I

FOTOGRAFÍA DEL CEL

27e CONFERENCIA DONADA EN L'ATENEU BARCELONÉS

E L D Í A 30 D ' A B R I L

JOSEPH COMAS SOLA

Exlrct deis nums. 41 y 42 del

^utlleti del Ccufre Excursionista de Catalunya

BARCELONA T i p . «L'AvENf»: RONDA DE L 'UNIVERSITAT, 4

1898

vT

/̂ ^ • ) í - 9 2 5 é c 2!)

FOTOGRAFÍA DEL CEL

FOTOGRAFÍA DEL CEL

CONFERENCIA DONADA EN L'ATENEU BARCELONÉS

EL D Í A 30 D'ABRIL

PER

jbSEPH COMAS SOLA

Extret deJs nums. 41 y 42 del

^ButUcti del Centre Excursionista de Catalunya

BARCELONA Tip. «L 'AVEN5»; RONDA DE L'UNIVSRSITAT, 4

1898

SENYORS:

Enemich d'exordis y d'artificis retórichs que s'avenen molt poch ab qüestions científiques, entraré immediata-ment en materia pera resumir breument y ab tanta clare-tat com me sigui possible l'estat actual de la Fotografía celeste, procurant al mateix temps exposar ab tot son relleu lo valor de les meravelloses conquistes que ha lograt fins avuy aquest potentíssim medi d'investigació.

Segurament que cap deis grans descobriments del nos-tre sigle ha satisfet tant les esperances en ell posades com la Fotografía; y dich mal satisfer, puix la verdadera expressió seria superar, ja que ningú podia preveure 40 anys enrera ia trascendental importancia y'l desenrotllo immens que ab lo temps havia d'adquirir l'admirable des-cobriment de Niepce y de Daguerre. Totes les ciencies y les arts totes han tret profitosos resultats de la placa foto-gráfíca, de la retina del savi, segons expressió de .{anssen, d'aquesta película sensible a les ondulacions etérees, a quals preciosas proprietats s'hi deueh innombrables y bellíssi-mes revelacions en tots los rams del saber. Pero l'Astrono-mia, l'imponderable ciencia del Cel, ha sigut, sens dupte, •entre les moltes manifestacions de l'activitat humana,

— fi­la que ha trobat en la Fotografía un mes fecond y pode­ros auxiliar. Tant és aixís que en l'historia de l'Astrono-mia la placa sensible constituirá una era de tanta impor­tancia com la del descobriment del telescopi. Aquest precios aparell crea l'Astronomia física; la placa fotográ­fica ha creat l'Astrefotografia, nou ram de la ciencia astronómica que en pochs anys ha fet verdaders prodigis.

No tinch de donarvos cap idea sobre la Fotografía considerada com a art y com axiencia. Avuy son poques les persones illustrades que les seves, ocupacions no'ls hagin permés omplir d'ombres algunes dotzenes de cris-talls. Pero lo que no coneixen molts aficionáis d'avuy son les manipulacions laborioses que exigien los primers pro-cediments fotográfichs, per mes que sempre hagi presentat certes dificultáis l'obtenció d'un bon clixé. Lo primitiu daguerreotip, en que l'imatge's projectava sobre una planxa recoberta de yoduro de plata, revelanlse per medi deis vapors de mercuri que reduhien la plata en los punts ata­cáis per la llum, era un procediment molí engorros, apart , de les llargues poses que eren necessaries, obtenintse ab tot un sol exemplar de l'imatge. No obstant y aixó, durant aquells primers passos de la Fotografía, quan s'hagué ja fixat l'imatge de la majoria deis objectes que poblen la ierra, paisatges, edifícis, individuos, etc., acudí l'home per primera vegada, mes com a curiositat que com a interés científich, a dirigir la cambra fosca vers lo Cel. Al mateix Daguerre, que compartí ab Niepce la gloria del descobri­ment de la Fotografia, se deuen los primers ensajos en aquest sentit. Pero no cal dir, senyors, quan imperfectes devien ser aquells resultáis. La poca sensibilitat de les plaques al yoduro de plata exigía, excepte pera'l Sol, una^ gran posa, sempre perjudicial a la perfecció de l'imatge, sobre tot essent, en aquella época, de molt reduhides dimensions los objectius empleáis y poch perfectes y molt defectuosos los aparells de rellotgeria que posaven en mo-viment los ¡nstrumenls equatorials pera seguir lo movi-ment diurn deis astres.

Pero abans de donar una ullada ais progressos per q u e

ha passat la Fotografía del Cel, resumiré algunes genera-litats indispensables pera'l nostre objecte.

Los aventatges que presenta l'aplicació de la placa fotográfica a l'estudi deis astres se compendrán ab facili-tat en vista de les proprietats fonamentals d'aquella y que plantejaré del modo següent: i ." Perfecta semblanza geo­métrica entre i'imatge fotográfica y la realitat; 2.°" Inde­pendencia del nombre de detalls ab lo temps de poga; ^." Impressionabilitat major quant mes llarga és la posa de la placa, cosa que no succeeix ab la retina humana; y 4.̂ Sensibilitat pera les radiacions ultravioletes. Los aven­tatges que's desprenen, donchs, d'aquests principis son: exactitut, brevetat, percepció ilimitada y possibilitat de descobrir y investigar sobre tot lo que's relacioni ab los raigs ultravioletes, pera'ls quals, com és sabut, los nos-tres ulls son cegos. En lo curs de la present conferencia podrá convences lo meu auditor! del valor immens que adquireixen aquests aventatges en la ciencia astronómica.

Com és de suposar, los progressos de l'Astrefotografia han anat aparellats ab los de la Fotografía propriament dita, y en conseqüencia ab la perfecció sempre creixent ab que s'han construit y se construejxen los objectius y meca-nismes anexes. Per aquesta rahó, los primers resultats de la Fotografía celeste foren molt pobres. Aragó, en 1839, tractá de fotografiar la Lluna, y poch temps després ho intentaren també Draper, Bond, Wipple y altres; pero la posa tenia de ser molt llarga per efecte de la poca sensibi­litat de les plaques al yoduro de plata y escassa perfecció y lluminositat deis Instruments empleats; de modo que les imatges de la Lluna apareixieo mancades de netedat en los detalls. Les fotografíes d'estrelles donaren també resultats poch satisfactoris. Solament lo Sol, per sa gran intensitat lluminosa, permeté treure instantaniesen les quals aparei-xien les taques ab acceptable netedat.

L'empleu del colodión humit y de l'aíbúmina (proce-diment de Taupenot) constituiren un gran progrés pera l'Astrefotografía, per manera que Warren de la Rué, Draper y Rutherfurd pogueren obtenir imatges molt

belles de la Lluna y de les estrelles; en quan al Sol, los resultats foren també excelents. Encara avuy continua usantse ab aventatge'l colodión en la fotografía solar, per efecte de la gran finesa d'aquesta preparació.

Pero, pera obtenir impressions d'objectes de débil intensitat lluminosa sens teñir d'exagerar lo temps de posa, com son les mes petites estrelles telescópiques, nebu-loses, cometes, etc., deuen emplearse preparacions molt sensibles. En aquest cas, res millor que les plaques prepa-rades al gelatino-bromuro de plata, d'ús tant corrent en l'actualitat entre'ls aficionáis a la Fotografía, aixís com és necessari també l'empleu d'objectes molt lluminosos (de gran diámetre y distancia focal relativament petita), y d'una montura equatorial ab moviment de rellotgeria que permeti seguir ab la major precisió possible'l moviment diurn deis astres durant Margues poses.

Los primers objectius que s'emplearen en l'Astrefoto-grafia eren senzillament objectius astronómichs, y per consegüent acromatisats ópticament, és a dir, no corret-gida la dispersió deis raigs quimichs, la majoria invisibles pera nosaltres, pero que, com ja ho indica la paraula, son los únichs que obren sobre la placa sensible. Diversos procediments s'han indicat pera transformar un objectiu usual astronómich en fotográfích sense retocar les super­ficies; pero ab ell jamay s'arriba a la perfecció d'un objec­tiu acromatisat químicament o servintse deis miralls deis telescopis, los quals, aquests darjers, teñen l'aventatge de reunir en un rtiateix foco y ab la mateixa perfecció los raigs lluminosos y actínichs en virtut de no refractarse, sino sois reflexarse les radiacions en la superficie deis miralls; y ja és sabut que en lo fenómen de la reflexió l'angle d'inci-dencia és sempre igual a l'angle de reflexió pera qualsevol radiació de l'espectre.

Ab lo dit queden indicáis los dos sistemes d'instru-ments empleáis avuy en Aslrefotografia y que en essencia son los mateixos que en Astronomía física, és a dir, los refraclors y los refleclors. Pera aclarar les idees, examinis' la figura primera, que representa'l tipo de Tullera foto-

— 9 —

gráfica adoptada pera la fotografía general del cel estrellat, en qual confecció colaboren diversos observatoris. La part óptica d'aquest instrumeni és deguda ais germans Henry, distingits astrónoms de l'Observatori de Paris, y la part mecánica ha sigut executada per M. Gauthier. Com se veu, consisteix aquest aparell fotográfich en un tubo me-tálich de secció rectangular que conté paralelament, en lo seu interior, Tullera visual, que fa l'ofici de buscador y apuntador, y Tullera fotográfica, formada per un objectiu de 33 centímetres de diámetre y 3'43 metres de distancia focal, en qual foco va lo cliassis ab la placa. L'objectiu fotográfich está acromatisat pera'ls raigs químichs y corretgit d'aberració d'esfericitat en la direcció de laxe. Lo tubo gran rectangular se mou sobre una tija de cons-trucció especial paralela a Taxe de la Terra, disposició que constitueix la montura equatorial anomenada a l'inglesa y que permet seguir los astres en totes les posicions; un apa­rell de rellotgeria imprimeix a Taxe un moviment de rota-ció igual y contrari al de la Terra, permaneixent d'aquest modo fixes les imatges sobre la placa. Hi ha, ademes, los accessoris corresponents a les equatorials ordinaries, com son cercles horari y de declinació, y moviments molt lents de rappel que pertneten mantenir Taxe de Tullera sobre un punt determinat del Cel, rectificant les irregulariíats pro-cedents de Taparell de rellotgeria o de la refracció.atmos­férica; irregularitats que's tan facilment visibles ab Tullera visual o buscadora provista d'un fort augment.

Lo temps de posa de la placa és variable, depenent de diverses circumstancies, entre les quals les mes importants son la magnitut de l'estrella, la naturalesa de l'objectiu, la de la placa sensible, la del revelatge, la temperatura, etc. Los germans Henry han trobat, referintse a Tinsirument que acabo de descriure, los temps següents de posa: pera les estrelles de r.° magnitut, o^ooS; pera les de 2.°, 0^01; pera les de 3.*, 0^03; mig segon pera les de 6." magnitut, que corresponen al limit de la visibilitat a Tull nu; 3= pera les de 8.°; 2* pera les de ip."; 2 minuts pera les de 12."; mes de mitja hora pera les de i5."; y quasi una hora y

10 —

mitja pera la i6.« Pero si's desitja que les imatges de les estrelles d una magnitut qualsevol subsisteixin en les re-produccions sobre paper o valentse de l'heliogravat és necessan triplicar los temps de posa corresponents. '

Les plaques que s'empleen son extra-rapides al gelatino-bromuro de plata, y'l bany revelador de que se serveixen los germans Henry se compon de disolucions d'oxalat de potassa y de sulfat de ferro. Lo revelador a l'áxit pirogá-lich dona també, com he pogut comprovar per experiencia propria, molt bons resultats.

Existeixen Instruments for^a mes grossos que'l descrit pera Is usos de la Fotografía celeste. Entre aquests deuen citarse la gran equatorial de l'Observatori Lick, en lo mont Hamilton, qual objectiu fotográfich no té menys de «5 centimetres y dona l'imatge de la Lluna directament o sense amphació, de 14 centimetres de diámetre; lo telés-copí de Common, a Ealing, qual mirall té un diámetre de 91 centimetres; el de l'Observatori de Meudon, acabat d'ins-taJar fa poch, que no baixa de 60 centimetres; etc. Pera grans instruments s'ha utilisat ab bon éxit, en certs casos lo sistema aconsellat per M. Lippmann, que's redueix a mantenir Tullera/xa, penetrant los raigs dintre de la ma-teixa per medi d'un mirall mogut per un-aparell de rellot-geria. Aquest instrument adicional, anomenat celostat es una senzilla modifícació deis ja coneguts heliostats' de gran aplicado principalment pera'ls estudis espectros-cópichs.

L equatorial de que nosaltres nos servim pera la foto­grafía astronómica en rObsermtori Caíala de Sant Feliu de Guíxols, del qual és director y proprietari mon estimat y entusiasta amich D. Rafel Patxot, está compost de dues ulleres paraleles que formen un sol cós (vegis la figura 2 ') Los objectius óptich y fotográfich mideixen 22 centime­tres de diámetre, y lo peu equatorial és a la francesa, sis­tema que si bé presenta certs inconvenients per la fotogra­fía, reuneix, en cambi, aventatges pera les observacfons tisiques deis astres. Aquest magnífich instrument, únich a Espanya entre'ls observatoris particulars y comparable

— II —

ab el de Sant Fernando, ha sortit no fa molt temps deis tallers de M. Mailhat, de París.

No's cregui, per lo dit, que pera obtenir Timpressió fotográfica deis cossos celestes siguin necessaris sempre tant grans y costosos instruments. Ab aparells mes petits y menos perfeccionáis s'obtindrán naturalment imatges mes petites y menos perfectes, pero ab freqüencia molt accep-tables si's té en compte la facilitat de la seva obtenció, y que constitueixen sempre pera'ls aficionats a l'Astronomia un hermós record d'agradables fenómens. Y a propósit d'aixó faré observar que les soperbes fotografíes del cel es-trellat que ha obtingut M. Barnard en l'Observatori Lick son fetes precisament ab cambres de taller y d'aficionat, pero disposades sobre un peu equatorial ab moviment de rellotgeria que permet seguir lo moviment diurn de les es­trelles durant un bon nombre d'hores. Certament que les imatges resultarán molt petites; pero tractantse d'estrelles y d'efectes de conjunt, no és obstacle la petitesa: molt al con-trari, ab ella's consegueix que les estrelles s'agrupin mes sense perdre'l brill y que una extensa zona estrellada apa-regui sobre cada placa. Peraquest medi's manifesta osten-siblement la disposició general de les miríades de sois que poblen l'infinit y se vislumbren les misterioses lleys que han presidit la formació de l'Univers. Pero no anticipem idees. Y ja que he descrit, senyors, los principáis instruments que actualment s'empleen en los Observatoris pera la foto­grafía del Cel, ocupemnos deis resultats astronómichs que fins avuy s'han obtingut ab l'aplicació de la placa sensible.

* He iX

Comen^arem peí Sol, per l'astre rey, peí centre d'atrac-ció y de vida de tot lo nostre sistema planetari. Molt natu­ral sigue que'l Sol fos objecte de les primeres tentatives de la fotografía, puix lo principal defecte del daguerreo-tip, que consistía, com queda dit, en la poca sensibilitat de les plaques, desapareixia enfront de l'intensa llumi-nositat del gran astre radiant. No faré l'historia de la foto-

— 12

grafía solar, puix temo que cansaría l'atenció del meu auditor!: sois taré observar que entre'ls distints procedi-ments fotográfichs que avuy coneixem, les plaques prepa-rades al colodión o l'albúmina son les que donen millor resultat en virtut de la seva gran finesa. Advertiré també que, a conseqüencia de la gran quantitat de llum que irradia'l Sol, sempleen generalment objectius de poch diámetre y gran distancia focal; ab tot y aixó, son necessa-ries no mes que petitíssimes fraccions (centemiléssimes) de segon de posa, lo, qual exigeix molt rápits obturadors. Cert es que la gran distancia focal deis instruments cons-titueix un gran inconvenient peí seu maneig, sobre tot si están montats sobre un peu móbil; pero aquest inconve­nient ha sigut en gran part eliminat consiruint fixo, com ja he dit mes amunt, lo gran telescopi, y dirigint l'imatge del Sol sobre la placa per medi del celostat. No obstant, les mellors fotografíes que avuy possehim del So! no s'han obtingut ab aquest procediment, sino valentse del métode de M. Janssen, que consisteix en un petit instrument refractor equatorial, relativament de gran distancia focal y ab los objectius tallats en vista no mes que de les radia-cions mes actíniques de l'espectre solar. Verdaderament que si la posa no fos prou curta no donarien bons resultáis los objectius de M. Janssen; peró's compren sen.s dificul-tat que si'l temps de posa's gradúa de tal modo que sois puguin ímpressionar la placa'is raigs mes actínichs del Sol, no existirá la mes mínima aberrado cromática y l'imatge será de gran perfecció. Dues objeccions poden presentarse a n'aquest procediment: una d'elles és que'ls bords del Sol, com a mes foscos per l'absorció de l'atmós-fera solar, son invisibles en la placa; y Talire consisteix €n l'exageració de tons que han de resultar en lo clixé, per efecte d'una posa insuficient. Aquests dos inconvenients se desvaneixen, y'l segon se transforma en ventatja, tenint en compte que en les seves fotografíes se proposa M. Jans­sen obtenir lo major nombre de detalls concernents a l'es-tructura física del Sol. Poch importa que no's vegin los bords si lo que interessa és sois una regió central del astre, y

— 13 —

tant millor que suriin exagerades les gradacions de to quan d'aquest modo's fan visibles detalls que per visió directa no ho foren. En altres aplicacions de la fotografía solar, com és la determinado de les coordenades de les taques y fá-. cules, convé augmentar mes la posa, conforme fan alguns Observatoris, pera obtenir ben definits los bords del Sol,

Lo nombre de detalls perceptibles en les fotografíes que en l'actualitat se treuen del Sol és extraordinari; detalls d'impossible representado per medi del dibuix, no lograntse jamay ab aquest medi exactitut comparable a la de la fotografía.

Ab precisió poden seguirse totes les vicissituts, tots los moviments d'aquest mar de foch que forma la superficie del Sol. Los torrents fotosférichs que's precipiten tumul-tuosamenl en los abims nuclears; los filets brillants que constitueixen la penombra; los veis de foch que s'extenen damunt de les taques com'flames y núvols d'hidrógen in-candescento penetren en les profunditats deis gasos metá-lichs absorbents que constitueixen los nucleus; la fotosfera, la superficie brillant del Sol, formada de grans d.e foch im­mensos, de núvols roents esférichs y elipsoidals que-floten y brollen deis gasos foscos interns, occeá tumultúes de foch davant del qual els nostres mes terribles temporals son la calma complerta, l'aigua rissada peí buf d'una criatura; tot, tot, en una páranla, apareix palpitant de vida y fíxat eternalment y ab exactitut absoluta sobre la placa fotográ­fica. Y mes encara: no's limita la fotografia solar a repro-duir lo que la nostra vista distingeix ab Tauxili deis grans instruments, sino que descobreix, que'ns revela aspectes nous que la nostra retina vulgar no és capa^ de distingir.

La figura 3." és reprodúcelo d'un deis preciosos clixés de M. Janssen que mostra ab vigor extraordinari la contextura granular de la fotosfera salpicada de petites taques y poros, que per contrast apareixen completament negres. En aqüestes hermoses fotografies s'hi nota també immediatament una particularitat nova, extraordinaria, completament imprevista. Aquests grans fotosférichs, que mideixen alguns cents kilómetres de diámetre, no's mouen>

— 14 —

no corren a l'atzar, sino que, com si estiguessin subjectes a. l'acció de furioses y irresistibles corrents, s'estiren, s'arrengleren y, unint-se unes corrents ab altres, formen un reixat que enclou tot lo Sol.

Los misteris impenetrables que fins ara'ns presentava l'astre del dia han sigut augmentáis per la revelació de les corrents y reixats fotosférichs. ¿Com explicar aqüestes forces inaudites sotmeses a lleys qual origen no pot concebir la nostra intelligencia? Empenyo inútil seria, senyors, intentar una explicació de tant misteri. Davant d'aquests fenómens nos trobem en lo mateix cas deis savis y filosops de l'antiga Grecia quan volien explicar l'origen del llamp, deis halos solars, de les anomalíes deis movi-ments deis astres, no tenint idees de l'electricitat, de i'óptica física y de l'atracció de ia materia. Limitemnos de moment a admirar.

No cal dir que la fotografía ha sigut un poderos recurs pera l'observació deis eclipses totals de Sol, podent-se fixar sobre la placa les formes fugitives que ofereixen les protuberancies y la corona solar durant los breus mo-tnents de la duració de la totalitat. La figura 4." repro-dueix un clixé de M. Deslandres obtingut lo 16 d'Abril de 1893. Representa l'aspecte de la totalitat de l'eclipse, que va ser visible en lo Senegal. Son perfectament visi­bles algunes protuberancies y radiacions de la corona. A propósit deis eclipses de Sol dech fer constar, senyors, un fet poch conegut entre nosaltres y que parla molt alt •en favor de la cultura de Catalunya. Segons consta en ¡'Academia de Ciencies de Barcelona, entre les primeres fotografíes fetes d'un eclipse parcial de Sol deuen inclou-res les que foren obiingudes en lo castell de Montjuich, en Juliol de i85i, pels senyors D. Andrea Giró y D. Paulí Gabanes; fotografíes d'aguerreotípiques que obren actual-ment en poder de la citada Academia.

Lo carácter popular d'aquesta conferencia m'impideix «xtendrem sobre algunes qüestions importantíssimes refe-rents a la fotografía deis espectres, ab les quals, ademes de íixarse ab precisió les posicions de totes les ratUes, s'han

— i5 —

pogut determinar les velocitats deis astres, reproduir les protuberacions a qualsevol moment (métodes de Hale y Deslandres) y evaluar la velocitat de rotació del Sol y deis planetes. Deixant, dones, aqüestes qüestions pera qui desitji profundisar la materia, passaré a ocuparme d'un altre ram importantíssim de l'Astrefotografia: me refe-reixo a la fotografía de la Lluna, del satélit de la Terra. .

' La fotografía llunar presenta mes dificultats de lo que a primera vista sembla, perqué si bé la Lluna brilla prou pera impressionarab rapidesa la placa, no és aquesta acció suficientment enérgica pera donar proves molt instanta-nies, única manera d'eliminar, y encara no del tot, l'efecte perjudicial de les corrents atmosfériques, que fan ondular I'imatge,' y'l de les petites irregularitats de l'aparell de re-llotgeria, que en aquest cas se compliquen ab lo moviment propri de la Lluna; puix, com ja és sabut, el pía de l'órbita llunar forma un angle considerable ab el pía de l'equador terrestre, circumstancia que impideix seguir ab exactitut lo nostre satélit valentse de montures equatorials.

No obstant, s'ha lograt, després de molts esfor^os, escuUint les hores de mes calma i servintse de grans Ins­truments, treure clixés Uunars de gran finesa que, am-pliats, representen ab immensa quantitat de detalls los singulars paisatges que embelleixen la superficie del nos­tre satélit. Les mellors fotografíes de la Lluna se deuen a MM. Levy y Puiseux (ab l'equatorial colsat de 6o centí-metres de l'Observatori de París) y ais astrónoms de l'Ob-servatori Lick (California), obtingudes ab la gran lente fotográfica de 8o centímetres de diámetre. Unes y altres son hermosíssimes, pero segurament s.ón superiors les de l'Observatori Lick, cosa natural, per altra part, si's teñen en compte l'instrument y les condicions climatológiques en que's troben situats abdós Observatoris, puix si bé'l de París, de tant gloriosa historia, estáva emplafat en les afo­res de la capital quan se construhi, per l'aixamplament de la gran ciutat se troba avuy materialment dintre d'ella, ab lo qual queda dit que les seves condicions atmosfériques, per lo que's refereix a la transparencia de Taire, tindrán

— i6 —

de ser extremadament dolentes; situació verdaderament intolerable per un observaiori serios. Pero aixó encara fa creixer mes lo mérit de MM. Levy y Puiseux, que tant bon partit han sabut treure de les males condicions que'ls rodejen y molt merescudes han tingut les recompenses de l'Academia de Ciencies de París, que'ls hi ha concedií sos premis mes honorifics.

Les figures son reproduccions d'alguns clixés obtinguts en los observatoris citats, y que, com tots, permeten dis-tingir, per la seva gran finesa, petitíssims deíalis de la topografía Uunar. Una advertencia faré a mon auditori: és aquesta pera suplicarli que no miri ab malavolenga alguns clixés que sortirán ara y mes endavant d'origen nort-ame-ricá (los de l'Observatori Lick), puix les persones a qui's deuen aqüestes hermosps proves fotográfiques, siguin del país que vulguen, son verdaders homes de Ciencia, inspi-rats per Urania, y com a tais, senyors, no reconeixen altra patria que'l Cel y en son cor may hi fa niu rinfamia y la rapinya.

Ampliant los clixés origináis, l'astrónom Weineck, de Praga, ha reproduit peí dibuix molts cirques que presen­ten gran nombre de detalis nous, com son les moltes esquerdes* de forma sinuosa semblants a petites ranures fíns ara desconegudes y que alguns han atribuit a álveos d'antichs torrents dessecats. Per lo demés, en cap d'aques-tes fotografíes se veu la mes petita senyal de construccions de sers inteligents, ni res que indueixi a suposar l'existen-cia de vida sobre'l nostre satélit.

La fotografía llunar nos dará a coneixer, ab tota cer-tesa, les variacionj que* poden ocorrer ab lo temps en los detalis de la topografía del satélit de la Terra; variacions que fíns al present, per la comparado de dibuixos, sem­blen ser moltes, pero que sens dupte la majoria no proce-deixen mes que del modo de dibuixar y veure de cada observador. De totes maneres, semblen confirmarse, per la fotografía, les variacions suposades desde molts anys enrera en el cráter de Linneu, situat en lo mar de la Serenitat, y en alguns altres.

— 17 —

Per medi de la placa sensible arribarem també certa-ment a distingir molts mes detalls llunars que per la visió directa, y a augmentar indefinidament la magnitut de les imatges, cosa impossible valentse de telescopis, puix les ondulacions atmosfériques senyalen un limit a la potencia práctica deis Instruments visuals. Hem vist ja'l descobri-menl fotográfich de petites ranures, y no passarán, ab se-guretat, molts anys sens que veyem augmentar considera-blement los nostres coneixements sobre la física Uunar. La fotografía del nostre satélit, com la de la majoria deis astres, exigeix grans Instruments, grans objectius; pero avuy rindustria óptica no retrocedeix davant la grandaria de l'empresa: la qüestió ja's limita sois a diners. En los governs y en la munificencia deis milionaris devem espe­rar, donchs, en endavant, io progrés d'aquest y altres rams de la ciencia astronómica. Ab lo que val lo mes in-significant barco de guerra podrien ferse prodigis cientí-fíchs; pero, per desgracia, la nostra racional humanitat gasta encara ses mellors energies en construir enginys de destrucció pera aniquilarse mutuament los homes ab crueldat selvatge.

* *

Si de la llana passem ais planetas, augmenten encara mes les dificultats pera obtenir bones proves fotográfi-ques, per les mateixes raons que he exposat y que en aquest cas poden aplicarse ab major motiu, donada la pe-titesa aparent de tots los planetes, que exigeix una gran distancia focal o ampliar les imatges per medi d'oculars, a causa del poch brillo d'alguns. No obstant, en l'observa-tori Lick s'han obtingut clixés de Júpiter y Saturn ab un telescopi reflector de Cassegrain, qual mirall cóncavo donava un foco equtvalent a yS metres; clixés que han permés determinar la posició d'alguns detalls ab tanta precisió com la que's logra ab les mellors mesures micro-métriques.

En lo mateix establiment s'ha fotografiat en pie dia'l

— i8 —

planeta Venus, que deixa veure en son quadrant algunes taques vaporoses, y Pickering ha tret bones proves de Mar?, entre les quals son de notar algunes que mostren una extensa nevada o una gran quantitat de núvols, for­mada en poch temps sobre Tinteressantíssim món mar­cial.

Pero aon la fotografía planetaria ha donat mellors re­sultáis ha sigut en lo descobriment de gran nombre deis petits planetes o asteroides que graviten entre les órbites de Mar? y Júpiter. Arriben quasi a 200 los nous astres descoberts. en pochs anys ab aquest fecon medi d'investi-gació, posat en mans principalment de'MM. MaxWolf y Charlois. El primer d'aquests astrónoms emplea un ins-trument fotográfich proveit d'un objectiu doble de i5 centímetres d'obertura y yS de distancia focal. Compren aquest instrument un camp de 70° y les poses duren dues hores. Sempre que és possible, se preñen en una nit dos clixés d'una mateixa regió del cel. Examináis després aquests clixés per medi d'un estereoscopi, los asteroides semblen destacarse en relleu sobre les demés estrelles, per efecte del cambi de posició que han sofert aquells en lo transcurs de les dues fotografíes. Sois falta allavors identi­ficar y fíxar la posició deis nous planetes. Poden també reconeixes los asteroides donant a la placa una posa molt llarga, en qual cas, mentre l£S estrelles propriament dites continúen donant petits punts circulars sobre'l clixé, los planetes apareixen baix l'aspecte de petites ratUes en vir-tut de son moviment propri. Pero res tant enginyós com lo procediment de M. Max Wolf. ¡Qui hauria cregut pochs anys enrera que ab l'estereoscopi, aquest curios 'instrument recreatiu, podien descobrirse nous planetes!

* * *

Passant per alt gran nombre d'aplicacions fotográfi-ques referents a determináis treballs astronómichs de molt interés científich, pero que, donat el carácter d'a-

— 19 —

questa conferencia, no fóra propri'l paríame, ademes de produir cansanci a mon ja pacient auditori, com son la fotografía deis passos de Venus davant del Sol, les aplica-cions cronofotográfíques al cálcul de la longitut geográ­fica, les aplicacions fotométriques, la determinació de pa-ralaxes, lo descobriment y estudi de les estrelles dobles espectrals, la fotografía cometaria, y fins hi podria afegir les aplicacions del cinematógraf pera la reprodúcelo conti­nua de totes les fases d'un fenómen, com s'ha lograt ara ab gran éxit ab motiu de Teclipse de Sol visible a l'In-dia, etc., passaré a ocuparme de la fotografía sideral pro-priament dita, de la que's proposa fixar sobre la placa sen­sible les imatges deis innombrables sois que llampeguen en les nits estrellades y la d'aquestes pálides nebulositats de materia cósmica diseminades profusament per l'im-mensitat, branca de l'Astrefotografia que mes sorpreses y motius d'admiració'ns reserva.

Si's iracta sois de fotografiar estrelles, és ciar que, essent aqüestes punts matemátichs pels nostres sentits, s'obtindrán imatges tant mes brillants com major siga k superficie de l'objectiu, ab independencia de la distan­cia focal. He dit ja, en el principi d'aquesta conferencia, que ab un objectiu de 33 centímetres de diámetre, que és la dimensió adoptada pera la fotografía general del Cel, consegueixen impressionar la placa les estrelles de 16.' magriitut en i hora y 20 minuts de posa; estrelles que ab dificultat percibeix la nostra vista ab l'auxili deis mes potents telescopis. Si s'augmenta mes encara la posa de la placa, se fíxarán, per lo tant, estrelles cada vegada mes petites, invisibles ja visualment. Resulta, segons se veu, que la fotografía, no sois fíxa ab exactitut les imatges, sino que descobreix astres nous en virtut de la seva sensibilitat ilimitada, cosa que no passa ab la nostra retina.

Com és de suposar, desde que la fotografía sideral lo­gra obtenir resultats acceptables, s'imposaren los aventat-ges d'aquest métode sobre'l que fins allavors se seguia pera la confecció de les cartes celestes. Recordaré, en

— 20

efecte, que pera obtenir ab la major precisió les coordena-des d'un astre qualsevol en l'esfera celeste, dato sobre'l qual s'apoya per enter l'Astronomia esférica y la Mecánica celeste, és necessari l'instrument anomenat cercle meridiá (que antigament se descomposava en dos: ullera meridiana y cercle mural), instrument que en essencia's redueix a una ullera que gira sobre un axe horitzontal y perfecta-ment perpendicular al pía meridiá, de modo que l'axe óp-tich de l'ullera's mou sempre en lo pía meridiá; acom-panyen a n'aquella, perpendicularment a l'axe de giro, un o dos cercles finament graduats. Ara bé: és ciar que ab aquest instrument y un bon cronometre o péndul sideral (anomenat aixís perqué está arreglat peral moviment diurn de les estrelles) podrem determinar la diferencia á'ascensió recta, és a dir, la distancia angular expressada en temps o mesurada sobre l'equador celeste, que existirá entre dos astres qualsevols, o entre un ^stre y un punt do-nat de referencia que's prengui com origen d'ascensions recles y que en la práctica és el punt vernal, o sia de les dues interseccions de l'eclíptica ab l'equador, la que correspon a l'equinocci de primavera. Pera lograrlo no hi ha mes que consultar lo cronometre en el moment precís en que l'as-tre en qüestió passa, o, lo que és lo mateix, en que apa-reix bisectat peí fil central de Tullera meridiana, partint de la suposició de que'l cronometre marca o'' o™ o* en lo moment del pas del punt vernal per lo meridiá. En quant a l'altre coordenada, o sia la declinado (angle que forma'l centre de l'astre ab lo pía de l'equador), s'obté, al mateix temps que l'ascensió recta, fent la lectura deis cercles gra­duats verticals, en los quals lo i^ero correspon al pía equa-torial.

Aquest treball, encara que senzill en teoria, és molt engorros en la práctica; puix, apart de lá gran habilitat que exigeix, son necessaries molestes correccions instru­mentáis y personáis, y encara aixís may és possible elimi­nar del tot los errors. Per lo dit se podrá compendre l'enorme treball que representa la confecció de catálechs com los de Piazzi, Lalande, Lacaille, Flamsteed, W. Stru-

— 21 —

ve (Dorpat), Weisse, Jarnall, Bond, Gould y altres, cada un deis quals conté alguns milers d'estrelles.

La reforma, per lo tant, s'lmposava, y Tauxili de la placa fotográfica no podía ser mes índícat. Sense entrar tampoch en detalls sobre l'historía de la fotografía sideral, sois diré que Gil!, ilustre director de l'observatori del Cap de Bona Esperanza, va convencer al món savi de la possi-bilitat d'obtenir la fotografía total del Cel presentant los preciosos clíxés que tragué del gran cometa de 1882, en que apareixien milers d'estrelles ab irreprotxable netedat.

L'almirall Mouchez, director allavors de l'Observatori de París, patrocina ab entusiasme l'idea de la carta foto-gráfíca del Cel estrellat, sobre tot després deis ensajos alta-ment satisfactoris que obtingueren los germans Henry.

Se fixaria d'aquest modo l'estat exacte de tot lo Cel a últims del sigle XIX, document de valor inapreciable pera les generacions futures, que jamay s'hauria obtingut ab tanta precisió y en tant pbch temps per medí d'observa-cíons meridianes. Pera convencer al meu auditori sobre lo que acabo de dir, bastará fer notar que'l elíxé d'una regió estrellada, en qual obtenció sois s'hi inverteixen algu-fies hores de treball, constitueix en realitat una carta celeste que requeriría, valentse del cercle meridiá, alguns mesos de feyna constant, no lograntse jamay l'exactitut rigurosa.

La mort no permeté al distíngít almírall francés veure acabada l'obra que ab tant d'entusiasme inicia; pero sos bells projectes han obtingut tant rápit desenrotllo, que avuy, gracies a la cooperació de molts Observatoris, en-tre'ls quals se compta'l de Sant Fernando, está quasi aca­bada la carta general del Cel; carta doble, que contindrá, l'una, fíns les estrelles de 14.° magnitut, y l'altra, fins les de II . '

Los únichs Observatoris que fins ara no han acabat la seva tasca son alguns d'América, per causa de-les conti­núes revoltes polítiques, y'l de Catania, per falta de pre-supost.

Dintre d'aquest sigle possehirem, donchs, fixada inde-

— 22 —

leblement l'imatge completa d'aquesta esfera celeste po­blada per tants milions de sois; los nostres descendents podrán llegir en tant precios document loscambis d'inten-sitat lluminosa, les transformacions, los moviments, les metamorfosis totes que hagin pogut sofrir ab los sigles aquest organisme infinit que'n diem Univers. ¡Quenous y espléndits horitzons s'obrirán allavors a la ciencia.hu­mana! ¡Quin camp mes fértil de grans y trascendentals descobriments!

Mes no's cregui, per lo dit, que la fotografía supri-meixi de cop los Instruments meridians: son necessaris aquests pera determinar posicions de referencia, posicions que en la práctica consisteixen en cert nombre d'estrelles, anomenades fonamentals, de brills variats, pero no molt débils. Ara bé: pera precisar les coordenades deis astres que entren en un cUxé, suposant que en aquest existeix al­guna o algunes estrelles fonamentals, basta orientarlo exac-tament, y després, valentse d'un instrument apropriat y de gran precisió que's coneix ab lo nom de macro-micrómetre, se determinen les diferencies d'ascensió recta y declinació de cada astre, referintse a les estrelles fonamentals. Aquest treball tranquil de gabinet está encomanat, en la majoria' deis observatoris, a hábils y intelligcntes senyores y senyo-retes. Si bé la tasca és un poch ingrata per la seva mono­tonía, té a voltes ses bones compensacions, com son los descobriments de rápits moviments propris, de noves es­trelles variables, temporanies y perdudes, etc. Per aquest medi, Mistress Fleming acaba de descobrir 24 estrelles va­riables y 2 estrelles noves aparegudes en la constelació del Centaure.

Les figures adjuntes representen alguns deis mes espléndits quadros celestes sense retoch de cap mena, a fi de que conservin l'impersonalitat fotográfica, y per lo tant l'exactitut rigurosa que may podria donar lo dibuix.

*

— á s ­pera la fotografía de nebuloses és indispensable, com

se pot fácilment compendre, que'Is objectius siguin molt lluminosos, és a dir, que la relació entre la distancia focal y el diámetre de l'objectiu sigui petita. En tal cas, donen bons resultáis los telescopis de gran obertura, com també los objectius ordinaris de taller, y fíns los que empleen los afícionats fotógrafs pera ses proves instantánies. Aquest últim y senzill procediment ha permés obtenir a MM. Barnard, Deslandres y altres astrónoms soberbies fotografíes de nebuloses que son encant de la vista y de l'esperit. Lo distingit astrónom inglés Mr. Isaac Roberts ha tret també fotografíes molt belles de grupos o cúmuls siderais y de nebuloses, ab un telescopi de mirall platejat de 5o centímetres de diámetre.

Una de les particularitats mes interessants de la foto­grafía del Cel és el fixar detalis de les nebuloses invisibles ab quaisevol instrument en que s'observin, particularitat deguda unes vegades a que les nebuloses emetin radia-cions ultraviolades que no fereixen la nostra retina, pero que impressionen enérgicament la placa fotográfica (exem-ple: les nebuloses de les Pléyades, descobertes foto-gráfícament pels Henry); altres vegades, deguda a que s'accentuin los contrastes de llum y ombra; y altres, en fi, per efecte de la sensibilitat ilimitada de la placa augmen-tant lo temps de posa. Lo cert és que la fotografía ha des-coberl, nos ha revelat infínitat de formes completament descoijegudes de les nebuloses.

Vegis, com exemple, la magnífica fotografía de la gran nebulosa d'Andrómeda obtinguda per Mr. Isaac Roberts en quatre hores de posa. En ella apareixen ráfagues llumi-noses elíptiques y concéntriques que rodejen la massa caó­tica central y focos de condensació disseminats entre les mateixes. Aquest aspecte, realment meravellós, sois lo veu la placa, puix visualment se distingeix no mes que una massa fusiforme, difusa y sense detalis. Aquesta imatge dé la nebulosa d'Andrómeda per sí sola constitueix, se-nyors, una brillant confírmació de les idees cosmogóni-ques corrents: és un sistema planetari en embrió sorprés

— 24 —

perla placa fotográfica; és la realitat sublim pintada per s! mateixa. ¡Qtiina immensa satisfácelo pera'ls amants de la Ciencia son aquests descobriments, comprovants de les mes hermoses teories!

La figura 13 és una reprodúcelo de l'espléndida nebu­losa d'Orion, segons un clixé obtingut per mi en VObser-valori Catalá'l dia 23 de Janer de 1898, ab una posa de dues llores. Los millors instruments del món havien si-gut impotents pera mostrar visualment los detalls que conté aquesta ¡matge fotográfica. No'm detindré a descriure lant portentosa y Ilunyana creació: basta contemplar aquest clixé pera compendre l'esplendidesa de la mes hermosa nebulosa del Cel y pera que I'intelligencia quedi confosa davant d'aquestes ráfagues de pálida nebulositat que s'ex-tcnen per l'espay a distancies inconcebibles de milers de milions de kilómetres! Quant misteri palpita en aquest nuvol cósmich que tranquilament brilla sobre'l fons ne-gre de l'Infinit!

A propósit d'aquest clixé, faré observar que per medi d'ell vareig descobrir, comparantlo ab altres de la mateixa nebulosa que havia tret mesos enrera, una nova estrella variable dintre de la nebulositat, variació potser deguda, ateses certes circumstancies, al pas d'algun gros planeta o astre opach per davant de ¡'estrella.

D'altra part, M. Rabourdin, que acaba de treballar ac-tualment sobre fotografia de nebuloses en l'Observatori de Meudon per medi d'un telescopi de i metre de diámetre y 3 de distancia focal que posseeix aquell establimcnt, de­clara haver obtingut ja tot quant és y será possible saber sobre la forma, detalls y extensió de algunes nebuloses. Ha notat, efectivament, que, augmentant molt lo temps de posa, arriba un instant en que l'augment és del tot inútil, puix no s'hi afegeix cap mes detall nou y les parts impressionades s'empasten o solarisen, perdent-se'ls detalls. Aixis, donchs, és probable que hem arri-bat Ja a coneixer compleíament l'extensió y forma d"al-gunes nebuloses. L'observació visual hauria necessitat molts anys, cas de ser possible, per arribar an aquest re-

— 25 —

sultat; la fotografía, apenes ensajada, ho ha lograt ja. No's pot demanar mes a un procediment d'investigació científica.

Pero mes hi ha encara. L'eminent astrónom Barnard, lo descobridor dei nou satélit de Júpiter, ha publicat recentment proves fotográfiques meravelloses del Ce! es-trellat ab objectius de 6 puigades, y encara menos de diámetre, pero ab molt temps de posa, fotografíes de les quals es una reprodúcelo la figura darrera, que representa una regió de la Via Láctea. Sa importancia consisteix en incloure dintre d'una reduhida superficie una gran ex-tensió de Cel, comprenent les estrelles telescópiques mes petites; aspecte que visualment és impossible, pero que, no obstant, és la fidel expressió de la realitat, posantnos de manifest les immenses agrupacions d'estre-lles y l'estructura y disposició general d'aquest insonda­ble univers, del que som no mes que un átom perdut en la polsina sideral. Aqüestes imatges deuen mirarse mes ab l'esperit que ab la vista, puix s'ha de recordar que cada un d'aquests minúsculs puntets brillants son Sois de grandaria comparable al nostre y molts d'ells milers de vegades mes voiuminós que l'astre del dia, y que, com aquest, son altres tants centres de sistemes planetaris aon s'hi desenrotlla la vida, fecundada per ses vivificantes ra-diacions. No hi ha paraules en lo Uenguatge, y encara que hi fossin no seria jo capa^ d'expressar la fonda impressió que causa a tot esperit que sápiga sentir la contemplado de tanta bellesa y tanta subJimitat. Aquesta polsaguera de milions de sois amontonan!, com núvols de foch que flotessin en l'Infinit; aqüestes ráfagues d'estrelles, que semblaven impulsades per buraca d"inconcebible energía; aqüestes regions negres, obertures immenses a travers de tanta llum y energía y que'ns deíxen cntreveure'l fons desolat de l'espay sens fi; aquest conjunt indescriptible, realisació de la suprema bellesa envolta perl'etern misteri, que de meditacions nos suggereix! Davant de tanta gran-diosítat ressalta la noslra immensa petítesa y la nostra ignorancia; pero davant també d'aquests espectacles be-

— 26 —

nehim la Ciencia que tant purés satisfaccions nos pro­cura y que tant dignifica ia nostra ánima, aixecantla per damunt de les passions miserables que serpentejen sobre la Terra.

HE DIT.

.1. COMAS Sor,A Foiografia del Ccl

fía. , .-r-X-UATOUIAI. DEI. ( IR.ERVATORI nE P A R Í S loig. 2.-l ' ; ,n;ATORIA,. PEÍ. ORSERVATORI G A T A I . ;

l' '¡g. 4 . — ICci IPSK TOTAL DE SoL Fifi. 3 . —I-A FOTÓíFERA SOLAR

.1. COMAS S O I . Fotografía del Ccl

F i g . . ^ . — F O T O G R A F Í A LLUNAR I ( J B S E R V A T O R I I . ICKI IMIÍ. t i . — F O T O G R A F Í A LLUNAR ( O I I S E R V A T O R I 1,ICK)

Fig . / . — F O T O G R A F Í A LLUNAR ^ÜUSERVATORI DE P A R Í S ) I''iu. S.—GÚMUL D'1IÉRCULF, .S

.1. ('OMA.S Soilií Fítioprafia del Ccl

l ' ' 'S- 9-—CÚ.Ml[, IVARGO.S (OliSERVATOUI C A T A I . Á I Vlfi. 10.—CÚ.MLI. OEl. C E N T A U R E

Fig. 11.—NEBULOSA D'ANDRÜMEDA (ISAAC ROBERTS 1 Fig. 12.—VIA LÁCTEA (BERNARUI

J. C O M A S S O L A Fotografía del Ce/

F i g . 1 3 . — G R A N NEBULOSA D ' O R I O N (OnsF.RVATOid C A T A L Á J