mecanismos i

58
5/20/2018 MEcanismosI-slidepdf.com http://slidepdf.com/reader/full/mecanismos-i 1/58 11/10/2010 1 Teoría y Diseño de Máquinas y Mecanismos I Universitat Politècnica de Catalunya Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona  Amelia Nápoles Alberro Departament d’ Enginyeria Mecànica : - - - - Profesora: AMELIA NÁPOLES ALBERRO [email protected] E.U.E.T.I.B. - Despacho BC06C Planta baja INTRODUCCIÓN FORMAS DE ESTUDIAR UN MECANISMO: “Análisisde mecanismos”: Procedimiento ue determina el movimiento es decir la Tra ectoria la Universitat Politècnica de Catalunya Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona  Amelia Nápoles Alberro Departament d’ Enginyeria Mecànica , , Velocidad y la Aceleración de un punto P, conociendo la geometría del mecanismo. “Síntesis de mecanismos” : Es el proceso inverso, se conoce el movimiento y se determinan las dimensiones geométricas a,b,c,.... Etapas del proceso de análisis: - Análisis cinemático. -Análisis estático: para máquinas de baja velocidad. -Análisis dinámico: para maquinas de alta velocidad. 2 Método utilizado en TDMM 1 AN LISIS La asignatura se divide en dos campos: Cinemático: Análisis de los movimientos de las piezas independientes de las fuerzas. Dinámico: Análisis de los movimientos de las piezas teniendo en cuenta las fuerzas y los fenómenos dinámicos resultantes.

Upload: jeral-ch

Post on 11-Oct-2015

51 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

teoría y diseño de maquinas y mecanismos I

TRANSCRIPT

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    1/58

    11/10/2010

    1

    Teora y Diseo de Mquinas y Mecanismos I

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    : - - - -

    Profesora: AMELIA NPOLES ALBERRO

    [email protected]. - Despacho BC06C Planta baja

    INTRODUCCINFORMAS DE ESTUDIAR UN MECANISMO:

    Anlisis de mecanismos: Procedimiento ue determina el movimiento es decir la Tra ectoria la

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    , ,Velocidad y la Aceleracin de un punto P, conociendo la geometra del mecanismo.

    Sntesis de mecanismos: Es el proceso inverso, se conoce el movimiento y se determinan lasdimensiones geomtricas a,b,c,....

    Etapas del proceso de anlisis:- Anlisis cinemtico.-Anlisis esttico: para mquinas de baja velocidad.-Anlisis dinmico: para maquinas de alta velocidad.

    2

    Mtodo utilizado en TDMM 1 AN LISIS

    La asignatura se divide en dos campos:

    Cinemtico: Anlisis de los movimientos de las piezas independientes de las fuerzas.

    Dinmico: Anlisis de los movimientos de las piezas teniendo en cuenta las fuerzas y losfenmenos dinmicos resultantes.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    2/58

    11/10/2010

    2

    3

    ndice de Contenidos por captulos

    1- Geometra del movimiento.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    2- Velocidades.3- Aceleraciones

    4- Movimiento relativo.5- Anlisis esttico del slido en movimiento plano.6- Anlisis dinmico del slido en movimiento plano.-

    4

    .

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    3/58

    11/10/2010

    3

    BIBLIOGRAFAMATERIAL DOCENTE

    978-84-92954-17-9 ANALISIS DE MECANISMOS

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    - - - - 978-84-92954-19-3 AUTOAPRENDIZAJE DE ANLISIS DE MECANISMOS (CD ROM )

    COMPLEMENTRIA

    NORTON, R.L.: Diseo de maquinara. McGraw-Hill. 1995. SHIGLEY, J.E.: Teora de Mquinas y Mecanismos. McGraw Hill. CALERO PREZ, R., CARTA GONZLEZ, J. A., Fundamentos de mecanismos y mquinas para

    ingenieros. McGraw-Hill. 1998. KHAMASHTA; ALVAREZ, CAPDEVILA., Problemas resueltos de cinemtica de mecanismos planos.

    5

    Terrassa, UPC. HAMILTON H. MABIE. Fred, OCVIRK W.: Mecanismos y Dinmica de Maquinaria. Editorial

    Limusa. 1999. CARDONA i FOIX, S., Clos, D. Teoria de Mquines. Barcelona. Ed. UPC. 2000. FUNDAMENTOS DE TEORA DE MQUINAS, Simn, Bataller, Guerra, Ortiz, Cabrera. (Programa

    winmecc 4.0. ). http:/www.uma.es/organizacin/idepartamentos.html. REVISTA MECHANISM AND MACHINE THEORY

    MOTIVACIN PRINCIPAL POR LA QUE

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    EL ANLISIS DE MECANISMOS

    RESOLVER

    6

    PROBLEMAS?

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    4/58

    11/10/2010

    4

    TEMA 1- Geometra del movimiento.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Definiciones generales.

    Clasificacin de las barras y de los pares cinemticos.

    Grados de libertad.

    7

    .Mecanismos p lanos de cuatro barras.

    Ley de Grashof. Consideraciones.

    Definiciones generales

    MECANISMO:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Conjunto de elementos que transmitenmovimiento, desarrollan fuerzas de muy bajaintensidad y transmiten poca potencia.

    Ejemplo:Odmetro (Cuenta Kilmetros)

    Leonardo Da Vinci

    8

    :

    Conjunto de mecanismos que transforman laenerga en trabajo til. Contienenmecanismos que aportan fuerzas importantesy transmiten potencia.

    Ejemplo:Pala Excavadora, Prensa

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    5/58

    11/10/2010

    5

    Definiciones generales

    TIPOS DE MECANISMOS:de Levas

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    de Barras

    9

    de Engranajes

    Barras o Eslabones: nombre que recibe cada elemento o cuerpo slido rgido encargado detransmitir el movimiento en los mecanismos.

    Definiciones generales

    Tipos de barras:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Cuerpos slidos rgidos formados por un solo cuerpo: los puntos carecende movimiento relativo entre ellos, sus distancias son invariables (levas,ruedas dentadas, rboles, ejes, palanca)

    Cuerpos slidos rgidos formado por conjunto de cuerpos rgidamenteunidos: Biela (formada por cabeza, cuerpo, casquillo, cojinete y tuerca).

    10

    , .

    Elementos elsticos: Aquellos cuyas deformaciones son de gran magnitudy son comparables con sus movimientos (resortes, ballesta).

    Elementos fluidos: Por ejemplo el agua, aceite o aire o transmisiones nomecnicas que emiten un campo electromagntico o magntico (elmovimiento se transmite con un electroimn, donde las lneas de fuerzasson una tercera barra a tener en cuenta.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    6/58

    11/10/2010

    6

    Definiciones generales

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Elementos de enlace: formageomtrica que adoptan las barraspara conectarse entre ellas.

    Par cinemtico o unta:

    11

    Unin entre las barras que permite movimientorelativo entre ellas.

    Nudo:Punto donde se interconectan las barras medianteuno o ms pares cinemticos.

    Esquematizacin y simbologa.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    12

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    7/58

    11/10/2010

    7

    Nomenclatura Nomenclatura Significadon Barras

    i Pares inferiores

    s Pares superiores

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    GL Grados de libertad

    V Velocidad lineal

    a Aceleracin lineal

    w Velocidad angular

    a Aceleracin angular

    ngulode posicin de la barra

    R Longitud del vector de posicin o de las barras

    M Par

    13

    F Fuerza

    I Momento de inercia

    Ec Energa cintica

    G Centro de gravedad

    Fi Fuerza de inercia

    Mi Parde inercia

    W Trabajo

    m Masa

    Clasificacin de las barras.

    -

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    1

    2

    BINARIA

    14

    3

    CUATERNARIA

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    8/58

    11/10/2010

    8

    Grado de Libertad de los pares cinemticos

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    El grado de libertad es el mnimo nmero de parmetrosindependientes necesarios para definir el movimiento relativoentre las barras.

    15

    Par cinemtico de un grado delibertad:

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Los pares cinemticos se pueden clasificar segn los siguientes criterios:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Por el nmero debarras conectadas

    Por el tipo decontacto entre lasbarras: lnea, punto osuperficie

    Inferiores

    Superiores

    Par n-ario

    16

    Por el nmero degrados de libertadpermitidos en el parcinemtico.

    Por el tipo de cierre del par

    Clase I, II, I II , IV, V

    de FUERZAde FORMA

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    9/58

    11/10/2010

    9

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Tipos de pares cinemticos segn el nmero de barras conectadas: Par n-ario

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Terciario2 Binarios o simples

    Binario1 Par Simple

    FB

    ParTerciario

    17

    En un nudo hay n-1 pares simples, donde nes el nmero de barras que confluyen en elnudo. Por ejemplo un par pentario (5 barras)hay 4 pares simples.

    Cuaternario3 Binarios o simples

    A C D

    Ejemplo: 5 NudosPares cinemticos binarios o Simples A, D, FPares cinemticos Terciarios B y C,(hay dos pares cinemticos simples ).

    Simbologa de los Pares Cinemticos.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    18

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    10/58

    11/10/2010

    10

    Simbologa de los Pares Cinemticos.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    19

    Clasificacin de lospares cinemticos

    segn el nmero de

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Denominacin del Par Cinemtico Tipos de Pares Cinemticos

    Par de RevolucinINFERIOR

    CLASE I / Grado de Libertad: 1

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    gra os e er apermitidos en el par

    cinemtico.

    (Clase I, II, III, IV, V)

    Par PrismticoINFERIOR

    CLASE I / Grado de Libertad: 1

    Par HelicoidalINFERIOR

    CLASE I / Grado de Libertad: 1

    Par de Engranaje(considerando Rodadura Pura)

    INFERIORCLASE I / Grado de Libertad: 1

    Par de LevaSUPERIOR

    CLASE II / Grado de Libertad: 2

    20

    Par CilndricoINFERIOR

    CLASE II / Grado de Libertad: 2

    Par EsfricoINFERIOR

    CLASE III / Grado de Libertad: 3

    Par PlanoINFERIOR

    CLASE III / Grado de Libertad: 3

    Par Plano CilindroSUPERIOR

    CLASE IV / Grado de Libertad: 4

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    11/58

    11/10/2010

    11

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Clasificacin de los pares cinemticos segn el tipo de contacto entre las barras

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Inferiores:

    El Contacto entre las barras es superficial.

    Superiores:

    El contacto entre las barras es lineal o puntual.

    21

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Clasificacin de los pares cinemticos segn el tipo de cierre del par

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    PAR de FUERZA PAR de FORMAMuelle

    22

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    12/58

    11/10/2010

    12

    Cadena cinemtica: Es el conjunto de barras unidas mediante pares cinemticos ycon movimiento relativo entre ellas.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Cerradas: Cuando sus barras estn conectada como mnimo a otras dos del sistema.

    Cadena cerrada de 4 barras Cadena cerrada de 5 barras

    Tipos de Cadenas cinemticas

    23

    Abiertas: Cuando no es cerrada.

    Configuracin de una cadena cinemtica

    es la denominacin que se le da a la cadena segn el nmero

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Nomenclatura: (b2,p2,b3,p3,b4,p4,......)

    7 Barras binarias (2,3,4,5,6,8,10)

    2 Barras Terciarias (1,9)1 Barras Cuaternarias (7)

    10 Pares binarios1 Par Terciario (F)

    .

    1

    5

    7

    9

    10

    6

    A

    B

    C

    G I

    J

    24

    Configuracin:(7,10,2,1,1)

    Cuando a una cadena cinemtica se fija cualquiera de sus barras, se le llama

    soporte, bastidor o bancada, se obtiene el MECANISMO cuya Funcin estransmitir o transformar movimiento.

    2

    3

    4

    8

    D

    F H K

    LE

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    13/58

    11/10/2010

    13

    Plano de Movimiento del Mecanismo

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    25

    Grados de libertad

    Tipos de movimientos en el plano

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    ,Rotacin y traslacin: Biela (Barra)Traslacin Pura: Dado deslizante (Barra)

    Traslacin

    26

    Rotacin

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    14/58

    11/10/2010

    14

    Grados de libertad

    Grado de Libertad de un mecanismo:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    4

    3

    2

    Y

    2

    El grado de libertad es el mnimo nmero de parmetros independientesnecesarios para definir la configuracin geomtrica del mecanismo.

    27

    1 X

    La barras 1 est fija (bancada) y con solo fijar la variable 2 el

    mecanismo queda inmvil.

    Parmetro independiente es 2por lo que el mecanismo tiene 1 GL.

    Clasificacin de los pares cinemticos.

    Cuadriltero articulado

    Mecanismos Planos de 4 Barras

    Mecanismo de Corredera

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    28

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    15/58

    11/10/2010

    15

    Inversiones Cinemticas

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Cuadriltero articulado: sin diferencias topolgicas

    29

    Inversiones Cinemticas

    Cuadriltero de Corredera: : tiene 3 inversiones con diferencias to ol icas

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Motor decombustininterna.

    Motor rotatorioRetorno Rpido oWhitworth(elemento 1 gira

    30

    Locomotora deVapor (elemento 3fijo, se impulsa larueda 2).

    respecto a A).

    Bomba de agua(elemento 4 fijo einvertido de exteriora interior).

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    16/58

    11/10/2010

    16

    Esquema Cinemtico de la Locomotora

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    14

    910

    1115 1617 18

    31

    Los Mecanismos son Internos a la Locomotora.

    El Chasis de la Locomotora es la Bancada.

    El movimiento de la Locomotora respecto a Tierra pertenece a otro Sistema Mecnico.

    Locomotora: Mecanismo 1

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    32

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    17/58

    11/10/2010

    17

    Criterio de Grbler para calcular el grado de libertad

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Criterios para la determinacin de los GL de mecanismos planos.

    Criterios analticos:

    -Criterio de Grbler Kutzbach (o Chebyshev): Vlido para mecanismos con pares inferiores ysuperiores.

    - Criterio de Restriccin: Vlido para mecanismos que tengan solamente pares inferiores.

    33

    Ambos criterios tienen fallos, porque ninguno de ellos incluye el anlisis de la geometra de losmecanismos, puesto que son analticos.

    Criterios no analticos:

    - Adicin de grupos de Assur.

    = li i

    Criterio de Grbler para calcular el grado de libertad

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    B S L elimina osP I S

    BSL: barras supuestas libres

    PIS: Pares Inferiores y Superiores

    Ecuacin de Grbler

    34

    GL = 3 (n-1) (2 i) - s

    n - Nmero de barrasi - pares inferioress - pares superiores

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    18/58

    11/10/2010

    18

    Ejemplos de clculo de los grados de libertad aplicando el Criterio de Grbler

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    n=3 , i=3, s=0

    GL = 3(3-1) - (2 . 3) 0 = 0

    n=4 , i=4, s=0

    GL = 3(4-1) - (2 . 4) 0 = 1

    Esnecesario

    35

    n=4 , i=4, s=0

    GL = 3(4-1) - (2 . 4) 0 = 1n=5 , i=5, s=0GL = 3(5-1) - (2 . 5) 0 = 2

    2 5

    e n r osvariables 2 y 5

    Casos en los que el Criterio de Grbler da resultados incorrectos.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    n= , = , s=

    GL = 3(5-1) - (2 . 6) 0 = 0

    Indica que es una estructura

    La barra 3 tiene Dos CIR Hay ENGARROTAMIENTO

    3

    2

    1

    45

    36

    3

    2

    1

    45

    Sin embargo si la barra 5 se configura comola figura de la izquierda entonces ser unmecanismo de doble paralelogramo con ungrado de libertad, a pesar de que por Grblerresulte una estructura.

    CIR , Hay MOVIMIENTO

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    19/58

    11/10/2010

    19

    Casos con Adicin de Elementos Elsticos y de Fluidos:Est modificacin No cambia los GL del mecanismo

    Por adicin de Resortes: permite producir un equilibrio instantneo, contrarrestando un peso y/o

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    manteniendo una posicin, pueden sustituir a una diada o ser adicionado al mecanismo.

    Por adicin de pares Cilndricos (C) (cilindros hidrulicos o neumticos): este adems del movimientode traslacin aade uno de rotacin el cual puede ser indeseable en la aplicacin, por lo que los pares

    37

    res e a a a c n r ca se conec an a os pares e revo uc n .

    Criterio de Grbler para calcular el grado de libertad

    Criterios no analticos: Adicin de grupos de Assur.

    Grupos de Assur son grupos de barras que conectadas a un mecanismo a travs de sus pares libres no

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    mo can os e es e, por o que su ene que ser cero.

    Diada con par de revolucin R

    Diada con par prismtico P Diada con par esfera-plano con rodadura pura

    +

    Par usado

    Pares Libres

    =

    38

    Diada con par helicoidal

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    20/58

    11/10/2010

    20

    LEY DE GRASHOF

    En un mecanismo de 4 barras articuladas, la ley de Grashof, nos permitepronosticar el comportamiento de rotacin de una barra.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    c

    .Esta caracterstica de rotabilidad de una barra determinada, depende de 3factores:

    1.- Las longitudes de las barras.2.- La barra que ser la bancada.3.- El orden de montaje de las barras.

    Si se cumple que a < b < c < d, estasueden ser montadas en cual uierorden.

    39

    a

    d

    Ley de Grashof: Para que un cuadriltero articulado plano, una o dos barrastengan rotaciones relativas completas es necesario que la suma de las longitudes delas barras mayor y menor sea inferior a la suma de longitudes de las otras dos.

    Es decira + d < b + c

    abcd

    1.- Si la bancada es la barra ms corta

    CONSIDERACIONES DE LA LEY DE GRASHOF

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    los dos elementos contiguostrabajarn como manivela y el

    mecanismo seradoble manivela.

    40

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    21/58

    11/10/2010

    21

    CONSIDERACIONES DE LA LEY DE GRASHOF

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .- a anca a es una e as arras con guas a a m scorta, el elemento menor trabajar como manivela y elmayor como balancn, el mecanismo seramanivela-

    balancin.

    41

    CONSIDERACIONES DE LA LEY DE GRASHOF.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    3.- Si se fija como bancada la barra opuesta a la mscorta los dos elementos que giran trabajarn como

    balancines y el mecanismo seradoble balancn.

    42

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    22/58

    11/10/2010

    22

    CASO en que a + d > b + c Cuadriltero de no Grashof

    CONSIDERACIONES DE LA LEY DE GRASHOF.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    Ninguna barra puede dar vueltas completas.

    a) Doble balancn N 1 b) Doble balancn N 2

    43

    c) Doble balancn N 3d) Doble balancn N 4

    CONSIDERACIONES DE LA LEY DE GRASHOF.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    en que a + = + c

    Casos especiales de Grashof.

    Todas las inversiones sern doble manivela o manivelas balancn pero tendrn puntos decambio (o muertos) cuando los eslabones quedan colineales.

    En estos puntos el comportamiento de salida es indeterminado, por lo que el movimiento

    44

    e mecan smo e e ser m ta o.

    a) Paralelogramo b) Antiparalelogramo c) Doble paralelogramo d) Deltoide

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    23/58

    11/10/2010

    23

    PARTE 2

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    TEMA 2- Velocidades.

    TEMA 3- Aceleraciones

    45

    TEMA 4- Movimiento relativo.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    - e oc a es.

    Anlisis del movimiento general . Ecuacin de distribucin de velocidades. Mtodo grfico de determinacin de velocidades.

    46

    . Teorema de los tres centros. Mtodo analtico de determinacin de velocidades.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    24/58

    11/10/2010

    24

    MOVIMIENTO PLANO DE UN SLIDO RIGIDO

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    ov m en o p ano:

    Cuando la trayectoria de tres cualesquiera de sus puntos materiales que no estn alineadossiguen trayectorias paralelas a un plano fijo.

    Tipos de movimiento:

    1 - Traslacin ura Pistn

    47

    2)- Rotacin pura (Manivela)3)- Rotacin - Traslacin (biela): Es un solo movimiento resultante respecto a bancada.

    4)- Rotacin - Traslacin (dado). Son dos movimientos, uno respecto a bancada y otrorespecto a gua mvil. (SE ESTUDIR EN EL TEMA 4)

    Mecanismos con movimiento respecto a referencia fija.

    Los movimientos de todos sus puntos estn directamentedefinidos respecto a la Referencia Fija (bancada).

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Mecanismo Manivela Biela - Pistn

    El caso ms sencillo es el cuadriltero Manivela - Biela -Pistn.

    Rotacin - Traslacin (biela): Es un solo movimientoresultante respecto a bancada.

    Mecanismos con movimiento respecto a referencia mvil. Mecanismo de avance rpido.

    48

    El movimiento de uno de los puntos del mecanismo requiereser definido respecto a una referencia que no es la bancada. Esel caso de un dado que se desliza dentro de una gua mvil,como el que muestra las figuras siguientes.

    Rotacin - Traslacin (dado). Son dos movimientos, unorespecto a bancada y otro respecto a gua mvil.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    25/58

    11/10/2010

    25

    MOVIMIENTO PLANO DE UN SLIDO RIGIDO

    Traslacin pura

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    El slido rgido tiene movimiento de traslacin cuando el vector que une doscualesquiera de sus puntos se mantiene paralelo a si mismo.

    Traslacin rectilnea Traslacin curvilnea

    B

    A

    B`

    A`

    B

    A

    B`

    A`

    Vector AB es:Mdulo constanteDireccin constante

    49

    B

    A

    RA

    RB

    Y

    X

    B AR R AB+=

    ( )B AdR d ABdRdt dt dt

    = +

    0( )d ABdt

    =B AV V=

    MOVIMIENTO PLANO DE UN SLIDO RIGIDO

    Rotacin pura de B alrededor de A

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Cuando todos los puntos estn animados de movimiento menos unos que estn sobreun eje perpendicular al plano de movimiento, que es el eje de rotacin ( punto E).

    Vector EP es:Mdulo constanteDireccin variable

    E

    P

    Y

    E PR R +=

    50

    P

    RE

    X

    ( )P E d EPdR dRdt dt dt

    = +

    ( )0P E E

    P

    d EPV V V

    dt

    V EP

    = + =

    =

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    26/58

    11/10/2010

    26

    Movimiento plano general: TRASLACINROTACIN

    Anlisis del movimiento general.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Es el caso ms general y que da origen a la ecuacin fundamental de la cinemtica

    Traslacin pura Rotacin pura de B alrededor de A Movimiento General

    51

    A

    VA

    VAB+

    A

    B

    VBVA

    =VB

    VB,A

    A

    BVB,A

    Ecuacin de distribucin de velocidades.

    En el movimiento general de una barra se tiene que:

    Velocidad de B = Traslacin de A + Rotacin de B en relacin a AY

    Y

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Es decir

    El punto A tambin puede tener rotacin pura

    XRB

    RA

    A

    X

    B AV V A B+=

    ,B A B AV V V= +

    52

    Interpretacin

    La ecuacin fundamental de la cinemtica en el movimiento plano o ecuacin de distribucin develocidadesplantea que La velocidad del punto B es igual a la velocidad del punto A ms lavelocidad del punto B en relacin a A, esta ltima debida a la rotacin de B vista desde A. Es decirel punto B tiene una velocidad en relacin a A, que es VB,A.

    La VB,A es definida como la diferencia de las velocidades entre dos puntos de una misma barra.,B A B AV V V=

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    27/58

    11/10/2010

    27

    Trazado grfico (a escala ) de la Ecuacin de Distribucin de VelocidadesSupongamos como datos VA y direccin de VB, se puede calcular VB y VB,A.

    1. Trazar vector VA a escala y que pase por A.

    Ecuacin de distribucin de velocidades.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Y

    VA

    Direccin de VB,A

    2. Trasladar VA al punto B.

    3. Trazar la direccin de V B, A, (es una lnea perpendicular a AB) y que pase por VA,

    4. Trazar la direccin de VB, pasando por el punto B.

    5. Donde se interceptan las rectas trazadas en los pasos 3 y 4, encontramos V B, A y VB.

    ECUACIN DE DISTRIBUCIN DE

    53X

    X

    Y

    RBRA

    B

    A

    VA

    VB, A

    VB

    Direccin de VB

    VELOCIDADES

    Velocidad de B = Traslacin de A + Rotacin de B enrelacin a A(o rotacin de A)

    Es decir ,B A B AV V V= +

    Determinacin grfica (a escala) para el Mecanismo MotorCalcular VB conociendo la geometra del mecanismo, 2 y la direccin movimiento en B.

    La velocidad absoluta de

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    A2

    B

    VA

    VB

    VE

    E

    VAVB

    VBA

    3

    VDVC

    CD

    VCAVDA

    Los orgenes de todos los vectoresde velocidad absoluta de todos lospuntos de la biela se encuentranalineados sobre la lnea dedistribucin de velocidades

    cualquier punto de la biela seobtiene sumando la distribucinconstante VA y la distribucinaparente de cada uno .

    s r uc n e ve oc a es a so u as a o argo e a man ve a.

    Distribucinde velocidades constante a lo largo de la biela (VA).

    Distribucinde velocidades aparente a lo largo de la biela.

    Distribucinde velocidades absolutas de cualquier punto de la biela.

    Una vez conocida la velocidad VBA , se calcula analticamente 3

    BA 3V = . ABB A

    3V

    A B =

    Sentido de 3?Se obtiene interpretando la rotacin teniendo en cuenta lasvelocidades aparentes.

    aparente (color verde), y losextremos tambin alineados sobrela lnea de distribucin develocidad constante (color rosa).

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    28/58

    11/10/2010

    28

    Centro instantneo de rotacin.El movimiento plano ms general siempre equivale en cada instante a una traslacin( = 0 ) o a una rotacin ( 0 ) en torno a un punto llamado centro instantneo derotacin o polo de velocidades cuya velocidad es nula en el instante considerado.El Centro Instantaneo de Rotacin puede ser un punto propio o impropio del slido

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    El CIR est sobre la recta que pasa por el punto en cuestin y esperpendicular a la velocidad de este. (o sea la velocidad de unpunto es siempre perpendicular a la recta que lo une con el CIR).Vp perpendicular a IP

    (que le pertenece o no)A

    VP

    P

    I

    VA

    Todos los puntos tienen en este instante, un movimiento derotacin alrededor de I.

    Propiedades del C.I.R.

    55

    El CIR se puede hallar conociendo la direccin de las velocidades de dos puntos, ya queest en la intercepcin de las rectas que son perpendiculares a sus velocidades.

    p AV V

    IP IA= =

    *p

    V IP= EL mdulo de la velocidad de un punto es siempre proporcional asu distancia al CIR y el coeficiente de proporcionalidad es .Cuanto ms alejado est el punto del C.I.R. mayor es su velocidad.

    Centro instantneo de rotacin.CASOS POSIBLES EN LA DETERMINACIN DEL CIR:

    CASOS EVIDENTES:Cuando existe un punto O sin velocidad en un instante, este ser el CIR .

    O

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    B

    VA

    A

    I

    VB

    a)

    VB

    VA

    VC

    B

    CI

    A

    b)

    A

    VA

    VB

    Direccin de CIR

    c)

    B

    56 CASOS DE INDETERMINACIN:

    Casos en los que se desconocen datos (direccin de movimiento) por lo que hay querecurrir al teorema de los tres centros.

    b) Velocidades Paralelas y Perpendiculares a la recta que los une:los puntos estn alineados con CIR y por lo tanto sus velocidades.

    c) Velocidades paralelas e iguales (no necesariamente perpendiculares a la recta que los une)La traslacin del slido puede ser considerada rotacin entorno a un CIR que esta en el infinito endireccin perpendicular a las velocidades.

    .

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    29/58

    11/10/2010

    29

    Centro instantneo de rotacin.TIPOS DE CIR:

    CIR RELATIVO:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Son los CIR de los otros miembros al definir otra referencia diferente a labancada. Permiten obtener informacin de los movimientos relativos entremiembros.El CIR Relativo es el punto que pertenece a los slidos a y b y que tiene lamisma velocidad absoluta, por lo tanto, la velocidad relativa es nula.

    CIR ABSOLUTO:

    57

    Es el CIR definido respecto a la referencia de estudio, la bancada.El CIR Absoluto tambin es un centro instantneo Relativo, con la particularidadde que la velocidad absoluta en ese punto es nula y por tanto la velocidad relativatambin lo es.

    El N de CIR de un mecanismo es igual a nmero de combinaciones de los nmiembros mviles tomados de dos en dos. ( )1

    #2

    n nCIR

    =

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Movimiento relativo de 2 fijando la barra 4Movimiento relativo de 1 fijando la barra 3

    Centro instantneo de rotacin.

    I31

    I43

    I23

    58

    I24

    I21 I41

    Hay 6 CIR:CIR absolutos I21, I31, I41CIR relativos I32, I34, I24

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    30/58

    11/10/2010

    30

    Simulacin de todo el ciclo de movimientodel Mecanismo Manivela Biela Balancin

    Cambio de Posicin del CIR 31

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    A

    B

    A

    B

    O2 O4O2 O4

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Ventaja mecnica:

    Supongamos que tenemos un cuadriltero articulado, en el que por hiptesis suponemos que no hayrozamiento, ni fuerzas de inercia.

    I 2 4

    (2)

    A

    (4)

    B

    (3)VB

    ,

    Po r loqueM2 2 = M 4 4

    2 2 24 2 21 24 2 22V O I I I pI = = =

    4 4 24 4 41 24 4 44V O I I I pI = = =

    42V VI I=

    60

    VI2=VI4

    p2

    p4

    VAO2 VB O4

    42

    4 2= Ventaja mecnica

    pp

    =

    4 4 2

    2 2 4

    salida

    entrada

    M FVM

    M F

    = = =

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    31/58

    11/10/2010

    31

    Centro instantneo de rotacin.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    APLICACI N DE LA DETERMINACI N DEL CIR

    Conociendo el CIR de una barra se puede determinar la velocidad(mdulo, direccin, sentido) de cualquiera de sus puntos, por tanto eselemento clave en este anlisis.

    61

    Es un dato a tener en cuenta en el diseo de un mecanismo, ya que del dependen las condiciones a las que se someten los slidos.

    La posicin del CIR afecta a la velocidad de los puntos del mecanismo,por lo que permite predefinir la ventaja mecnica del mismo.

    Centro instantneo de rotacin.

    APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    I51

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Conociendo el CIR de una barrase puede determinar la velocidad(mdulo, direccin, sentido) decualquiera de sus puntos, portanto es elemento clave en este

    D

    5

    I31

    62

    an s s.

    O6 O4

    B

    C

    6

    2 3

    VB

    4

    A

    VC

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    32/58

    11/10/2010

    32

    Centro instantneo de rotacin.

    APLICACIN DE LADETERMINACIN DEL CIR

    I31

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    VA = 2 O2 A

    VA = 3 I A

    VB

    VA

    2 = 2 3O A IAS

    A

    3B4

    32

    63

    2 = 23O AIA

    Entonces

    VB = 3 IB

    La relacin de las velocidades de las barrasdepende de las distancias hasta el CIR.

    Centro instantneo de rotacin.APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    El CIR es un dato a tener en cuenta en el diseo de un mecanismo, ya que del dependen las condiciones a las que se someten los slidos.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    64

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    33/58

    11/10/2010

    33

    Centro instantneo de rotacin.APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    El CIR es un dato a tener en cuenta en el diseo de un mecanismo, ya que de

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    65

    Centro instantneo de rotacin.APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    El CIR es un dato a tener en cuenta en el diseo de un mecanismo, ya que de

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    Condiciones a las que se somete la rueda de uncoche con suspensin transversal?

    Premisa del Coche Automodelo: La no perdida deadherencia con el terreno.

    La posicin del CIR depende de la relacin delongitudes de las barras del cuadriltero del sistema de

    66

    suspens n, e cua e e garan zar os par me rosestablecidos para asegurar el correcto funcionamiento.

    Parmetros a cumplir:

    - ngulo de salida o caster, - ngulo de cada o camber - ngulo de avance.- ngulo de convergencia

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    34/58

    11/10/2010

    34

    Centro instantneo de rotacin.APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    La posicin del CIR afecta a la velocidad de los puntos del mecanismo, por lo que

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    permite predefinir la ventaja mecnica del mismo.

    Posicin de Acodillamiento /Brida de Amarre Rpido

    La VM es infinita cuando la velocidad angular a la salida es cero.

    4 2 4

    2 4 2

    salida

    entrada

    M F pVM

    M M p

    = = = =

    APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    Posicin de Acodillamiento / Plegador para Mesa

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    35/58

    11/10/2010

    35

    Centro instantneo de rotacin.APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    APLICACIN DE LA DETERMINACIN DEL CIR

    Posicin de Acodillamiento / til de Fijacin

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    36/58

    11/10/2010

    36

    TEOREMA DE LOS TRES CENTROS o de KENNEDY.

    Procedimiento para la determinacin de los CIR aplicando el teorema de Kennedy.

    Los centros instantneos relativos de tres piezas cualesquiera de un mecanismo, nonecesariamente consecutivas y con movimiento plano, estn siempre alineados.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .Se identifican los CIR relativos y absolutos aplicando propiedades.Para identificar los restantes CIR, se construye un polgono auxiliar que tenga tantos vrticescomo barras tenga el mecanismo en estudio.Los C.I.R. del sistema son los lados y diagonales del polgono.Se identifica el CIR buscado cuyo subindice corresponde a una pareja de Barras.

    Se forman dos Grupos de Barras. Cada Grupo tiene en comn la pareja de barras definidasanteriormente y una tercera barra diferente.

    71

    os re a vos e ca a grupo son conoc os y pasan por una rec a.En la intercepcin de la recta de cada grupo est el C.I.R. buscado y cumple que est en lnearecta con los dos anteriores. 2

    31

    4

    I13

    I12I32(132)

    (134) I14I34

    Grupo de Barras cuyos

    CIR relativos

    estn alineados

    Cuadriltero de CorrederaLocalizacin de los CIRLocalizacin de los CIR

    2

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    I34I13

    I41

    Mediante combinaciones de tresbarras se han de buscar : I13, I24

    31

    4

    Se localizandirectamenteI12, I23, I34, I41

    72

    I41I12I23I24 I13

    I12I32

    I14I34

    (132)

    (134)

    I24(241)

    (243)

    I41I21

    I23I43

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    37/58

    11/10/2010

    37

    Ruleta con rodadura pura

    Distribucin deVelocidades

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    p

    A

    B

    C

    p

    A

    B

    C A

    B

    C

    IIp

    I

    La ruleta gira respecto al punto que est en contacto con labancada, por lo que el CIR est en el punto I

    TEMA 3-Aceleraciones

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Aceleraciones en el slido.Ecuacin de distribucin de aceleraciones.

    Mtodos de determinacin de Aceleraciones:

    74

    grfico y analtico.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    38/58

    11/10/2010

    38

    TOLERANCIA HUMANA ante lasAceleraciones

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    75

    TOLERANCIA HUMANA ante las Aceleraciones

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Actividades Valor de Aceleracin

    Aceleramiento suave en un auto 0.1 g

    En el despegue de un avin jet 0.3 g

    Aceleramiento fuerte en un auto 0.5 g

    76

    Frenado de pnico en un auto 0.7 g

    Viraje rpido en un auto 0.8 g

    Viaje en carro de montaa rusa 3.5 g

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    39/58

    11/10/2010

    39

    Derivando respecto al tiempo (1)

    ( ) ( )P d JP d d JPdVJP

    dt d t d t dt

    = = +

    JP JPa = +

    Y

    J

    P

    RP

    Y ECUACIN DE ACELERACIONES: ROTACIN PURA alrededor de un eje que pasa por J

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Desarrollando el doble producto vectorial

    ( ) ( ) ( )a b c b a c c a b =

    ( ) ( ) ( )JP JP JP =

    Entonces queda2

    P JP JPa =

    X

    J

    ( ) 0Si JP entonces JP =

    J

    Y

    P

    Ta

    Na

    77

    tangencial normalPa a a=

    Ta

    Cambio del mdulo de la velocidad y es JP

    Si y son 0 entonces existe un Polo de Aceleraciones J que tiene aceleracin cero.

    2 2

    4 2 2 2 4 2P

    JP JP y JP JP

    JP JP JPa

    = =

    = + = +

    2 2

    T

    N

    JPTan

    JP

    a

    a

    = ==

    Na

    Cambio de direccin de la velocidad y es // JPX

    Pa

    A Ba a= B

    Aa

    B

    ECUACIN DE ACELERACIONES: TRASLACIN + ROTACIN

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    + =

    = 0

    Traslacin puraSi es cte entonces =0

    Rotacin pura de Balrededor de A

    A

    B

    A/B Aa

    Traslacin + Rotacin

    /B A B Aa a a= +

    Direccinde

    Ba

    A

    A

    /B Aa

    B

    78

    Interpretacin: La aceleracin del puntoB es igual a la aceleracin de otro puntoA ms la aceleracin del puntoBrespecto deA.Esta ltima es debida a la rotacin de B respecto deA y ser igual a la suma de la aceleracin tangencial y normal.

    Ecuacin fundamental de la aceleracin en el movimiento plano

    2B A AB ABa a = +

    / /B A B A B AT Na a a a= + +

    /B A B Aa a a= +

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    40/58

    11/10/2010

    40

    MTODO GRFICO PARA LA DETERMINACIN DE ACELERACIONESMecanismo Motor: Supongamos como datos la geometra, velocidad y aceleracin angular de la barra 2

    22

    2 2 2T N

    A A A O A O Aa a a = + = I 41 ()

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    3 . . . .

    VA = 2 O2 A = 3 * IA

    Aa

    2 23

    O A

    IA

    =

    2/ 3

    NB A ABa =

    I 31

    A

    2,B

    79

    Hasta ahora se conoce en el problema:

    Aa

    mdulo, direccin y sentido conocidos

    / N

    B Aa

    mdulo, direccin y sentido conocidos

    / T

    B Aa

    direccin conocida ( AB)

    Ba

    direccin conocida

    Cinema de aceleraciones

    Direccin de / TB Aa

    Ba

    Aa

    / N

    B Aa

    Direccin de Velocidad yAceleracin del Punto B

    J

    Cuadriltero articulado: Se conoce la aceleracin angular de la barra 2 y la aceleracin normal delos diferentes puntos.

    MTODO GRFICO PARA LA DETERMINACIN DE ACELERACIONES

    B

    32

    22 2 2= + =

    T N

    A A A O A O Aa a aBarra 2

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    CINEMA DE ACELERACIN

    B A B Aa a a= +

    Barra 3

    / /

    T N

    B A B A B Aa a a a= + +

    2/2 B AN V= =

    Aa

    O2 O4

    A

    22

    24Aa

    razar a esca a y a par r e o o e ace erac ones a

    aceleracin (A gira respecto a O2).

    BA

    a

    Para calcular trazar las componentes de las aceleracionesdel punto B referidas al punto A, la normal que es conocidaporque se conoce la 3 y luego se traza la direccin de latangencial a partir de esta y perpendicular a ella.

    80

    AB

    Barra 42

    24 4

    4

    BN V VB O B ya queRO B

    a = = =

    T

    T

    Ba

    BA

    a

    /

    N

    B Aa

    N

    Ba

    Se traza la aceleracin normal del punto B referido a otropunto del mecanismo (O4).

    Trazar la direccin de la tangencial a partir de esta yperpendicular a ella.

    Aa

    Ba

    En la intercepcin de las dos tangenciales est el punto de ladesde el polo de aceleraciones y la desde la

    BA

    a

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    41/58

    11/10/2010

    41

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    81

    TEMA 4- Movimiento relativo

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Ecuacin de velocidades.

    Ecuacin de aceleraciones.

    Aceleracin de Cor iolis.

    82

    .

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    42/58

    11/10/2010

    42

    ECUACIN DE VELOCIDADES.El movimiento de un slido puede ocurrir segn dos casos diferentes:

    1 Caso: Todos los puntos del sl ido se m ueven respecto a un m ismo sistema de referencia.Tema 2

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    X

    Y VA

    VB

    A B

    VA

    VB,A

    VB

    B A B,AV V V= +

    B,A B AV V V=

    83

    .Tema 4

    F

    A

    M

    Existen 3 puntos A:

    Punto AM Movimiento del punto A respecto a M: generaVelocidad Relativa.

    Punto AF Movimiento del punto A respecto a F: generaVelocidad Absoluta.

    Punto A propiamente dichoAM/F : Movimiento del punto AM respecto a F,

    genera Velocidad Arrastre.

    ECUACIN DE VELOCIDADES SEGN DOS CASOS DIFERENTES.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    B A B,AV V V= +

    2 Caso: Movimiento Relativo.

    84

    F

    A

    MConsecuencia: Movimiento de arrastre es el queexperimenta el punto A M respecto a la referencia F:Velocidad de arrastre.

    es decir Vabsoluta = Vrelativa + Varrastre

    F M FMA A A

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    43/58

    11/10/2010

    43

    a b so lu ta a r ra s tre re la tiv aV V V= +ECUACIN DE VELOCIDADES Y ACELERACIONES.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    absoluta arrastre relativa r a a a 2 V= + +

    ECUACIN DE ACELERACIONES.

    Derivando la ecuacin de velocidades se obtiene:

    85absoluta arrastre relativa coriolisa a a a= + +

    r c2 V a = Es a Ace erac n comp ementar a" oAceleracin de Coriolis"

    Por lo que:

    Aceleracin de Coriolis

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    r1

    r2

    ,

    Vrel

    a cor

    86

    Fi

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    44/58

    11/10/2010

    44

    ACELERACIN DE CORIOLIS.

    La aceleracin de Coriolis surge por dos razones:

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    La aceleracin relativa no mide la variacin de la velocidadrelativa desde la referencia fija sino desde la mvil.

    La aceleracin de arrastre solo mide una parte de la variacin dela velocidad de arrastre.

    87

    Casos en los que Aceleracin de Coriolis es nula:

    Si el movimiento de arrastre tiene traslacin pura,

    =o.

    Si la Vr=0

    Si la Vr y tiene la misma direccin.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    88

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    45/58

    11/10/2010

    45

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    89

    Caso Especial:

    Dado con Articulacin Desplazada

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    90

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    46/58

    11/10/2010

    46

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    91

    (6)

    (5)

    B

    D(6)D

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    O

    (2)

    (3)

    A

    2

    Mecanismo MquinaHerramienta de RetornoRpido: Cepilladora

    92

    C

    (4)

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    47/58

    11/10/2010

    47

    ElevalunaUniversitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    93

    Gua Recta

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    3

    3 4

    4

    94

    2

    1

    2

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    48/58

    11/10/2010

    48

    Gua Curva

    4

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    (2)

    (3) A

    2,2

    2(4)

    (3)aT3/4 VA 3

    V3/4

    aN3/4

    a 3/4VA 4

    95

    2

    4

    2

    4

    Principios del anlisis Esttico-Anlisis del movimiento teniendo en cuenta la accin de las fuerzas.-

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .-Aplicacin de las Leyes de Newton.

    Leyes de Newton1 Ley de Newton

    2 Ley de Newton

    3 Ley de Newton: Las reacciones son iguales a las acciones opuestas.

    ( )

    d m VF m a

    dt= =

    0 0i ii iF M= =

    96

    .

    Clasificacin de las fuerzas: Internas y Externas

    Tipos de fuerzas Externas:-Peso.-Fuerza Motriz (de valor positivo, aporta energa)-Fuerza de Inercia-Fuerza Resistente (se opone al movimiento).

    til: Realiza trabajo til (corte de chapa)Pasiva: Provoca prdidas (rozamiento)

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    49/58

    11/10/2010

    49

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    Conocidos F2y la direccin de E

    Caractersticas de la transmisin de esfuerzo.

    F2: Fuerza Motriz que aporta energa.

    A

    2

    B

    R

    3

    E

    97

    , .

    El aplicar F2 en P es igual que aplicar R en C.

    Para equilibrar estticamente el sistema, elhombre tiene que hacer una fuerza E en C llamadaEquilibrante de manera que:

    F2

    O2

    P

    O4

    4

    E = - R

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Transmisin de esfuerzos.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    El mismo comportamiento ocurre si se aplica un par M2:

    A2

    3

    B

    4

    M2 : es el par de entradaME : es el par de equilibrio.MR: es el par transmitido.

    98

    O2

    M2

    O4

    MRE R=

    El par M2 substituye a la fuerza cuya accin est en el mismo sentido de F.

    2 2*AM F O A=

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    50/58

    11/10/2010

    50

    Reglas a cumplir:

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    -descomponerse siguiendo las reglas de la esttica grfica.

    2- Una fuerza slo puede transmitirse a otro miembro o a un apoyo si pasa por el puntode contacto es er endicular a la su erficie de contacto.

    F1I

    F12F1 + F2 = F12

    F2

    99En una articulacin pueden transmitirse fuerzas de un miembro a otro en cualquierdireccin con tal de que pase por el centro de la articulacin.

    FF

    F'

    F''

    Determinacin de la Fuerza que F2 transmite al punto C.Trazar Lnea de Prolongacin de F2 y de la barra 3. En la intersecc in esta el punt o I.Unir O2 con I.

    Trazar paralelas a las rectas O2I y AI y que pasen por el extremo de F2.

    Trasladar la magnitud de F2 al punto I.

    En las intersecciones estn las componentes FA y FO 2.La fuerza FA en la barra 3 es la misma en A y en B..

    En la interseccin de la direccin de FB y la direccin de R esta el punto II.

    B.

    Trasladar la fuerza resultante transmi tida R al punto C.

    Unir O4 con II.Trazar paralelas a las rectas O4 II y C II y que pasen por el extremo de FB.

    En las intersecciones estn las componentes R y FO 4.

    La fuerza Equili brante en C es igual a R pero de sentido opuesto .Las componentes que se transmiten hacia los apoyos se anulan con las reacciones.

    100

    CF2

    O2

    P

    A

    2

    B3

    O4

    4R

    Fo2

    FAFB

    E

    Fo4

    R

    Ro2

    Fo4

    Ro4

    Fo2

    F2I

    IIFA FB

    E = - R

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    51/58

    11/10/2010

    51

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza E uilibrante

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Principio de superposicinEl principio de superposicin dice: Si dos o ms sistemas de fuerzas son capaces porseparado, de mantener en equilibrio un mismo conjunto de slidos rgidos, el sistema queresulta de superponerlos, tambin lo mantendra en equilibrio.

    A(3)

    B

    E

    E

    101

    (2)

    RO2

    P

    O2

    RO4

    R

    R (4)

    O4

    FO4

    RO4RO2

    FO4

    O2FO2

    F2

    F2

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Mtodo Analtico de determinacin de la Fuerza Equilibrante.

    Aqu se plantean dos mtodos para calcular la transmisin de fuerzas:

    -Mtodo Newtoniano.

    102

    - Mtodo de los trabajos virtuales.

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    52/58

    11/10/2010

    52

    Mtodo Newtoniano:

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    .

    M1

    O2

    F1

    P

    A

    F322BARRA

    M1

    O2

    P

    (2)

    F1

    AC

    F2

    O4

    (4)

    (3)

    103

    Aplicamos las Condiciones de Equilibrio 0 0F y M= = FO2

    2 1 320

    OF F F F = + + =

    2 1 1 2 32 20OM M F O P F O A= + + =

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    Mtodo de los trabajos virtuales.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    r nc p o e os ra a os rtua es. e oc a es v rtua es.

    Un sistema mecnico (slido rgido), interconectado con pares cinemticos, est en equilibrio s esnulo, el trabajo producido por las fuerzas aplicadas en la realizacin de pequeos desplazamientos

    virtuales, compatibles con las ligaduras (restricciones o enlaces) del sistema.

    Tipos de fuerzas Actuantes

    Interiores: Se transmiten de partcula en partcula.

    104

    Los trabajos de las Fuerzas Interiores y de las de Enlaces se anulan.

    Trabajo de las Fuerzas Aplicadas

    ( )int . . enl aplicn n nact n n nn n

    dW F dr F d r F d r F d r = = + +

    0naplic aplic n

    n

    dW F d r = =

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    53/58

    11/10/2010

    53

    Anlisis esttico del slido en movimiento planoTEMA 5

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    C(3 )B

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    M 2 F 2

    A

    3

    (4 )d 2

    drPP

    c

    drE

    (2 )

    E =?

    O 2 O 4

    Se deriva la expresin de los Trabajos Virtuales

    105

    Obtenindose las Potencias Virtuales.

    3 2 22 0

    P C EF V F V E V M + + + =

    2

    2 3 2 0P C E

    d r d r d r d F F E M

    d t d t d t d t

    + + + =

    Principios del anlisis dinmico: Todas sus piezas estn en un plano comn de simetra o un plano comn de inercia.

    Anlisis dinmico del slido en movimiento plano.TEMA 6

    Fuerza de inercia del mecanismo.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    . Se ha de tener en cuenta la masa de los elementos del mecanismo debido a que la aceleracin que

    alcanzan las masas generan otras fuerzas.

    Se considera que la masa del cuerpo est

    concentrada en G y que existe movimientode traslacin de G y rotacin respecto de G.

    Fn = m * aG G = IG *

    G=

    m, IG

    G

    rn

    MGFn

    F1

    F2

    Fn

    106

    FUERZA DE INERCIA DEL MECANISMO.

    Criterio de Newton: Plantea la ecuacin para el equilibrio dinmico de una partcula o slido rgido, cuya masa estconcentrada en G.

    Principio de DAlembert: En una partcula acelerada, las sumas de las fuerzas que actan sobre ella, incluyendo la deInercia, es nula.

    F3

    iF F 0n+ =

    F m a=

    i F 0m a =

    i

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    54/58

    11/10/2010

    54

    El Criterio de DAlembert trata la dinmica bajo los principios de la esttica(no se generan esfuerzos sino que solo se transmiten).

    Anlisis dinmico del slido en movimiento plano.TEMA 6Fuerza de inercia del mecanismo.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Existe una fuerza Fi igual y contraria que se opone a su avance. Existe un Par de Inercia Mi igual y contrario que se opone a que gire.

    F1

    F2

    F3 Fn

    m, IG

    G

    MG

    Mi

    Fi

    R

    n iF F 0n

    + =

    0GR m a =

    i

    ( )M 0G n Gn

    F I =

    M 0G in

    M+ =

    107

    a masa m n ca a res s enc a que ene un s o a no e arse ace erar nea men e.El momento de Inercia I indica la resistencia de este a no dejarse acelerar angularmente.

    POR LO QUE: A mayor MASA del SLIDO y mayor Momento de Inercia:

    Es necesario aplicar mayor par de rotacin para acelerarlo, sin embargo mayor energa cintica seacumula. Por ejemplo al utilizar un Martillo.

    Anlisis dinmico del slido en movimiento plano.TEMA 6

    Centro de percusin.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    108

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    55/58

    11/10/2010

    55

    c O'G

    Centro de percusin.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    F

    Distribucin de la aGdebida a la Traslacin

    El punto donde golpea lapelota se considera puntode percusin y donde estla mano el punto derotacin percusivo.

    109Distribucin de la aTdebida a la Rotacin

    a masa e s o estconcentrada en O y Ocomo masas puntuales.

    El anlisis dinmico se realiza partiendo de los principios de la esttica, por lo quetambin se utiliza el Principio de los Trabajos Virtuales, pero con la consideracin de

    Anlisis dinmico del slido en movimiento planoTEMA 6

    Determinacin de la Fuerza Equilibrante

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    las fuerzas y pares de Inercia.

    Trabajo Virtuales de las Fuerzas Aplicadas

    A

    (2)

    (3)

    (4)

    B

    ME

    G2

    G3

    G4

    F2

    F3

    C

    110

    naplic aplic n

    n

    r= =

    Obtenindose las Potencias Virtuales.

    2 2 3 3 4 4 2 3 42 2 2 3 4 2 3 4 0

    A C E i G i G i G i i iF F F F M V F V M V V V M M M + + + + + + + + + =

    O OM2

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    56/58

    11/10/2010

    56

    Debido a la complejidad geomtrica de los elementos en los mecanismos o a que su masa no eshomognea (densidad variable), estos son sustituidos por otros ms simples pero

    Anlisis dinmico del slido en movimiento plano.TEMA 6

    Sistemas dinmicamente equivalentes.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    dinmicamente equivalentes es decir que tengan los mismos comportamientos dinmicos.Este procedimiento consiste en sustituir las piezas reales de los mecanismos por otras ms sencillas

    cuyas masas estn supuestamente concentradas en un punto.

    Condiciones de sistemas dinmicamente equivalente.

    G

    mGm 2

    m1

    G

    m, IG

    111

    1. La suma de las masas puntuales elegidas es igual a la masa real del mecanismo.m1 + m2 + .............. + mn = m

    2. El centro de gravedad G debe estar en la misma posicin que el mecanismo original, tal que lasuma de los pares (estticos) que producen las diferentes masas sea igual a cero, as como lo esel de la masa considerada en el centro de gravedad:m1*r1 + m2*r2 + ............+ mn*rn = m*rG = 0 ya que rG = 0

    3. El momento de inercia polar IG debe ser tambin el mismo:m1*r12 + m2*r22 + ............+ mn*rn2 = m*rG2 = IG

    Comportamientos de la carga y del motor en las mquinas cclicas:

    El par de la carga es constante pero el par motor es variable:- Motores de combustin.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    Dinmica de los sistemas con un grado de libertad.TEMA 7

    El par de la carga es variable pero el par motor es constante:- Punzonadoras, bombas alternativas, etc.).

    Debido a las elevadas fluctuaciones del el par motor y/o de la carga, se precisaVolante de Inercia, para conseguir una velocidad de rgimen cas constante (ocon las menores f luctuaciones posibles).

    63 300

    Volante (Polea 2)

    (Polea 1)

    2 1

    Eje motor

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    57/58

    11/10/2010

    57

    Dinmica de los sistemas con un grado de libertad.TEMA 7

    Energa cintica de un mecanismo.En los sistemas de un GLla energa cintica total de un mecanismo es la c cE E=

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    suma de las energas cinticas de cada una de sus partes (barras): nEnerga Cintica de un mecanismo segn los tres casos de movimiento:

    Rotacin Pura Movimiento general. Traslacin Pura

    O

    GBarra 2

    21=O eselCIRA

    B

    (1)

    (2)

    G

    I

    VG

    j

    VG

    113

    2c O

    ( )22 22 2 21 1 2 2c O GE I I m OG = = +

    EC2 deRotacin

    EC2deTraslacin

    O1O2

    (3)

    2

    22

    12c I

    E I =

    ( )2

    22 22 2 2

    1 1

    2 2c I GE I I m IG = = +

    2 21 1 2 2n Gnc n n G n

    E I m V = +

    21 2nc n Gnn

    E m V=

    2

    22 22 2 2 2

    1 1

    2 2c GE I m OG = +

    2 22

    1 1

    2 2n nc G n n GE I m V= +

    2

    22 22 2 2 2

    1 1

    2 2c GE I m IG = +

    Dinmica de los sistemas con un grado de libertad.TEMA 7

    Energa cintica de un mecanismo.

    Permite sim lificar el anlisis dinmico de los mecanismos ue funcionan en R imen no Estacionario.Teora de la Reduccin

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    . Plantea que toda la energa cintica del mecanismo es reducida a un punto, en el que se colocar unabarra (VOLANTE) que tendr la misma energa cintica del mecanismo.

    Momento de inercia reducido (Ir) a un eje principal.

    Se llama momento de inercia reducido de un mecanismo al momento de inercia de un slidocon movimiento de rotacin (volante), que montado en el eje de reduccin y girando con l,tiene la misma energa cintica que todo el mecanismo. IR = IV

    EC del mecanismo ser:2 21 1

    2 2n n nc n G G nE m V I

    = +

    114

    eje dereduccin

    IR

    O1 O2

    n

    Ec del slido que rota en eje de reduccin 21

    2VC R R

    E I =

    V nC CE E=

    2 2 21 1 1 2 2 2n nR R n G G n

    I m V I = +

    Si

    2 2

    On n

    Gn nR n G

    j R R

    VI m I

    = +

  • 5/20/2018 MEcanismos I

    58/58

    11/10/2010

    58

    Dinmica de los sistemas con un grado de libertad.TEMA 7

    Energa cintica de un mecanismo.

    Para Reducido a un Eje es el par que aplicado en el eje de reduccin, producira en un pequeo

    Par reducido a un eje.

    Universitat Politcnica de Catalunya

    Escola Universitria d'Enginyeria TcnicaIndustrial de Barcelona

    Amelia Npoles AlberroDepartamentd Enginyeria Mecnica

    MR

    R

    A

    VA C

    FA FC

    VC

    3

    M3

    movimiento del mecanismo, el mismo trabajo que producen las fuerzas realmente aplicadas.

    MRes un Par ReducidoM3 es un Par Resistente o Equilibrante

    3 3 R R A A C CM F V F V M = + +

    115

    .Llamaremos masa reducida a un punto R de un mecanismo, a la masa mR que colocada en ese puntoy movindose con l, tendra ella sola la misma energa cintica que todo el mecanismo real.

    21 2mRC R R

    E m v= La masa reducida es considerada masa puntual, por lo que desaparece la EnergaCintica debida a la rotacin.

    2 2

    A

    A A

    Gn nR n Gn

    n nR R

    vm m I

    v v

    = +

    La masa reducida depende de lasvelocidades por lo que es variable, y porende de la posicin del mecanismo.

    2 21 1 2 2T nC n G Gn n

    E m v I = + m TRC CE E=