Sociòlogues i politòloguesReflexionar per qüestionar la realitat

1976 Betty Williams, MaireadCorrigan(1943 i 1944) Fundadores del Moviment per la Pau aIrlanda del Nord. Crearen l’Organització Popular per laPau, formada per catòlics i protestants quan, el 1976, uncotxe que havia estat disparat per tropes britàniques iconduït per un membre de l’IRA, va atropellar mortalmenttres nens. Immediatament iniciaren una campanya depeticions per aturar la violència a Irlanda del Nord, fetque les va dur a ser guardonades amb el premi Nobel dela Pau aquell mateix any

1946 Emily Greene Balch,John Raleigh Mott (1867-1961) Activista del moviment pacifista internacio-nal. Membre del Congrés Internacioanl de Dones del’Haia (1915), defensà activament el pacifisme i la noentrada dels Estats Units a la I Guerra Mundial. En el període d’entreguerres participà en nombrosesorganitzacions, d’entre les que destaca la Societat deNacions (embrió de les Nacions Unides). Horroritzada pelnazisme, durant la II Guerra Mundial es decantà cap a unposició més dura per defensar els drets humans. La sevatrajectòria vital la va fer mereixedora del premi Nobel dela Pau el 1946

1931 Jane Addams, NicholasMurray Butler(1860-1935) Pionera dels moviments socials, obrer ifeminista als Estats Units. Ocupà llocs de responsabilitata l’administració pública de Chicago, on lluità per millorarles condicions sanitàries de la classe obrera. Feminista isufragista, les seves activitats van adquirir ressò interna-cional quan es va oposar públicament a l’entrada delsEstats Units a la I Guerra Mundial, situant-se al costat delmoviment pacifista. La seva trajectòria vital la va fermereixedora del premi Nobel de la Pau el 1931

1905 Baronessa BerthaSophie Felicita Von Suttner(Comtessa Kinsky Von Chinicund Tettau)(1843-1914) Activista del moviment pacifista. Escriptoraque gràcies a les seves obres va esdevenir líder delmoviment pacifista antimilitaristano només austríac, d’on era ori-ginària, sinó europeu, formantpart i conduint els congressosinternacionals de la pau i les lli-gues pacifistes. La seva trajectò-ria la va fer mereixedora delpremi Nobel de la Pau el 1905

1992 Rigoberta Menchú(1959) Activista maia guatemalteca del grup quitxé.Vinculada a les activitats per les reformes socials promo-gudes per l’Església catòlica i la lluita pels drets de lesdones, els seus esforços per aconseguir la pau aGuatemala la van dur a l’exili després que la seva famíliafos assassinada, acusada de col·laborar amb la guerrilla.Des de llavors, el seu compromís amb les associacionsde defensa del poble quitxé i la publicació de la seva bio-grafia Yo, Rigoberta Menchú l’han convertit en portaveude les reivindicacions de la població indígena guatemalte-ca, motiu pel qual va rebre el premi Nobel de la Pau,l’any 1992

1991 Aung San Suu Kyi(1945) Líder de l’oposició a la dictadura de Myanmar(Birmània). Filla del primer ministre de Birmània, assasi-

nat quan ella tenia dos anys, vaviure fora del país fins el 1988,quan va encapçalar un movimentdemocràtic no violent contrari ala dictadura de Ne Win. Va ser lavencedora a les eleccions presi-dencials de 1990; però AungSan, en arrest domiciliari des de1989, veié com els resultats erenignorats per la junta militar.Símbol de la democràcia aMyanmar, el premi Nobel de laPau se li va concedir el 1991

1979 Mare Teresa(1910-1997) D’origen albanès, el 1928 va establir-seamb la comunitat catòlica de les Germanes de Loreto, a Calcuta. Inicialment treballà com a professora, però a partir de 1950, amb el per-mís per iniciar la seva obra“Missioneres de la Caritat”,va passar a dedicar-setotalment a l’atenció dela població malalta deCalcuta que no eraatesa als organismesoficials. La seva obrava trascendir les fron-teres de l’Índia, essentconeguda i reconeguda atot el món, motiu pel qualva rebre el premi Nobelde la Pau el 1979

Premis Nobel de la Pau

elles també hi eren

dones 2

Per Meritxell Benedí

sumari

editorial

Que cent anys no són resAixò és el que deia el poeta. L’Associació de Dones

Periodistes encara no ha arribat a aquesta xifra, però tot arri-barà. De moment celebra el desè aniversari de la seva fundació.En aquests 10 anys en la societat que vivim han canviat mol-

tes coses: algunes per millor, altres han empitjorat, i la majoria,si fa no fa, continua igual. El que de segur sabem és quel’Associació encara és útil i ho continuarà sent en el futur: la imat-ge de les dones que es difon pels mitjans de comunicació no hacanviat res o molt poc; la presència de dones periodistes encàrrecs de responsabilitat no només no ha crescut, sinó que finsi tot ha baixat en alguns mitjans. I la presència i el tractamentinformatiu cap a les dones continua sent tan estereotipat i asimè-tric com sempre.

La nostra Associació en aquests 10 anys ha crescut fins a con-vertir-se en la que té més sòcies de tot l’estat espanyol, i les nos-tres activitats també s’han incrementat: hem fet estudis, semina-ris, xerrades i debats; hem lliurat cada any els premis periodístics“El Card, el Lliri i la Rosa del desert” a diferents col·legues. Hempublicat una revista que està en camí de consolidació, i horesd’ara, l’Associació és un referent en la professió.De tota manera encara ens queda molta feina a fer, tenir més

presència pública i fer sentir més la nostra veu davant les cosesque no ens agraden. Les nostres hereves d’aquí a 90 anys deben segur que continuaran la nostra tasca, perquè nosaltres, permolt bé que ens conservem necessitarem descansar una mica,que ja estarà bé de treballar, carai.n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: adpc@adpc.cc Web: www.adpc.cc

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Pilar AymerichImpressió: El Tinter. Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugèniaIbáñez, Pilar Aymerich, Hilda Ferrer, Marta Corcoy,Elvira Altés

Barcelona, maig 2002, núm. 7

2 elles també hi eren Premis Nobel de la PauPer Meritxell Benedí

4-10 quan totes les donesSociòlogues i politòlogues,Reflexionar per gestionar la realitatPer Marta OrtegaFotos: Esther Sanromà

12-13 així ens veuen, així ens vaEntrevista a Sihem Bensedrine Per Elena TarifaLa invisibilitat de les saharauisPer Anna Cañizares i Marta Navarro

14-15 dones que remenen les cireres Entrevista a Marisa Paredes, directora de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de EspañaPer Teresa RubioFotos: Pilar Aymerich

16-17 pensar en clau del XXITextos: Per Cecília Castaño i Manuel CastellsIl·lustració: JOMA

18 a favor de totesIntervenció femenina en els processos de pau Per Maria Dolors Renau Les zones d’ombraPer Teresa Aranguren

19 Europa a l’abastDenúncia al fonamentalisme religiósPer Àngels Espuny

20-22 l’administració administradaInformació sobre polítiques de gènereCoordinada per Marta Corcoy

23 de cara a la paretLes pífies de les institucions, a càrrec de La Cantant CalvaLa Gata Lina, per Gemma Sales

24-25 amb prou feines Diferències salarialsPer Montserrat PuigBalanç d’una jornada per gent emprenedora

26-27 sofregit culturalPropostes i activitatsPer Esther MolasAlmodòvar no parla amb ‘ella’Per Rosa Maria Palència

28 el talòs d’Aquil·les Mascles Ibèrics contra l’assetjamentPer Joana Gallego

31 Fina Isegura, periodista d’alturaGuió: Joana GallegoIl·lustració: Aina Albí

titularitat: “Un cop assolida, he volgut formar-me.Investigar és un acte de llibertat, per això m’agrada fer-ho sense haver de dependre d’un finançament que, d’unamanera o altra, acaba mediatitzant-te. Així no comptoamb condicionants externs, i si el que faig no val, laculpa és meva i prou. Sentir-me lliure és un luxe asiàticque no es paga ni amb diners ni amb prestigi”.La sociòloga Laura Giménez, una jove que actualment

és becària a la UAB, explica que va escollir la carrera deSociologia per diferents raons, però sobretot perquè téinquietud per entendre el món que l’envolta i també perintentar canviar-lo: “Penso que la Sociologia és una bonavia per transformar”. Durant la seva trajectòria professionalha fet moltes coses i molt diferents, des de recerca a ges-tió i la barreja de les dues coses. Per ella, un dels proble-mes que es troba en fer recerca per encàrrec de l’adminis-tració és que, moltes vegades, no se’n fa un bon ús perdiferents raons “i això, com a sociòloga, frustra molt”.

Les sociòlogues i politòlogues parlen de la seva professióUna de les sociòlogues més veteranes i que més tempsporta en la tasca és la professora titular de la Facultat deCiències Polítiques i Sociologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB), MªJesús Izquierdo.Segons explica, va arribar a la Sociologia de rebot i perla porta falsa, i ara porta ja 25 anys com a docent a laUAB: “Jo vaig fer la carrera d’Econòmiques, però lamilitància en el feminisme em va dur cap a la Sociologia,a la recerca dels temes que m’interessaven personal-ment. Des de l’Economia, la dona no era objecte d’estu-di, en canvi, des de la Sociologia sí podia ser-ho”.Així, per a Izquierdo, l’interès en la recerca sobre

temes relacionats amb les dones va ser el leit motiv perapropar-se a la Sociologia. Ella volia desenvolupar laseva tasca de forma continuada i en llibertat, per aixòexplica que la seva primera meta va ser aconseguir la

quan totes les dones...

dones 4

Actualment, a la Universitat Autònoma deBarcelona hi ha 808 alumnes matriculats aCiències Polítiques i 703 a Sociologia. Delsprimers, 430 són dones, i entre els estudiantsde Sociologia també la majoria són noies,411. Es tracta de dues carreres, per tant,força equiparades. Ara bé, l’accés a l’àmbitprofessional encara està, en algunes oca-sions, més difícil per a les dones. En part,perquè es tracta de professions poc conegu-

des en l’àmbit empresarial, atesa la recenthistòria de les disciplines a la universitatcatalana. Però, tant les sociòlogues com lespolitòlogues són un col·lectiu que tenen unampli ventall de possibilitats professionals,com la gestió o la direcció empresarial. Sónconegudes perquè es dediquen a observar iestudiar el món que ens envolta, i a vegades,els seus estudis, reflexions i mirada críticaajuden a transformar-lo.

Sociòlogues i politòlogues:

Reflexionar per gestionar la realitat

“Des del’Economia, ladona no eraobjecte d’estudi,en canvi, des de la Sociologia sí podia ser-ho”Mª Jesús Izquierdo,sociòloga.

Per Marta Ortega

quan totes les dones...

dones 5

pes de la tradició es troben amb més limitacions”. Perella, la joventut del seu perfil professional comporta mol-tes inseguretats i obliga a lluitar constantment i a fermolta pedagogia sobre la utilitat dels professionals de lasociologia o de la politologia en el camp laboral. Detotes formes, Giménez creu que segurament els mitjansde comunicació han posat de moda la figura del sociò-leg en els darrers temps. Marta Noguera, que pertany a la mateixa generació

que Giménez, opina que l’evolució de la Sociologia i laCiència Política a Catalunya ha estat lenta i una micaunderground: “En el sentit que s’han anant obrint novesfacultats i sortint diverses promocions, però no per aixòel mercat laboral ha estat més permeable a les nostresprofessions. Si la part dels professionals disponibles haaugmentat, no ha agumentat, en canvi, l’oferta de llocsde treballs referents al nostre camp”. Per ella, el quesobta més, és que tant la Sociologia com la CiènciaPolítica són unes carreres molt reconegudes a l’estran-ger, com per exemple a França o Gran Bretanya, i encanvi, a l’Estat espanyol gairebé no es coneixen o tenenpoc ressò. La politòloga Cristina Piquemal pot donarbon testimoni del reconeixement que té a França la sevacarrera, lloc on vivia i va estudiar la carrera per primercop. Ella explica que en arribar a Catalunya va sentirdesconcert en relació a la seva carrera, perquè aFrança, tant la Ciència Política com la Sociologia sóndisciplines de llarga tradició i reconeixement. “A França,des de l’any 1946 existeix l’Institut d‘Estudis Polítics,mentre que aquí, en arribar jo, just acabaven decomençar. El problema és que no ens coneixen. Suposoque amb el pas del temps la situació canviarà i la carre-ra serà més coneguda i visible. De totes formes, des del’administració pública no tinc la sensació que es poten-ciï, ni la professió de politòleg ni la resta de carreres”,assegura Piquemal. La Marta Noguera diu que en la recerca de feina els

“canals oficials” poques vegades ofereixen places per a

Una de les seves tasques va ser posar en marxa, con-juntament amb en Roger Sunyer, la revista Àmbits delCol·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques iSociologia de Catalunya, l’any 1996. En relació a la professió de sociòloga, Giménez és de

l’opinió que totes les Ciències Socials estan poc recone-gudes i, en concret, pel que fa a la Sociologia, ella diuque tothom es veu capaç d’opinar: “Quan t’encarreguenun estudi fas una interpretació de la realitat basada endades objectives, però atès que qualsevol persona téuna experiència personal del tema —perquè són temessocials— se senten amb la capacitat de posar-te endubte i rebatre el teu informe”. Del fet que els i lessociòlogues estiguin en contacte amb el món polític iamb el sector públic, se’n deriven unes conseqüències,segons afirma Giménez: “Això encara pot qüestionarmés la teva feina si ets una dona, perquè analitzes unmón masculí”. En l’àmbit de la gestió treballa la sociòloga de 32

anys, Marta Noguera, ella no creu que les dones, com adones, aportin un punt de vista femení pel fet de seralhora sociòlogues i dones. Però sí creu que laSociologia, com a ciència, serveix per transformar larealitat: “L’important és que tothom desenvolupi unsvalors comuns que ens facin avançar en la millora detots com a persones, siguis del sexe que siguis, i leseines per fer aquest camí, com ara l’esperit crític i dereflexió sobre la pròpia realitat, sí que ho aporta laSociologia”.La politòloga Cristina Piquemal, que va estudiar la

carrera a França i després es va instal·lar a Barcelona iva formar part de les primeres promocions de politòlegsde la UAB, explica que ella es va decidir per aquesta dis-ciplina perquè li oferia un punt de vista multidisciplinar:“Em permetia conèixer una mica de dret, una mica d’e-conomia... amb 18 anys no tenia clar què volia fer, peròpolitologia em donava un ventall ampli per després espe-cialitzar-me, encara que no tenia clar en què”. La trajectòria professional de Piquemal ha passat pel

sector privat i el públic, actualment treballa en la gestiód’una Associació de Grans Ciutats, Metropolis.

A la recerca del reconeixement social de la professióLa pràctica de la Sociologia i la Política fora de l’àmbituniversitari és relativament recent, perquè són carreresque tenen una curta història també com a carreres uni-versitàries a Catalunya. Per a la Laura Giménez, que ésuna de les primeres sociòlogues de la generació que vacomençar a treballar fora de la universitat, tant laSociologia com la Politologia han evolucionat i milloratmolt en els darrers anys. Giménez afirma: “La generaciójove som la primera que de forma nombrosa treballafora de la universitat, la primera en entrar massivamental mercat laboral. L’avantatge és que podem definir larealitat i hi ha molta gent que s’inventa la seva sortidalaboral, mentre que en les professions que tenen més

“L’important ésque tothomdesenvolupi unsvalors comunsque ens facinavançar en lamillora de totscom a persones,siguis del sexeque siguis, i leseines per feraquest camí,com ara l’esperitcrític i dereflexió sobre lapròpia realitat, sí que ho aportala Sociologia”,Marta Noguera,sociòloga.

FOTO

PILAR AYMERICH

Laura Giménez, sociòloga

FOTO

ESTHER SANROMÀ

ACTIVITAT REMUNERADA PRIORITÀRIA

quan totes les dones...

dones 6

sociòlegs/gues i/o politòlegs/gues. Quant al repte mésdifícil de la seva professió, en paraules de Noguera, ésque la reflexió i l’esperit crític no desapareguin dels pro-cessos de decisió social i polític, “decisions que cadadia es prenen més ràpid i sense preveure’n les possiblesconseqüències”, afirma.Els politòlegs i les politòlogues es troben amb proble-

mes professionals similars a l’hora d’entrar al mercatlaboral. Per a la professora de Polítiques de la UABLaura Feliu: “El principal punt negatiu de la nostra pro-fessió és que no hi ha un perfil ben definit del que ésser professional de la politologia i això fa que quan aca-bes la carrera no saps cap a on dirigir-te. Per sort, ésuna situació que està canviant durant els darrers anys,encara que sigui lentament”.La Marta Noguera diu que el camí que agafi la seva

professió dependrà molt de la feina que pugui fer elCol·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques iSociologia de Catalunya, “feina de lobby que cal fercol·lectivament i que encara no s’ha fet d’una manerasistemàtica i forta”. Assenyala possibles vies a seguir:“Cal establir aliances entre les universitats i el Col·legi ialtres associacions de les nostres professions, i donar aconèixer molt més qui som i què podem fer”. A més,ella creu que tant els sociòlegs com els politòlegs hande perdre un cert sentiment d’“inferioritat” que, a vega-des, tenen davant de carreres més consolidades.

Dificultat per conciliar vida professional i familiarAtès el context social actual, entre la precarietat laboraldels joves i la mancança de polítiques que recolzin a lafamília i que facin compatible vida laboral i familiar, perla sociòloga Laura Giménez, les dones sempre hem detriar entre carrera professional i vida familar: “Si tensuna formació i accedeixes al mercat laboral en condi-cions, llavors has de decicar-hi entre 10 i 12 hores dià-ries, siguis home o dona. La inserció laboral té moltscostos que van en detriment de la vida familiar, iaquests costos ho són molt més per a les dones quepels homes”. A més, afirma que, per ser escoltadescom a iguals, les dones han d’imitar el llenguatge i

maneres de fer dels homes: “Se’t força a masculinitzar-te, jo no crec que sigui necessari, ni ho defenso, ben alcontrari”. Per a la també sociòloga Marta Noguera: “Unaconseqüència de la discriminació subtil, és a dir, de ladificultat de les professionals d’accedir a determinatsllocs de responsabilitat, és que les dones, en la nostraprofessió, sovint posem en un primer pla el “fer carreraprofessional” i es retarda la maternitat, donada la grandificultat de compaginar la vida laboral i familiar, i amb lafreqüent precarietat laboral existent”. Ella explica que noha hagut d’escollir entre la vida professional i la familiarpel fet de ser sociòloga, sinó pel fet de ser jove: “Elmercat laboral no perdona i t’obliga a situar-te, primer enun cert grau professional i, sobretot, d’estabilitat con-tractual, abans de poder pensar en la maternitat.Quedar-se embarassada encara es penalitza a lesempreses, sigui obertament o indirectament”. En opinió de la politòloga Laura Feliu, la carrera univer-

sitària té costos, que encara s’accentuen més pel fet deser dona. Ella explica que, en general, la societat espan-yola no està pensada perquè les dones facin carrera pro-fessional i l’Estat espanyol no ha previst un rol diferentde la dona fora de l’àmbit de l’esfera privada: “Això pro-voca que arribis més enllà dels 30 anys, jo en tinc 37, iet trobis amb la majoria de companyes de carrera queencara no ha tingut fills, perquè les condicions socialsno han canviat i has d’escollir entre avançar professional-ment o ser mare”.La també politòloga Cristina Piquemal opina que les

politòlogues o sociòlogues no estan discriminades coma tals, sinó per ser dones professionals: “Quan busquesfeina, sembla que la part més important de l’entrevistaés si estàs casada i si tens fills. Si no en tens, ho consi-deren negatiu perquè creuen que en tindràs. La qüestiódels fills és un problema. Està clar que estem en un mónd’homes, pertanyis a la professió que pertanyis”.El cas de la MªJesús Izquierdo és una mica diferent,

pertany a una generació més gran, de les de més de 50anys. A més, ella va començar a la Sociologia quan jaera mare i en un moment en què l’accés de la dona amolts àmbits de la vida pública era difícil. La sociòlogaexplica que, tot i comptar amb una parella que ha estatmolt bon pare pel seu fill, les tasques no han estat repar-tides equitativament: “El motiu era que ni jo vaig tenircapacitat per negociar una altra situació, ni crec que elltingués capacitat d’acceptar-la. Tampoc estic segura quefos negociable en aquell context. I les conseqüències leshem patit els dos, ell s’ha perdut moltes coses i jo hehagut de ser més responsable del fill, havent de renun-ciar a l’assistència a congressos i viatges professionals”.Com a dona, fent carrera universitària, per a la gene-

ració de la MªJesús Izquierdo els condicionants van serparticulars: “En l’inici, per a mi va ser complicat i doloróspel fet que tenia la responsabilitat de ser mare, havia defer la tesi i treballar fins tard, acabava plorant de laimpotència per poder portar-ho tot, és la renúncia quehas de fer com a dona, però jo tenia clar que per acon-seguir una professió havia de renunciar a moltes coses”.

Ciències polítiques

Sociologia

Font: Alcantud, A; Salart, Ll. I Sánchez, S; Els llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia en l’àmbit laboral, Una aproximació a les promocions 90-96UAB;Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona, Maig 1999

Nota: L’estudi es va fer a 182 persones de les promocions des de 1990 fins a 1996 de la UAB, prop del 45% eren homes i 55% dones. El 53% són llicenciats en CCPP i el 47% en Sociologia.

“Això provocaque arribis mésenllà dels 30anys, jo en tinc37, i et trobisamb la majoriade companyesde carrera queencara no hatingut fills,perquè lescondicionssocials no hancanviat i hasd’escollir entreavançarprofessionalmento ser mare”Laura Feliu,politòloga.

dones 7

quan totes les dones...

Professions amb “sostre de vidre”En l’àmbit de la Sociologia i la Politologia, més que dis-criminació oberta de gèneres, les professionals parlende discriminació subtil que fa difícil l’accés als llocs dedecisió i poder. I els punts de vista també canviensegons les generacions. La titular de Sociologia a la UAB, MªJesús Izquierdo,

que té 56 anys i, per tant, va viure al nostre país un delsmoments de lluita social de la dona més punyents i decanvi, explica el seu punt de vista: “La primera etapa dela meva vida professional i afectiva sí està marcada pelsexisme”. Però ella remarca que el que és significativano és la discriminació només de la dona, sinó la interac-ció home-dona, sense exclusions de gènere.

De totes formes, la sociòloga creu que s’han de teniren compte altres variables quan es tracta el tema de ladiscriminació de gènere i que no es poden donar respos-tes en relació al tema sense matisar: “Són un conjunt decircumstàncies, en el meu cas l’origen social marcavamolt, sóc la primera de la família que té una carrera uni-versitària, i a més sóc immigrant. Però crec que els fac-tors limitants externs no han estat els més bèsties per ami, sinó com estic construïda, com em poso davant delmón i com interioritzo les coses. Simplifiquem molt quanrebotem cap enfora, el més limitant ve de dins nostre”.Des del punt de vista de la sociòloga Laura Giménez,

és difícil saber si hi ha diferències de gènere com asociòloga, perquè la professió està molt feminitzada. Ellacreu que potser la discriminació es dóna en determina-des posicions on arriben més fàcilment homes quedones, segons explica: “El que sí hi ha és diferència enla qualitat de la inserció i pel que fa al tracte com a pro-fessionals. Ser dona és un dels factors que juguen encontra del reconeixement professional”. Giménez creuque a les sociòlogues i politòlogues els manca la legiti-mitat que sempre han tingut els homes, i explica que estroba en moltes situacions en què no se sent escoltada:“De vegades notes que no t’escolten perquè t’estanmirant, en altres ocasions és com si creiessin que ets lanena que s’ho passa bé fent de sociòloga. I com adones en exercici, també és molt difícil establir una rela-

“Unaconseqüència dela discriminaciósubtil, és a dir, de la dificultat deles professionalsd’accedir adeterminats llocsde responsabilitat,és que les dones,en la nostraprofessió, sovintposem en unprimer pla el “fer carreraprofessional” i es retarda la maternitat”Marta Noguera,sociòloga.La comissió de gènere del Col·legi

Dins dels Col·legi hi treballen diferents comissions, entre elles, la de Gènere. Aquesta comissió està formadaper cinc dones amb la idea inicial de crear un grup de discussió sobre temes de gènere que puguin interessarals col·legiats i col·legiades. Aquestes cinc dones, que formen la Comissió de Gènere, Marta Noguera, AnnaRoig, Marta Isach, Maria Espadalé i Anna Parés estan convençudes que la sociologia té molt a dir sobre lesqüestions de gènere i d’aquesta inquietud va néixer la comissió que, en l’actualitat està treballant en doscamps: l’equilibri de la vida familiar i laboral i l’accés de les dones als càrrecs. Atesa la dificultat de trobar-se per les diverses obligacions professionals i familiars, les cinc dones van optarper celebrar sopars de discussió, de forma que a la vessant professional i de recerca s’uneix una de cairelúdic. Porten un any funcionant i ja han donat fruits interessants. Un exemple és la seva col·laboració en elmonogràfic de la revista del Col·legi, Àmbits, on es tractava sobre les desigüaltats professionals entre gèneres.

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 8

quan totes les dones...

ció professional amb qui t’encarrega la feina, perquè lagent no està acostumada a tractar amb dones. Això, enla nostra professió té molt pes, perquè es tracta d’unatasca molt relacional, pública i política. Penso que en elnostre camp, el sostre de vidre potser és més subtil queen altres carreres, però hi és perquè hi ha poquíssimessociòlogues directores d’empreses, per exemple”. La sociòloga Marta Noguera, com Giménez, creu que

les diferències de gènere arriben un cop s’entra al mer-cat laboral i a l’hora d’accedir a càrrecs de responsabili-tat i direcció, especialment en les empreses privades,però també en l`àmbit públic pel que fa a l’accés a l’altnivell de la docència, “com poden ser les càtedres, perexemple, o els càrrecs de direcció universitària”. D’altrabanda, ella creu que homes i dones es comporten deforma diferent a l’hora de buscar feina “les noies esmouen més, són més inquietes i fan una cerca més acti-va de feina, i freqüenten també les solucions associati-ves a la cerca d’oportunitats i de les primeres feines”.Per a la sociòloga, el sostre de vidre hi és present, peròno tant pel fet de ser sociòlogues, sinó pel sol fet deser dones en un camp laboral encara poc conegut i pocdesenvolupat, així “el sostre de vidre potser es pot tren-car, però a costa de renunciar a la conciliació entre vidalaboral i familiar, cosa que dóna fe de la mala situacióactual d’aquest tema i de la lentitud amb què canvien lescoses”. En aquest sentit, en opinió de Noguera, l’admi-nistració pública permet una millor conciliació entre vidalaboral i familiar que l’empresa privada. Ella creu que,potser més rellevant que el gènere, ho és el condicio-nant de ser una professional jove. Noguera, tot i la sevajoventut, té una trajectòria professional de vuit intensosanys: va començar fent recerca a la Universitat i des-prés de diverses feines, sobretot de gestió, actualmenttreballa com a directora adjunta d’una patronal del sec-tor sanitari. “Els primers anys van ser d’un treball precaria un altre, després, amb l’edat i l’experiència, la cosa hamillorat”, assegura. El cas de les politòlogues és molt semblant. La Laura

Feliu ho explica: “En el camp de les relacions internacio-nals, almenys a la Universitat espanyola, ser dona, per ala meva generació, no ha estat problema, potser perquè

es tracta d’un àmbit de treball públic. Tot i això és certque, a vegades, en col·loquis i reunions trobes algunstics masclistes, però crec que tenen més a veure ambpràctiques socials generals i no pas professionals”.Segons diu, la seva sort i la de les altres companyes dela universitat que treballen en l’àmbit de les relacionsinternacionals, és que hi ha una dona com a catedràticaa la UAB: “El cert és que ella sí va tenir bastants proble-mes segons explica, igual que les generacions anteriorsa la meva”.n

“El problema és que no ensconeixen.Suposo que ambel pas del tempsla situaciócanviarà i lacarrera seràmés coneguda ivisible. De totesformes, des del’administraciópública no tincla sensació quees potenciï, ni laprofessió depolitòleg ni la resta decarreres”Cristina Piquemal,politòloga.

“Penso que en el nostre camp,el sostre devidre potser ésmés subtil queen altrescarreres, però hi és perquè hiha poquíssimessociòloguesdirectoresd’empreses, per exemple”Laura Giménez,sociòloga.

Cap al II Congrés d’estudiants i llicenciats en Sociologia de la UAB i la UB

En general, ser jove va en detriment d’un exercici professional no precari. La situació dels joves i les joves d’a-questes professions va provocar una fita en la recent història de la disciplina acadèmica a Catalunya: per pri-mer cop els i les estudiants i els llicenciats i les llicenciades de la UAB i de la UB van organitzar un congrésconjunt que va ser tot un èxit de participació i convocatòria, amb unes 600 persones inscrites.

La iniciativa va sorgir perquè hi havia una gran mancança d’es-pais de trobada entre la gent jove de la professió, atès que elsestudiants no poden formar part del Col·legi. En canvi, com ajoves es donaven unes especificitats comunes per tractar. Per ala Laura Giménez, que va participar al Congrés activament, vaser un moment particular de la història de la professió, en lesseves paraules “un moviment que va ser una catarsi col·lectiva”.Aquell primer Congrés va donar fruits, a partir de la trobada esva crear l’Associació de Joves per a la Sociologia que, horesd’ara, prepara la segona edició del Congrés.

EL COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS ENCIÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA

L’exercici de la paritatL’any 1989, el de l’arribada dels primers llicenciats enCiències Polítiques i Sociologia a Catalunya, va fernecessària la creació d’una entitat que defensés i poten-ciés la presència progressiva d’aquests professionals entots els àmbits amb un recolzament institucional. Així vanéixer el Col·legi de Doctors i Llicenciats en CiènciesPolítiques i Sociologia (COLCPIS). Entre els serveis queofereix el COLCPIS destaquen l’assesorament laboral, fis-cal i jurídic, la mútua, el Servei Català de Col·locació, cur-sos diversos d’interès sociològic i polític, grups de treball,la revista Àmbits i el full informatiu.El nombre d’associats ha anat creixent de forma constant

des del seu inici. Actualment, el Col·legi aplega un total de694 homes i dones, tant de l’àmbit de la Sociologia com dela Politologia. D’aquests, 348 són sociòlegs, 132 homes i216 dones; mentre que n’hi ha un total de 346 politòlegs,repartits entre 163 homes i 183 dones. Per aquestes dades,es comprova que potser és una de les carreres on les doneshan entrat amb més força des de la seva inserció a les carre-res universitàries a Catalunya.Segons la sociòloga Marta Noguera, que ha estat quatre

anys en la gerència del Col·legi, “el paper de les col·legiadesen el Col·legi és més actiu que el dels homes. Es tracta d’uncol·legi força equilibrat en aquest sentit, inclòs a les juntes,en què sempre hi ha hagut presència important de dones. Finsi tot la primera degana, que va estar vuit anys al càrrec, va seruna dona. Però en general, hi ha poca participació col·legial”.

dones 9

quan totes les dones...quan totes les dones...

Per a mi la sociologia ha estatmés que una professió; ha estat

una manera de mirar el món, detractar d’entendre les coses i tambéd’orientar allò que he fet. Ha estat,és encara, un marc de referènciaintel·lectual, tot i que no l’únic, per-què és una disciplina que parteixd’un punt de vista crític, d’una sospi-ta generalitzada, podríem dir, i peraixò permet d’anar al fons de lescoses, de desconfiar de les aparen-ces, dels llocs comuns, dels tòpics.Tot això porta a voler mirar lescoses des de l’altre costat, i aquestaposició m’interessa molt.Professionalment he fet coses

molt diverses. A vegades, penso quehe estat massa tastaolletes, perquè,a diferència d’altres sociòlegs ques’han concentrat en escriure i aixíhan aconseguit fer una obra sòlida,jo he tractat temes molt diversos i

he escrit relativament poc i bastantdispersament. I, a més, encara queallò que més m’agrada és investigar,llegir i escriure, deixo de fer-ho sem-pre que se’m planteja la necessitatd’actuar, de fer un tipus d’acció polí-tica, en tota l’amplitud del terme. Noúnicament política institucional, comara, que sóc regidora del’Ajuntament de Barcelona; als anyssetanta vaig participar molt en elmoviment antifranquista, als vuitantaen el moviment feminista. Als noran-ta he participat en la política des deles institucions. I és que entre sociologia i política

hi ha moltes vinculacions, unes vincu-lacions que em semblen gairebénecessàries. Conèixer la societat i novoler intervenir en els seus canvis noem sembla gaire lògic; com a sociò-loga, no cal intervenir, n’hi ha prouamb comprendre, però com a perso-

na, no té massa sentit comprendre ino intervenir. I, al mateix temps, comintervenir, a través de la política, sino s’entén la causa dels fenòmens, sino sabem per què passen les coses?Sovint les intervencions polítiquessemblen pals de cec; en aquest sen-tit, la sociologia, -com altres matè-ries, com el dret o l’economia- emsemblen absolutament necessàriesper a la gent que fa política.Hi ha molt a dir sobre la figura

dels polítics, i també de les donespolítiques, que avui em semblenfigures socialment molt mal defini-des. Però en fi, aquest és un altretema. En aquest sentit, la sociologiam’ha permès també accedir a lacomprensió sobre la situació de lesdones, entendre una mica què empassa i què ens passa, i aquesta ésencara una altra cosa que li agraei-xo profundament.n

Comprendre la societat, actuar en la societat:la professió de sociòloga

Marina Subirats és doctora en Filosofia perla Universitat de Barcelona i diplomada enCiències Socials a l’École Pratique desHautes Etudes a París, a més de catedrà-tica de Sociologia per la UniversitatAutònoma de Barcelona.Actualment és regidora d’Educació i

Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i pre-sidenta de l’Institut Municipal d’Educació,però ha treballat en la docència i la recer-ca a diferents universitats: Barcelona,París, Berkeley (Califòrnia) i Londres.Va ser directora de l’Instituto de la Mujer

des del 1993 a 1996, en l’etapa que vatenir lloc la IV Conferència Mundial de les Dones a Pequín, on va desenvolupar un intensa tasca per aconseguirque la UE fes prevaler les seves tesis progressistes a favor de les dones.Entre altres temes, ha fet recerca i ha publicat sobre les activitats i les formes de vida de la població, així

com sobre la transmissió de gèneres a l’escola mixta, en el seu ja clàssic treball Rosa y Azul, de 1988.n

Per Marina Subirats

FOTO

MANEL SOCIAS

Marina Subirats, teoria i pràctica de la sociologia

dones 10

quan totes les dones...

La Neus Arqués és una innovado-ra nata. Pertany a la primera pro-

moció de llicenciats i llicenciades enPolítiques de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB), lageneració de l’any 1989. Durant laseva primera carrera, la deTraducció, va ser també de la pri-mera generació que va anard’Erasmus. L’any 2000 va ser sòciafundadora de la Xarxa EOL(Executives on line). Al llarg de laseva trajectòria professional ha tre-ballat a l’empresa pública, o parapú-blica, en diferents projectes: vaposar en marxa l’oficina deRelacions Internacionals de laUniversitat Autònoma de Barcelona(1991-1994), ha estat assessoraexecutiva de l’Agència Espanyola deCooperació Internacional delMinisterio de Asuntos Exteriores(1994-1996) i també directora de laFundació Barcelona Promoció de laCambra de Comerç (1997-2000).Fa dos anys va fundar la seva prò-pia empresa, Manfatta, tot rebutjantun oferta per integrar-se dins delBanc Mundial. És una dona inquieta,d’intensa mirada blava, que trans-met a l’interlocutor entusiasme a tra-vés de les seves paraules. Assegura

que, en general, no ha tingut proble-mes al llarg de la seva trajectòriaprofessional pel fet de ser dona,però en ocasions ha notat certesreticències per part d’alguns homesque esperaven trobar-se un directoren comptes d’una directora. A vega-des també ha patit la discriminaciósubtil, l’anomenat “sostre de vidre”,però està convençuda que no hi hares que, com a dones, no podemfer en el camp professional.

Del sector públic a l’empresaprivada: neix ManfattaArqués explica que va fundar la sevapròpia empresa perquè necessitavaconèixer una part del món professio-nal que desconeixia, el sector privat:“Penso que la millor manera de fer-ho és treballant per compte propi i,per això, vaig decidir posar enmarxa Manfatta”. Manfatta és unaempresa que es dedica a crear unllenguatge específic per a les panta-lles d’ordinador, “igual que hi ha un

llenguatge concret per escriuresobre paper o un de cinematogrà-fic”, va pensar que era necessariadaptar els missatges en suportconvencional al mitjà digital, peraixò defineix la seva activitat així:“Som una mena de copy digital”.Era l’any 2000, el de la gran expan-sió del sector de les noves tecnolo-gies. Aquesta circumstància, suma-da a la primera carrera de la NeusArqués, més tota l’experiència en lagestió, va fer que acabés per deci-dir-se per aquest tipus d’empresainnovadora a Catalunya, i segura-ment, a tot l’Estat espanyol. Unaempresa tan novedosa que, a vega-des, li toca fer molta pedagogia, perexplicar què és el que ofereixen:“Ara bé, un cop ens proven, el 70%de clients que tenim repeteixen”.Com a empresària recent estrenada,Arqués es va fer sòcia del’Associació Catalana d’Empresàriesi Executives, i explica que això l’haajudat molt en relació a la gestió de

Neus Arqués,politòloga i empresària innovadora

“Ningú no et pot discriminar, si tu no vols”

dones 11

la seva empresa. Com a empresària,diu que no ha tingut problemes pelfet de ser dona: “Però sí m’he ado-nat que som molt poques les donesempresàries en el sector de novestecnologies, a l’Associació només hiestem tres apuntades, i la primeravaig ser jo”.El nucli de Manfatta el formen

Arqués, que n’és l’accionista majo-ritària, el seu marit, un soci estratè-gic, que és una productora de tele-visió, i capital familiar. Però l’em-presa, que ha tingut clients d’EstatsUnits, Argentina i Portugal, tot i queel seu gruix és el mercat català,compta amb la col·laboració de finsa 30 professionals independentsentre els que hi ha editors, periodis-tes, publicistes, filòlegs o periodis-tes, per exemple.Els clients són, sobretot, comuni-

tats digitals especialitzades iempreses de serveis “les primeres,perquè tenen uns usuaris experts, iles segones, perquè són empresesque s’han d’explicar especialmentbé, ja que el que venen és quelcomintangible”. Fa pocs dies, Manfatta presentava

en societat dos dels seus darrersencàrrecs. La pàgina web de la sit-com Plats Bruts que, segons afirmaArqués: “Es la tercera que fem per aells, són del 70% que tornen”, i la

pàgina web de l’Observatori deBarcelona, un projecte conjunt entreBarcelona Promoció i BarcelonaActiva, a través del qual s’ofereixinformació comparada de la ciutatcomtal respecte a altres ciutats delmón, informació que s’adreça a lesempreses que cerquen un lloc on ins-tal·lar-se. El seu repte de futur éscontinuar creixent, tant en l’àmbitprofessional com personal, que pera ella estan bastant units.

Parlem de la discriminació de gènere Molts cops ha treballat envoltada dedones o ha estat dirigida per capsque eren dones, i això darrer,segons opina, li ha facilitat les cosesi no ha notat molt la discriminacióper qüestions de gènere. Ara bé,com a assessora de l’AgènciaEspanyola de Cooperació recordaque va tenir alguns malentesos pelfet de ser dona: “Quan arribava aAmèrica Llatina, es pensaven quel’assessor era el doctor Zeus, i no ladoctora Neus. Es pensaven que joera la becària que els havien enviat.En les cares veia decepció, peròamb un doble esforç aconseguiacanviar el seu punt de vista.”Ella creu que, si bé el fet de ser

dona no és un fet diferencial, homesi dones sí treballen amb estils dife-

rents: “Les dones són més previso-res, més conciliadores, tendeixen aescoltar totes les opcions abans deprendre una decisió, mentre que elshomes són més immediats, potserprenen les decisions més ràpid, peròsense haver escoltat altres veus”.La Neus Arqués, que ara té 38

anys, diu que no sent que, com adona, hagi renunciat a res en l’àmbitfamiliar per aconseguir una carreraprofessional brillant: “Ara bé, sí quehe anat posposant coses, m’hecasat tard, amb 35 anys, però per ami no ha estat com una renúncia. Elfet és que encara no tinc fills i estempensant en l’adopció perquè a lameva edat segurament hauríem derecòrrer a mètodes assistits i no ensconvencen. En tot cas, és un preuassumit perquè sempre hauria pogutdir que no a les ofertes de feina. Toti això, estic segura que si haguésestat un home, les coses haurienanat d’una altra manera”. I continuaamb veu ferma: “La discriminacióexisteix, i també hi ha sostre devidre, però no ens hem de deixarvèncer, si les coses ens costen eldoble, doncs les fem igual. Hem d’intentar no donar crèdit als que discriminen. Per a mi, parar-hi l’orellal’únic que fa és augmentar la discri-minació. Ningú no et pot discriminarsi tu no vols”.n

El conflicte del Sàhara porta mésde vint-i-sis anys sense solucio-

nar-se. El secretari general de lesNacions Unides, Kofi Annan, hadonat un ultimàtum per resoldre lasituació. El 31 de juliol com a molttard s'haurà d'escollir entre una d'a-questes quatre opcions: a) fer unreferèndum d'autodeterminació alSàhara Occidental, 2) la retirada del'ONU com a mediadora internacio-nal, 3) adoptar una fórmula d'auto-govern al territori sota sobiraniamarroquí o 4) dividir la zona delSàhara Occidental entre les partsenfrontades, Marroc i el FrontPolisari. Des de l’any 1976, el poble saha-

rauí viu a l'exili en el desert argelí del’Hamada, lloc on es va proclamar laRepública Saharauí Democràtica(RASD). Tot i els pocs recursos delterreny la RASD va haver d'organit-zar un estat en miniatura amb elsserveis mínims. Les dones saha-rauís han estat les encarregades deposar en funcionament aquests ser-veis: l'educació (obligatòria tant pelsnois com per les noies), la sanitat,l'atenció social als sectors més vul-nerables de la població, l'alimenta-ció, la direcció administrativa delscampaments..., mentre els homeslluitaven al front.

IV Congrés de les dones saharauísL'activitat de la dona saharauí és pri-vilegiada quan la comparem amb lasituació de les dones en altres paï-sos musulmans on només es podendedicar a les tasques de la llar.L'ampliació de les fronteres d'accióde les dones saharauís i el seu tre-ball conjunt i coordinat a la RASD hafet que neixi entre elles un sentimentd'unitat de gènere que es reflecteixen el Congrés de la Unió Nacionalde Dones Saharauís, congrés queporta el nom de la màrtir FatimetuAhmed Salem Abbaada. Al mes demarç, es va celebrar la quarta edi-ció d'aquest congrés en el qual esva reiterar el paper que exerceix ladona saharauí tant en la gestió inter-na com en les relacions exteriors dela RASD.Malgrat la importància de la dona

al conflicte del Sàhara, gran partdels mitjans de comunicació ni lamencionen. Hem analitzat totes lesnotícies aparegudes a El País i ElMundo durant l’any 2002 sobre elconflicte del Sàhara. Només en unarticle del 17 de gener a El Mundoes fa referència, al final i de passa-da, a 23 dones saharauís feridesper les forces de l'ordre marroquíquan pretenien reunir-se davant del

recinte penitenciari de l'Aaiún en sen-yal de solidaritat amb els pressossaharauís que estaven fent una vagade fam. La resta d'informació al vol-tant d'aquest tema és molt escassa ise centra en la política que estàduent a terme el Marroc i en les pro-postes de l’ONU. Si els mitjans de comunicació no

reconeixen el paper de la dona enel desenvolupament del conflicte,les saharauís quedaran exclosescom a protagonistes de la històriadel seu país. Mary Nash, catedràtica d'Història

de la Universitat de Barcelona, auto-ra de nombrosos estudis sobre lahistòria de la dona, denuncia la visióandrocèntrica de la història i recla-ma la inclusió de la dona com asubjecte històric. Resulta curiós queho faci a la pàgina 22 de l'exemplardel mes d'abril de la revista Clio,publicació mensual d'anàlisi d'esde-veniments històrics passats i pre-sents, i quatre pàgines després, aun ample reportatge sobre el con-flicte del Sàhara, no hi hagi capmenció a la important aportació dela dona saharauí. Sembla que elshomes siguin els únics protagonis-tes possibles dels canvis històrics.n

Ana Cañizares Narváez Marta Navarro Torres

així ens veuen així ens va

dones 12

La invisibilitat de les saharauísEls mitjans de comunicacióno mostren com les doness’encarreguen de fer funcionarels serveis i l’educació en elscampaments

2de maig. Centre de Cultura Contemporània deBarcelona. En el si de les III Jornades per la Llibertat

d’Informació al Món, que aquest any han tractat del“Periodisme als Països Islàmics”, espero trobar-me ambuna de les convidades, la Sihem Bensedrine. Es tractad’una tenaç periodista tunisenca amb una àmplia trajectò-ria com a redactora i reportera a diversos mitjans decomunicació al seu país, però també d’una infatigable llui-tadora pels Drets Humans en un país on aquests es vul-neren de manera continuada des de l’arribada al poderdel general Ben Alí, l’any 1989. Sihem, de 51 inapreciables anys, és petita d’estatura

però gran en valentia: “Avui en dia a Tunísia, quan es llui-ta per la llibertat, es paga un preu molt alt; no es potviure normalment, persegueixen fins i tot a la teva famí-lia”. Així, la Sihem, que ha estat detinguda i empresonadai contínuament amenaçada, ens explica com la seva famí-lia ha patit les conseqüències del seu compromís amb laLliga pels Drets Humans, de la qual ha estat dirigent, finsa arribar a acusar el seu fill de tràfic de drogues ambproves falses; “Una sempre assumeix les conseqüènciesque pot tenir la seva feina, el seu compromís, però nos’està mai preparat per assumir les conseqüències sobreels altres, sobre els qui estimes”, afegeix.

La intolerància del règimLa seva vocació de periodista va començar quan, des-prés de llicenciar-se en Filosofia a França, va tornar alseu país als anys 80 i es va trobar amb un moment degran ebullició de la premsa lliure: “És molt trist pensar enel que érem i en el que ens hem convertit; ara no hi haperiodistes ni premsa lliure i els periodistes que hi treba-llen se’ls censura contínuament”. Quan al 1999 el presi-dent Ben Alí va tancar diversos diaris, la Sihem es vaquedar sense feina i va fundar juntament amb amics l’edi-torial Aloès, però novament les pressions del poder vanprecipitar el seu tancament en una mostra més de laintolerància del règim. De fet, totes les organitzacions deperiodistes que funcionaven abans del 1990, van quedarinoperants amb l’arribada al govern de Ben Alí. La Sihem,que hi treballava a la Comissió de Dones de l’Associacióde Periodistes, parla de les seves companyes: “Si estracta de dones que estan compromeses amb fer un bonperiodisme, no n’hi ha, perquè totes elles han estat des-

patxades; de fet, el periodisme ha estat assassinat almeu país”. Segons Sihem, la situació de les dones al seupaís també ha sofert la manipulació de l’actual règim:“Tunísia és un dels països àrabs amb una de les legisla-cions més avançades sobre l’estatus de la dona i aques-ta prové de l’any 1956, del moment de la independència,encara que Ben Alí intenti instrumentalitzar la situació deles dones per dir que Tunísia va bé”. Tot i que les donestunisianes es troben en millor situació que la majoria deles dones àrabs, encara els hi queda molt per arribar a laplena igualtat de drets; les paraules de la Sihem, quetambé pertany a l’Associació de Dones Demòcrates, sónmolt il·lustratives: “Avui en dia la dona tunisiana lluita perla seva ciutadania, perquè no té dret a l’associació, a lareunió o a la manifestació, només té dret a servir dedecoració democràtica”. Sihem es mostra, però, optimis-ta, davant la situació de Tunísia: “Quan miro deu anysenrere, m’he n’adono, però, de què hem avançat molt,perquè llavors la gent no era conscient del que estavapassant realment, però avui en dia la dictadura ha esde-vingut visible i el nostre combat s’ha completat; no hemguanyat, perquè el combat només estarà guanyat quan elpoble tunisià recuperi la seva llibertat, la seva democrà-cia, però ja és una petita victòria que el món comenci aadonar-se del que està passant”. Fins que això arribi, deben segur que la Sihem continuarà al peu del canó. n

Elena Tarifa

dones 13

Després d’haver treballat en diversos mitjans delseu país i d’haver portat a terme vàries iniciati-ves editorials que van acabar en tancament, laSihem Bensedrine dirigeix en l’actualitat, deforma totalment voluntària, la revista on line“kalima” (que vol dir paraula) (www.kalimatuni-sie.com), on es publiquen informacions en àrabi francès que no surten a cap altre mitjà. Kalimaestà sempre en el punt de mira de les autoritatstunisenques, que de moment no han aconseguit,tot i els múltiples obstacles tècnics (és molt difí-cil accedir-hi des de la pròpia Tunísia), tancar-la.

Sihem BensedrinePeriodista i defensora dels Drets Humans a Tunísia

“El periodisme ha estat assassinat al meu país”

dones 14

ENTR

EVIST

Adones que remenen les cireres

- Quan es va convertir en presidenta, quines res-ponsabilitats va adquirir?- Sincerament, assumir la presidència em va canviar bas-tant la vida. Vaig adquirir una gran responsabilitat, per-què tinc la representació de tot un sector que és bendivers, força complex i amb molts interessos. El cinemaés una manifestació artística i també industrial que téaltres moltes influències.

- Quines influències?- El cinema influeix en la gent de moltes maneres: en lade vestir, en la de parlar, fins i tot, en la manera de pen-sar. Per això és tan important que les nostres pel·lículestinguin una bona difusió a Espanya i també a altres paï-sos. Aconseguir-ho no és gens fàcil, perquè la indústriadepèn de molts sectors i, a més, s’ha de lluitar contra elgran domini dels americans. En la promoció del cinemaespanyol s’ha de comptar amb els productors, els distri-buïdors i els exhibidors. L´Academia ha de col·laboraramb tothom.

- Quin ha sigut el canvi més radical que ha experi-mentat des de que és presidenta?- No sóc mestressa del meu temps com abans. Les tas-ques de representació suposen moltes responsabilitats

MARISA PAREDESpresidenta de l´‘Academia del Cine Español’

que haig de complir. He d’estar localitzable les 24 horesdel dia per a qualsevol consulta o temes que hagin deser resolts d’immediat.

- I quan roda una pel·lícula, què succeeix?- En aquest cas hi ha dos vicepresidents magnífics, elscatalans Antonio Chavarrías i Joaquín Oristrell, que s’en-carreguen de tot. L’Academia no es pot desatendre mai.

- Creu que una dona remena millor les cireres de l’Academia que no pas un home?- Els homes que m’han precedit, José Luis Berlanga iBorau, ho van fer de meravella, però crec que a l’hora denegociar o resoldre segons quins problemes, les donestenim una major sensibilitat, som més assequibles.

- Fins i tot a l’hora de tractar amb l’Administració?- Sí, sobretot amb l’Administració, perquè som mésinsistents. Després de molts anys de negociació, vamaconseguir que el Ministeri ens concedís un palauetabandonat durant 30 anys al carrer Zurbano de Madridper instal·lar l’acadèmia de cinema. Però seguim dema-nant ajut econòmic perquè s’han de fer obres i instal·laruna sala de projecció, que és imprescindible.L’Academia té manca de recursos i necessita l’ajut

És una de les actrius més sòlides del cinemaespanyol. És des de fa poc més d’un any lapresidenta de l´Academia de las Artes y lasCiencias Cinematográficas, amb seu aMadrid. Protagonista d’una de les carrerescinematogràfiques més importants ambdiversa presència en el cinema europeu i enalguns països d’Amèrica Llatina, i guanyado-ra de nombrosos premis, l’actriu seguirà alseu lloc durant els propers dos anys percomplir el seu mandat al capdavant del cine-ma espanyol.

“He d’estar localitzable les 24 hores”

FOTO

PILAR AYMERICH

dones 15

necessari per convertir aquell espai en una seu adequa-da. Ara estem, de manera provisional, en un pis.

- Espera que quan deixi el càrrec, la nova seuestigui ja funcionant?- Aquesta és la meva obstinació. Em queden dos anys itant de bo no m’equivoqui en el meu somni que és pensarque quan jo me’n vagi deixi la nova Academia en marxa.

- També és important que, a l’igual que com vaser el cas de la seva predecessora, AitanaSánchez-Gijón, i vostè mateixa, la persona responsable de l’Academia parli altres llengües?- Sí que ho és, d’important, perquè una de les tasquesessencials és la difusió del cinema espanyol a Europa.I en aquest camp, l’Academia té molt per fer.

- El públic, en general, només sent parlar de l’Academia del Cine Español durant les set-manes prèvies a la concessió dels premis Goyai quan es fa el lliurament dels guardons durantla cerimònia, però l’Academia funciona tot l’anyi desenvolupa altres funcions gairebé descone-gudes- Sí. A la nostra oficina hi treballa un equip de 10 per-sones de manera continuada, perquè es fan moltescoses a més a més d’oferir els Goya i altres premis.S’editen els 12 butlletins sobre el cinema espanyol, un cada mes, les quatre revistes de cinema que conte-nen tota la informació sobre les produccions, projec-tes, rodatges, notícies, estadístiques i altres dadesrelatives a la indústria.

- També publiquen llibres, oi?- Sí. Un a l’any com el que vam presentar a Barcelonaal mes de març, Los estudios cinematográficos en España, de Jesús García Dueñas. Editar aquell llibreva ser un esforç per a l’Academia que ha de cercarpatrocinadors.

- Cercar patrocinadors és també una feina de lapresidenta?- Sí. Quan en fan falta s’han de cercar i aquest és un tre-ball que assumeixo.

“El cinemainflueix en la formade pensar de la gent”

“Les dones tenim méssensibilitat

per negociar o resoldreproblemes”

FOTO

PILAR AYMERICH

- Un dels problemes del cinema espanyol menysconegut pel públic és el dels anomenats lots queimposen les grans distribuïdores de Hollywood alsdistribuïdors espanyols quan contracten una pel·lícula d’èxit i que suposa l’obligació perpart de l’empresari d’adquirir en el mateix paquetun bloc d’un nombre determinat de films mancatsde qualitat i d’interès, incloses produccions televi-sives, que a Espanya han de tenir exhibició en lessales cinematogràfiques. Com a presidenta, lluitacontra aquesta pràctica comercial abusiva?- Sí. L’assumpte dels lots no es reconeix oficialment,però tothom sap que existeix. Hem d’intentar acabaramb aquesta pràctica i potenciar la distribució depel·lícules europees, argentines i d’altres cinematogra-fies que no arriben al nostre públic com a conseqüènciade l’existència dels lots. n

Teresa Rubio

pensar en clau del xxI

Pot arribar a ser igualitari el ciberespai?

Internet està aquí i ha arribat per quedar-s’hi. Però no s’espantin. Les tecnologies nosón discriminatòries si la voluntat humana no ho és. A més, Internet és un entorn enpermanent canvi i en el que cada col·lectiu social es comporta al seu aire, de maneraque si va començar sent una xarxa de científics i militars per a la defensa, avui s’haconvertit en una eina per defensar drets i, entre altres, els drets de les dones.I això succeeix perquè les dones, al contrari que els homes, utilitzen Internet per

resistir-se al sexisme i avançar en el seu empoderament creant un sentiment de comu-nitat. Per això, la resposta a la pregunta és: que Internet acabi amb el patriarcat ésuna cosa que depèn de les dones. Per a les dones, Internet és una eina amb un poder enorme, ja que permet accedir

a informació i comunicar-se des de qualsevol lloc i amb una despesa accessible. Aixòcontraresta l’aïllament de milions de dones que viuen en llocs remots. Cada vegada hiha més portals dedicats a cercar treball per a elles, a sol·licitar crèdits per a elles, atenir assessoria empresarial, a crear xarxes de dones per exercir el poder.Els continguts de les pàgines d’Internet obertes a la lliure opinió de les dones, posen

de manifest que l’ús d’aquesta eina contribueix a augmentar l’experiència i confiançade les dones per defensar els seus punts de vista i afavoreix el desenvolupament d’undiscurs de propostes que va més enllà de la denúncia i la queixa. En aquest sentit, afa-voreix l’empoderament de les dones, allò tant important de “creure per crear”. El problema és que Internet és una xarxa creada per homes i encara reflecteix els

interessos d’ells. Els homes van arribar primer i van crear el llenguatge (expressionscom kill o abort) i els continguts (esports, jocs, pornografia, etc). Molts d’aquells con-tinguts no interessen a les dones, potser no tant com als homes. I quan s’ha intentatoferir continguts femenins s’ha recorregut als vells estereotips de cuina, moda, fills,bellesa, horòscop, que en realitat només són consultats pel 20 % de les usuàriesd’Internet.Per a què Internet acabi amb el patriarcat és important que l’accés a Internet no

tingui el biaix de gènere. No és suficient que a les escoles, les nenes accedeixin igualque els nens. No és suficient amb democratitzar la xarxa. S’han de canviar els contin-guts. Es tracta d’un desafiament pedagògic, no només d’alfabetització sinó de continguts. Per això s’ha de feminitzar la xarxa creant més portals dedicats als interessos de les dones i als seus problemes específics.La diferència entre els homes i les dones a l’hora d’utilitzar Internet és que, mentre

que a ells els meravella demanar pizzes per Internet a través del telèfon, nosaltressom conscients de què hi ha altres moltes coses que es poden i s’han de fer. Perexemple, compartir informació, compartir problemes i compartir solucions.n

*Catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid

Per *Cecilia Castaño Collado

Il·lustració Joma

Acabarà Internet amb el patriarcat?

dones 16

dones 17

igualitari el ciberespai?Internet

i la condició de la donaPer * Manuel Castells

La major transformació de l’era de la informació no és tecnològica, sinó sociocultural: la transformació de la condició de la dona com a resultat de la

consciència d’autonomia i igualtat que han conquerit les dones. El patriarcat estàen crisis, encara que les seves convulsions siguin encara violentes i força perillo-ses. L’entrada massiva de la dona al treball remunerat, el canvi de relacions depoder a la llar, la deslegitimació de la discriminació en la vida professional de lesdones, el lent canvi de mentalitat entre els homes, l’emergència d’un nou modelde relacions personals i la transmissió dels valors d’igualtat entre gèneres alsnens són fites d’un procés de canvi que ha modificat més la nostra manera deviure en només 25 anys que no pas en tota la història de la humanitat.Aquesta transformació s’expressa també en les pràctiques socials a Internet.

Aquest mitjà tecnològic és un mitjà de comunicació revolucionari que permet lacomunicació horitzontal i difícilment controlada entre persones. A Internet esconstrueixen xarxes de solidaritat i de llibertat, a Internet se socialitza l’experièn-cia aïllada de dones oprimides alhora que es constitueixen plataformes de mobi-lització i d’informació que difonen la consciència feminista més enllà dels cerclesiniciats. Ara bé, Internet és el reflexe de la nostra societat i, per tant, també estàpoblat per escombraria pornogràfica ofensiva per a la dona i ple de proclamessexistes, tant més virulentes quant menys admissibles es fan a la vida pública.Potser el valor d’aquesta agressivitat irrepressiva a Internet és que permet mesurar el grau de violència i masclisme que, en realitat, encara avui dia està ales nostres societats. Internet es converteix així en camp de batalla dels valors iactituds que defineixen la condició de les dones. Milions de dones poden reconèixe’s en aquells debats i adquirir consciència i informació sobre qui són ipoden ser. Es trenca així l’aïllament tradicional de la llar i el biaix sexista queencara manté la majoria dels mitjans de comunicació de masses. Internet esconverteix en mitjà de comunicació i en forma organitzativa per a l’autonomia deles dones com a individus i com a col·lectiu.Internet és una tecnologia de comunicació creada a partir d’una cultura de llibertat. I en aquell espai de llibertat així constituït, es construeix l’autonomia de la dona com a mitjà indispensable de desenvolupament de formes noves,igualitàries de relació entre els gèneres. La condició de la dona, a partir d’ara,és la condició que d’elles mateixes facin les dones. I aquesta pràctica de llibertatdisposa d’un mitjà d’expressió i comunicació revolucionari que arriba just atemps per a què el valor de la paraula, també femenina, es faci força material en la ment de milions de dones oferint sentit a les seves vides.n

*Catedràtic de Sociologia de la UOC

dones 18

a favor de totes

Imatges per il·lustrar la guerra: Surdulice, una ciutat deSèrbia, hores després del bombardeig de l’OTAN que vacausar 23 morts, 13 dels quals eren nens. El grup deperiodistes s’obria pas a plena nit entre fileres de gentd’expressió ombrívola que ens observava en un ame-naçant silenci. Llavors, em vaig fixar en la noia. No vaemetre ni un crit ni un lament, senzillament es va deixarcaure suaument fins arribar al terra amb els braços pen-jant i la mirada baixa. Ramalla, abril de 2002, l’exèrcit israelí ocupa la ciutat,

la població tancada a casa seva. Un àrab vellet, amb lesmans entrellaçades a l’espatlla, recórre els carrersdeserts, arriba fins a la cantonada on estan els tancs isra-elís, la torreta gira fins encanonar-lo; durant uns segons,l’ancià es queda aturat mirant, després dóna mitja volta icontinua el seu recorregut sense fer més ràpid el pas,imperturbable.Més que els cadàvers carbonitzats i el soroll de les

explosions, són aquelles escenes les que em vénen a lament quan penso en les guerres de Iugoslàvia o d’Orient. Elsubconscient és savi, encara que no ho sàpiga. Hi ha unamanera de mirar l’escenari bèl·lic que jo defineixo com afemenina, encara que no sigui patrimoni de les dones, quesegueix el rastre de la desolació que perdura més enllà delmoment de la destrucció, dels danys que no entren en elrecompte de baixes ni dels objectius obtinguts, ni en elstitulars de premsa ni en els informes dels estrategues mili-tars. Una mirada que, després d’allò immediat i espectacu-lar –hi ha alguna cosa més espectacular que una guerra?—tracta de cercar el fil de la vida civil que es resisteix adesaparèixer, de la penosa quotidianitat de les personesque enlloc de fer la guerra, la pateixen.Personalment, aquell és l’angle que més m’interessa en

la informació bèl·lica, i crec –o potser espero?- que lapresència de dones com a informadores en les zones deconflicte ajudi a fer focus també en aquelles zones d’om-bra que queden al costat del gran espectacle mediàtic dela guerra.n

*Periodista. Subdirectora d’informatius de Tele Madrid

Des de fa uns anys, el GIES orga-nitza periòdicament les

Conferències del GIES en les qualses tracten temes d’interès relacionatsamb el món de la Solidaritat i laCooperació, comptant amb la partici-pació de gent experta d’alt nivell aixícom representants del món local.Les darreres conferències programa-des tenen un eix argumental comú: elpaper de les dones en qualsevol pro-cés de desenvolupament o dereconstrucció d’un país. Durant aquest any 2002 hem

pogut comptar amb el testimoni dedues dones representatives en la llui-ta pels Drets Humans en el món. Estracta d’Orzala Ashraf i de Nawal El-Saadawi. Orzala Ashraf, és directora de

l’ONG afganesa HAWCA (HumanitarianAssistance for the Women andChildren). L’ONG HAWCA ha treballata Afganistan i als camps de refugiatsdel Pakistan sobretot en l’àmbit de lapromoció de les dones a partir de

l’accés a l’educació i la salut. D’unamanera molt clara i concisa, OrzalaAshraf va informar de l’estat actualde la situació a Afganistan i les con-seqüències devastadores de la gue-rra. En la seva reflexió, va insistir enel paper multiplicador de tots els pro-grames adreçats a dones, i en l’im-prescindible reconeixement del paperde les dones amb mecanismes departicipació efectiva per a la transfor-mació del país. Nawal El-Saadawi és psiquiatra i

escriptora egípcia, finalista del PremiInternacional de Catalunya, proposa-da per al Premi Nobel i reconegudainternacionalment per la defensa delsdrets de les dones en el món islàmic.En la seva conferència i de maneracaptivadora, ens va posar de mani-fest la seva capacitat de lluita,posant l’accent sobre el poder trans-formador de la paraula, la força decanvi de l’esperança i la necessitatd’un pensament lliure per transformarles coses.

La propera conferència previstaper al 26 de juny abordarà el paperde les dones en els processos depau, a partir de l’exemple del movi-ment de les Dones de Negre en elconflicte Israelí-Palestí. A través de les seves experiències i

de la seva pròpia situació personal,aquestes dones ens han mostratcom, en moltes ocasions, les donessón la part de la humanitat més perju-dicada en les situacions de conflicte.Malgrat això, mostren com les donestenen un paper fonamental com amotor de canvi i de transformació,fugint del victimisme i treballant en laconstrucció de la pau i d’un món mésjust. Aquesta tasca silenciosa i lentanecessita del suport de tothom, iespecialment del món local.n

Maria Dolors Renau i Manen

Les zones d’ombra*Teresa Aranguren

Intervenció femenina en els processos de pauLa conferència del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat (GIES) analitzarà el moviment de les dones de negre

Nawal El-Saadawi

dones 19

El 13 de març, el ParlamentEuropeu va fer una tímida denún-

cia a les violacions dels drets de lesdones relacionades amb el fonamen-talisme religiós. Tímida, perquè laresolució es va aprovar per dos vots—242 a favor, 240 en contra—,amb un seguit de condicions: elimi-nar del text inicial la petició als diri-gents religiosos, especialment "alpatriarca romanès i al Papa", demodificar la seva actitud cap a leslesbianes, i retirar la demanda alsEstats de la UE de “no reconèixer elspaïsos on les dones són exclosesdel govern". El grup del PPE va votar en con-

tra, perquè entenia que l’informeconfonia fonamentalisme i paper dela religió en la societat, i també hova fer —segons l’acta de la ses-sió— l’eurodiputat català CarlesGasòliba, tot i que el gruix del grupLiberal va votar a favor. La diputadaespanyola del grup Socialista MaríaIzquierdo Rojo, ponent de l’informe,

va subratllar que els drets de ladona no poden ser limitats amb l’ex-cusa d’interpretacions religioses,tradicions o costums. Cal denunciartots els fonamentalismes religiososi tots els líders religiosos que usenles creences per excloure la dona opredicar la seva inferioritat. Laseparació de l’Església i l’Estat ha

de ser la forma de govern en unasocietat democràtica i els Estatshan de conservar el seu caràcterlaic i eliminar qualsevol tipus d’obs-tacle jurídic o pràctic per a l’exercicide deures religiosos i l’ús de sím-bols religiosos, sempre que siguincompatibles amb les legislacionsnacionals i l’Estat de dret. Tambédenuncia les mancances educativesque els fonamentalismes ocasionena les dones, com és el fet que amoltes zones rurals es retirin lesnenes de l’escola al voltant dels 10 anys. El dret dels Estats de la UE ha de

prevaler per damunt del dret familiardels països de procedència. Cal pro-tegir, per tant, les dones de les con-seqüències negatives que imposenles normes dels seus països d’ori-gen i adoptar una legislació contrapràctiques que posin en perill laseva integritat o la salut, com l’abla-ció del clítoris.n

Àngels Espuny

El 5 de juny, la presidència espanyola del ConsellEuropeu organitza a Madrid una conferència sobre

“Dones i ciència”, continuació de la celebrada l’any pas-sat durant la qual es van fer públiques algunes dades:8 El 1999, un 66% dels investigadors en el sectorpúblic i un 72% dels investigadors en el sector de l'en-senyament superior eren homes. Només tres païsostenen una presència de dones superior al 40% (Irlanda,Grècia i Portugal, en l’ensenyament superior) i nomésPortugal arriba a la paritat, en el sector públic, amb un53% de dones8 Pel que fa als camps, la proporció d’investigadoresvariava el 1999 entre un 12% en l’enginyeria i la tecnolo-gia i un terç en les ciències mèdiques i les ciènciessocials i humanesEl 17 de febrer de 1999, la Comissió Europea va publi-

car una comunicació amb el títol Mobilitzar les dones per

enriquir la investigació europea, que defensa una quotadel 40% per a les dones en la gestió dels programes d’in-vestigació i propugna esbrinar si les investigacionsfinançades tenen en compte la dimensió de gènere. ElParlament Europeu, el 20 de maig de 1999, hi insisteix:la integració de la igualtat d’oportunitats no s’ha de limi-tar a promoure les dones en la investigació, sinó a asse-gurar que la investigació respon a les necessitats de totsels ciutadans, homes i dones. El Parlament també proposa augmentar el nombre de

beques disponibles per a les dones en els àmbits científici tecnològic, formar els professors de cara a evitar la dis-criminació en les classes mixtes i combatre la discrimina-ció positiva masculina, i lamenta que els delegats queproposen els governs per als grups consultius nomésincloguin un 9% de dones.n

A. E.

Europa a l’abast

Denúncia al fonamentalisme religiósEl dret a la participació política de les dones i el reconeixement a les lesbianes divideixen el Parlament Europeu

La dimensió de gènere en la ciènciaNomés Irlanda, Grècia i Portugal superen el 40% de presència femenina en l’ensenyament superior

María Izquierdo Rojo

l’administració administrada

LES DIFERÈNCIES DE GÈNERE AFECTEN LA SALUT

Les dones viuen més anys –a Barcelona set més que els homes-però el seu estat de salut és pitjor que el dels homes. Aquesta para-

doxa ha estat l’eix de la recerca de gènere –que no de sexe– i salutdurant les tres últimes dècades. Parlar de diferències de gènere ensalut significa reconèixer que més enllà de les diferències biològiquesentre els dos sexes, que òbviament expliquen diferències en salut, hi hacondicionants socials estretament associats amb el sexe, com ara lasituació laboral, els rols familiars o la classe social, que són responsa-bles de les diferències entre homes i dones en l’estat de salut. Com s’aprecia a la taula següent, entre la població de 25 a 64

anys de Barcelona la majoria dels indicadors de salut són més desfa-vorables per a les dones. Entre els homes però, són més freqüentsproblemes com la hipertensió arterial, l’angina de pit o l’úlcera d’estó-mac, relacionats amb hàbits insaludables com ara el tabac, més habi-tual en ells. Aquests problemes de salut dels homes, que apareixengeneralment en la segona meitat de la vida, expliquen la seva menoresperança de vida; els de les dones –fonamentalment problemes psi-cològics i musculoesquelètics- han estat qualificats com trastorns“menors” i algú s’ha referit a ells com “trastorns que no maten peròque no deixen viure”.Basant-se en les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any

2000, l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona (IMSPB) hacomençat un estudi centrat en la població de 25 a 64 anys, poblacióactiva en edat d’assumir plenes responsabilitats familiars, per analitzarles diferències de gènere en salut a Barcelona. Es tracta d’anar mésenllà dels percentatges, caracteritzar les condicions de vida i de tre-ball de dones i homes i examinar fins a quin punt les diferències entreels dos sexes són responsables de les desigualtats de gènere en salut

a la nostra ciutat. L’estudi de l’IMSPB aprofundeix en situacions concre-tes, unes noves, altres amb significat diferent que el d’anys enrere (lesmestresses de casa, la combinació de la vida laboral i familiar, lesfamílies monoparentals, les persones que viuen soles, viure en atur) ila seva relació amb la salut. Tenir una foto de Barcelona en la que lesnoves formes de treball i de vida estan presents i en les que les tradi-cionals s’aborden amb una mirada renovada, permetrà proposar mesu-res per millorar la salut i el benestar adaptades a les necessitats con-cretes de la ciutadania de Barcelona.nLucía Artazcoz Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona

LLa salut de les dones, al igual que la majoria de qüestions relacio-nades amb el cos femení ha estat sovint silenciada. És cert que

s’ha investigat des del punt de vista reproductiu, però la salut és moltmés: inclou la salut mental, la salut laboral, la sida, les drogode-pendències, l’educació sexual, els trastorns de la conducta alimentà-ria, l’estrès i tots aquells obstacles psicosocials que limiten a lesdones el gaudir d’una vida de qualitat.En una societat en què la mortalitat femenina per causa de la violèn-

cia de gènere és superior a la d’alguns càncers és evident que s’had’ampliar el concepte de salut pública, incloent-hi la detecció de situa-cions de violència, tant psicològica com física. Les dones han de poder

ser ateses en tots els àmbits que les afecten amb la màxima qualitat.És per tot això que cal un enfocament que contempli la salut inte-

gral des d’una perspectiva multidisciplinar que tingui en compte l’es-pecificitat i diversitat de les dones. La Regidoria de la Dona del’Ajuntament de Barcelona està treballant per tal que aquest conceptes’integri transversalment a totes les polítiques públiques com a fórmu-la necessària i alhora exemplar del model de salut que totes lesdones es mereixen.nLourdes Muñoz Santamaria Regidora Ponent de Política de la DonaAjuntament de Barcelona

S’INICIA UN ESTUDI A BARCELONA PER ESBRINAR ELS MOTIUS DE LA MAJOR INCIDÈNCIA DE MALALTIES EN LES DONES

LA QUALITAT DE VIDA QUE ENS MEREIXEM

dones 20

En commemoració del Dia Internacional d'Acció per ala Salut de les Dones, el 28 de maig, hem volgut dedi-car aquesta secció a informar sobre les diferentsaccions i polítiques que es porten a terme en aquesttema des de les administracions locals.En aquest marc, la Diputació de Barcelona i altres ajun-

taments i entitats, han subscrit el Manifest a favord'uns Serveis Integrals de Salut de les Dones, càlids ide qualitat, amb l'objectiu de donar resposta als pro-blemes de salut des d'una perspectiva integral i unamirada de gènere. Per consultes i adhesions: www.diba.es/dona

Indicadors més desfavorables per a les donesMal estat de salut percebut 14,5 20,4Mal estat de salut mental 10,6 16,5Limitació crònica de l’activitat per motius de salut 10,8 14,7Artrosi o reumatisme 9,3 20,1Migranyes 5,4 15,9Lumbàlgia 16,1 27,7Cervicàlgia 14,5 31,1Mala circulació 6,8 25,1Varices 5,0 22,1Restrenyiment 2,5 10,8Indicadors més desfavorables per als homesÚlcera d’estómac 3,6 2,7Hipertensió arterial 9,9 8,8Angina de pit/infart agut de miocardi 1,5 0,5

Homes Dones

Problemes de salut en població de Barcelona de 25 a 64 anysEnquesta de Salut de Barcelona, 2000.

L’any 2001, les regidories de Salut Pública i de Dona iIgualtat de l’Ajuntament de Mollet, varen dur a terme

una enquesta de salut adreçada al col·lectiu de dones delmoviment associatiu per conèixer quina era la percepcióque tenien del seu estat de salut, amb l’objectiu de planifi-car actuacions posteriors i donar resposta a les sevesnecessitats.Aquesta enquesta va confirmar-ne una altra, feta l’any

1991 per la Fundació Bofill a les mestresses de casa dela nostra població, on es constatà que l’únic nucli de rela-ció era la família, que tenien pocs interessos personals iuns nivells baixos d’instrucció, amb una forta incidència demalalties psicosomàtiques. A partir d’aquí, es va impulsarel projecte de promoció de grups de dones, que durant 11anys ha aconseguit la creació de cinc associacions dedones.Nombrosos estudis avalen que la salut dels homes i de

les dones és diferent i desigual. Les dones utilitzen moltmés els serveis de medicina ambulatòria (a diferència delshomes que utilitzen més els recursos hospitalaris).Les dones presenten una major incidència de patologies

en gairebé tots els índex de morbilitat crònica que no se

situen entre les principals causes de mort, ni d’incapacitat,sinó que són patologies que s’instauren de forma lenta itenen característiques de cronicitat.La promoció de la salut parteix de la percepció de l’es-

tat de salut de la seva població i dels seus hàbits, per tald’incidir-hi a través de la prevenció i de la promoció d’hà-bits saludables des de la multidisciplinarietat i la coordina-ció. En aquest camí estem, conscients que el programade salut comunitària que l’Ajuntament està desenvolupant,planteja la necessitat d’articular la perspectiva de gènereen les accions on podem incidir. nCarme GuarroRegidora de Salut Pública de Mollet del Vallès

LUn dels objectius primordials de tot ajuntament hade ser ajudar a millorar la salut i la qualitat de vida

de la ciutadania i, concretament pel que fa a lesdones, oferir recursos per prevenir els problemes desalut més freqüents, així com proporcionar informaciósobre aspectes de salut poc coneguts, amb la finalitatd’incrementar el benestar individual i col·lectiu de lesciutadanes.Una de les malalties encara avui poc conegudes i

no del tot legitimades per bona part del col·lectiumèdic, és l’anomenada Fibromialgia, una malaltia crò-nica que provoca en qui la pateix dolors múltiples icansament generalitzat, i que afecta majoritàriamentles dones, les quals han de visitar diversos especialis-tes abans d’arribar a tenir un diagnòstic definitiu,batallar amb metges que no consideren que aquestaafecció sigui una malaltia seriosa, i veure com sovintels mateixos familiars acaben dubtant de la veracitatde les molèsties que elles pateixen. Per no parlar delsproblemes que aquestes dones tenen per justificar

una absència a la feina, o aconseguiruna baixa laboral per una malaltia fan-tasma.És per això que, des del Servei de

Promoció de la Dona del’Ajuntament de Terrassa, tractaremaquest tema en les Jornades Donai Salut d’enguany, en col·laboracióamb el Servei de Salut i MediAmbient. Volem donar a conèixeren què consisteix la fibromialgia,què és i què la produeix, perquècreiem que només si les donesesdevenen protagonistes de laseva salut, podran arribar aser també les protagonistesdel seu futur.nMontserrat RibaltaRegidora del Servei de Promoció de la DonaAjuntament de Terrassa

1 i 2 DE MARÇ DE 2002

EN QUÈ CONSISTEIX LA FIBROMIALGIA?

l’administració administrada

LA SALUT DE LES DONES ÉS DIFERENT A LA DELS HOMES

dones 21

A l’enquesta del 2001, els resultats més destacats eren:

De cada 10 dones, 4 tenien freqüents mals de cap; 3,mals d’esquena, cames o cervicals; 2, dolor a les arti-culacions; 2, problemes de circulació i varices; 1, pro-blemes respiratoris; 1, depressió, ansietat o insomni (1de cada 6 prenia tranquil·litzants) i el 50% del total dela mostra, prenia analgèsics.

l’administració administrada

dones 22

Les diferents condicions de vida i de treballde les dones i les situacions de discrimina-

ció social influencien negativament en la salut iel benestar de les persones. L’Ajuntament de Cerdanyola ha recollit els

punts forts i els febles que en temes desalut de les dones s’han detectat. Aquestrecull posa en evidència les desigualtats degènere en la salut de les persones. Sovints'adopta el patró masculí com a model dereferència i no es té en compte que lesdones es posen malaltes de forma diferentdels homes o pateixen altres patologies.Com a conseqüència, a vegades no sóncorrectament diagnosticades. El tema de la salut representa un capítol

a part en la diagnosi del Pla d'Igualtat queestà elaborantl’Ajuntament deCerdanyola, peraixò volem destacarla importància queté que l'administra-ció local impulsi programes de pro-moció de la salut.

Entre els punts forts que el Plad’Igualtat ha detectat estan: 8 Un augment de l’esperança de vida i millora de la qualitat de vida de les persones8 Un bon dispositiu de recursos i centresde salut8 Una bona coordinació amb la resta d’a-gents sanitaris així com també interprofes-sional, mitjançant xarxes formals i informals8 L’existència del Programa d’Atenció a laDona, així com d'atenció i assessoramentpsicològic8 Han disminuït les drogodependènciesassociades al consum d’heroïna

Per contra, entre els punts febles des-taquen: 8 Un augment de les malalties degenerati-ves derivades de l’edat (osteoporosi,Alzheimer...)8 Un augment del consum de les droguesde síntesi i d'hàbits tòxics en les noies i enles dones8 Una major presència en població moltjove de malalties derivades de trastorns alimentaris

8 Una normalització en el consum de lesdrogues legals (alcohol, tabac) i un augmentde la prevalença del càncer (de mama enles dones i de pulmó en els homes)

Els principals objectius del Pla d'igualtat per promoure una salut integral i de qualitat són:3Potenciar la creació i l'estructuració derecursos i reforçar els existents 3Promoure el tractament de la salut de lesdones al llarg del seu cicle vital, tenint pre-sent les diferents situacions, condicions inecessitats de salut de dones i homes 3Reforçar el desenvolupament del sistemade suport social3Fomentar una atenció sanitària de qualitatmitjançant accions de sensibilització de lacomunitat sanitària en la línia d’incorporar laperspectiva de gènere al seu treball3Fomentar la participació d’usuàries i usuaris en la gestió de la pròpia salut il’autocura

Dolors TolóTinent d’alcalde de Servei a les Persones.Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

UN PLA D’IGUALTAT PER PROMOURE LA SALUT

L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA

Les dones al llarg de la vida experimentenles conseqüències de la transformació

de l’organisme en les diferents etapes de lavida: la pubertat, amb els dolors menstruals,l’embaràs, amb les molèsties que durant elsnou mesos s'han de suportar, la menopau-sa, que sense ser una malaltia actua endetriment de la qualitat de vida de lesdones, l'increment de pes pels canvis hormonals, molèsties a les articulacions,sufocacions, canvis físics, augment delsnivells bàsics de la salut: pressió arterial,sucre, vertígens..., que en moltes dones esfa evident en una baixa estima i en la sensa-ció que ja no és una persona vàlida per a lasocietat.Per si aquestes situacions fossin poc relle-

vants, per allò que són naturals com la vidamateixa, cal afegir, que una vegada s’acaba

amb l’atenció dels fills i filles, comença pera la majoria, una etapa de total dedicació ala cura dels pares i mares que s’han fetgrans, que pateixen malalties incurables ocròniques, que precisen d’algú i, habitual-ment són les dones que assumeixen aquestrol. Això comptant que algun familiar nopateixi alguna malaltia greu o algun accidenti que també precisi d’aquesta atenció espe-cial de les dones.A Sant Boi de Llobregat tenim grups, enti-

tats i associacions, com són: la d’Alzheimer,la de Fibromiàlgia, la del Càncer, etc., quetreballen per millorar la qualitat de vida deles dones que pateixen aquests trastorns,fent xerrades per a la seva informació, inter-canvis amb altres entitats per a l’enriquimentpersonal i promovent la reinserció de lesdones a la vida activa.

Des de l’Ajuntament, i més concretamentdes del Consell Municipal de la Dona a travésde la Comissió de treball: Dona i Salut, s’es-tan canalitzant les iniciatives privades de per-sones voluntàries amb la finalitat d’impulsarpolítiques puntuals, creant espais d’intercanvide vivències amb les dones afectades perdiverses patologies, promovent xerradessobre temes relacionats amb els canvisfisiològics i psíquics, organitzant activitats delleure, així com polítiques globals aprofitantaquestes sinèrgies consistents en la promo-ció de campanyes divulgatives de prevencióper sensibilitzar la ciutadania sobre la casuís-tica particular que patim les dones i podermillorar la qualitat de vida de les famílies.

Consell Municipal de la Dona deSant Boi de Llobregat

Gata Lina & cia Gemma

de cara a la paret

Posem de cara a la paret:

- Institut d’Estudis Catalans- Caixaforum

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sembla ancorat enels rancis i excloents principis de la societat que el

va veure néixer. Aquest organisme, fundat l’any 1907per Enric Prat de la Riba per potenciar la investigaciócientífica superior, especialment aquelles matèriesrelacionades amb la cultura catalana, continua sent unreducte gairebé exclusiu dels homes. Entre els 168membres d’institut —142 numeraris més els 26 presi-dents de les societats filials—, només 15 són dones,un reduït nombre que, de cap manera pot considerar-se representatiu de la comunitat científica catalana,paper que, en teoria, assumeix l’IEC. Les entitats públi-ques, i l’IEC ho és perquè la pràctica totalitat del seupressupost l’assumeixen la Generalitat i el Govern deMadrid, haurien de saber que la societat és plural, for-mada per homes i dones, i que falten a la seva respon-sabilitat al convertir-se en reductes masclistes. L’IEC,com altres organismes, haurien ja d’obrir les finestres iintentar que entrés aire fresc dins dels seus òrgans dedecisió per treure’s de sobre l’olor a ranci que elsenvolta.n

Les paraules que encapçalenaquestes ratlles, excepte la nega-

ció, les va adreçar un conegut poetaa la dona dels seus somnis, i ella,suposem, va quedar afalagada i con-tenta de creure’s que la seva perso-na era el recipient preuat de lesessències de la poesia.Passats els anys i els segles, per-

què aquestes paraules daten delsegle XIX, es veu que les donespodem continuar sent poesia. Ara bé,el que sembla que no podem ser éspoetes, o almenys això és el que deupensar Caixaforum, fundació que per-tany a la Caixa de Pensions que maiha fet cap escarafall a l'hora d’agafari custodiar els estalvis de les donestreballadores, però que quan és l'ho-ra d'inaugurar amb un acte poèticmultitudinari (tant pel nombre d'assis-tents com pel de poetes participants)el seu nou centre cultural pateix ungreu atac d'amnèsia i oblida l'existèn-cia d'un bon grapat de dones escrip-tores de poesia i no en convida cap.Ja se sap que els bancs i les cai-

xes són conservadors, que els dinersnecessiten pau i tranquil·litat, però

als inicis del segle XXI que algunesveus, de periodistes sobretot, vanrebre augurant que seria el segle deles dones, la Caixa les obvia com sino hi fossin.L'acte celebrat el passat 9 de

març, l'endemà del Dia Internacionalde la Dona, va ser molt reeixit, es vaprocurar equilibrar les llengües del'estat -havien poetes vascos,gallecs, catalans, castellans- i, lesgeneracions. Però a ningú no se li vaocórrer donar veu a les dones poe-tes que hi són, i moltes, en el pano-rama literari actual!Per si no ho saben els organitza-

dors de la programació deCaixaforum, cada any, des de en faset, se celebra una trobada de donespoetes de l'estat espanyol a una ciu-tat diferent. A Barcelona es va ferl'any 2000 i enguany es farà aGranada, al novembre. Ho dic per sialgun programador o periodista hi volassistir per veure amb els seus pro-pis ulls com l'escriptura de la poesiaper part de les dones és amplia, plu-ral i d'una extraordinària qualitat.Prenguin nota.n

L’IEC i la pudor de ranci

A càrrec de La Cantant Calva

Poesia no ets tu

dones 23

dones 24

en prou feines

Diumenjó, com la pensió de viduïtat, i les diferènciessalarials amb els contractes temporals. Segons l’estudi elaborat per la Secretaria de la Dona

de CCOO, hi ha més dones en les categories laboralsmenys valorades dins l’escala jeràrquica i el 41% treballaen les ocupacions pitjors pagades. I pel que fa a lesinstàncies directives, a Catalunya només 16 de cada100 directius de l’empresa privada són dones, les qualsguanyen menys que els seus col·legues masculins, mal-grat ocupar el mateix càrrec i nivell de responsabilitat.Però al parlar de diferències salarials, Mercè Civit, res-

ponsable de la Secretaria de la Dona de CCOO, subratllaque no és un problema de categories, perquè a cadacategoria s’assigna un salari, “el problema és saber dequina manera es defineixen les categories”. SegonsCivit “hi ha categories més masculinitzades i categoriesmés feminitzades, les primeres tenen un salari més alt, iles feminitzades, més baix”. Però no sempre. En el sec-tor de la neteja hi ha diferències entre “los limpiadores ylas limpiadoras, o los cristaleros y las cristaleras”, quefan exactament el mateix treball i no cobren igual.Tampoc no cobren el mateix una treballadora social i unenginyer tècnic i tots dos són tècnics de grau mig. No

juga només el salari base, sinó lacolla de complements afegitscom el de dedicació, l’antiguitat,o els plusos. “Cal dir que abansquan presentàvem casos aMagistratura per diferent retribu-ció segons el sexe, els guanyà-vem amb facilitat. Ara et dema-nen un catàleg de llocs de treballi has de demostrar científicamentla igualtat i és difícil guanyar-los,afirma CivitLa solució ve per la via de la

negociació del conveni col·lectiu,perquè cada empresa proposi lesreclassificacions, com ens explica

Rosa Mª Diumenjó: “En aquest sentit, tant UGT comCCOO estem treballant perquè s’abordin en una taulatots els acords socials. Creiem que no s’ha de pensarnomés en la nòmina, sinó en altres temes de retribucióque quedarien modificats pel canvi”.n

Montserrat Puig

LLa vella màxima d’igual feina, el mateix sou està que-dant força diluïda en el mercat laboral, sobretot pel

que respecte a les dones. Abans d’entrar en l’anàlisi desi dues activitats laborals o professionals idèntiques sónretribuïdes de manera diferent, segons si el treballadorés home o dona, cal dir que aquesta realitat ve de lluny. Aquesta segregació va ser motiu de la Directiva

Europea 75/11/CEE, relativa a la igualtat de remunera-cions. 25 anys després, la diferència de retribucionsentre els homes i les dones, encara és un 21% a la UE,on els salaris de les dones no representen més que el79% del dels homes. A Catalunya, la retribució mitjanade les dones per hora treballada és el 70’4% de la delshomes. Per tant, les dones tenen una remuneració mitja-na 29,6 punts inferior als homes, una diferència que s’in-crementa encara més en alguns sectors econòmics.

Categories obsoletes i antiquadesSegons la responsable de la Secretaria de la Donad`UGT, Rosa Mª Diumenjó, les categories professionalsestan obsoletes i antiquades, com ho demostra que“moltíssimes de les qualificacions de llocs de treballactuals estan fetes pensant que la força bruta s’ha depagar més que les altres habili-tats, i això que actualment laforça bruta no la fan servir niels descarregadors de moll quevan amb el toro mecànic”, i encanvi, per la sindicalista hi hatot uns altres valors que no estenen en compte, ni mai hantingut valoració econòmica,com són “els valors del treballen equip, els valors de lapaciència, de saber relacionarles persones, els valors de lacapacitat de fer moltes coses ala vegada”. Diumenjó asseguraconvençuda: “Són una colla denous valors, que per raons de la vida quotidiana lesdones tenim apresos molt més que els homes”.Aquestes classificacions laborals fetes fa 25 anys “sónclassificacions molt masclistes” i han donat prioritat alvalor econòmic d’allò que més fan els homes. “Són mol-tes les discriminacions salarials encobertes“, afirma

DiferènciessalarialsLes catalanes cobren gairebé 30 puntsmenys que els homes i encara 8 puntsper sota de la resta d’europees

Actualment, en algunes professionshistòricament atribuïdes a les dones,com les hostesses de fires i conven-cions, es valoren més els treballa-dors masculins. Així un noi hostèspot cobrar el doble que les sevescompanyes. En el ram de la perru-queria, un sector on les dones sónmajoritàries, quan una firma prenimportància gairebé sempre apareixun home com a directiu o responsa-ble. Un fenomen similar es produeixtambé en el camp de la restauració.

dones 25

Aquesta iniciativa dedicada a lagent emprenedora que combina

conferències, debats, tallers, premis,entrevistes, assessorament, entrete-niment i relació, va tenir lloc al Palaude Congressos de Catalunya i al’Auditori de Barcelona. Es tractad’una fórmula impulsada perBarcelona Activa i l’Agència deDesenvolupament Local del’Ajuntament de Barcelona.En les més de 40 activitats que es

van organitzar, els emprenedors i lesemprenedores participants van tro-bar respostes, van intercanviar expe-riències, van aprendre coses noves,van conèixer altres persones, vanrebre assessorament, i, es van sen-tir, en definitiva, acompanyats.Aquest és un dels punts en què els iles assistents al Dia de l’Emprenedormés coincideixen a destacar: la sen-sació d’estar acompanyats, d’altragent emprenedora, per les entitatsorganitzadores, i per les institucionsde la ciutat. Un Dia que, com algunponent va destacar, convida a l’opti-misme.Pel que fa a dades quantitatives,

el Dia de l’Emprenedor va destacarpels prop de 2.000 participants, 80ponents, les 130 entrevistes realitza-des al face to face (intercanvi deconeixements i experiències entrepersones emprenedores), les 60consultes realitzades a la zona d’as-sessorament personalitzat, la dese-na de ciutats europees que van parti-cipar a les activitats, les 326 candi-datures a la V Edició dels PremisBarcelona d’Ofici Emprenedora, i les900 persones que van participar a laNit de l’Emprenedor, on els assis-tents van conèixer les empresesguanyadores de la V edició delsPremis Barcelona d’OficiEmprenedora.

Es van repartir 6 premis: al millorpla d’empresa, a la millor empresaTIC, a l’empresa més innovadora, ala més solidària, a l’empresa A totaVela i finalment el premi a la donaemprenedora que, enguany, adiferència de les anteriors edicionsen què es premiava a la millorempresa gestionada per dones, s'havolgut premiar la trajectòria perso-nal i empresarial de l’emprenedoraque hagi aconseguit destacar mésen el món empresarial, valorant-semolt especialment el fet que l’activi-tat desenvolupada per la sevaempresa fos en alguns dels sectorstradicionalment masculins.

Mercedes Jiménez, premiDona EmprenedoraEl guardó ha estat atorgat aMercedes Jiménez Suárez que vacrear l'any 1998 l’empresa EQUIPPROSERVIS, SL dedicada als serveisintegrals de rehabilitació, manteni-ment d’edificis i assistència a la llar.Mercedes Jiménez ens ha explicat

que per a ella aquest premi harepresentat un reconeixement moltimportant per a la seva feina. Ésuna persona activa, autodidacta,amb molta capacitat de decisió ique li agrada ser empresària. Desde molt petita, diu, ja somniava entenir una empresa i ara, als 40

anys, ho ha aconseguit.Actualment dirigeix una empresa

petita però amb una forta responsa-bilitat a l'hora de coordinar equips detreball, tots majoritàriament integratsper homes.En el dia a dia es troba amb difi-

cultats, ja que creu que "a cap treba-llador de la construcció d'avui en diali agrada que una dona li doniordres", i això és el que fa ella. Creuque els homes no toleren que lesdones els manin i es defensen compoden.Encara queda molt camí per arri-

bar a que les relacions professionalsentre dones i homes siguin igualità-ries però, Jiménez pensa que anemavançant.n

M.C.

Una jornada per a gent emprenedoraProp de 2.000 persones van participar el dimecres 24 d’abrilen les activitats de la II edició del Dia de l’Emprenedor

Una quarantena de ciutats europees s'han interessat peraquesta iniciativa. Enguany, diferents ciutats han realitzatactivitats paral·leles a les organitzades a Barcelona. Així, elmateix dia 24, Bilbao, San Sebastián, i Palma de Mallorcavan fer els seus propis Dies de l’Emprenedor i una desenade ciutats entre les que destaquen Milà, Munich, Liverpool,Dublin, Cardiff, Turku, Belfast van assistir a Barcelona perpreparar els seus respectius dies dedicats a la gentemprenedora

Mercedes Jiménez, directora de l'empresa Equip Proservis SL

dones 26

Llibres

Un llibre sempre és una eina imprescindible per endinsar-sea altres mons. Per això us volem recomanar tres llibresper aquest estiu:

Aquesta publicació ret homenatge a l’actriucatalana a través d’un recull d’articles a càrrecde diversos estudiosos com Gualtiero De Santi,Giacomo Gambetti, Román Gubern o MartaPessarrodona. La trajectòria professional del’esposa de Vittorio De Sica és recordada ambl’aportació d’interessants fotografies i les emoti-ves pàgines del seu fill Manuel De Sica

Maria Mercader, retrato de una actriz,diversos autors, Littera Books, Ensayo núm. 5,Barcelona, 2002

T’agrada la poesia? Dins dels Clàssics Catalansde Proa destaquem un tresor literari:Contraban de llum. Antologia poètica deMaria-Mercè Marçal. Aquest llibre recull eldiàleg indestriable entre vida i literatura que hafet la poeta al llarg dels anys fins l’arribada dela mort l’any 1998. Filòloga, poeta, assagista itraductora, Marçal va rebre el reconeixementunànime de crítica i de públic. Un llibre impres-cindible!

Contraban de llum. Antologia poètica de Maria-Mercè Marçal, a cura de LluïsaJulià, Proa Clàssics Catalans, núm. 2,Barcelona, 2001

Amarga luz és la darrera obra de la poeta ifotògrafa Marga Clark. En el llibre es realitza unlíric recorregut per la seva pròpia història per-sonal establint un diàleg interior amb la seva tiaMarga Gil Roësset, artista enamorada de JuanRamón Jiménez que va destruir la seva obra ila seva vida abans que renunciar a l’amor.Fragments diversos del diari que va escriure GilRoësset i algunes fotografies en blanc i negreacompanyen aquesta obra insòlita

Amarga luz, de Marga Clark, Circe Ediciones,Barcelona, 2002

Fotografia El Centre de Cultura Contemporània de Barcelonapresentarà la primera mostra monogràfica com-pleta a Espanya de la gran fotògrafa alemanya,nacionalitzada france-sa, Gisèle Freund.L’art de la fotografiacom a documentsocial és el treballmés ambiciós i pro-fund de Freund.L’exposició estaràcomissariada perLídia Oliva i es podràvisitar des del 24 dejuliol fins el 3 denovembre d’enguany

ViatgesL’estiu és una de les millors èpoques per desco-brir noves cultures i fer grans amistats. Si t’endin-ses cap a terres europees o africanes, podràsviure sensacions noves, innoblidables. Per gaudiral màxim del viatge, l’editorial Circe t’ofereix lacol·lecció Guías para mujeres per conèixermillor Praga i Tunísia. Aquests llibres de butxaca

recullen valuo-sos testimonisen primerapersona quetransmeten elpols d’aquestsracons plensd’art, gastrono-mia i bellesa

sofregit cultural

Webswww.almaz.comPàgina web on hi trobaràs tots els noms de lesguanyadores del prestigiós guardó Nobel de Física,Química, Medicina, Literatura, Economia o Pau

www.fundacionmujeres.es Espai de l’Organització No Governamental especia-litzada en el camp de la igualtat d’oportunitatsentre homes i dones que ve treballant des de l’any1994. Desenvolupa projectes i activitats d’àmbiteuropeu, nacional, autonòmic i local

dones 27

Com que per a aplaudiments i promocions ja estan lesrevistes de cinema que, excepte honroses excep-

cions, comparteixen amb distribuïdors i productors l'objec-tiu de vendre més, permetin-me que els digui per què l'últi-ma pel·lícula de Pedro Almodóvar, força aplaudida i cele-brada per crítics sensibles, la qual, com es diu ara, arrasales taquilles espanyoles i franceses i molt probablement idesafortunadament farà el propi a mig món, no és mésque la més edulcorada posada en escena de la mateixavella, gastada i -a vegades ho sembla- inesgotable ideolo-gia patriarcal i misògina. Amb un embolcall impecable, formalment bellíssim i amb

un repertori que no se’l mereix -excepte la cantant, que noactriu, Rosario Flores-, l'Almodóvar d’Hable con ella no ésmés que una ombra del director provocador i avantguar-dista que va desempolsagar amb el seu estil propi, fresc inou la societat espanyola dels primers vuitanta. A la pel·lícula Hable con ella, Almodóvar se serveix, amb

reconegut mestratge, tot s’ha de dir, de tots els recursosdel llenguatge cinematogràfic -excepte del guió que, comsempre en Almodóvar, falla-, per teixir un discurs misoginque cola com progressista. Qui pot objectar res de laimpressionant bellesa de Leonor Watling o de la llum i elcolorit de cadascun dels plànols de l'última obra almodova-riana? Què dir de la vellutada veu de Caetano Veloso inter-pretant com ningú Cucurrucucú Paloma o de la magistralinterpretació de Dario Grandinetti o del mateix JavierCámara? Guiada pel punt de vista del personatge principal, l'infer-

mer Benigno (Cámara), l'audiència desprevinguda és obli-gada a identificar-se, no amb un freak marginal de l'anor-malitat del qual ens compadim, sinó amb un violador entota regla. Benigno, el nom ja ho diu tot sobre la posicióètica del seu creador, és l'únic personatge mitjanamentconstruït, l'únic del qual la seva història, desitjos i mòbilss'enuncien. La resta de personatges, inclosa Alicia(Watling) que dóna títol a l'obra, són plans i intrascendents,comparses del sainet, segons el qual, l'amor és això. No es tracta de la demostració compassiva i distancia-

da de personatges marginals (Todo sobre mi madre, Quéhe hecho yo para merecer esto), sinó de la imposició d'unpunt de vista únic (el de Benigne, ergo, el d'Almodóvar)que decideix que el soliloqui que durant tota la pel·lículamanté davant la jacent, indefensa i, mai millor dit, objectedel seu desig, Alicia, resulta una comunicació amorosa.Almodóvar diu que la seva obra tracta de la comunicació iel poder de la paraula. Certament, de paraules no li en fal-ten a Benigno. El problema és que no hi ha resposta niinterlocució possible. Les dones no necessitem homes ploraners ni hàbils en

la manicura, sinó sensibles, que altra cosa molt distinta és.

sofregit cultural

Per això, Hable con ella és qualsevol cosa menys parlaramb cap “ella”. No és casual que l'escena de la violacióromangui en l'el·lipsi. No té el mateix valor en el discurscinematogràfic el que es mostra que el que no es mostra.Aquesta és només part del parany. Sortirien amb elsmateixos llagrimons els erudits crítics que tant afalaguen“l’Almodóvar més madur” d'haver presenciat la violació dela bella, quieta i muda Alicia? Sense arribar al talent de Bardem o de Berlanga, el

mèrit d'Almodóvar consistia a parlar del que no es parlava,a col·locar en la pantalla, com en un mirall, els personat-ges urbans i marginals que coneixíem de cada dia i quefins aleshores no semblaven merèixer el seu lloc en el ver-semblant cinematogràfic. Per a la història quedal'Almodóvar transgressor de La ley del deseo que redimeixi reivindica als seus personatges enfront de l'autoritatrepressora i benpensant. Entre la “còmica” violació de labeneita Kika (Forqué) o els lligaments amorosos de Ricky(Banderas) a Marina (Abril) en Átame, amb Hable con ellaAlmodóvar ha transgredit un límit infranquejable.

Coneixent com coneixem el potencial mercantil de lamarca Almodóvar, la seva posició com autor de masses,el seu destacat lloc en la globalitzada indústria cultural,caient el que està caient a nostra casa –el tristement cèle-bre “la maté porque era mía”—, la responsabilitatd’Almodóvar és enorme i imperdonable. Perquè nulla aes-tetica sine etica.n

Rosa María PalenciaPeriodista i professora de Teoria i TècnicaCinematogràfica en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Almodóvar no parla amb ‘ella’

Cinema

FOTO

PEDRO ALMODÓ

VAR

dones 28

desembre 2001

núm. 5

A l’esport encaramanen els homes

març 2002 núm. 6

març 2001 núm. 2

El poder localen femení

Té sentit el feminisme avui?

febrer 2001 núm. 1

Les enginyeresconstrueixen el futur

La globalitzaciói el gènere

febrero 2001 núm. 1

el talòs d’Aquil·les

La fotografia de l’alcalde dePonferrada, Ismael Alvarez, ho diu

tot. Arriba a la vista oral amb la man-díbula atapeïda, el mentó ferm, l’es-quena recta, el vestit polit, la corbataimpecable, els punys tancats conte-nint l’ira i el cap una mica cap a uncostat amagant un tic d’estupefacció.Qui s’ha cregut aquesta cap de trons,denunciant-me per assetjamentsexual? Sembla preguntar-se. Si decas hauria d’estar-me agraïda.No és la primera vegada que succe-

eix. Tinc al davant dos retalls de diarique insisteixen en un procedimenthabitual: “Juzgada una mujer porlesionar a su marido mientras la gol-peaba” i “Una violada es juzgada porla denuncia de su presunto atacante,un policía nacional”, tots dos apare-guts al diari El País. El gran Paco Umbral també va afe-

gir en una ocasió, davant el cas d’unjove que havia violat una dona gran,

que en lloc de denunciar-lo la senyoradevia estar-li agraïda. Exactament elmateix que ha fet l’alcalde dePonferrada, tombar la truita. Ell és unsenyor i un cavaller, ha dit. Si hahagut assetjament sexual ha estat alrevés: Nevenka va assetjar Ismael.Tan alt, tan guapo, amb tan bona

planta i sent l’alcalde, és natural queNevenka no pogués resistir la tempta-ció d’assetjar-lo, deu pensar l’edil.Però aquí hi manca una pregunta clau:per què no la va denunciar si es vasentit perseguit, vexat, assetjatsexualment? Per què no ha estat ellqui presentés la denúncia? I no unavegada, les que fessin falta fins queles autoritats li fessin cas.És molt lloable que els homes

suportin tan estoicament l’assetja-ment sexual (per no parlar de lespallisses, violacions i agressions de tota mena que pateixen per part de les dones) sense dir ni piu.

Que en són de bons!Jo m’estimaria més que fossin una

mica més dolents i que quan se sen-tissin perseguits pel frenesí femení –iés que moltes estem posseïdes perun furor uterí irrefrenable—, denun-ciessin els fets. D’aquesta manera nohi hauria tantes dones violadores sol-tes pel carrer, ni tantes esposes queapallissen i maten els marits, ni tantesnimfòmanes que assetgin sexualmentals superiors, als inferiors i fins i totals iguals.Déu meu, pobres homes, quantes

vexacions suporten sense queixar-se. Jo els recomano que muntin una asso-ciació que es digui “Mascles Ibèrics contra l’Assetjament Sexual” (MICAS), ique, ja posats, lluitin contra tota la violèn-cia que pateixen en silenci. Els animoque denunciïn les dones agressores. Si per llavors encara en queda algu-

na viva i no s’han convertit en unaespècie en vies d’extinció, és clar. n

Mascles ibèrics contra l’assetjament

sexual Per Joana Gallego

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

número

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al 93 317 83 86

o bé per correu electrònic: adpc@adpc.cc

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Em subscric a la revista Dones pels quatre números de l’any 2002 per l’import total de 8 €

M’interessa l’oferta especial dels primers cinc números de la revista Dones per un import de 9 €

Autoritzo a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya perquè carregui al meu compte o llibreta l’import:

la subscripció anual 8 € dels 5 primers números 9 €

juny 2001 núm. 3

AdvocadesLa lluita per l’espai

professionalSecretàriesmés enllà dels tòpics

Butlleta de Subscripció

#

l’estenedor d’idees

Barcelona, seu de la Global Summit of Women 2002

Congrés Internacional de Filòsofes2 al 5 d’octubre La Generalitat ha aprovat el Pla Integral contra la violència

de gènere i d’atenció a les dones que la pateixen, queconsta de 89 mesures contra la violència domèstica. Entre lespropostes més novedoses sobresurt la creació d’un fons econò-mic destinat a cobrir una pensió mínima per a dones separades,víctimes de violència, que no tinguin recursos.Aquest Pla Integral també impulsa la creació a nivell local de

centres d’urgència d’estada limitada per a l’atenció a les víctimes,preveu estendre els punts d’informació i assessorament a lesdones, i elaborar un marc jurídic que eviti que es tornin a repetirles agressions.Per altra banda, la Línia d’atenció a les dones en situació

de violència de l'Institut Català de la Dona ha passat a ser gratuï-ta a través del telèfon 900 900 120. Aquest servei, inaugurat elpassat 25 de juliol de 2001, atén una mitjana de 315 trucadesmensuals. En el 58% dels casos les trucades van ser per maltrac-taments psíquics, en un 38% per físics i en un 3% per sexuals.

El Davos de la dona, tal com se l’anomena, se cele-brarà a Barcelona el proper juliol, amb l’objectiu

de fomentar les oportunitats empresarials de lesdones.En aquesta nova edició de l’encontre, en la qual ja

està confirmada l’assistència de cinc vicepresidentes iprimeres ministres de diversos Estats, l’interès se cen-trarà en la creació de negocis en el mercat europeu–en el nou marc de la integració monetària– i en l’a-

dopció de les noves tecnologies en les empreses perpotenciar les habilitats de les dones emprenedores.Es discutiran temes relatius al desenvolupament per-

sonal i professional, la tecnologia de la informació, elcreixement de l’empresa, i el creixement polític, cultu-ral i social.La cita és de l’11 al 13 de juliol. Us podeu informar més àmpliament a: http://www.glo-bewomen.com/summit/global_summit02.html

La ciutat de Barcelona acollirà el XSimposi Internacional de Dones

Filòsofes que tindrà lloc al Centre deCultura Contemporània de Barcelona.Diverses personalitats del món filosòfices donaran cita a la tardor per fomentarla investigació en el camp de la filosofiai de la teoria feminista. Recordem que lacandidatura fou presentada l’any passatper la Doctora Fina Birulés de laUniversitat de Barcelona conjuntamentamb la Internationale Assoziation vonPhilosophinnen. Més informació: www.ub.es/congres/iaph

Davant de l’aprovació d’una novapròrroga de tres mesos del

mandat de la missió de les NacionsUnides per al referèndum d’autodeter-minació del Sàhara Occidental, laXarxa de Dones Europees iLlatinoamericanes en suport al PobleSaharauí vol fomentar la cooperació,amb perspectiva de gènere, amb elscampaments de refugiats, mantenir elsuport a la formació de les dones iexigir a la comunitat internacional unaposició més ferma en el compliment

de les resolucions de NacionsUnides en relació al dret del poblesaharauí a un referèndum d'autode-terminació just, lliure i transparent.Tot plegat, aprofitant el desenvo-

lupament de les noves tecnologiesde la comunicació, especialmentles possibilitats d'Internet, i lesxarxes de dones existents, totrecollint les iniciatives que han sorgit del 4t Congrés de DonesSaharauís, que ha tingut lloc alscamps de refugiats.

Xarxa de suport al poble saharauí

Pla integral d’ajuda a les dones maltractades

dones 29

dones 30

l’estenedor d’idees

Dona i Globalització

Nova pàgina webper a emprenedores

Aquest mes de juny la Mostra arriba a la desena edi-ció i ho fa amb la presència de les directores

Chantal Akerman i Ulrike Ottinger, de les quals s’hanprogramat dues retrospectives, i amb pel·lícules deLisa Berger, Gloria Camiruaga, Ada Ushpiz, Lala Gomà,Anne Marie Miéville i Malgorzata Szumowska.A més de les seccions habituals també es presentaràuna exposició fotogràfica amb alguns dels treballsd’Ottinger i un llibre que recull aquests 10 anys d’activi-

tat de la Mostra,amb les ressenyesde les 299 pel·lícu-les projectades idiversos articlessobre els temes iles obres exhibides. La Mostra té lloc

del 10 al 16 dejuny, als cinemesVerdi deBarcelona. Mésinformació:http://www.mos-tra.arrakis.es

L'Oficina Tècnica del Pla d'Igualtat de la Diputació de Barcelonaha editat el número 12 de la col·lecció “Reflexions en

Femení”, que tracta sobre Dona i Globalització.

Què és la Globalització?L'antiglobalització, què és?

Aspectes com com pateix la donaels efectes de la globalització sónalgun dels temes que podem tro-bar en aquesta interessant publi-cació, així com també diversesadreces electròniques i pàginesweb que ens permetran posar-nosen contacte amb organitzacions,entitats i dones d'arreu del món sensibilitzades per aquest tema.

L’Instituto de la Mujer i el Banc Mundial de laDona han inaugurat un nou servei web per a

dones que vulguin posar en marxa un negocipropi. Es tracta del Programa Autoempleo que,amb tan sols un ordinador i una adreça decorreu electrònic, ofereix un servei integral desuport en la creació d’empreses, amb flexibilitatd’horaris i una ràpida resolució de consultes.Les emprenedores seran assessorades sobreels tràmits necessaris amb Hisenda, Treball iSeguretat Social i amb l’ajuntament de la locali-tat des d’on s’ubica el negoci, així com en larealització del pla empresarial i la idea de nego-ci. Més informació:http://www.autoempleo.com

Algunes dones del món del còmic no sónpersonatges de ficció. De fet, darrere el

gran aparador d’aquesta indústria, el SalóInternacional del Còmic de Barcelona, hiha un treball femení potser no prou reconegut.Pilar Gutiérrez és des del 1999 la directora deFicomic, entitat que agrupa els sectors profes-sionals implicats a la indústria del còmic (edi-tors, llibreters, autors...) i que organitza elsSalons del Còmic i del Manga. Rosa Martí n’ésla secretària i Alejandra Riera, la responsablede premsa. Aquestes dones reals acaben d’or-ganitzar el 20è Saló del Còmic (del 9 al 12 de maig de 2002), que vacomptar amb la participació de 109 expositors i 86.000 visitants. Amés de les xifres, l’èxit del Saló rau en haver aconseguit consolidar-secom a referent cultural, gràcies a haver-lo presentat com a espai dereflexió entorn del còmic amb l’organització d’exposicions, conferèn-cies, taules rodones... Els mitjans de comunicació així ho han vist i lidediquen una molt considerable atenció.No obstant, la feina quotidiana es complica pel fet de moure’s en ununivers eminentment masculí. Tots el editors són homes i gairebé nohi ha llibreteres. Les poquíssimes dones dibuixants tenen trajectòriesprofessionals inestables, si no és que desapareixen sobtadament pelcamí. I les guionistes... on són les guionistes de còmics? Segur que alprecari espai dels fanzines. El manga també ha obert una escletxaper on s’introdueixen algunes dibuixants i guionistes, però tant PilarGutiérrez com Rosa Martí coincideixen en què es tracta d’un mónmolt masclista, i ho perceben sobre tot en el tracte amb editors i pro-veïdors, que de vegades qüestionen la seva autoritat. Però deixant debanda aquestes dificultats, l’èxit aclaparador de les darreres edicionsdel Saló del Còmic és el millor reconeixement del treball d’aquestsòlid equip.

Dones reals gestionen el món del còmic

Pilar Gutiérrez, directora de Ficomic

La Mostra Internacional de Films de Dones celebra 10 anys

Fina Isegura, periodista d’altura

Aquesta publicació ha rebut el suport de:

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya celebra el seu desèaniversari: 1992 – 2002. Cal recordar, ara que ja comptem amb una dècada de vida, que la història de l’entitat es va iniciar amb l’esforç i el treball d’un grup de periodistes catalanes que presidia fins fa poc l’actualdegana del Col·legi de Periodistes, Montserrat Minobis.

Les sòcies de l’ADPC gaudeixen de moltes activitats com les jornades deSanta Tecla, els dinars fòrum amb diverses personalitats o l’edició de lli-bres. Per continuar amb aquesta interessant tasca, comptem amb tu!

La festa d’enguany tindrà lloc el dissabte 15 de juny de 2002a dalt del vaixell Sorolla de Trasmediterránea, espai on es lliuraran els premis periodístics “El Card, el Lliri i la Rosa del desert”. Després dellliurament dels guardons, del sorteig de regals, del cava i del pastís ensembarcarem cap a les Illes Balears! Per commemorar els deu anys de l’ADPC, marxem de creuer cap a Mallorca i Eivissa. No t’ho perdis!

Associació de Dones Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya 10, 3r

08007 BarcelonaTelèfon 93 412 11 11 / 93 301 16 77

E-mail: adpc@adpc.ccWeb: www.adpc.cc

10 anys!