Re-apropar una                 disciplina com el dret, que al nostre entendre necessita molts                   replantejaments, al que hauria de ser el seu públic real.  

Barcelona, desembre de 2015 

    

Breu assaig sobre Regialed 

El Regialed és un joc de taula amb una dualitat característica. En                       primer lloc, relacionat amb la jugabilitat i l’entreteniment i, en                   segon lloc, amb la reflexió sobre les formes d’organització socials,                   l’economia i el desenvolupament del conflicte territorial i bèl·lic.  

Respecte la primera característica, beu d’una multitud de jocs                 d’estratègia clàssics de la nostra cultura, tant físics com digitals:                   Monopoly, Risk, Europa Universalis, Krusader Kings, Rise of               Nations, i una infinitat més. Aquests jocs han inspirat la disposició                     general dels elements dels quals es compon el joc: un tauler,                     formalitzat en un mapa físic dividit en subterritoris artificials , que                   1

delimiten el moviment i la jurisdicció politicoeconòmica;les fitxes,                 que tenen la funció de representar cadascuna de les figures que                     intervenen en el desenvolupament del joc, ja sigui la fitxa personal,                     els habitatges, les inversions econòmiques, les fronteres o les                 unitats militars; i les targetes, que determinen el domini del                   2

jugador sobre les fitxes. Per últim, el Regialed afegeix un element                     distintiu, les normes (jurídiques ) escrites o verbals, que seran                 3

l’element central en la relació entre els jugadors. 

A part dels elements pròpiament del joc, i també rebent la inspiració                       de la majoria de jocs, hi ha unes instruccions generals, que                     

1 Els orígens d’aquest model de joc es remonten a finals del segle XVIII a Alemanya, amb els Kriegsspielen (jocs de guerra) de Georg Vinturinus, inspirats en el Koenigsspiel (joc de reis en alemany antic) de mitjans del segle XVII. P. PERLA, Peter. The Art of Wargaming. Naval Institute Press, 1990. 2 Domini en la seva concepció romana “dominium”:  3 Es podria parlar de normes jurídiques, però com veurem més endavant el joc no té perquè regir-se per aquest tipus de normes, oferint la possibilitat d’organització amb altres tipus de normes.

garanteixen la jugabilitat i informen de les possibilitats i limitacions                   de cada figura i jugador.  

Sobre l’espai de reflexió que genera el joc, és necessari també                     definir què entenem en cadascun dels punts susceptibles a entrar en                     debat a través del desenvolupament del joc. En primer lloc, i potser                       en el focus acadèmic dels últims segles en el món occidental, la                       forma d’organització social.  

La concepció més comuna en el nostre context es relaciona                   directament amb el poder polític i l’Estat, i creiem imprescindible                   apuntar que aquesta no és una concepció inòcua. Hi ha un vell                       brocard llatí que resumeix a la perfecció aquest posicionament:ubi                   societas ibi ius (on hi ha societat hi ha dret). Juan Ramón Capella                         4

apunta clarament a la falsedat d’aquesta afirmació, argumentant               que és purament ideològic i al servei d’una classe en domini d’una                       altra i que, segons ell, durant molt temps s’ha justificat aquest                     5

posicionament a través d’una mala interpretació d’Aristòtil en el seu                   ús del terme “animal polític”, que en el seu context tenia un                       significat més proper a animal social. Les investigacions               antropològiques dels segles XIX i XX, on es van estudiar grups                     socials que no funcionaven a través de normes jurídiques i de poder                       polític, permeten determinar un moment concret com l’orígen del                 poder polític i de la norma jurídica: la revolució neolítica i la                       descomunització dels mitjans de producció a favor de la classe                   religiosa i militar. Els grups exempts de poder polític, per contra,                     funcionen també amb normes, però aquestes tenen unes               característiques diferents: són promulgades, sostingudes i           sancionades pel grup en el seu conjunt. Les sancions per incomplir                     una d’aquestes normes són tan importants com en les nostres                   

4 CAPELLA, Juan Ramón. Fruta prohibida. Una aproximación histórico-teorética al estudio del derecho y del estado. “El orígen del derecho”. Pp. 47-69. Trotta. Madrid, 2008.  5 Segons Capella també està relacionat amb la idea de l’horror vacui del renaixement. Com que aquestes societats necessiten poder polític per funcionar, es tendeix a pensar que tot grup social les necessita.  

societats, però aquestes poden ser perfectament imposades pel               propi subjecte o a través de la simple ignorància del col·lectiu a                       6

aquell qui les incompleix. La propietat bàsica, però, és que no hi ha                         una autoritat concreta que les sostingui. Aquestes s’anomenen               normes de la moral positiva.  

És per tot això que el joc no pretén limitar amb el poder polític i a la                                 norma jurídica la forma d’organització entre els jugadors, sinó que                   intenta de forma modesta que aquests explorin les possibilitats que                   s’ofereixen. No obstant això, som conscients que la complexitat                 assumida per les societats contemporànies juga un paper molt                 7

influent en l’imaginari. Per això, el joc inclou un seguit de normes                       molt bàsiques en forma de model, per facilitar la jugabilitat pràctica                     i per representar les principals regulacions existents en la nostra                   societat de forma clarament simplificada, per tal que puguin                 conèixer-se els seus efectes. Aquestes normes les encapçala la                 norma fonamental, que presenta els principals procediments de               redacció de normes que la desenvolupen, i un seguit de principis                     per regir la resta de fenòmens previstos en el joc a través de certa                           institucionalització. Cal destacar, però, que totes aquestes són               prescindibles i que especialment la norma fonamental requereix,               com diria Hans Kelsen, unanorma hipotètica fonamental , és a dir (i                       8

salvant les distàncies amb la concepció de Kelsen), el consens previ                     per a que resulti aprovada. 

En segon lloc, l’economia juga també un paper crucial. Una vegada                     més, plasmar tota la complexitat de la realitat econòmica global                   resulta inassequible per un joc de taula. No obstant això, hem                     intentat simplificar al màxim, sempre al servei del dinamisme del                   

6 Sobre l’autopunició en les societats anomenades “primitives”. MALINOWSKI, Bronislaw. Argonautas del pacífico occidental. P.78. Planeta-De Agostini. Barcelona,1986. 7 Particularment la concepció moderna dels estats-nació i la seva relació amb l’esfera econòmica pública i privada. 8 H. Kelsen, en la seva concepció normativista, fonamentava així la primera norma necessària per al desenvolupament del Dret positiu encapçalat per una norma fonamental a Reine Rechtslehre (Teoria pura del Dret). 

joc, els sectors productius de l’economia reduïnt-los a un total de                     quatre (pesquer, construcció, serveis i metal·lúrgia). Cada territori,               està vinculat a un o més d’aquests sectors, de forma que n’hi ha de                           més accessibles i de menys, i cadascun proporciona uns beneficis                   diferents als altres en funció de la quantitat invertida. La nostra                     intenció en aquesta distribució no era tant fer una anàlisi real del                       funcionament de l’economia en la contemporaneïtat o en un altre                   moment cronològic, sinó proporcionar diverses possibilitats en             l’obtenció de recursos i finançament a través de la inversió. 

Mereix ser esmentat també, que malgrat els nostres esforços per                   simplificar el sector econòmic, a la pràctica segueix resultant força                   complex i mereix una part molt notable de l’atenció dels jugadors,                     perquè aquesta diversificació dels sectors productius segons el               territori és un element clau per generar conflictes i, per extensió,                     solucions.  

Sobre el model de producció, és evident que n’existeixen molts més i                       sabem que és arriscat apostar per un en concret. Nosaltres, per la                       pròpia condició de jugabilitat que hem anat repetint, hem escollit                   aquest, però no neguem en cap cas que existeixin alternatives i no                       pretenem que esdevingui el model hegemònic, sinó un exemple                 pràctic per a assolir un determinat nivell de jugabilitat i coherència. 

Un podria limitar-se a fabricar una moneda de canvi fictícia, que es                       repartís a l’inici de joc entre els jugadors i la “banca” (tal com                         9

popularment es coneix en els jocs on hi intervé moneda), però la                       nostra intenció al introduir moneda no és simplement donar lloc a                     la lliure especulació, sinó establir un valor d’intercanvi. Per tant,                   hem decidit afegir-hi un esglaó més de proximitat amb la realitat i                       hem inclòs a les instruccions generals que cada jugador, com a                     requisit bàsic, haurà d’aportar en moneda o amb qualsevol objecte                   un valor determinat que serà igual en tots els jugadors. Aquest valor                       es pot traduir després per raons òbvies a una xifra, que serà la                         

9 A la legislació orientativa o model, concretament a la norma fonamental, hem decidit anomenar-la fons econòmic comú, per adequar-se més a la seva naturalesa i funció. 

moneda del joc. Això aporta un al·licient necessari, el fet d’estar-se                     jugant (si bé pot ser una quantitat molt simbòlica, doncs no té                       limitacions) un bé real, i al mateix temps funciona com el patró or                         decimonònic que utilitzaven els Estats per tal d’estabilitzar el valor                   entre les diferents monedes de canvi . I en el nostre joc és                       10

perfectament possible arribar a desenvolupar diverses monedes,             sempre en relació a un valor concret, materialitzat en monedes reals                     o objectes d’igual valor.  

El fons econòmic comú té una doble naturalesa per suplir la                     disfunció que suposa el fet que les inversions sobre els territoris no                       generin realment beneficis productius. En primer lloc fa la funció                   d’arques públiques, de forma que tots els jugadors hi estan vinculats                     pel que fa a pagaments i cobraments de caràcter públic. Per altra                       banda, desenvolupa la funció d’aportar el resultant de les inversions                   a aquells jugadors que en realitzin, és a dir, els beneficis productius                       no els genera la pròpia indústria (seria estúpid pensar-ho,                 tractant-se d’un joc), sinó que és el fons econòmic comú qui els dóna                         de forma fictícia.  

En última instància, a més del model d’organització política (o no                     política, com hem vist) i del paper convencional de l’economia que                     hem introduït, hi ha un altre element troncal característic del                   Regialed: el conflicte territorial i bèl·lic.  

La concepció occidental de la guerra sempre s’ha considerat basada                   en un principi del dret romà molt clàssic: l’enemic no té cap dret                         sobre res, per tant, tot pertany al que li pren . Aquest principi tenia                         11

la seva raó de ser en els inicis de la societat romana, per                         fomentar-ne l’expansió i l’assimilació d’altres pobles. Resulta,             12

però, que el concepte és anterior, provinent dels pobles                 

10 KENWOOD, A. G., LOUGHEED, A.L. The growth of the International Economy, 1820-1960. Pp. 38-43. George Allen & Unwin Ltd.. Londres, 1972. 11 GAIUS. Gai institutionum, IV (Commentarius Quartus), 16: maxime sua esse credebant, quae ex hostibus cepissent. 12 ROYO ARPÓN, J. M. Textos de juristas romanos. EUB, SL. Barcelona, 1994. 

indoeuropeus, que van impregnar tant els posteriors llatins, com                 els germànics : en alemany actual, el verbkriegen (aconseguir) està                   13

emparentat amb Krieg (guerra), bellum llatí. Amb el transcurs dels                   segles, el concepte d’enemic s’ha anat ampliant també: “enemic és                   aquell que té alguna cosa i del qual se’n pot aconseguir quelcom. Tal                         és la forma del nostre dret de guerra modern”.   14

Al Regialed, aquesta concepció queda plasmada a través de                 l’actuació de les unitats militars i la seva possible intervenció en els                       diferents territoris. Aquestes unitats, que necessiten una important               despesa de recursos, poden apropiar-se dels béns d’altri (a l’estil                   romà) pel simple fet de penetrar en un territori. Aquesta occupatio                     bellica queda limitada en dos aspectes: només es pot prendre un                     element per torn, i existeix la possibilitat defensiva mitjançant                 fronteres, que tenen uns costos notablement més baixos que les                   unitats militars.  

Ara és el torn dels jugadors per prendre les decisions corresponents                     sobre tots aquests temes i segurament molts més que aniran sorgint                     a mesura que el joc avanci i agafi complexitat. 

   

13 VON JHERING, Rudolf. Scherz und Ernst in der Jurisprudenz. Plaudereien eines Romanisten. Breitkopf und Härtel, 1891. Original publicat l’any 1984, 14 Ibid. 

Nota etimològica sobre el nom del joc  Regialed (o més concretament el seu nom) beu de tres antigues                     paraules: leudh, ludere i reg.  Leudh, d’orígen indoeuropeu, fa referència a la gent (en alemany                   15

és actualment Leute). El sentit que ens interessa però es el social, la                         gent com a col·lectiu. Al mateix temps, ens resulta curiós que la                       paraula tingui certa similitud formal amb ludere llatí, que                 evidentment està relacionat amb el projecte, ja que significa jugar.                   Per últim, Reg, també d’orígen indoeuropeu, que fa referència al                   poder, al govern . D’aquesta paraula n’han derivat les actualsRecht,                   16

en alemany, right, en anglès, i el propi dret, derecho, droit, diritto,                       etc. El llatí va utilitzar elius per referir-s’hi, però de la mateixa arrel                           beuen les paraules Rei, regió, regla, etc. 

Nota sobre el disseny  Cal recordar que Regialed té dues vessants que el caracteritzen: la                     lúdica i la de reflexió. Hi ha molts elements en el joc que mereixen                           una atenció especial pel que fa al disseny, i som plenament                     conscients que el disseny mai es innocu ni neutral. Per això, hem                       optat per desmarcar-nos de la iconografia clàssica del dret, dels                   imperis, de les nacions, de l’economia, dels clàssics de la ideologia                     política i dels jocs més famosos i comercials. El nostre propòsit ha                       sigut en tot moment adequar la facilitat de joc, l’atractiu visual i la                         claredat, a uns estàndards desvinculats d’aquesta significació tòpica.  No obstant això, el logotip i la simbologia dels diversos sectors                     econòmics sí que adopta certa significació. En el cas del logotip,                     hem jugat amb dues convencions clares: donar la mà i creuar els                       dits, com a suscitant de les possibilitats que integra el joc (formular                       

15 POKORNY, Julius. Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch. Pp. 684-685. 16 WATKINS, Calvert. The American Heritage Dictionary of Indo-European Roots. P. 72. Houghton Mifflin Harcourt, 2011. 

pactes, lleis, etc., però també traïcions). És diferent en el cas dels                       sectors econòmics, que ens hem servit d’una simbologia ja molt                   integrada en la nostra cultura, i de quatre colors que ajuden a                       distingir i clarificar cadascun dels sectors. Hem considerat que en                   aquest aspecte el reforç del símbol no perjudicava l’esperit global                   del joc, i malgrat cal ser-ne prudent, tal com explicàvem a l’assaig,                       no és de gran influència. Aquests quatre colors els aprofitem com a definitoris de la gràfica                     externa del nostre joc, en el packaging i en la promoció, ja que                         considerem que són una bona eina i que tampoc perjudiquen aquest                     caràcter que tanta cura hem tingut per mantenir.   

   

Fitxa tècnica del joc   Nombre de jugadors: 3-8 jugadors  Temps de joc: mínim 180 minuts  Categoria: estratègia, reflexió politicoeconòmica, pedagògic  Idiomes: català, en previsió de traducció al castellà, anglès i alemany.  Dependència de l’idioma: alta  Components: tauler, fitxes d’habitatge, fitxes d’unitat militar, fitxes de fronteres, targetes d’inversions, legislació model o de referència, cartes de comptabilitat, un dau i document excel per la comptabilitat del fons econòmic.  

    

    

Instruccions generals  1. FITXES, MOVIMENT I TORNS  1.1. A cada jugador el representa una fitxa que pot customitzar ell                       mateix. Aquesta fitxa no té capacitat d’actuació militar.  1.2. El moviment sobre el tauler es determinarà per mitjà d’un dau (o                         aplicatiu d’igual funció) de mínim 1 i màxim 3. El valor resultant serà                         el nombre de territoris que es podran avançar, tant personalment                   com per part de les unitats militars. Sempre serà possible avançar                     menys territoris que el valor resultant del dau.  1.3. El moviment es pot desenvolupar lliurement sempre que cap                   circumstància ho impedeixi (veure apartat apartat 2.1.2 i 4.6).  1.4. El torn es completa quan tots els jugadors han realitzat els seus                         moviments seguint un ordre preestablert. El moviment i les                 transaccions amb els fons econòmics només es podran realitzar en                   el torn propi.  1.5. En el torn, cada jugador realitzarà primer el moviment personal i                       les inversions corresponents, i després el moviment militar. Aquest                 ordre no és intercanviable.  2. TERRITORI  2.1. Cada territori estarà vinculat amb els altres pel que fa al                       moviment. Aquesta vinculació serà per contacte físic o per via                   marítima.  

2.1.2. El moviment per mar només es podrà realitzar tenint                   una inversió mínima en el sector naval i pesquer. 

 2.2. Es podran edificar habitatges a cadascun dels territoris. Quan                   un jugador té el domini d’un habitatge com a mínim en tots els                         territoris acaba el joc.  2.3. Per realitzar qualsevol tipus de negoci jurídic de caire privat                     (això inclou tractes escrits, compravendes, intercanvis…), les parts               hauran de compartir un territori ja sigui personalment o a través d’un                       habitatge.  2.4. Les delimitacions proposades entre els territoris són               inamovibles en tant que regulen el moviment dels jugadors.  3. RECURSOS ECONÒMICS  3.1. Cada jugador haurà de fer una aportació econòmica                 indeterminada a l’inici del joc. El valor de l’aportació de tots els                       jugadors haurà de ser igual.   

3.1.1. L’aportació es col·locarà en el requadre inferior               esquerra del tauler fins al final de la partida. 

 3.2. Cada territori admetrà inversions en el sector que permeti el                     propi territori, fins a un total de 3 per sector i territori, excepte en el                             sector de la metal·lúrgia, que només n’admetrà 1. Per realitzar                   aquesta inversió la fitxa personal o un habitatge haurà d’estar en el                       territori corresponent.  3.3. Les inversions en els territoris s’han d’efectuar en un fons                     monetari, que pot ser el comú o privat.   3.4. El pagament de les unitats militars es realitzarà a parts iguals                       (50/50%) entre el fons econòmic corresponent i aquell/s jugador/s                 que hagi/n invertit en metal·lúrgia, sempre proporcionalment al grau                 de la inversió. 

 3.5. Els beneficis de la inversió es reduiran al 0% per aquells                       jugadors que hagin realitzat moviment militar bèlic (destrucció de                 fronteres, enfrontament amb altres unitats militars, apropiació             d’inversions i destrucció d’habitatges) en aquell torn.   3.6. Tots els pagaments, ja siguin d’habitatge, econòmics o militars,                   es realitzaran durant el torn propi. No obstant això, els beneficis de                       les inversions es cobraran al final del torn general.  3.7. L’habitatge, les inversions econòmiques i els recursos militars                 tenen un valor comú expressat en la següent taula:  

Recurs  Valor en % respecte al capital inicial aportat per cada membre 

Habitatge  1% 

Inversió naval i pesquera  5% 

Inversió en construcció   10% 

Inversió en serveis  20% 

Inversió en metal·lúrgia  50% 

Unitat militar  20% 

Frontera  5% 

    

Taula d’exemple: Aportació inicial per jugador convertit en la moneda del joc = 100.000 C  

Recurs  Valor d’exemple 

Habitatge  1.000 C 

Inversió naval i pesquera  5.000 C 

Inversió en construcció  10.000 C 

Inversió en serveis  20.000 C 

Inversió en metal·lúrgia  50.000 C 

Unitat militar  20.000 C 

Frontera  5.000 C 

 3.8. Els beneficis de cada inversió al final de cada torn seran els                         següents  (expressat amb el valor de l’exemple anterior):  

Sector  Beneficis d’exemple 

Inversió naval i pesquera  1.000 C 

Inversió en construcció  2.000 C 

Inversió en serveis  0 C + 1.000 per Torn fins a 5.000 C 

Inversió en metal·lúrgia  10.000 per Unitat militar* 

 *Les bonificacions en aquest sector es repartirà proporcionalment entre tots aquells que hagin invertit en aquest (3.4).  

3.9. Acaba el joc quan un sol jugador acumula el capital total del joc.  3.10. Al final del joc, es repartirà l’aportació econòmica de tots els jugadors proporcionalment amb el capital que cadascun d’aquests tingui en el joc.   3.11. Si el fons econòmic té dèficit, en respondran a parts iguals aquells que hi estiguin vinculats abans de repartir les aportacions inicials.  4. FUNCIONAMENT MILITAR I DE FRONTERES  4.1. Els jugadors podran invertir en recursos militars i de protecció                     de fronteres. Els costos d’aquests estan especificats a l’apartat 3.7.  4.2. Les unitats militars tindran llibertat de moviment d’acord amb                   els apartats 1.2 i 1.3. No obstant això aquests tindran capacitat per                       combatre les proteccions frontereres, altres unitats militars,             enderrocar habitatges i apropiar-se d’inversions.  4.3. El nombre d’unitats militars és il·limitat, però la seva posició                     inicial serà, en tot cas, en un territori on, o bé el jugador contractant                           hi tingui establert un habitatge, o hi sigui personalment.  4.4. Podran col·locar-se fins a tres proteccions frontereres a cada                   posició límitrofe entre territoris. Totes tindran el mateix cost que la                     inversió inicial de la frontera. Només podran protegir-se les                 fronteres dels territoris on el jugador tingui establert un habitatge o                     hi sigui personalment.  4.5. Cada frontera només protegirà el punt de contacte amb un altre                       territori, no tota la seva delimitació territorial.  

4.6. Les fronteres poden impedir el pas a un altre jugador, i de la                           mateixa manera, permetre’n el pas a voluntat de qui les controli.  4.7. Les fronteres no poden desplaçar-se, només poden actuar en                   cas de ser atacades o impedir el pas.  4.8. Les unitats militars també poden realitzar la funció de defensa                     territorial, però no impedir el pas. Abans de destruir un habitatge o                       apropiar-se d’una inversió s’han d’eliminar totes les unitats militars                 del territori en questió i ser-hi present amb com a mínim una unitat                         militar pròpia.  4.9. En els conflictes entre unitats militars i fronteres, ambdós                   tindran el mateix valor bèl·lic. És a dir, per enderrocar una frontera                       faran falta tantes unitats militars com nivells tingui assolits la                   frontera. Les unitats militars emprades per enderrocar la frontera es                   perdran. També pot donar-se el cas que la frontera no sigui                     enderrocada però perdi els corresponents nivells per la intervenció                 militar.  4.10. En els conflictes entre unitats militars, la relació de valor bèl·lic                       també serà d’1-1.  4.11. En cas de no haver-hi cap exèrcit present en un territori, una                         sola unitat militar pot enderrocar un habitatge. L’únic requisit és                   penetrar en aquest territori. La unitat militar no es perdrà, però no                       podrà realitzar cap més acció militar en aquell torn.  4.12. En el mateix supòsit que en el 4.11, una sola unitat militar                         podrà expropiar una inversió econòmica de qualsevol tipus. L’únic                 requisit és penetrar en el territori on es trobi la inversió. La unitat                         militar no es perdrà, però no podrà realitzar cap més acció militar en                         aquell torn. 

 Pàgina de crèdits  Idea original i desenvolupament: Pol Olivé, Arnau Giralt  Imagotip: Ferran Cardona  Disseny de fitxes: Connexxion 24 GmbH, Alemanya    Agraïments  A la Clàudia i l’Helena per ser les primeres “testers” del joc. A                         l’Albert, en Martí, l’Eulàlia, en Quim, i a tots en els que en algun                           moment han format part d’aquest projecte. A l’Albert Vilalta per la                     revisió dels textos i a en Ferran per l’imagotip. També als nostres                       professors i a la resta de gent que ens ha aconsellat sobre molts                         dels aspectes del joc durant la seva fase de desenvolupament.    

    

                       

Arnau Giralt i Pol Olivé pololivebusquets@gmail.com 

arnaugiralt@outlook.com