porta la perruca torta - meteoribes · 2015. 9. 5. · si acaso, era encasquetar-se la pe-rruca i...

4
ANY II SANT PEKE DE RIUAS, 23 D'AGOST DE 1917 NÚM. 49 PERIÓDIC SE r51 ANAL : : REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ : CARRER DEI. POXT, 1 -:- PREUS DE SUBSCRIPC1Ó | Ribas, trimestre . . 1 pesseta 1 Fóra, » . . 1'25 » Si<íuin o no publicables, no's retornen els oriyinals. Deis treballs que's publiquín ne son responsables sos respectius autors. Porta la perruca torta Era el senyor Maurici. Encara'm sembla que'l veig; alt ¡ prim com un espurree, amb el séu levitón cordat de dalt a baix, negre com una mora, i amb aquell corbatí que donant-li dos o tres toms pel-coll, amb perill d'escanyar-lo, l'obligava a posar el cap més tiesso que una bitlla... Havía passat bon xic de la mitja centuria, viudo per mes senyes i apte per a tot segons el 1, perque fóra el pujar i baixar, deia que a poca diferencia era com al teñir trenta cinc anys. jo no sé si exage- rava un xiquet, mes el cert era que vegent-lo peí carrer caminant de- pressa i tant encarcarat tenía tot l'aspecte sinó d'un jove de primera volada, d'un personatge que ja no vola... per comoditat; no perque no'n tingui ganes. Portava sempre el mocador a la butxaca deis faldons,—cosa que era el xic de l'época en que era un petrimetre—sortint-li molts cops com una orelleta de conill... i amb les gambades que pegava se li obríen els faldons acompassada- ment, donant-li certá semblanza amb un guardia civil amb casaca. Anava sempre ben afeitat; la seva cara era irreprotxable en quant a distinció i elegancia, mes el séu cap... ¡ai! el séu cap per a deses- perado propia era pelat com un rave i de color de caraba<;a quina closca imitava bastant a la per- fecció. —¡Si jo tingués cabells!—deia tot sovint traient-se el mocador del dañera i passant-se'l per sota el ñas com si volgués allisar-se un bigoti imaginan. —Si no fós per aquesta condemnada perruca!...— perque ell, seguint la costum d'an- tany, entre posar-se una barretina d'estam o un tupé (sic perruca) per a tapar els desperfectes del eap-de-munt de tot, havía obtat peí' lo últim, lo qual estava mes en harmonía amb ses aficions jovení- voles. 1 el senyor Maurici s'lii va pensar ben poc. Com que ja de temps es veia venir la pedregada, sabía peifectament que a cán Lafont eren uns trunfos en Yart de la materia, adquirint una perruca d'aquelles de color de xacolata amb la seva corresponent clenxa i que sembla que volgués dir: Posa'm allí ont vidguis que a tot arreu es- taré igualment bé. L'únic que no li feia el pes era aquell sobtat coloi- de xacolata clara; mes Y artista en cabello li feu veurer que de posar- se-la negra com la gaieta, no sent al floret de la joventut, fóra molt vist i que d'aquesta manera fóra més dissimulat. Heus aquí, dones, com el senyor Maurici, si en lloc d'anar sempre rigorosament de negre hagués vestit de color, groe per exemple, hauría semblat de lluny, tant tibat, una panotxa de blat de moro. 1 era de veurer la cura que tenía amb aquell artefac- te. Quan se ficava al Hit—única hora que se la treia—l'agaíava per una invisible anelleta que corres- ponía al vértix del cap i tirant amunt, amunt, destapava poc a poc la verni<;ada testa deixant el tupé damunt de la taula de nit; perque al matí lo primer que feia després d'haver friccionat la part Ilastimosa amb Tiatura Lladó, por si acaso, era encasquetar-se la pe- rruca i aixís no tenía que pensar-hi més. Vritat que aquesta costum de deixar-la al damunt de la sotsdita taula li va portar una vegada un bell disgust perque havent tingut que fer servir durant la nit cert utensili, mig adormit, en lloc de ficar-lo a dintre, va posar-lo al da- munt, precisament sobre la perru- ca, que va agafar un gest que a can Lafont van teñir treballs en fer desaparéixer. Un dia va tocar-li presidir un dol; era a l'esglesia del Pi i del difunt se'n feia cas, amb lo qual no cal dir que la concorrencia era gran i. escollida. ¡1 qué satisfet estava! ¡I qué ben mudat! A la penombra del temple semblava un bombó que li sortís per alt una mica de xaco- lata. Estava tot ell acarametlat i satisfet. 1 vingué l'hora de despedir-se del dol, perque allavors no s'estila- va aixo de el duelo se da por des- pedido, com si diguessim pega- me'n tretze per una dotzena, i el primer en despedir-se del senyor Maurici fou un íntim amic que va apretar-li la ma llarga estona i efu- sivament: «L'acompanyo amb el

Upload: others

Post on 26-Jan-2021

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • A N Y II S A N T P E K E DE R I U A S , 2 3 D'AGOST DE 1 9 1 7 N Ú M . 4 9

    P E R I Ó D I C S E r 5 1 A N A L

    : : R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó : CARRER DEI. POXT, 1 -:-

    PREUS DE SUBSCRIPC1Ó | Ribas, trimestre . . 1 pesseta 1 Fóra, » . . 1'25 »

    Si

  • 2 L A V E U D E R I B A S

    sentiment»; i menlrcs seguía es-treyent-li la m&, va dir-li a cau d.'orella: «Porta la perruca torta». I noves apretades i salutacions íins que, rápid com el pensament, nos-tre bon senyor aixecet la ma i de-cantó un xic la perruca cap a la banda que li va semblar. Ja era hora, dones el que seguía li allar-gava ja la seva; mes pensant que l'altre amb tant bella estona ja li havía dit tot lo que's podía dir en semblants casos, digué únicament i amb veu alta per a que'ls demés ho sentissin: «Lo mateix li dic».

    —¡Caratsus!—va pensar nostre, bon subjecte, tornant a alear la m¿i i fent anar la perruca. I aixís entre salutacions de cap i aquella male'í-da frase, aná desfilant tot l'acom-panyament, sempre arreglant-se el tupé fins que a l'últim boi portava lo que va davant, darrera.

    ¡Pobre senyor Maurici! G .

    WILL1AM SHAKESPEARE 1564-1616

    SONETO XXXIII

    Al alba, he visto al sol acariciar Las crestas de los montes más sombríos, Y a los prados con su áurea faz besar, Y en alquimia ideal dorar los ríos;

    Y a nubes harapientas permitir Que ultrajaran su rostro refulgente, Y, del mundo escondiéndose, partir Con aquesa ignominia hacia poniente.

    Así mi bello sol, en una aurora. Con luz triunfante iluminó mi faz, Mas fué el encanto encanto de una hora; ¡Ya las nubes le han puesto el antifaz!

    Mas sigo fiel. iQué mucho cubra un velo A un sol mortal, si encúbrese el del ciclo!

    Trad. FERNANDO MARISTA.VV.

    DE L A ZOOTECNIA

    Bovicultura. La cria del bestiar boví és sens

    dubte un deis punts més essencials de la Zootecnia, no sois per ais serveis generáis que fa a l'Agri-cultura, sí que també per sa carn, llet i demés productes. Per desgra-cia entre nosaltres no s h a mi ral com un gran benefici la multiplica-d o , cria i engreixament del bestiar boví. Dones tant els propietaris com els masovers i rabacers, des-coneixen els satisfactoris resultats del bestiar boví, baix el punt de

    vista agríeol, industrial, comercial, de trcball i d'alimentació.

    En quant a l 'agricultura, ens pro-porciona grans quantitats, o millor dit, carretades de fems per a .'ido-bar les terres.

    Industrialment, hi ha algunes in-dustries derivados, com per exem-ple la e laborado de foi matges.

    Comercialment, tots els propie-taris, masovers i rabacers saben que els vedells es paguen a preu remunerado!' pera l consum públic, aixís com els bous i les vaques.

    En quant al treball, hem de teñir en compte de que'ls bous fan cada dia augment de pes, sens perjudici de fer-los trcballar ja amb Tarada per al conrcu de les terres, ja amb les carretes o carros, i Iins coin a bestia de carga, dones la domesti-c a d o per aitals treballs és innata en el bou.

    Apart de la carn, que és un deis aliments més nutritiu i reconsti-tuient de la humanitat, hi ha una altra substancia superior a totes, i és la llet que'ns proporciona la vaca; la llet pot considerar-se com un superiorWí'aíi^t i unaexcel lent medicació. c o m c l

    Dones s e f l u a n t l'í dtil i beneficios que tant els'^Piípíetaris, com maso-vers o rabacers, tinguessin una o més vaques de la raga muntanyesa que son de poc preu i poc delica-dcs en l'ali mentado aixís com en malallíes, de manera, que diles vaques es podríen distribuir en la forma segíient: tres o quatre al caseriu de Puigmoltó; dues o tres a «Les Torres»; una a les «Cases d en Pucoll», i major nombre al centre de la poblaeió i d'aquesta manera tindríem llet suficient per a tots els consumidors, i la sobranta es destina a l'elaboració de format-ges; aixís cl pagos que criés una o més vaques, tindría una renta dia-ria en dinfcrs, més un aliment per a sa familia i els vedells pe r a l mata-dero.

    A la masía anomenada «Can Fa-rret», de Puigmoltó, el propietari comprava cada any una parella de bous per a l'engreix. A «CAn Cua-dras de la Timba» també n'havíen tingut. Avui dia tots els agricultors d'aquest poblé 110 s'ocupen més que de la viticultura, descuidant la ramadería, tina de les principáis riqueses de totes les nacions.

    R . R I B O T I S E K R A . (Continuará.)

    Els ocells i la corona

    H(' vist un día sota la llum d'uw cel espléndid que l'acarona, pendre la joia del bell perfum, maurcint llurs gales, una corona.

    Oh trist record, a la memoria d'un goig ja morí:!

    Era en la calma del lloc sagra ont la Mort freda guar ' ha\ en les boirades d'eter una esperanza que s'hi perdí;

    present volgut, florit en ombres de solitut.

    Apar que en ansies d'un amor vell l'essencia nova d'un sér fiairava i enfront d'un ninxo com un joiell de dol i penes, cobrice l iava

    doleos records que dins la fossa guarden els morts.

    Mes una aubt un dták,- d'estiu, dos ocells pasl espléfialiM, ¡a guaiten, 1 s ntint ansíela joia del iriju salten de joiajt llurs g a k ¿ m p a i t e n

    entre Oh trist r< d'aquell emblmioria ti'un j0 lors.

    La consagrarda bell d'amors que foreti enyoradigos i. baix la sombra del ninxo aquell, R s ocells foren ensems felinos,

    cantant l'amor en les guspires de la tristor.

    I e s vegé ufana, sota la lltím del cel espltndid que l'acafona, rebent l'essencia d'un nou perfum, de les despulles de la corona

    com un record, Morir la vicia ran de la mort.

    EM ¡J .

    N O V E S L O C A L S

    Diumenge prop-passat, tal com havíem anunciat, tingué lloc a la Casa del Poblé una reunió en la • que's t ractá de portar la llum eléc-trica que tanta falta ens fa.

    La Comissió exposk els treballs que havía fet, i encar que alguns no resultaren apropiats, per fi va trobar-se lo que convenía.

    Els desitjos . manifestats per la Comissió foren de formar una S(>-cietat Anónima per a que tot el poblé hi pogués contribuir, i si aixó no pot lograr se, ja hi ha una socitj-tat col'lectiva disposada a portar-lío a terme, si bé fóra millor se'n encanegués aquesta última, com aixís sembla que tindrá d'ésser, i tot el poblé aplaudiría a aquets bons patriéis que demostren voler que sóti poblé prosperi.

    No obstant en aquesta societat col'lectiva també s'admeteictn so-cis amb les mateixes condicions en

  • 3

    que han entrat els seus socis fun-dadors.

    Desitgem de totes veres que l'es-mentada millora no tinga el mes petit entrebanc i tot surti tal com vol dita societat.

    * * *

    Diu que hi ha alguna persona que está molt enfadada íimh nosal-tres perque parlem massa ciar.

    No ho estranyin, puig estem ja cansats de dir-ho. El nostre li és dir les coses tal com son, pero sempre en beneíici de tots. lil mo-tiu d'aquest enfado deu ésser segu-rament perque publiquen! els preus del vi, dones hi ha algú interessat en que no se sápiga, per a que de aquesta manera pot posar el preu que a ell més li convingui.

    Ja compendi an perfectament que per atendrer a un sol indivíduu no podem pas desatendrer a la majo-ría de pagesos que els interessa en gran manera sapiguer els preus a que's cotitza el vi. No será tam-poc un subscriptor el que's queixa-rá de nostra conducta, puig deis 275 que tenim, mai hem tingut la més petita queixa, i si és un deis tais, per a atendrer a ell no des-atendrem ais 274 restants que han estat sempre al nostre costat en tots els assumptes tant agrícols com moráis i socials que's ventilen en aquest poblé.

    $ * *

    Els veins están molt conformes en pagar els géneros ais preus que regeixen actualment amb el con-segiient augment, puig se fan ca-rree de que les anormals circums-tancics aixís ho exigeixen, pero no poden estar de conformitat amb el pes que donen alguns establiments, que, francament, deixen molt que desitjar. ¿Quí'n té la culpa?... El manxaire.

    » * *

    Durant aquets últims dies de les vagues s'han vist alguns senyors forasters que han vingut a nostre poblé per a estar més tranquils que a ciutat ont hi regnava un desga-vell en gran que atemoritzava a la gent pacífica i sensata, lis alio que diuen: que la tranquililal es mil ja vida. ¿I ont volen trobar millor tranquilitat que en un poblé com el nostre que gosa d'una vida bea-tífica, d'una vida quieta i reposada, en que el Montgrós el resguarda de tota mena de turbonades mal-sanes, i el ventitjol que l'acarona

    suaument i els ocells que refilen a plcr, i el remoreig de les a rb red es conviden a l'expansió més pura de l'esperit i del eos?

    ¿Ont trobar millor tranquilitat que en un poblé de muntanva? A Ribas s'arredossaren alguns, com colometes que s'ajoquen en el niuet deis seus amors.

    * * *

    Els raíms están tant adelantats que sembla que en algunos vinyes st; comentará ja la verrma tliniri* aquest mateix mes. Aixó si el temps hi acompanya.

    * * *

    Després d'haver passat una tem-poradeta a la se va masía de «El Mur», sortí dimarts prop-passat vers a Barcelona, ont resideix, nostre apreciat amic i distingit col-aborador D. Ferian Maristany i sa amable esposa i lili.

    Desitgem que Testada aquí els hi hagi sigut ben falaguera.

    * * *

    Hem icbut un interessant opus-cle de l'Estació Enológica de Fela-nitx, del Curso breve intensivo de Enología que durará des del dia 'JO al 26 del corrent.

    Es un opuscle ben imprés en el que's detalla el Reglament i pro-grama general de les sessions teó-riques i práctiques de dit curs, que acredita ben bé els coneixements del séu director, nostre cstim.it amic i compatrici D. Arnest Mes-tre, enginyer agrónom.

    Agraim l'envío. * * *

    Ha tornat haver-hi maror entre els indivíduus que componen l'or-questra «Joventut Ribatana». En un deis nostres darrers nombres ja deiem que era convenicnt que hi liagués entre ells verdadera ger-manor i que durés, pero no ha estat aixís, lo qual és molt de dóldrer; s'ha deslet altra volt;i aquella or-questra i uns van per un cantó i els altres per l'altre, nosabem per que.

    Diumenge, encar que separats, no deixá d'haver-hi una bona or-questra com poques vegades s'ha-gués vist, amb elements de Vila-nova i de Barcelona, aquets últims perdonar la casualitat de trobar-se circumstancialment aquí amb mo-tiu de la vaga de la setmana pas-sada.

    Per lo que's veu tornarem a lo d'abans, o siga, tindrem orquestra «Joventut Ribatana i quintet «Ger-

    manor Artística». No volem fer cap comentan respecte al parti-cular, puig ja n'estem cansats de parlar-ne; sois direm que ells saben lo que més els convé, peró aixó sí, és una verdadera llástima que po-guent teñir una orquestra ben numerosa formada per elements exclusivament del poblé, haver de demanar auxili ais de fóra.

    * * *

    Aquesta setmana els parroquians del íorner de Vilanova, casa Ra-fols, i els de la casa «Cafés Debray» están molt disgustats perque han fet vaga i per lo tant si han tingut de menester género han tingut que proveir ais establiments del poblé, havent-se fet cárrec alguns de que comprant-ho aquí han beneficiat quelcom i han trobat de tot.

    Recordcu-vos de les paraules de Jesús: Eslinieu-vos els uns ais al-tres; volem dir que vos recordeu primer de vostres amics i compa-tricis industriáis i aixís els estima-rcu, i estimant a ells estimareu a vostre poblé. És més segur que vos farán primer un favor els del poblé que ño pas els de fóra.

    * * *

    ;Coin pot ésser anar bé? Diu que en nostre poblé qui desitgi menjar bacallá 1' ha de pagar a dugues pessetes la lliura i's vol substituir les arengades peí bacallá, molts dies no se'n troben en cap establi-ment; la sort que els carnicers en-car tenen algún cap de bestiar, de lo contrari no sabríem ont anar a proveir-nos de lo més indispensable per a menjar.

    # m * Els preus deis vins segueixen

    iguals ais que donárem la setmana prop-passada des de les columnes d'aquest periódic.

    * » ¡j!

    Convindría que, tota vegada que es comensa a veure's en el poblé algún foraster, degut a la próxima verema, l'Ajuntament tingués a bé fer encendrer els fanals, puig no és convenicnt estar a les fosques, i si ell no pot fer-ho, que's faci per subscripeió popular.

    * * *

    Els que no han pagat el tercer trimestre de la contribució podrán fer-ho a Vilanova i Geltrú durant els dies 25 al 31, sense recárrec.

    Alguns amics nostres, pertenei-xents ais reemplazos de 1914 i 1915,

  • 4 LA VEU DE RIBAS

    que varen ésser cridats amh motiu deis últims succesos, han tornat ja sense haver tingut cap incident, de loqual ensalegrem molt; igual sort han tingut els que's trobaven en servei actiu.

    * * *

    Hem rebut el nombre 7 del Bole-tín Viti-vinícola de la Estación Enológica de Felanitx.

    Amb molt £'ust establim el can vi. '•tí +•

    Varem rebrer el veredicte deis Jocs Floráis de Gracia-Barcelona, com també una invitació per a as-sistir a la repartició de premis que tingué lloc el dia 15 del corrent.

    Quedem regoneguts a la defe-rencia de la societat «El Artesano» organitzadora de dita festa.

    O R Q U E S T R A

    Teléfons públics : 353 i 545

    Impremía Social DE

    JOSEP IVERN SALVÓ Santa Madrona, 21 :: Vilanova i

    TELÉFON 560

    En aquest establiment se fan im-pressions de totes classes, des de les més senzilles a les mes luxoses. Gran assortit en targetes de visita

    a preus reduidíssims. Representan! en Sant Pere de Ribas: o a 8 A L V A D O I Í P U . T O I > • a

    Hotel Restaurant Cataluña ( a n t e s M a s s a g u é )

    Cal le de ¡ H í i f i n a . M ( j u n i o a la R a m b l a y P l a z a de C a t a l u ñ a ) . T e l é t n n o 3197 . n B A R C E L O N A

    Servicio a la carta y por cubiertos. — Timbres e iluminación eléctrica. Magníficas habitaciones. Cuarto de baño.

    Lavabos ron agua corriente. IVnsión completa desde o pesetas.

    TENDA DE COMESTIBLES I U L T R A M A R O S - I j _ & - x r i s r x ó

    Imp. Soc ia l : Santa Madrona, 21 : Vilanova i Geltrú

    ALIMENT DE PRIMER ORDRE ESTIMULANT NERVIOS

    REGULADOR DEL COR

    G L I K O L A R S O L B E R T R Á N Gl icero fos fa t s -Ko la -Arrena l

    Conté tots els principis actius de la Nou de Kola

    associats ais glicerofosfats i arrenal. Cada culleradeta conté 0'25 jjr., de glicerofosfats i 0'02 gr. de arrenal.

    M . B E R T R Á N V I D A L F A R M A C É U T I C

    SANT PERE DE RIBAS

    D E

    d D • • • a H S T A N I S I / A U P A S C U A L ° d d d d d En aquesta vostra casa hi trobareu els articles de bona calitat.

    Oli pur. — Savons. — Pesca salada variada. — Tocino. C A R R E R D E S A N T P E R E , ñ = S A N T P E R E D E R I B A S

    ¿ S a s t r e r í a d e í ^ T E L Í ^ Q I G Extens i variat assortit en gen res propis per a la present temporada.

    Especialitat en trajos de íil per a nois de tres a deu anys. PEREECCIÓ I ECONOMÍA PROMPTITUT EN LOS ENCÁRRECS

    Car re r Nou : San t P e r e de Ribas

    LAMPISTERIA I LLAÜIEIilA JE JARME BARRIL Instaliacions eléctriques. ínstaliacions per a aigua i gas.

    Cristalls i vidres de totes classes i mides. Extens assortit en objectes de llaunería i bateríes per a les cuines.

    Reparacions en tota classe de desperfectes. CARRER DE SANT PERE SANT PERE DE RIBAS

    I N S T I T U T O R T O P É D I C

    S R M l t 1 ÜLEMSNY 7, C a n u d a , 7, ( p rop de la R a m b l a ) : B A R C E L O N A

    , v de 9 A 1 1 de 3 A 7 GABINF.T D'APLICACIÓ : ) „ ,

    • Faiics vmilrais • Carnes artificiáis • C o l e s wecáiil Cons t rucc ió espec ia l de to ta c lasse d ' apa re l l s

    per a c o r r e t g i r els de fec t e s fisics del cós h u m á

    A R T I C L E S H I G I É N I C - M E D I C A L S

    laveu2308171laveu2308172laveu2308173laveu2308174