ra unda gaaketos titoeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseti rirebulebebisa da socialuri...

76
ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ganaTlebisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis xelSesawyobad: maswavlebelTa kompetenciebis CarCo piter breti, paskal mompoint-gelardi da maria elena salema wignze aseve muSaobdnen: virgilio meira soaresi, vedrana spajik-vrkasi, sulev valdma da ulrike uolf-jontofsoni

Upload: others

Post on 17-May-2020

8 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ganaTlebisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis xelSesawyobad: maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

piter breti, paskal mompoint-gelardi da maria elena salema

wignze aseve muSaobdnen: virgilio meira soaresi, vedrana spajik-vrkasi, sulev valdma da ulrike uolf-jontofsoni

Page 2: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

wignSi warmodgenili mosazrebebi ekuTvniT avtorebs da ar asaxavs evrosabWos oficialur pozicias.

mTargmneli: maia Canqseliani

redaqtori: naTia nacvliSvili

kompiuteruli uzrunvelyofa: giorgi bagrationi

ilustraciebi: peti viskemani

ydis dizaini: evrosabWos grafikuli dizainis jgufi

© Council of Europe

yvela ufleba daculia. am gamocemis nebismieri nawilis eleqtronuli, meqanikuri, fotografiuli an nebismieri saxiT reproduqcia dauSvebelia komunikaciebis direq-toratis sajaro informaciisa da gamocemebis ganyofilebis werilobiTi nebarTvis gareSe (el. fostis misamarTi: [email protected]; veb-gverdi: http://book.coe.int).

pirveli qarTuli gamocema

`maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis centri~, 2009.

wigni gamodis evrosabWos mxardaWeriT. Targmanis xarisxze pasuxismgebelia `maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis centri~.

Tbilisi, 0102, uznaZis q. 52.tel: (+995) 91 14 53, 95 13 02/04veb-gverdi: www.tpdc.ge el-fosta: [email protected]

ISBN 978-9941-0-1561-8

Page 3: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

3

Sinaarsi

mokle mimoxilva ............................................................................................................... 4

madlobis sityva .............................................................................................................. 6

winasityvaoba 1. ............................................................................................................ 7

Sesavali 2. ...................................................................................................................10

kompetenciebisa3. da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva .................................14

jgufi4. a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis .....................................17

jgufi5. b: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi .................................................29

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, 6. partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas ..................................42

jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da 7. adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba ................................................................53

resursebi8. dainteresebuli mxareebisaTvis ..........................................................62

daskvna 9. ......................................................................................................................67

danarTi 10. ....................................................................................................................68

gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi 11. ....................71

Page 4: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

4

mokle mimoxilva

evrosabWos programis (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb) amJamindeli fazis _ cxovreba demokratiul sazogadoebaSi da demokratiis swavleba yvelasaTvis (2006-09) _ es gamocema exmaureba umTavres miz-ans: gaZlierdes `maswavlebelTa treningebi da profesiuli ganviTareba evrosabWos wevr qveynebSi. amaze izrunon rogorc ganaTlebis sferos warmomadgenlebma, aseve samoqalaqo sazogadoebis partniorobebma, gansakuTrebiT, Temma da arasamTavrobo organizaciebma~.

maswavleblebi gansakuTrebul rols asruleben demokratiuli Rirebulebebis gavrcelebaSi aqtiuri, monawileobiTi swavlebis saSualebiT. dRes, roca sazo-gadoebaSi axalma socialuri tendenciebma iCina Tavi da yvela erTmaneTze damok-idebuli gaxda, adgilobrivi da globaluri cvlilebebis fonze, maswavleblebsa da g anaTlebis specialistebzea damokidebuli is, Tu ramdenad warmatebuli iqneba swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb. mocemuli gamocema warmoadgens im ZiriTad kompetenciebs, romlebic aRweren maswavleblisaT-vis aucilebel unarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis dasanergad, klasSi, skolasa Tu TemSi. es kompetenciebi saerToa yvela sagnis maswavleblisaTvis, rogorc skolaSi, ise umaRles saganmanaTleblo daweseb-ulebaSi.

warmodgenili 15 kompetencia gayofilia 4 jgufad. TiToeuli jgufi moicavs informacias im kiTxvebisa da sakiTxebis Sesaxeb, romlebsac maswavleblebi demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis swavlebis danergvisas waawy debian:

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra vi-•ciT da rogor gvesmis;

swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli mo-•qalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi;

swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTu-•lobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas;

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: mona-•wileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba.

kompetenciaTa TiToeuli jgufi Seesabmeba erT konkretul Tavs, romelSic deta luradaa aRwerili kompetenciebi da mocemulia magaliTebi. TiToeul kompe-tenciasTan dakavSirebiT, mkiTxvels SeuZlia gaecnos maswavleblis ganviTarebis diagramas. am diagramebis mizania, daexmaros maswavleblebsa da trenerebs, gansaz-Rvron, Tu romel dones Seesabameba maTi profesiuli praqtika da, Sesabamisad, moax-dinon imis identificireba, Tu ris gaumjobesebaze unda gaakeTon aqcenti. aqve, dainteresebuli mxareebi, ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi, skolis direqtorebi da umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi ipovian resursebs, rom-lebic mniSvnelovania demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis dasanergad.

gamocemaSi Tavmoyrilia evrosabWos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis programis mier SemuSavebuli masalebis didi nawili, rac gasul aTwleulSi SemuSavda. amasTanave, es saxelmZRvanelo warmoadgens evro-

Page 5: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

5

mokle mimoxilva

sabWos demokratiuli moqalaqeobis Temaze Seqmnili sami sxva publikaciis gzamkv-levs:

maswavlebelTa treningebis instrumenti demokratiuli moqalaqeobisa da •adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis (hadlestoni, T., 2005), romelic warmoadgens rekomendaciebs mTavrobebisa da ganaTlebis mesveurTaTvis imis Taobaze, rom aRiaron maswavlebelTa sistemuri da koordinirebuli treninge-bis saWiroeba samoqalaqo ganaTlebis kuTxiT;

skolebis demokratiuli mmarTveloba• (bekmani, e. da trafordi b. 2007), ro me-lic ikvlevs liderobas da skolasTan dakavSirebul sxvadasxva sakiTxs samo-qalaqo ganaTlebis WrilSi;

birzea, q. da sxvebi, `demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uz-•runvelyofis instrumenti skolebSi” (birzea, q. da sxvebi, 2005). warmoadgens saxelmZRvanelo dokuments/meqanizms, romelic iyenebs ganaTlebis xarisxis marTvis principebsa da procesebs samoqalaqo ganaTlebis mimarT.

aqtivobebis pilotirebisa da am gamocemaSi mocemuli rCevebis daxmarebiT, imedi gvaqvs, maswavleblebs saSualebas mivcemT, pasuxi gascen bevr rTul SekiTxvas da Seqmnan iseTi saswavlo garemo, romelic xels uwyobs pasuxismgeblobis grZnobis mqone, aqtiuri da sazogadoebriv cxovrebaSi CarTuli moqalaqeebis aRzrdas.

Page 6: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

6

madlobis sityva

winamdebare gamocema erTwliani aqtiuri muSaobis, konsultaciebisa da sxvadasxva versiis Sejamebis Sedegia. amitom, mniSvnelovania, aRvniSnoT TiToeuli im adamianis wvlili, vinc am wignze muSaobda.

pirveli samuSo jgufi 2007 wlis ivnisSi Seikriba da masSi Sedioda piter breti, virgilio eira soaresi, maria elena salema, vedrana spajik-vrkasi da sulev vald-ma.

Tavdapirvelad ar iyo gansazRvruli, Tu vin unda yofiliyo gamocemis mTavari avtori, Tumca pirveladi konsultaciebis dasrulebis Semdeg jgufma piter brets sTxova, exelmZRvanela aRniSnul gamocemaze muSaobisTvis; is mTeli proeqtis mim-dinareobis manZilze mTavari redaqtoris funqcias asrulebda.

virgilio meira soaresma izruna umaRles ganaTlebasTan dakavSirebuli masalis momzadebaze da uzrunvelyo wignis Sesabamisoba evrosabWos umaRlesi ganaTlebis programasTan.

maria elena salemam imuSava me-5, me-9, me-13 da me-14 kompetenciebze, aseve, Teoriul mimoxilvaze, romelic sxvadasxva TavSia gabneuli da exeba demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebasa da maswavlebelTa profesiul ganviTarebas. maria elena salema mTeli wlis ganmavlobaSi aqtiurad iyo CarTuli saxelmZRvanelos momzadebis procesSi.

vedrana spajik-vrkasi monawileobda saxelmZRvanelos konceptualizaciaSi.sulev valdma muSaobda pirvel da me-8 kompetenciaze; man daakavSira isini evro-

sabWos maswavlebelTa treningis programa `pestalocisTan~.2008 wlis seqtemberSi, ulrike uolf-jontofsoni SeuerTda eqspertebis jgufs

da imuSava saxelmZRvanelos im nawilebze, romlebic umaRles ganaTlebasa da maswav-lebelTa momzadebas ukavSirdeba.

2008 wlis martSi paskal mompuen-gelerdma `pestalocis~ samoqalaqo ganaTleb-is jgufTan safuZvliani konsultaciebis Semdeg, saxelmZRvanelo mniSvnelovnad daaredaqtira rogorc struqturuli, aseve Sinaarsobrivi TvalsazrisiT.

olaf olafsdotirma, evrosabWos skolisa da klasgareSe departamentis xelmZ-Rvanelma, izruna adamianis uflebebis nawilze, romelic, aseve, moicavda genderul Tanasworobas. jozef huberi xels uwyobda saxelmZRvanelos Seqmnas `pestalocis~ programis saSualebiT. hezer kuranti da Saron loui pasuxismgebelni iyvnen admin-istraciul sakiTxebze.

da bolos, minda madloba gadavuxado demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebis programis koordinatorebs, samxreT-aRmosavleT evropis demokratiu-li moqalaqeobisaTvis ganaTlebis qsels da sagangebo mrCevelTa sabWos samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebSi, gansakuTrebiT, mis Tavmjdomares, rainhild otes, romelic mudmivad gvexmareboda da gvaZlevda rCevebs.

aqve madlobas vuxdi yvela avtors da maT, vinc wvlili Seitana saxelmZRvanelos SeqmnaSi. sasiamovno iyo am proeqtis xelmZRvaneloba, ara mxolod imitom, rom, Cemi azriT, saboloo produqti sasargeblo iqneba, aramed imitomac, rom TviTon procesi iZleoda karg SesaZleblobas, gemuSava gamocdil, saqmis erTgul da inovator gan-manaTleblebis wreSi.

sara kiting-Cetuindi

proeqtis xelmZRvaneli da redaqtori

strasburgi, 2008 wlis dekemberi

Page 7: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

7

1. winasityvaoba

sayovelTaod cnobilia, rom moswavleebis CarTulobasa da aqtiurobaze mi-marTuli midgomebis gamoyenebiT, maswavleblebs SeuZliaT, gansakuTrebuli wvlili Seitanon demokratiul swavlebaSi. swored maswavleblebzea damokidebuli demokra-tiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebis dacvaze orientirebuli ganaTlebis war-mateba.

es gaxda imis mizezi, rom evrosabWos 47 wevri qveynis ministrebma, evropis ganaTlebis ministrebis mudmivmoqmedi konferenciis saboloo deklaraciaSi (stam-buli, 2007 wlis maisi) moqalaqeobis kompetencia moixsenies, rogorc erT-erTi im xuTi kompetenciidan, romelic demokratiuli kulturisa da socialuri integra-ciasaTvisaa aucilebeli (danarCeni oTxi kompetenciaa: interkulturuli kompe-tencia; plurilingvuli kompetencia; socialuri pasuxismgebloba; solidaroba da sakiTxis mravalmxrivi xedva). mocemuli saxelmZRvanelo am deklaracias exmianeba da, Sesabamisad, mZlavri politikuri sayrdeni gaaCnia.

evrosabWos saparlamento asambleis kidev erT wingadadgmul nabijad SeiZleba CaiTvalos rekomendacia 1849, maswavlebelTa momzadebis saSualebiT demokratiuli kulturis damkvidrebisa da adamianis uflebebis dacvis xelSewyobis Sesaxeb.1 es rekomendacia miRebul iqna 2008 wlis 3 oqtombers.

asambleis rekomendaciiT:

ministrTa komiteti mouwodebs wevri qveynebis mTavrobebsa da Sesabamis organoebs, gonivrulad gamoiyenon evrosabWos eqspertiza da gamocdileba am sferoSi, kerZod:

...5.2. yvela sagnis maswavleblis mosamzadebel kurikulumSi Seitanon kom-

petenciebi, romlebic aucilebelia klasSi demokratiuli kulturis danergvisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis.

es axali instrumenti unda davinaxoT evrosabWos adamianis uflebebsa da samo-qalaqo ganaTlebasTan dakavSirebuli mTavrobaTSorisi saqmianobis farTo konteqst-Si, romelic 1997 wlidan daiwyo. igi, aseve, warmoadgens pasuxs evrosabWos samoqalaqo ganaTlebisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis axlandel fazaze – cxovreba demokratiul sazogadoebaSi da demokratiis swavleba yvelasaTvis (2006–09).

mizani ki isaa, rom gaZlierdes maswavlebelTa profesiuli ganviTareba wevr qveynebSi da amaze izrunon ara mxolod ganaTlebis sferos mesveurebma, aramed Temebma da arasamTavrobo organizaciebma.2

evropis qveyanebis mTavrobebis ritorika sakmaod gansxvavebulia imasTan dakav-SirebiT, Tu rogor midis samoqalaqo ganaTlebis swavleba da sinamdvileSi ra xdeba skolebSi.3 iuridaisis4 kvlevis mixedviT, miuxedavad imisa, rom samoqalaqo ganaTle-ba vrcladaa asaxuli saskolo kurikulumSi, es komponenti mxolod qveynebis mcire

1 teqsti miRebulia 2008 wlis 2 oqtomberis asambleaze (36-e sxdoma).

2 evosabWo, swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb, RonisZiebebis programa (2006-2009), `demokratiis swavleba da demokratiulad cxovreba yvelasaTvis~ (2006) 5, 14 marti 2006, 3.

3 navali, printi da aireti (2003) samoqalaqo ganaTleba espaneTSi: politikis kritikuli ganxilva, (xelmisawvdomia internetSi) Jurnali socialuri mecnierebis Sesaxeb; osleri da starki (2005). ix. `gamoyenebuli literatura da resursebi~, Tavi 10.

4 iuridaisi (Eurydice) aris evropis sainformacio qseli ganaTlebis sferoSi. veb-gverdi http://eacea.ec.europa.eu/portal/page/portal/Eurydice (mTargmnelis SeniSvna)

Page 8: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

8

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

nawils aqvs CarTuli maswavleblebis mosamzadebel programebSi.1

erT-erTi problema, romelic bolo dros sul ufro xSirad ikveTeba, aris „mas-wavlebelTa ufro efeqturi da mravlismomcveli mosamzadebeli da satreningo pro-gramebis ganxorcieleba~:

dasavleT evropis regionSi zogadi suraTi aseTia: maswavleblebis mosamzadebel programebSi maswavlebelTa araregularuli, arCeviTi treningebi samoqalaqo ganaTlebaSi sakmaod zogadia. es ki ar Seesabameba maswavlebelTa um-niSvnelovanes rols moswavleTaTvis samoqalaqo Rirebulebebis Camoyalibebis saqmeSi. seriozuli kiTxva ismis imasTan dakavSirebiT, Tu ramdenad efeqturad SeuZliaT maswavleblebs ufro aqtiuri da monawileobiTi midgomebis gamoyeneba, rac Zalze mniSvnelovania samoqalaqo ganaTlebis reformirebisTvis.2

winamdebare saxelmZRvanelo aerTianebs masalas, romelic SemuSavda evrosabWos samoqalaqo ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis programis farglebSi da, amavdroulad, warmoadgens gzamkvlevs evrosabWos sxva publikaciebisa Tu aqtivobe-bisaTvis:

ganaTlebisadmi miZRvnil evrosabWos RonisZiebebSi maswavlebelTa ganaT-•lebas yovelTvis gansakuTrebuli adgili eWira, am RonisZiebaTagan erT-er-Tia evropis moqalaqeobis weli (2005), romlis farglebSic evrosabWom gamo-aqveyna maswavlebelTa treningis instrumenti demokratiuli moqalaqe obisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis.3 xsenebul saxelmZRvanelo-Si mocemulia rekomendaciebi imis Sesaxeb, rom saxelmwifoTa mTavrobebma da liderebma unda aRiaron maswavlebelTa sistemuri da koordinirebuli treningebis saWiroeba samoqalaqo ganaTlebis kuTxiT. teqstSi aRwerilia sa-magaliTo praqtika maswavlebelTa treningebTan dakavSirebiT. aqve saubaria damatebiTi muSaobis saWiroebaze imisaTvis, rom SemuSavdes ZiriTadi kompe-tenciebi samoqalaqo ganaTlebisaTvis, romlebsac gamoiyeneben maswavlebel-Ta mosamzadeblad. is proeqti, romlis farglebSic winamdebare publikacia gamoicema, am teqstze gamoxmaurebas warmoadgens:

swored maswavleblebma unda auxsnan axali cnebebi da Rirebulebebi moswavleebs, xeli Seuwyon axali unarebisa da kompetenciebis gamomuSave-bas/ganviTarebas. maswavleblebma unda Seqmnan iseTi pirobebi, rom mos-wavleebs saSualeba hqondeT, gamoiyenon es unarebi da kompetenciebi maT yoveldRiur cxovrebaSi saxlSi, skolasa Tu TemSi.4

avtorTa jgufis muSaoba SeiZleba CaiTvalos, rogorc gzamkvlevi publi-•kaciisa skolebis demokratiuli mmarTveloba,5 romelic, samoqalaqo ganaT-lebis konteqstSi, skolisa da mmarTvelobis sakiTxebs exeba. Cveni saqmi-anoba, kompetencebis SemuSavebasTan dakavSirebiT, miznad isaxavs, daexmaros TiToeul maswavlebels.

dRes sakmao yuradRebas uTmoben moswavleTa akademiur moswrebas, magram Cven ar unda dagvaviwydes ganaTlebis erTi umniSvnelovanesi amo-

1 iuridaisi, samoqalaqo ganaTleba evropis skolaSi, 2005.

2 birzea, q. da sxvebi, kvleva evropaSi _ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis _ politikis Sesaxeb, evrosabWos gamomcemloba, strasburgi, 2004.

3 hudlestoni, T. (red), ̀ demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.

4 iqve, gv. 15.

5 bekmani, e. da trafordi, b. skolebis demokratiuli mmarTveloba, evrosabWos gamomcem-loba, strasburgi, 2007.

Page 9: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

9

winasityvaoba

cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani Tanacxovrebis winapirobas warmoadgens.1

`kvleva evropaSi skolebis demokratiuli mmarTvelobis efeqturi praqti-•kis Sesaxeb~2 adasturebs, rom moswavleebi skolis marTvaSi monawileobis SesaZleblobebs ufro efeqturad iyeneben iq, sadac es SesaZleblobebi sko-lis saswavlo gegmaSia asaxuli:

imisaTvis, rom monawileobiTi aqtivobebisagan maqsimalurad meti codna miiRon, moswavleebma kritikulad unda ifiqron imaze, rasac am aqtivobebisagan swavloben da dainaxon mTliani suraTi; warmoidginon, Tu ra kavSirSia skolis demokratiuli mmarTveloba, zogadad, qveynis demokratiul mmarTvelobasTan. aseTi SesaZlebloba miuTiTebs ara mxo-lod klasSi kritikuli azrovnebis arsebobaze, aramed asaxavs kidec demokratiuli mmarTvelobis standarts skolaSi.

· xarisxis uzrunvelyofis instrumenti skolaSi demokratiuli moqalaqeobis Sesaxeb swavlebisaTvis3 aris dokumenti, romelic xarisxis uzrunvelyofis principebs skolaSi adamianis uflebebisa da samoqalaqo ganaTlebisaTvis iyenebs:

warmatebis misaRwevad skolam unda gamoiyenos igive principebi, rom-lebic asaxulia samoqalaqo ganaTlebis saswavlo gegmaSi.

da bolos, winamdebare wignis momzadebisas, uamravi rCeva da konsultacia iqna gaTva liwinebuli. 2008 wlis martSi, maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis pro-grama `pestalocis~ monawileebma mniSvnelovani roli Seasrules maswavlebelTa kom petenciebis SemuSavebaSi. publikacia daixvewa 14 evropuli qveynis `pestalocis~ trenerebis mier da gamoicada sxvadasxva erovnul treningze 2008 wlis gazafxulsa da zafxulSi.

samoqalaqo ganaTlebis koordinatorebi 2008 wels venaSi Seikribnen da ganix-iles dokumenti. analogiuri Sekrebebi gamarTes samxreT-aRmosavleT evropis qsel-ma zagrebSi 2008 wels da baltiis/Savi zRvis qselma.

1 iqve, gv. 43.

2 hadlestoni, T. ̀ gakveTilze moswavlis CarTulobidan gaziarebul samoqalaqo pasuxismge-blobamde: skolis demokratiuli mmarTvelobis efeqturi praqtika evropul skolaSi~, evrosabWosa da evropuli fondis qseli, 22 maisi, 2007, gv. 28.

3 birzea, q. da sxvebi, `demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uzrunvely-ofis instrumenti skolebSi”, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005.

Page 10: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

10

2. Sesavali

2.1. ratom Seiqmna es saxelmZRvanelo da viszea gaTvlili?

am saxelmZRvanelos amocanaa im maswavlebelTa ZiriTadi kompetenciebis gan-sazRvra da praqtikuli saWiroebis dakmayofileba, romlebic demokratiuli mo-qalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb aswavlian. samoqalaqo ganaTleblis mas-wavleblis ZiriTadi kompetenciebis Camoyalibebaze erTad muSaobdnen maswavleble-bi germaniidan, estoneTidan, inglisidan, portugaliidan, safrangeTidan da xor-vatiidan. wigni sasargeblo iqneba evrosabWos wevri qveynebis maswavleblebisaTvis. saxelmZRvanelo aqtiurad SeiZleba iqnas gamoyenebuli maswavlebelTa momzadebis, gadamzadebisa da profesiuli ganviTarebis mizniT. rac mTavaria, es wigni mxolod samoqalaqo ganaTlebis specialistebisTvis ar aris momzadebuli; saxelmZRvanelo sasargeblo iqneba dawyebiTi da saSualo skolis yvela sagnis maswavleblisaTvis. aq warmodgenili kompetenciebis ganviTareba ar aris savaldebulo da, Sesabamisad, wignis daniSnulebaa ara maswavlebelTa daSineba da iZuleba, aramed maTi daxmareba. wignSi mocemuli kompetenciebi maswavleblebs profesiulad gaaZlierebs da saku-Tari Tavis rwmenas Sehmatebs. sxvadasxva qveyanaSi gamoyenebisas, saWiro iqneba am masalis morgeba erovnul konteqstze.

2.2. ganmartebebi

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ganmartebebi Riaa interpretaciisaTvis

demokratiuli ganaTlebisaTvis efeqturi swavleba xels uwyobs Rirebulebebze orientirebuli codnis, unarebisa da kompetenciebis ganviTarebas, romlebic axal-gazrdebs sakuTari Tavis rwmenas uRviveben da qveyanaSi socialuri samarTlianobis damyarebas uwyoben xels.

evrosabWo gansakuTrebul mniSvnelobas aniWebs swavlebas demokratiuli moqa-laqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb, radgan samoqalaqo ganaTleba amzadebs pirovnebas demokratiul sazogadoebaSi cxovrebisaTvis. moswavle, romelic de mo-kratiuli moqalaqeobis ZiriTad principebs iziarebs, yalibdeba aqtiur, informire-bul da pasuxismgeblobiT savse moqalaqed, romelic Semdegnairad SeiZleba davaxa-siaToT:

icnobs moqalaqis uflebebsa da pasuxismgeblobebs;•

informirebulia socialur da politikur viTarebaze;•

zrunavs sxva adamianebis keTildReobaze;•

SeuZlia sakuTari mosazrebebisa da argumentebis artikulacia;•

aqtiuria Tavis TemSi;•

SeuZlia pasuxismgeblobis aReba sakuTar saqcielze.• 1

maswavlebels kargad unda esmodes, rogor da ratom aviTarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb codnasa da unarebs moswavleebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes Semdegi sakiTxebi:

samoqalaqo ganaTlebis urTierTdakavSirebuli Temebi, cnebebi da gan-

1 q. birzea da sxvebi, 2005, gv. 25.

Page 11: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

11

Sesavali

zomilebebi. mTavari Temebia: demokratiuli sazogadoebisa da adamianis uf-lebaTa dacva, sazogadoebriv cxovrebaSi monawileoba, axalgazrdebis momzade-ba aqtiuri moqalaqeobisaTvis, sazogadoebaSi inkluzia da integracia, part-niorobis waxaliseba, saerTaSoriso ganzomilebis popularizacia.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis ZiriTadi cnebebia: demokratia, adamianis uflebebi da pasuxismgeblobebi, TanagrZnoba, pativiscema, Tanasworoba, sazogadoebrivi mravalferovneba da Temi.

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb moicavs codnisa da gaazrebis sxvadasxva ganzomilebas, unars, midgomasa da Rirebulebas. es yovelive erTmaneTs ukavSirdeba swavlisa da swavlebis sxva-dasxva meTodis daxmarebiT.1

arsebobs sityva `kompetenciis~ mravali ganmarteba

maswavleblis kompetenciebis gansazRvra am wignis mTavari amocanaa. evrokomi-siam, lisabonis strategiis farglebSi, SeimuSava maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebi.2 maswavlebelTa axali kompetenciebis aucilebloba Cndeba skolis socialur da saTemo saWiroebebTan erTad (rogorebi-caa: konfliqtebis marTva, efeqturi komunikacia da a.S.).

termini `kompetencia~ pirvelad menejmentis sferoSi damkvidrda. rTulia am terminis srulyofili ganmarteba, radgan mas sxvadasxva mniSvnelobiT iyeneben, rog-orebicaa: `SesaZlebloba~, `unari~, `efeqturoba~. kompetencias SeiZleba flobdes pirovneba, socialuri jgufi an dawesebuleba, roca is `iZens unars, rom miaRwios ganviTarebis garkveul miznebs~.3

ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD) kompetenciis Semdeg gansazRvrebas gvTavazobs:

kompetencia ufro metia, vidre codna da unarebi; is gulisxmobs konkre-tul konteqstSi kompleqsuri moTxovnebis dakmayofilebas fsiqosocialuri resursebis mobilizaciis gziT.4

2006 wels gaimarTa iuneskos eleqtronuli forumi kompetenciebis Sesaxeb. es iyo pluralisturi, Ria da konstruqciuli sivrce saswavlo gegmis cvlilebebTan dakavSirebiT. RonisZieba efuZneboda dokuments, romelSic kompetenciis Sesaxeb naTqvamia: konteqstidan amoglejili kompetenciebis nusxis naclad, TiToeuli kom-petencia konkretuli situaciis magaliTze unda iyos axsnili.5

zogadad, kompetencia SegviZlia ganvsazRvroT, rogorc midgoma, romelic Semdeg aspeqtebs moicavs:

codna (raRacis);•

damokidebulebebi da qcevebi (codna imisa, Tu rogor unda moiqce mocemul •konteqstSi da ratom unda moiqce ase);

1 d. qeri, ̀ moqalaqeoba: adgilobrivi, erovnuli da saerTaSoriso~, l. gearonis (red.) wignidan ̀ rogor vaswavloT moqalaqeoba saSualo skolaSi~, 2003, gv. 7-8.

2 evrokomisia, ganaTlebisa da kulturis direqtorati, maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaci-aTa zogadevropuli principebi, prezentacia gakeTda maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebis evropuli testirebis konferenciaze, 20-21 ivnisi, 2005, briuseli.

3 i. f. uainerTi, `kompetenciis cnebebi”, maqs plankis saxelobis fsiqologiuri kvlevis instituti, miunheni, 1999.

4 ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD), `ZiriTadi kompetenciebis gan-sazRvreba da SerCeva”, deseqo fubliqeiSns, 2005 www.oecd.org/dataoecd/47/61/35070367.pdf.

5 ganaTlebis reformebze dakvirveba (ORE), `kompetenciis cnebis, rogorc saganmanaTleblo programe-bis saorganizacio principis gadaxedva: kompetenciidan kompetentur qcevamde”, monreali, 2006.

Page 12: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

12

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

ganwyobebi (cvlilebebisaTvis mzaoba, motivaciis grZnoba);•

proceduruli unarebi (codna imisa, Tu rogor Seasrulo samuSao);•

SemecnebiTi unarebi (kritikuli azrovneba da analizi);•

gamocdilebaze dafuZnebuli unarebi (codna imisa, Tu rogor unda moax-•dino konkretul SemTxvevaze reagireba arsebul informaciaze dayrdnobiTa da socialuri unarebis gamoyenebiT);

2.3. ra dadebiTi Sedegebi SeiZleba hqondes swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb?

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb:

saSualebas aZlevs axalgazrdebsa da zrdasrulebs, monawileoba miiRon im •Tanamedrove sakiTxebis ganxilvasa da mogvarebaSi, romlebic maT ainter-esebT;

gulisxmobs axalgazrdebisaTvisa da zrdasrulTaTvis swavlis aqtiur for-•mebsa da SesaZleblobebs;

sasiamovnoa, radgan uamrav ideas, damokidebulebasa da interess ukavSird-•eba;

`momavlis~ ganaTlebaa (axalgazrdebi aqtiurad fiqroben imaze, Tu rogor •Secvalon samyaro ukeTesobisaken); ra aris imaze mniSvnelovani, vidre adami-anTa mSvidobiani Tanacxovreba?

`realur~ SesaZleblobebs aZlevs axalgazrdebs (iseve, rogorc maswavleb-•lebsa da zrdasrulebs), raTa sazogadoebaSi cvlilebebi moaxdinon;

mWidrod ukavSirdeba saTemo CarTulobas _ axalgazrdebma da maswavleblebma •partnioroba unda daamyaron Temis warmomadgenlebTan;

saSualebas aZlevs axalgazrdebs, gaiRrmaon codna kanonmdeblobaze, adami-•anis uflebebze, politikur da garemosdacviT sakiTxebze;

iZleva negatiur sazogadoebriv gamovlinebebze (magaliTad, rasizmi, stereo-•tipebi da a.S.) reagirebis saSualebas;

saSualebas aZlevs maswavlebels, swavleba Tanamedrove mniSvnelovan Temebs •daukavSiros. Sesabamisad, swavleba xdeba relevanturi;

maswavlebels sakuTari SesaZleblobebis rwmenas hmatebs.•

2.4. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sirTuleebi da maTi gadalaxvis gzebi

sakmaod rTulia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis Semotana saswavlo gegmaSi. bevri evropuli qveyana samoqalaqo ganaTle-bas socialuri mecnierebebisa da istoriis farglebSi aswavlis. roca samoqalaqo ganaTleba mTeli saswavlo gegmis gamWoli erTiani principia, is xSirad danaw-evrebuli da iluzoruli xdeba.1 ufro efeqturad iTvleba fokusirebuli midg-oma, roca samoqalaqo ganaTleba saswavlo gegmaSi calkea gamoyofili, swavleba proeqtul davalebebs efuZneba, waxalisebulia aqtiuri moqalaqeoba da moswavle ecnoba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis yvela

1 magaliTad, ix. bolivaris `saswavlo gegmis gamWoli midgoma: SezRudvebi da problemebi~, Revista de Educacion, 309, gv. 23-65, 1995.

Page 13: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

13

Sesavali

ZiriTad Temas. konkretuli sagnis maswavlebeli, magaliTad, istoriis, geografiis an sabune-

bismetyvelo mecnierebis, aucileblad unda uRrmavdebodes sagnis safuZvels, avi-Tarebdes kritikul midgomebs, paralelebs avlebdes monaTesave disciplinebTan, maT Soris, samoqalaqo ganaTlebasTan. maswavlebeli unda axdendes TanagrZnobis, Tanasworobisa da mravalferovnebis popularizacias, rac adamianis uflebaTa dan-ergvas uwyobs xels.

Page 14: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

14

3. kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva

3.1. ratom davyaviT kompetenciebi oTx jgufad: mokle mimoxilva

dainteresebul mxareebTan farTo konsultaciebis Semdeg, gamovyaviT 15 kompe-tencia, romelic aucilebelia samoqalaqo ganaTlebis maswavleblisaTvis. dainter-esebul mxareebs warmoadgendnen: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-Ta Sesaxeb swavlebis sferoSi evrosabWos maswavlebelTa treningis qseli, romelic 14 qveyanas aerTianebs; demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis koordinatorebi; am sferos eqspertebi.

15 kompetencia oTx jgufSi (a, b, g, d) gavaerTianeT. qvemoT warmogidgenT am jgufebisa da kompetenciebis mokle mimoxilvas da Semdeg gadavalT TiToeuli maT-ganis detalur analizze.

jgufis saxelwodeba SekiTxva

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis

risi gakeTeba SegviZlia?

swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb

swavlebas klassa da skolaSi

rogor SegviZlia amis gakeTeba?

swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da

adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas

visTan erTad SegviZlia amis gakeTeba?

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba

rogor gavaumjobesoT muSaoba?

cxrili 1: oTxi jgufi

jgufebis identifikacias pragmatuli mosazrebebi udevs safuZvlad; isini Seesabameba im SekiTxvebs, romlebsac maswavleblebi da trenerebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis procesSi svamen.

jgufi a: ra SegviZlia gavakeToT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisTvis mosamzadeblad?

jgufi b: rogor SegviZlia davnergoT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba Cvens skolaSi?

jgufi g: visTan erTad SegviZlia ganvaviTaroT axalgazrdebis samoqalaqo unarebi?

jgufi d: rogor gavaumjobesoT muSaoba? ra SeiZleba gavakeToT profesiuli ganviTarebisaTvis?

cxrili 2: jgufebi da maTTan dakavSirebuli SekiTxvebi

3.2 rogor mivagnoT advilad im informacias, romelic gvainteresebs: saxelmZRvanelos struqtura

TiToeuli jgufis aRweris dasawyisSi mkiTxveli ecnoba Cveni rekomendaciebis Teoriul safuZvlebs, romlebic kvlevasa da mtkicebulebebs efuZneba.

wignis mixedviT, TiToeuli kompetencia moicavs Semdeg informacias:

Page 15: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

15

kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva

kompetenciis ganmarteba;•

magaliTebi imisa, Tu rogor SeiZleba dadasturdes am kompetenciis praqti-•kuli floba;

maswavleblis ganviTarebis diagrama, romelic exmareba maswavlebels an tren-•ers maswavleblis amJamindeli statusis identifikaciasa da misi profesiuli ganviTarebis gzebis dasaxvaSi.

saxelmZRvanelos danarTebSi mkiTxveli gaecnoba:

masalas dainteresebuli mxareebisaTvis: miuxedavad imisa, rom es saxelmZR-•vanelo maswavleblebisa da ganaTlebis specialistebisTvisaa, Cven gvesmis, rom SeuZlebelia samoqalaqo ganaTlebis miznebis miRweva sxvadasxva dain-teresebuli mxaris monawileobis gareSe. dainteresebul mxareebSi vgulisx-mobT: ganaTlebis politikaze pasuxismgebel pirebs, skolis xelmZRvanelobas, ufros maswavleblebs, umaRles saganmanaTleblo dawesebulebebs da a.S. dainteresebuli mxareebi wignSi ipovian im konkretul rCevebs, romlebic daexmarebaT maT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis xelSewyobaSi; maTTvis ganviTarebis iseTive diagramebia warmodge-nili, rogorc maswavleblebisaTvis aris mocemuli am saxelmZRvanelos sxva-dasxva TavSi. ganviTarebis diagrama daexmareba dainteresebul mxares amJa-mindeli statusis identifikaciasa da ganviTarebis gzebis dasaxvaSi.

TviTSefasebis saSualebebs: TviTSefaseba xels Seuwyobs maswavleblebsa da •trenerebs profesiuli ganviTarebis sistematur SefasebaSi.

Page 16: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

16

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

3.3.

15

komp

eten

cii

s mi

moxi

lva

jgu

fi

asw

avl

eba dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebeb

is Ses

axeb

: ra vi

ciT

da

rogo

r g

vesm

is.

jgu

fi

bsw

avl

isa

da

swav

leb

is a

qtiv

obe

bi,

roml

ebic

xel

s uwy

obe

n dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

kl

assa

da

skol

aSi

jgu

fi

gsw

avl

isa

da

swav

leb

is a

qtiv

obe

bi,

roml

ebic

, pa

rtni

oreb

isa

da

Tem

is C

arTul

obi

T, xe

ls

uwy

obe

n dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

jgu

fi

dsw

avl

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b: m

ona

wil

eoba

ze

dam

yareb

ul

i mi

dgo

mebi

s ga

nxorcie

leb

a da

Sefas

eba

komp

eten

cia

1: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

miz

nebi

da am

ocan

ebi

komp

eten

cia

5: m

idgo

mebi

s, meT

odeb

isa

da sw

avl

ebis

Ses

aZl

ebl

obe

bis

dag

egmv

a

komp

eten

cia

10: s

aswa

vlo

garem

o, rome

lic

xel

s uwy

obs

mr

aval

fer

ova

ni w

yaroeb

is

gamo

yene

bas

komp

eten

cia

13: g

adaw

yvet

ileb

ebis

mi

Reb

is p

roces

Si m

osw

avl

eTa

CarTul

obi

s Se

fas

eba

komp

eten

cia

2: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

i sa

erTaS

oris

o Car

Coeb

i da pr

incip

ebi

komp

eten

cia

6: s

wavl

ebis

Tqv

eneu

l

meTodol

ogi

aSi dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

prin

cip

ebis

ga

erTia

neba

komp

eten

cia

11: T

anam

Sroml

obi

Ti

muSa

oba

Ses

abam

is s

aTem

o

partni

oroba

Si

komp

eten

cia

14: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Rir

ebul

ebeb

is, dam

oki

deb

ul

ebeb

isa

da

ganw

yobe

bis

model

ireb

a

komp

eten

cia

3: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sas

wavl

o g

egme

bisa

da pr

ogr

ameb

is Sin

aarsi

komp

eten

cia

7: p

ozit

iuri sa

skol

o

kul

turis

dam

kvid

reb

is miz

niT

, Se

saba

misi

wes

ebis

Sem

uSa

veba

komp

eten

cia

12: s

trat

egie

bi

dis

krim

inac

iis

wina

aRmd

egko

mpet

encia

15: s

wavl

ebis

meT

odeb

isa

da

mosw

avl

eTa

swav

lis

gan

xil

va,

moni

torin

gi d

a Se

fas

eba

komp

eten

cia

4: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sxv

adas

xva

kont

eqst

i

komp

eten

cia

8: m

osw

avl

eTa dis

kusi

is

una

ris

gaa

umj

obe

sebi

s me

Todol

ogi

a

komp

eten

cia

9: S

efas

ebis

sxv

adas

xva

meTodis

gam

oye

neba

cxr

ili

3: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a sw

avl

ebas

Tan

dak

avSi

reb

ul

i ko

mpet

enc

iebi

s mi

moxi

lva

Page 17: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

17

4. jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis

kompetenciaTa es jgufi ukavSirdeba codnas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, rac daexmareba maswavlebels, moemzados moswavleTa swavlebisaTvis. am jgufis gacnobis Semdeg, maswavlebeli ukeT gaiazrebs pasuxebs Semdeg SekiTxvebze:

raSi• mdgomareobs demokratiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebTan dakav-Sirebuli ZiriTadi codna da principebi? romelia• samoqalaqo ganaTlebis ZiriTadi cnebebi?gakveTilis• dagegmvisas, ra unarebze, Rirebulebebsa da damokidebulebebze amaxvileben maswavleblebi yuradRebas?rogor• unda davyoT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb ganaTlebis saswavlo gegma elementebad, raTa ukeT movergoT skolis konteqsts?

4.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi

yvela maswavlebeli kargad unda flobdes Semdeg kompetenciebs:

kompetencia 1: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis

miznebi da amocanebi.

maswavlebels unda esmodes, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-

Ta Sesaxeb swavleba amdidrebs moswavlis Rirebulebebze dafuZnebul codnas, aviTarebs

qmedebaze orientirebul unarebsa da sazogadoebiv cxovrebaSi pozitiuri cvlilebebis

ganxorcielebis kompetenciebs. yovelive es axalgazrdas sakuTari Tavis rwmenas hmatebs,

amyarebs socialur samarTlianobasa da demokratiul Tavisuflebas.

kompetencia 2: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis

ZiriTadi saerTaSoriso CarCoebi da principebi.

maswavlebeli unda icnobdes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa

Sesaxeb swavlebis principebTan da ZiriTad cnebebTan dakavSirebul CarCoebs, romlebic

gaerTianebuli erebis organizaciis, evrosabWosa da evrokavSiris mieraa SemuSavebuli. es

CarCoebi saerTaSoriso gamocdilebas eyrdnoba. maswavlebels unda SeeZlos am principe-

bisa da cnebebis morgeba erovnul, adgilobriv da saskolo saWiroebebze.

kompetencia 3: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis

saswavlo gegmebisa da programebis Sinaarsi.

maswavlebels unda hqondes gaazrebuli Semdegi oTxi, urTierTdakavSirebuli ganzo-

mileba: politikuri da iuridiuli; socialuri da kulturuli; ekonomikuri; evropuli da

globaluri. am oTxi ganzomilebis gaTvaliswinebiT, maswavlebels unda SeeZlos samoqalaqo

ganaTlebis sferoSi moswavlis codnis, unarebis, damokidebulebebis, Rirebulebebis gan-

viTareba ise, rom moswavlisagan Camoyalibdes aqtiuri moqalaqe.

kompetencia 4: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis

sxvadasxva konteqsti.

maswavlebels unda SeeZlos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swav-

leba, rogorc calkeuli saskolo sagnis formiT, ise saswavlo gegmaSi Semavali sxvadasxva

sagnis farglebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes, rom demokratiuli moqalaqeobisa

da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba saskolo kulturis ganuyofeli komponentia, radgan

warmoadgens sazogadoebriv cxovrebaSi CarTvisa da urTierTobebis damyarebis saSualebas.

cxrili 4. jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis.

Page 18: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

18

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

Teoriuli safuZvlebi

am bolo periodSi ganaTlebis sferos mkvlevarebi gansakuTrebul yuradRebas aqceven samoqalaqo codnisa da CarTulobis maRali donis miRwevis aucileblobas. saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciam daadgina, rom `um-etes qveyanaSi moswavleebi erkvevian fundamentur demokratiul Rirebulebebsa da institutebSi, magram maTi codna xSirad zedapirulia~.1

ian deivisi miiCnevs, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sferoSi codna mxolod cnobili faqtebiT ar Semoifargleba. saWiroa konceptua-luri CarCoebis, cnebebis makavSireblebisa da SinaarsSi wvdomis unarebis floba.2 ian deivisi Seiswavlida demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sf-eros codnas momaval maswavlebelTa ganaTlebis konteqstSi da iziarebda iseTi Teoretikosebis naazrevs, rogorebic arian Sulmani3 da maqnamara.4 es avtorebi xazs usvamen sagnis moswavlisaTvis gasageb enaze warmodgenis mniSvnelobas. isini miiC-neven, rom sazogadoebas, gansakuTrebiT bavSvebsa da axalgazrdebs, unda vesaubroT analogiebis, ilustraciebis, magaliTebisa da axsna-ganmartebis saSualebebiT. sag-nobrivi codna unda gaxdes `gamoyenebiTi~.

mniSvnelovania demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sfero-Si ZiriTadi cnebebis, Sinaarsobrivi sakiTxebis, Rirebulebebisa da organizaciu-li principebis codna. maswavlebeli, romelsac meti sagnobrivi codna aqvs, klasSi yovelTvis ufro saintereso da efeqturia. aseTi maswavlebeli ukeT gegmavs calke aRebul gakveTilsa da sagnis, rogorc erTi mTelis, swavlebas. mas SeuZlia, ukeT SearCios swavlisa da swavlebis meTodebi da aqtivobebi, romlebic aviTareben mos-wavleTa codnasa da unarebs. Tu maswavlebels aqvs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa cnebebisa da principebis SezRuduli codna, mas gauWirdeba mos-wavleTa CarTva demokratiuli moqalaqeobis kompleqsur aspeqtebTan dakavSirebul aqtivobebSi. aseve, mas sirTuleebi Seeqmneba moswavleTa cxovrebiseuli gamocdileb-is klasSi warmoCenis procesSi da demokratiuli moqalaqeobis principebis cxovrebi-seul magaliTebze dayrdnobiT swavlebaSi.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miznebi da amocanebi SeiZleba radikaluri iyos. xSirad amboben, rom demokratiuli moqalaqeo-bisaTvis ganaTlebis mizania `politikuri kulturis cvlileba~.5 axalgazrdebs unda esmodeT, ra aris demokratiuli moqalaqeoba; isini sakmarisad wignierni unda iyvnen imisaTvis, rom gaiazron politikuri procesebi da SeZlon informirebuli gadaw-yvetilebebis miReba moqalaqeobasTan dakavSirebul sxvadasxva sakiTxze. Sesabamisad, maswavleblebma axalgazrdebSi unda ganaviTaron e.w. samoqalaqo wigniereba.6 Cven oTxi

1 j. Torni-furTa da sxvebi, `samoqalaqo ganaTleba 28 qveyanaSi: samoqalaqo codna da CarTuloba 14 wlis asakSi~, saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciis sekretariati, am-sterdami, 2001 weli.

2 i. deivisi, `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.

3 l. Sulmani, `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~, ganaTlebis sferos mkvlevari, 15, gv. 4-14, 1986.

4 d. maqnamara, `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.

5 b. qriqi, `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvali-fikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), 1998.

6 wignidan f. risi da d. bleqoli, `axali ambebis momzadeba: wigniereba moqalaqeobisaTvis”, http://makingnewstoday.uow.edu.au (marti, 2008). citirebebi moyvanilia Semdeg naSromebSi: i. habermasi `komunikaciis Teoria~, tomi I, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlandiis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1984; i. habermasi, `komunikaciis Teoria~, tomi II, kembriji, didi britaneTisa

Page 19: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

19

jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

tipis wignierebas vasxvavebT, esenia: politikuri da iuridiuli; socialuri da kul-turuli; ekonomikuri; evropuli da globaluri:

politikuri• da iuridiuli wigniereba exeba politikur uflebebsa da valde-bulebebs politikuri sistemisa da kanonis uzenaesobis mimarT. politikuri da iuridiuli sakiTxebis gaazreba gulisxmobs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis saerTaSoriso CarCoebis codnas. es ukanaskneli ki emyareba adamianTa Rirsebis pativiscemisa da Tanasworobis princips, genderuli, rasobrivi, eTnikuri, erovnuli, religiuri, socialuri da ekonomikuri gansxvavebebis miuxedavad.1 maswavlebeli gaTvicnobierebuli unda iyos adamianis uflebebsa da maTi dacvis meqanizmebSi; mas unda hqondes unari, yoveldRiurad gamoiyenos adamianis uflebaTa dacvis saSualebebi. moswavleebs unda SeeZloT msjeloba Rirebulebebze, damokidebulebebze da unda icavdnen adamianis uflebebs. erTi SexedviT, SeiZleba mogeCvenoT, rom Zalian `mZime~ codnis aTviseba uwevs maswavlebels. sinamdvileSi, es mTli-anad `gamoyenebiTi~ codnaa.socialuri• da kulturuli wigniereba sazogadoebaSi adamianTa Soris urT-ierTobas exeba; im Rirebulebebs, romlebsac isini iziareben; maT msoflmxed-velobasa da im qcevas, romliTac isini Tanacxovrebis pirobebs qmnian. maswav-lebeli unda icnobdes am sakiTxebTan dakavSirebul ZiriTad cnebebs: social-uri mravalferovneba, kulturisa da TviTmyofadobis dinamikuri buneba da a.S. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes socialuri Rirebulebebi da kultur-aTSorisi kompetenciebi, socialuri damokidebulebebi da unarebi, romlebic socialur inkluzias, antidiskriminaciasa da antirasizms uwyoben xels. ekonomikuri• wigniereba exeba adamianis/adamianTa jgufebis kavSirs qveynis ekonomikur mdgomareobasTan (Sromisa da samomxmareblo bazari, socialuri dacva, minimaluri xelfasi, yidvisunarianoba da a.S.). maswavlebels unda es-modes ekonomikis funqcionirebis ZiriTadi principebi, maT Soris: biznesis, korporaciebisa da finansuri servisebis roli; momxmarebelTa uflebebi da pasuxismgeblobebi; dasaqmebulis urTierToba damsaqmebelTan; eTikuri kon-sumerizmis Sedegebi. maswavlebels unda SeeZlos CarTos moswavleebi am da sxva sakiTxebze msjelobis procesSi. evropuli• da globaluri wigniereba anu `msoflios moqalaqeoba~ gamorCeuli fenomenia. is exeba globaluri urTierTdamokidebulebis ideis ganviTare-bas, mdgradobasTan Tu sxva TemebTan dakavSirebul sakiTxebs, rasac didi mniSvneloba aqvs momavali TaobebisaTvis. maswavlebeli unda icnobdes evro-puli sazogadoebis erTianobisa da mravalferovnebis Sesaxeb arsebul mosaz-rebebs. is msoflios unda aRiqvamdes, rogorc erTian sazogadoebas da unda acnobierebdes am erTianobasTan dakavSirebul politikur, ekonomikur, gare-mosdacviT da socialur gamowvevebs. maswavlebels unda SeeZlos, moswavle-TaTvis gasageb enaze axsnas, ras niSnavs urTierTdamokidebuleba.

evrosabWos qveynebis umetesobaSi swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb aRiqmeba, rogorc zogadsaganmanaTleblo skolis dawyebiTi da sabazo safexurebis sxvadasxva sagnebSi gabneuli da Tavad skolis struqturaSi

da CrdiloeT irlandiis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1987; a. luki, s. musprati da f. fri-bodi (redaqtorebi), `kritikuli wigniereba: teqstualuri praqtikis swavla da swavleba~, qreskili, niu jersi: hemfTon presi, 1997.

1 ZiriTadi masala moicavs: gaeros adamianis uflebaTa deklaracia (1948); bavSvTa uflebebis gaeros konvencia (1989); adamianis uflebaTa evropuli qartia, romelSic gawerilia adamianis uflebebi da Tavisuflebebi, aRiarebuli evrokavSiris wevri yvela saxelwifos mier; adamianis uflebaTa evro-puli konvencia (1950).

Page 20: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

20

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

asaxuli principebis erToblioba. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb qveynis saswavlo gegmaSi sxvadasxvagvaradaa asaxuli. evrosabWos ministrTa komitetis me-12 rekomendaciis (2002) mixedviT, aucilebelia, samoqalaqo ganaTleba iswavlebodes calke sagnad, integrirebuli iyos romelime saganTan, an erTian Temad gasdevdes mTel saswavlo gegmas. es rekomendacia xazs usvams multidis-ciplinur midgomas, rac xels uwyobs codnis, damokidebulebebisa da unarebis ganvi-Tarebas pluralistur, demokratiul sazogadoebaSi.

moswavleTa asakis, ganaTlebis donisa da saswavlo gegmis tipis mixedviT, samo-qalaqo ganaTleba SeiZleba iyos:

calke• sagani (savaldebulo an arCeviTi);

erT• an ramdenime sxva saganTan integrirebuli sagani (xSiria istoriasTan, socialur mecnierebebTan, moralur da religiur ganaTlebasTan, eTikasTan, filosofiasTan, geografiasTan integrirebis SemTxvevebi);

mTeli• saswavlo gegmis gamWoli erTiani Tema an principi. es imas gulisxmobs, rom swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, cxa dad Tu farulad, yvela saskolo saganSi, swavlebis yvela donezea gaTval-iswinebuli.

am bolo midgomasTan dakavSirebuli safrTxe SemdegSi mdgomareobs: is, rac yvel-gan igulisxmeba da ar aqvs gamokveTili saxe, SeiZleba mTlianad daikargos. roca pa-suxismgebloba yvelas ekisreba, xSirad aravinaa, visac realuri pasuxi moeTxoveba.

aqve aRsaniSnavia, rom es sami midgoma ar aris urTierTgamomricxavi.

4.2. kompetencia 1

kompetencia 1: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miz-

nebi da amocanebi.

maswavlebels unda esmodes, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-

Ta Sesaxeb swavleba amdidrebs moswavlis Rirebulebebze dafuZnebul codnas, aviTarebs

qmedebaze orientirebul unarebsa da sazogadoebiv cxovrebaSi pozitiuri cvlilebebis

ganxorcielebis kompetenciebs. yovelive es axalgazrdas sakuTari Tavis rwmenas hmatebs,

amyarebs socialur samarTlianobasa da demokratiul Tavisuflebas.

Page 21: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

21

jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

4.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebeli, romelic am kompetencias flobs:

_ acnobierebs, Tu ra codna moeTxoveba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis

uflebaTa Sesaxeb swavlebisas. maswavleblis mosamzadebeli kursebi yovelTvis

moicavs ganaTlebis bunebis, filosofiisa da miznebis Seswavlas da, aseve, sagnobrivi

kompetenciebis SeZenas ama Tu im disciplinaSi. demokratiuli moqalaqeobisa da ada-

mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaTvis saWiro codnis gansazRvra gansakuTrebiT

mniSvnelovania maswavleblisaTvis, radgan sagnobriv codnas is am sferoSi iSviaTad

iRebs;

_ advilad xsnis imas, Tu rogoria maRali xarisxis swavleba demokratiuli moqalaqeo-

bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb.

Sesabamisad, maswavlebelTa momzadebis programebi unda moicavdes Semdeg sakiTxebs:

_ ratom eniWeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas

didi mniSvneloba Tanamedrove sazogadoebaSi;

_ ra roli unda iTamaSon skolebma da maswavleblebma samoqalaqo ganaTlebis prior-

itetizaciis pirobebSi;

_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva

ganmartebebi, romlebic garkveul datvirTvas atareben swavlisa da swavlebis midg-

omebis Camoyalibebis procesSi;

_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis SesaZleblobebi

da gamowvevebi;

_ ra codnis, unarebis, Rirebulebebisa da damokidebulebebis waxalisebas axdens

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba;

_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ZiriTadi

saorganizacio elementebi;

_ rogoria demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kvle-

vaTa Sedegebi _ evropasa da msoflioSi.

Page 22: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

22

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

komp

eten

cia

1: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

miz

nebi

da

amo

can

ebi.

nabi

ji

I (k

onc

ent

rac

ia)

bevr

i ar

afer

i ic

iT

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

Tan

dak

avSi

reb

iT;

ar ic

nobT

sa

mo-

qal

qo ga

naTl

ebis

mi

zne

bsa

da

amocan

ebs.

ve

r

erkv

eviT

mo

qal

aqeo

basT

an

dak

avSi

reb

ul

i wi

gnie

reb

is s

xvad

asxv

a as

peqt

ebsa

da

imaS

i, T

u

rogo

r a

viTar

ebs

am a

speq

teb

s sk

ol

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaia

zreT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

miz

nebi

da

amocan

ebi;

gaac

nobi

ereT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

Tan

dak

avSi

reb

ul

i •

wign

iereb

is s

xvad

asxv

a as

peqt

i;pr

ofes

iul

praq

tik

aSi

daa

kavS

ireT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

a Tqv

ens

sagn

obr

iv s

pecia

liz

acia

sTan

; ga

aana

liz

eT, Tu w

igni

ereb

is r

ome

li

aspe

qtis

gan

viTar

eba

SeiZ

leb

a Tqv

ens

sfer

oSi

arse

bul

i sa

swav

lo

gegm

is g

aTva

lis

wine

biT;

gaec

aniT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sau

keTes

o p

raq

tik

is

maga

liT

ebs

(adgi

lobr

iv, er

ovn

ul

da

evropu

l d

one

ze)

; dai

wyeT

fiq

ri

imaz

e, T

u r

ogo

r S

eiZl

eba

dai

wyoT R

ireb

ul

ebeb

sa d

a qm

edeb

aze

orie

ntir

ebul

i dem

okr

a-•

tiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

icno

bT dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

sa

kiTxe

bs.

gaqv

T Teo

riu

li

codna

im

isa, Tu

rogo

r u

nda

Seuwy

os

xel

i ga

naTl

ebis

sis

tem

am

da sa

xel

mwif

o pol

itik

am sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

-is

gan

viTar

ebas

. mi

uxe

dav

ad a

misa

, kl

asSi

iSv

i-aT

ad i

yene

bT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

prin

ci-

pebs

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gadax

edeT

sas

wavl

o p

rogr

amas

da

moni

SneT

is

Tem

ebi, r

oml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

ink

orpo

rir

ebis

saS

ual

ebas

iZl

eva;

dai

saxe

T m

okl

e da

saSu

alova

dia

ni m

izne

bi s

aswa

vlo p

rogr

amaS

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sis

tem

aturi

CarTvi

s mi

saRwe

vad;

sil

abusS

i mo

niSn

eT i

s Tav

ebi, r

oml

is f

argl

ebSi

c S

eiZl

eba

Rir

ebul

ebeb

sa d

a mo

qmed

ebaz

e orie

ntir

e-•

bul

i codni

sa d

a una

reb

is g

anvi

Tar

eba

da

cvl

ileb

ebze

mima

rTul

i ko

mpet

encie

bis

Camo

yal

ibeb

a;ga

nsaz

Rvr

eT sw

avl

isa

da

swav

leb

is me

Todeb

i, roml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s •

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

proces

Si d

agex

mareb

aT;

dag

egme

T d

a Ca

atar

eT g

akve

Til

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b.

nabi

ji

III (

dam

kvid

reb

a)Tqv

en

Catar

ebul

i ga

qvT

gakv

eTil

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b. r

ac d

ro g

adis

, uke

T a

xerx-

ebT ga

cno

bier

ebas

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sx

vadas

xva

saki

TxS

i. mi

uxe

dav

ad am

isa, gi

WirT

ufro T

avis

ufal

i sw

avl

ebis

meT

odeb

is d

aner

g-va

, rad

gan

SiSo

bT, rom

samo

qal

aqo g

anaT

leb

aSi

Zal

ian

karga

d v

er e

rkv

eviT

. dar

wmune

bul

i ar

xa

rT, rom

Tqv

eni

gakv

eTil

ebi

efeq

turia

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

roca

sasw

avl

o p

rogr

amaS

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

el

-•

emen

teb

s Ca

rTav

T, mo

swav

lee

bs k

arga

d g

anuma

rteT

Tqv

eni

mizne

bi d

a am

ocan

ebi;

yove

lTvi

s ga

nsaz

Rvr

eT, Tu w

igni

ereb

is r

ome

li

aspe

qtis

gan

viTar

ebas

uka

vSir

deb

a Tqv

eni

muSa

oba

;•

dag

egme

T k

ome

ntar

ebis

sis

tem

aturi

miReb

a sw

avl

ebis

efeq

turoba

sTan

dak

avSi

reb

iT (

wina

swar

gan

saz-

Rvr

eT, ra

iqne

ba w

arma

teb

is i

ndik

atoreb

i);

yove

li

gakv

eTil

is Se

mdeg

ga

aana

liz

eT da

gani

xil

eT mo

swav

leT

a sw

avl

is Se

deg

ebi

da, sa

Wiroeb

is

SemT

xvev

aSi, S

ecva

leT

geg

ma m

oma

val

i ga

kveT

ilis

aTvi

s;dar

wmund

iT, rom

samo

qal

aqo w

igni

ereb

is s

xvad

asxv

a as

peqt

is g

anvi

Tar

ebaS

i ex

mareb

iT m

osw

avl

eebs

. •

nabi

ji

IV (

maR

alga

nviT

areb

a)Tqv

en ka

rg

codna

sa da

una

reb

s fl

obT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

sf

eroSi

. ka

rga

d ge

smiT

, rogo

r uvi

Tar

deb

aT mo

swav

lee

bs sa

moqa

laq

o

wign

iereb

is sxv

adas

xva as

peqt

i. T

qven

Seg

iZl

iaT,

Seaf

asoT s

wavl

ebis

Sed

egeb

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gauzia

reT

Tqv

eni

gamo

cdil

eba

kol

egeb

s;

moZe

bneT

par

tni

oreb

i, r

oml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sf

eroSi

swa

v-•

leb

is m

izne

bis

ganx

orcie

leb

aSi

dag

exma

reb

ian

da

dai

wyeT

sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

is p

roeq

teb

ze

muSa

oba

Tqv

ens

mosw

avl

eebT

an e

rTad

;dai

wyeT

muSa

oba

sko

laS

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

kul

-•

turis

dam

kvid

reb

aze.

4.2.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 23: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

23

jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

4.3. kompetencia 2

kompetencia 2: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ZiriTadi saerTaSoriso CarCoebi da principebi.

maswavlebeli unda icnobdes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebTan da ZiriTad cnebebTan dakavSirebul CarCoebs, romlebic gaerTianebuli erebis organizaciis, evrosabWosa da evrokavSiris mieraa SemuSavebuli. es CarCoebi saerTaSoriso gamocdilebas eyrdnoba. maswavlebels unda SeeZlos am principe-bisa da cnebebis morgeba erovnul, adgilobriv da saskolo saWiroebebze.

4.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebeli, romelic am kompetencias flobs, kritikulad udgeba Semdeg SekiTxvebsa da sakiTxebs:

_ romelia saerTaSoriso da evropuli dialogis ZiriTadi Rirebulebebi da ideebi?

_ rogor muSaobs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-lebis xelSewyobis evropuli sistema? raSi mdgomareobs adamianis uflebaTa dacvis evropuli da saerTaSoriso valdebulebebi? ra gansxvavebaa dokumentebs Soris, romlebic iuridiul da moralur pasuxismgeblobas aweseben?

_ ra roli ekisrebaT saerTaSoriso da evropuli valdebulebebis SesrulebaSi evro-pul da saerTaSoriso organizaciebs, erovnul da adgilobriv mTavrobebs, sxva-dasxva institutsa da organizacias?

_ ra aris demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis Zi-riTadi evropuli da saerTaSoriso Rirebulebebi, politika, principebi da pro-gramebi? maT Soris, daakonkreteT isini, romlebic ukavSirdeba gaeros, evrosabWos, evrokavSirs da euTos. rogor moxda am Rirebulebebis, politikis, principebisa da programebis Camoyalibeba? ra msgavsebebi da gansxvavebebi gamoarCevs maT ZiriTadi cnebebisa da meTodebisgan? rogor miemarTebian erTmaneTs cnebebi?

_ rogor ukavSirdeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swa-v lebis evropuli da saerTaSoriso principebi cvlilebebs saganmanaTleblo sf-eroSi, erovnul, adgilobriv da instituciur doneebze, maT Soris, maswavlebelTa momzadebis kuTxiT?

_ ra roli ekisrebaT ganaTlebis politikaze pasuxismgebel pirebs, maswavlebelTa mom-zadebis organoebs, kvleviT centrebs, saganmanaTleblo dawesebulebebs, sazoga-doebriv organizaciebsa da Temis warmomadgenlebs samoqalaqo ganaTlebis miznebisa da amocanebis xelSewyobis saqmeSi? ratom eniWebaT am saqmeSi ZiriTadi pasuxismge-bloba individualur moqalaqeebs?

_ rogor SeiZleba daamkvidron maswavleblebma samoqalaqo ganaTlebis saerTaSoriso principebi klassa da skolaSi?

_ ra aris samoqalaqo ganaTlebis saerTaSoriso principebis damkvidrebis dadebiTi mxareebi da xelisSemSleli pirobebi? rogor SeiZleba am maRali idealebis miRweva evropuli da saerTaSoriso TanamSromlobiT?

Page 24: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

24

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

komp

eten

cia

2: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

i sa

erT

aSo

ris

o C

arCo

ebi

da

prin

cip

ebi

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)be

vri

araf

eri

iciT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pr

incip

ebis

, po

li-

tik

isa

da

praq

tik

is

saer

TaS

oris

o

kont

eqst

is

Sesa

xeb;

es yv

elaf

eri

Tqv

enTvi

s ab

straq

tul

i, mS

ral

i da

ucxo

a.

Tqv

enTvi

s dam

abne

vel

ia s

aerTaS

oris

o d

a ev

ropu

li

orga

-ni

zac

iebi

s funq

cie

bi d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-mi

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sfer

oSi

. ga

eros

prin

ci-

pebi

da

evropu

li

konv

encie

bi Z

alia

n So

rsa

a Tqv

eni

yove

l-

dRiu

ri

sakl

aso m

ecad

ineo

bisa

gan.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

ecan

iT S

emdeg

i sa

erTaS

oris

o d

oku

ment

ebis

mokl

e an

otac

iebs

: ga

eros

adam

iani

s ufl

e-•

baTa

dek

lar

acia

, ba

vSvT

a ufl

ebeb

is k

onv

encia

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a dac

vis

evropu

li

konv

encia

. am

doku

ment

ebid

an S

earCi

eT i

s 10

prin

cip

i, r

ome

lic

yve

laz

e mn

iSvn

elova

nia

Tqv

enTvi

s, r

ogo

rc g

anaT

leb

is s

pecia

lis

tis

aTvi

s;

ecad

eT, ga

ifar

TooT T

val

sawi

eri

am s

fer

oSi

; ga

iareT

tren

inge

bi.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

iciT

, rom

arse

bobs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sae

rTaS

oris

o p

ol

i-tik

a da pr

incip

ebi. g

aqvT

Teo

riu

li

codna

imi

sa, Tu r

ogo

r

und

a Se

uwy

os

xel

i am

pr

incip

ebis

dan

ergv

as ga

naTl

ebis

si

stem

am d

a sa

xel

mwif

o p

ol

itik

am. mi

uxe

dav

ad ami

sa, kl

asSi

iS

viaT

ad i

yene

bT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sae

rTaS

oris

o p

rin

cip

ebs.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

daa

dgi

neT, rogo

r m

oar

go m

Tav

roba

m Tqv

eni

qvey

nis

kont

eqst

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

-•

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sae

rTaS

oris

o m

izne

bi d

a Rir

ebul

ebeb

i. x

edav

T

amis

das

turs

wign

ebsa

da

sasw

avl

o g

egma

Si?

moiZ

ieT s

akl

aso a

qtiv

obe

bi, roml

ebsa

c k

las

Si a

dam

iani

s ufl

ebaT

a da

pasu

xism

gebl

oba

Ta

ana-

•l

izis

aTvi

s ga

moiy

eneb

T. ev

rosa

bWosa

da

UN

ICEF

-s S

emuSa

vebu

li aq

vT Zal

ian sa

sarge

blo mas

ale-

bi s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is s

fer

oSi

; am

mas

aleb

s aq

tiu

rad

iye

nebe

n ev

rosa

bWos

wevr

i qv

eyne

bi;

Sear

CieT

fil

mebi

an

fil

mebi

s na

wyve

teb

i, r

oml

ebic

gam

odge

ba d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

i pr

incip

ebis

sai

lust

rac

iod.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

ufro da

ufro ge

mateb

aT sa

kuTar

i Tav

is rwm

ena

_

grZn

obT

, rom

gaqv

T s

aTan

ado c

odna

da

erkv

eviT

dem

okr

a-tiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

sf

eroSi

. kl

asSi

Se

moga

qvT

saer

TaS

oris

o

xedva

. ga

cno

-bi

ereb

ul

i ga

qvT ad

amia

nis

ufl

ebeb

i. da

main

c,

swav

leb

is

proces

Si e

vropu

li

ganz

omi

leb

is S

emotan

isas

probl

emeb

s aw

ydeb

iT

da

Tqv

eni

meTodol

ogi

a,

ZiriT

adad

, sa

klas

o

muSa

oba

zea

orie

ntir

ebul

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mo

iZie

T g

are

partni

oreb

i, m

agal

iTad

, sa

erTaS

oris

o d

a ad

gil

obr

ivi

aras

amTav

robo

or-

gani

zac

iebi

, rogo

reb

icaa

, ma

gal

iTad

, A

mne

sty

Inte

rnat

iona

l da

UN

ICEF

; is

ini

dag

exma

reb

ian

adam

iani

s ufl

ebeb

Tan

dak

avSi

reb

ul

Tem

ebSi

mosw

avl

eTa

CarTul

obi

s ga

umj

obe

seba

Si;

ifiq

reT

sko

leb

is d

ameg

obr

ebaz

e _ S

eiZl

eba

daa

myar

oT T

anam

Sroml

oba

evr

oka

vSir

is s

xva

qvey

nebi

s sk

ol

ebTan

;Ca

rTeT

erTi

an r

amden

ime

jgu

fi

evropi

s sa

erTaS

oris

o d

Ris

admi

miZ

Rvn

il R

oni

sZie

bebS

i.

es

dae

xmar

eba

mosw

avl

eebs

, uke

T

gaec

non

sxva

das

xva

evropu

l

kul

turas

(aqt

ivobe

bi

SeiZ

leb

a ex

ebodes

rome

lim

e qv

eyni

s kv

lev

as, pr

ezen

tac

iebz

e mu

Saoba

s da

evropu

l b

azar

ze

gamo

safen

i ma

sal

is m

omz

adeb

as).

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

klas

Si s

wavl

ebiT

a da

samo

qal

aqo g

anaT

leb

is s

aerTa-

Soris

o g

anzomi

leb

aSi aq

tiu

ri Ca

rTul

obi

T, a

xal

gazrdeb

Si

safuZv

lia

nad a

viTar

ebT m

sofl

io m

oqa

laq

eobi

s gr

Znoba

s.

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

av-

leb

is sf

eroSi

sa

erTaS

oris

o ga

mocdil

ebis

ka

rgi

codna

sa

Sual

ebas

ga

Zlev

T,

mTel

sk

ol

aSi

dan

ergo

T sa

moqa

laq

o

gana

Tl

ebis

prin

cip

ebi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mi

iReT

mo

nawi

leo

ba

saer

TaS

oris

o

inic

iativ

ebSi

, roml

ebic

ax

alga

zrdeb

s er

Tobl

ivi

proeq

teb

is m

omz

adeb

is s

aSual

ebas

aZl

evs;

sazoga

doeb

aSi

moiZ

ieT p

artni

oreb

i, r

oml

ebic

Tqv

eni

mizne

bis

ganx

orcie

leb

aSi

dag

exma

reb

ian;

•ec

adeT

, yv

ela

inic

iativ

aSi

CarToT s

kol

is p

edag

ogi

uri

kol

eqtiv

i da

skol

is d

ireq

tori;

ecad

eT, sk

ol

is s

aswa

vlo g

egma

evr

opu

l d

a gl

oba

lur g

anzomi

leb

asTan

daa

axl

ooT. wl

i-•

dan

wl

amde

imuSa

veT s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is T

emeb

is g

arTul

ebas

a da

gana

xleb

aze.

4.3.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 25: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

25

jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

4.4. kompetencia 3

kompetencia 3: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sas-

wavlo gegmebisa da programebis Sinaarsi.

maswavlebels gaazrebuli unda hqondes Semdegi oTxi, urTierTdakavSirebuli ganzo-

mileba: politikuri da iuridiuli; socialuri da kulturuli; ekonomikuri; evropuli da

globaluri. am oTxi ganzomilebis gaTvaliswinebiT, maswavlebels unda SeeZlos samoqalaqo

ganaTlebis sferoSi moswavlis codnis, unarebis, damokidebulebebis, Rirebulebebis ganvi-

Tareba ise, rom moswavlisagan Camoyalibdes aqtiuri moqalaqe.

4.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...”

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:esmis, ra zegavlenas axdens klasSi swavlebis xarisxze misi codna demokratiuli mo-•qalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis sferoSi. man icis, rom aucilebelia, es-modes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebasTan dakavSirebuli ZiriTadi cnebebi da unarebi. maswavlebeli, aseve, unda icnobdes im sakiTxebs, romlebzec moswavleebs yvelaze xSirad uviTardebaT araswori warmodgenebi;unda SeeZlos informaciis kargad stuqturireba, Sinaarsisa da miznebis mokled gadmocema, •gakveTilis ZiriTadi sakiTxebis Sejameba. mas unda hqondes prezentaciis gakeTebis unari demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis ZiriTad ideebTan dakav-SirebiT; prezentaciis dros unda iyenebdes specialur leqsikas;unda SeeZlos moswavleTa progresisa da maTi azrovnebis donis Sefaseba imdenad, ram-•denadac es exeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codnas, unarebsa da diskusiaSi monawileobas. mas unda SeeZlos gakveTilisaTvis saTanado mi-marTulebis micema da axali masalis dafuZneba moswavleTa winare codnaze. mas unda hqondes swavlis sxvadasxva aspeqtis identifikaciis unari, magaliTad:_ codna da ZiriTadi cnebebi _ demokratiasTan da moqalaqeobasTan dakavSirebuli cnebebi;

samoqalaqo uflebebi da pasuxismgeblobebi (maT Soris, evrokavSiris adamianis ufleba-Ta qartia); adamianis uflebebi; politikuri wigniereba; kanonis uzenaesoba; socialuri da kulturuli mravalferovneba; mdgradi ganviTareba; globaluri urTierTdamokide-buleba; ekonomikuri procesebi adgilobriv, erovnul da globalur doneze; eTikuri konsumerizmi, monawileobis, solidarobisa da socialuri erTianobis principebi;

_ unarebi _ kritikuli azrovneba; Zieba; problemebis gadaWra; gunduri muSaoba; dagegmva da gadawyvetilebis miReba; informaciuli teqnologiebis gamoyeneba kvlevisa da komunikaci-is procesSi; sakiTxis danaxva sxva adamianis TvalTaxedviT; midgomebisa da gadawyvetile-bebis racionaluri gamarTleba; debatebi da argumentirebuli kamaTi; konfliqtebis gad-awyveta; mosazrebebis werilobiTi da zepiri komunikacia; mimoxilva da analizi.

_ damokidebuleba _ socialuri da kulturuli gansxvavebebisa da memkvidreobis pa-tiviscema; moqalaqeTa uflebebisa da pasuxismgeblobebis urTierTkavSiris gaazreba; sxvebTan TanamSromloba da partnioroba; miukerZoebloba; WeSmaritebisaken swrafva; Semwynarebloba; TanagrZnoba; kulturuli mravalferovnebis, antirasizmis da so-cialuri samarTlianobis pativiscema; konfliqtis mSvidobiani gadawyvetisaken swraf-va; moxaliseoba Temis keTildReobisaTvis;

_ aqvs Semdegi Rirebulebebi: adamianis uflebebi (adamianis Rirsebis pativiscema, sxva-Ta uflebebis dacvis pasuxismgebloba; demokratiuli Rirebulebebisa da praqtikis pativiscema, rac gulisxmobs kanonis uzenaesobas, politikur pluralizms, demokra-tiul Tavisuflebebsa da Tanasworobis principebs; mdgradi ganviTarebis kuTxiT az-rovneba; mSvidobis, da ara Zaladobis, samarTlianobisa da Tanasworobis mxardaWera; CarTulobisa da aqtiuri moqalaqeobis dafaseba;

_ SeuZlia aqtiuri monawileoba sazogadoebriv cxovrebaSi: misi moqmedeba aris in-formirebuli; iRebs sxvadasxva donis pasuxismgeblobas; monawileobs arCevnebSi; as-rulebs warmomadgenlobiT, lobirebasTan dakavSirebul da uflebaTa dacvis fun-qciebs; CarTulia sxvadasxva saxis kampaniaSi.

Page 26: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

26

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

komp

eten

cia

3: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sas

wavl

o g

egme

bisa

da

pro

gram

ebis

Sin

aar

si

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b Se

zRudul

in

forma

cia

s fl

obT

. ar

ges

miT S

inaa

rso

briv

i sa

kiTxe

bi d

a ma

Ral

i mi

zne

-bi

. Tqv

en m

ier C

atar

ebul

i ga

kveT

ileb

i dau

gegm

avi

da

frag

ment

ul

ia. ka

rga

d a

r g

aqvT

gaa

zreb

ul

i, r

ogo

r

und

a dau

kavS

iroT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

sasw

avl

o g

eg-

miT g

aTva

lis

wine

bul

sxv

a sa

gneb

s. g

anaT

leb

is s

aSu-

aleb

iT d

emokr

atiu

li

Rir

ebul

ebeb

is g

anvi

Tar

ebaz

e be

vri

ar g

ifiq

ria

T.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

ecan

iT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

kar

g ma

gal

iTeb

s.

es a

ucil

ebel

ia i

misa

Tvi

s, r

om

gaia

zroT, Tu r

as w

armo

adge

ns d

a ra

xedva

s av

iTar

ebs

samo

qal

aqo

gana

Tl

eba. ka

rgi

ma

gal

iTeb

is ga

cno

ba Se

iZl

eba

Semd

egi

saSu

aleb

ebis

ga

moye

nebi

T:

enTuzia

zmi

T

aRsa

vse

tren

ereb

Tan

da

eqsp

erteb

Tan

urTie

rToba

, sx

va s

kol

ebSi

viz

iti;

moax

din

eT sa

moqa

laq

o ga

naTl

ebis

er

T-e

rTi

sfer

os

iden

tif

ikac

ia,

rome

lSi

c ga

klia

T sa

gnobr

ivi

•codna

da

gaqv

T S

esaZ

leb

loba

, rom

gaau

mjobe

soT T

qven

i ga

kveT

ileb

i. g

anix

ileT

Ser

Ceul

i sa

gakv

eTi-

lo g

egme

bi s

xva

masw

avl

ebl

ebTan

. ip

ove

T k

ol

ega, r

ome

lsa

c m

eti

gamo

cdil

eba

aqvs

am

saki

Txe

bis

swav

-l

ebaS

i da

misg

an m

iiReT

rCe

vebi

. roca

gakv

eTil

s Ca

atar

ebT, Se

afas

eT T

qven

i pr

ofes

iul

i wi

nsvl

a;

gaiT

val

iswi

neT, rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

una

re-

bisa

da

proces

ebis

gan

viTar

eba

iseT

ive

mniS

vnel

ova

nia, r

ogo

rc a

m sf

eroSi

konk

ret

ul

i codni

s fl

oba

. ga

kveT

ileb

is d

ageg

mvis

as, yu

rad

Reb

a ga

amax

vil

eT s

wavl

is p

roces

ze.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

Tqv

en d

aiwy

eT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

el

emen

teb

is

klas

Si ga

moye

neba

. Zi

riT

adad

, ey

rdno

biT ar

sebu

l

res

urse

bs d

a Tav

ad a

r m

uSa

obT

sak

uTar

i sa

swav

lo

masa

leb

is m

omz

adeb

aze.

Tqv

en g

aqvT

sag

nobr

ivi

cod-

nis

dan

akl

isi, m

agal

iTad

, gi

WirT k

las

Si p

ol

itik

ur

saki

Txe

bze

da

cne

bebz

e ms

jel

oba

. ga

vlil

i ga

qvT

spec

ial

uri

momz

adeb

a sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is k

uTx-

iT da

mxol

od ax

la

iwye

bT Teo

riu

li

prin

cip

ebis

kl

asSi

dan

ergv

as.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

dai

wyeT

saq

aRal

dee

bis

momz

adeb

a sa

gnobr

ivi

codni

s sx

vadas

xva Tem

aze; m

aTSi

moaT

avse

T amo

naWr

ebi

gazeT

idan

da

sxva

mas

aleb

i, r

oml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

sak

iTxe

bs,

Seki

Txv

ebsa

da

cne

bebs

exe

ba.

rac

ufro g

aiRrma

vebT

codna

s, m

iT

ufro S

egem

ateb

aT s

akuTar

i Tav

is r

wmen

a; s

xvad

asxv

a Tem

asTan

dak

avSi

reb

ul

i aq

tual

uri

masa

lis

ga

cno

ba m

osw

avl

eebs

swa

vlis

proces

Si d

aexm

areb

a;kr

itik

ul

ad mi

udeq

iT sa

xel

mZRva

nel

oeb

idan

am

okr

efil

ma

sal

as,

rome

lsa

c sw

avl

is pr

oces

Si

iyen

ebT. rome

lia

am

masa

lid

an u

fro e

feq

turi?

dai

wyeT

el

eqtronu

li

res

urse

bis

moZi

eba, r

om-

leb

ic s

xvad

asxv

a ar

asam

Tav

robo

orga

nizac

iis

an a

socia

cii

s mi

eraa

momz

adeb

ul

i. e

cad

eT, Tqv

eni

gakv

eTil

ebi

iyos

rel

evan

turi

da

das

amax

sovr

ebel

i mo

swav

lee

bisa

Tvi

s;ai

rCi

eT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

erTi

mniS

vnel

ova

ni

cne

ba, ma

gal

iTad

, dem

okr

atia

, Tan

aswo

roba

, Tav

isufl

eba

an s

amar

Tl

iano

ba. Se

mdeg

dai

wyeT

gak

veTi-

lis

an

gakv

eTil

Ta

serii

s dag

egmv

a, r

ome

lic

am

cne

bis

da

masT

an d

akav

Sireb

ul

i id

eebi

s ga

azre-

baSi

dae

xmar

eba

mosw

avl

eebs

. es

cne

ba d

auka

vSir

eT i

m sa

kiTxs

, rome

lic

mosw

avl

eebs

ain

ter

eseb

T.

Sesa

Zloa, z

ogi

erT p

ol

itik

ur i

nstit

utTan

dak

avSi

reb

ul

i Tem

a mo

swav

leT

aTvi

s `m

osa

wyen

i~ i

yos.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

Tqv

en d

arwm

une

bul

i xa

rT, rom

saga

ns s

aTan

adod

aswa

vliT

. dar

Ceni

lia

ram

den

ime

Tem

a sa

moqa

laq

o

gana

Tl

ebid

an, rome

lic

jer

kid

ev b

ol

omd

e ar

gaq

vT

gaaz

reb

ul

i da

momz

adeb

ul

i.

Tqv

en

gesm

iT,

rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b ar

a mx

ol

od c

odna

s uzia

reb

T m

osw

avl

eebs

, ar

amed

ex

mareb

iT ma

T Rir

ebul

ebeb

isa

da

una

reb

is

Camo

yal

ibeb

aSi. z

oga

dad

, dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pro-

gram

a Tqv

ens

skol

aSi

karga

d i

kideb

s fex

s.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

if

iqreT

im

aze,

Tu rogo

r Se

iZl

eba

dae

xmar

oT mo

swav

lee

bs sa

moqa

laq

o una

reb

is ga

nviT

areb

aSi

sxva

das

xva

dag

egmi

li

sakl

aso a

qtiv

obi

s ga

moye

nebi

T, ma

gal

iTad

, kv

lev

iTi

proeq

teb

iT, jgu

furi

muSa

obi

T,

Tan

amSr

oml

obi

Ti

swav

leb

iT.

asev

e, ec

adeT

, dan

ergo

T aq

tiv

obe

bi,

roml

ebic

mo

swav

-l

eebs

dae

xmar

eba, ufro sr

ul

fas

ovn

ad da

dam

ajer

ebl

ad wa

rmo

adgi

non

saku

Tar

i Se

xedul

ebeb

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

asTan

dak

avSi

reb

ul

sxv

adas

xva

saki

Txz

e;aq

tiu

rad

gam

oiy

eneT

inf

orma

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a •

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

proces

Si, rogo

rc i

nforma

cii

s mo

Zieb

is, is

e mi

si e

feq

turi

prez

entac

iis

mizni

T;

eZeb

eT g

zeb

i, r

om

swav

leb

is T

qven

Tvi

s cno

bil

i me

Todeb

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is s

aswa

vlo g

egma

s •

miusa

dag

oT.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

karga

d g

esmi

T, rom

mosw

avl

eTa

CarTva

sko

las

-Tan

dak

avSi

reb

ul

i in

formi

reb

ul

i ga

daw

yvet

ileb

eb-

is m

iReb

is p

roces

Si Z

alia

n mn

iSvn

elova

nia. s

wavl

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b reg

ul

arul

ad g

anix

ileb

a sx

vadas

xva sa

skol

o

Sexv

edraz

e. Z

alia

n ka

rga

d x

arT g

awaf

ul

i mo

swav

le-

Ta

samo

qal

aqo k

omp

eten

cie

bis

ganv

iTar

ebaS

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ge

smiT

, rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

gan

msaz

Rvr

eli

maxa

siaT

ebel

ia m

osw

avl

eTa

CarTul

obi

s xe

lSe

wyoba

ise

, rom

maT r

eal

uri

probl

emeb

is g

adaW

raz

e,

arse

bul

i md

goma

reo

bis

Secvl

aze

ifiq

ron

(ix.

komp

eten

cia

11)

. ec

adeT

, ki

dev

ufro m

eti

gaak

eToT

da

mosw

avl

eebi

ufro a

qtiu

rad

Car

ToT s

azoga

doeb

riv

cxo

vreb

aSi. r

ogo

r S

eiZl

eba

gaiz

ardos

mosw

avl

eTa

CarTul

oba

saz

oga

doeb

riv

i pa

rtni

oreb

is d

axma

reb

iT?

imuSa

veT mo

swav

leT

aTvi

s Se

kiTxv

ebis

das

mis

teq

niki

s ga

nviT

areb

aze.

Se

kiTxv

ebis

sw

orad

das

-•

ma d

agex

mareb

aT m

osw

avl

eTa

midgo

mebi

sa d

a mo

sazreb

ebis

gag

ebaS

i. s

Txo

veT k

ol

egeb

s, d

aesw

ron

Tqv

ens

gakv

eTil

s, r

ac a

ucil

ebeb

lia

profes

iul

i ga

nviT

areb

isaT

vis;

Tqv

eni

praq

tik

a sx

va sk

ol

ebsa

c ga

uzia

reT

, if

iqreT

sk

ol

ebis

dam

egobr

ebaz

e, rogo

rc qv

eyni

s •

Sign

iT, is

e mi

s far

gleb

s ga

reT

.

4.4.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 27: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

27

jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

4.5. kompetencia 4

kompetencia 4: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis

sxva dasxva konteqsti.

maswavlebels unda SeeZlos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swav-

leba, rogorc calkeuli saskolo sagnis formiT, ise saswavlo gegmaSi Semavali sxvadasxva

sagnis farglebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes, rom demokratiuli moqalaqeo-

bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba saskolo kulturis ganuyofeli komponentia,

radgan warmoadgens sazogadoebriv cxovrebaSi CarTvisa da urTierTobebis damyarebis sa-

Sualebas.

4.5.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

gaazrebuli aqvs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-•

lebis samive aspeqti da SeuZlia Sesabamisi magaliTebis moyvana. es aspeqtebia: swavleba

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, romelic mTeli skolis

kulturasTanaa Serwymuli; swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-

baTa Sesaxeb klasSi, saswavlo gegmis farglebSi; swavleba demokratiuli moqalaqeo-

bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb sazogadoebasTan mWidro TanamSromlobiT;

aqvs Sesabamisi kompetencia, rom gaumklavdes rTul saganmanaTleblo dilemebs, swav-•

lisa da swavlebis Sesabamisi meTodebis daxmarebiT. maswavlebeli iyenebs iseT aq-

tivobebs, romlebic zustad iTvaliswinebs moswavleTa asaks, zrdasrulobas da gansx-

vavebul saganmanaTleblo saWiroebebs;

SeuZlia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis gansx-•

vavebuli meTodebis SerCeva, adaptireba da gamoyeneba;

gaazrebuli aqvs, Tu ras niSnavs aqtiuri monawileoba skolisa da sazogadoebis cxov-•

rebaSi da exmareba moswavleebs am unaris ganviTarebaSi;

aqvs unari, gamoZebnos moswavleTa sazogadoebrivi CarTulobis SesaZleblobebi; dageg-•

mos da marTos moswavleTa CarTuloba saskolo cxovrebaSi iseve, rogorc, uSualod,

Temisa da msoflio mniSvnelobis sakiTxebSi.

Page 28: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

28

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

komp

eten

cia

4: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sxv

adas

xva

kont

eqst

i

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

enTvi

s ar

ar

is cno

bil

i, rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

sxva

das

xva

kont

eqst

Si S

eiZl

eba

gani

xil

ebodes

. rogo

rc

wesi

, Se

moif

argl

ebiT

mxo

lod i

m sa

kiTxe

biT, roml

ebic

kl

asSi

swa

vleb

as u

kavS

irdeb

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ec

adeT

, dai

naxo

T `mT

lia

ni s

uraT

i”. daf

iqrdiT

, Tu r

ogo

r a

Riq

vame

n mo

swav

lee

bi d

emokr

atiu

-•

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

. Ca

moay

alib

eT w

ree

bisa

gan

Semd

gari

dia

gram

a, rome

lic

sa

moqa

laq

o ga

naTl

ebis

sx

vadas

xva

kont

eqst

s uka

vSir

deb

a da

rome

lsa

c

Tqv

eni

mosw

avl

eebi

Sea

vseb

en. sk

ol

is k

ul

tura

und

a mo

icav

des

xmi

s mi

cem

as, kl

ubu

r m

uSa

oba

Si

mona

wil

eoba

s da

a.S.

Tqv

eni

azriT

, rogo

r u

kavS

irdeb

a am

Jami

ndel

i sa

swav

lo g

egma

saz

oga

doe-

briv

sak

iTxe

bsa

da

probl

emeb

s?

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

xvdeb

iT, rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-mi

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

efeq

turoba

izrdeb

a,

roca

is u

kavS

irdeb

a rea

lur c

xovr

ebis

eul

sak

iTxe

bs.

gaaz

reb

ul

i ga

qvT i

s dad

ebiT

i mx

aree

bi,

roml

ebic

sa-

zoga

doeb

riv

i ga

nzomi

leb

is Ca

rTva

s Se

iZl

eba

axl

des

Tan

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mo

axdin

eT i

m sa

mi s

aSual

ebis

iden

tif

ikac

ia, rome

lic

daa

kavS

ireb

da

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

Tqv

ens

saga

nTan

. ax

la

gadax

edeT

`cvl

ileb

aze

mima

rTul

qm

edeb

ebs~

(ix.

ko

mpet

encia

11

). mo

iZie

T mx

ardam

Wereb

i sa

zoga

doeb

idan

, roml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

proces

Si s

aWir

o d

ax-

mareb

as g

agiw

even

.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

warsu

lSi

ar g

ifiq

ria

T, rom

Tqv

en r

aime

sax

is w

vli-

lis

Set

ana

Sege

ZloT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sa

skol

o k

ul

turis

Cam

oya

lib

ebaS

i.

es sa

kiTxi

ufrosi

ma

swav

leb

leb

isa

da

skol

is xe

lmZ

-Rva

nel

obi

s pa

suxi

smge

bloba

d m

igaC

ndaT

. Tan

daT

anobi

T

ufro a

cno

bier

ebT s

kol

is s

truqt

uris

cva

leb

ad b

une

-ba

s,

rac

mo

swav

leT

a Ca

rTul

obi

s zrdis

sa

Sual

ebas

iZ

lev

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

ecan

iT sk

ol

aSi

ukv

e dam

kvid

reb

ul

me

qani

zme

bs,

rac

sa

Sual

ebas

iZ

lev

a, rom

mosw

avl

eebm

a •

aqtiu

rad

ga

moxa

ton

saku

Tar

i Se

xedul

ebeb

i. rogo

r fiq

robT

, ra

Sesa

Zleb

lobe

bi ar

sebo

bs

imis

aTvi

s, r

om

Tqv

eni

klas

is m

osw

avl

eebm

a sa

kuTar

i xm

a mi

awvd

inon

skol

is x

elmZ

Rva

nel

oba

s?

daf

iqrdiT

, pi

rad

ad T

qven

ris

i ga

keTeb

a Se

giZl

iaT s

kol

aSi

dem

okr

atiu

li

kul

turis

was

axa-

lis

ebl

ad;

moif

iqreT

is

Sesa

Zleb

lobe

bi, roml

ebic

mosw

avl

eebs

sas

kol

o m

asSt

abis

Roni

sZie

bebS

i Ca

rTvi

s •

saSu

aleb

as m

iscem

da.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

Tqv

en avi

Tar

ebT e

rTia

n xe

dva

s, r

ome

lic

aka

vSir

ebs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sa

skol

o pr

aqtik

as,

rogo

rc sa

swav

-l

o g

egmi

T g

aTva

lis

wine

bul

Ses

aZl

ebl

obe

bTan

, is

e sa

-zoga

doeb

riv

Tan

amSr

oml

oba

sTan

. Tqv

en p

irad

ad x

arT

CarTul

i sa

moqa

laq

o ga

naTl

ebis

zem

oxs

eneb

ul

sa

mive

ga

nzomi

leb

aSi: m

Tel

i sk

ol

is m

asSt

abiT

, sa

klas

o o

Tax

-Si

da

sazoga

doeb

riv

asp

arez

ze.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ec

adeT

, Tqv

ens

skol

aSi

dan

ergo

T s

istem

a, r

ome

lic

saS

ual

ebas

mogc

emT,

mosw

avl

eebi

s, m

as-

wavl

ebl

ebis

a da

mSobl

ebis

agan

mudmi

vad m

iiRoT k

ome

ntar

ebi

da

wina

dad

ebeb

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

isa

da

swav

leb

is S

esax

eb;

daf

iqrdiT

ima

ze,

Tu r

ogo

r g

aaumj

obe

sebd

a in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

aqt

i-•

uri

gamo

yene

ba, er

Ti

mxriv

, mo

swav

leT

a una

reb

s, m

eore

mxriv

, pa

rtni

oreb

Tan

komu

nika

cia

s;

ecad

eT, Tqv

ens

skol

aSi

gaaf

arTooT `

sazoga

doeb

is”

gage

ba, raT

a am

uka

nask

nel

ma m

oic

vas

ev-

ropu

li

da

msofl

io s

azoga

doeb

a, r

ome

lTan

ac s

xvad

asxv

a sa

xis

Tan

amSr

oml

obi

s ga

nviT

areb

aa

Sesa

Zleb

eli.

4.5.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 29: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

29

5. jgufi b: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi

kompetenciaTa es jgufi ukavSirdeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgomebis danergvas klassa da skolaSi. Sesabamisad, kompetenciaTa es jgufi pasuxobs SekiTxvas: `rogor SeiZleba davnergoT demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebi skolaSi?~ maswavleblebs dasWirdebaT pasuxebis Zieba Semdeg SekiTxvebze:

rogor unda davgegmo aqtivobebi ise, rom moswavleebi aqtiurad CaerTon •swavlis procesSi?

romel maswavleblebTan unda viTanamSromlo, raTa movaxdino demokratiuli •moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis gaerTianeba im sagan-Tan, romelsac me vaswavli?

ra Rirebulebebi axdens zegavlenas saklaso garemoze da rogor unda vi-•muSaoT mTelma klasma erTad?

rogor unda warvmarTo Tavdajerebulad diskusia iseT sakiTxebze, romelTa •irgvlivac ar arsebobs erTiani sazogadoebrivi pozicia?

romelia moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis Sefasebis meqanizmi, •romelic SeiZleba praqtikaSi davnergo?

5.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi

yvela maswavlebeli kargad unda flobdes Semdeg kompetenciebs:

kompetencia 5: midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva. midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva ise, rom moswavlem

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codna, unarebi da midgomebi aiTvisos. aqtiuri swavla da moswavleTa CarTuloba am procesSi gadamwyvetia.

kompetencia 6: swavlebis Tqveneul meTodologiaSi demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebis gaerTianeba.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebisa da praqtikis gaerTianeba sxva saganTan (roca samoqalaqo ganaTleba sxva saganTanaa integri-rebuli an mTeli saswavlo gegmis gamoWoli sagania) ise, rom xeli Seewyos moswavleTa cod-nisa da unarebis ganviTarebas. moswavleTa aqtiuri CarTuloba da monawileoba Sehmatebs maT Tavdajerebas, rom isini pluralistuli sazogadoebis axalgazrda moqalaqeebi arian.

kompetencia 7: pozitiuri saskolo kulturis damkvidrebis mizniT, Sesabamisi wesebis SemuSaveba.

klasSi unda iyos ndoba, gaxsniloba da urTierTpativiscema. klasisa da qcevis mene-jmenti aRiarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, raTa uzrunvelyofil iqnas mizanmimarTuli da efeqturi swavla.

kompetencia 8: moswavleTa diskusiis unaris gaaumjobesebis meTodologia. swavlebis mravalferovani meTodebis gamoyeneba, maT Soris, mTeli klasisaTvis kiTxvebis

dasma, moswavleTa diskusiis unaris gasaumjobeseblad. gansakuTrebiT mniSvnelovania im sakiTx-ebze msjelobis waxaliseba, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi.

kompetencia 9: Sefasebis sxvadasxva meTodis gamoyeneba. moswavleTa TviTSefasebisa da erTmaneTis Sefasebis meTodebis gamoyeneba, raTa aRi-

arebul iqnas moswavleTa miRwevebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis sferoSi.

cxrili 5: jgufi b _ swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi

Page 30: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

30

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

Teoriuli safuZvlebi

SeniSvna: am jgufSi warmodgenili kompetenciebi, gansakuTrebiT me-5 da me-6, mWidrod ukavSirdeba me-4 kompetencias, radgan aqtivobebis dagegmva da mTeli sas-wavlo gegmis gamWoli midgomebis SemuSaveba demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva konteqstis codnas saWiroebs. yvela am miznis miRwevas ki sWirdeba maswavlebelTa TanamSromloba. qvemoT detalurad ganvixilavT TiToeul kompetencias.

dagegmvis kompetenciis ganviTarebas dro, mxardaWera, analizi da TanamSromloba sWirdeba. am TvalsazrisiT, is ukavSirdeba me-4 kompetencias, romelic demokrati-uli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva konteqsts exeba. maswavlebels unda esmodes, Tu romel models iyenebs: disciplinurs, inter-disciplinurs Tu mravalmxriv midgomas.

demokratiuli da aqtiuri moqalaqeobisaTvis saswavlo aqtivobebis dagegmva ar-sebiTi kompetenciaa, radgan is gulisxmobs:

naTlad• gamoxatuli swavlis miznebis formulirebasa da gaziarebas;saswavlo• aqtivobebis prioritetebis, gakveTilis Temebisa da drois gansazRvras; imis• dadgenas, Tu ramdenad aqtualuria Tema moswavlisaTvis; mravalferovani, arsebul garemoSi ganxorcielebadi da, amavdroulad, sakmarisad rTuli aq-tivobebis SerCevas;im• resursebis identifikacias, romelic xels Seuwyobs moswavleTa aqtiur CarTulobas;iseTi• pirobebis Seqmnas, romelic moswavleTa mxridan swavlebisa da swavlis procesTan dakavSirebuli SeniSvnebis gamoxatvas uwyobs xels.

es kompetencia gulisxmobs iseTi saswavlo aqtivobebis SemuSaveba, romlebic ergeba moswavleTa swavlis sxvadasxva stils. moswavleebi Tavad unda qmnidnen mniS-vnelobas da es procesi unda efuZnebodes maT winare codnas demokratiuli moqalaqe-obisa da adamianis uflebaTa sferoSi.1 romeli sagnis swavlebaSic ar unda iyos samo-qalaqo ganaTleba integrirebuli, maswavlebelma unda CarTos moswavleebi swavlis procesis dagegmvaSi: saswavlo programis CamoyalibebaSi, swavlebis meTodebis, sas-wavlo masalebisa da Sefasebis meTodebis SerCevaSi.

Tu swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb mTeli saswavlo gegmis gamWoli erTiani Tema an principia, TiTqmis yvela sagnis maswavle-beli unda iyos am saqmeSi CarTuli. samoqalaqo ganaTlebis araerTi sakiTxi SeiZleba Sevides sxvadasxva sagnis saswavlo gegmaSi, magaliTad, davebi samoqalaqo sazogadoe-baSi, garemosdacviTi mdgradoba da a.S. Tu moswavleebs, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi misaRwevi Sedegebis mixedviT, unda ganvuviTaroT Tavisufali gamoxatvis unarebi, yvela sagnis maswavlebels SeuZlia, Seitanos sakuTari wvlili am saqmeSi. maswavleblebma erTad unda imuSaon mTlian sas-wavlo gegmaze, riTac zedmet fragmentacias aarideben Tavs da moswavleebs erTiani, kargad Camoyalibebuli sistemis mixedviT gaaTviTcnobiereben samoqalaqo ganaTleb-is sakiTxebSi. sagnebis SerCeva, romlebic aqtiurad Seiyvanen moswavleebs samoqalaqo ganaTlebis samyaroSi, skolisa da maswavleblebis prerogativaa.

praqtikuli mosazrebebidan gamomdinare, umjobesia mxolod ramdenime iseTi sa-gnis SerCeva, romelic yvelaze metadaa dakavSirebuli demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebasTan. magaliTad, humanitaruli da social-uri mecnierebebis sagnebi. ra Tqma unda, es imas ar niSnavs, rom sabunebismetyvelo da saxelovnebo sagnebis ugulebelyofa unda moxdes. Tu arsebobs survili, fizikuri aRzrdis dakavSirebac ki SesaZlebelia samoqalaqo ganaTlebasTan.

klasSi saTanado atmosferos SenarCunebaze mimarTuli wesebis SemuSaveba gad-amwyvetia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaT-

1 q. diureri, v. spaik-vrkasi da i. fereira martinsi, demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlis stra-tegiebi, evrosabWo, 2000.

Page 31: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

31

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

vis. demokratiuli institutebi da sazogadoeba sakuTari wevrebisagan gacilebiT mets iTxovs, vidre kanonebisa da wesebis brma morCilebaa. demkratiul sazogadoebas sWirdeba kritikulad da moralurad moazrovne moqalaqeebi, romelTac aqvT samar-Tliani qcevisa da dadgenili wesebis interpretirebis unari, sakuTari cxovrebis konteqstis mixedviT. bil rojersi Tvlis, rom qcevasTan dakavSirebuli meTodebi da wesebi, skolisa da klasis doneze, cxadad unda ukavSirdebodes uflebebs, pasuxismge-blobebsa da samarTlianobis principebs:

disciplinas miudeqiT erToblivi uflebebis, wesebisa da pasuxismgeblobebis kuTxiT. es imas niSnavs, rom disciplinis centrSia ara maswavleblis Zalaufleba da avtoriteti, aramed jgufis wevrTa erToblivi uflebebi... pozitiuri disciplin-isaTvis damaxasiaTebelia maswavleblebis mxridan moswavleebis daxmareba imis gaaz-rebaSi, rom sakuTar saqcielze isini Tavad arian pasuxismgeblebi... maswavlebeli mo-swavleebTan saubrisas yovelTvis usvams xazs moswavleTa Tavisufal arCevans, da ara muqaras maswavleblis mxridan.1

erT-erTi kompetencia ukavSirdeba im sakiTxebze msjelobis waxalisebas, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi. maswavlebeli komfortulad unda grZnobdes Tavs, roca aseT sakiTxebze uwevs diskusiis warmarTva. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaTvis mniSvnelovania, rom mos-wavleebma imsjelon im mwvave sakiTxebze, romlebic maTze da maT Temze axdenen zegav-lenas (magaliTad, danaSauli, usamarTloba, bavSvTa uflebebi, garemos dacva da a.S.). xSirad aseTi Temebis ganxilva saCoTiroa, radgan, rogorc wesi, maTTan dakavSirebiT radikalurad gansxvavebuli mosazrebebi SeiZleba arsebobdes. maswavlebels unda SeeZlos moswavlis darwmuneba imaSi, rom man unda gamoxatos Tavisi mosazreba, Tumca pativi unda sces sawinaaRmdego Sexedulebasac. mniSvnelovania imis gaazrebac, Tu ra dros SeuZlia maswavlebels sakuTari mosazrebis gamoxatva im sakiTxTan dakavSire-biT, razec moswavleebsac gansxvavebuli Sexedulebebi aqvT.

maswavlebelma, aseTi sakiTxebis ganxilvisas, unda gaiTvaliswinos Semdegi:ra• ZiriTadi maxasiaTeblebi da Sedegebi SeiZleba axldes Tan am Temis ganxilvas?ramdenad• darwmunebuli varT im informaciis sizusteSi, romelic gansaxilve-lad gamogvaqvs?adamianTa• romeli jgufebi arian dakavSirebuli am sakiTxTan?ra• interesebi da Rirebulebebi aqvT am jgufebs?vis• mier, rogor da sad unda gadawydes es sakiTxi?kidev• ra damokidebulebebi arsebobs am sakiTxisadmi?rogor• SeiZleba daviyolioT adamianebi, rom imoqmedon an Seicvalon Sexedulebebi?rogor• SeiZleba movaxdinoT zegavlena Sedegebze?

moswavleTa swavlis Sedegebis Sefaseba saWiroebs Sefasebis sxvadasxva meTo-dis gamoyenebas. ganaTlebis specialistebi xSirad msjeloben Sefasebis meTode-bze. am bolo periodSi, davoben Sualeduri da saboloo Sefasebis dadebiT mxaree-bze.2 demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis Sedegebis Sefasebisas, sasagebloa iseTi meTodebis gamoyeneba, romlebSic aqtiurad monawileo-ben moswavleebi, aseTebia, magaliTad TviTSefaseba da urTierTSefaseba. ar arsebobs erTiani wesi Sefasebis sistemasTan dakavSirebiT. erTi ram cxadia, swavlis proces-Tan dakavSirebiT gakeTebuli gonivruli komentarebi yovelTvis sasargebloa, swav-lis Sedegebis gaumjobesebis TvalsazrisiT.

bevr evropul qveyanaSi miiCneven, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis Sedegebis Sefasebisas, Zalian zedmiwevniT gansazRvruli

1 b. rojersi, disciplinis ena: klasis efeqturi menejmentisadmi praqtikuli midgoma, norTqoT haus fubliSers, 1994, gv. 14-15.

2 f. bleqi da sxvani, swavlis Sefaseba: praqtikuli mxare, oufen universiTi fres, niu iorki, 2003.

Page 32: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

32

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

meTodebis gamoyeneba axalgazrdebSi aqtiuri CarTulobis suls klavs. es riski iz-rdeba, Tu saboloo Sefasebisa da `swavlis Sefasebis~ strategiebis aRiareba xdeba. am sakiTxs sxva kuTxiT Tu SevxedavT, Sefaseba dgas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis centrSi. 2003 wels gamoqveynebul naSromSi `swavlis Sefasebas~ ase ganmartaven: `moswavleebis da maswavleblebis mier konkre-tuli mtkicebulebebis gamoyeneba imis gansasazRvrad, Tu swavlis ra etapze arian moswavleebi, saiT midian da romelia swavlis miznebis miRwevis saukeTeso gzebi~.1 es midgoma xazs usvams swavlis miznebisa da warmatebis kriteriumebis gaziarebas iseve, rogorc Sefasebis procesSi moswavleTa CarTulobas.

5.2. kompetencia 5

kompetencia 5: midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva.

midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva ise, rom moswavlem

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codna, unarebi da midgomebi

aiTvisos. aqtiuri swavla da moswavleTa CarTuloba am procesSi gadamwyvetia.

5.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:_ SeuZlia sxvadasxva aqtivobis SerCeva da dagegmva samoqalaqo ganaTlebis sxvadasxva kon-

teqstSi, magaliTad, erTi an ramdenime sagnis, an mTeli saswavlo gegmis gamWoli Temis konteqstSi. maswavlebels unda SeeZlos konkretuli Temis SerCeva, romelic safuZvlad daedeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas. aseTi Tema SeiZleba iyos, magaliTad, gaeros aTaswleulis miznebi an birTvuli energia;

_ aqvs unari, dagegmos gakveTilebis Tanmimdevroba ise, rom uzrunvelyos moswavleTa codnisa da unarebis realuri ganviTareba saSualovadian da grZelvadian perspeqtivaSi. gakveTilTa Tanmimdevroba unda Seesabamebodes sxva disciplinebSi dagegmil saswavlo programas;

_ unda hqondes codna sxvadasxva SemecnebiT stilze da esmodes, rom swavleba unda pa-suxobdes swavlis gansxvavebul moTxovnebs. magaliTad, maswavlebeli unda akeTebdes aq-cents sxvadasxva sensorul midgomaze vizualuri, kinesTeturi, verbaluri da bgeriTi masalis, TanamSromlobiTi swavlebis meTodebis, Temaze orientirebuli komunikaciis, damokidebuli/damoukidebeli swavlebis gamoyenebiT;

_ aqvs informacia moswavleTa winare codnaze da maTi azrovnebis stilze. mas SeuZlia, dagegmos swavlebis strategia moswavleTa winare codnis gaTvaliswinebiT. maswavleb-els SeuZlia, Camoayalibos swavlis miznebi da moamzados gakveTilis gegmebi ise, rom moswavleblebs kargad gaagebinos, Tu ra moeTxovebaT maT, rogor unda imuSaon aqti-urad da erTmaneTTan TanamSromlobiT;

_ unda SeeZlos gakveTilis sxvadasxva komponentis Tanmimdevruli dagegmva: Sesavali; ZiriTadi SekiTxvebi; mTeli klasis, wyvilebSi, jgufuri da individualuri muSaoba; makav-Sireblebi; saWiro resursebi; aqtivobis mravalferovneba (magaliTad, verbaluri, vizua-luri, moZraobaze orientirebuli, gamoZieba, TanamSromlobiTi strategiebi, informaci-uli teqnologiebis gamoyeneba, problemebis gadaWraze orientirebuli da a.S.);

_ gaazrebuli unda hqondes axalgazrdebisaTvis aqtualuri sakiTxebi. maswavlebels SeuZlia, moswavleebTan erTad SeimuSaos sxvadasxva proeqti, magaliTad, garemos dacvaze orientirebuli proeqtebi (parkis dasufTaveba an sagzao moZraobis usafrTx-oebis kampania);

_ SeuZlia iseTi aqtivobebis danergva, romlebic, samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebTan dakavSirebiT, moswavleebis individualur damokidebulebebs warmoaCens da ganavi-Tarebs, magaliTad, moswavlis dRiuris warmoeba;

_ esmis, rom dagegmva yovelTvis saWiroa, Tumca gegma unda iyos moqnili. swavlebis meTode-bis, aqtivobebisa da strategiebis Secvla sasargebloa, Tu es eyrdnoba gamocdilebis analizs da mimarTulia moswavleTa saganmanaTleblo saWiroebebis dakmayofilebaze.

1 f. bleqi da sxvani, swavlis Sefaseba: praqtikuli mxare, oufen universiTi fres, niu iorki, 2003.

Page 33: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

33

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

5: m

idgo

mebi

s, m

eTo

deb

isa

da

swav

leb

is S

esaZ

leb

lo

bebi

s d

ageg

mva

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)gr

ZnobT

, rom

dax

mareb

a gW

irdeb

aT

sasw

avl

o

aqtiv

obe

bis

dag

egmv

is ku

Txi

T.

det

aluri

gegm

a ge

saWi

roeb

aT dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

yve

la

im

ZiriT

ad c

neba

sTan

, Tem

asTan

, una

rTan

, Rir

ebul

ebas

Tan

da

dam

ok-

ideb

ul

ebas

Tan

dak

avSi

reb

iT,

ris

i ga

erTia

neba

c

Sesa

Zleb

elia

ga

kveT

ilze.

as

eTi

dag

egma

reb

isaT

vis

did

i droa

saWi

ro.

gsurT

gqond

eT m

eti

informa

cia

swa

vleb

is e

feq

turi

meTodeb

isa

da

sa-

zoga

doeb

riv

cxo

vreb

aSi

mosw

avl

eTa

aqtiu

ri

CarTvi

s sa

Sual

ebe-

bis

Sesa

xeb.

gau

rkv

evl

oba

Si x

arT d

a Tqv

eni

pedag

ogi

uri

praq

tik

is

Secvl

aze

fiq

robT

. Tqv

en d

arwm

une

bul

i ar

xar

T, rogo

ri

rea

gire-

ba e

qneb

aT m

osw

avl

eebs

axa

l a

qtiv

obe

bze.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaes

aubr

eT T

qven

ze

gamo

cdil

mas

wavl

ebl

ebs;

•dae

swar

iT g

amocdil

i ma

swav

leb

leb

is g

akve

Til

ebs

da

gaec

aniT

im

aqtiv

obe

bs,

rom-

•l

ebsa

c i

sini

iye

nebe

n; g

aecan

iT d

ageg

mvis

maT

eul

meT

odeb

s (m

izne

bs,

Tem

ebs,

mid

g-ome

bsa

da

swav

lis

strat

egie

bs);

daf

iqrdiT

ima

ze,

Tu r

amden

ad w

arma

teb

ul

ad m

uSa

obd

a aq

amde

dag

egmv

is i

s me

Todeb

i,

•roml

ebsa

c T

qven

iye

nebd

iT;

gaes

aubr

eT n

akl

ebad

gam

ocdil

mas

wavl

ebl

ebs

da

Seaf

aseT

Tqv

eni

mol

odin

ebi;

•Se

arCi

eT d

ageg

mvis

Tqv

eneu

li

meTodis

erT-e

rTi

aspe

qti, r

ome

lTan

dak

avSi

reb

iTac

dax

-•

mareb

as s

aWir

oeb

T. m

agal

iTad

, mwv

ave po

lit

ikuri an

socia

luri mo

vlen

is S

efas

ebis

una

ri;

am m

ovl

enis

gam

oye

neba

gak

veTil

ze. h

kiTxe

T T

qven

s ko

leg

ebs, T

u r

ogo

r i

rCe

ven

gakv

eTi-

lis

Tem

ebs, r

ogo

r g

egma

ven

gakv

eTil

s, m

osw

avl

eTa

asak

isa

da

doni

s ga

Tva

lis

wine

biT.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

ukv

e dai

wyeT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-ba

Ta

Sesa

xeb

zogi

erTi

elem

entis

sw

avl

eba. ve

r af

aseb

T kl

asSi

ga

moye

nebu

l aq

tiv

obe

bTan

dak

avSi

reb

ul

sw

avl

is Se

deg

ebs.

Tqv

en

dag

egme

T aq

tiv

oba

, ma

gram

aq

tiv

obi

s Ca

tar

ebis

a da

das

rul

ebis

Se

mdeg

mix

vdiT

, rom

Tqv

en s

ituac

iaze

kont

rol

i dak

arge

T d

a did

i si

rTul

eebi

Se

gxvd

aT

deb

ateb

is

koordin

acii

sa

da

mosw

avl

eTa

CarTul

obi

s ku

Txi

T.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Sear

CieT

da

gaaa

nal

izeT

Tqv

eni

sakl

aso s

aqmi

anobi

s er

Ti

aspe

qti. m

agal

iTad

, rogo

r

•ar

Tme

vT Tav

s mo

swav

lee

bTan

da

mosw

avl

eTa

Soris

ko

muni

kacia

s. Tqv

en Se

giZl

iaT,

sTxo

voT ufro ga

mocdil

ko

leg

as,

rom

dae

swros

Tqv

ens

gakv

eTil

s da

Seaf

asos

Tqv

eni

komu

nika

cia

. Se

mdeg

kol

egas

Tan

erTad

und

a im

sjel

oT m

is S

Tab

eWdil

ebeb

ze;

ifiq

reT

im

aze, Tu rogo

r Se

iZl

eba

komu

nika

cii

s ga

mosw

oreb

a, mo

swav

leT

a dem

okr

atiu

li

•mo

nawi

leo

bisa

da ga

kveT

ilis

miz

nebi

s ga

Tva

lis

wine

biT. ga

kveT

ilze

svam

T R

ia S

ekiT

xveb

s? e

x-ma

reb

iT mosw

avl

eebs

axa

li an

abs

traq

tul

i cne

bebi

s ga

azreb

aSi?

dem

okr

atiu

li mo

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

rome

li Rir

ebul

ebeb

i udev

s sa

fuZv

lad

am Tem

as?

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

Tqv

en Tav

daj

ereb

ul

i xa

rT,

roca

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

aTvi

s ar

CevT

Tem

ebs.

Se

rCe

visa

s yu

rad

Reb

as a

maxv

ileb

T T

emeb

is r

elev

anturoba

ze, s

amo-

qal

aqo

komp

eten

cie

bis

ganv

iTar

ebis

Tva

lsa

zris

iT.

komu

nika

cii

s st

rat

egii

s Se

muSa

vebi

sas,

yo

vel

Tvi

s mo

swav

leT

a in

ter

eseb

s iT

-va

lis

wine

bT. ar

giW

irT s

wavl

ebis

meT

odeb

is S

erCe

va d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a sx

vadas

xva

Tem

is sw

avl

ebis

dag

egmv

isas

. ko

leg

ebs

siam

ovn

ebiT

uzia

reb

T s

akuTar

gam

ocdil

ebas

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

aq

tiv

obe

bis

dag

egmv

isas

, ga

aana

liz

eT T

qven

i Rir

ebul

ebeb

i da

Sexe

dul

ebeb

i. r

atom

•Se

arCi

eT e

s Tem

a? r

atom

airCi

eT i

nduqc

iuri

swav

leb

is m

eTodi, d

a ar

a ded

uqc

iuri?

rat

om

SeaC

ereT

arCe

vani

proeq

tul

muSa

oba

ze,

da

ara

mosw

avl

eTa

jgu

fur m

uSa

o-

baze?

rogo

r a

fas

ebT T

qven

i mo

swav

lee

bis

swav

lis

Ses

aZl

ebl

obe

bs?

Tqv

eni

Sexe

dul

ebeb

i Se

afas

eT m

osw

avl

eTa

xedvi

s ga

Tva

lis

wine

biT;

•ga

uzia

reT

mosa

zreb

ebi

kol

egeb

sa d

a mo

swav

leT

a mS

obl

ebs.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

karga

d g

aqvT

gaa

zreb

ul

i, r

om

Tqv

eni, r

ogo

rc m

aswa

vleb

lis

, mo

val

eoba

a, aR

Wurvo

T mo

swav

lee

bi sa

Tan

ado codni

T,

una

reb

iTa

da

Rir

ebul

ebeb

iT, raT

a is

ini

mzad

iyv

nen

sazoga

doeb

riv

cxo

vre-

baSi

mona

wil

eobi

s mi

saReb

ad. ga

cno

bier

ebul

i ga

qvT, rom

Tqv

en m

i-sa

baZi

mag

aliT

i und

a iy

oT m

osw

avl

eebi

saTvi

s. g

esmi

T, rom

sasu

rve

-l

ia, aq

tiv

obe

bi d

ageg

moT i

nter

dis

cip

lin

uri

da

saer

To s

asko

lo

midgo

mebi

s ga

Tva

lis

wine

biT.

karga

d i

ciT

, rao

den

mni

Svne

lova

nia

mosw

avl

eTa

aqtiu

ri

CarTul

oba

saz

oga

doeb

riv

cxo

vreb

aSi

da

ara-

sodes

gav

iwyd

ebaT

mso

fl

io m

oqa

laq

eobi

s pr

incip

ebi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

yo

vel

Tvi

s if

iqreT

ima

ze,

Tu r

ogo

r u

kavS

irdeb

a Tqv

eni, r

ogo

rc m

aswa

vleb

lis

pa-

•su

xism

gebl

oba

im

gegm

ebs,

roml

ebsa

c g

akve

Til

isTvi

s am

zad

ebT;

daa

kvir

diT

, mo

swav

lee

bs m

xol

od u

zia

reb

T T

qven

s ge

gmeb

s Tu m

aTTan

erTad

geg

mavT

•dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sx

vadas

xva

saki

Txs

;yo

vel

Tvi

s ga

iTva

lis

wine

T s

xvad

asxv

a dai

nter

eseb

ul

i mx

aris

a da

mSobl

ebis

mosa

zre-

•be

bi d

a uzrunv

elya

viT `

dem

okr

atiu

li

CarTul

oba

~1.

1 e.

beq

mani

da

b. t

raf

ordi, 2

007,

gv.

28.

5.2.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 34: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

34

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

5.3. kompetencia 6

kompetencia 6: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebis gaerTianeba swavlebis Tqveneul meTodologiaSi.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebisa da praqtikis gaerTianeba sxva saganTan (roca samoqalaqo ganaTleba sxva saganTanaa integrire-buli, an mTeli saswavlo gegmis gamoWoli sagania) ise, rom xeli Seewyos moswavleTa cod-nisa da unarebis ganviTarebas. moswavleTa aqtiuri CarTuloba da monawileoba Sematebs maT Tavdajerebas, rom isini pluralisturi sazogadoebis axalgazrda moqalaqeebi arian.

5.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

esmis, Tu rogori sasargebloa demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa •sakiTxebis gaerTianeba sxva sagnis swavlebaSi. maswavlebels xSirad uwevs demokratiu-li moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sakamaTo Temebis ganxilva geografiis, isto-riisa da sxva socialur mecnierebaTa Tu humanitaruli sagnebis swavlebisas;

esmis, Tu ra gansxvavebaa demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb •swavlebis sxva sagnebTan zedapirul da safuZvlian dakavSirebas Soris;

integrirebuli swavlebisas, SeuZlia, miaRwios rogorc ZiriTadi sagnis, ise samoqalaqo •ganaTlebis swavlis miznebs.

SeniSvna: yvelaze efeqturia ZiriTadi saswavlo gegmisa da samoqalaqo ganaTlebis ramden-ime ZiriTadi makavSireblis identifikacia da maTze yuradRebis gamaxvileba.

demokratiuli moqalaqeobisaTvis

ganaTleba: ZiriTadi arsidemokratiisa da

moqalaqeobis cnebebi; moqalaqeTa samoqalaqo uflebebi da pasuxismge-

blobebi (maT Soris, evrokavSiris adamianis

uflebaTa qartia); adamianis uflebebi,

politikuri wigniereba; mTavrobis roli;

sisxlisa da samoqalaqo samarTali; socialuri da kulturuli mravalfer-ovneba da TviTmyofadoba;

antirasizmi; mdgradi ganviTareba; globaluri urTierTdamokidebuleba; ekonomikuri procesebi adgilobriv, erovnul

da globalur doneebze; mimdinare movlenebi;

monawileobis, solidaro-bisa da socialuri samar-

Tlianobis procesebi.

istoriaistoriulad, rogor vi-Tardeboda samoqalaqo da adamianis uflebebi? Zaladobrivi protesti odesme hpovebs gamarTle-bas? SeadareT monoba warsulSi _ monobas 21 saukuneSi.xelovnebarogor uwyobs xels xe-lovneba sazogadoebrivi cxovrebis xarisxis gaum-jobesebas? ras gvaswavlis xelovneba kulturuli mravalferovnebis da-fasebis kuTxiT? rogor SeiZleba vizualuri xe-lovnebis gamoyeneba sap-rotesto aqciebisa da sxva dasxva kampaniis dros?geografiara aris samarTliani vaWrobis dadebiTi mxaree-bi? meti gzebi gvWirdeba, Tu naklebi? ra unda ga-keTdes evropaSi mdgrado-bis SesanarCuneblad?

mecnierebaadamianis klonireba

unda aikrZalos? unda CavTvaloT, rom gardacv-lili adamiani yovelTvis Tanaxmaa misi organoebis gadanergvaze? dasaSvebi unda iyos genetikurad

modificirebuli marcv-leulis gamoyeneba?

ena/literaturagaaanalizeT rasobrivi crurwmenebi da adami-

anis gadawyvetileba, rom samarTlianad imoqme-

dos. moawyeT diskusia Tanasworobisa da antidis-

kriminaciis cnebebTan dakavSirebiT.

maTematikaratom aris mniSvnelo-

vani siRaribisa da bavSvTa Sromis Sesaxeb statisti-ka? rogor xdeba statis-

tikiT manipulireba?

Page 35: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

35

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

6: d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pr

inc

ipeb

is g

aer

Tia

neba

swa

vleb

is T

qven

eul

me

To

do

lo

giaS

i.

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)ar

ic

iT,

ra

prin

cip

ebzea

sa

uba

ri. mi

gaCn

iaT,

rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

eba-

Ta

Sesa

xeb

swav

leb

is ga

erTia

neba

im

sa

ganT

an,

rome

l-

sac Tqv

en as

wavl

iT,

safrTxe

s uqm

nis

am uka

nask

nel

s.

Tvl

iT,

rom

Tqv

eni, rogo

rc ma

swav

leb

lis

, am

ocan

aa,

aswa

vloT ko

nkret

ul

i sa

gani

dad

geni

li

stan

dar

teb

is

Sesa

bami

sad.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

ecan

iT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

ZiriT

ad p

rin

cip

ebs;

gadax

edeT

Tqv

ens

sasw

avl

o pr

ogr

amas

da

moin

iSne

T is

Tem

ebi, rome

lic

uax

-•

lovd

eba

dem

okr

atiu

l m

oqa

laq

eoba

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebeb

Tan

dak

avSi

reb

ul

Rir

ebul

ebeb

s, c

odna

sa d

a una

reb

s;

Caer

TeT

dis

kusi

ebSi

kol

egeb

Tan

, roml

ebic

Tqv

ens

skol

aSi sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

as

•an

sxv

a so

cia

lur m

ecni

ereb

as a

swav

lia

n. d

afiq

rdiT

ima

ze, T

u r

amden

ad s

asar

ge-

blo i

qneb

oda

mosw

avl

eebi

saTvi

s ka

rga

d d

ageg

mil

i in

teg

rir

ebul

i sw

avl

eba.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

zoga

dad

, ic

nobT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

prin

ci-

pebs

a da

praq

tik

as.

Segi

Zlia

T,

im

sagn

is

progr

ama,

rome

lsa

c Tqv

en as

wavl

iT,

daa

kavS

iroT dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

una

reb

Tan

, codna

sa d

a Rir

ebul

ebeb

Tan

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

dag

egme

T, Tu r

ogo

r m

oax

den

T d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-•

baTa

Sesa

xeb

swav

leb

is p

rin

cip

ebis

gae

rTia

neba

s Tqv

eni

sagn

is s

aswa

vlo p

rogr

a-ma

Si; mo

axdin

eT S

esab

amis

i sf

eroeb

isa

da

saki

Txe

bis

iden

tif

ikac

ia;

Sexv

diT

kol

egeb

s da

gauzia

reT

inf

orma

cia

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a •

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

Tan

dak

avSi

reb

iT; Se

giZl

iaT, reg

ul

arul

i sa

skol

o S

exve

dreb

i dag

egmo

T k

ol

egeb

Tan

gam

ocdil

ebis

gaz

iareb

is m

izni

T;

swav

leb

is p

roces

Si y

ove

lTvi

s daa

kvir

diT

mosw

avl

eTa

rea

qcia

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Tqv

ens

saga

nTan

int

e-gr

acia

sTan

dak

avSi

reb

iT; yo

vel

Tvi

s cxa

dad

gaa

maxv

ileT

yurad

Reb

a sa

moqa

laq

o

gana

Tl

ebis

sak

iTxe

bze.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

skol

is sa

swav

lo ge

gmaS

i cxa

dad

ik

veTeb

a mi

dgo

ma

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

admi

. ma

swav

leb

leb

i Tan

amSr

oml

obe

n da

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

prin

cip

ebsa

da

praq

tik

as e

rTad

ner

-ga

ven.

sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

a sk

ol

is k

ul

turis

naw

ilad

aR

iqme

ba.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

eZie

T S

esaZ

leb

lobe

bi,

rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-•

baTa

Sesa

xeb

swav

leb

is k

las

gareS

e aq

tiv

obe

bis

wre

gaaf

arTooT;

Seis

wavl

eT g

asvl

iTi

Roni

sZie

bebi

s mo

wyobi

sa d

a sx

vadas

xva

adgi

lis

mona

xul

eb-

is Se

saZl

ebl

obe

bi (m

agal

iTad

, mu

zeu

mebi

s, ga

mofen

ebis

, sa

bWos/

parl

amen

tis

, fes

tiv

aleb

is);

moiw

vieT

gar

eSe

pireb

i da

gakv

eTil

s daa

swar

iT;

mosw

avl

eebi

Tqv

ens pa

rtni

oreb

ad aqc

ieT. g

auzia

reT

maT

miz

nebi

da mi

eciT

Ses

aZl

ebl

oba

, •

rom mo

nawi

leo

ba mii

Ron dag

egmv

aSi. mois

mine

T maT

i mo

sazreb

ebi da Se

niSv

nebi

.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

swav

leb

a dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b Tqv

eni pe

dag

ogi

uri sa

qmia

nobi

s ga

nuyo

fel

i na

wil

ia. mo

swav

lee

bs yove

lTvi

s aq

vT S

esaZ

leb

loba

, aq

tiu

ri

mona

wil

eoba

mi

iRon

im sa

zoga

doeb

riv

Roni

sZie

bebS

i, rom-

leb

ic k

las

Si g

anxi

lul

mas

alas

uka

vSir

deb

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

scad

eT s

wavl

isa

da

swav

leb

is s

xvad

asxv

a me

Todis

dan

ergv

a;•

dae

xmar

eT k

ol

egeb

s pr

ofes

iul

gan

viTar

ebaS

i;

gaag

rZe

leT

praq

tik

is g

aumj

obe

seba

ze

muSa

oba

; •

moiZ

ieT p

artni

oreb

i, r

oml

ebic

dag

exma

reb

ian

Tqv

eni

mizne

bis

miRwe

vaSi

. •

5.3.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 36: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

36

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

5.4. kompetencia 7

kompetencia 7: pozitiuri saskolo kulturis damkvidrebis mizniT, Sesabamisi wesebis SemuSaveba.

klasSi unda iyos ndoba, gaxsniloba da urTierTpativiscema. klasisa da qcevis menej-menti aRiarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, raTa uzrunvelyofil iqnas mizanmimarTuli da efeqturi swavla.

5.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

_ miznad aqvs dasaxuli, gazardos moswavleTa swavlis SesaZleblobebi moswavleTa qcevaze maRali moTxovnebis dawesebiT;

_ SeuZlia im Rirebulebebis damkvidreba, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas udevs safuZvlad, magaliTad, WeSmaritebis Zieba da sxvaTa Sexedulebebis dafaseba;

_ SeuZlia dadebiTi urTierTobebis damyareba moswavleebTan. is ismens moswavleTa mosaz-rebebs swavlasTan dakavSirebiT da pativiscemiT epyroba maT. maswavlebeli samarTli-anad eqceva yvela moswavles;

_ aqvs unari, klasSi konkretuli wesebi daamkvidros, jildoebi da sanqciebi daawesos; es yovelive unda ukavSirdebodes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, uflebebsa da pasuxismgeblobebs iseve, rogorc skolis qcevis wesebs. yovelive amis miRweva SesaZlebelia Semdegi saSualebebis gamoyenebiT:

• ramdenimekargadgasagebiwesisCamoyalibeba;

• moswavleTaTviswesebisgadaxedvissaSualebismicema;

• Seqebisadajildossworigamoyeneba,moswavleTawaxalisebismizniT;

• saubrisisewarmarTva,romgaikicxosqceva,daaramoswavle.

_ gacnobierebuli aqvs da iyenebs qcevis menejmentis ZiriTad cnebebs, rogorebicaa: sxva-Ta uflebebi, wesebis saWiroeba, rutinis fasi da pirovnuli pasuxismgeblobis aRebis aucilebloba;

_ SeuZlia, ise warmarTos saubari moswavleebTan, rom maT arasodes igrZnon Tavi damcire-bulad. maswavlebeli yovelTvis moswavleTa waxalisebaze unda fiqrobdes da iyenebdes asakisa da garemoebis Sesaferis pozitiur enobriv saSualebebs;

_ gacnobierebuli aqvs moswavleTa individualuri da jgufuri qcevis marTvis meTodebi;

_ esmis is winaaRmdegobrioba, romelsac moswavle awydeba, roca qcevis `quCur~ normebs upirispirebs `saklaso~ normebs. maswavlebels SeuZlia moswavleebTan saubari am wi-naaRmdegobriobaze;

_ SeuZlia, klasSi demokratiuli garemos SeqmniT, waaxalisos damoukidebeli gadawyve ti-lebebis miReba, magaliTad, klasSi sxvadasxva sakiTxze xmis micemis dros, maswavlebels SeuZlia, Semoitanos TvaldaxuWuli xmis micemis cneba, rac moswavleebs xmis micemis procesSi TanatolTa zegavlenisagan gaaTavisuflebs.

Page 37: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

37

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

7: p

oz

itiu

ri

sask

ol

o k

ul

tu

ris

dam

kvid

reb

is m

izni

T, S

esab

amis

i we

sebi

s Se

muSa

veba

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)ma

swav

leb

leb

i kl

asSi

Tvi

Tdam

kvid

reb

ul

i we

sebi

T x

e-l

mZRva

nel

obe

n, ma

Sina

c ki

, roca

mosw

avl

eebi

am

we

sebi

T

aSka

ra

ukm

ayofil

ebas

gam

oxa

tav

en. TiT

qmis

ar a

rse

bobs

am

wese

bis

mosw

avl

eebT

an g

anxi

lvi

s Se

saZl

ebl

oba

. mT

eli yu

ra-

dReb

a ga

dat

anil

ia p

asuxi

smge

blobe

bze, x

ol

o u

fl

ebeb

i ig

-no

rir

ebul

ia. we

sebs

yve

la

und

a dae

morCi

los, m

rav

alfer

-ovn

eba da mo

swav

leT

a sx

vadas

xva sa

Wiroeb

ebis

gaT

val

iswi

ne-

ba k

i me

orex

aris

xova

nia. u

rTie

rTSe

Tan

xmeb

ul

i we

sebi

s ar

a-rse

boba

xel

s uSl

is R

ia a

tmo

sfer

os

dam

kvid

reb

as k

las

Si.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

ecan

iT i

m faq

toreb

s, r

oml

ebic

sko

las

a da

klas

Si a

ras

asurve

li

qcev

is g

amoaS

karav

ebas

uwy

obs

xel

s;iz

rune

T i

maze,

rom

Catar

des

tren

inge

bi s

kol

is s

azoga

doeb

aSi, q

cev

asTan

dak

avSi

reb

ul

i •

cno

bier

ebis

ama

Rl

ebis

miz

niT;

dai

wyeT

pozit

iuri

indiv

idual

uri

urTie

rTobe

bis

dam

yareb

a mo

swav

lee

bTan

, pa

tiv

iscem

iT

mousm

ineT

maT

mosa

zreb

ebs

swav

las

Tan

dak

avSi

reb

iT;

daa

wese

T w

amax

alis

ebl

ebi. k

las

i und

a ag

rove

bdes

qul

ebs

pozit

iuri

qcev

is a

Rsa

niSn

avad

; •

roca

klas

i ga

rkv

eul

qul

aTa

rao

den

oba

s daa

grove

bs, dag

egme

T y

vel

asaT

vis

saxa

lis

o a

q-tiv

oba

.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

masw

avl

ebl

ebi

awes

eben

da

amkv

idreb

en k

las

Si q

cev

is

wese

bs.

aris

mo

swav

lee

bTan

ko

nsul

tac

iebi

s ga

marTvi

s Se

mTxv

eveb

i, m

agram

mosw

avl

eebi

am

kuTxi

T a

r a

ria

n sa

k-ma

ris

ad a

qtiu

reb

i. S

esaZ

loa

imit

om,

rom

kons

ul

tac

iis

proces

i ma

T g

ul

wrfel

i ar

eCv

eneb

aT,

anu a

r f

iqrobe

n,

rom

masw

avl

ebel

i ma

rTl

a dai

nter

eseb

ul

ia m

aTi

mosa

z-

reb

is mo

smen

iT.

sakl

aso dis

kusi

is dros

sawi

naar

mdeg

o

mosa

zreb

ebis

gaz

iareb

a ar

xdeb

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Ca

rTeT

mosw

avl

eebi

sas

kol

o d

a sa

klas

o w

eseb

is S

emuSa

veba

Si. mo

iTxo

veT m

osw

avl

eebi

saga

n •

maTi

mosa

zreb

ebi

imis

Tao

baze,

Tu rogo

r und

a mi

aqcio

T sa

Tan

ado yu

rad

Reb

a sa

klas

o

mrav

alfer

ovn

ebas

(ma

gal

iTad

, sw

avl

is s

til

is s

xvad

asxv

aoba

, go

gone

bisa

da

biWe

bis

sasw

av-

lo s

aWir

oeb

ebis

sxv

adas

xvao

ba) da

sakl

aso s

aWir

oeb

ebs

(mag

aliT

ad, en

is f

lobi

s done

ebi,

saga

nman

aTl

ebl

o s

aWir

oeb

ebi

an s

irTul

eebi

);`w

eseb

isa

da

sasj

elis

zome

bis

nacvl

ad”, i

saubr

eT i

seT c

nebe

bze,

rogo

reb

icaa

: `p

asuxi

smge

-•

blobe

bi”, `

ufl

ebeb

i”, `s

aerTo s

aWir

oeb

a”, `u

rTie

rTpa

tiv

iscem

a”, `S

emwy

nareb

loba

”;roca

sanq

cie

bis

gamo

yene

ba g

iwev

T, iy

aviT

Tan

mimd

evrul

i, c

xadi

da

zomi

eri. g

aakr

itik

eT

saqc

iel

i, d

a ar

a pi

rovn

eba, r

ome

lma

c e

s sa

qcie

li

Caid

ina. y

ove

lTvi

s xa

zi

gausv

iT s

aerTo

pasu

xism

gebl

oba

s sa

skol

o a

tmo

sfer

os

Camo

yal

ibeb

aze.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

sask

ol

o d

a sa

klas

o w

eseb

is n

awil

i Tan

xmdeb

a mo

swav

-l

eTa

warmo

madge

nlobi

T o

rga

nosT

an. ma

swav

leb

leb

i po

z-

itiu

r l

eqsi

kas

iyen

eben

da

mosw

avl

eebs

ex

mareb

ian

imis

ga

azreb

aSi, r

om

saku

Tar

saq

cie

lze

maT T

avad

eki

sreb

aT

pasu

xism

gebl

oba

. ma

swav

leb

leb

i yo

vel

Tvi

s usv

amen

xa

zs

mosw

avl

eTa

Tav

isufal

arCe

vans

, da

ara

saku

Tar

i mx

rid

an

muqa

ras

. yo

vel

Tvi

s ar

is d

isku

siis

a da

erTma

neTis

mos-

meni

s sa

Sual

eba.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mo

swav

lee

bi a

qtiu

rad

Car

TeT

wes

ebis

Sem

uSa

vebi

sa d

a dam

kvid

reb

is p

roces

Si. pa

tiv

i ec

iT

da

esau

breT

sa

skol

o sa

bWos

da

masT

an dak

avSi

reb

ul

sa

klas

o an

sx

va tip

is sa

bWoeb

s.

gamo

cdil

eba

aCve

nebs

, rom

mosw

avl

eebi

Tan

xmdeb

ian

advi

lad

Ses

asrul

ebel

wes

ebze,

rad

gan

atmo

sfer

o k

las

Si m

aTTvi

sac m

niSv

nel

ova

nia;

mozrdil

mosw

avl

eebs

konk

ret

ul

i funq

cie

bi d

aaki

sreT

da

daa

fiq

sireT

pas

uxi

smge

blobi

s •

garkv

eul

i xa

ris

xi. dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pr

incip

ebis

dan

ergv

isas

, ef

eqturia

sxv

adas

xva

asak

is m

osw

avl

eTa

daw

yvil

eba;

aqtiu

rad

mousm

ineT

mosw

avl

eTa

mosa

zreb

ebs

skol

aSi

Cagv

ris

a da

vand

aliz

mis

saki

Txe

bTan

dak

av-

•Si

reb

iT. ma

TTan

erTad

dag

egme

T R

oni

sZie

bebi

, roml

ebic

sko

las

usa

frTxo

daw

eseb

ul

ebad

aqc

evs.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

sask

ol

o d

a sa

klas

o w

eseb

i Se

muSa

vebu

lia

sas

kol

o d

a mo

swav

leT

a sa

bWoeb

Tan

kons

ul

tac

iiT. yv

ela

xmas

vusm

enT.

mosw

avl

eebs

, rogo

rc p

asuxi

smge

blobi

s mq

one

moqa

laq

eebs

, sa

kuTar

i wv

lil

i Se

aqvT

sak

las

o q

cev

is w

eseb

is d

aner

gvaS

i.

inter

kul

turul

i ga

rem

o s

ufev

s da

arav

is e

pyrobi

an `is

ini

da

Cven

” ko

nteq

stSi

. sa

klas

o o

Tax

i ar

is m

izan

mima

rTul

i da

cocxa

li

sasw

avl

o p

roces

is w

arma

rTvi

s ad

gil

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

qm

niT S

esaZ

leb

lobe

bs, rom

mosw

avl

eebs

a da

masw

avl

ebl

ebs

sask

ol

o w

eseb

is g

adax

edvi

s sa

-•

Sual

eba

yove

lTvi

s hq

ond

eT;

xel

s uwy

obT

mosw

avl

eebs

, rom aq

tiu

rad

gam

oiy

enon sa

kuTar

i Tav

isufl

ebeb

i da Ca

moay

alib

on

atmo

sfer

o, rome

lSi

c m

eti

pasu

xism

gebl

oba

met

Tav

isufl

ebas

niS

navs

; Tqv

eni

gakv

eTil

i yo

vel

Tvi

s Ria

a ga

reS

e dam

kvir

vebl

ebis

aTvi

s, v

isac

und

a, r

om

gaec

nos

Tqv

ens

gamo

cdil

ebas

;ag

rZe

leb

T k

ol

egeb

Tan

muSa

oba

s, T

qven

i pr

ofes

iul

i una

reb

is g

anvi

Tar

ebis

miz

niT.

5.4.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 38: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

38

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

5.5. kompetencia 8

kompetencia 8: moswavleTa diskusiis unaris gaumjobesebis meTodologia. swavlebisa mravalferovani meTodebis gamoyeneba, maT Soris, mTeli klasisaTvis kiTxvebis

dasma, moswavleTa diskusiis unaris gasaumjobeseblad. gansakuTrebiT mniSvnelovania im sakiTx-ebze msjelobis waxaliseba, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi.

5.5.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs: _ unda esmodes, Tu ra codna da unarebia saWiro samoqalaqo ganaTlebis Sesaxeb diskus-

iebis warmoebisas, magaliTad:• socialuridasakomunikaciounarebi,rogorebicaaargumentisCamoyalibeba,ideebis

cxadad warmodgena, poziciis dacva, efeqturi araverbaluri komunikaciis gamoyeneba;• saTanadoleqsikisadasamoqalaqoganaTlebiscnebebisgamoyeneba(rogorebicaa:`mo-

qalaqe~, `saerTo saWiroeba~ da a.S.), stereotipuli metyvelebis ugulebelyofa;• diskusiissxvadasxvaformisidentifikacia,magaliTad,axsna-ganmartebiTidakon-

fliqturi; • debatebis warmoebisteqnika, magaliTad, sxvebisdayoliebisunari; kompromisis an

konsensusis miRwevis unari; ritorikis gamoyenebis unari; • imiuridiulisazRvrebiscodna,racmoswavleTagamoxatvisTavisuflebasukavSirdeba,

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis konteqstSi;• imstrategiebiscodna,romlebicmoswavleebsdiskusiisunarisganviTarebaSidaexmareba.

_ unda esmodes, rom moswavleebs sWirdebaT diskusiis warmoebis strategiebis aTviseba. sasurvelia, diskusia iyos:• moswavleTaTvisrelevanturi;diskusiaundaukavSirdebodesmoswavleTaTvissain-

tereso Temas;• saxaliso; maswavlebelmaundagamoiyenos is saSualebebi,romlebicdiskusias sax-

aliso gamocdilebad aqcevs, magaliTad, ambebi, videoklipebi, fotoebi, xelovnebis nimuSebi da a.S.

• naTladCamoyalibebulimizniT;maswavlebelmadaswyisSiveundagaacnosmoswavleebsdiskusiis Temebi da SekiTxvebi. moswavleebs unda hqondeT saSualeba, rom Tavadac moifiqron sadiskusio SekiTxvebi, magaliTad, maswavlebels SeuZlia, sTxovos moswav-leebs, Camoweron maTTvis saintereso SekiTxvebi. Semdeg, SemTxveviTobis principiT, SeiZleba SeirCes is SekiTxva, romelzec klasSi diskusia gaimarTeba;

• diversificirebuli jgufuri muSaobisa da TanamSromlobiTi swavlebis meTode-bis gamoyenebiT mowyobili; maswavlebels SeuZlia, moswavleebi amuSaos jgufebSi, wyvilebad; dasvas isini wred, nalis formis jgufad da a.S.

• erTmaneTismosmenazedamyarebuli;mosmenisadarigrigobiTsaubriswesebismudmiviganmeoreba daexmareba moswavleebs diskusiis ukeT warmarTvaSi;

• moswavleebis aqtiuri monawileobiT warmarTuli; maswalebeli unda ecados, romTavad Zalian bevri ar ilaparakos da amiT meti dro dautovos moswavleebs.

_ SeuZlia sxvadasxva midgomis gamoyeneba sakamaTo sakiTxebze diskusiis warmarTvis miz-niT. aseTi Temebis ganxilvisas, mniSvnelovania, moswavleTa asakis gaTvaliswineba. yvela midgomas SeiZleba hqondes uaryofiTi mxarec. midgomebis gonivruli kombinireba mini-mumamde daiyvans mikerZoebuli swavlebis SesaZleblobebs. am TvalsazrisiT, sayura-dReboa sami ZiriTadi midgoma: • neitraluri_piradiazrebisgamoxatvisagansruliTavSekaveba;• balansirebuli_sxvadasxvaazrisgamoxatva,maTSorisimazris,romelsacmaswavle-

beli piradad ar iziarebs;• mikerZoebuli_maswavleblisazrebisgamoxatva.

_ SeuZlia, yovelTvis akontrolos, rom ar iyos swavlebis procesSi mikerZoebuli, magal-iTad, maswavlebeli yovelTvis acnobs moswavleebs sadiskusio TemasTan dakavSirebul sxvadasxva midgomas; ar saubrobs mosazrebebze, rogorc faqtebze; ar warmoadgens saku-Tar Tavs, rogorc WeSmaritebis erTaderT wyaros.

_ SeuZlia, SekiTxvebis dasmis teqnikis gamoyenebiT, xeli Seuwyos maRali xarisxis samo-qalaqo ganaTlebas. SekiTxvebis magaliTebia: TvliT, rom aseTi qmedeba samarTliania? aqvs X-s amis ufleba? vin unda iRebdes monawileobas am sakiTxis ganxilvaSi? am sakiTxs kanoni unda aregulirebdes? saidan modis es ufleba? ratom fiqrobT ase? ra iqneboda yvelasaTvis sasargeblo gamosavali? raze Tanxmdeba yvela?

Page 39: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

39

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

8: m

osw

avl

eTa

dis

kusi

is u

nar

is g

aumj

obe

sebi

s me

To

do

lo

gia

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

en g

akl

iaT s

akuTar

i Tav

is r

wmen

a, r

oca

giwe

vT s

akam

aTo

saki

Txe

bis

ganx

ilva

. Se

saba

misa

d, sa

kama

To s

akiT

xebs

yove

lTvi

s Tav

s ar

ideb

T.

zogj

er g

eCve

neba

T,

rom

aris

Tem

ebi, r

oml

ebic

im

den

ad m

wvav

ea, rom

maTi

ganx

ilva

Seu

Zleb

elia

. ga

Sine

bT k

la-

sis

marTvi

s sa

dav

eebi

s dak

argv

is S

esaZ

leb

loba

im

SemT

xvev

aSi,

Tu mo

swav

lee

bi mt

kiced

dai

cav

en sa

wina

aRmd

ego mo

sazreb

ebs.

as

eve,

fiq

robT

im

rea

qcia

ze,

rome

lic

Sei

Zleb

a mS

obl

ebs

hqon-

deT

ama

Tu i

m sa

kama

To s

akiT

xis

klas

Si g

anxi

lvi

s Se

mTxv

evaS

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaif

arTove

T Tva

lsa

wier

i ufro ga

mocdil

ma

swav

leb

leb

ze

dak

virve

biT,

roca

isin

i •

uZR

vebi

an s

akam

aTo s

akiT

xis

ganx

ilva

s;zem

oT mo

yvan

ili

struqt

uris

ga

Tva

lis

wine

biT,

Caat

areT

er

Ti

gakv

eTil

i Tqv

enTvi

s •

komf

ortul

Tem

aze;

Seaf

aseT

gak

veTil

is e

feq

turoba

;•

gaec

aniT

sak

amaT

o s

akiT

xis

mike

rZo

ebis

gar

eSe

swav

leb

is s

am m

idgo

mas;

gaec

aniT

aq

moyv

anil

teq

steb

s, r

aTa

gaia

zroT, rat

oma

a mn

iSvn

elova

ni s

akam

aTo s

akiT

x-•

ebze

dis

kusi

is w

armo

eba.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

dai

wyeT

sa

kama

To

saki

Txe

bze

dis

kusi

is

CarTva

sa

swav

-l

o g

egma

Si.

gesm

iT,

rom

swav

leb

is p

roces

Si m

iker

Zoeb

as T

avi

und

a aa

rid

oT. rCe

ba T

emeb

i, r

ome

lTa

klas

Si g

anxi

lva

sac T

avs

arid

ebT.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ifiq

reT

mosw

avl

eTa

dis

kusi

is u

naris

gan

viTar

ebaz

e;•

Caat

areT

eqs

perim

enteb

i zem

oT g

anxi

lul

i ram

den

ime

meTodis

gam

oye

nebi

T;

ecad

eT,

Tqv

ens

sasw

avl

o g

egma

Si C

arToT s

akam

aTo T

emeb

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is s

f-

erodan

; ma

Ral

i xa

ris

xis

masa

lis

gam

oye

nebi

T, ga

iareT

spe

cia

luri

momz

adeb

a am

sfer

oSi

.•

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

karga

d x

arT m

omz

adeb

ul

i sa

kama

To T

emeb

is k

las

Si g

ansa

x-il

vel

ad.

Tqv

en ga

cno

bier

ebul

ad ne

rga

vT st

rat

egie

bs,

rom-

leb

ic m

osw

avl

eebs

dis

kusi

is u

naris

gan

viTar

ebaS

i dae

xmar

eba.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

moiy

eneT

sak

amaT

o s

akiT

xebz

e mo

swav

leT

a dis

kusi

is w

arma

rTvi

s sx

vadas

xva

xerxi

;•

Seec

adeT

, mT

elma

ped

agogi

urma

kol

eqtiv

ma g

aiar

os

momz

adeb

a Tan

amSr

oml

obi

Ti

swav

-•

leb

isa

da

jgu

fis

din

amik

is m

eTodeb

Si;

Seec

adeT

, gan

iviT

aroT kiT

xveb

is d

asmi

s una

ri. g

aecan

iT sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

is sfer

oSi

aprobi

reb

ul

i Se

kiTxv

ebis

rep

ertuar

s, r

oml

ebic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-mi

anis

ufl

ebaT

a cne

bebi

s uke

T g

aazreb

aSi

dae

xmar

eba

mosw

avl

eebs

;if

iqreT

ima

ze,

Tu r

ogo

r S

eiZl

eba

rea

gireb

a, s

akam

aTo T

emeb

Tan

dak

avSi

reb

iT,

mou-

lodne

lad

wam

oWr

il s

akiT

xebz

e; u

pasu

xeT S

ekiT

xvas

sxv

a Se

kiTxv

iT d

a ec

adeT

, wa

axal

-is

oT m

osw

avl

eebi

, rom

Tav

ad m

oif

iqron

sadis

kusi

o S

ekiT

xveb

i.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

saka

maTo sa

kiTxe

bi,

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

ada-

mian

is u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

as,

umn

iSvn

elova

nesi

a. T

qven

cdil

obT

, aq

tiu

rad

Ca

rToT mo

swav

lee

bi sa

kama

To sa

kiTxe

bis

ganx

ilvi

s pr

oces

Si.

gesm

iT Se

kiTxv

ebis

sw

orad

das

mis

mniS

-vn

eloba

da me

Todeb

i, r

oml

ebic

, Se

kiTxv

ebis

das

mis

saSu

aleb

iT,

samo

qal

aqo a

zrovn

ebis

gan

viTar

ebas

uwy

obs

xel

s.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Caat

areT

mas

wavl

ebel

Ta

tren

inge

bi s

kol

is S

igni

T; ga

uzia

reT

kol

egeb

s ga

mocdil

eba

sxva

das

xva

saxi

s Se

kreb

is d

ros;

miusa

dag

eT s

wavl

ebis

meT

odeb

i sa

swav

lo g

egmi

s im

axa

l s

fer

oeb

s, r

oml

ebsa

c T

qven

s •

skol

aSi

aviT

areb

en (ma

gal

iTad

, ko

nfl

iqtis

gad

aWris

Tem

a);

moax

din

eT i

m sa

kiTxe

bis

iden

tif

ikac

ia, roml

ebic

yve

laz

e me

tad

aRel

vebT

Tqv

ens

sko-

laS

i, m

agal

iTad

, ras

izmi

, mo

swav

leT

a Ca

gvra, S

eurac

xyofa, m

obi

luri

teq

nol

ogi

ebis

eT

ikuri

gamo

yene

ba;

moiZ

ieT p

artni

oreb

i, r

oml

ebic

miz

nis

miRwe

vaSi

dag

exma

reb

ian.

4.2.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 40: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

40

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

5.6. kompetencia 9

kompetencia 9: Sefasebis sxvadasxva meTodis gamoyeneba. moswavleTa TviTSefasebisa da erTmaneTis Sefasebis meTodebis gamoyeneba, raTa aRi-

arebul iqnas moswavleTa miRwevebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi.

5.6.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

_ esmis, rom samoqalaqo ganaTlebaSi Sefasebis procesi gulisxmobs maTi codnisa da un-arebis Sefasebas moswavleebTan erTad;

_ gaazrebuli aqvs, rom Sefasebisas gamoyenebul unda iqnas sxvadasxva strategia, raTa Sefasdes sxvadasxva tipis codna, unarebi, Rirebulebebi da CarTuloba. SedarebiT nak-lebi gamocdilebis mqone maswavlebels SeuZlia, gamoiyenos Semdegi informacia:

faqtobrivi da cnebebTan dakavSirebuli codnis Sefasebis variantebi:

• ramdenimepasuxismqoneSekiTxvebi;

• sityvaTadakavSirebaganmartebebTan;

• teqstSiZiriTadiideebis/informaciisidentifikacia;

• sakamaTosakiTxismimarT,romelimepoziciisgamamyarebeliargumentebisCamowera;

• statistikuriinformaciisanalizi;

• axalikanonisSemotanasTandakavSirebuliproblemebisganxilva.

Ziebisa da komunikaciis procesis Sefasebis variantebi:

• sakomunikaciounarebisdemonstrirebawerilobiTdavalebaSi;

• prezentaciismomzadeba,romelicsazogadoebaSicvlilebisdamkvidrebasexeba;

• stendisgakeTebaanSexvedrismowyoba,romelicskolaSi,garkveulsakiTxTandakav-SirebiT, cnobierebis donis amaRlebas exeba;

• sakiTxiskvleva(individualuradanmcirezomisjgufSi)sxvadasxvawyarosgamoyen-ebiT. zepiri an werilobiTi prezentaciis gakeTeba;

• werilismomzadebasazogadoebisaTviscnobiliadamianissaxelze(magaliTad,parla-mentis wevri, policiis maRalCinosani, gazeTis redaqtori da a.S.), konkretul saka-maTo sakiTxTan dakavSirebiT, maTi dayoliebis mizniT.

CarTulobisa da pasuxismgeblobis grZnobis Sefasebis variantebi:

• jgufurmuSaobaSiwarmatebuliwvlilisSetana;imisdemonstrireba,rommoswavlesSeuZlia jgufSi sxvadasxva rolis Sesruleba da jgufis efeqturi muSaobis xelSew-yoba; moswavlis mier misi jgufuri muSaobis Sefasebis unari;

• socialuriqmedebissaWiroebisidentifikaciadaimstrategiebisSemuSaveba,romel-ic cvlilebebs Cauyris safuZvels;

• moswavlismierimisdemonstrireba,romesmis,TurogorSeiZlebasazogadoebriv,ankonkretuli moxelis azrze zegavlenis moxdena;

• codnaimisa,TurogorundadausvaSekiTxvebimowveuleqsperts,sakamaTosakiTx-ebTan dakavSirebiT (magaliTad, garemosdacviTi mdgradobis Temaze);

• moswavleTa waxaliseba im kuTxiT, rom maT ganuviTardeT davalebis warmatebiTSesrulebis sakuTari kriteriumebi (magaliTad, aseTi SekiTxva SeiZleba gamoiyenos maswavlebelma: `rogor mixvdebiT, rom Tqven am mizans miaRwieT?~).

_ SeuZlia, miusadagos sxva sagnis swvlebisas gamoyenebuli Sefasebis meTodebi swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb.

Page 41: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

41

jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

9: S

efas

ebis

sxv

adas

xva

meT

od

is g

amo

yene

ba

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

en iS

viaT

ad af

aseb

T mo

swav

leT

a mu

Saoba

s sa

mo-

qal

aqo g

anaT

leb

is k

uTxi

T. ga

momd

inar

e iq

idan

, rom

swav

-l

ebas

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b Tqv

ens

skol

aSi ga

nsak

uTreb

ul

i yu

rad

Reb

a ar

eqc

e-va

, ar g

aqvT

Ses

aZl

ebl

obe

bi d

a ve

r g

rZn

obT

aucil

ebl

oba

s,

rom

Seaf

asoT m

osw

avl

eTa

miRwe

vebi

sam

oqa

laq

o g

anaT

le-

baSi

. dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

is m

izne

bi a

r a

ris

naT

lad

Cam

oya

lib

ebul

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Camo

ayal

ibeT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

is m

izne

bi,

das

axeT

konk

ret

ul

i am

ocan

ebi, g

akve

Til

ebis

mix

edvi

T;

mosw

avl

eebs

gak

veTil

is d

asaw

yisS

ive

gaac

aniT

xol

me d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-•

mian

is u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

is i

s am

ocan

a, r

ome

lic

am

gakv

eTil

ze

und

a iq

nas

miRwe

ul

i;

dae

xmar

eT m

osw

avl

eebs

, ga

iazron

amocan

is S

esrul

ebis

Sef

aseb

is k

rit

eriu

mebi

; TiT

oeu

li

aqtiv

obi

s Se

mdeg

mi

eciT

mo

swav

lee

bs sa

Sual

eba, im

sjel

on

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

komp

one

ntze.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

samo

qal

aqo

gana

Tl

ebis

sf

eroSi

codni

s Se

fas

eba,

ZiriT

adad

, tes

tir

ebis

saS

ual

ebiT

xdeb

a. z

ogj

er g

akve

Ti-

li

dag

egmi

lia

ise

, rom

yurad

Reb

a aS

karad

aa g

amax

vil

e-bu

li

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

e-ba

Ta

swav

leb

aze.

ar a

rse

bobs

mosw

avl

eTa

progr

esis

a da

CarTul

obi

s Se

fas

ebis

meq

aniz

mi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gamo

iyen

eT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

kuTxi

T

mosw

avl

eTa

Sefas

ebis

sxv

adas

xva

meTodi, r

ogo

ric

aa: we

ril

obi

Ti, s

ten

deb

i, p

rez

entac

iebi

, Tan

amSr

oml

obi

Ti

proeq

teb

i, s

ityv

iT g

amosv

leb

i da

a.S.

dae

xmar

eT m

osw

avl

eebs

, Tav

i mo

uya

ron

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a •

Sesa

xeb

swav

leb

is s

fer

oSi

Seq

mnil

sak

uTar

nam

uSe

vreb

s, s

aqaR

aldee

bSi

an p

ortfol

ioSi

; na

-mu

Sevr

is T

avmo

yra

mosw

avl

es m

iRwe

vebi

s Se

fas

ebaS

i dae

xmar

eba;

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

yove

li

etap

is d

asrul

ebis

Semd

eg, mo

swav

lee

bi e

rTma

neTis

Sef

aseb

isa

da

Tvi

TSe

fas

ebis

aken

waa

xal

iseT

;dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

rome

l a

speq

teb

Si m

i-•

aRwi

es m

osw

avl

eebm

a wa

rma

teb

as, ma

Ti

Tvi

TSe

fas

ebis

mix

edvi

T?

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

mTel

sko

laS

i ar

sebo

bs d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

Sef

aseb

is e

rTia

ni m

idg-

oma

. Tqv

en d

aiwy

eT S

efas

ebis

axa

l m

idgo

mebz

e mu

Saoba

c,

maT So

ris

, mo

swav

leT

a Tvi

TSe

fas

ebas

a da

urTie

rTSe

-fas

ebis

me

Todeb

ze.

mo

swav

lee

bi

iReb

en

masw

avl

ebl

is

Seni

Svne

bsa

da

kome

ntar

ebs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a sf

eroSi

momz

adeb

ul

proeq

teb

ze

da

dav

aleb

ebze.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ga

moiy

eneT

mosw

avl

eTa

Tvi

TSe

fas

ebis

a da

urTie

rTSe

fas

ebis

sxv

adas

xva

meTodi;

dai

viwy

eT t

rad

iciu

li

Sefas

ebis

meT

odeb

i da

dai

wyeT

ufro `

keTil

ganw

yobi

li”

meT

odeb

is

gamo

yene

ba (

rogo

reb

icaa

, sa

kuTar

Tav

Si r

wmen

is `

sagz

ao n

iSne

bi”; m

omR

imar

i/mo

RuSu

li

sax-

eebi

; `o

ri

varsk

vlav

i da

erTi

survi

li”

, rac

gul

isxm

obs

ori

miRwe

vis

aRia

reb

as d

a er

Ti

sust

i mx

aris

krit

ikas

moma

val

i wa

rma

teb

is i

mediT

da

a.S.

);wa

axal

iseT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

el

emen

teb

is u

rT-

ierTga

dak

veTa

sxva

das

xva

saga

nSi. e

saubr

eT k

ol

egeb

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

is S

efas

ebaz

e;sc

adeT

Tan

amSr

oml

oba

sas

kol

o m

asSt

abiT

. •

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

gakv

eTil

ebis

geg

mebS

i ka

rga

daa

gan

sazRvr

ul

i dem

ok-

rat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

lis

Sed

egeb

i. m

osw

avl

eTa

Sefas

ebis

meT

odol

ogi

a mT

eli

sasw

avl

o p

roces

is S

efas

ebis

a da

mosw

avl

eTa

warma

teb

ebis

aR

iareb

is s

aSual

ebas

iZl

eva. x

deb

a mo

swav

leT

a codni

s, u

n-ar

ebis

a da

CarTul

obi

s Su

aled

uri

Sefas

eba, r

ac S

emdgo

mi

swav

leb

is u

keT d

ageg

mvis

as d

agex

mareb

aT.

karga

d g

esmi

T,

rom

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sf

eroSi

swa

vlis

Sef

aseb

a mo

swav

leT

a sa

qmea

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaif

arTove

T c

odna

mosw

avl

eTa

swav

lis

Tav

iseb

ureb

ebis

sfer

oSi

. ga

iTva

lis

wine

T e

s codna

mosw

avl

eTa

Tvi

TSe

fas

ebis

aqt

ivobe

bis

dag

egmv

isas

(ma

gal

iTad

, en

isa

da

sityv

ebis

gam

oye

neba

; pa

rad

igma

da

logi

ka; su

raT

ebis

viz

ual

izac

ia; ki

nesT

etik

uri

midgo

mebi

sxv

adas

xva

saki

Txi

s ga

azreb

isas

; em

ociu

rad

an

sqem

aturad

; fiq

rze

orie

ntir

ebul

i; s

enso

rul

i);

CarTeT

mosw

avl

eebi

Sef

aseb

is m

eTodeb

is S

emuSa

veba

Si, roml

ebic

swa

vlis

Sed

egeb

zea

morge

-•

bul

i;

miec

iT mo

swav

lee

bs sa

Sual

eba, rom

ganx

ilvi

s Se

mdeg

Se

cva

lon/

gamo

aswo

ron

Tav

ianT

i na

S-•

rome

bi; is

aubr

eT m

aTTan

Sed

egeb

is g

aumj

obe

sebi

s st

rat

egie

bze;

Tqv

ens

kol

egeb

Tan

erTad

Caa

tar

eT t

ren

ingi

Sef

aseb

is i

nova

ciu

r m

eTodeb

Tan

dak

avSi

reb

iT.

5.6.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 42: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

42

6. jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas

6.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi

jansaRi, mravalkulturuli sazogadoeba CarTulia dialogsa da demokratiul molaparakebebSi, romlebic socialur da kulturul sakiTxebs ukavSirdeba. sko-la is institutia, romelsac SeuZlia am procesSi xidis rolis Sesruleba da sa-zogadeobaSi arsebuli barierebis ngreva. inkluziuri moqalaqeoba gulisxmobs poz-itiur da aqtiur damokidebulebas antirasizmisa da adamianis uflebebisadmi. skola unda ecados, maqsimalurad iyos amozrdili adgilobrivi konteqstidan. maswavle-belma sazogadoebrivi cvlilebebi unda ganixilos, rogorc samoqalaqo swavlebis bunebrivi, da ara iSviaTi, eqstraordinaluri Sedegi.

kompetenciebis es jgufi gulisxmobs saklaso oTaxis gareT swavlebas demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, romelic pasuxs scems Semdeg SekiTxvas: `visTan erTad SeiZleba vimuSaoT?~ demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa swavlebasTan dakavSirebuli aqtivoba ar iqneba efeqturi, Tu is ar efuZneba saTanado informacias. Sesabamisad, am jgufis ZiriTadi SekiTxvebia:

informaciis damuSavebisa da kritikuli azrovnebis ra unarebia saWiro aqti-•uri moqalaqisaTvis?romelia samoqalaqo ganaTlebis proeqtebis ZiriTadi tipebi, romlebic •SeiZleba ganaxorcielon axalgazrdebma sazogadoebrivi cvlilebis xelSew-yobis mizniT?rogor SeiZleba CarTos maswavlebelma moswavleebi im sakiTxebSi, romlebic •maT ainteresebT?ratom da rogor vayalibebT proeqtebs iseT Temebze, rogorebicaa: crurw-•mena, diskriminacia da antirasizmi?

es kompetenciebi mWidrod ukavSirdeba kompetencia 8-s, radgan es ukanaskneli moswavleebs xels uwyobs, ganaxorcielon cvlilebebi qmedebaSi, imsjelon sakamaTo sakiTxebze da swavlebis ZiriTad strategiad kiTxvebis dasma aqcion:

rogor sazogadoebaSi vcxovrobT?•rogor sazogadoebaSi da samyaroSi gvinda vicxovroT?•ra SeiZleba gavakeToT me da Tqven imisaTvis, rom ganvaxorcieloT cvlile-•bebi da SevcvaloT samyaro, romelSic vcxovrobT?

kompetencia 10: saswavlo garemo, romelic xels uwyobs mravalferovani wyaroebis gamoyenebas. saswavlo garemo, romelic exmareba moswavleebs, gaaanalizon mimdinare politikuri,

eTikuri, socialuri da kulturuli movlenebi an sakiTxebi kritikul WrilSi, sxvadasx-va wyarodan mopovebuli informaciis gamoyenebiT (maT Soris, media, statistika da kom-piuteruli teqnologiebi).

kompetencia 11: TanamSromlobiTi muSaoba Sesabamis saTemo partniorobaSi.TanamSromlobiTi muSaoba iseT partniorebTan, rogorebicaa saTemo organizaciebi,

arasamTavrobo organizaciebi, im SesaZleblobebis dagegmvis mizniT, romlebic moswav-leebs demokratiuli moqalaqeobis sakiTxebSi CarTavs.

kompetencia 12: strategiebi diskriminaciis winaaRmdeg. strategiebi, romlebic SeiZleba gamoiyenebodes crurwmenebis, diskriminaciis aR-

mosafxvrelad da antirasizmis dasamkvidreblad.

cxrili 6: jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas uwyoben xels.

Page 43: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

43

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi

Teoriuli safuZvlebi

swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb unda moicavdes ufro farTo midgomas aqtiuri moqalaqeobisadmi. diuis1 mixedviT, `sko-la aris demokratiuli sivrce”, romelSic maswavlebeli unda cdilobdes, moswavles daexmaros samoqalaqo midgomebis ganviTarebaSi. am miznis misaRwevad, saWiroa mos-wavleTa monawileoba saskolo da saTemo proeqtebSi. sxvadasxva tipis aqtivoba sa-Sualebas aZlevs moswavles, praqtikulad CaerTos im sakiTxebSi, romelTa Teoriuli codna demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlisas mi-iRo. maswavlebels unda SeeZlos iseTi mravalferovani aqtivobebis organizeba da xelSewyoba, rogorebicaa: moswavleTa sabWoebi, moswavleTa da mSobelTa erToblivi iniciativebi, saTemo da socialuri proeqtebi.

Zalian mniSvnelovania iseTi saswavlo garemos Seqmna, romelSic SesaZlebelia informaciis sxvadasxva wyaros gamoyeneba. Tanamedrove sazogadoebaSi moqalaqes uwevs saxelmwifo politikis Sesaxeb daskvnebis gamotana swored mravalferovani informaciis analizis safuZvelze. saswavlo gegma xSirad moicavs informaciis da-muSavebis unarebis ganviTarebas, rogorc swavlis ganuyofel elements. informaciis damuSaveba moicavs informaciis Segrovebas, kritikul analizs, SedarebiTi midgome-bis gamoyenebas da a.S. interneti, presa, wignebi, televizia da filmebi im mraval-ferovan wyaroebs warmoadgenen, romelTa gamoyenebac moswavles SeuZlia mwvave socialuri, politikuri, eTikuri Tu kulturuli sakiTxis analizis dros. yvela sagnis maswavlebels unda esmodes, rom, am unaris ganviTarebiT, mas wvlili Seaqvs moswavleTa samoqalaqo momzadebis saqmeSi. klasSi am unaris ganviTarebis araerTi SesaZlebloba SeiZleba Seqmnas maswavlebelma mediis, informaciul-sakomunikacio teqnologiebisa da statistikis gamoyenebiT. Tu moswavles surs, gaamyaros Tavisi Sexeduleba faqtebiT, magaliTebiTa da statistikuri monacemebiT, aucileblia, mas hqondes rwmena imisa, rom informaciis damuSavebis unari gaaCnia.

saTemo partniorobaSi muSaoba moicavs aqtiuri moqalaqeobis proeqtebs adgilo-briv, erovnul da saerTaSoriso doneebze. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis roli mxolod klasSi muSaobiT ar Semoifargleba. moswav-leebi aqtiur moqalaqeobas swavloben iseT klasgareSe proeqtebSi monawileobiT, rom-lebic skolas TemTan akavSirebs. Sesabamisad, maswavlebels unda SeeZlos aseTi klas-gareSe aqtivobebis organizeba. Tumca saTemo partniorobebis Camoyalibeba scildeba tradiciuli swavlebis CarCoebs, swored aseTi eqsperimentuli midgomebi uzrunvely-ofs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb efeqtur swavlebas. rogorc henri giroqsi2 ityoda, axalgazrdebs unda ganuviTardeT `SesaZleblobis ena”, raTa sakuTari Tavi aRiqvan, rogorc cvlilebis agentebi. maswavlebeli unda daexmaros moswavleebs, raTa maT warmoidginon qveynis/msoflios sasurveli momavali da konkre-tuli nabijebi gadadgan am momavlis realobad qcevis mizniT.

swavlebisa da swavlis meTodebi, romlebic xels uwyobs aqtiuri samoqalaqo ganaTlebis proeqtebis warmatebiT ganxorcielebas, amavdroulad, warmoadgens in-vesticias momavlis socialur kapitalSi.

konkretuli cvlilebebis miRwevis mizniT, skolam demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis proeqtebSi unda CarTos sxvadasxva part-

1 j. diui, `demokratia da ganaTleba~, niu-iorki fri presi (1916), 1966. aseve xelmisawvdomia eleqtronuli versia misamarTze: http://books.google.com. diuis SexedulebiT, sajaro skolis Ziri-Tadi mizani unda iyos demokratiuli sazogadoebis ganviTarebis xelSewyoba. diui acxadebs, rom sajaro skola ki ar emsaxureba, aramed qmnis saerTo Rirebulebebisa da unarebis mqone sazoga-doebas, romelic demokratias aviTarebs. am TvalsazrisiT, sajaro skolebi da demokratiuli Temi ganuyofeli cnebebia.

2 h. giroqsi, `ideologiis kultura da skolaSi swavlis procesi~, Temfl universiTi fresi, fil-adelfia/falmer fresi, londoni, 1981.

Page 44: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

44

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

niori, rogorebic arian: mSoblebi, ojaxebi, eklesiebi, politikosebi, arasamTavrobo organizaciebis, samoqalaqo sazogadoebis, mediis, adgilobrivi TviTmmarTvelobis warmomadgenlebi da a.S.

am midgomas kvlevebi amyarebs:

skolisa da Temis kavSirebis safuZvelze, demokratiuli moqalaqeobis kom-•peteniciebis ganviTareba sasargebloa sazogadoebrivi problemebis gadaWrisa da socialuri urTierTgagebis damyarebis TvalsazrisiT;1

Temis samsaxuri• 2 aerTianebs im aqtivobebs, romlebic skolas TemTan akavSirebs da dadebiT zegavlenas axdens moswavleTa ganviTarebaze sxvadasxva kuTxiT:

_ moswavleTa pirovnuli da socialuri pasuxismgebloba;

_ moswavleTa unari, daamyaron urTierToba kulturulad mravalferovan jgufebTan;

_ moswavleTa samoqalaqo da socialuri pasuxismgebloba; maTi samoqalaqo kom-petenciebi. maRalklaselebi ukeT acnobiereben socialur da istoriul kon-teqsts; isini iwyeben fiqrs politikasa da moralze sazogadoebaSi. moswav-leebi msjeloben imaze, Tu rogor miaRwion socialur cvlilebebs; maT surT politikuri aqtivobis ufro maRal safexurze asvla;

_ Temis samsaxuri zegavlenas axdens Temze, rogorc skolis partniorze, radgan Temi xedavs, rom axalgazrdebi misTvis Rirebulni arian.

sxvadasxva kvleva, Temis samsaxurTan dakavSirebiT, askvnis, rom es aris Zlieri •saganmanaTleblo praqtika, romelic moswavleebs saSualebas aZlevs, ukeT ga-iazron demokratiuli moqalaqeobis cnebebi da, amavdroulad, daakmayofilon TavianTi Temis saWiroebebi.3

zogierTi skola Tavidanve prioritetul mdgomareobaSia, roca demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebaSi Temis CarTvaze iwyebs muSaobas. rogorc yvela tipis kapitalis SemTxvevaSi, socialuri kapitalis dagrovebis pro-cesSic sawyisi kapitalis odenoba mniSvnelovanwilad gansazRvravs Semdgomi kapi-talis akumulaciis potencials.4 skola SeiZleba emsaxurebodes ara erT, aramed ramdenime danawevrebul Tems.

diskriminaciis winaaRmdeg brZola kompleqsuria da moswavleebs es unda es-modeT. nebismieri saganmanaTleblo programa, romelic moqalaqeTa politikur wignierebas aviTarebs, aucilebelia, ganmartavdes diskriminaciisa da crurwmenebis sxvadasxva formas (rasizmi, seqsizmi, homofobia, religiuri diskriminacia), rogorc safrTxes demokratiuli sazogadoebisaTvis. moswavleebs gaazrebuli unda hqon-deT, rom sityvis Tavisufleba ar niSnavs rasistuli da antisemituri gancxadebebis gakeTebis uflebas. gaero, iseve rogorc evropuli qveynebi, aRiareben, rom ra-sizmi zRudavs umciresobaTa uflebebs da laxavs demokratiis principebs. bavSvTa uflebebis gaeros konvenciis me-13 muxlSi naTqvamia: `bavSvs unda hqondes sityvis Tavisufleba, magram es ar miSnavs imas, rom mas aqvs sxva adamianebis uflebebisa da reputaciis Selaxvis ufleba.~5 adamianis uflebaTa evropuli konvenciis (1950)

1 evrosabWo, `demokratiis swavla da demokratiul sazogadoebaSi cxovreba. koncefcia.~ evropel eqspertTa komiteti, CAHCIT, evrosabWo, strasburgi, 2005.

2 S. biligi da h. Seli, `zogadsaganmanaTleblo skolebSi Temis samsaxuris kvlevebi. damatebiTi mtki-cebulebebi.~ fidelta qafani, saiens eduqeiSn, blumingToni. kvleva daafinansa karnegis fondma niu-orikSi da samoqalaqo swavlis da CarTulobis informaciisa da kvlevis centrma (CIRCLE), 2000.

3 igive. 4 i. zaxarakis-iurci da i. flora, ̀ Temis ganviTarebaSi socialuri kapitalis gaZlierebis sakiTxebisa

da gamocdilebis kvleva~, wignidan: sazRvris gadakveTa, zRvars gadasvla, f. armstrongi, n. mil-ermi da m. zukasi (redaqtorebi), londonis universiteti, 1997.

5 ixileT: www.unesco.org/education/pdf/CHILD_E.PDF.

Page 45: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

45

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi

me-10 muxlSi (abzaci 1 da 2) ki naTqvamia: `yvelas aqvs gamoxatvis Tavisufleba... am uflebis gamoyenebas Tan axlavs valdebulebebi, pasuxismgeblobebi da demokratiu-li sazogadoebis funqcionirebisaTvis aucilebeli pirobebi.~1

skola aris is centraluri dawesebuleba, sadac SeiZleba moxdes sxvadasxva Temis daaxloeba, Seuwynareblobisa da religuri eqstremizmis aRmofxvrisaTvis safuZvlis Cayra. ganaTlebas akisria mniSvnelovani funqcia, rom daupirispirdes crurwmenebs; daamyaros urTierTgageba adamianebsa da Temebs Soris; sakuTari Tavis rwmena ganumtkicos daucvel da Cagrul jgufebs; waaxalisos Ria, urTierTpativis-cemiT gamsWvaluli debatebi. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb moswavles im unarebsa da codnas unda uviTarebdes, riTac is daupirispirdeba rasizms, rogorc antidemokratiul Zalas. moswavles unda esmodes rasizmis, antisemitizmisa da diskriminaciis roli sazogadoebaSi, maTi ekonomikuri da politikuri ganzomilebebi. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb xels unda uwyobdes sakuTar SesaZleblobebSi darwmunebuli moqalaqeebis Camoyalibebas. `axalgazrdebi, romlebsac aqvT sakuTari pirovnebis rwmena, sakmarisad Zlierebi arian imisaTvis, rom daupirispirdnen sazogadoebaSi gamefebul stereotipebs umciresobebTan dakavSirebiT.~2

kvlevebi adasturebs, rom maswavleblebi xSirad gverds uvlian iseTi mwvave sakiTxebis klasSi ganxilvas, rogorebicaa diskriminacia da rasizmi. magaliTad, doneli3 aRwers urTierTgagebis unaris swavlebas CrdiloeT irlandiis erT-erT integrirebul skolaSi: `maswavlebelTa umetesoba Tavs aridebs sakamaTo religiur da politikur sakiTxebze msjelobas~. maswavlebeli mzad unda iyos imisaTvis, rom klasSi ganixilos yvelaze mwvave sakiTxebi, magaliTad, qveyanaSi migrantebis inte-graciasTan dakavSirebiT. `yvela skolis movaleobaa, sirTuleebisda miuxedavad, waaxalisos diskusia sakiTxebze, romlebic `Cvens erTobliv cxovrebas~ an `gansx-vavebulobasTan Widils~ ukavSirdeba~. 4

ase rom, swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb akisria Zalian mniSvnelovani funqcia _ im codnisa da unarebis ganviTareba, rom-lebic xels Seuwyobs efeqtur saTemo urTierTobebs da gansxvavebulobis gamoxat-vis usafrTxo gzebis damkvidrebas. Sesabamisad, swavleba demokratiuli moqalaqeo-bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb kosmopolituri moqalaqeobisaTvis ganaTlebas gulisxmobs.5 mniSvnelovania, axalgazrdebma TviTmyofadobisa da mravalferovnebis swavlis procesSi gadalaxon viwro erovnuli midgomebi da amosavali hpovon ada-mianis uflebaTa farTo globalur xedvaSi. adamianis uflebaTa mxridan midgoma aucilebelia, radgan mas Semoaqvs fundamenturi idea, rom demokratiuli mTavrobac ki SeiZleba iyos mCagvreli, gansakuTrebiT maSin, roca saqme umciresobebs exeba. ada-mianis uflebebTan dakavSirebuli Rirebulebebi da saerTaSoriso normebi SeiZleba gamoviyenoT sazogadoebaSi Tanasworobis donis kritikulad SefasebisaTvis.

unda moxdes im cxovrebiseuli proeqtebis ganxorcieleba, romlebic Temis daaxloebas Seuwyobs xels, magaliTad: gamofenebi, kampaniebi, debatebi. rac mTavaria, am RonisZiebebSi, skolis moswavleebTan erTad, monawileobas unda iRebdnen Temis warmomadgenlebi.

1 ixileT: www.hri.org/docs/ECHR50.html#C.Art102 a. osleri, ̀ qriqis angariSi: gansxvavebuloba, Tanasworoba da rasobrivi samarTlianoba~, kurikulu-

mis Jurnali, tomi 11 (1), 2000, gv. 25-37.

3 q. doneli, `harmoniis fasi meTodebi, romlebsac maswavleblebi iyeneben CrdiloeT irlandiis in-tegrirebul skolaSi Semwynareblobisa da urTierTpativiscemis atmosferos dasamkvidreblad~, saganmanaTleblo kvlevebi, tomi 46(1), 2004, gv. 3-16.

4 q. ajegbo, kurikulumis ganxilva: mravalferovneba da moqalaqeoba, DfES, 2007. 5 `kosmopolituri ganaTlebis~ cnebasTan dakavSirebiT, ixileT d. heldis `demokratia da axali saerTa-

Soriso wesrigi~, wignidan ̀ kosmopolituri demokratia~, d. aCibugi da d. heldi (redaqtorebi), foliTi fres, kembriji, 1995; a. osleri da h. sTarqi, `kosmopolituri moqalaqeobisaTvis swavla: Teoriuli debatebi da axalgazrdebis gamocdileba~, saganmanaTleblo mimoxilva, tomi 55(3), 2003, gv. 243-254.

Page 46: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

46

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

6.2. kompetencia 10

kompetencia 10: saswavlo garemo, romelic xels uwyobs mravalferovani wyaroebis gamoy-

enebas. saswavlo garemo, romelic exmareba moswavleebs, gaaanalizon mimdinare politi-

kuri, eTikuri, socialuri da kulturuli movlenebi an sakiTxebi kritikul WrilSi, sx-

vadasxva wyarodan mopovebuli informaciis gamoyenebiT (maT Soris, media, statistika da

kompiuteruli teqnologiebi).

6.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs: _ SeuZlia, moswavleebi CarTos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Se-

saxeb swav lebis sxvadasxva proeqtSi, romelic informaciis Segrovebas iTvaliswinebs da konkretul sagans ukavSirdeba, magaliTad: • istoriismaswavlebelsSeuZlia,sTxovosmoswavleebsinformaciismoZiebaistori-

uli, arademokratiuli sazogadoebebis Sesaxeb. moswavleebis mier Segrovili infor-maciis safuZvelze, SesaZlebelia istoriuli sazogadoebis Sedareba Tanamedrove mdgomareobasTan;

• geografiismaswavlebelsSeuZlia,sTxovosmoswavleebs,Seagrovoninformaciaga-remos dabinZurebis an resursebis araekonomiuri xarjvis Sesaxeb. am masalis gamoy-enebiT, SeiZleba warimarTos diskusia mdgradobis Temaze, pasuxismgeblobisa da eTi-kuri konsumerizmis cnebebis gamoyenebiT;

• musikisanxelovnebismaswavlebelmakiSeiZlebamoiTxovosinformaciisSegrovebakul-turul memkvidreobaze da xelovnebis rolze TviTmyofadobis grZnobis CamoyalibebaSi.

_ SeuZlia, moswavleebs misces saSualeba, rom maT ganixilon mediis aspeqtebi, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codnisa da unarebis Camoyalibebas uwyoben xels, magaliTad: reklamebisa da maTi zemoqmedebis analizi; axa-li ambebis sxvadasxvagvari gaSuqeba sxvadasxva arxze; presis Tavisufleba; ra zegavlenas axdens televizia adamianebis midgomebze; ra zegavlenas axdens media da sazogadoebrivi azris kvlevebi arCevnebis Sedegebze demokratiul saxelmwifoSi;

_ SeuZlia, gaagebinos moswavleebs, rom statistikur informacias aqvs rogorc dadebiTi Rirebuleba, ise garkveuli SezRudvebi: • dadebiTiRirebuleba:statistikurimtkicebuleba,romelicisevekritikuladunda

ganvixiloT, rogorc nebismieri sxva saxis mtkicebuleba, safuZvels uyris debatebsa da ganxilvebs. statistikuri informacia iZleva saSualebas, rom adamians damoukide-beli da miukerZoebeli Sexeduleba Seeqmnas sazogadoebrivi cxovrebis Sesaxeb. ad-gilobrivi da erovnuli mTavrobebi iyeneben statistikur informacias politikis dagegmvisas. organizaciebi xSirad aqveyneben statistikur informacias im progresisa Tu ukusvlis sademonstraciod, romelic ama Tu im cvlilebas mohyva;

• SezRudvebi:statistikuriinformacisutyuarobadamokidebuliainformaciisSegrovebisada warmodgenis meTodebze, SekiTxvebis dasmis teqnikasa da im organizaciis sandoobaze, romelic am process uZRveba; statistikuri informacia SeiZleba iyos gayalbebuli poli-tikuri reJimis mier, an Tavis sasargeblod ,,Semotrialebuli” demokratiuli mmarTvelo-bis mier; aris cvladebi, romelTa raodenobrivad gazomva Zalian rTulia.

_ SeuZlia informaciul-sakomunikacio teqnologiebis efeqturi gamoyeneba samoqalaqo ganaTlebaSi, moswavleTa codnisa da unarebis ganviTarebis mizniT. informaciul-sako-munikacio teqnologiebi: • iZlevasocialuridapolitikurisakiTxebissiRrmiseulikvlevisadaanalizissa-

Sualebas;• uzrunvelyofs informaciis miRebas ara pasiurad, aramed aqtiuri Ziebis Sedegad.

moswavleebi Tavad moipoveben informacias, romelzec Semdgom muSaoben;• iZlevasazogadoebrivicvlilebebisganxorcielebisadasxvaTadayoliebisSesaZleblobebs

TanamSromlobiTi, jgufuri da proeqtuli muSaobis meTodebis gamoyenebiT;• exmarebamoswavleebsideebis,komunikaciismeTodebiskritikuladdaSemoqmedebiTad

SerCevaSi.

Page 47: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

47

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

10:

sas

wavl

o g

arem

o, r

ome

lic

xel

s u

wyo

bs m

rav

alf

ero

vani

wya

ro

ebis

gam

oye

neba

s

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

en a

ras

odes

gif

iqria

T i

maze,

Tu r

ogo

r S

eiZl

eba

gamo

iyen

oT

swav

leb

is

proces

Si

sxva

das

xva

media

an

st

atis

tik

uri

informa

cia

, rogo

rc

wyar

o,

meTodi

an

Tem

a. a

ras

odes

gag

iazreb

iT, Tu r

ogo

r g

aamd

idreb

da

ase-

Ti

res

urse

bi d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

. gr

ZnobT

, rom

Tqv

en a

r x

arT

momz

adeb

ul

i kl

asSi

med

iis,

stat

istik

uri

informa

cii

sa

da

informa

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

ga

moye

n-eb

isaT

vis.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

moiZ

ieT st

atis

tik

uri, in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebTan

dak

avSi

reb

ul

i da

me-

dia

res

urse

bi (ga

zeT

ebi, J

urna

leb

i, a

ngar

iSeb

i, g

adac

emeb

is C

anaw

ereb

i, v

eb-g

verdeb

i da

a.S.

),

roml

ebic

Tqv

eni

sasw

avl

o g

egmi

T g

aTva

lis

wine

bul

Tem

ebs

uka

vSir

deb

a;dar

wmund

iT, rom

fl

obT

meT

odeb

s, r

oml

ebic

gak

veTil

ze

am r

esurse

bis

gamo

yene

bis

saSu

ale-

bas

mogc

emT. Tu a

seT m

eTodeb

s ar

fl

obT

, ga

iareT

tren

ingi

;rCe

visa

Tvi

s mi

marTeT

kol

egeb

s da

dai

nter

esdiT

axa

li

idee

biT;

gaaa

nal

izeT

is

res

urse

bi, rome

lic

ukv

e mo

iZie

T. rogo

r u

kavS

irdeb

a is

ini

sasw

avl

o g

egma

s?

rogo

r d

agex

mareb

aT e

s res

urse

bi, rom

xel

i Se

uwy

oT m

osw

avl

eTa

kvl

evis

a da

anal

izis

una

re-

bis

ganv

iTar

ebas

Tan

amed

rove

sak

iTxe

bTan

dak

avSi

reb

iT?

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

gaaz

reb

ul

i ga

qvT kl

asSi

me

dii

s, st

atis

tik

uri

in-

forma

cii

sa d

a in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

co t

eqno

logi

eb-

is g

amoye

nebi

s rol

i. T

qven

Seg

iZl

iaT s

aswa

vlo g

egma

sTan

dak

avSi

reb

ul

i ma

sal

ebis

iden

tif

ikac

ia d

a sx

vadas

xva

aq-

tiv

obi

s dag

egmv

a, T

umc

a dar

wmune

bul

i ar

xar

T, ram

den

ad

efeq

turia

, am

ma

sal

ebis

ga

moye

nebi

T,

Tqv

en mi

er wa

r-

marTul

i sw

avl

ebis

proces

i, r

amden

ad u

wyobT

xel

s mo

s-wa

vleT

a kv

lev

isa

da

anal

itik

uri

una

reb

is g

anvi

Tar

ebas

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gakv

eTil

is d

ageg

mvis

as, sa

Wiroa, a

ra

mxol

od C

arToT a

qtiv

obe

bi m

edii

s, s

tat

istik

uri

infor-

macii

sa d

a in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

co t

eqno

logi

ebis

gam

oye

nebi

T, ar

amed

kar

gad g

ansa

zRvr

oT

am a

qtiv

obe

bis

mizne

bi d

a am

ocan

ebi;

dar

wmund

iT, rom

gaqv

T s

akma

ris

i res

urse

bi T

iToeu

li

mosw

avl

isa

da

jgu

fis

aTvi

s;•

mosw

avl

eebs

moumz

adeT

kar

gad g

asag

ebi in

struqc

iebi

(sa

muSa

o f

urcl

ebi, d

aval

ebeb

i, d

aval

e-•

baTa

nusx

a da

a.S.

);ga

kveT

ilis

Sef

aseb

isaT

vis

amosa

val

i und

a iy

os

mosw

avl

eTa

mier

Ses

rul

ebul

i sa

muSa

o;

sTxo

veT mo

swav

lee

bs,

gauzia

ron

Tan

atol

ebs

mosa

zreb

ebi

imis

Tao

baze,

Tu ra

iswa

vles

gakv

eTil

ze/

Tem

aze

muSa

obi

sas.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

Semu

Save

bul

i ga

qvT s

istem

uri

midgo

ma k

las

Si m

edii

s,

stat

istik

uri

informa

cii

sa d

a in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

-cio

teq

nol

ogi

ebis

gam

oye

neba

sTan

dak

avSi

reb

iT. am

mas

a-l

as uka

vSir

ebT dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

i-an

is u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

geg

mas,

Tumc

a es

kav

Siri

xSir

ad z

edap

irul

i ufroa, v

idre

siRrmi

seul

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mo

swav

lee

bs mi

eciT

sa

Sual

eba, mi

iRon

mona

wil

eoba

me

dii

s, st

atis

tik

uri

informa

cii

sa da

informa

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

kl

asSi

gam

oye

nebi

s dag

egmv

aSi. e

cad

eT, ga

iTva

l-

iswi

noT m

osw

avl

eTa

inter

eseb

i, r

ac g

azrdis

maT

Car

Tul

oba

s;iT

anam

Sroml

eT ko

leg

ebTan

. dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b •

swav

leb

is m

izne

bis

misa

Rwe

vad, ec

adeT

, jgu

furad

imu

SaoT s

xvad

asxv

a sa

gnis

mas

wavl

ebel

Tan

;mo

swav

lee

bisa

gan

yove

lTvi

s mi

iReT

ko

ment

areb

i da

Seni

Svne

bi sw

avl

ebis

pr

oces

Tan

dak

av-

Sireb

iT (ma

gal

iTad

, Tvi

TSe

fas

ebis

a da

urTie

rTSe

fas

ebis

kiT

xvar

ebis

gam

oye

nebi

T).

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

klas

Si m

edii

s, s

tat

istik

uri

informa

cii

sa d

a in

for-

maciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

gam

oye

neba

swa

vleb

-is

proces

is g

anuyo

fel

naw

ilad

aa q

ceu

li; m

aT m

Wirdod

uka

vSir

ebT

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sak

iTxe

bs, Rir

ebul

ebeb

sa d

a cne

bebs

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Tqv

eni

mosw

avl

eebi

me

dii

sa da

informa

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

mo

mxma

reb

lid

an

maT S

emqm

nel

ebad

aqc

ieT;

waax

alis

eT mosw

avl

eebi

, rom ar

gume

ntir

ebul

ad Cam

oay

alib

on sa

kuTar

i mo

sazreb

ebi im

sak

iTx-

Tan

dak

avSi

reb

iT,

rome

lic

ma

T aR

elve

bT,

moiS

vel

ion

saTan

ado in

forma

cia

ar

gume

nteb

is

gasa

myar

ebl

ad;

Tqv

eni

codna

da

gamo

cdil

eba

gauzia

reT

kol

egeb

s.

6.2.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 48: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

48

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

6.3. kompetencia 11

kompetencia 11: TanamSromlobiTi muSaoba Sesabamis saTemo partniorobaSi. TanamSrom lobiTi muSaoba iseT partniorebTan, rogorebicaa saTemo organizaciebi,

arasamTavrobo organizaciebi, im SesaZleblobebis dagegmvis mizniT, romlebic moswavleebs demokratiuli moqalaqeobis sakiTxebSi CarTavs.

6.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

_ SeuZlia, Camoayalibos TanamSromloba saTemo dajgufebebTan, moiZios saTanado part-niorebi, romlebic struqturirebul muSaobaze Tanxmdebian;

_ SeuZlia, ganaviTaros da gaaRrmaos partnioroba sxvadasxva mxaresTan (mSoblebi, ojax-ebi, arasamTavrobo organizaciebi, eklesiebi, politikosebi, samoqalaqo sazogadoe-bis, mediis, adgilobrivi TviTmmarTvelobis warmomadgenlebi da a.S.), SeaTanxmos maT-Tan saerTo xedva da dasaxos miznebi. skolisa da Temis partniorobis saxelmZRvanelo principebi iqneba: Tanasworoba da urTierTpativiscema; moswavleze orientirebuloba da inkluzia; miznebisa da xedvis sicxade; Riaoba; saqmisadmi erTguleba; axali midgome-bis danergvis survili; realisturi midgoma mosalodneli Sedegebisadmi;

_ SeuZlia moswavleTa swavlis procesis monitoringi; `im adamianebis mxridan arakoor-dinirebuli ideologiuri zegavlenisagan moswavleTa dacva, vinc Tvlis, rom mxolod maTi poziciaa swori.” 1

_ SeuZlia im sazogadoebrivi cvlilebebis identifikacia, romelic gaaumjobesebs moswav-leTa unarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sferoSi da Temsac sargebels moutans, magaliTad:

konkretul sakiTxTan dakavSirebiT, werilobiTi an zepiri prezentaciis momzadeba; •prezentaciisa da masTan dakavSirebuli Sexedulebebis gavrceleba sainformacio bukletiT, veb-gverdiT an mediis sxva saSualebiT;

konsultaciis, arCevnebis an xmis micemis Catareba; wvlilis Setana adgilobriv/•saTemo gadawyvetilebebSi;

Sexvedris, konferenciis, forumis an debatebis mowyoba; gansxvavebuli mosazrebe-•bis warmodgena;

saorganizacio politikis dagegmva, gadaxedva an Secvla;•

gamofenis, kampaniis, stendis, saTemo RonisZiebis dagegmva da mowyoba (magaliTad, •sadResaswauli, dramatuli an sxva tipis RonisZieba);

aqtivistTa jgufis an qselis Camoyalibeba da ganviTareba.• 2

_ SeuZlia muSaobaSi organizebulad CarTos sxvadasxva partniori, magaliTad, roca zrdas rulebi xangrZlivad moZRvraven axalgazrdebs, maswavlebels SeuZlia, Se-awyvetinos maT saubari da yvelas Seaxsenos sakuTari funqcia;

_ SeuZlia moswavleebTan erTad Seafasos yvela proeqti da gaiziaros maTi Sexedulebebi; dagegmos moswavleTa namuSevris gacnoba mSoblebisa da Temis sxva wevrebisaTvis sain-formacio biuletenis, prezentaciebis, veb-gverdis gamoyenebiT; cxadad Camoayalibos momavali partniorobis gegmebi.

1 l. gearoni, `arasamTavrobo organizaciebi da ganaTleba: ramdenime mosazreba~, msjeloba ganaTle-baze, gv. 17, 2 oqtomberi, 2006.

2 aseTi nusxis gakeTebis idea modis kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centridan (QCA), Seas-rule Seni roli: moqalaqeoba 16 wlis Semdeg, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri, lon-doni, 2004.

Page 49: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

49

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

11:

Tan

amSr

oml

obi

Ti

muSa

oba

Ses

abam

is s

aTem

o p

art

nio

ro

baSi

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)sa

swav

lo g

egmi

T g

aTva

lis

wine

bul

i mi

zne

bis

misa

Rwe

vad

TiT

qmis

ar

asdros

rTav

T Tqv

ens

muSa

oba

Si pa

rtni

oreb

s Tem

idan

. sa

zoga

doeb

is wa

rmo

madge

nleb

i drodad

ro st

um-

robe

n ga

kveT

ileb

s,

magr

am

aseT

i vi

zit

ebi

dau

gegm

avia

. mS

obl

ebi

da

Tem

i ar

ic

nobe

n sk

ol

is mi

dgo

mebs

dem

okr

a-tiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

sfe-

roSi

. sk

ol

is v

eb-g

verdze

ver i

povi

T b

mul

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

Ses

axeb

, rac

am

Tem

aze

informa

cia

s Tem

isaT

vis

xel

misa

wvdoms

gax

did

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Tem

Si i

seTi

partni

oreb

i mo

iZie

T,

roml

ebsa

c T

qven

Tan

Tan

amSr

oml

oba

ain

ter

eseb

T (

maga

l-

iTad

, mS

obl

ebi, roml

ebic

ar

asam

Tav

robo

orga

nizac

iebT

an ar

ian

kavS

irSi

; ad

gil

obr

ivi

Tvi

Tmm

arTve

lobi

s wa

rmo

madge

nleb

i da

a.S.

);mo

ifiq

reT

Tqv

eni mo

swav

lee

bisa

Tvi

s pr

oeq

ti, r

ome

lic

saz

oga

doeb

riv

cvl

ileb

azea

mim

arTu-

li. T

ema

und

a Se

irCe

s mo

swav

lee

bTan

erTad

. Se

afas

eT p

roeq

tze

muSa

obi

s Se

deg

ebi;

ecad

eT,

Seim

uSa

oT s

kol

is p

artni

oreb

Tan

dak

avSi

reb

ul

i sa

xel

mZRva

nel

o p

rin

cip

ebi, r

aTa

efeq

turi

Sedeg

iT d

asrul

des

maT

i mo

svl

a sk

ol

aSi.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

Tem

is w

armo

madge

nleb

i da

sxva

par

tni

oreb

i dem

okr

a-tiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

is p

roces

Si i

Svia

Tad

erTve

bian

. sw

avl

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b na

xsen

ebia

sko

lis

biu

let

enSi

, rome

l-

sac mS

obl

ebi

da

Tem

i ec

noba

. sk

ol

is ve

b-gv

erdze

aris

bm

ul

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-ba

Ta

swav

leb

is S

esax

eb.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ecad

eT, ga

aZl

ieroT p

artni

oroba

konk

ret

ul

saT

emo d

ajgu

feb

ebTan

da

aras

amTav

robo

or-

gani

zac

iebT

an, raT

a ma

T m

eti

mxar

daW

era

aRmo

giCi

non

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-mi

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pr

oeq

teb

Si;

isin

i Se

iZl

eba

CarToT sa

erTo xe

dvi

sa da

yove

lwl

iuri

mizne

bis

Camo

yal

ibeb

is p

roces

Si;

esau

breT

mosw

avl

eTa mS

obl

ebs da mo

axdin

eT im sa

kiTxi

s id

entif

ikac

ia, r

oml

ebic

Tem

s yv

elaz

e me

tad

aRel

vebs

. Se

mdeg

ecad

eT, mo

iZio

T par

tni

oreb

i, r

oml

ebic

am sa

kiTxT

an aria

n dak

avSi

reb

ul

ni;

kol

egeb

Tan

er

Tad

im

uSa

veT ga

re

partni

oreb

is Ca

rTva

ze

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

proces

Si; ga

nixi

leT

sxv

adas

xva

Sesa

Zleb

loba

;mo

swav

lee

bmac

da

partni

oreb

mac u

nda

gaia

zron,

rom

partni

oreb

is C

arTul

oba

erTjer

adi

aqti

ki a

r a

ris

, ar

amed

swa

vlis

proces

is g

anuyo

fel

i na

wil

ia.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

adgi

lobr

ivi

Tem

is i

m res

urse

bs s

wavl

obT

, roml

ebic

Se

iZl

eba

sasa

rge

blo i

yos

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

aTvi

s. s

aTem

o par

tni

oreb

s ka

r-

gad u

xsni

T m

aT f

unq

cie

bs. mu

dmi

vi k

omu

nika

cia

gaq

vT p

art-

nioreb

Tan

, sx

vadas

xva

aqtiv

oba

sTan

dak

avSi

reb

iT.

proeq

te-

bis

Sedeg

ebis

a da

mosw

avl

eTa

miRwe

vebi

s Se

saxe

b in

forma

cia

yv

elas

aTvi

s xe

lmi

sawv

domi

a (T

argm

nil

i, Tu sa

Wiroa) ve

b-gv

erdze. m

Sobl

ebs

es i

nforma

cia

reg

ul

arul

ad u

rig

deb

aT

sxva

das

xva Se

kreb

aze, m

agal

iTad

, mS

obe

lTa da ma

swav

leb

elTa

kreb

aze.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mo

axdin

eT d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

Ses

axeb

sak

omu

nika

-•

cio

arxe

bis

div

ersi

fik

acia

; es

arxe

bi g

amoiy

eneT

mSo

bleb

isa

da

adgi

lobr

ivi

dai

nter

ese-

bul

i mx

aree

bis

uke

T i

nformi

reb

isaT

vis;

sain

forma

cio

biu

let

eniT

, ga

zeT

ebiT

, ve

b-gv

erdiT

a da

sxva

med

ia s

aSual

ebeb

iT s

istem

at-

urad

mia

wodeT

inf

orma

cia

Zir

iTad

par

tni

oreb

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sfer

oSi

mosw

avl

eTa

progr

esis

Ses

axeb

;mo

ifiq

reT

pa

rtni

orTa

wris

ga

far

Toeb

is Se

saZl

ebl

obe

bi,

maga

liT

ad,

moiw

vieT

ga

rem

os-

dac

viTi

da

saer

TaS

oris

o o

rga

nizac

iebi

s wa

rmo

madge

nleb

i. e

cad

eT,

gaaR

vivo

T m

osw

avl

eTa

zogj

er m

iZin

ebul

i id

eal

izmi

.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

sazoga

doeb

riv

i pa

rtni

oreb

i aq

tiu

rad

da ef

eqturad

Tan

amSr

oml

obe

n sk

ol

asTan

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sx

vadas

xva

aq-

tiv

obe

bis

dan

ergv

isa

da

inic

ireb

is k

uTxi

T. mo

swav

lee

bi

din

amik

urad

iye

nebe

n ko

muni

kacii

s sx

vadas

xva

saSu

aleb

as,

awvd

ian

informa

cia

s mS

obl

ebsa

da

Tem

s.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mTel

i Tem

isaT

vis

sasa

rge

bloa

aqtiu

ri

sask

ol

o c

xovr

eba. d

ageg

meT p

roeq

teb

i, r

oml

ebic

mosw

av-

•l

eebs

saS

ual

ebas

mis

cem

s, imu

Saon

sazoga

doeb

riv

par

tni

oreb

Tan

erTad

da ga

aumj

obe

son

axal

gaz-

rdeb

is c

xovr

eba

(mag

aliT

ad, das

asve

nebe

li

adgi

leb

i, t

ran

sportis

moms

axureb

a da

gamw

vane

ba);

gaag

rZe

leT

mim

din

are

proeq

teb

is S

efas

eba

da

das

axeT

moma

val

i pr

oeq

teb

is g

egme

bi;

dae

xmar

eT m

osw

avl

eebs

sxv

adas

xva

kamp

anii

saTvi

s ful

is S

egrove

basa

da

axal

i in

icia

tiv

ebis

ganx

orcie

leb

aSi;

ecad

eT, i

se g

azar

doT proeq

teb

Si mosw

avl

eTa rol

i, r

om,

faq

tobr

ivad

, mosw

avl

eebm

a ga

naxo

r-

cie

lon

proeq

teb

is m

arTva

, zrdas

rul

ebma

ki

Sedar

ebiT

mcir

e mo

cul

obi

s wv

lil

i Se

itan

on.

6.3.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 50: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

50

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

6.4. kompetencia 12

kompetencia 12: strategiebi diskriminaciis winaaRmdeg. strategiebi, romlebic SeiZleba crurwmenebis, diskriminaciis aRmosafxvrelad da an-

tirasizmis dasamkvidreblad gamoiyenebodes.

6.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

_ SeuZlia, Seqmnas klasSi iseTi garemo, sadac yvela moswavlis wvlili Rirebulia, sadac stereotipebs ebrZvian da moswavleebs aqvT unari, dainaxon dadebiTi mxareebi gansxvave-bul poziciaSi. klasSi iseTi proeqtebis danergvas uwyobT xels, romelTa warmatebac swored skolis mravalferovani sazogadoebiTaa ganpirobebuli, magaliTad:

• saskolostendebismowyoba;

• moswavleTayvelajgufiswarmatebissaaSkaraozegamotana;

• iseTi saswavlo resursebis SerCeva, romelic Seesabameba moswavleTa interesebs,gamocdilebasa da saWiroebebs;

• stereotipebis dagmoba da sxvadasxva adamianis mier sazogadoebriv cxovrebaSiSetanili wvlilis dafaseba;

• dadebiTidamokidebulebisCamoyalibebalingvisturimravalferovnebisadmi;

• moswavleTadajgufebisasimisgaTvaliswineba,romyvelamoswavlesmiecessaSualeba,imuSaos misgan gansxvavebuli warmoSobisa da saWiroebebis mqone TanatolTan. aseTi TanamSromloba moswavleebs moamzadebs mravalferovan sazogadoebaSi cxovrebisaT-vis.

_ SeuZlia, daexmaros moswavleebs imis gacnobierebaSi, rom diskriminacia, antisemitizmi da rasizmi sxvadasxva formiT SeiZleba arsebobdes. nebismieri qceva an sityva, romelic agresias, damcirebas, dacinvas Seicavs, an sakuTari Tavis rwmenas ulaxavs adamians, misi erovnebis, religiuri kuTvnilebis, sqesis, seqsualuri orientaciis, unarSezRudulo-bis an garegnobis gamo, dasagmobia. amis magaliTebia:

• sityvieri Seuracxyofa, muqara, damamcirebeli saxelis daZaxeba, antifeministuri/rasistuli/antisemituri, diskriminaciuli xumroba, rasistuli SeniSvna diskusiis dros da kulturuli tradiciebis abuCad agdeba (magaliTad, musikis, sakvebis, re-ligiis, Cacmulobis);

• fizikuriSeuracxyofa,provokaciulisaqcieli,magaliTad,rasistuliniSnisdasim-bolos tareba, sxvaTa waxaliseba, rom rasistulad moiqcnen;

• uari sxva adamianebTan TanamSromlobaze, maTi gansxvavebulobis gamo; rasistulimasalis skolaSi Semotana.

_ aqvs TviTmyofadobasTan dakavSirebuli codna da SeuZlia misi gaziareba moswavleebTan; maswav-lebeli agebinebs moswavleebs, Tu ramdenad mniSvnelovania sxvaTa TviTmyofadobis gaazreba;

_ gacnobierebuli aqvs erovnuli da adgilobrivi wesebi da procedurebi, romlebic SeiZleba iqnas gamoyenebuli skolaSi miuRebeli saqcielis aRmosafxvrelad, magaliTad, rasistuli an antisemituri incidentis dros. maswavlebeli icnobs klasSi moqcevis wesebs, rogorebicaa: `ar daamciro~, `ar miayeno pirovnuli Seuracxyofa~;

_ SeuZlia Tanabari SesaZleblobebis damkvidrebisaTvis muSaoba da amJRavnebs imis codnas, Tu ra Sedegebi SeiZleba mohyves uTanasworobas klasSi da klasis gareT. maswavleb-els esmis `Zalauflebis dinamika~ da is, Tu ra rols TamaSobs rasizmi, antisemitizmi da diskriminaciis yvela forma sazogadoebaSi da rogor amyarebs arsebuli ekonomi-kuri da politikuri dominirebis formebs. maswavlebeli iseT proeqtebs gegmavs, rom-lebic upirispirdeba sazogadoebriv uTanasworobas da moswavleebs aZlevs saSualebas, Searigon gansxvavebuli xedva.

Page 51: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

51

jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi

komp

eten

cia

12:

st

rat

egie

bi d

iskr

imin

acii

s wi

naaR

mdeg

(naw

ili

I)

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

en ar m

igaC

niaT

, rom

mosw

avl

eTa crurwm

eneb

i, s

ter

eotip

ebi

an r

a-si

stul

i Se

xedul

ebeb

i pr

obl

emas

Sei

Zleb

a wa

rmo

adge

ndes

, an

Tvl

iT, rom

es ar

asas

urve

lia

, Tumc

a Tav

ad ar

gs

urT am

Se

xedul

ebeb

is wi

naaR

mdeg

br

Zol

a. T

avs

arid

ebT im Tem

ebs,

rome

lTa ga

nxil

vama

c S

eiZl

eba ga

moiw

vios

ras

izmT

an d

akav

Sireb

ul

i sa

kiTxe

bis

win

wamo

weva

. ar

Tvl

iT,

rom

sakm

a-ris

i codna

gag

aCni

aT s

xvad

asxv

a ku

lturis

a da

rel

igiu

ri

Sexe

dul

ebis

Se

saxe

b. S

esab

amis

ad, am

jobi

nebT

ase

Ti

saki

Txe

bis

gver

dis

avl

as. sa

swav

lo

gegm

aSi

es T

emeb

i Se

zRudul

adaa

war

modge

nil

i. S

eiZl

eba

Tqv

ens

skol

aSi

aris

doku

ment

ebi, roml

ebic

ex

eba

dis

krim

inac

iis

wina

aRmd

eg br

Zol

asa

da

ras

obr

ivi

Tan

aswo

robi

s dam

kvid

reb

as, ma

gram

es

doku

ment

ebi

Tar

oze

dev

s da

maT m

tve

ri

edeb

a. T

iTqm

is a

ras

odes

gag

ivl

iaT t

ren

ingi

dis

krim

i-na

cii

s Tem

asTan

dak

avSi

reb

iT.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ecad

eT, mo

iZio

T i

nforma

cia

dis

krim

inac

iaze

da

gaia

roT t

ren

ingi

;•

moiZ

ieT d

a ga

ecan

iT n

aSrome

bs s

kol

aSi

uTan

aswo

robi

sa d

a dis

krim

inac

iis,

evropa

Si b

oSa

Ta

mdgo

mareo

bis,

ras

izmi

sa d

a an

tis

emit

izmi

s Se

saxe

b;ar

CaT

val

oT,

rom

Sedar

ebiT

erTgv

arova

n sa

zoga

doeb

aSi, T

u T

qven

i sk

ol

a •

aseT

Ta

ric

xvs

miek

uTvn

eba, c

rurwm

eneb

i, d

iskr

imin

acia

da

ras

izmi

probl

emas

ar

war

moad

gens

; sa

moqa

laq

o ga

naTl

ebis

sa

swav

lo pr

ogr

amaS

i Ca

rTeT

aq

tiv

obe

bi,

roml

ebic

ster

eotip

ebze,

crurwm

eneb

ze,

dis

krim

inac

iaze

msjel

oba

s gu

lis

xmobs

; Se

imuSa

veT i

seTi

aqtiv

obe

bi, roml

ebic

mosw

avl

eebs

exm

areb

a, g

aiaz

ron

kul

-•

turul

i Tvi

Tmy

ofad

obi

s din

amik

uri

bune

ba.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

skol

as a

qvs

ras

obr

ivi

Tan

aswo

robi

s Tan

amed

rove

pol

itik

a. r

asis

-tul

i l

iter

atura

akrZa

lul

ia. ke

dl

ebze

Seurac

xmyo

fel

i wa

rwe

reb

i ar

gv

xvdeb

a, r

adga

n ma

T y

ove

lTvi

s dau

yovn

ebl

iv a

Soreb

en k

edl

idan

. ne

gati-

uri

kome

ntar

ebi

adam

iane

bze

an a

dam

ianT

a jgu

feb

ze

uar

yofiT

ad a

Riq

meba

. sk

ol

is T

anam

Sroml

ebs

gavl

ili

aqvT

tren

inge

bi d

a Se

uZl

iaT,

saTan

ado

pasu

xi ga

scen

ma

T,

vinc

ras

obr

iv in

cid

entSi

iR

ebs

mona

wil

eoba

s. sa

s-wa

vlo m

asal

ebSi

asa

xul

ia a

dgi

lobr

ivi, e

rovn

ul

i da

msofl

io m

rav

al-

fer

ovn

eba. sw

avl

is me

Todeb

i sa

kmao

d usa

frTxo

a da

mrav

almn

iSvn

elo-

van

inter

pret

acia

s ar

iwv

evs.

Tqv

en S

iSobT

, rom

Ria

dis

kusi

a ras

obr

iv

saki

Txe

bze,

Ses

aZl

oa, m

osw

avl

eTa

ras

istul

i Se

xedul

ebeb

is w

amax

alis

e-bl

ad mo

gvev

lin

os,

Se

urac

xyofa

miay

enos

sxve

bs da

gaav

rcel

os

miuRe-

bel

i Se

xedul

ebeb

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

amJa

mad Tqv

eni

saqm

iano

ba,

rome

lic

crurwm

eneb

s, dis

krim

inac

iasa

da

ra-

sizms

uka

vSir

deb

a, ar

is rea

qciu

li

da

ara

prev

enciu

li. if

iqreT

sw

avl

is

Sesa

Zleb

lobe

bze,

roml

ebic

prev

enciu

li

xasi

aTis

iqn

eba;

waax

alis

eT m

osw

avl

eebi

, roml

ebic

sak

uTar

Tav

s aR

iqva

men,

rogo

rc s

xveb

isa-

gan

gans

xvav

ebul

s, r

om

aqtiu

rad

iTan

amSr

oml

on

dan

arCe

n mo

swav

lee

bTan

; ga

iareT

tren

ingi

meT

odeb

ze,

roml

ebic

sak

amaT

o s

akiT

xebi

s sw

avl

ebas

uka

v-•

Sirdeb

a;

gaia

reT

tren

ingi

meT

odeb

ze,

roml

ebic

adam

ianT

a Tan

aswo

roba

s ex

eba, m

iuxe

-•

dav

ad ma

Ti

gans

xvav

ebis

a ku

lturul

i, eT

niku

ri

Tu sx

va ma

xasi

aTeb

leb

is

mixe

dvi

T;

sasw

avl

o g

egma

und

a ex

ebodes

mosw

avl

eTa

inter

perso

nal

uri

urTie

rTobe

bis

im s

akiT

xebs

(ma

gal

iTad

, mo

swav

leT

a Ca

gvra), roml

ebic

uka

vSir

deb

a sw

avl

ebas

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebeb

is S

esax

eb.

6.4.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 52: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

52

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

komp

eten

cia

12:

st

rat

egie

bi d

iskr

imin

acii

s wi

naaR

mdeg

(naw

ili

II)

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

skol

is r

asobi

vi T

anas

worobi

s po

lit

ika

advi

lad

gas

ageb

i da

misa

Re-

bia

sxva

das

xva

momx

mareb

lis

aTvi

s. s

kol

aSi

sufev

s at

mosf

ero,

rome

lic

gm

obs

ras

izms

da

afas

ebs

mrav

alfer

ovn

ebas

. mi

uxe

dav

ad i

misa

, rom

mTel

i sk

ol

is m

asSt

abiT

jer

ar m

owy

obi

la

inten

siuri

tren

inge

bi g

ansx

vave

bul

ad

amia

nebT

an urTie

rTobi

s ku

lturis

Se

saxe

b, es

Tem

a aq

tiu

rad

ga

nix-

ileb

a tren

inge

bze,

roml

ebic

mas

wavl

ebel

Ta

sxva

das

xva

jgu

fs

utar

deb

a.

aqtiv

obe

bsa

da

sasw

avl

o r

esurse

bSi

xazga

smul

ia g

loba

luri

saki

Txe

bi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

Ca

moay

alib

eT q

cev

is w

eseb

i, r

oml

ebic

kar

g urTie

rTobe

bsa

da

urTie

rTpa

-•

tiv

iscem

as d

aamk

vidreb

s. q

cev

is w

eseb

i yv

elas

aTvi

s Tva

lsa

Cino

adgi

las

und

a iy

os

gamo

krul

i;

ifiq

reT

imi

s Se

saxe

b, T

u r

ogo

r a

isax

eba

mosw

avl

eTa

saWi

roeb

ebi

gakv

eTil

is

gegm

ebze,

res

urse

bze

da

swav

leb

is m

eTodeb

ze;

waax

alis

eT k

ol

egeb

i, r

om

moaw

yon

Tan

aswo

robi

s sa

kiTxe

bis

ganx

ilva

da

prob-

lem

ebid

an g

amosa

vlis

erTobl

ivi

Zieb

a; u

xel

mZRva

nel

eT i

nicia

tiv

ebs,

rom-

leb

ic a

m sf

eroSi

mas

wavl

ebel

Ta

tren

inge

bs u

kavS

irdeb

a;

waax

alis

eT m

osw

avl

eebi

, rom

kiTxv

is n

iSni

s qv

eS d

aaye

non

media

Si,

sasw

avl

o

masa

leb

sa d

a po

pul

arul

kul

turaS

i wa

rmo

dge

nil

i st

ereo

tip

ebi;

post

ereb

ze,

gam

ofen

ebsa

da

sten

deb

ze

Tan

aswo

roba

ze

orie

ntir

ebul

i in

for-

macii

s ga

nTav

seba

s Se

uwy

eT x

eli;

Sear

CieT

da

mosw

avl

eebs

wa

rmo

udgi

neT sa

swav

lo ma

sal

ebi, roml

ebSi

c um-

cir

esobe

bi a

ras

ter

eotip

ul

rol

ebSi

aria

n wa

rmo

dge

nil

ni;

moiw

vieT

mS

obl

ebi

da

Tem

is

warmo

madge

nleb

i mo

swav

lee

bTan

dis

kusi

aze,

rome

lic

Tan

aswo

robi

s Tem

as e

xeba

.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

skol

as aq

vs Se

muSa

vebu

li

gegm

a, roml

is mi

xedvi

Tac

is

in

kluziu

r

skol

ad i

qcev

a. s

aswa

vlo g

egma

, sa

skol

o g

arem

o d

a Tan

amSr

ome

lTa

sam-

saxu

rSi

ay

vana

Tan

aswo

robi

s cne

bas

skol

is

yove

ldRiu

ri

cxo

vreb

is

ganu

yofel

naw

ilad

aqc

evs.

sko

lis

Tan

amSr

oml

ebs

gaaz

reb

ul

i aq

vT d

is-

krim

inac

iis

wina

aRmd

eg br

Zol

isa

da

inkl

uziu

ri

urTie

rTobe

bis

dan

-er

gvis

mn

iSvn

eloba

. ma

swav

leb

leb

s aq

vT

Seqm

nil

i sa

Tan

ado

pirobe

bi,

raT

a Tan

aswo

robi

s po

lit

ika

dan

ergo

n. T

val

saCi

no a

dgi

las

gam

ofen

ili

post

ereb

i, g

amofen

ebi

da

sten

deb

i sa

vsea

mas

aliT

, rome

lic

mrav

alfer

-ovn

ebas

, in

kluzia

sa d

a ms

ofl

io m

oqa

laq

eoba

s uka

vSir

deb

a. u

Tan

aswo

roba

da

socia

luri

usa

marTl

oba

dag

mobi

lia

, Tumc

a am

sak

iTxe

bze

dis

kusi

ebi

xSir

ia.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gana

xorcie

leT

ras

istul

i, d

iskr

imin

aciu

li

incid

enteb

is s

istem

aturi

moni

-•

torin

gi; Se

deg

ebi

gaiT

val

iswi

neT s

aswa

vlo g

egmi

s, s

asko

lo p

ol

itik

is, mo

s-wa

vleT

a qc

evis

wes

ebis

dag

egmv

isas

;mo

iZie

T T

emSi

par

tni

oreb

i, r

oml

ebic

dag

exma

reb

ian

skol

aSi

inkl

uziu

ri

ga-

rem

os

Camo

yal

ibeb

aSi;

gaag

rZe

leT

praq

tik

is g

aumj

obe

seba

ze

zrunv

a;

aRni

SneT

wa

rma

teb

ebi, roml

ebic

sk

ol

aSi

inkl

uziu

ri, po

zit

iuri

garem

os

dam

kvid

reb

as u

wyobs

xel

s.

Page 53: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

53

7. jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli

midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba

7.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi

kompetenciaTa es klasteri exeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-baTa Sesaxeb swavlebis meTodebis efeqturobas. meTodis Sefasebisas, gaTvaliswinebul unda iqnas meTodis zegavlena saskolo garemoze iseve, rogorc saklaso mecadineoba-ze. Sesabamisad, pasuxi unda gaeces SekiTxvas: `rogor gavaumjobesoT muSaoba?”

ramdenad efeqturad CavrTeT moswavleebi gadawyvetilebis miRebis procesSi?•

ramdenad kargad SevZeliT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-•baTa Sesaxeb swavlebis modelireba?

moswavleTa swavlebis Sedegebis Sefasebis• 1 gaTvaliswinebiT, ramdenad war-matebulad SeiZleba CaiTvalos Cveni midgomebi?

kidev risi swavla gvWirdeba imisaTvis, rom gavaumjobesoT Sedegebi?•

kompetencia 13: gadawyvetilebebis miRebis procesSi moswavleTa CarTulobis Sefaseba. moswavlis monawileobis Sefaseba im gadawyvetilebebis miRebis procesSi, romlebic mas

exeba. kompetencia 14: demokratiuli moqalaqeobis da adamianis uflebaTa Rirebulebebis,

damokidebulebebisa da ganwyobebis modelireba. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa pozitiuri Rirebulebebis, damok-

idebulebebisa da ganwyobebis demonstrireba da aqtiuri moqalaqeobis modelireba; moswav-leebTan samarTliani, Ria da pativiscemiT gamsWvaluli urTierTobebis damyareba; swavlebis demokratiuli stilis damkvidreba; moswavleTa CarTva saganmanaTleblo aqtivobebSi.

kompetencia 15: swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis ganxilva, monitoringi da Sefaseba.

SesaZlebloba da survili, rom ganaxorcielos swavlebis meTodebisa da moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis monitoringi, Sefaseba. Sefasebis Sedegebis gamoyeneba dagegmarebisa da profesiuli ganviTarebis procesSi.

cxrili 7: jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli

midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba

moswavleTa monawileoba gadawyvetilebebis miRebis procesSi mniSvnelovania. moswavleebs aqvT ufleba, CaerTon im gadawyvetilebebis miRebaSi, romlebic maT ukavSirdebaT. aseTi CarTuloba aumjobesebs urTierTobebs da aviTarebs skolaSi dialogis kulturas. rac mTavaria, moswavleTa aqtiuri monawileoba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas uwyofs xels.

samoqalaqo ganaTlebis maswavleblebi miiCneven, rom moswavleTa monawileoba, saskolo gadawyvetilebebis miRebaSi, aris pirveli nabiji maT aqtiur moqalaqee-bad Camoyalibebis procesSi. miuxedavad amisa, kvlevebi adasturebs, rom moswav-leebi Zalian iSviaTad iReben gadawyvetilebebs saswavlo procesTan dakavSirebiT. Sesabamisad, maswavlebelma unda gaiazros, rom moswavleTa realuri CarTuloba sakmaod rTuli misaRwevia Semdegi faqtorebis gamo: saklaso mecadineobis struq-tura, SezRuduli dro arasaswavlo aqtivobebisaTvis, gadawyvetilebebis miRebis

1 Sefaseba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgomebis gamoyen-ebiT, magaliTad: moswavleTa CarTva sakuTari miRwevebis SefasebaSi, Sualeduri Sefaseba, swavlis Sefaseba, procesisa da Sinaarsis Sefaseba, doneebis gansazRvris gareSe Sefaseba.

Page 54: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

54

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

centralizebuli sistema; swored am mizezebis gamo, maswavleblebsac uWirT saku-Tar kolegebTan aqtiuri TanamSromloba.1

praqtikuli cvlilebebis ganxorcieleba maswavlebelma im sferoebidan unda dai-wyos, romlebSic moswavleTa monawileoba advilad uzrunvelsayofia:

saskolo wesebi, sanqciebi da jildoebi (magaliTad, antiseqsistuli, anti-•rasistuli, Cagvris winaaRmdeg mimarTuli, Tanabar SesaZleblobebze orien-tirebuli; Cacmis wesebi da formebi).

saswavlo gegmis Sinaarsi da struqtura, swavlisa da swavlebis meTodebi;•

socialuri sakiTxebi: socialuri infrastruqtura/klasgareSe aqtivobebi, •axali moswavleebis miReba, mSobelTa Sekrebebis organizacia da moswavleTa keTildReobis uzrunvelyofa.

am kompetenciis dasakmayofileblad maswavlebeli unda flobdes codnasa da gaazrebasTan dakavSirebul sam elements:

swavlebis meTodebi da aqtivobebi, romlebic xels uwyobs moswavleebSi gad-•awyvetilebebis miRebisa da azrovnebis unarebis ganviTarebas;

swavlebis arsebuli SesaZleblobebis kritikuli analizi;• 2

samoqalaqo ganaTlebis miznebis codna da gaazreba. gansakuTrebiT, moswav-•leTa `xmis uflebasTan” dakavSirebuli sakiTxebis gacnobiereba.

demokratiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebTan dakavSirebuli cnebebis, principebisa da damokidebulebebis modelireba da demonstrireba aris maTi swav-lebis saukeTeso saSualeba. aseTi modelirebis miznebi da Sinaarsi yovelTvis kar-gad gasagebi unda iyos. am SemTxvevaSi, ZiriTadi saxelmZRvanelo principebia:3

aqtiuri moqalaqe yalibdeba praqtikuli moqmedebiT, da ara damoZRvriT. ada-•mians unda mieces saSualeba, Tavad ikvlios samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebi, da ara mxolod moisminos, Tu ra aris kargi moqalaqis qcevis maxasiaTeblebi;

aqtiuri moqalaqeobisaTvis ganaTleba ar exeba mxolod faqtobrivi codnis •dagrovebas; aqtiuri moqalaqeoba, upirveles yovlisa, praqtikul gamocdile-bas, unarebs, Rirebulebebsa da midgomebs gulisxmobs;

saswavlo garemo gadamwyvetia; moswavle saukeTesod iTvisebs demokratiuli •moqalaqeobis principebs maSin, roca misi saswavlo garemo am principebis gansaxierebas warmoadgens.

treningis dros, maswavlebeli moswavlis rolSia; modelireba mas saSuale-bas aZlevs, CaerTos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebaSi moswavlis perspeqtividan. trenerma unda uzrunvelyos samoqalaqo ganaTlebis aqtivobebis modelireba, magaliTad, diskusiis marTva, proeqtis dageg-mva, gakveTilisa da gakveTilTa ciklis dagegmva. aseve, trenerma unda moaxdinos im demokratiuli Rirebulebebisa da ganwyobis modelireba, romelTa demonstrirebac

1 J. gudladi, `adgili, saxelad, skola~, maqgrou hili, niu iorki, 1984. xelmisawvdomia Semdeg misa-marTze: http://books.google.com

2 maswavleblis kritikuli azrovneba mniSvnelovania im situaciebSi, roca mas sWirdeba efeqturi da gonivruli gadawyvetilebebis miReba, magaliTad, imis Sesaxeb, Tu rogor SeiZleba moswavleTa CarTva gadawyvetilebebis miRebis procesSi. maswavleblis kritikuli azrovneba gulisxmobs mos-wavleebze dakvirvebas, informaciis sxvadasxva wyaros sandoobis gansazRvras. maswavlebels unda esmodes swavlis aqtivobebis konteqsti da SeeZlos saswavlo gegmis, moswavleTa interesebisa da saWiroebebis Sefaseba.

3 T. hudlestoni, 2005.

Page 55: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

55

jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

maswavleblisganaa mosalodneli.efeqturi modelirebisaTvis, aucilebelia, modelirebis Sesaxeb dafiqreba da

msjeloba. mniSvnelovania, treningi ise iyos dagegmili, rom monawileebs hqondeT swavlisa da swavlebis meTodebze, cnebebsa da Rirebulebebze diskusiis SesaZlebloba. miznidan gamomdinare, dafiqrebisa da msjelobis sxvadasxva forma SeiZleba arsebob-des.1 msjelobisa da dafiqrebis saukeTeso maxasiaTebelia yvelas mier ukve aRiare-buli da, Sesabamisad, farTod damkvidrebuli praqtikis kritikuli gadaxedva.2

damkvidrebuli praqtikis Secvlisaken mimavali sxvadasxva gza arsebobs:

piradi dRiuris wera, romelSic asaxulia swavlisa da swavlebis yoveldRi-•uri gamocdileba;

sakuTari Tavis Sefaseba moswavleebis TvalTaxedvidan. xSiria SemTxvevebi, •roca moswavleebi Cvens sityvebsa da saqciels aRiqvamen ara ise, ra mniS-vnelobasac Cven vdebT saqcielsa Tu sityvebSi;

sxvadasxva sakiTxis midgoma kolegebis TvalTaxedvidan, magaliTad, kolege-•bis azris gaziareba swavlisa da swavlebis problemebTan dakavSirebiT, ramac SeiZleba problemebis gadaWris axali gzebi dagvanaxos;

Cveni Sexedulebebis Sedareba im mosazrebebTan, romlebic Teoriul litera-•turaSi fiqsirdeba.

modelireba kargad unda daigegmos da ganxorcieldes. aucilebelia, xeli SevuwyoT moswavleTa azris gamoxatvis Tavisuflebas, fiqrsa da diskusiebs warmod-genebisa da molodinebis Sesaxeb, kritikul azrovnebas, gadawyvetilebebis miRebis unaris ganviTarebasa da aqtiur monawileobas samoqalaqo sakiTxebSi. es yovelive saWiroebs socialuri Semecnebis Teoriisa da modelirebasTan dakavSirebuli sagan-manaTleblo sakiTxebis codnasa da gaazrebas.

swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis procesis sistematuri ganxilva, monitoringi da Sefaseba aZlevs maswavleblebs swavlisa da swavlebis praqtikis gaumjobesebis saSualebas. maswavlebels unda SeeZlos, moswavleTagan da swavlebis procesSi CarTuli sxva mxareebisagan (kolegebis, mrCevlebis, trenerebis da a.S.) ko-mentarebis miRebis sistemis danergva. komentarebisa da rCevebis miReba daexmareba maswavlebels swavlebis gaumjobesebaSi.

maswavlebelma unda gaiTvaliswinos Semdegi oTxi SekiTxva:3

ris gakeTebas vcdilob?•

ra gz(eb)iT vaRwev sasurvel mizans?•

rogor SeiZleba Sevafaso miznis miRwevisaken Cemi swarafva?•

rogor SeiZleba gavaumjobeso Cemi praqtika?•

(danarTSi ixileT TviTSefasebis instrumenti da demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis elementebis nusxa, romelic Sefasebis pro-cesSi dagexmarebaT)

1 q. caixneri, ̀ praqtikosis dafiqreba da msjeloba~, wignidan ̀ kvlevis saxelmZRvanelo: monawileobaze damyarebuli mokvleva da praqtika~, 2001, f. riazoni da h. bredberi (redaqtorebi). maswavleblebi unda dafiqrdnen da imsjelon sakuTari praqtikis eTikur, socialur da politikur aspeqtebze. moswavle, metakognituri aqtivobis dros, uRrmavdeba sakuTar Rirebulebebs.

2 s. d. brukfildi, `rogor gavxdeT kritikulad moazrovne maswavlebeli~, josi-bas fubliSers, san francisko, 1995.

3 evropul universitetTa asociacia (EUA). TviTSefasebis megzuri. ixileT: www.eua.be.

Page 56: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

56

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

7.2. kompetencia 13

kompetencia 13: gadawyvetilebebis miRebis procesSi moswavleTa CarTulobis Sefaseba. moswavlis monawileobis Sefaseba im gadawyvetilebebis miRebis procesSi, romlebic mas

exeba.

7.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

SeuZlia, gazomos moswavleTa zegavlena im sakiTxebze, romlebic gadamwyveti mniS-•vnelobisaa maT swavlasa da yoveldRiur saskolo cxovrebaSi, magaliTad: swavlebis meTodebi, saskolo wesebi, saswavlo programis dagegmva;

SeuZlia, daexmaros moswavleebs, aqtiurad CaerTon saswavlo procesSi. maswavle-•beli da moswavleebi samoqalaqo ganaTlebis process erTad gegmaven. moswavleebi sistematurad axdenen rogorc swavlebis, ise swavlis procesis Sefasebas;

SeuZlia, daexmaros moswavleebs swavlis procesis analizsa da SefasebaSi. aseTi •Sefasebebi maswavleblisTvisac sasargebloa, profesiuli ganviTarebis kuTxiT;

ZiriTad miznad aqvs dasaxuli moswavleebSi im unarebis ganviTareba, romlebic am •ukanasknelT aqtiur moqalaqeebad aqcevs;

aqvs codna imisa, Tu rogor daexmaros moswavleebs situaciebisa da sakiTxebis gan-•sazRvraSi, maTi samoqalaqo gamocdilebis gaTvaliswinebiT. moswavleTa gamocdile-ba SeiZleba moicavdes eWvebs, gaurkvevlobas da sirTuleebs. maT unda hqondeT arCevanis Tavisufleba, roca saqme imis gadawyvetas exeba, Tu risi unda sjerodes, an ra unda gaakeTos moswavlem. maswavlebels xSirad uwevs moswavleebTan imis ganx-ilva, Tu ra aris swori da ra _ araswori. am procesSi, maswavlebels SeuZlia, Seafasos, Tu ramdenad kargad viTardeba moswavleTa kritikuli azrovneba;

SeuZlia, CarTos moswavleebi cxovrebiseuli sakiTxebis ganxilvaSi, daexmaros maT, •moaxdinon problemebis gadaWris strategiaTa identifikacia da SerCeva, iTana-mSromlon sxvebTan problemebis gadaWris gzebis Ziebis procesSi. maswavlebels unda SeeZlos moswavleTa CarTulobis Sefaseba;

SeuZlia, daexmaros moswavleebs rTul da damabnevel situaciebTan gamklavebaSi, •magaliTad, saskolo konfliqtis an dilemis analizis dros, maswavlebels SeuZlia, moswavleebis kritikuli azrovneba waaxalisos Semdegi SekiTxvebiT: ras izamdiT, XXX rom iyoT? ratom fiqrobT, rom XXX? rogor fiqroben sxvebi? ra Rirebulebebi aqvT maT? maswavlebeli agrovebs moswavleTa pasuxebis Semcvel video an weri-lobiT masalas da akvirdeba, Tu rogor icvleba moswavleTa samoqalaqo unarebi drois svlasTan erTad.

Page 57: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

57

jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

komp

eten

cia

13:

gad

awyv

etil

ebeb

is m

iReb

is p

ro

ces

Si m

osw

avl

eTa

Car

Tu

lo

bis

Sef

aseb

a

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)ge

Sini

aT,

an e

wina

aRmd

egeb

iT m

osw

avl

eTa

CarTva

s ga

daw

yvet

ileb

ebis

miR

ebis

proces

Si.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

meti

informa

cia

mii

ReT

am

saki

TxT

an d

akav

Sireb

iT. mo

iZie

T m

asal

ebi

gadaw

yvet

ileb

ebis

miR

ebis

Teo

rii

sa

da

kvl

eveb

is S

esax

eb d

a ga

ecan

iT i

m aq

tiv

obe

bs/p

raq

tik

as, roml

ebic

xel

s uwy

obs

gad

awyv

etil

ebeb

is m

iRe-

bis

inkl

uziu

ri

proces

is d

amkv

idreb

as, ma

gal

iTad

, rogo

r m

uSa

obs

mosw

avl

eTa

sabW

o s

xvag

an?

gaix

sene

T d

a im

sjel

eT T

qven

s ga

mocdil

ebaz

e, r

ome

lic

uka

vSir

deb

a rTul

i ga

daw

yvet

ileb

ebis

miR

ebas

. •

ifiq

reT

im

Rir

ebul

ebeb

ze,

roml

ebic

Tqv

enTvi

s mn

iSvn

elova

nia.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

Tqv

en ar

xa

rT mo

swav

leT

a Ca

rTul

obi

s wi

naaR

mdeg

i, ma

gram

ge

Sini

aT,

rom

SeiZ

leb

a si

tuac

iis

kont

rol

i dak

argo

T.

gWir

deb

aT

meti

informa

cia

imi

s Se

saxe

b, T

u r

ogo

r u

nda

CarTos

masw

avl

ebel

ma

mosw

avl

eebi

ga

daw

-yv

etil

ebeb

is m

iReb

is p

roces

Si.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ipove

T s

kol

a an

kl

asi, r

ome

lSi

c m

aswa

vleb

eli

mosw

avl

eebs

gad

awyv

etil

ebeb

is m

iReb

is p

roces

Si r

Tav

s;

daa

kvir

diT

mas

wavl

ebl

is p

raq

tik

as.

moiZ

ieT d

a na

xeT f

ilme

bi s

wavl

ebis

meT

odeb

ze,

roml

ebic

mosw

av-

leT

a Ca

rTul

obi

s ga

zrdaz

ea o

rie

ntir

ebul

i;

Camo

wereT

Sek

iTxv

aTa ma

gal

iTeb

i, r

oml

ebsa

c mas

wavl

ebl

ebi iy

eneb

en mosw

avl

eTa Ca

rTul

obi

s ga

zrdis

aTvi

s; e.w.

•so

krat

es S

ekiT

xveb

i ex

mareb

a mo

swav

lee

bs, kr

itik

ul

i az

rovn

ebis

gan

viTar

ebas

a da

gadaw

yvet

ileb

ebis

miR

ebaS

i;mo

axdin

eT i

m tren

inge

bis

lobi

reb

a, r

oml

ebic

Tan

amSr

oml

obi

T s

wavl

ebas

a da

jgu

fur m

uSa

oba

s uka

vSir

deb

a.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

gesm

iT,

rom

mosw

avl

eTa

CarTva

ga

daw

-yv

etil

ebeb

is mi

Reb

is pr

oces

Si Za

lia

n mn

iS-

vnel

ova

nia. T

qven

ukv

e ax

orcie

leb

T m

osw

av-

leT

a aq

tiv

obe

bs, roml

ebic

gad

awyv

etil

ebeb

-is

miR

ebas

xel

s uwy

obs

. iy

eneb

T m

osw

avl

eebT

-an

kons

ul

tac

iis

sxva

das

xva

meTods,

Tumc

a es

yo

vel

ive

Zal

ian

bevr

dros

iTxo

vs d

a xS

irad

gi

wevT

trad

iciu

l m

eTodeb

Tan

dab

rune

ba.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

sT

xove

T m

osw

avl

eebs

an

kol

egeb

s, v

ideo

fir

ze

aRbe

Wdon

gakv

eTil

i, r

ome

lsa

c T

qven

atar

ebT;

sTxo

veT m

aT, daa

kvir

dne

n ga

kveT

ilis

msv

lel

oba

s da

gaak

eTon

Seni

Svne

bi. Se

giZl

iaT, dam

kvir

vebl

ebis

aT-

vis

wina

swar

moam

zad

oT k

ome

ntar

ebis

furcel

i (s

asurve

li

Seki

Txv

ebiT

); uyu

reT

vid

eos

da

Seaf

aseT

sak

uTar

i Tav

i;

Sead

areT

Tqv

eni

Sefas

eba

mosw

avl

eebi

sa d

a ko

leg

ebis

mie

r g

akeT

ebul

Sef

aseb

ebs; a

m Se

fas

ebeb

Si m

sgav

se-

bebs

a da

gans

xvav

ebeb

s mi

aqcie

T y

urad

Reb

a;

Seim

uSa

veT s

trat

egie

bi T

qven

i me

Todeb

is g

asau

mjobe

sebl

ad;

gaam

rav

alfer

ovn

eT m

osw

avl

eTa

sako

nsul

tac

io m

oms

axureb

is m

eTodeb

i, m

agal

iTad

, sa

skol

o d

a sa

klas

o

sabW

oeb

i, j

gufuri

dis

kusi

ebi, d

ageg

mareb

aze

momu

Save

jgu

feb

i, k

iTxv

areb

i da

rCe

vis

yuTeb

i.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

Tqv

en k

arga

d g

aqvT

gaa

zreb

ul

i, r

om

pa-

suxi

smge

bloba

ge

kisr

ebaT

, Ca

rToT

mosw

av-

lee

bi g

adaw

yvet

ileb

ebis

miR

ebis

gam

Wvir

val

e pr

oces

Si.

grZn

obT

, rom

mosw

avl

eebs

sW

ird-

ebaT

met

i va

rjiS

i eT

ikuri

gadaw

vetil

ebeb

is

miReb

isa

da

metaS

emec

nebi

Ti

azrovn

ebis

kuTx-

iT.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

yove

lTvi

s ka

rga

d d

aakv

irdiT

, as

rul

ebT T

u a

ra

Tqv

ens

pasu

xism

gebl

oba

s, r

ogo

rc m

aswa

vleb

eli; a

Zlev

T

Tu a

ra

mosw

avl

eebs

xmi

s ufl

ebas

; Se

giZl

iaT, mo

swav

lee

bi u

fro a

qtiu

rad

Car

ToT s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is p

roeq

teb

Si?

Camo

ayal

ibeT

sam

oqm

edo g

egma

imi

saTvi

s, r

aTa

uzrunv

elyo

T,

rom

mosw

avl

eebT

an k

ons

ul

tac

iebi

maq

si-

mal

urad

aa g

aTva

lis

wine

bul

i sa

swav

lo g

arem

os

gaumj

obe

sebi

s Tqv

eneu

l g

egma

Si;

gamo

yavi

T d

ro, r

ome

lic

mosw

avl

eebi

s mi

er s

wavl

isa da sw

avl

ebis

proces

is ana

liz

sa d

a Se

fas

ebas

Sei

Zleb

a •

dae

Tmo

s.

7.2.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 58: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

58

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

7.3. kompetencia 14

kompetencia 14: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Rirebulebebis, damokidebulebebisa da ganwyobebis modelireba.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa pozitiuri Rirebulebebis, damok-idebulebebisa da ganwyobebis demonstrireba da aqtiuri moqalaqeobis modelireba; moswav-leebTan samarTliani, Ria da pativiscemiT gamsWvaluli urTierTobebis damyareba; swavleb-is demokratiuli stilis damkvidreba; moswavleTa CarTva saganmanaTleblo aqtivobebSi.

2.4.2. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

SeuZlia msjeloba imaze, Tu ratom irCevs swavlebis konkretul meTodebs. swavleba •efuZneba ZiriTad demokratiul Rirebulebebs, rogorebicaa: samarTlianoba, TanagrZnoba da a.S. maswavlebeli am Rirebulebebis mixedviT moqmedebs, roca wyvets saklaso mow-yobasTan da wesebTan dakavSirebul sakiTxebs. maswavlebeli qmnis iseT pirobebs, romel-Sic yvela moswavles aqvs azris gamoxatvis Tavisufleba;

gacnobierebuli aqvs, Tu ratom iyenebs azris gamoxatvis konkretul stils. exmareba •moswavleebs kritikul azrovnebaSi, Sefasebasa da mosazrebebis/codnis gacvlaSi;

SeuZlia, waaxalisos moswavleebi, raTa maT imsjelon sakuTar gamocdilebebsa da sas-•wavlo procesze; es moicavs im Temebis SerCevas, romlebic moswavleebs ainteresebT;

SeuZlia, ganaxorcielos demokratiuli komunikaciis modelireba. maswavlebeli •SesaZleblobas aZlevs moswavleebs, Tavisuflad gamoxaton sakuTari mosazrebebi poli-tikuri, socialuri da sxvadasxva sakamaTo sakiTxis mimarT. maswavlebeli qmnis iseT garemos, romelSic moswavleTa mosazrebebs yuradRebiT ismenen. maswavlebeli axdens pativiscemiT gamsWvaluli uTanxmoebisa da konstruqciuli kritikis modelirebas;

kargad esmis, Tu rogoraa Zalaufleba gadanawilebuli klasSi. mas gaazrebuli aqvs, rom •maswavleblis saqcielma SeiZleba gaaaqtiuros an gaaCumos moswavleebi. maswavlebeli yuradRebiT usmens moswavleTa mosazrebebs da cdilobs, gaarkvios, Tu ras fiqroben moswavleebi sxvadasxva sakamaTo sakiTxze; is exmareba moswavleebs, maTi qcevebis analiz-Si da ergeba moswavleTa saWiroebebs. maswavlebeli moswavleebs endoba da kolegebis gamocdilebis gaziareba misi praqtikis ganuyofel nawils warmoadgens;

SeuZlia, Seafasos sxvadasxva moswavlisaTvis damaxasiaTebeli swavlisa da azrovnebis •stili. maswavlebeli ise gegmavs saswavlo process, rom maqsimalurad waaxalisos mos-wavleTa CarTuloba, mniSvnelobis Zieba, SemoqmedebiToba, metaSemecnebiTi azrovneba.

Page 59: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

59

jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

komp

eten

cia

14:

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

s d

a ad

amia

nis

uf

leb

aTa

Rir

ebu

leb

ebis

, dam

oki

deb

ul

ebeb

isa

da

ganw

yobe

bis

mod

elir

eba

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

en k

omf

ortul

ad m

xol

od m

aSin

grZn

obT

Tav

s, r

oca

klas

Si si

tuac

ias

srul

ad ak

ont

rol

ebT.

karga

d ar

ga

qvT

gaaz

reb

ul

i, T

u r

a zeg

avl

enas

axd

ens

Tqv

eni

sauba

ri

sxve

-bz

e.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaec

aniT

mas

aleb

s mo

del

ireb

is m

eTodTan

dak

avSi

reb

iT;

imsj

eleT

Tqv

ens

gamo

cdil

ebaz

e, rome

lma

c zeg

avl

ena

iqoni

a mo

swav

leT

a qc

evas

a Tu

swav

laz

e. i

msjel

eT a

m zeg

avl

enis

miz

ezeb

ze.

iyv

nen

iseT

ebic

, roml

ebzec

zeg

avl

ena

ver

moax

din

eT?

rogo

r f

iqrobT

, rat

om?

dag

egme

T g

akve

Til

i an

aqt

ivoba

model

ireb

is g

amoye

nebi

T.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

Tqv

en g

rZn

obT

, rom

gWir

deb

aT m

eti in

forma

cia

model

i-reb

is p

raq

tik

is k

onk

ret

ul

mag

aliT

ebze.

fiq

robT

, mi

iRoT

meti

informa

cia

sxv

ebze

zeg

avl

enis

moxd

enis

meq

aniz

mebT

an

dak

avSi

reb

iT.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

daa

kvir

diT

model

ireb

is p

raq

tik

as T

qven

i ko

leg

ebis

mag

aliT

ze;

moiZ

ieT f

ilme

bi, roml

ebic

exe

ba d

ebat

ebs

klas

Si s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is T

emaz

e;•

imsj

eleT

Tqv

eni

dak

virve

bebi

s Se

deg

ad d

agrovi

l S

Tab

eWdil

ebeb

ze.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

daw

yebu

li

gaqv

T d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a sx

vadas

xva

Tem

is g

anxi

lva

kl

asSi

, ma

gal

iTad

, dem

okr

atia

sko

laS

i, a

n mo

swav

leT

a Ca

rTul

oba

. ga

Rel

vebT

is

, rom

bevr

i sa

kiTxi

a ga

saTva

lis

wine

bel

i sa

moqa

laq

o

gana

Tl

ebis

Tem

ebis

kl

asSi

Se

motan

isas

. ge

Sini

aT,

rom

Sedeg

ebi

Tqv

ens

kont

rol

s ar

dae

qvem

deb

areb

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ko

leg

ebTan

erTad

dag

egme

T m

odel

ireb

a; g

aiTva

lis

wine

T m

aTi

gamo

cdil

eba;

sTxo

veT mosw

avl

eebs

an ko

leg

ebs,

vid

eofir

ze daa

fiq

siron Tqv

en mie

r Cat

areb

ul

i ga

kveT

i-•

li;

naxe

T v

ideo

da

daa

kvir

diT

Tqv

en m

ier C

atar

ebul

gak

veTil

s; k

ol

egeb

sa d

a mo

swav

lee

bsac

uCv

eneT

Can

awer

i da

sTxo

veT S

efas

eba;

Sead

areT

Sef

aseb

ebi; i

msjel

eT s

xvad

asxv

a Se

fas

ebis

msg

avse

bebs

a da

gans

xvav

ebeb

ze.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

karga

d ga

qvT ga

cno

bier

ebul

i Tqv

eni, rogo

rc ma

swav

-l

ebl

is,

pasu

xism

gebl

oba

– s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is k

omp

e-ten

cie

bis

ganv

iTar

eba

dem

okr

atiu

l ga

rem

oSi

, mo

swav

leT

a Tav

isufal

i ne

bis

gaTva

lis

wine

biT. dar

wmune

bul

i xa

rT, rom

Tqv

ens

gakv

eTil

ebze

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

a-mi

anis

ufl

ebeb

is S

esax

eb s

wavl

ebis

prin

cip

ebi

domi

nireb

s.

eTik

is s

akiT

xebz

e me

ti

msjel

obi

s sa

Wiroeb

as g

rZn

obT

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

yove

lTvi

s ka

rga

d d

aakv

irdiT

, as

rul

ebT T

u a

ra

Tqv

ens

pasu

xism

gebl

oba

s, r

ogo

rc m

aswa

v-•

leb

eli; a

Zlev

T T

u a

ra

mosw

avl

eebs

xmi

s ufl

ebas

; ga

kveT

ilis

Sem

deg

, mo

sTxo

veT m

osw

avl

eebs

kome

ntar

ebi

da

Sefas

ebeb

i; e

s in

forma

cia

gam

-•

oiy

eneT

model

ireb

is m

eTodis

das

axve

wad;

moiw

vieT

kol

egeb

i, r

aTa

Tqv

en m

ier C

atar

ebul

gak

veTil

ebs

dae

swron; S

esTav

azeT

maT

dax

-•

mareb

a pr

ofes

iul

i ga

nviT

areb

is k

uTxi

T.

7.3.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 60: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

60

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

7.4. kompetencia 15

kompetencia 15: swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis ganxilva, monitoringi da Sefaseba.

SesaZlebloba da survili, rom ganaxorcielos swavlebis meTodebisa da moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis monitoringi, Sefaseba. Sefasebis Sedegebis gamoyeneba dagegmvisa da profesiuli ganviTarebis procesSi.

7.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~

maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:

gaazrebuli aqvs, rom moswavleTa aqtiuri moqalaqeobis unarebis SefasebisaTvis, •aucilebelia efeqturi moqalaqeobis procesebisa da praqtikis kargad codna; aseve, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis konteqstisa da aqtivobebis, moswavleTa swavlis procesisa da Sedegebis gacnobiereba;

SeuZlia, dainaxos sakuTari Tavi, rogorc moqalaqe da samoqalaqo ganaTlebis maswav-•lebeli, moswavleTa TvalTaxedvidan, romlebic afaseben mis midgomebs, strategiebsa da aqtivobebs;

SeuZlia, ganixilos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-•lebis sxvadasxva aspeqti;

SeuZlia, imsjelos swavlisa da swavlebis teqnikur mxareebze, magaliTad, sxvadasxva •saxis SekiTxvebis gamoyenebaze, ramac SeiZleba waaxalisos an Seaferxos moswavleTa az-ris Tavisufali gamoxatva;

SeuZlia, imsjelos eTikur, socialur da politikur Rirebulebebze;•

SeuZlia TviTSefasebisa da sakuTari moqmedebis ganxilvis sxvadasxva meTodis gamoyen-•eba; awarmoebs pirad Canawerebs, raTa ukeT dainaxos sakuTari Tavi, rogorc maswavle-beli da moswavle;

SeuZlia kolegebTan aqtiuri TanamSromloba, maTTan gamocdilebis gaziareba, magali-•Tad, kolegebis mosazrebebis mosmena, moswavleTa damokidebulebebis cvlilebis sirTu-leebTan, an axali aqtivobebis SemuSavebasTan dakavSirebiT;

SeuZlia, sakuTari praqtika Seadaros demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-•baTa Sesaxeb swavlebis sferoSi dagrovil Teoriul literaturas, magaliTad, imsje-los imaze, Tu ramdenad ukavSirdeba misi pirovnuli maxasiaTeblebi Cagvrasa da udis-ciplinobas moswavleebSi.

Page 61: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

61

jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa

komp

eten

cia

15:

swa

vleb

is m

eTo

deb

isa

da

mosw

avl

eTa

swav

lis

gan

xil

va, m

oni

to

rin

gi d

a Se

fas

eba

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)Tqv

eni

azriT

, sa

kmar

isia

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b codni

s ga

dac

ema

mosw

avl

eebi

saTvi

s trad

iciu

li

meTodeb

-iT

. ve

r x

edav

T s

wavl

ebis

meT

odeb

is S

ecvl

isa

da

ga-

naxl

ebis

saW

iroeb

as. ar

afas

ebT T

qven

s pr

ofes

iul

sa

qmia

noba

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a sw

avl

ebis

kuTxi

T, am

isaT

vis

arc m

o-

tiv

acia

gag

aCni

aT d

a ar

c r

esurse

bi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

mosw

avl

eebT

an e

rTad

gan

ixil

eT T

qven

mie

r m

omz

adeb

ul

i ma

Ti

Sefas

ebeb

i. y

urad

Reb

a ga

amax

vil

eT

im a

ras

wor w

armo

dge

nebz

e, r

oml

ebic

, Se

saZl

oa, a

m Se

fas

ebeb

Si i

yos

daf

iqsi

reb

ul

i. d

afiq

rdiT

, Tu r

a Se

iZl

eba

iyos

am a

ras

wori

daS

vebe

bis

mizez

i;ga

nixi

leT

swa

vlis

Sed

egeb

i;

daa

kvir

diT

Tqv

eni me

Todeb

is z

egav

len

as mosw

avl

eTa sa

moqa

laq

o u

nareb

is, c

odni

sa d

a Rir

ebul

ebeb

is

ganv

iTar

ebaz

e;es

aubr

eT k

ol

egeb

s ma

Ti

praq

tik

is S

esax

eb;

gans

akuTreb

ul

i yu

rad

Reb

a ga

amax

vil

eT m

izne

bsa

da

meTodeb

ze.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

skol

as a

r a

qvs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Sef

aseb

is sis

tem

a.

mosw

avl

eebs

drodad

ro u

rig

ebT k

iTxv

ars

imis

das

ad-

gena

d,

Tu r

amden

ad e

feq

turia

swa

vleb

a. k

ol

egeb

Tan

er

Tad

gan

ixil

avT k

iTxv

areb

Si m

ocem

ul

i Se

kiTxv

ebis

pa

suxe

bs.

Tumc

a iS

viaT

ad iT

val

iswi

nebT

ki

Txv

areb

Si

daf

iqsi

reb

ul

mosa

zreb

ebsa

da

Seni

Svne

bs.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

dau

rig

eT m

osw

avl

eebs

kiT

xvar

ebi. k

iTxv

aris

Sed

geni

sas,

gai

Tva

lis

wine

T, rom

gWir

deb

aT s

aTan

ado

informa

cia

imi

s Se

saxe

b, T

u r

a zeg

avl

ena

aqvs

Tqv

ens

meTodeb

s mo

swav

leT

a qc

evaz

e;

pasu

xebi

mosw

avl

eebT

an e

rTad

gan

ixil

eT;

CarTeT

sko

la

Tvi

TSe

fas

ebis

proces

Si d

a daa

inter

eseT

Tqv

eni

kol

egeb

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is

moni

torin

gsa

da

Sefas

ebaS

i;

gaia

zreT

mo

swav

lee

bisa

da

kol

egeb

is Se

fas

ebeb

i; ec

adeT

, ma

Ti

mosa

zreb

ebis

ga

Tva

lis

wine

biT

gaau

mjobe

soT s

wavl

ebis

meT

odeb

i.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

skol

as aq

vs ge

gmeb

i, rome

lic

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

is x

aris

xis

gaumj

obe

seba

s is

axav

s mi

zna

d. Tumc

a es

geg

mebi

jer

ar a

ris

dak

onk

ret

ebul

i. y

vel

as e

s-mi

s, r

om

skol

a ap

ireb

s dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

a da

swav

-l

is p

roces

is d

axve

was.

gsu

rT am

proeq

tSi

Car

Tva

da

Tan

amSr

oml

oba

, ma

gram

kar

gad v

er g

agia

zreb

iaT, Tu

ra

SeiZ

leb

a iy

os

Tqv

eni

wvl

ili.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

dau

rig

eT m

osw

avl

eebs

kiT

xvar

ebi

da

warma

rTeT

dis

kusi

a im

zeg

avl

enis

Ses

axeb

, rome

lic

Tqv

en

mier

gam

oye

nebu

l s

wavl

ebis

meT

odeb

s aq

vs m

osw

avl

eTa

qcev

aze;

swav

lis

a da

swav

leb

is a

qtiv

obe

bis

dag

egmv

isas

, ga

iTva

lis

wine

T m

osw

avl

eTa

mosa

zreb

ebi;

CarTeT

mosw

avl

eebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

popu

-•

lar

izac

iis

proces

Si.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

skol

as a

qvs

konk

ret

ul

i ge

gmeb

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

is x

aris

xis

gaumj

obe

sebi

saTvi

s. m

osw

avl

eebi

da

dai

nter

eseb

ul

i mx

aree

bi a

qtiu

rad

aria

n Ca

rTul

ni

am p

roces

Si. mo

swav

leT

a ga

moki

Txv

is S

edeg

ebi

swav

-l

isa

da

swav

leb

is p

roces

is g

aumj

obe

sebi

saTvi

s ga

m-oiy

eneb

a. r

egul

arul

ad e

wyoba

swa

vleb

is m

eTodeb

isa

da

Sedeg

ebis

gan

xil

va.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gamo

iyen

eT S

eniS

vneb

i da

kome

ntar

ebi

Tqv

eni

profes

iul

i sa

qmia

nobi

s mo

nitorin

gisa

Tvi

s da

das

ax-

eT T

qven

i pr

aqtik

is g

aumj

obe

sebi

s gz

ebi;

mosw

avl

eebs

kar

gad g

aage

bine

T d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

is m

izne

bi d

a gz

ebi, r

oml

ebic

am

mizne

bis

miRwe

vaSi

dag

exma

reb

aT;

Seaf

aseT

, ram

den

ad a

qtiu

rad

iye

nebe

n mo

swav

lee

bi y

ove

ldRiu

r c

xovr

ebaS

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is

sfer

oSi

SeZ

enil

codna

sa d

a una

reb

s; g

anix

ileT

Tqv

en m

ier g

akeT

ebul

i das

kvne

bi m

osw

avl

eebT

an

da

das

axeT

erTobl

ivi

amocan

ebi;

moip

ove

T m

isab

aZi

gamo

cdil

ebis

mag

aliT

ebi

da

Sead

areT

Tqv

eni

saqm

iano

ba a

m ma

gal

iTeb

Si w

armo

d-

geni

l p

rofes

iul

saq

mian

oba

s;

moiw

vieT

sxv

a ma

swav

leb

leb

i Tqv

ens

gakv

eTil

ebze

da

gauzia

reT

Tqv

eni

gamo

cdil

eba.

7.4.

2. m

aswa

vleb

lis

gan

viT

areb

is d

iagr

ama

Page 62: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

62

8. resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis

am saxelmZRvaneloSi, ZiriTadad, ganxilulia maswavleblebisa da maswavlebelTa momzadebis/gadamzadebis trenerebis kompetenciebi, Tumca swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb aerTianebs sxva dainteresebul mxa-reebsac, rogorebic arian: ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi, skolis xelmZRvaneloba da umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi.

8.1. ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi

imisaTvis, rom swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb iyos warmatebuli, aucilebelia mxardaWera maTgan, vinc ganaTlebis politi-kis SemuSavebazea pasuxismgebeli; aseTebi arian: parlamentis, centraluri da adgi-lobrivi mTavrobis warmomadgenlebi, mrCevlebi da sxvani. sasargebloa, roca:

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis mniS-•vneloba naTladaa dafiqsirebuli sakanonmdeblo dokumentebSi;

praqtikuli saxelmZRvanelo principebi mocemulia normatiul dokumentebSi;•

am sferos mxardaWera mTavrobis mxridan asaxulia biujetSi.•

evrosabWos gamocemebi, maT Soris es saxelmZRvanelo, miznad isaxavs ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebis informirebas da xazs usvams Semdeg sakiTxebs:

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis mniS-•vneloba axalgazrdebis ganaTlebisaTvis;

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miznebi, •romlebic swavlasa da swavlebaSi axali midgomebis damkvidrebazea mimarTuli.

8.2. skolis xelmZRvaneloba da ufrosi maswavleblebi

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgome-bis danergva swored maSinaa warmatebuli, roca am saqmeSi aqtiuradaa CarTuli sko-lis xelmZRvaneloba.

yvela maswavlebeli iRebs monawileobas saskolo kulturis CamoyalibebaSi. rac ufro demokratiulia es kultura, miT ukeTesi. skolis xelmZRvanelobam winamde-bare wignSi moyvanili masala unda gaiTvaliswinos skolis ganviTarebis gegmis SemuSavebisas. wignSi warmodgenili RonisZiebebis gatarebis dawyebamde, sasurvelia mTeli skolis `auditis” Catarebac imis dasadgenad, Tu ra mdgomareobaa skolaSi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kuTxiT.

Zalian mniSvnelovania isic, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba maswavlebelTa profesiuli momzadebis ganuyofel kom-ponentad iqces. imedi gvaqvs, rom am saxelmZRvaneloSi mocemuli kompetenciebi da magaliTebi praqtikuli datvirTvis matarebelia maswavlebelTa trenerebisaTvis. am ukanasknelT SeuZliaT, gamoiyenon es masala, raTa maswavleblebSi ganaviTaron demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebasTan dakav-Sirebuli codna, unarebi, Rirebulebebi da ganwyobebi. arsebobs swavlis garkveuli formebi, romlebSic yvela maswavlebeli unda iyos daxelovnebuli, aseTebia: disku-sia, rolebis gaTamaSeba, simulaciebi, TanamSromlobiTi muSaoba proeqtze. maswav-lebels unda hqondes unari, moamzados aqtivobebi im realur situaciebTan dakav-SirebiT, romlebic, SeiZleba, drois mocemul momentSi, problemuri iyos.

maswavleblis ganviTarebis qvemoT mocemuli diagrama daexmareba skolis xelmZ-Rvanelobasa da ufros maswavleblebs amJamindeli statusisa da momavali cvilile-bebis gansazRvraSi.

Page 63: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

63

resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)sk

ol

a da

masw

avl

ebl

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

gan

viTar

ebis

adreu

l e

tap

ze

aria

n. m

aT k

arga

d a

r a

qvT g

aazreb

ul

i dem

okr

atiu

-l

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

miz

ani

da

amocan

ebi. s

amoqa

laq

o

gana

Tl

ebis

sas

wavl

o p

rogr

amas

ar a

qvs

cxa

di

da

gasa

gebi

forma

. ma

swav

leb

leb

i Tvl

ian,

rom

zoga

di

keTil

ganw

yoba

, dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

mi

marT, sa

kmar

isia

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

umn

iSvn

elova

nesi

a tren

inge

bisa

da

cno

bier

ebis

ama

Rl

e-•

baze

mima

rTul

i sx

va aq

tiv

obe

bis

Catar

eba, roml

ebic

ax

den

en d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-ba

Ta

Sesa

xeb

swav

leb

is p

ozit

iuri

mxar

eebi

s dem

ons

tri-

reb

as (s

wavl

ebis

a da

swav

lis

me

Todeb

is ga

mrav

alfer

-ovn

eba, in

kluziu

ri

garem

os

Seqm

na,

moma

vlis

aq

tiu

ri,

dem

okr

atiu

l m

oqa

laq

eebi

s aR

zrda

da

a.S.

)

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

masw

avl

ebl

ebi

iazreb

en i

m Se

saZl

ebl

obe

bs,

roml

ebsa

c d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

sTav

azobs

sko

las

. mi

mdin

areo

bs s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

is

sasw

avl

o pr

ogr

amis

Ca

moya

lib

eba. Tan

amSr

oml

ebs

utar

deb

aT tren

inge

bi.

yurad

Reb

a ga

max-

vil

ebul

ia i

seT s

akiT

xebz

e, r

ogo

reb

icaa

:mz

a sa

swav

lo m

asal

aze

zed

meti

dam

oki

deb

ul

eba;

konk

ret

ul

sag

anTan

dak

avSi

reb

ul

i dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b codni

s na

kleb

oba

; dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

aTvi

s sa

Wiro u

n-ar

ebis

gan

viTar

ebis

dab

ali

done

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

aRmo

uCi

neT T

anam

Sroml

ebs

maqs

imal

uri

dax

mareb

a, r

aTa

maTi

swraf

va sk

ol

aSi

samo

qal

aqo ga

naTl

ebis

sf

eros

ganv

iTar

ebis

aTvi

s ar

Sen

eldes

. Ca

utar

eT T

anam

Sroml

ebs

tren

inge

bi, roml

ebic

exe

ba s

wavl

ebas

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b;

dae

xmar

eT m

aswa

vleb

leb

s pa

rtni

oreb

is i

den

tif

ikac

iasa

da

maTTan

muSa

oba

Si.

partni

oreb

is C

arTul

oba

aucil

e-be

li

iqne

ba a

qtiu

r m

oqa

laq

eoba

ze

mima

rTul

i pr

oeq

te-

bis

ganx

orcie

leb

isas

.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

skol

aSi

dan

ergi

lia

efeq

turi

marTvi

s me

qani

zme

bi, roml

ebic

xel

s uwy

obs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

(Se

adar

eT:

skol

ebis

dem

okr

atiu

li

marTva

, be

qman

i da

Traf

ordi, 20

07). dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

pr

ogr

amis

Se

muSa

veba

Si mT

eli

skol

aa Ca

rTul

i. ma

swav

leb

leb

s ef

eqturi

urTie

rTobe

bi aq

vT dam

yareb

ul

i Tem

is we

vreb

Tan

. codna

, sa

moqa

laq

o ga

naTl

ebis

sf

eroSi

, tren

inge

bis

saSu

aleb

iT, ki

dev

ufro v

iTar

deb

a. m

aswa

vleb

leb

s aS

ineb

T i

nova

cie

bis

dan

ergv

as-

Tan

dak

avSi

reb

ul

i une

blie

Sec

dome

bi.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

ma

swav

leb

lis

Zir

iTad

i st

rat

egie

bi m

oic

avs:

urTie

rTobe

bis

dam

yareb

as m

Sobl

ebTan

, ad

gil

obr

iv o

r-

gani

zac

iebT

an d

a Tem

is w

evreb

Tan

;in

forma

ciu

l-s

akomu

nika

cio

teq

nol

ogi

ebis

ga

moye

neba

s •

swav

lis

a da

swav

leb

is p

roces

Si;

mosw

avl

eTa

codni

sa d

a una

reb

is g

anvi

Tar

ebas

dem

okr

a-•

tiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b;wa

rma

teb

is a

Ria

reb

as.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

swav

leb

a dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b Za

lia

n ef

eqtu-

ria

. ma

swav

leb

leb

s ga

nuvi

Tar

daT

swa

vleb

isa

da

swav

lis

efeq

turi

meTodeb

i. m

aswa

vleb

leb

i ko

leg

ebTan

erTad

muSa

obe

n pr

aqtik

is g

aumj

obe

sebi

s gz

ebze

da

mosw

avl

eTa

saWi

roeb

ebis

uke

T

dak

mayo

fil

ebaz

e. s

kol

as k

argi

kav

Sireb

i aq

vs T

emTan

. mo

swav

leT

a mi

Rwe

vebi

aRia

reb

ul

ia d

a daf

aseb

ul

i. m

aswa

vleb

leb

s ma

Ral

i mo

lodin

i aq

vT m

osw

avl

eTa

ganv

iTar

ebas

Tan

dak

avSi

reb

iT.

axal

i teq

nol

ogi

ebis

gam

oye

neba

mni

Svne

lova

nwil

ad g

anap

irobe

bs m

aswa

vleb

elTa

efeq

turoba

s kl

asSi

. ma

swav

leb

leb

i ga

bedul

ad rTav

en mo

swav

lee

bs sw

avl

ebas

Tan

dak

avSi

reb

ul

i id

eebi

s ge

nerir

ebis

proces

Si. sk

ol

is x

elmZ

Rva

nel

obi

s am

ocan

aa, ma

qsim

aluri

dax

mareb

a aR

mouCi

nos

masw

avl

ebl

ebs,

raT

a ma

T a

r S

ewyv

iton

profes

iul

i ga

nviT

areb

isak

en s

wraf

va.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

amocan

ebi

SeiZ

leb

a mo

icav

des

:ga

mocdil

ebis

ga

zia

reb

as ko

leg

ebis

a da

sxva

sk

ol

ebi-

saTvi

s;in

ova

ciu

ri

midgo

mebi

s ga

nviT

areb

as, rac

xel

s Se

uwy

obs

mosw

avl

eTa

Camo

yal

ibeb

as a

qtiu

r m

oqa

laq

eeba

d;

mona

wil

eoba

ze dam

yareb

ul

i Se

fas

ebis

meT

odeb

is S

emdgo

m •

dax

vewa

s; m

osw

avl

eTa

da

skol

is p

artni

oreb

is C

arTva

s am

pr

oces

Si;

warma

teb

is a

Ria

reb

as.

cxr

ili

8: g

anvi

Tar

ebis

dia

gram

a sk

ol

is x

elmZ

Rva

nel

obi

sa d

a u

fr

osi

mas

wavl

ebl

ebis

aTvi

s

Page 64: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

64

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

8.3. umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi.

maswavlebelTa momzadeba, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kuTxiT, maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis is aucilebeli komponentia, romelsac dRemde naklebi yuradReba eqceoda. arsebobs sxvadasxva Sexeduleba ganaTlebis miznebisa da maswavleblis profesiul funqciasTan dakav-SirebiT, rac zegavlenas axdens demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebaze. ganaTlebis specialistebi, ZiriTadad, msjeloben maswavleblis or gansxvavebul funqciaze:

maswavlebeli unda exmarebodes moswavleebs konkretul saganTan dakavSirebu-•li codnis SeZenaSi da naklebadaa pasuxismgebeli socialur da demokratiul ganaTlebaze. es midgoma moswavleTa SemecnebiT ganviTarebazea mimarTuli;

maswavlebeli unda exmarebodes moswavleebs socialur da pirovnul ganviTare-•baSi. es midgoma ganaTlebis process ufro farTod aRiqvams, vidre pirveli midgoma.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba am ori midgomis dabalansebis saSualebas iZleva; maTi integracia qmnis maswavlebels, romelic zrunavs moswavleTa rogorc SemecnebiT, iseve socialur da pirovnul ganviTarebaze.

Cven ar gvaqvs ufleba, kategoriulad moviTxovoT, rom umaRlesma saganmanaTle-blo dawesebulebebma maswavlebelTa mosamzadebel programebSi aucileblad CarTon demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kursi. Tumca, imedi gvaqvs, rom pedagogiuri fakultetebis dekanebi am saxelmZRvaneloSi warmod-genil informacias gaiTvaliswineben da saTanado yuradRebas miaqceven demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas.

maswavlebelTa momzadebisa da gadamzadebis dawesebulebebi samoqalaqo ganaTlebis mxardaWeris mniSvnelovan centrebs warmoadgenen; maT SeuZliaT (mo-mavali) maswavleblebisaTvis iseTi sagnebis SeTavazeba, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva sakiTxzea ori-entirebuli. saWiroa, maswavlebelTa momzadebisa da gadamzadebis dawesebulebebma gaiTvaliswinon, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba mniSvnelovania yvela sagnis maswavleblisaTvis.

maswavleblis ganviTarebis qvemoT mocemuli diagrama daexmareba umaRles sa-ganmanaTleblo dawesebulebebs amJamindeli statusisa da momavali cvililebebis gansazRvraSi:

Page 65: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

65

resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis

nabi

ji

I (ko

ncen

tr

acia

)daw

eseb

ul

ebaS

i ar

is S

ezRudul

i mi

dgo

ma d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

mim

arT. sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is u

n-ar

ebis

a da codni

s ga

nviT

areb

aSi

mxol

od i

storii

sa d

a so

cia

lur m

ecni

ere-

baTa

masw

avl

ebl

ebi

aria

n Ca

rTul

ni.

uma

Rl

esi

saga

nman

aTl

ebl

o d

awes

eb-

ul

eba

miiC

nevs

, rom

masw

avl

ebl

isaT

vis

sakm

aris

ia d

emokr

atiu

li

moqa

laq

e-obi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

zoga

di

CarCo

ebis

gaa

zreb

a,

maga

liT

ad, Tan

abar

i Se

saZl

ebl

obe

bis

micem

a yv

ela

studen

tis

aTvi

s da

in-

ter

aqtiu

li/

Tan

amSr

oml

obi

Ti

swav

leb

is m

eTodeb

is g

amoye

neba

.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

gaiR

rma

veT c

odna

dem

okr

atiu

li mo

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b •

swav

leb

is Z

iriT

adi

prin

cip

ebis

a da

Rir

ebul

ebeb

is S

esax

eb, as

eve

im p

oten

cia

-l

is S

esax

eb,

rome

lsa

c s

amoqa

laq

o g

anaT

leb

a at

areb

s mo

mavl

is a

qtiu

ri

mo-

qal

aqee

bis

aRzrdis

kuTxi

T;

gamo

iyen

eT yve

la Se

saZl

ebl

oba

, raT

a uke

T g

aTvi

Tcno

bier

deT

dem

okr

atiu

li mo

-•

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebaS

i, mag

aliT

ad, i

msjel

eT ima

ze,

Tu r

ogo

r u

nda

miudge

T i

seT T

emeb

s, r

ogo

reb

icaa

: so

cia

luri

sama

rTl

iano

ba,

gana

Tl

ebaz

e xe

lmi

sawv

domo

ba, so

cia

luri

inkl

uzia

da

mrav

alfer

ovn

eba.

nabi

ji

II (g

anvi

Tar

eba)

dem

okr

atiu

li mo

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

viTar

deb

a uma

Rl

esi

sasw

avl

ebl

ebis

a da

indiv

idual

uri

masw

avl

ebl

ebis

Za

lis

xmev

iT.

gasa

gebi

xd

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Se

saZl

ebl

obe

bi mo

swav

leT

a Ca

rTul

obi

s,

maTi

codni

sa d

a una

reb

is g

aRrma

vebi

s ku

Txi

T. uma

Rl

es s

aswa

vleb

leb

Si

arse

bobs

sab

azo k

ursi

sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

aSi, r

ome

lsa

c p

edag

ogo

bis

msurve

li

yvel

a st

uden

ti

gadis

. Tan

daT

an i

zrdeb

a ma

swav

leb

leb

is d

ain-

ter

eseb

a sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

iT.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

am e

tap

ze,

mni

Svne

lova

nia

mxar

daW

era

da

inter

esis

muxt

is S

enar

Cune

ba;

gana

viTar

eT e

qspe

rtiz

a ga

re

partni

oreb

is d

axma

reb

iT;

uma

Rl

esi

sasw

avl

ebl

is xe

lmZ

Rva

nel

obi

s mx

ardaW

era

Zal

ian

mniS

vnel

ova

nia,

rad

gan

dag

exma

reb

aT dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

ins

tit

uciu

r x

edva

sTan

int

egrir

ebaS

i.

nabi

ji

III (d

amkv

idr

eba)

uma

Rl

es s

aswa

vleb

els

dam

kvid

reb

ul

i aq

vs d

emokr

atiu

li

moqa

laq

e-obi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

ef

eqturi

meqa

nizme

bi.

arse

bobs

sam

oqa

laq

o g

anaT

leb

is k

argi

kursi

, rome

lic

mas

wavl

ebel

Ta

momz

adeb

is p

rogr

amis

naw

ilia

. ma

swav

leb

leb

i ax

den

en d

emokr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

gae

rTia

neba

s im

sa-

gneb

Si, roml

ebsa

c i

sini

asw

avl

ian.

uma

Rl

es s

aswa

vleb

leb

Si a

ris

mrav

al-

fer

ova

ni k

urse

bi,

roml

ebic

aqt

iuri

swav

lis

a da

swav

leb

is m

eTodeb

is

dan

ergv

azea

orie

ntir

ebul

i.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

sist

emat

urad

und

a xd

ebodes

aqt

iuri

mona

wil

eobi

s/dem

okr

atiu

li

CarTul

obi

s id

eis

ganv

iTar

eba. a

m ku

Txi

T Z

iriT

adi

saki

Txe

bia:

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebaS

i mo

s-•

wavl

eTa

aqtiu

ri

CarTul

obi

s xe

lSe

wyoba

;st

uden

turi

gaer

Tia

nebe

bis

mier

sxv

adas

xva

aqtiv

obi

s ga

nxorcie

leb

a uma

Rl

es

sasw

avl

ebel

Tan

Tan

amSr

oml

obi

T;

urTie

rTobe

bis

dam

yareb

a ad

gil

obr

iv o

rga

nizac

iebT

an, Tem

is w

armo

madge

nleb

Tan

; •

studen

tTaT

vis

im a

qtiv

obe

bis

gacno

ba, roml

ebic

Tem

Tan

muSa

oba

s uka

vSir

d-

eba

(proeq

teb

i, T

emis

sam

saxu

ri); as

eT S

emTxv

eveb

Si, st

aJir

eba

mniS

vnel

ova

nia;

kavS

ireb

is d

amya

reb

a ms

gavs

daw

eseb

ul

ebeb

Tan

da

araf

orma

luri

gana

Tl

ebis

seqt

orTan

.

nabi

ji

IV (m

aRal

ganv

iTar

eba)

uma

Rl

esi

sasw

avl

ebel

i uzrunv

elyo

fs

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b ef

eqtur s

wavl

ebas

. ma

swav

leb

leb

s Se

muSa

vebu

li

aqvT

swa

vlis

a da

swav

leb

is e

feq

turi

meTodeb

i. a

rse

bobs

ka

rgi

kav

Siri

masw

avl

ebel

Ta

momz

adeb

is, ga

dam

zad

ebis

a da

kval

ifik

acii

s am

aRl

ebis

progr

ameb

s So

ris

. am

Jama

d T

qven

i am

ocan

ebi

inova

cie

bis

dan

-er

gvas

a da

arse

bul

i mu

xtis

Sen

arCu

neba

s uka

vSir

deb

a.

rCe

vebi

Tqv

enT

vis:

amocan

ebi

SeiZ

leb

a mo

icav

des

:gu

nduri

muSa

obi

s ga

nviT

areb

as;

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b in

ter

dis

cip

li-

nur s

wavl

ebas

;ax

ali

kurse

bis

Semu

Save

bas

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-•

baTa

sama

gist

ro p

rogr

amis

aTvi

s;dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a sf

eroSi

mas

wavl

ebel

Ta

kval

ifik

acii

s as

amaR

leb

eli

kurse

bis

ganv

iTar

ebas

; Se

deg

ebis

Sef

aseb

is s

istem

is u

fro f

arTod d

aner

gva

imis

aTvi

s, r

om

swav

leb

is

meTodeb

is S

esax

eb u

fro s

rul

yofil

i in

forma

cia

arse

bobd

es.

cxr

ili

9: g

anvi

Tar

ebis

dia

gram

a u

maR

les

i sa

ganm

anaT

leb

lo

daw

eseb

ul

ebeb

isaT

vis

Page 66: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

66

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo8.

4. s

wavl

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

uf

leb

aTa

Sesa

xeb:

min

iSne

bebi

ko

mpet

enc

iebz

e d

aint

eres

ebu

li

mxar

eebi

saT

vis

dai

nter

-es

ebu

li

mxar

eebi

swav

leb

a d

emo

krat

iul

i mo

-qa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

uf

le-

baT

a Se

saxe

b: c

od

na d

a ga

azr

eba

dag

egmv

a, k

las

is m

arT

va, s

wavl

eba

da

Sef

aseb

asw

avl

eba

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

e-ba

Ta

Sesa

xeb:

par

tni

or

oba

da

Car

Tu

lo

ba

swav

leb

a d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

-bi

sa d

a ad

amia

nis

uf

leb

aTa

Sesa

xeb:

mo

nawi

leo

baz

e d

amya

reb

ul

i mi

dg-

ome

bis

ganx

or

cie

leb

a d

a Se

fas

eba

gana

Tl

ebis

po

lit

ikaz

e pa

suxi

smge

-be

li

pir

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

-•

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Se

deg

ebi

karga

d u

nda

iyos

warmo

Ceni

-l

i sa

swav

lo g

egma

Si;

skol

is x

elmZ

Rva

nel

oba

kar

-•

gad und

a iy

os

momz

adeb

ul

i sa

moqa

laq

o g

anaT

leb

is d

asan

-er

gad;

gamo

yofil

i und

a iy

os

res

ur-

sebi

am

sf

eros

ref

ormi

s das

afin

anse

blad

.

gana

Tl

ebis

sf

eros

xel

mZR-

vane

loba

s er

ovn

ul

done

ze

und

a es

modes

dem

okr

atiu

li mo

qal

aqeo

-bi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

mni

Svne

loba

; d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a •

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

a sa

swav

lo

gegm

is

cen

trSi

und

a iy

os

moqc

eul

i;ma

swav

leb

leb

i uzrunv

elyo

fil

ni

und

a iy

vnen

dam

xmar

e ma

sal

ebiT

, rac

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da ad

amia

nis ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

av-

leb

is p

roces

Si d

aexm

areb

a ma

T.

aras

amTav

robo

orga

nizac

iebs

und

a aR

mouCi

noT m

xardaW

era

da

moam

arag

oT sa

skol

o in

i-cia

tiv

ebis

wa

xal

iseb

isaT

vis

saWi

ro r

esurse

biT;

xel

i und

a Se

uwy

oT

saTem

o

•jgu

feb

is C

amoya

lib

ebas

, rom-

leb

ic

dem

okr

atiu

li

moqa

-l

aqeo

bisa

da

adam

iani

s uf-

leb

aTa

Sesa

xeb

swav

leb

aSi

mi-

iReb

en m

ona

wil

eoba

s;l

egit

imurad

aR

iareT

an

-•

tid

iskr

imin

aciu

li

da

anti-

ras

istul

i ka

mpan

iebi

.

mousm

ineT

mosw

avl

eebs

da d

adeb

iTad

miudeq

iT mosw

avl

eTa Ca

rTul

oba

s;xe

li

Seuwy

eT

mosw

avl

eTa

sab-

•Wo

ebis

a da

sxva

me

qani

zme

bis

amoqm

edeb

as,

roml

ebic

sk

o-

laS

i me

t dem

okr

atia

s Se

itan

en;

Camo

ayal

ibeT

ink

luziu

ri sa

bWoe-

bis

saxe

lmZ

Rva

nel

o p

rin

cip

ebi;

gamo

yavi

T f

inan

suri

res

urse

bi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

meT

odeb

Si m

aswa

vle-

bel

Ta

profes

iul

i ga

nviT

are-

bis

kurse

bis

das

afin

anse

blad

.

uf

ro

si

masw

avl

e-bl

ebi

gaia

zreT

, Tu

rat

oma

a mn

iS-

•vn

elova

ni

swav

leb

a dem

okr

a-tiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

ami-

anis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b; g

aecan

-iT

as

eTi

swav

leb

is sx

vadas

xva

maga

liT

ebs;

gani

xil

eT

is

dad

ebiT

i Se

deg

ebi, roml

ebic

sk

ol

ebSi

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis ufl

e-ba

Ta

Sesa

xeb

swav

leb

is d

aner

g-va

s Se

iZl

eba

axl

des

Tan

;dae

xmar

eT T

qven

i sk

ol

is m

as-

wavl

ebl

ebs

axal

i mi

dgo

mebi

s Se

muSa

veba

Si.

dan

iSne

T

skol

aSi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

e-ba

Ta

Sesa

xeb

swav

leb

is k

oordin

a-tori

da

mxar

daW

era

aRmo

uCi

neT

mas;

gana

viTar

eT

strat

egie

bi,

rom-

leb

ic dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Se

saxe

b ef

eqtur sw

avl

ebas

uwy

obs

xe

ls.

ga

iTva

lis

wine

T s

asko

lo g

arem

os,

sa

swav

lo ge

gmis

a da

mosw

avl

eTa

CarTul

obi

s ga

umj

obe

sebi

s mn

iS-

vnel

oba

.

mxar

i dau

WireT

sa

Tem

o Ca

r-

Tul

obi

s wa

maxa

lis

ebel

axa

l

da

inova

ciu

r m

idgo

mebs

;cxa

dad

daa

fiq

sireT

Tqv

eni

mxar

daW

era

aqtiu

ri

mo-

qal

aqeo

bis

proeq

teb

isad

mi,

roml

ebic

avi

Tar

eben

mosw

av-

leT

a sa

moqa

laq

o c

odna

s, u

n-ar

ebsa

da

ganw

yobe

bs.

mousm

ineT

ma

swav

leb

leb

isa

da

mosw

avl

eebi

s mo

sazreb

ebs

sask

ol

o

garem

os

gaumj

obe

se-

basT

an d

akav

Sireb

iT;

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

Casv

iT s

kol

is y

ove

l-

wliu

ri

ganv

iTar

ebis

geg

maSi

;wa

axal

iseT

mas

wavl

ebl

ebis

ini

-•

cia

tiv

ebi.

masw

avl

e-be

lT

a

tr

ener

ebi

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eo-

bisa

da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

eba

CarTeT

mas

-wa

vleb

elTa

tren

ingi

s sx

va-

das

xva

progr

amaS

i.

imuSa

veT

konk

ret

ul

ad

dem

okr

a-•

tiu

li

moqa

laq

eobi

sa

da

adam

i-an

is ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

dag

egmv

aze;

aRmo

uCi

neT

masw

avl

ebl

ebs

meTod-

•ol

ogi

uri dax

mareb

a sa

dav

o s

akiT

xeb-

is kl

asSi

gan

xil

vasT

an d

akav

Sireb

iT.

dae

xmar

eT ma

swav

leb

leb

s, im

-•

sjel

on

dem

okr

atiu

li

mo-

qal

aqeo

bisa

da ad

amia

nis ufl

e-ba

Ta

Sesa

xeb

swav

leb

is

pro-

ces

Si w

amoWr

il s

irTul

eebz

e.

warmo

udgi

neT m

aT m

agal

iTeb

i da

Sesa

Zlo g

amosa

vlis

gzeb

i.

miec

iT m

aswa

vleb

leb

s ms

jel

o-

bis

Sesa

Zleb

loba

;Se

usa

bame

T tren

ingi

s pr

ogr

a-•

ma

masw

avl

ebel

Ta

konk

ret

ul

sa

Wiroeb

ebs.

masw

avl

e-bl

ebi

gamo

iyen

eT dem

okr

atiu

li

mo-

•qa

laq

eobi

sa d

a ad

a mia

nis ufl

e-ba

Ta Se

saxe

b sw

avl

ebis

sfer

oSi

ar

sebu

li

codna

kl

asSi

.

scad

eT, kl

asSi

dan

ergo

T r

amden

-•

ime

axal

i aq

tiv

oba

;ga

kveT

ilze

Seit

aneT

sak

amaT

o s

a-•

kiT xe

bi.

dag

egme

T

gakv

eTil

Ta

seria

, •

rome

lSi

c Tem

is wa

rmo

madge

n-l

ebi

miiR

eben

mona

wil

eoba

s da

rome

lic

mo

swav

leT

a mi

er sa

-zoga

doeb

riv

i cvi

lil

ebis

dam

-kv

idreb

azea

orie

ntir

ebul

i.

Sein

arCu

neT

obi

eqturoba

da

anal

izis

una

ri.

cxr

ili

10: s

wavl

eba

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

uf

leb

aTa

Sesa

xeb:

min

iSne

bebi

ko

mpet

enc

iebi

T d

aint

eres

ebu

li

mxar

eebi

saT

vis

Page 67: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

67

9. daskvna

axali socialuri mimarTulebebis Camoyalibebis, saTemo da globaluri cvli-lebebis fonze, ufro kargad isaxeba aucilebloba imisa, rom ganaTleba moergos moswavlis saWiroebebs. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba evropuli da msoflio mSvidobis damkvidrebis aucilebeli pirobaa. kon-fliqtis marTva, mravalferovnebis dafaseba, moqalaqeTa uflebebis/pasuxismge-blobebis gacnobiereba xom pozitiuri saskolo garemos Seqmnis ganuyofeli kompo-nentebia.

maswavleblebs sWirdebaT koleqtiuri (TanamSromlobiTi muSaobisaTvis) da ganviTarebadi (adaptaciisa da profesiuli ganviTarebisaTvis) kompetenciebi. am saxelmZRvaneloSi xazgasmulia maswavlebelTa pasuxismgeblobebi da is saSualebebi, romlebic maswavleblebs saWiro kompetenciebis – codnis, unarebisa da ganwyobis _ aTvisebaSi daexmarebaT.

ZiriTadi kompetenciebis oTxi sferos (demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi codna; saklaso praqtika, romelic mravalkul-turul midgomebs moicavs; partnioruli urTierTobebis ganviTareba; Sefaseba) aT-viseba xels Seuwyobs maswavlebels demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-baTa Sesaxeb swavlebaSi. miuxedavad imisa, rom dRes gansakuTrebuli yuradReba mos-wavlis akademiur moswrebas eqceva, moswavlis Rirebulebebis, socialuri unarebisa da CarTulobis ganviTareba aranakleb mniSvnelovania axalgazrdebis mosamzadeblad msoflio sazogadoebaSi cxovrebisTvis.

demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba SemoqmedebiTi midgomebis damkvidrebis saSualebas iZleva. ideebisa da idealebis Tavisufali gamoxatvis SesaZlebloba samoqalaqo ganaTlebis miRebas maswavleblisa da moswavleebisaTvis sasiamovno procesad aqcevs.

da bolos, gvsurs, vaxsenoT socialuri inkluzia. mkiTxveli am saxelmZRvanelos gacnobis Semdeg advilad daaskvnis, rom inkluzia wignis mTavari Temaa. demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba warmatebulia maSin, roca aRwevs inkluziur Sedegebs da amzadebs moqalaqeebs inkluziur sazogadoebaSi cxovrebisaTvis.

bavSvs aqvs ufleba, gamoxatos Tavisi Sexedulebebi im sakiTxebze, romel-ic mas ukavSirdeba. bavSvTa Sexedulebebi seriozulad unda iqnas aRqmu-li, maTi asakisa da zrdasrulobis gaTvaliswinebiT (muxli 12, gaeros konvencia bavSvTa uflebebis Sesaxeb).

Page 68: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

68

10. danarTi

10.1. TviTSefasebis safexurebi

TviTSefasebis safexurebi asaxavs im kvlevebis Sedegebs, romlebic exeba maswav-lebelTa mier dafiqsirebul sirTuleebs maTi profesiuli ganviTarebis sxvadasxva etapze.

sityvaSi ̀ sirTule~ vgulisxmobT maswavlebelTa grZnobebs, wuxils, azrebs, konk-retul sakiTxTan dakavSirebiT. reimanma da Ties-sfrinTalma maswavleblis eqvsi ti-pis sirTule gansazRvres, romlebic Semdeg oTx safexurad dayves.1 am safexurebis mixedviT, avtorebi maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis sxvadasxva variantebs gvTavazoben.

pirvel da meore safexurze maswavlebeli, ZiriTadad, sakuTar Tavzea orien-tirebuli; mesame safexurze maswavlebeli Sesasrulebel samuSaozea koncentrire-buli; mxolod meoTxe safexurze myofi maswavlebeli iwyebs fiqrs imaze, Tu ra zegavlenas axdens misi swavleba moswavleebze.

safexurebi sirTuleebi rCevebi maswavleblis dasaxmareblad

pirveli safexuridone: egosirTule:

codnis nakleboba•

me saerTod ar var dainteresebuli ax-ali programiT.

apaTia meufleba.

miawodeT informacia•

meore safexuridone: egosirTule:

informacia•pirovnuli•

meti informacia mWirdeba konkretul sakiTxebTan dakavSirebiT. cnobis-moyvareobis grZnoba mipyrobs.

ra zegavlenas moaxdens Cemze es axali programa? moewonebaT mSoblebsa da moswavleebs es programa da dama-faseben amis gamo? vnerviulob.

CamoayalibeT inovaciebTan dakav-•Sirebuli molodinebi;aRwereT, Tu ra zegavlenas •moaxdens inovacia pirovnebaze;aqtiurad mousmineT;•CamoayalibeT sirTuleebze ori-•entirebuli damxmare jgufi.

mesame safexuridone: Sesasrulebeli samuSaosirTule:

marTva•

arasodes myofnis dro, rom gavakeTo yvelaferi, rac saWiroa. rogor unda davewio amden siaxles? imedga-crueba meufleba. davkargav klasze kontrols, Tu sakamaTo sakiTxebze debatebis movawyob?

sirTuleebi ukavSirdeba swavlasa da marTvas.

miawodeT konkretuli rCevebi •marTvasTan dakavSirebiT;mieciT maswavlebels saSualeba, •daakvirdes sxva warmatebuli mas-wavleblis muSaobas.

meoTxe safexuridone: zegavlenasirTule:

Sedegebi•TanamSromloba•aqcentebis Secvla•

moswavleebi CarTulebi arian gakve-Til Si? me mixaria da warmatebas vgrZnob.

minda, Cemi gamocdileba kolegebs gavu-ziaro. aRelvebuli var.

msurs, Sevcvalo saswavlo programa ise, rom ukeT movergo konkretul saWiroebebs. TviTdajerebuli var.

TanamSromloba kolegebTan da •axali urTierTobebis damyareba gare partniorebTan.

cxrili A1: sirTuleebis safexurebi

1 a.j. reimani da l. Ties-sfrinTali, `mentoroba da xelmZRvaneloba maswavleblis ganviTarebisaT-vis~, niu-iorki: adison-uesli, longmani, 1998.

Page 69: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

69

danarTi

10.2

. Tvi

TSe

fas

ebis

ska

la

jgu

fi

komp

eten

cia

konc

en-

tr

acia

ganv

i-T

areb

ad

amkv

i-d

reb

ama

Ral

-ga

nvi-

Tar

eba

swav

leb

a d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebeb

is S

esax

eb: r

a vi

ciT

da

ro

gor

gve

smis

komp

eten

cia

1: dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

miz

nebi

da

amocan

ebi

komp

eten

cia

2: dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

Zir

iTad

i sa

erTaS

oris

o C

arCo

ebi

da

prin

cip

ebi

komp

eten

cia

3: dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sas

wavl

o g

egme

bisa

da

progr

ameb

is S

inaa

rsi

komp

eten

cia

4: dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

sxv

adas

xva

kont

eqst

i

swav

lis

a d

a sw

avl

ebis

aq-

tiv

obe

bi, r

oml

ebic

xel

s u

w-yo

ben

dem

okr

atiu

li

moqa

laq

e-o

bisa

da

adam

iani

s u

fl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebas

kl

assa

da

sko

laS

i

komp

eten

cia

5: mi

dgo

mebi

s, m

eTodeb

isa

da

swav

leb

is S

esaZ

leb

lobe

bis

dag

egmv

a

komp

eten

cia

6: dem

okr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa da

adam

iani

s ufl

ebaT

a Se

saxe

b sw

avl

ebis

prin

cip

ebis

gae

rTia

neba

swa

vleb

is T

qven

eul

meT

odol

ogi

aSi

komp

eten

cia

7: po

zit

iuri

sask

ol

o k

ul

turis

dam

kvid

reb

is m

izni

T, Se

saba

misi

we

sebi

s Se

muSa

veba

komp

eten

cia

8: mo

swav

leT

a dis

kusi

is u

naris

gau

mjobe

sebi

s me

Todol

ogi

a

komp

eten

cia

9: Se

fas

ebis

sxv

adas

xva

meTodis

gam

oye

neba

swav

lis

a d

a sw

avl

ebis

aqt

ivo

be-

bi, r

oml

ebic

, par

tni

or

ebis

a d

a T

emis

Car

Tu

lo

biT

, xel

s u

wyo

-be

n d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

-bi

sa d

a ad

amia

nis

uf

leb

aTa

Sesa

xeb

swav

leb

as

komp

eten

cia

10

: sa

swav

lo

garem

o,

rome

lic

xe

ls

uwy

obs

mr

aval

fer

ova

ni

wyar

oeb

is g

amoye

neba

s

komp

eten

cia

11: T

anam

Sroml

obi

Ti

muSa

oba

Ses

abam

is s

aTem

o p

artni

oroba

Si

komp

eten

cia

12: s

trat

egie

bi d

iskr

imin

acii

s wi

naaR

mdeg

swav

leb

a d

emo

krat

iul

i mo

qal

aqeo

bisa

da

adam

i-an

is u

fl

ebaT

a Se

saxe

b:

mona

wil

eoba

ze

dam

yar

ebu

li

mid

gome

bis

ganx

or

cie

leb

a d

a Se

fas

eba

komp

eten

cia

13: g

adaw

yvet

ileb

ebis

miR

ebis

proces

Si m

osw

avl

eTa

CarTul

obi

s Se

fas

eba

komp

eten

cia

14: d

emokr

atiu

li

moqa

laq

eobi

sa d

a ad

amia

nis

ufl

ebaT

a Rir

ebu-

leb

ebis

, dam

oki

deb

ul

ebeb

isa

da

ganw

yobe

bis

model

ireb

a

komp

eten

cia

15: s

wavl

ebis

meT

odeb

isa

da

mosw

avl

eTa

swav

lis

gan

xil

va, mo

ni-

torin

gi d

a Se

fas

eba

mTl

iani

Sef

aseb

ayv

ela

komp

eten

cia

cxr

ili

A2:

Tvi

TSe

fas

ebis

ska

la

Page 70: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

70

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

10.3. profesiuli ganviTarebis samoqmedo gegma (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: TviTSefasebis samoqmedo gegma maswavleblebisa da trenerebisaTvis)

ganviTarebis sfero

moqmedeba vin? rodis? amocanebis warmatebiT

miRwevis kriteriumebi

cxrili A3: maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis samoqmedo gegmis cxrili

Page 71: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

71

11. gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi

11.1. saxelmZRvaneloSi citirebuli literatura

winasityvaobaSi citirebuli literatura

bekmani, e. da trafordi, b. skolebis demokratiuli mmarTveloba, evrosabWos gamomcemloba,

strasburgi, 2007.

birzea, s. da sxvebi, kvleva evropaSi _ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis _ poli-

tikis Sesaxeb, evrosabWos gamomcemloba, strasburgi, 2004.

birzea, q. da sxvebi, `skolebSi demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uzrun-

velyofis instrumenti~, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005

evridaisi, samoqalaqo ganaTleba evropis skolaSi, 2005

evopsabWo, swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb,

RonisZiebebis programa (2006-2009), `demokratiis swavleba da demokratiulad cxov reba yve-

lasaTvis~ (2006) 5, 14 marti, 2006.

navali, printi da aireti, `samoqalaqo ganaTleba espaneTSi: politikis kritikuli ganxilva~

(xelmisawvdomia internetSi), Jurnali socialuri mecnierebis Sesaxeb; osleri da starki,

Tavi 10, 2005 (ix. qvemoT jgufi a)

hudlestoni, T. (red), `demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-

leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.

hadlestoni, T., `gakveTilze moswavlis CarTulobidan gaziarebul samoqalaqo pasuxismge-

blobamde: skolis demokratiul mmarTvelobis efeqturi praqtika evropul skolaSi, evro-

sabWosa da evropuli fondis qseli~, 22 maisi, 2007

SesavalSi citirebuli literatura

birzea, q. da sxvebi, `skolebSi demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis marTvis instrumenti~, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005

bolivari, ̀ saswavlo gegmis gamWoli midgoma: SezRudvebi da problemebi”, Revista de Educacion, 309, gv. 23-65, 1995.

ganaTlebis reformebze dakvirveba (ORE), `kompetenciis cnebis, rogorc saganmanaTleblo programebis saorganizacio principis, gadaxedva: kompetenciidan kompetentur qcevamde~, monreali, 2006.

evrokomisia, ganaTlebisa da kulturis direqtorati, maswavleblis kompetenciaTa da kvali-fikaciaTa zogadevropuli principebi, prezentacia gakeTda maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebis evropuli testirebis konferenciaze, 20-21 iv-nisi, 2005, briuseli.

ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD), `ZiriTadi kompetenciebis gansazRvreba da SerCeva~, deseqo fabliqeiSns, 2005 www.oecd.org/dataoecd/47/61/35070367.pdf.

qeri, d., `moqalaqeoba: adgilobrivi, erovnuli da saerTaSoriso~, l. gearonis (red.) wigni-dan `rogor vaswavloT moqalaqeoba saSualo skolaSi~, 2003.

uainerTi, i. f., `kompetenciis cnebebi~, maqs plankis saxelobis fsiqologiuri kvlevis in-stituti, miunxeni, 1999.

Page 72: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

72

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilvaSi citirebuli literatura

deivisi, i. `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.

luki, a. musprati, s. da fribodi, f. (redaqtorebi), ̀ kritikuli wigniereba: werilobiTi praqti-kis swavla da swavleba~, qreskili, niu jersi: hemfTon presi, 1997.

maqnamara, d. `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.

risi, f. da bleqoli, d. `axali ambebis momzadeba: wigniereba moqalaqeobisaTvis~, http://making-newstoday.uow.edu.au (marti, 2008)

qriqi, b. `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), londoni, 1998.

Sulmani, l. `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~, ganaTlebis sferos mkvl-evari, 15, gv. 4-14, 1986.

habermasi, i. `komunikaciis Teoria~, tomi I, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlan-diis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1984.

habermasi, i. `komunikaciis Teoria~, tomi II, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlan-diis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1987.

jguf a-Si citirebuli literatura

audigieri, f. `demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebis ZiriTadi cnebebi da mTavari kompetenciebi~, evrosabWo, 2000.

benqsi, j.a. `multikulturuli ganaTlebis kvlevis saxelmZRvanelo~, saimon & SusTer/maqmi-lan, niu-iorki, 1995.

deivisi, i. `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval mas-wavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.

Torni-furTa, j. da sxvebi, ̀ samoqalaqo ganaTleba 28 qveyanaSi: samoqalaqo codna da CarTuloba 14 wlis asakSi~, saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciis sekretariati, amsterdami, 2001 weli.

maqnamara, d. `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.

neivali, q. frinTi, m. da veldiusi, r. `demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTleba axal evropaSi~, evropis ganaTlebis Jurnali, 37(2), 2002.

osleri, a. da sTarqi, h. ̀ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis: kvlevebis, politikisa da praqtikis mimoxilva 1995-2005~, akademiuri mimoxilva, BERA, 2005.

slivka, i. diedriqi, m. da hoferi, m. (red.) `samoqalaqo ganaTleba – Teoria, kvleva da praq-tika~, uaqsmani, miunsTeri, 2006.

uieviorka, m. `rasizmis arena~, seij, londoni, 1995.

qriqi, b. `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), londoni, 1998.

Sulmani, l. `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~ , ganaTlebis sferos mkvl-evari, 15, gv. 4-14, 1986.

Page 73: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

73

gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi

jguf b-Si citirebuli literatura

beqmani, e. da Trafordi, b. `skolebis demokratiuli marTva~, evrosabWos gamocema, stras-burgi, 2007.

bleqi, f. da sxvebi, `Sefaseba swavlisTvis: praqtikuli sakiTxebi~, oufen iuniversiTi fres, niu-iorki, 2003.

goulmani, d. `emociebis gaazreba da marTva~, banTam buqsi, niu-iorki, 1995.

devries, r. da zan, b. `moraluri klasebi, moraluri bavSvebi: konstruqtivistuli atmosf-eros Seqmna adreul ganaTlebaSi~, qolumbia iuniversiTi pres, niu-iorki, 1994.

duer, q., sfaiq-vrqas, v. da ferera marTins, i. `demokratiuli moqalaqeobis swavlis strat-egiebi”, evrosabWo, 2000.

kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, 1998.

rojersi, b., ̀ disciplinis ena: klasis efeqturi marTvisadmi praqtikuli midgoma”, norsqouT haus fubliSers, flaimaus, 1994.

qaninghemi, j. `uflebebi, pasuxismgeblobebi da saskolo kultura~, i. baglin jounsis da n. jounsis (red.) wignidan `ganaTleba moqalaqeobisaTvis: ideebi da perspeqtivebi kulturaT-Sorisi kvlevisaTvis~, qogan feij, londoni, 1992.

jguf g-Si citirebuli literatura

ajegbo, q. `kurikulumis ganxilva: mravalferovneba da moqalaqeoba~, DfES, 2007.

biligi, S. da Seli, h. `zogadsaganmanaTleblo skolebSi Temis samsaxuris kvlevebi. damate-biTi mtkicebulebebi.” fidelta qafani, saiens eduqeiSn, blumingToni. kvleva daafinansa karnegis fondma niu-orikSi da samoqalaqo swavlis da CarTulobis informaciisa da kvlevis centrma (CIRCLE), 2000.

gearoni, l. `arasamTavrobo organizaciebi da ganaTleba: ramdenime mosazreba~, msjeloba ganaTlebaze, gv. 17, 2 oqtomberi, 2006.

giroqsi, h. `ideologiis kultura da skolaSi swavlis procesi~, Temfl universiTi fresi, filadelfia/falmer fresi, londoni, 1981.

gourani, s. `karis gaReba: skolebisa da Temis partnioroba siRaribis Sesaxeb informirebisa da socialuri iniciativebis danergvis mizniT~, partniorobis damyarebis saxelmZRvanelo, siRaribis daZlevis saagento, dublini, 2004.

doneli, q. `harmoniis fasi meTodebi, romlebsac maswavleblebi iyeneben CrdiloeT irlan-diis integrirebul skolaSi Semwynareblobisa da urTierTpativiscemis atmosferos dasam-kvidreblad~, saganmanaTleblo kvlevebi, tomi 46(1), 2004, gv. 3-16.

diui, j. `demokratia da ganaTleba~, niu-iorki fri presi (1916), 1966. aseve xelmisawvdomia eleqtronuli versia misamarTze: http://books.google.com.

evrosabWo, `demokratiis swavla da demokratiul sazogadoebaSi cxovreba. koncefcia.~ ev-ropel eqspertTa komiteti, CAHCIT, evrosabWo, strasburgi, 2005.

zaxarakis-iurci, i. da flora, i. `Temis ganviTarebaSi socialuri kapitalis gaZlierebis sakiTxebisa da gamocdilebis kvleva~, wignidan: sazRvris gadakveTa, zRvars gadasvla, f. armstrongi, n. milermi da m. zukasi (redaqtorebi), londonis universiteti, 1997.

kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), Seasrule Seni roli: moqalaqeoba 16 wlis Semdeg, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri, londoni, 2004.

osleri, a. `qriqis angariSi: gansxvavebuloba, Tanasworoba da rasobrivi samarTlianoba~, kurikulumis Jurnali, tomi 11 (1), 2000, gv. 25-37.

osleri, a. da sTarqi, h. `kosmopolituri moqalaqeobisaTvis swavla: Teoriuli debatebi da axalgazrdebis gamocdileba~, saganmanaTleblo mimoxilva, tomi 55(3), 2003, gv. 243-254.

Page 74: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

74

maswavlebelTa kompetenciebis CarCo

samoqalaqo ganaTlebis fondi, `ganaTleba moqalaqeobis, mravalferovnebisa da rasobrivi TanasworobisaTvis: praqtikuli saxelmZRvanelo~”, samoqalaqo ganaTlebis fondi, londoni, 2003.

harTi, r. `bavSvebis monawileoba: axalgazrda moqalaqeTa Temis ganviTarebasa da garemos dacvaSi CarTvis Teoria da praqtika~, erssqan, londoni, 1997.

heldi, d. `demokratia da axali saerTaSoriso wesrigi~, wignidan `kosmopolituri demokra-tia~, d. aCibugi da d. heldi (redaqtorebi), foliTi fres, kembriji, 1995.

jguf d-Si citirebuli literatura

bandura, a. `azrovnebisa da qmedebis socialuri safuZvlebi: socialuri Semecnebis Teoria~, frenTis-holi, iglevud qlifsi, niu-jersi, 1986.

bareli, j. `swavleba azrovnebisaTvis. klasSi gamosayenebeli meTodebi, romlebic inteleq-tualur ganviTarebas uwyobs xels~, longmani, londoni, 1991.

beqmani, e. da Trafordi, b. `skolebis demokratiuli marTva~, evrosabWos gamocema, stras-burgi, 2007.

bruqfldi, s. d. `rogor gavxdeT kritikulad moazrovne maswavlebeli~, josi-brasi, san francisko, 1995.

gudladi, J. `adgili, saxelad, skola~, maqgrou hili, niu iorki, 1984. xelmisawvdomia Semdeg misamarTze: http://books.google.com

caixneri, q. `praqtikosis dafiqreba da msjeloba~, wignidan `kvlevis saxelmZRvanelo: monawileobaze damyarebuli mokvleva da praqtika~, 2001, f. riazoni da h. bredberi (redaq-torebi).

hudlestoni, T. (red), `demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.

hudlestoni, T. da keri, d. (red.), `samoqalaqo ganaTlebis maswavlebelTa profesiuli gan-viTarebis saxelmZRvanelo~, hoder eduqeiSn, londoni, 2006.

danarTSi citirebuli literatura

reimani, a.j. da Ties-sfrinTali, r. `mentoroba da xelmZRvaneloba maswavleblis ganviTare-bisaTvis~, niu-iorki: adison-uesli, longmani, 1998.

Page 75: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani

75

gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi

11.2 damatebiTi informaciis wyaroebi

masalebi Sefasebaze

bleqi, f. da sxvebi, `Sefasebis buneba da Rirebuleba swavlis procesSi~, 2003, www.umds.ac.uk/content/1/c4/73/57/formative.pdf.

jeromi, l. `Sefaseba samoqalaqo ganaTlebaSo~ 2003, www.citized.info/pdf/commarticles/Lee_Jerome_Assessment_workshop.pdf.

klenovski, v. ̀ portfolios SemuSaveba swavlisa da SefasebisaTvis: procesebi da principebi~, ruTlijfalmeri, londoni, 2002.

kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), moqalaqeobis Sefaseba, HMSO, lon-doni, 2006.

masalebi sakamaTo sakiTxebis swavlebaze

`konferenciis Canawerebi sakamaTo sakiTxebis swavlebasTan dakavSirebiT~, 2006, www.citized.info/pdf/conferences/31_03_06report.pdf.

samoqalaqo ganaTlebis fondi, `swavleba erayze da sxva sakamaTo sakiTxebze~, 2003, www.citizenshipfoundation.org.uk/main/resource.php?s124

qlear, h. da holden, q. (red.), `sakamaTo sakiTxebis swavlebasTan dakavSirebuli sirTulee-bi~, TrenTam buqsi, oaqhili, 2007.

golobi, r. da krafi, p. cxovreba demokratiul sazogadoebaSi _ sagakveTilo gegmebi zogad-saganmanaTleblo skolis sabazo safexurisaTvis (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, wigni, III, evrosabWo, strasburgi, 2008.

evropis usafrTxoebisa da TanamSromlobis organizacia (OSCE), ̀ swavleba religiebsa da rwme-nebze: saxelmZRvanelo principebi~, 2008. www.osce.org/publications/odihr/2007/11/28314_993_en.pdf.

Page 76: ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani