Les polítiques públiques en elsLes polítiques públiques en elsLes polítiques públiques en els Les polítiques públiques en els nous escenaris macroeconòmics. nous escenaris macroeconòmics.

Llasts o palanques per a la Llasts o palanques per a la recuperació econòmicarecuperació econòmica

G.Lopez-CasasnovasCTESC Barcelona 8 de Maig del 2012CTESC, Barcelona 8 de Maig del 2012

Han passat moltes coses des de que Espanya començà a construir el seu estat deEspanya començà a construir el seu estat de

benestar. I les que estan passant avui fan é i l imés necessaris els canvis

• Arribar tard ha de poder voler dir que aprenem• Arribar tard ha de poder voler dir que aprenem dels errors

• Espanya ha viscut per sobre de les sevesEspanya ha viscut per sobre de les seves capacitats reals (un 10%: pes de l’ajut UE primer, del desequilibri exterior després i efecte-i d l b b ll ) L’ l ti it t d lriquesa de la borbolla). L’elasticitat de la

despesa social, en part frenada pel tàndem Rato-Solbes Toca redreçar i tornar a la realitatRato Solbes. Toca redreçar i tornar a la realitat

• A favor de l’estat de benestar contra els seusA favor de l estat de benestar, contra els seus entusiastes...

L bj ti d l i• Los objetivos de programas en los primeros días, programas preescolares, escolares y entrenamiento para el trabajo hacen queentrenamiento para el trabajo hacen que decrezca, con la edad, los porcentajes de retorno en inversión de capital humanoretorno en inversión de capital humano.

• Necesidad de una mejor aproximación• Necesidad de una mejor aproximación coordinada para comprender la salud y el desarrollo humano: integrado a lo largo deldesarrollo humano: integrado a lo largo del ciclo vital y entre diversos resultados.

LA SITUACIÓ RELATIVA DE RENDA INTERGENERACIONALINTERGENERACIONAL

LA SITUACIÓ RELATIVA DE RENDA INTERGENERACIONALINTERGENERACIONAL

JI Ruiz Conde et al (FEDEA, 2010)

JI Ruiz Conde et al (FEDEA, 2010)

Una creixent literatura acadèmica ha investigat el rol del sector públic a les funcions d’estabilització, assignació i distribució. Però no només en l’impacte de la despesa pública i la imposició, sinó també en el paper de les regles i de

les institucions i l’abast de privatització d’algunes activitats públiques:

així Mueler (1997), Persson i Tabellini (2001), Shleifer i Vishny (1998), Strauch i Von Hagen (2000), Tanzi i Shucknecht (1997, 2000),Gwartney i

altres (2002).

• Teories econòmiques del creixement endògen…e dòge

1- anàlisi agregada,

a. primer amb la revisió dels treballs que han modelitzat empíricament la contribució de la

despesa pública, com a una variable més, a la funció de producció –creixement econòmic-, i a la desigualtat de renda –polarització social:

perspectives (neoclàssica, de capital humà i d’externalitats del capital social en algun cas), i

relatius a distints països i a moments diferents del temps.

b. No només en el seu rati PIB sinó també en el

vector de la seva composició.

...Així en el pes de l’acció directa de les Administracions Públiques versus de l’accióAdministracions Públiques versus de l acció concertada, aproximades per

• (i) el pes del consum públic (i del capítol 1 del pressupost en particular en sous i salaris per apressupost en particular en sous i salaris, per a emfatitzar el residual que suposa el capítol 2 de compra de béns i serveis dintre del consumcompra de béns i serveis, dintre del consum públic), i en el seu cas el capítol 4 de transferències corrents a empreses i famílies, p ,sobre el total de la despesa pública ordinària, i

• (ii) el pes de la inversió i de les transferències de capital sobre la despesa pública total. p p p

Categories de despesa: (i) pagament d‘interesos(amb relació contínuament negativa entre el seu pes al PIB i l’eficiència estimada

d’ t d )d’aquesta despesa); (ii) retribucions de funcionaris, pensions i altres compensacions

(relació inicialment positiva, tot i que ràpidament descendent); (iii) Subsidi d’atur (amb una relació que evoluciona del negatiu, en nivells molt(iii) Subsidi d atur (amb una relació que evoluciona del negatiu, en nivells molt

baixos, al positiu, per a tornar a la relació negativa per a valors alts) (iv) finalment, l’educació, el capital humà i I+D (amb relació creixent si bé tocant

sostre a nivells ja molt alts en el seu pes/ PIB),

Gràfic 1: Il·lustració gràfica de la relació entre eficiència i despesa

Font: elaboració pròpia

Els canvis demogràfics i del mercat de treball requereixen un noude treball requereixen un nou

enfocament de justícia jintergeneracional

• La constatació d’on sorgeixen les desigualtats també: les capacitats cognitivesdesigualtats, també: les capacitats cognitives i no cognitives, des del naixement, fan a les polítiques públiques que ‘els nens i les donespolítiques públiques que ‘els nens i les dones primer’

• El treballador poc format, sovint negligit, segon.

Taxes de retorn de la inversió en K HumàTaxes de retorn de la inversió en K Humà

La comparativa de nivells de despesa social no aporta llum al diagnòstic dels problemes:no aporta llum al diagnòstic dels problemes: Tots volem més; la dinàmica i no l’estàtica

i t l titi it timporten per la competitivitat

• Les economies ‘eficients’ (high powered): el sector públic com a palanca o com a llast (els serveis no comercialitzables marquen diferències)comercialitzables marquen diferències)

• Capital humà i capital social com a forces de competitivitat (‘Les 3 Ks’ Nota d’Economia)competitivitat ( Les 3 Ks Nota d Economia)

• El ‘què’ i el ‘com’ de l´’actuació pública més que el ‘quant’ importa (La qualitat de la despesa pública,q p ( q p pCentre d’Economia Industrial de la UAB)

• La doble seqüència entre desenvolupament ò i i d i l i ieconòmic i despesa social i viceversa.

Les opcions a la sanitat a manera d’exemple

Fuentes: Cotizaciones,impuestos generales,i t l ti

Mecanismos financieros:Imptos. (direct/indirect),

Gastos fiscales

Intermediario financieroEstatal/regional, Seg.SocialMutualidades Fondos Privadosimptos selectivos,

primas y preciosContribuciones sociales

Ahorro

Mutualidades, Fondos Privados, HMOs

GASTO/PIB BAJO TUTELA PUBLICA

Cobertura poblacional (universal/restrictivo)Cobertura poblacional (universal/restrictivo)

Modified from Busse R, et al (Feb 2007) HNP “Analyzing changes in Health Financing Arrangements in High-Income Countries

La paradoxa de ‘més sector públic’La paradoxa de més sector públic

• Menys capacitat redistributiva per la banda de la despesa

• Més inequitat per la de la dualitat fiscal per la banda de ingresosg

• Universalisme: tot per tots de la millor qualitat, no. Tothom és ‘elegible’ però no tothom ésno. Tothom és elegible però no tothom és elegit, sí.... L’exercici obliga a la priorització.

• Equitat d’accés i biaixos (per educació i renda)• Equitat d accés i biaixos (per educació i renda) en la utilització

Prioritzar és tant necessari com a complicat

P l líti N é ' té l• Per al polític. Només s'entén la discriminació positiva (no la negativa! el debat dels 67 anys...). Cirurgia fina necessària, a la vista del gradient entre esperança de vida i classe social...

• Per al gestor públic: les proves de e a gesto púb c es p o es denecessitat i mitjans requereixen capacitació. L’equitat d’accés és méscapacitació. L equitat d accés és més còmode... Però menys efectiva!

Davant de la dificultat de pactar continguts, pactar procedimentsSigui a qui sigui a qui li toqui enfrontar se als problemes:• Sigui a qui sigui a qui li toqui enfrontar-se als problemes: consensuar mètodes (en el vel de la ignorància) tant raonables socialment com impermeables a la batalla ‘ liti ’‘politiquera’

P ex : ordenació de prestacions per cost efectivitat;P. ex.: ordenació de prestacions per cost efectivitat; finançament diferenciat (preus públics) per a les utilities;cap despesa ordinària per a un ingrés fora de cicle; cap partida de despesa pressupostada per sota de lapartida de despesa pressupostada per sota de la liquidada sense justificació (la simètrica per als ingressos); forçar la inclusió de costos socials o de llarg termini sobre generacions futures amb taxa determini, sobre generacions futures, amb taxa de descompte predeterminada; cap norma nova sense identificar la vella que substitueix; cap llei important sense la identificació de costos i beneficis i mesuressense la identificació de costos i beneficis i mesures sobre les que serà avaluada. Etca.

Alguns problemes detectats incidents en la que ha de ser nova Política Social

P i tè i / t d l f t lit• Persistència /augment dels factors que penalitzen l’accés a l’ocupació del cada vegada més gran número de persones poc capacitades per a integrar-se en un p p p p gmercat laboral canviant.

• Disminució constant del poder adquisitiu de persones i ll b t d l d l èti i dllars, en bona part causa del model energètic i de creixement que impulsa l’augment de l’IPC.

• Disminució de l’equitat i la percepció d’equitat intra e• Disminució de l equitat i la percepció d equitat, intra e intergeneracionalment, agreujada/provocada per les mesures de contenció de la despesa i de creixement de l ió fi l ’ d t f f t l i ila pressió fiscal que s’adopten per a fer front a la crisi, que recauen especialment en determinats col.lectius. Dificultats greus per als joves.Dificultats greus per als joves.

Problemes detectats incidents en la que ha de ser nova Pol Social

F lt d fi d l i t d l i tit i i• Falta de confiança dels ciutadans a les institucions i organitzacions polítiques i aparició de nous canals i formes de participació ciutadana i d’actuació, al marge p p , gde institucions i organitzacions polítiques.

• Mals resultats de tots els nivells d’educació malgrat que l d di b f ióels recursos de que es disposen, amb una formació que

no connecta amb el mercat laboral. • Greus dificultats per al desplegament de l‘últim dreu• Greus dificultats per al desplegament de l últim dreu

subjectiu reconegut: rebre atenció per a les situacions de dependència i per aconseguir un sistema sostenible,

é fi i t i it ti t t t d l d lmés eficient i equitatiu tant en aspectes del model com de la seva gestió.

Problemes detectats incidents en la que ha de ser nova Pol Social

I t d l f t it i• Increment dels factors que provoquen situacions d’exclusió social especialment greus en els col lectius més dèbilscol.lectius més dèbils.

• Complexitat de respondre equitativament a les necessitats socials que planteja una realitatnecessitats socials que planteja una realitat heterogènia i canviant de les estructures familiarsfamiliars.

• Les TIC introdueixen canvis profunds i a gran velocitat a tots els nivells La consolidació ivelocitat a tots els nivells. La consolidació i expansió harmònica de la societat del coneixement és un repte destacat. p

Problemes detectats incidents en la que ha de ser nova Pol Social

• Sistemes de governança en alguns casos obsolets que no afavoreixen la participació ciutadana en el disseny elno afavoreixen la participació ciutadana en el disseny, el seguiment i l’avaluació de polítiques i serveis socials, ni la diferenciació de rols entre lo públic i lo privat.

• Polítiques i serveis públics poc flexibles, molt sectorializats i poc adaptables al nou context social i a les seves demandes Débils en construcció d’aliancesles seves demandes. Débils en construcció d aliances entre sectors que comparteixen usuaris/polítiques.

• La solvència del nostre sistema de benestar, i no nomésLa solvència del nostre sistema de benestar, i no només la seva sostenibilitat, es troben avui amenaçats.

Els pactes nacionals com avantatgep gTerritori ‘clúster’: el sentit de pertinença i la major homogeneitat interna

permeten avui acords nacionals que son molt díficils a nivell d’estat espanyol (o de UE) donada la seva major variança (de renda i benestar).

Un FROB per a les Administracions (locals en particular): Fusions fredes, calentes i prioritzacions competencials segons plans de reestructuració

d dordenada

Una negociació col lectiva centrada en costos unitaris de provisióUna negociació col.lectiva centrada en costos unitaris de provisió (retribucions/ productivitat).

Poliarquies vs jerarquies: O més autogestió i responsabilització financera conseqüent o acceptació dels mecanismes de transmissió del responsable finançadorp ç

Agenda• Acabar amb la departamentalització-

segmentació de les polítiques públiquessegmentació de les polítiques públiques• Integrar l’anàlisi de benestar pensant en els

beneficiaris: pensions impostos/prestacions ibeneficiaris: pensions, impostos/prestacions i polítiques ocupacionalsD t d l f d l t• Depenent de la reforma dels mercats laborals, una diferent combinació de

kf lfworkfare-welfare• Més priorització a l’acció pública. p p

Desigualtats inaceptables i evitables.Paternalisme llibertari?

• Més formació en gestió.

...No esperin aplaudiments per a la tasca encomanada. Simulem-los, si més no, pel , , psentiment d’haver fet els deures...

MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ