~ ipfont.eu/cadafal/maig 1981/les agüeles del catret.pdf · 2012. 6. 22. · rem tots te~int...

2
-B~n dia, Conxa. -¿Xica, Rosarito, quant de temps que no ens haviem vist! -Una setmana, xiqueta, i pare ix que fa un any. -El temps, que passa molt de pressa. -Tens raó. Fa un any era I"ny passat, :j ara ja és un altre any. El temps va que vola. -Pero, xica. ara que et mire. ¿qué t'ha passat? -Calla, dona, calla. Vaig pegar un entropessó que per poc em tren. que la crisma. -Per darrera no ho sé, perque li h.an posat unes ratlles en I!oc de pen¡ar-!i una esquella per avi. sar els pobres que passem, Per davant di-u: «Direcc]ón Castellón», encara que deuria dir: ..Direcció la vinya de Fer.'eres". -I qué t'has fet? -Tres repeladures a la cama, un trenc al tos, les mans fetes un ..ansiamo" i les dents perque ja no son meues, que si ara vinguera Na. dal hauria de menjar els torrons passats per un colad,or i com si foren sopetes de lIet. -Xica, m'alegre que no més si. ga aixó. -Podr:ien haver passat més co- ses, perque vaig estar a punt de percJre el «bol~i).. i el rosari. No sé quin sant estaria vigilant-me perque. gracies a Déu, ni un punt a les calces. -Sí que ho lamente. -De seguida es va fer un rotgle que pareixia que tiraven confits. I tots preguntant: ..Que s'ha fet mal. que ha caigut?.. Com si una per. sona es posa p'anxa per aval! al mig del carrer a djr paraulotes no més perque ii passa pels nassos. -Dona, la gent que té humani- tat... -Aixó em passa a mi amb els noms. Primer ens diem Vila.real, com tota la vida. Després varen afegir alIó tan coent de ..Ios An. fantes» i ara m'he enterat que tam. bé ens hem de dir ..La siutat de las narancas», -Veus, aixó a mi em pare ix bé. Pitjor fora que ens hagueren pen. jat ..C;jutat de les rajoles» 0 ..Ciu. tat de les baj;Jques» que de tot en tenim. -Ver'jtat és. Tot siga per a que I'alcalde prepare unes festes ben lIuides. Fa uns anys, quan erem més joves, no més podiem diver. tir.nos mirant els xics templats que anaven a la processó. -I mira que estaven executats. . Tots de vestit nou, més erts que un fús i serios com si s'hagueren tragat un cullerot. .. -Te'n recordes que anavem mi. rant.los els nassos? -Ali, sí. Tenien cada nas. . Llargs, curts, estorrufats, de pun. teta... -Si q'Je pareixes la Pla~a Ma- jor, tota plena de peda~os i ratau- res, perque al pas que anem, d'ací quatre dies aixó de «Monument() nacional» voldra dir: «Fora baix, que va ripio». -Ai, sí! I ara en alIó que estan tent a la «Granja.., jquin deslligo, Mare de Déu!. Segur que acaba- rem tots te~int «Mono-miento in- ternacional.., perque arremataran la casa amb una gabia de mones, I no de les de Pasqua, precisament. -I a proposit d'empastres. Con- ta'm qué t'ha passat. -L 'alt:-e dilluns, anava a ter una visiteta al Crist de I'Hospital que, con tu saps, ii tinc n:1:>lta devQció. i a i'arribar al Raval, com anava mi- rant sí ver:oja un cotxe, no em vaig adonar que al mig de la «sera., han (1:¡sat una paleta i, si no m'aga- rra un bon home que passava, no troben de mi ni el catret, filla, ni el catret. -jXica, qué em dius! jAixó que esta bol -Vaig perdre I'espardenya, la mantellina va anar al mig del ca- rrel' i jo, tilla, ací em tens teta «un haca de cotxero... -Ja ho veig, ja. ¿I qué diu la paleta? -La paleta no ¿,¡u res, pero in, Déu em perdone, vaig dir més pa. raulotes que les xiques modernes. -Veritat és, que hui pare ix que els bons modos s'han perdut. Tan fines, tan fines, i t')tes pareixen carreters. Jo em pose tota roja quan les escolte. Pero vull dir que que posa a la paleta. -Ja saps que dien que segons el nas, el compas. -Xe, calla, dl:>na, que tú sem- pre seras la mateixa... iQuines ocu- rrencies! Ara van tots com volen, i les xiques, les molt descarades no els miren el nas precisament, no. I ara, I'únic vestit que estrenen és el de la penya. -Variaet si que ho tenim. A mi, especialment, m'agraden uns que van t:)ts de blau, tots de blau, i la faixa blanca. Cuan els veig, tinc unes ganes de dir: (,jVisca la Pu. .., rlsJmaaa » -Humanitat? Xe, tots palpant junts, espolsant-me, apretant-me, estrocussonant-me. Total, que pa. reixia una reliquia i que 1I:Jts volien guanyar el jubileu. Ara que, una es decent i no vaig deixar que palpa- ren molt. Aixó sí, tots xarrant I contant la seua versió. I va haver un de graojós que va dir: ..Ha tin. \ gut vosté sort, perque si en lIoc de la paleta es la barana de la sequia mai,')r, estaria vosté pastant fang. Encara que, com hj ha tant. hauria caigut molleta». -I tú qué li vas dir? -Que la que pastaria fang se- ria sa ..agüela». -Calmat, dona. Posat Plompte bona que ja venen les festes i d'aci uns dies ja tindrem el poble pie de pen~es i de bom!:':Js. -Ai, tens raó. Tindrem de nou festa a ..bombo i platljllos». Jo n'hi han vegades que no sé ja si estic al meu poble.

Upload: others

Post on 21-Feb-2021

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ~ Ipfont.eu/cadafal/Maig 1981/Les agüeles del catret.pdf · 2012. 6. 22. · rem tots te~int «Mono-miento in-ternacional.., perque arremataran la casa amb una gabia de mones, I

-B~n dia, Conxa.

-¿Xica, Rosarito, quant de tempsque no ens haviem vist!

-Una setmana, xiqueta, i pare ixque fa un any.

-El temps, que passa molt de

pressa.

-Tens raó. Fa un any era I"nypassat, :j ara ja és un altre any. Eltemps va que vola.

-Pero, xica. ara que et mire.¿qué t'ha passat?

-Calla, dona, calla. Vaig pegarun entropessó que per poc em tren.que la crisma.

-Per darrera no ho sé, perqueli h.an posat unes ratlles en I!ocde pen¡ar-!i una esquella per avi.sar els pobres que passem, Perdavant di-u: «Direcc]ón Castellón»,encara que deuria dir: ..Direcció lavinya de Fer.'eres".

-I qué t'has fet?

-Tres repeladures a la cama,un trenc al tos, les mans fetes un..ansiamo" i les dents perque ja noson meues, que si ara vinguera Na.dal hauria de menjar els torronspassats per un colad,or i com siforen sopetes de lIet.

-Xica, m'alegre que no més si.ga aixó.

-Podr:ien haver passat més co-ses, perque vaig estar a punt depercJre el «bol~i).. i el rosari. Nosé quin sant estaria vigilant-meperque. gracies a Déu, ni un punta les calces.

-Sí que ho lamente.

-De seguida es va fer un rotgleque pareixia que tiraven confits. Itots preguntant: ..Que s'ha fet mal.que ha caigut?.. Com si una per.sona es posa p'anxa per aval! almig del carrer a djr paraulotes només perque ii passa pels nassos.

-Dona, la gent que té humani-tat...

-Aixó em passa a mi amb elsnoms. Primer ens diem Vila.real,com tota la vida. Després varenafegir alIó tan coent de ..Ios An.fantes» i ara m'he enterat que tam.bé ens hem de dir ..La siutat delas narancas»,

-Veus, aixó a mi em pare ix bé.Pitjor fora que ens hagueren pen.jat ..C;jutat de les rajoles» 0 ..Ciu.tat de les baj;Jques» que de tot entenim.

-Ver'jtat és. Tot siga per a queI'alcalde prepare unes festes benlIuides. Fa uns anys, quan eremmés joves, no més podiem diver.tir.nos mirant els xics templats queanaven a la processó.

-I mira que estaven executats. .Tots de vestit nou, més erts queun fús i serios com si s'haguerentragat un cullerot. ..

-Te'n recordes que anavem mi.rant.los els nassos?

-Ali, sí. Tenien cada nas. .

Llargs, curts, estorrufats, de pun.teta...

-Si q'Je pareixes la Pla~a Ma-

jor, tota plena de peda~os i ratau-

res, perque al pas que anem, d'ací

quatre dies aixó de «Monument()

nacional» voldra dir: «Fora baix, que

va ripio».

-Ai, sí! I ara en alIó que estan

tent a la «Granja.., jquin deslligo,

Mare de Déu!. Segur que acaba-

rem tots te~int «Mono-miento in-

ternacional.., perque arremataran la

casa amb una gabia de mones, I

no de les de Pasqua, precisament.

-I a proposit d'empastres. Con-

ta'm qué t'ha passat.

-L 'alt:-e dilluns, anava a ter una

visiteta al Crist de I'Hospital que,

con tu saps, ii tinc n:1:>lta devQció.

i a i'arribar al Raval, com anava mi-

rant sí ver:oja un cotxe, no em vaig

adonar que al mig de la «sera.,

han (1:¡sat una paleta i, si no m'aga-

rra un bon home que passava, no

troben de mi ni el catret, filla, ni

el catret.

-jXica, qué em dius! jAixó sí

que esta bol

-Vaig perdre I'espardenya, la

mantellina va anar al mig del ca-

rrel' i jo, tilla, ací em tens teta

«un haca de cotxero...

-Ja ho veig, ja. ¿I qué diu la

paleta?

-La paleta no ¿,¡u res, pero in,Déu em perdone, vaig dir més pa.raulotes que les xiques modernes.

-Veritat és, que hui pare ix queels bons modos s'han perdut. Tanfines, tan fines, i t')tes pareixencarreters. Jo em pose tota rojaquan les escolte. Pero vull dir queque posa a la paleta.

-Ja saps que dien que segonsel nas, el compas.

-Xe, calla, dl:>na, que tú sem-pre seras la mateixa... iQuines ocu-rrencies! Ara van tots com volen,i les xiques, les molt descarades noels miren el nas precisament, no.I ara, I'únic vestit que estrenen ésel de la penya.

-Variaet si que ho tenim. A mi,especialment, m'agraden uns quevan t:)ts de blau, tots de blau, i lafaixa blanca. Cuan els veig, tincunes ganes de dir: (,jVisca la Pu...,rlsJmaaa »

-Humanitat? Xe, tots palpant

junts, espolsant-me, apretant-me,estrocussonant-me. Total, que pa.reixia una reliquia i que 1I:Jts volienguanyar el jubileu. Ara que, una esdecent i no vaig deixar que palpa-ren molt. Aixó sí, tots xarrant Icontant la seua versió. I va haverun de graojós que va dir: ..Ha tin. \gut vosté sort, perque si en lIoc dela paleta es la barana de la sequiamai,')r, estaria vosté pastant fang.Encara que, com hj ha tant. hauriacaigut molleta».

-I tú qué li vas dir?

-Que la que pastaria fang se-ria sa ..agüela».

-Calmat, dona. Posat Plomptebona que ja venen les festes i d'aciuns dies ja tindrem el poble piede pen~es i de bom!:':Js.

-Ai, tens raó. Tindrem de noufesta a ..bombo i platljllos». Jo n'hihan vegades que no sé ja si estical meu poble.

Page 2: ~ Ipfont.eu/cadafal/Maig 1981/Les agüeles del catret.pdf · 2012. 6. 22. · rem tots te~int «Mono-miento in-ternacional.., perque arremataran la casa amb una gabia de mones, I

m

~:~~ I

(rI- -

-¡¡1& ~

i~o~~->.,

~ ij,a.I ~

.~

~\~~

-Mira, esta, com arrima la bra-sa a la seua s¡¡(dinCI. I.. mi els que

m'agraden son uns de roig de cap

a peus. I és que el I'oig sempre

fa goig.

-1 el blau, atrau, que totes te-

nim .¡ue mirar lo r:,Jstre.

-Mira, no parlem de colors que

acabarem a catraes.

-Tot s'ha perdut. Hui son tots

de la cofraria del ..tant se m'en

fot».

1, ~

~

~~ \~ "\ C':')

I -1- ,

~-~ "

dJ~~ -,~

(!' ~;~..;;..''-', c->:=E:::~

~)~~~~,

~

~~

-No í,¡lla. Aixó les v.?stres, que

¡es rneues sorn cada dia rnés. Pe.

(O deixern e¡ terna i parlern de fes.

Les. ¿Saps que la rneua nebodeta

es feslera?

-Cla;-, dona. Sé haurils fet bona

i..¡iluencia, perque enguany, entre

j'álcalce, els concejals i quatre ami-

gots, s'han repartit les onze xique.

tes.

bou a tres passes ¡ has d'anar sem-

pre amb por que no et ..virolen".

-Eis bons costums van perdent-

se. No sé on anirem a parar. Xe.

ja ens veurem un altre dia.

-Sí. xica. I tu que et millores.

-Gracies i bon dia. Conxa.

-Ron dia. Rosarito.

CONXA I ROsARITO

-Ca, dona. A ma casa van ferCBfJ a pregar-se.

-JB et degueres pregat tu, ja,

.:Jue d'irnbecil no tens un pel.

-I'v'iira, XjCB. I tu perque no has

pOfJut, que la teua neteta ben bo-

r¡j¡;a que quedaría.

-Aixó sí que és veritat. Faran

un gCljg totes ..i I el dineral que

diuen que s'han gastat les mares!

jl aixó que n'hí ha crisis!

-"[ots farem el que podrem.

-I ((Iés d'una el que no podra.

-i\/JjrB, cada ú a sa cas~ i Déu a

la de tots. ¿No tenim qui s'ha gas-

tat els diners en altres coses?

-Jo rlo és per parlar de ningú,

pero tenim tanta gent que bufa

en CBld:) gelat ..Mira, sense anar

més Jjun¡, la meua ve¡na, li va pen.

dre ja !;offiunió la xiqueta i, f,jlla,

cQr(j si Bna(a a casar-se. Un ves-

tjt, uns cojJars, uns penjolls. ..mira,

que si no coneguerem qui son, di-

ries que és ia marquesa del potet.

Filleta meua. i que ben disfressa

que anavB la pob,"a xiqueta. I que

coenteta també.

-Hi ha gent molt exagera.

-Els diners, Cjue ja n:) tenen im.

portancia. Fa uns anys tots mira.

vem si pod¡em cstalviar una pesse.

ta i ara..

-Pero sí ara, com arrepleguem

una perra vindran els de la Hisen.

d a i se'ls enduran

-A mi en que em deixen la

meua Missa i el meu rosari

-Si, filla, si. S:)bre tot el nostrerosari.

-jJa to;'!1em!

-Era una broma, dona.

-DEljX~'t de bro{{jes que la cosaés molt greu. Si la gent no pergue.

ra tant eJ ¡e{{¡Jls parla que parla i

es preoI:IJ[J~r~ {{.¿s de les coses

-Ja fj'f.¡ f~Q [J~¡ ho fa. ¿Que no

has vis. ~J¡¡~ .es;t~{" omplint-ho tot

de creus? J..{Q VOtaS com tots es

tornaran b{¡{,s x¡cs.

-¿Que vols d¡r, la de Sant Pas.

qual? CaJJa, cajja, <lue pare ix queI'han tre.ta d.e quaJsevol ninxo. Tan

bonica COT(, e{a ja de veritat. Ve.

ges per Q rjUe flO .'han feta c!)maquella. I a {(jés a més han tapat

la pedra bO(¡3.

-¿I alió que vojen fer a l'Ernij.

ta, que et pare ix'!

-També els ha vist. també, elstautets de vora riu. Em pare ix que

no pujaré. alla; si et descuides

resant, resant, en un punt rodolant,al mig de la plac~ta.

-On també han ficat un aitraGreu. Ja 1-..:1 veus.

-J\tlés celia ' que ficaren lIums

que ni han Ilocs que no veus unII