ra unda gaaketos titoeulma maswavlebelma samoqalaqo ... · cana: iseti rirebulebebisa da socialuri...
TRANSCRIPT
ra unda gaakeTos TiToeulma maswavlebelma samoqalaqo ganaTlebisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis xelSesawyobad: maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
piter breti, paskal mompoint-gelardi da maria elena salema
wignze aseve muSaobdnen: virgilio meira soaresi, vedrana spajik-vrkasi, sulev valdma da ulrike uolf-jontofsoni
wignSi warmodgenili mosazrebebi ekuTvniT avtorebs da ar asaxavs evrosabWos oficialur pozicias.
mTargmneli: maia Canqseliani
redaqtori: naTia nacvliSvili
kompiuteruli uzrunvelyofa: giorgi bagrationi
ilustraciebi: peti viskemani
ydis dizaini: evrosabWos grafikuli dizainis jgufi
© Council of Europe
yvela ufleba daculia. am gamocemis nebismieri nawilis eleqtronuli, meqanikuri, fotografiuli an nebismieri saxiT reproduqcia dauSvebelia komunikaciebis direq-toratis sajaro informaciisa da gamocemebis ganyofilebis werilobiTi nebarTvis gareSe (el. fostis misamarTi: [email protected]; veb-gverdi: http://book.coe.int).
pirveli qarTuli gamocema
`maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis centri~, 2009.
wigni gamodis evrosabWos mxardaWeriT. Targmanis xarisxze pasuxismgebelia `maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis centri~.
Tbilisi, 0102, uznaZis q. 52.tel: (+995) 91 14 53, 95 13 02/04veb-gverdi: www.tpdc.ge el-fosta: [email protected]
ISBN 978-9941-0-1561-8
3
Sinaarsi
mokle mimoxilva ............................................................................................................... 4
madlobis sityva .............................................................................................................. 6
winasityvaoba 1. ............................................................................................................ 7
Sesavali 2. ...................................................................................................................10
kompetenciebisa3. da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva .................................14
jgufi4. a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis .....................................17
jgufi5. b: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi .................................................29
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, 6. partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas ..................................42
jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da 7. adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba ................................................................53
resursebi8. dainteresebuli mxareebisaTvis ..........................................................62
daskvna 9. ......................................................................................................................67
danarTi 10. ....................................................................................................................68
gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi 11. ....................71
4
mokle mimoxilva
evrosabWos programis (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb) amJamindeli fazis _ cxovreba demokratiul sazogadoebaSi da demokratiis swavleba yvelasaTvis (2006-09) _ es gamocema exmaureba umTavres miz-ans: gaZlierdes `maswavlebelTa treningebi da profesiuli ganviTareba evrosabWos wevr qveynebSi. amaze izrunon rogorc ganaTlebis sferos warmomadgenlebma, aseve samoqalaqo sazogadoebis partniorobebma, gansakuTrebiT, Temma da arasamTavrobo organizaciebma~.
maswavleblebi gansakuTrebul rols asruleben demokratiuli Rirebulebebis gavrcelebaSi aqtiuri, monawileobiTi swavlebis saSualebiT. dRes, roca sazo-gadoebaSi axalma socialuri tendenciebma iCina Tavi da yvela erTmaneTze damok-idebuli gaxda, adgilobrivi da globaluri cvlilebebis fonze, maswavleblebsa da g anaTlebis specialistebzea damokidebuli is, Tu ramdenad warmatebuli iqneba swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb. mocemuli gamocema warmoadgens im ZiriTad kompetenciebs, romlebic aRweren maswavleblisaT-vis aucilebel unarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis dasanergad, klasSi, skolasa Tu TemSi. es kompetenciebi saerToa yvela sagnis maswavleblisaTvis, rogorc skolaSi, ise umaRles saganmanaTleblo daweseb-ulebaSi.
warmodgenili 15 kompetencia gayofilia 4 jgufad. TiToeuli jgufi moicavs informacias im kiTxvebisa da sakiTxebis Sesaxeb, romlebsac maswavleblebi demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis swavlebis danergvisas waawy debian:
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra vi-•ciT da rogor gvesmis;
swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli mo-•qalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi;
swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTu-•lobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas;
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: mona-•wileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba.
kompetenciaTa TiToeuli jgufi Seesabmeba erT konkretul Tavs, romelSic deta luradaa aRwerili kompetenciebi da mocemulia magaliTebi. TiToeul kompe-tenciasTan dakavSirebiT, mkiTxvels SeuZlia gaecnos maswavleblis ganviTarebis diagramas. am diagramebis mizania, daexmaros maswavleblebsa da trenerebs, gansaz-Rvron, Tu romel dones Seesabameba maTi profesiuli praqtika da, Sesabamisad, moax-dinon imis identificireba, Tu ris gaumjobesebaze unda gaakeTon aqcenti. aqve, dainteresebuli mxareebi, ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi, skolis direqtorebi da umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi ipovian resursebs, rom-lebic mniSvnelovania demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis dasanergad.
gamocemaSi Tavmoyrilia evrosabWos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis programis mier SemuSavebuli masalebis didi nawili, rac gasul aTwleulSi SemuSavda. amasTanave, es saxelmZRvanelo warmoadgens evro-
5
mokle mimoxilva
sabWos demokratiuli moqalaqeobis Temaze Seqmnili sami sxva publikaciis gzamkv-levs:
maswavlebelTa treningebis instrumenti demokratiuli moqalaqeobisa da •adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis (hadlestoni, T., 2005), romelic warmoadgens rekomendaciebs mTavrobebisa da ganaTlebis mesveurTaTvis imis Taobaze, rom aRiaron maswavlebelTa sistemuri da koordinirebuli treninge-bis saWiroeba samoqalaqo ganaTlebis kuTxiT;
skolebis demokratiuli mmarTveloba• (bekmani, e. da trafordi b. 2007), ro me-lic ikvlevs liderobas da skolasTan dakavSirebul sxvadasxva sakiTxs samo-qalaqo ganaTlebis WrilSi;
birzea, q. da sxvebi, `demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uz-•runvelyofis instrumenti skolebSi” (birzea, q. da sxvebi, 2005). warmoadgens saxelmZRvanelo dokuments/meqanizms, romelic iyenebs ganaTlebis xarisxis marTvis principebsa da procesebs samoqalaqo ganaTlebis mimarT.
aqtivobebis pilotirebisa da am gamocemaSi mocemuli rCevebis daxmarebiT, imedi gvaqvs, maswavleblebs saSualebas mivcemT, pasuxi gascen bevr rTul SekiTxvas da Seqmnan iseTi saswavlo garemo, romelic xels uwyobs pasuxismgeblobis grZnobis mqone, aqtiuri da sazogadoebriv cxovrebaSi CarTuli moqalaqeebis aRzrdas.
6
madlobis sityva
winamdebare gamocema erTwliani aqtiuri muSaobis, konsultaciebisa da sxvadasxva versiis Sejamebis Sedegia. amitom, mniSvnelovania, aRvniSnoT TiToeuli im adamianis wvlili, vinc am wignze muSaobda.
pirveli samuSo jgufi 2007 wlis ivnisSi Seikriba da masSi Sedioda piter breti, virgilio eira soaresi, maria elena salema, vedrana spajik-vrkasi da sulev vald-ma.
Tavdapirvelad ar iyo gansazRvruli, Tu vin unda yofiliyo gamocemis mTavari avtori, Tumca pirveladi konsultaciebis dasrulebis Semdeg jgufma piter brets sTxova, exelmZRvanela aRniSnul gamocemaze muSaobisTvis; is mTeli proeqtis mim-dinareobis manZilze mTavari redaqtoris funqcias asrulebda.
virgilio meira soaresma izruna umaRles ganaTlebasTan dakavSirebuli masalis momzadebaze da uzrunvelyo wignis Sesabamisoba evrosabWos umaRlesi ganaTlebis programasTan.
maria elena salemam imuSava me-5, me-9, me-13 da me-14 kompetenciebze, aseve, Teoriul mimoxilvaze, romelic sxvadasxva TavSia gabneuli da exeba demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebasa da maswavlebelTa profesiul ganviTarebas. maria elena salema mTeli wlis ganmavlobaSi aqtiurad iyo CarTuli saxelmZRvanelos momzadebis procesSi.
vedrana spajik-vrkasi monawileobda saxelmZRvanelos konceptualizaciaSi.sulev valdma muSaobda pirvel da me-8 kompetenciaze; man daakavSira isini evro-
sabWos maswavlebelTa treningis programa `pestalocisTan~.2008 wlis seqtemberSi, ulrike uolf-jontofsoni SeuerTda eqspertebis jgufs
da imuSava saxelmZRvanelos im nawilebze, romlebic umaRles ganaTlebasa da maswav-lebelTa momzadebas ukavSirdeba.
2008 wlis martSi paskal mompuen-gelerdma `pestalocis~ samoqalaqo ganaTleb-is jgufTan safuZvliani konsultaciebis Semdeg, saxelmZRvanelo mniSvnelovnad daaredaqtira rogorc struqturuli, aseve Sinaarsobrivi TvalsazrisiT.
olaf olafsdotirma, evrosabWos skolisa da klasgareSe departamentis xelmZ-Rvanelma, izruna adamianis uflebebis nawilze, romelic, aseve, moicavda genderul Tanasworobas. jozef huberi xels uwyobda saxelmZRvanelos Seqmnas `pestalocis~ programis saSualebiT. hezer kuranti da Saron loui pasuxismgebelni iyvnen admin-istraciul sakiTxebze.
da bolos, minda madloba gadavuxado demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebis programis koordinatorebs, samxreT-aRmosavleT evropis demokratiu-li moqalaqeobisaTvis ganaTlebis qsels da sagangebo mrCevelTa sabWos samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebSi, gansakuTrebiT, mis Tavmjdomares, rainhild otes, romelic mudmivad gvexmareboda da gvaZlevda rCevebs.
aqve madlobas vuxdi yvela avtors da maT, vinc wvlili Seitana saxelmZRvanelos SeqmnaSi. sasiamovno iyo am proeqtis xelmZRvaneloba, ara mxolod imitom, rom, Cemi azriT, saboloo produqti sasargeblo iqneba, aramed imitomac, rom TviTon procesi iZleoda karg SesaZleblobas, gemuSava gamocdil, saqmis erTgul da inovator gan-manaTleblebis wreSi.
sara kiting-Cetuindi
proeqtis xelmZRvaneli da redaqtori
strasburgi, 2008 wlis dekemberi
7
1. winasityvaoba
sayovelTaod cnobilia, rom moswavleebis CarTulobasa da aqtiurobaze mi-marTuli midgomebis gamoyenebiT, maswavleblebs SeuZliaT, gansakuTrebuli wvlili Seitanon demokratiul swavlebaSi. swored maswavleblebzea damokidebuli demokra-tiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebis dacvaze orientirebuli ganaTlebis war-mateba.
es gaxda imis mizezi, rom evrosabWos 47 wevri qveynis ministrebma, evropis ganaTlebis ministrebis mudmivmoqmedi konferenciis saboloo deklaraciaSi (stam-buli, 2007 wlis maisi) moqalaqeobis kompetencia moixsenies, rogorc erT-erTi im xuTi kompetenciidan, romelic demokratiuli kulturisa da socialuri integra-ciasaTvisaa aucilebeli (danarCeni oTxi kompetenciaa: interkulturuli kompe-tencia; plurilingvuli kompetencia; socialuri pasuxismgebloba; solidaroba da sakiTxis mravalmxrivi xedva). mocemuli saxelmZRvanelo am deklaracias exmianeba da, Sesabamisad, mZlavri politikuri sayrdeni gaaCnia.
evrosabWos saparlamento asambleis kidev erT wingadadgmul nabijad SeiZleba CaiTvalos rekomendacia 1849, maswavlebelTa momzadebis saSualebiT demokratiuli kulturis damkvidrebisa da adamianis uflebebis dacvis xelSewyobis Sesaxeb.1 es rekomendacia miRebul iqna 2008 wlis 3 oqtombers.
asambleis rekomendaciiT:
ministrTa komiteti mouwodebs wevri qveynebis mTavrobebsa da Sesabamis organoebs, gonivrulad gamoiyenon evrosabWos eqspertiza da gamocdileba am sferoSi, kerZod:
...5.2. yvela sagnis maswavleblis mosamzadebel kurikulumSi Seitanon kom-
petenciebi, romlebic aucilebelia klasSi demokratiuli kulturis danergvisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis.
es axali instrumenti unda davinaxoT evrosabWos adamianis uflebebsa da samo-qalaqo ganaTlebasTan dakavSirebuli mTavrobaTSorisi saqmianobis farTo konteqst-Si, romelic 1997 wlidan daiwyo. igi, aseve, warmoadgens pasuxs evrosabWos samoqalaqo ganaTlebisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis axlandel fazaze – cxovreba demokratiul sazogadoebaSi da demokratiis swavleba yvelasaTvis (2006–09).
mizani ki isaa, rom gaZlierdes maswavlebelTa profesiuli ganviTareba wevr qveynebSi da amaze izrunon ara mxolod ganaTlebis sferos mesveurebma, aramed Temebma da arasamTavrobo organizaciebma.2
evropis qveyanebis mTavrobebis ritorika sakmaod gansxvavebulia imasTan dakav-SirebiT, Tu rogor midis samoqalaqo ganaTlebis swavleba da sinamdvileSi ra xdeba skolebSi.3 iuridaisis4 kvlevis mixedviT, miuxedavad imisa, rom samoqalaqo ganaTle-ba vrcladaa asaxuli saskolo kurikulumSi, es komponenti mxolod qveynebis mcire
1 teqsti miRebulia 2008 wlis 2 oqtomberis asambleaze (36-e sxdoma).
2 evosabWo, swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb, RonisZiebebis programa (2006-2009), `demokratiis swavleba da demokratiulad cxovreba yvelasaTvis~ (2006) 5, 14 marti 2006, 3.
3 navali, printi da aireti (2003) samoqalaqo ganaTleba espaneTSi: politikis kritikuli ganxilva, (xelmisawvdomia internetSi) Jurnali socialuri mecnierebis Sesaxeb; osleri da starki (2005). ix. `gamoyenebuli literatura da resursebi~, Tavi 10.
4 iuridaisi (Eurydice) aris evropis sainformacio qseli ganaTlebis sferoSi. veb-gverdi http://eacea.ec.europa.eu/portal/page/portal/Eurydice (mTargmnelis SeniSvna)
8
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
nawils aqvs CarTuli maswavleblebis mosamzadebel programebSi.1
erT-erTi problema, romelic bolo dros sul ufro xSirad ikveTeba, aris „mas-wavlebelTa ufro efeqturi da mravlismomcveli mosamzadebeli da satreningo pro-gramebis ganxorcieleba~:
dasavleT evropis regionSi zogadi suraTi aseTia: maswavleblebis mosamzadebel programebSi maswavlebelTa araregularuli, arCeviTi treningebi samoqalaqo ganaTlebaSi sakmaod zogadia. es ki ar Seesabameba maswavlebelTa um-niSvnelovanes rols moswavleTaTvis samoqalaqo Rirebulebebis Camoyalibebis saqmeSi. seriozuli kiTxva ismis imasTan dakavSirebiT, Tu ramdenad efeqturad SeuZliaT maswavleblebs ufro aqtiuri da monawileobiTi midgomebis gamoyeneba, rac Zalze mniSvnelovania samoqalaqo ganaTlebis reformirebisTvis.2
winamdebare saxelmZRvanelo aerTianebs masalas, romelic SemuSavda evrosabWos samoqalaqo ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis programis farglebSi da, amavdroulad, warmoadgens gzamkvlevs evrosabWos sxva publikaciebisa Tu aqtivobe-bisaTvis:
ganaTlebisadmi miZRvnil evrosabWos RonisZiebebSi maswavlebelTa ganaT-•lebas yovelTvis gansakuTrebuli adgili eWira, am RonisZiebaTagan erT-er-Tia evropis moqalaqeobis weli (2005), romlis farglebSic evrosabWom gamo-aqveyna maswavlebelTa treningis instrumenti demokratiuli moqalaqe obisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebisaTvis.3 xsenebul saxelmZRvanelo-Si mocemulia rekomendaciebi imis Sesaxeb, rom saxelmwifoTa mTavrobebma da liderebma unda aRiaron maswavlebelTa sistemuri da koordinirebuli treningebis saWiroeba samoqalaqo ganaTlebis kuTxiT. teqstSi aRwerilia sa-magaliTo praqtika maswavlebelTa treningebTan dakavSirebiT. aqve saubaria damatebiTi muSaobis saWiroebaze imisaTvis, rom SemuSavdes ZiriTadi kompe-tenciebi samoqalaqo ganaTlebisaTvis, romlebsac gamoiyeneben maswavlebel-Ta mosamzadeblad. is proeqti, romlis farglebSic winamdebare publikacia gamoicema, am teqstze gamoxmaurebas warmoadgens:
swored maswavleblebma unda auxsnan axali cnebebi da Rirebulebebi moswavleebs, xeli Seuwyon axali unarebisa da kompetenciebis gamomuSave-bas/ganviTarebas. maswavleblebma unda Seqmnan iseTi pirobebi, rom mos-wavleebs saSualeba hqondeT, gamoiyenon es unarebi da kompetenciebi maT yoveldRiur cxovrebaSi saxlSi, skolasa Tu TemSi.4
avtorTa jgufis muSaoba SeiZleba CaiTvalos, rogorc gzamkvlevi publi-•kaciisa skolebis demokratiuli mmarTveloba,5 romelic, samoqalaqo ganaT-lebis konteqstSi, skolisa da mmarTvelobis sakiTxebs exeba. Cveni saqmi-anoba, kompetencebis SemuSavebasTan dakavSirebiT, miznad isaxavs, daexmaros TiToeul maswavlebels.
dRes sakmao yuradRebas uTmoben moswavleTa akademiur moswrebas, magram Cven ar unda dagvaviwydes ganaTlebis erTi umniSvnelovanesi amo-
1 iuridaisi, samoqalaqo ganaTleba evropis skolaSi, 2005.
2 birzea, q. da sxvebi, kvleva evropaSi _ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis _ politikis Sesaxeb, evrosabWos gamomcemloba, strasburgi, 2004.
3 hudlestoni, T. (red), ̀ demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.
4 iqve, gv. 15.
5 bekmani, e. da trafordi, b. skolebis demokratiuli mmarTveloba, evrosabWos gamomcem-loba, strasburgi, 2007.
9
winasityvaoba
cana: iseTi Rirebulebebisa da socialuri unarebis ganviTareba, romelic Tanamedrove globalizebul sazogadoebaSi mSvidobiani Tanacxovrebis winapirobas warmoadgens.1
`kvleva evropaSi skolebis demokratiuli mmarTvelobis efeqturi praqti-•kis Sesaxeb~2 adasturebs, rom moswavleebi skolis marTvaSi monawileobis SesaZleblobebs ufro efeqturad iyeneben iq, sadac es SesaZleblobebi sko-lis saswavlo gegmaSia asaxuli:
imisaTvis, rom monawileobiTi aqtivobebisagan maqsimalurad meti codna miiRon, moswavleebma kritikulad unda ifiqron imaze, rasac am aqtivobebisagan swavloben da dainaxon mTliani suraTi; warmoidginon, Tu ra kavSirSia skolis demokratiuli mmarTveloba, zogadad, qveynis demokratiul mmarTvelobasTan. aseTi SesaZlebloba miuTiTebs ara mxo-lod klasSi kritikuli azrovnebis arsebobaze, aramed asaxavs kidec demokratiuli mmarTvelobis standarts skolaSi.
· xarisxis uzrunvelyofis instrumenti skolaSi demokratiuli moqalaqeobis Sesaxeb swavlebisaTvis3 aris dokumenti, romelic xarisxis uzrunvelyofis principebs skolaSi adamianis uflebebisa da samoqalaqo ganaTlebisaTvis iyenebs:
warmatebis misaRwevad skolam unda gamoiyenos igive principebi, rom-lebic asaxulia samoqalaqo ganaTlebis saswavlo gegmaSi.
da bolos, winamdebare wignis momzadebisas, uamravi rCeva da konsultacia iqna gaTva liwinebuli. 2008 wlis martSi, maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis pro-grama `pestalocis~ monawileebma mniSvnelovani roli Seasrules maswavlebelTa kom petenciebis SemuSavebaSi. publikacia daixvewa 14 evropuli qveynis `pestalocis~ trenerebis mier da gamoicada sxvadasxva erovnul treningze 2008 wlis gazafxulsa da zafxulSi.
samoqalaqo ganaTlebis koordinatorebi 2008 wels venaSi Seikribnen da ganix-iles dokumenti. analogiuri Sekrebebi gamarTes samxreT-aRmosavleT evropis qsel-ma zagrebSi 2008 wels da baltiis/Savi zRvis qselma.
1 iqve, gv. 43.
2 hadlestoni, T. ̀ gakveTilze moswavlis CarTulobidan gaziarebul samoqalaqo pasuxismge-blobamde: skolis demokratiuli mmarTvelobis efeqturi praqtika evropul skolaSi~, evrosabWosa da evropuli fondis qseli, 22 maisi, 2007, gv. 28.
3 birzea, q. da sxvebi, `demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uzrunvely-ofis instrumenti skolebSi”, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005.
10
2. Sesavali
2.1. ratom Seiqmna es saxelmZRvanelo da viszea gaTvlili?
am saxelmZRvanelos amocanaa im maswavlebelTa ZiriTadi kompetenciebis gan-sazRvra da praqtikuli saWiroebis dakmayofileba, romlebic demokratiuli mo-qalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb aswavlian. samoqalaqo ganaTleblis mas-wavleblis ZiriTadi kompetenciebis Camoyalibebaze erTad muSaobdnen maswavleble-bi germaniidan, estoneTidan, inglisidan, portugaliidan, safrangeTidan da xor-vatiidan. wigni sasargeblo iqneba evrosabWos wevri qveynebis maswavleblebisaTvis. saxelmZRvanelo aqtiurad SeiZleba iqnas gamoyenebuli maswavlebelTa momzadebis, gadamzadebisa da profesiuli ganviTarebis mizniT. rac mTavaria, es wigni mxolod samoqalaqo ganaTlebis specialistebisTvis ar aris momzadebuli; saxelmZRvanelo sasargeblo iqneba dawyebiTi da saSualo skolis yvela sagnis maswavleblisaTvis. aq warmodgenili kompetenciebis ganviTareba ar aris savaldebulo da, Sesabamisad, wignis daniSnulebaa ara maswavlebelTa daSineba da iZuleba, aramed maTi daxmareba. wignSi mocemuli kompetenciebi maswavleblebs profesiulad gaaZlierebs da saku-Tari Tavis rwmenas Sehmatebs. sxvadasxva qveyanaSi gamoyenebisas, saWiro iqneba am masalis morgeba erovnul konteqstze.
2.2. ganmartebebi
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ganmartebebi Riaa interpretaciisaTvis
demokratiuli ganaTlebisaTvis efeqturi swavleba xels uwyobs Rirebulebebze orientirebuli codnis, unarebisa da kompetenciebis ganviTarebas, romlebic axal-gazrdebs sakuTari Tavis rwmenas uRviveben da qveyanaSi socialuri samarTlianobis damyarebas uwyoben xels.
evrosabWo gansakuTrebul mniSvnelobas aniWebs swavlebas demokratiuli moqa-laqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb, radgan samoqalaqo ganaTleba amzadebs pirovnebas demokratiul sazogadoebaSi cxovrebisaTvis. moswavle, romelic de mo-kratiuli moqalaqeobis ZiriTad principebs iziarebs, yalibdeba aqtiur, informire-bul da pasuxismgeblobiT savse moqalaqed, romelic Semdegnairad SeiZleba davaxa-siaToT:
icnobs moqalaqis uflebebsa da pasuxismgeblobebs;•
informirebulia socialur da politikur viTarebaze;•
zrunavs sxva adamianebis keTildReobaze;•
SeuZlia sakuTari mosazrebebisa da argumentebis artikulacia;•
aqtiuria Tavis TemSi;•
SeuZlia pasuxismgeblobis aReba sakuTar saqcielze.• 1
maswavlebels kargad unda esmodes, rogor da ratom aviTarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb codnasa da unarebs moswavleebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes Semdegi sakiTxebi:
samoqalaqo ganaTlebis urTierTdakavSirebuli Temebi, cnebebi da gan-
1 q. birzea da sxvebi, 2005, gv. 25.
11
Sesavali
zomilebebi. mTavari Temebia: demokratiuli sazogadoebisa da adamianis uf-lebaTa dacva, sazogadoebriv cxovrebaSi monawileoba, axalgazrdebis momzade-ba aqtiuri moqalaqeobisaTvis, sazogadoebaSi inkluzia da integracia, part-niorobis waxaliseba, saerTaSoriso ganzomilebis popularizacia.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis ZiriTadi cnebebia: demokratia, adamianis uflebebi da pasuxismgeblobebi, TanagrZnoba, pativiscema, Tanasworoba, sazogadoebrivi mravalferovneba da Temi.
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb moicavs codnisa da gaazrebis sxvadasxva ganzomilebas, unars, midgomasa da Rirebulebas. es yovelive erTmaneTs ukavSirdeba swavlisa da swavlebis sxva-dasxva meTodis daxmarebiT.1
arsebobs sityva `kompetenciis~ mravali ganmarteba
maswavleblis kompetenciebis gansazRvra am wignis mTavari amocanaa. evrokomi-siam, lisabonis strategiis farglebSi, SeimuSava maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebi.2 maswavlebelTa axali kompetenciebis aucilebloba Cndeba skolis socialur da saTemo saWiroebebTan erTad (rogorebi-caa: konfliqtebis marTva, efeqturi komunikacia da a.S.).
termini `kompetencia~ pirvelad menejmentis sferoSi damkvidrda. rTulia am terminis srulyofili ganmarteba, radgan mas sxvadasxva mniSvnelobiT iyeneben, rog-orebicaa: `SesaZlebloba~, `unari~, `efeqturoba~. kompetencias SeiZleba flobdes pirovneba, socialuri jgufi an dawesebuleba, roca is `iZens unars, rom miaRwios ganviTarebis garkveul miznebs~.3
ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD) kompetenciis Semdeg gansazRvrebas gvTavazobs:
kompetencia ufro metia, vidre codna da unarebi; is gulisxmobs konkre-tul konteqstSi kompleqsuri moTxovnebis dakmayofilebas fsiqosocialuri resursebis mobilizaciis gziT.4
2006 wels gaimarTa iuneskos eleqtronuli forumi kompetenciebis Sesaxeb. es iyo pluralisturi, Ria da konstruqciuli sivrce saswavlo gegmis cvlilebebTan dakavSirebiT. RonisZieba efuZneboda dokuments, romelSic kompetenciis Sesaxeb naTqvamia: konteqstidan amoglejili kompetenciebis nusxis naclad, TiToeuli kom-petencia konkretuli situaciis magaliTze unda iyos axsnili.5
zogadad, kompetencia SegviZlia ganvsazRvroT, rogorc midgoma, romelic Semdeg aspeqtebs moicavs:
codna (raRacis);•
damokidebulebebi da qcevebi (codna imisa, Tu rogor unda moiqce mocemul •konteqstSi da ratom unda moiqce ase);
1 d. qeri, ̀ moqalaqeoba: adgilobrivi, erovnuli da saerTaSoriso~, l. gearonis (red.) wignidan ̀ rogor vaswavloT moqalaqeoba saSualo skolaSi~, 2003, gv. 7-8.
2 evrokomisia, ganaTlebisa da kulturis direqtorati, maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaci-aTa zogadevropuli principebi, prezentacia gakeTda maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebis evropuli testirebis konferenciaze, 20-21 ivnisi, 2005, briuseli.
3 i. f. uainerTi, `kompetenciis cnebebi”, maqs plankis saxelobis fsiqologiuri kvlevis instituti, miunheni, 1999.
4 ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD), `ZiriTadi kompetenciebis gan-sazRvreba da SerCeva”, deseqo fubliqeiSns, 2005 www.oecd.org/dataoecd/47/61/35070367.pdf.
5 ganaTlebis reformebze dakvirveba (ORE), `kompetenciis cnebis, rogorc saganmanaTleblo programe-bis saorganizacio principis gadaxedva: kompetenciidan kompetentur qcevamde”, monreali, 2006.
12
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
ganwyobebi (cvlilebebisaTvis mzaoba, motivaciis grZnoba);•
proceduruli unarebi (codna imisa, Tu rogor Seasrulo samuSao);•
SemecnebiTi unarebi (kritikuli azrovneba da analizi);•
gamocdilebaze dafuZnebuli unarebi (codna imisa, Tu rogor unda moax-•dino konkretul SemTxvevaze reagireba arsebul informaciaze dayrdnobiTa da socialuri unarebis gamoyenebiT);
2.3. ra dadebiTi Sedegebi SeiZleba hqondes swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb?
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb:
saSualebas aZlevs axalgazrdebsa da zrdasrulebs, monawileoba miiRon im •Tanamedrove sakiTxebis ganxilvasa da mogvarebaSi, romlebic maT ainter-esebT;
gulisxmobs axalgazrdebisaTvisa da zrdasrulTaTvis swavlis aqtiur for-•mebsa da SesaZleblobebs;
sasiamovnoa, radgan uamrav ideas, damokidebulebasa da interess ukavSird-•eba;
`momavlis~ ganaTlebaa (axalgazrdebi aqtiurad fiqroben imaze, Tu rogor •Secvalon samyaro ukeTesobisaken); ra aris imaze mniSvnelovani, vidre adami-anTa mSvidobiani Tanacxovreba?
`realur~ SesaZleblobebs aZlevs axalgazrdebs (iseve, rogorc maswavleb-•lebsa da zrdasrulebs), raTa sazogadoebaSi cvlilebebi moaxdinon;
mWidrod ukavSirdeba saTemo CarTulobas _ axalgazrdebma da maswavleblebma •partnioroba unda daamyaron Temis warmomadgenlebTan;
saSualebas aZlevs axalgazrdebs, gaiRrmaon codna kanonmdeblobaze, adami-•anis uflebebze, politikur da garemosdacviT sakiTxebze;
iZleva negatiur sazogadoebriv gamovlinebebze (magaliTad, rasizmi, stereo-•tipebi da a.S.) reagirebis saSualebas;
saSualebas aZlevs maswavlebels, swavleba Tanamedrove mniSvnelovan Temebs •daukavSiros. Sesabamisad, swavleba xdeba relevanturi;
maswavlebels sakuTari SesaZleblobebis rwmenas hmatebs.•
2.4. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sirTuleebi da maTi gadalaxvis gzebi
sakmaod rTulia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis Semotana saswavlo gegmaSi. bevri evropuli qveyana samoqalaqo ganaTle-bas socialuri mecnierebebisa da istoriis farglebSi aswavlis. roca samoqalaqo ganaTleba mTeli saswavlo gegmis gamWoli erTiani principia, is xSirad danaw-evrebuli da iluzoruli xdeba.1 ufro efeqturad iTvleba fokusirebuli midg-oma, roca samoqalaqo ganaTleba saswavlo gegmaSi calkea gamoyofili, swavleba proeqtul davalebebs efuZneba, waxalisebulia aqtiuri moqalaqeoba da moswavle ecnoba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis yvela
1 magaliTad, ix. bolivaris `saswavlo gegmis gamWoli midgoma: SezRudvebi da problemebi~, Revista de Educacion, 309, gv. 23-65, 1995.
13
Sesavali
ZiriTad Temas. konkretuli sagnis maswavlebeli, magaliTad, istoriis, geografiis an sabune-
bismetyvelo mecnierebis, aucileblad unda uRrmavdebodes sagnis safuZvels, avi-Tarebdes kritikul midgomebs, paralelebs avlebdes monaTesave disciplinebTan, maT Soris, samoqalaqo ganaTlebasTan. maswavlebeli unda axdendes TanagrZnobis, Tanasworobisa da mravalferovnebis popularizacias, rac adamianis uflebaTa dan-ergvas uwyobs xels.
14
3. kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva
3.1. ratom davyaviT kompetenciebi oTx jgufad: mokle mimoxilva
dainteresebul mxareebTan farTo konsultaciebis Semdeg, gamovyaviT 15 kompe-tencia, romelic aucilebelia samoqalaqo ganaTlebis maswavleblisaTvis. dainter-esebul mxareebs warmoadgendnen: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-Ta Sesaxeb swavlebis sferoSi evrosabWos maswavlebelTa treningis qseli, romelic 14 qveyanas aerTianebs; demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis koordinatorebi; am sferos eqspertebi.
15 kompetencia oTx jgufSi (a, b, g, d) gavaerTianeT. qvemoT warmogidgenT am jgufebisa da kompetenciebis mokle mimoxilvas da Semdeg gadavalT TiToeuli maT-ganis detalur analizze.
jgufis saxelwodeba SekiTxva
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis
risi gakeTeba SegviZlia?
swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb
swavlebas klassa da skolaSi
rogor SegviZlia amis gakeTeba?
swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da
adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas
visTan erTad SegviZlia amis gakeTeba?
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba
rogor gavaumjobesoT muSaoba?
cxrili 1: oTxi jgufi
jgufebis identifikacias pragmatuli mosazrebebi udevs safuZvlad; isini Seesabameba im SekiTxvebs, romlebsac maswavleblebi da trenerebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis procesSi svamen.
jgufi a: ra SegviZlia gavakeToT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisTvis mosamzadeblad?
jgufi b: rogor SegviZlia davnergoT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba Cvens skolaSi?
jgufi g: visTan erTad SegviZlia ganvaviTaroT axalgazrdebis samoqalaqo unarebi?
jgufi d: rogor gavaumjobesoT muSaoba? ra SeiZleba gavakeToT profesiuli ganviTarebisaTvis?
cxrili 2: jgufebi da maTTan dakavSirebuli SekiTxvebi
3.2 rogor mivagnoT advilad im informacias, romelic gvainteresebs: saxelmZRvanelos struqtura
TiToeuli jgufis aRweris dasawyisSi mkiTxveli ecnoba Cveni rekomendaciebis Teoriul safuZvlebs, romlebic kvlevasa da mtkicebulebebs efuZneba.
wignis mixedviT, TiToeuli kompetencia moicavs Semdeg informacias:
15
kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilva
kompetenciis ganmarteba;•
magaliTebi imisa, Tu rogor SeiZleba dadasturdes am kompetenciis praqti-•kuli floba;
maswavleblis ganviTarebis diagrama, romelic exmareba maswavlebels an tren-•ers maswavleblis amJamindeli statusis identifikaciasa da misi profesiuli ganviTarebis gzebis dasaxvaSi.
saxelmZRvanelos danarTebSi mkiTxveli gaecnoba:
masalas dainteresebuli mxareebisaTvis: miuxedavad imisa, rom es saxelmZR-•vanelo maswavleblebisa da ganaTlebis specialistebisTvisaa, Cven gvesmis, rom SeuZlebelia samoqalaqo ganaTlebis miznebis miRweva sxvadasxva dain-teresebuli mxaris monawileobis gareSe. dainteresebul mxareebSi vgulisx-mobT: ganaTlebis politikaze pasuxismgebel pirebs, skolis xelmZRvanelobas, ufros maswavleblebs, umaRles saganmanaTleblo dawesebulebebs da a.S. dainteresebuli mxareebi wignSi ipovian im konkretul rCevebs, romlebic daexmarebaT maT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis xelSewyobaSi; maTTvis ganviTarebis iseTive diagramebia warmodge-nili, rogorc maswavleblebisaTvis aris mocemuli am saxelmZRvanelos sxva-dasxva TavSi. ganviTarebis diagrama daexmareba dainteresebul mxares amJa-mindeli statusis identifikaciasa da ganviTarebis gzebis dasaxvaSi.
TviTSefasebis saSualebebs: TviTSefaseba xels Seuwyobs maswavleblebsa da •trenerebs profesiuli ganviTarebis sistematur SefasebaSi.
16
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
3.3.
15
komp
eten
cii
s mi
moxi
lva
jgu
fi
asw
avl
eba dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebeb
is Ses
axeb
: ra vi
ciT
da
rogo
r g
vesm
is.
jgu
fi
bsw
avl
isa
da
swav
leb
is a
qtiv
obe
bi,
roml
ebic
xel
s uwy
obe
n dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
kl
assa
da
skol
aSi
jgu
fi
gsw
avl
isa
da
swav
leb
is a
qtiv
obe
bi,
roml
ebic
, pa
rtni
oreb
isa
da
Tem
is C
arTul
obi
T, xe
ls
uwy
obe
n dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
jgu
fi
dsw
avl
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b: m
ona
wil
eoba
ze
dam
yareb
ul
i mi
dgo
mebi
s ga
nxorcie
leb
a da
Sefas
eba
komp
eten
cia
1: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
miz
nebi
da am
ocan
ebi
komp
eten
cia
5: m
idgo
mebi
s, meT
odeb
isa
da sw
avl
ebis
Ses
aZl
ebl
obe
bis
dag
egmv
a
komp
eten
cia
10: s
aswa
vlo
garem
o, rome
lic
xel
s uwy
obs
mr
aval
fer
ova
ni w
yaroeb
is
gamo
yene
bas
komp
eten
cia
13: g
adaw
yvet
ileb
ebis
mi
Reb
is p
roces
Si m
osw
avl
eTa
CarTul
obi
s Se
fas
eba
komp
eten
cia
2: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
i sa
erTaS
oris
o Car
Coeb
i da pr
incip
ebi
komp
eten
cia
6: s
wavl
ebis
Tqv
eneu
l
meTodol
ogi
aSi dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
prin
cip
ebis
ga
erTia
neba
komp
eten
cia
11: T
anam
Sroml
obi
Ti
muSa
oba
Ses
abam
is s
aTem
o
partni
oroba
Si
komp
eten
cia
14: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Rir
ebul
ebeb
is, dam
oki
deb
ul
ebeb
isa
da
ganw
yobe
bis
model
ireb
a
komp
eten
cia
3: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sas
wavl
o g
egme
bisa
da pr
ogr
ameb
is Sin
aarsi
komp
eten
cia
7: p
ozit
iuri sa
skol
o
kul
turis
dam
kvid
reb
is miz
niT
, Se
saba
misi
wes
ebis
Sem
uSa
veba
komp
eten
cia
12: s
trat
egie
bi
dis
krim
inac
iis
wina
aRmd
egko
mpet
encia
15: s
wavl
ebis
meT
odeb
isa
da
mosw
avl
eTa
swav
lis
gan
xil
va,
moni
torin
gi d
a Se
fas
eba
komp
eten
cia
4: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sxv
adas
xva
kont
eqst
i
komp
eten
cia
8: m
osw
avl
eTa dis
kusi
is
una
ris
gaa
umj
obe
sebi
s me
Todol
ogi
a
komp
eten
cia
9: S
efas
ebis
sxv
adas
xva
meTodis
gam
oye
neba
cxr
ili
3: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a sw
avl
ebas
Tan
dak
avSi
reb
ul
i ko
mpet
enc
iebi
s mi
moxi
lva
17
4. jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis
kompetenciaTa es jgufi ukavSirdeba codnas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, rac daexmareba maswavlebels, moemzados moswavleTa swavlebisaTvis. am jgufis gacnobis Semdeg, maswavlebeli ukeT gaiazrebs pasuxebs Semdeg SekiTxvebze:
raSi• mdgomareobs demokratiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebTan dakav-Sirebuli ZiriTadi codna da principebi? romelia• samoqalaqo ganaTlebis ZiriTadi cnebebi?gakveTilis• dagegmvisas, ra unarebze, Rirebulebebsa da damokidebulebebze amaxvileben maswavleblebi yuradRebas?rogor• unda davyoT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb ganaTlebis saswavlo gegma elementebad, raTa ukeT movergoT skolis konteqsts?
4.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi
yvela maswavlebeli kargad unda flobdes Semdeg kompetenciebs:
kompetencia 1: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis
miznebi da amocanebi.
maswavlebels unda esmodes, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-
Ta Sesaxeb swavleba amdidrebs moswavlis Rirebulebebze dafuZnebul codnas, aviTarebs
qmedebaze orientirebul unarebsa da sazogadoebiv cxovrebaSi pozitiuri cvlilebebis
ganxorcielebis kompetenciebs. yovelive es axalgazrdas sakuTari Tavis rwmenas hmatebs,
amyarebs socialur samarTlianobasa da demokratiul Tavisuflebas.
kompetencia 2: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis
ZiriTadi saerTaSoriso CarCoebi da principebi.
maswavlebeli unda icnobdes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa
Sesaxeb swavlebis principebTan da ZiriTad cnebebTan dakavSirebul CarCoebs, romlebic
gaerTianebuli erebis organizaciis, evrosabWosa da evrokavSiris mieraa SemuSavebuli. es
CarCoebi saerTaSoriso gamocdilebas eyrdnoba. maswavlebels unda SeeZlos am principe-
bisa da cnebebis morgeba erovnul, adgilobriv da saskolo saWiroebebze.
kompetencia 3: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis
saswavlo gegmebisa da programebis Sinaarsi.
maswavlebels unda hqondes gaazrebuli Semdegi oTxi, urTierTdakavSirebuli ganzo-
mileba: politikuri da iuridiuli; socialuri da kulturuli; ekonomikuri; evropuli da
globaluri. am oTxi ganzomilebis gaTvaliswinebiT, maswavlebels unda SeeZlos samoqalaqo
ganaTlebis sferoSi moswavlis codnis, unarebis, damokidebulebebis, Rirebulebebis gan-
viTareba ise, rom moswavlisagan Camoyalibdes aqtiuri moqalaqe.
kompetencia 4: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis
sxvadasxva konteqsti.
maswavlebels unda SeeZlos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swav-
leba, rogorc calkeuli saskolo sagnis formiT, ise saswavlo gegmaSi Semavali sxvadasxva
sagnis farglebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes, rom demokratiuli moqalaqeobisa
da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba saskolo kulturis ganuyofeli komponentia, radgan
warmoadgens sazogadoebriv cxovrebaSi CarTvisa da urTierTobebis damyarebis saSualebas.
cxrili 4. jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb: ra viciT da rogor gvesmis.
18
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
Teoriuli safuZvlebi
am bolo periodSi ganaTlebis sferos mkvlevarebi gansakuTrebul yuradRebas aqceven samoqalaqo codnisa da CarTulobis maRali donis miRwevis aucileblobas. saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciam daadgina, rom `um-etes qveyanaSi moswavleebi erkvevian fundamentur demokratiul Rirebulebebsa da institutebSi, magram maTi codna xSirad zedapirulia~.1
ian deivisi miiCnevs, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sferoSi codna mxolod cnobili faqtebiT ar Semoifargleba. saWiroa konceptua-luri CarCoebis, cnebebis makavSireblebisa da SinaarsSi wvdomis unarebis floba.2 ian deivisi Seiswavlida demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sf-eros codnas momaval maswavlebelTa ganaTlebis konteqstSi da iziarebda iseTi Teoretikosebis naazrevs, rogorebic arian Sulmani3 da maqnamara.4 es avtorebi xazs usvamen sagnis moswavlisaTvis gasageb enaze warmodgenis mniSvnelobas. isini miiC-neven, rom sazogadoebas, gansakuTrebiT bavSvebsa da axalgazrdebs, unda vesaubroT analogiebis, ilustraciebis, magaliTebisa da axsna-ganmartebis saSualebebiT. sag-nobrivi codna unda gaxdes `gamoyenebiTi~.
mniSvnelovania demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sfero-Si ZiriTadi cnebebis, Sinaarsobrivi sakiTxebis, Rirebulebebisa da organizaciu-li principebis codna. maswavlebeli, romelsac meti sagnobrivi codna aqvs, klasSi yovelTvis ufro saintereso da efeqturia. aseTi maswavlebeli ukeT gegmavs calke aRebul gakveTilsa da sagnis, rogorc erTi mTelis, swavlebas. mas SeuZlia, ukeT SearCios swavlisa da swavlebis meTodebi da aqtivobebi, romlebic aviTareben mos-wavleTa codnasa da unarebs. Tu maswavlebels aqvs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa cnebebisa da principebis SezRuduli codna, mas gauWirdeba mos-wavleTa CarTva demokratiuli moqalaqeobis kompleqsur aspeqtebTan dakavSirebul aqtivobebSi. aseve, mas sirTuleebi Seeqmneba moswavleTa cxovrebiseuli gamocdileb-is klasSi warmoCenis procesSi da demokratiuli moqalaqeobis principebis cxovrebi-seul magaliTebze dayrdnobiT swavlebaSi.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miznebi da amocanebi SeiZleba radikaluri iyos. xSirad amboben, rom demokratiuli moqalaqeo-bisaTvis ganaTlebis mizania `politikuri kulturis cvlileba~.5 axalgazrdebs unda esmodeT, ra aris demokratiuli moqalaqeoba; isini sakmarisad wignierni unda iyvnen imisaTvis, rom gaiazron politikuri procesebi da SeZlon informirebuli gadaw-yvetilebebis miReba moqalaqeobasTan dakavSirebul sxvadasxva sakiTxze. Sesabamisad, maswavleblebma axalgazrdebSi unda ganaviTaron e.w. samoqalaqo wigniereba.6 Cven oTxi
1 j. Torni-furTa da sxvebi, `samoqalaqo ganaTleba 28 qveyanaSi: samoqalaqo codna da CarTuloba 14 wlis asakSi~, saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciis sekretariati, am-sterdami, 2001 weli.
2 i. deivisi, `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.
3 l. Sulmani, `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~, ganaTlebis sferos mkvlevari, 15, gv. 4-14, 1986.
4 d. maqnamara, `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.
5 b. qriqi, `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvali-fikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), 1998.
6 wignidan f. risi da d. bleqoli, `axali ambebis momzadeba: wigniereba moqalaqeobisaTvis”, http://makingnewstoday.uow.edu.au (marti, 2008). citirebebi moyvanilia Semdeg naSromebSi: i. habermasi `komunikaciis Teoria~, tomi I, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlandiis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1984; i. habermasi, `komunikaciis Teoria~, tomi II, kembriji, didi britaneTisa
19
jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
tipis wignierebas vasxvavebT, esenia: politikuri da iuridiuli; socialuri da kul-turuli; ekonomikuri; evropuli da globaluri:
politikuri• da iuridiuli wigniereba exeba politikur uflebebsa da valde-bulebebs politikuri sistemisa da kanonis uzenaesobis mimarT. politikuri da iuridiuli sakiTxebis gaazreba gulisxmobs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb swavlebis saerTaSoriso CarCoebis codnas. es ukanaskneli ki emyareba adamianTa Rirsebis pativiscemisa da Tanasworobis princips, genderuli, rasobrivi, eTnikuri, erovnuli, religiuri, socialuri da ekonomikuri gansxvavebebis miuxedavad.1 maswavlebeli gaTvicnobierebuli unda iyos adamianis uflebebsa da maTi dacvis meqanizmebSi; mas unda hqondes unari, yoveldRiurad gamoiyenos adamianis uflebaTa dacvis saSualebebi. moswavleebs unda SeeZloT msjeloba Rirebulebebze, damokidebulebebze da unda icavdnen adamianis uflebebs. erTi SexedviT, SeiZleba mogeCvenoT, rom Zalian `mZime~ codnis aTviseba uwevs maswavlebels. sinamdvileSi, es mTli-anad `gamoyenebiTi~ codnaa.socialuri• da kulturuli wigniereba sazogadoebaSi adamianTa Soris urT-ierTobas exeba; im Rirebulebebs, romlebsac isini iziareben; maT msoflmxed-velobasa da im qcevas, romliTac isini Tanacxovrebis pirobebs qmnian. maswav-lebeli unda icnobdes am sakiTxebTan dakavSirebul ZiriTad cnebebs: social-uri mravalferovneba, kulturisa da TviTmyofadobis dinamikuri buneba da a.S. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes socialuri Rirebulebebi da kultur-aTSorisi kompetenciebi, socialuri damokidebulebebi da unarebi, romlebic socialur inkluzias, antidiskriminaciasa da antirasizms uwyoben xels. ekonomikuri• wigniereba exeba adamianis/adamianTa jgufebis kavSirs qveynis ekonomikur mdgomareobasTan (Sromisa da samomxmareblo bazari, socialuri dacva, minimaluri xelfasi, yidvisunarianoba da a.S.). maswavlebels unda es-modes ekonomikis funqcionirebis ZiriTadi principebi, maT Soris: biznesis, korporaciebisa da finansuri servisebis roli; momxmarebelTa uflebebi da pasuxismgeblobebi; dasaqmebulis urTierToba damsaqmebelTan; eTikuri kon-sumerizmis Sedegebi. maswavlebels unda SeeZlos CarTos moswavleebi am da sxva sakiTxebze msjelobis procesSi. evropuli• da globaluri wigniereba anu `msoflios moqalaqeoba~ gamorCeuli fenomenia. is exeba globaluri urTierTdamokidebulebis ideis ganviTare-bas, mdgradobasTan Tu sxva TemebTan dakavSirebul sakiTxebs, rasac didi mniSvneloba aqvs momavali TaobebisaTvis. maswavlebeli unda icnobdes evro-puli sazogadoebis erTianobisa da mravalferovnebis Sesaxeb arsebul mosaz-rebebs. is msoflios unda aRiqvamdes, rogorc erTian sazogadoebas da unda acnobierebdes am erTianobasTan dakavSirebul politikur, ekonomikur, gare-mosdacviT da socialur gamowvevebs. maswavlebels unda SeeZlos, moswavle-TaTvis gasageb enaze axsnas, ras niSnavs urTierTdamokidebuleba.
evrosabWos qveynebis umetesobaSi swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb aRiqmeba, rogorc zogadsaganmanaTleblo skolis dawyebiTi da sabazo safexurebis sxvadasxva sagnebSi gabneuli da Tavad skolis struqturaSi
da CrdiloeT irlandiis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1987; a. luki, s. musprati da f. fri-bodi (redaqtorebi), `kritikuli wigniereba: teqstualuri praqtikis swavla da swavleba~, qreskili, niu jersi: hemfTon presi, 1997.
1 ZiriTadi masala moicavs: gaeros adamianis uflebaTa deklaracia (1948); bavSvTa uflebebis gaeros konvencia (1989); adamianis uflebaTa evropuli qartia, romelSic gawerilia adamianis uflebebi da Tavisuflebebi, aRiarebuli evrokavSiris wevri yvela saxelwifos mier; adamianis uflebaTa evro-puli konvencia (1950).
20
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
asaxuli principebis erToblioba. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb qveynis saswavlo gegmaSi sxvadasxvagvaradaa asaxuli. evrosabWos ministrTa komitetis me-12 rekomendaciis (2002) mixedviT, aucilebelia, samoqalaqo ganaTleba iswavlebodes calke sagnad, integrirebuli iyos romelime saganTan, an erTian Temad gasdevdes mTel saswavlo gegmas. es rekomendacia xazs usvams multidis-ciplinur midgomas, rac xels uwyobs codnis, damokidebulebebisa da unarebis ganvi-Tarebas pluralistur, demokratiul sazogadoebaSi.
moswavleTa asakis, ganaTlebis donisa da saswavlo gegmis tipis mixedviT, samo-qalaqo ganaTleba SeiZleba iyos:
calke• sagani (savaldebulo an arCeviTi);
erT• an ramdenime sxva saganTan integrirebuli sagani (xSiria istoriasTan, socialur mecnierebebTan, moralur da religiur ganaTlebasTan, eTikasTan, filosofiasTan, geografiasTan integrirebis SemTxvevebi);
mTeli• saswavlo gegmis gamWoli erTiani Tema an principi. es imas gulisxmobs, rom swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, cxa dad Tu farulad, yvela saskolo saganSi, swavlebis yvela donezea gaTval-iswinebuli.
am bolo midgomasTan dakavSirebuli safrTxe SemdegSi mdgomareobs: is, rac yvel-gan igulisxmeba da ar aqvs gamokveTili saxe, SeiZleba mTlianad daikargos. roca pa-suxismgebloba yvelas ekisreba, xSirad aravinaa, visac realuri pasuxi moeTxoveba.
aqve aRsaniSnavia, rom es sami midgoma ar aris urTierTgamomricxavi.
4.2. kompetencia 1
kompetencia 1: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miz-
nebi da amocanebi.
maswavlebels unda esmodes, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufleba-
Ta Sesaxeb swavleba amdidrebs moswavlis Rirebulebebze dafuZnebul codnas, aviTarebs
qmedebaze orientirebul unarebsa da sazogadoebiv cxovrebaSi pozitiuri cvlilebebis
ganxorcielebis kompetenciebs. yovelive es axalgazrdas sakuTari Tavis rwmenas hmatebs,
amyarebs socialur samarTlianobasa da demokratiul Tavisuflebas.
21
jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
4.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebeli, romelic am kompetencias flobs:
_ acnobierebs, Tu ra codna moeTxoveba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis
uflebaTa Sesaxeb swavlebisas. maswavleblis mosamzadebeli kursebi yovelTvis
moicavs ganaTlebis bunebis, filosofiisa da miznebis Seswavlas da, aseve, sagnobrivi
kompetenciebis SeZenas ama Tu im disciplinaSi. demokratiuli moqalaqeobisa da ada-
mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaTvis saWiro codnis gansazRvra gansakuTrebiT
mniSvnelovania maswavleblisaTvis, radgan sagnobriv codnas is am sferoSi iSviaTad
iRebs;
_ advilad xsnis imas, Tu rogoria maRali xarisxis swavleba demokratiuli moqalaqeo-
bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb.
Sesabamisad, maswavlebelTa momzadebis programebi unda moicavdes Semdeg sakiTxebs:
_ ratom eniWeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas
didi mniSvneloba Tanamedrove sazogadoebaSi;
_ ra roli unda iTamaSon skolebma da maswavleblebma samoqalaqo ganaTlebis prior-
itetizaciis pirobebSi;
_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva
ganmartebebi, romlebic garkveul datvirTvas atareben swavlisa da swavlebis midg-
omebis Camoyalibebis procesSi;
_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis SesaZleblobebi
da gamowvevebi;
_ ra codnis, unarebis, Rirebulebebisa da damokidebulebebis waxalisebas axdens
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba;
_ demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ZiriTadi
saorganizacio elementebi;
_ rogoria demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kvle-
vaTa Sedegebi _ evropasa da msoflioSi.
22
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
komp
eten
cia
1: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
miz
nebi
da
amo
can
ebi.
nabi
ji
I (k
onc
ent
rac
ia)
bevr
i ar
afer
i ic
iT
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
Tan
dak
avSi
reb
iT;
ar ic
nobT
sa
mo-
qal
qo ga
naTl
ebis
mi
zne
bsa
da
amocan
ebs.
ve
r
erkv
eviT
mo
qal
aqeo
basT
an
dak
avSi
reb
ul
i wi
gnie
reb
is s
xvad
asxv
a as
peqt
ebsa
da
imaS
i, T
u
rogo
r a
viTar
ebs
am a
speq
teb
s sk
ol
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaia
zreT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
miz
nebi
da
amocan
ebi;
•
gaac
nobi
ereT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
Tan
dak
avSi
reb
ul
i •
wign
iereb
is s
xvad
asxv
a as
peqt
i;pr
ofes
iul
praq
tik
aSi
daa
kavS
ireT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
•
leb
a Tqv
ens
sagn
obr
iv s
pecia
liz
acia
sTan
; ga
aana
liz
eT, Tu w
igni
ereb
is r
ome
li
aspe
qtis
gan
viTar
eba
SeiZ
leb
a Tqv
ens
sfer
oSi
arse
bul
i sa
swav
lo
•
gegm
is g
aTva
lis
wine
biT;
gaec
aniT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sau
keTes
o p
raq
tik
is
•
maga
liT
ebs
(adgi
lobr
iv, er
ovn
ul
da
evropu
l d
one
ze)
; dai
wyeT
fiq
ri
imaz
e, T
u r
ogo
r S
eiZl
eba
dai
wyoT R
ireb
ul
ebeb
sa d
a qm
edeb
aze
orie
ntir
ebul
i dem
okr
a-•
tiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
icno
bT dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
sa
kiTxe
bs.
gaqv
T Teo
riu
li
codna
im
isa, Tu
rogo
r u
nda
Seuwy
os
xel
i ga
naTl
ebis
sis
tem
am
da sa
xel
mwif
o pol
itik
am sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
-is
gan
viTar
ebas
. mi
uxe
dav
ad a
misa
, kl
asSi
iSv
i-aT
ad i
yene
bT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
prin
ci-
pebs
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gadax
edeT
sas
wavl
o p
rogr
amas
da
moni
SneT
is
Tem
ebi, r
oml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
•
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
ink
orpo
rir
ebis
saS
ual
ebas
iZl
eva;
dai
saxe
T m
okl
e da
saSu
alova
dia
ni m
izne
bi s
aswa
vlo p
rogr
amaS
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
•
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sis
tem
aturi
CarTvi
s mi
saRwe
vad;
sil
abusS
i mo
niSn
eT i
s Tav
ebi, r
oml
is f
argl
ebSi
c S
eiZl
eba
Rir
ebul
ebeb
sa d
a mo
qmed
ebaz
e orie
ntir
e-•
bul
i codni
sa d
a una
reb
is g
anvi
Tar
eba
da
cvl
ileb
ebze
mima
rTul
i ko
mpet
encie
bis
Camo
yal
ibeb
a;ga
nsaz
Rvr
eT sw
avl
isa
da
swav
leb
is me
Todeb
i, roml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s •
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
proces
Si d
agex
mareb
aT;
dag
egme
T d
a Ca
atar
eT g
akve
Til
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b.
•
nabi
ji
III (
dam
kvid
reb
a)Tqv
en
Catar
ebul
i ga
qvT
gakv
eTil
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b. r
ac d
ro g
adis
, uke
T a
xerx-
ebT ga
cno
bier
ebas
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sx
vadas
xva
saki
TxS
i. mi
uxe
dav
ad am
isa, gi
WirT
ufro T
avis
ufal
i sw
avl
ebis
meT
odeb
is d
aner
g-va
, rad
gan
SiSo
bT, rom
samo
qal
aqo g
anaT
leb
aSi
Zal
ian
karga
d v
er e
rkv
eviT
. dar
wmune
bul
i ar
xa
rT, rom
Tqv
eni
gakv
eTil
ebi
efeq
turia
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
roca
sasw
avl
o p
rogr
amaS
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
el
-•
emen
teb
s Ca
rTav
T, mo
swav
lee
bs k
arga
d g
anuma
rteT
Tqv
eni
mizne
bi d
a am
ocan
ebi;
yove
lTvi
s ga
nsaz
Rvr
eT, Tu w
igni
ereb
is r
ome
li
aspe
qtis
gan
viTar
ebas
uka
vSir
deb
a Tqv
eni
muSa
oba
;•
dag
egme
T k
ome
ntar
ebis
sis
tem
aturi
miReb
a sw
avl
ebis
efeq
turoba
sTan
dak
avSi
reb
iT (
wina
swar
gan
saz-
•
Rvr
eT, ra
iqne
ba w
arma
teb
is i
ndik
atoreb
i);
yove
li
gakv
eTil
is Se
mdeg
ga
aana
liz
eT da
gani
xil
eT mo
swav
leT
a sw
avl
is Se
deg
ebi
da, sa
Wiroeb
is
•
SemT
xvev
aSi, S
ecva
leT
geg
ma m
oma
val
i ga
kveT
ilis
aTvi
s;dar
wmund
iT, rom
samo
qal
aqo w
igni
ereb
is s
xvad
asxv
a as
peqt
is g
anvi
Tar
ebaS
i ex
mareb
iT m
osw
avl
eebs
. •
nabi
ji
IV (
maR
alga
nviT
areb
a)Tqv
en ka
rg
codna
sa da
una
reb
s fl
obT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
sf
eroSi
. ka
rga
d ge
smiT
, rogo
r uvi
Tar
deb
aT mo
swav
lee
bs sa
moqa
laq
o
wign
iereb
is sxv
adas
xva as
peqt
i. T
qven
Seg
iZl
iaT,
Seaf
asoT s
wavl
ebis
Sed
egeb
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gauzia
reT
Tqv
eni
gamo
cdil
eba
kol
egeb
s;
•
moZe
bneT
par
tni
oreb
i, r
oml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sf
eroSi
swa
v-•
leb
is m
izne
bis
ganx
orcie
leb
aSi
dag
exma
reb
ian
da
dai
wyeT
sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
is p
roeq
teb
ze
muSa
oba
Tqv
ens
mosw
avl
eebT
an e
rTad
;dai
wyeT
muSa
oba
sko
laS
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
kul
-•
turis
dam
kvid
reb
aze.
4.2.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
23
jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
4.3. kompetencia 2
kompetencia 2: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis ZiriTadi saerTaSoriso CarCoebi da principebi.
maswavlebeli unda icnobdes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebTan da ZiriTad cnebebTan dakavSirebul CarCoebs, romlebic gaerTianebuli erebis organizaciis, evrosabWosa da evrokavSiris mieraa SemuSavebuli. es CarCoebi saerTaSoriso gamocdilebas eyrdnoba. maswavlebels unda SeeZlos am principe-bisa da cnebebis morgeba erovnul, adgilobriv da saskolo saWiroebebze.
4.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebeli, romelic am kompetencias flobs, kritikulad udgeba Semdeg SekiTxvebsa da sakiTxebs:
_ romelia saerTaSoriso da evropuli dialogis ZiriTadi Rirebulebebi da ideebi?
_ rogor muSaobs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-lebis xelSewyobis evropuli sistema? raSi mdgomareobs adamianis uflebaTa dacvis evropuli da saerTaSoriso valdebulebebi? ra gansxvavebaa dokumentebs Soris, romlebic iuridiul da moralur pasuxismgeblobas aweseben?
_ ra roli ekisrebaT saerTaSoriso da evropuli valdebulebebis SesrulebaSi evro-pul da saerTaSoriso organizaciebs, erovnul da adgilobriv mTavrobebs, sxva-dasxva institutsa da organizacias?
_ ra aris demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis Zi-riTadi evropuli da saerTaSoriso Rirebulebebi, politika, principebi da pro-gramebi? maT Soris, daakonkreteT isini, romlebic ukavSirdeba gaeros, evrosabWos, evrokavSirs da euTos. rogor moxda am Rirebulebebis, politikis, principebisa da programebis Camoyalibeba? ra msgavsebebi da gansxvavebebi gamoarCevs maT ZiriTadi cnebebisa da meTodebisgan? rogor miemarTebian erTmaneTs cnebebi?
_ rogor ukavSirdeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swa-v lebis evropuli da saerTaSoriso principebi cvlilebebs saganmanaTleblo sf-eroSi, erovnul, adgilobriv da instituciur doneebze, maT Soris, maswavlebelTa momzadebis kuTxiT?
_ ra roli ekisrebaT ganaTlebis politikaze pasuxismgebel pirebs, maswavlebelTa mom-zadebis organoebs, kvleviT centrebs, saganmanaTleblo dawesebulebebs, sazoga-doebriv organizaciebsa da Temis warmomadgenlebs samoqalaqo ganaTlebis miznebisa da amocanebis xelSewyobis saqmeSi? ratom eniWebaT am saqmeSi ZiriTadi pasuxismge-bloba individualur moqalaqeebs?
_ rogor SeiZleba daamkvidron maswavleblebma samoqalaqo ganaTlebis saerTaSoriso principebi klassa da skolaSi?
_ ra aris samoqalaqo ganaTlebis saerTaSoriso principebis damkvidrebis dadebiTi mxareebi da xelisSemSleli pirobebi? rogor SeiZleba am maRali idealebis miRweva evropuli da saerTaSoriso TanamSromlobiT?
24
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
komp
eten
cia
2: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
i sa
erT
aSo
ris
o C
arCo
ebi
da
prin
cip
ebi
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)be
vri
araf
eri
iciT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pr
incip
ebis
, po
li-
tik
isa
da
praq
tik
is
saer
TaS
oris
o
kont
eqst
is
Sesa
xeb;
es yv
elaf
eri
Tqv
enTvi
s ab
straq
tul
i, mS
ral
i da
ucxo
a.
Tqv
enTvi
s dam
abne
vel
ia s
aerTaS
oris
o d
a ev
ropu
li
orga
-ni
zac
iebi
s funq
cie
bi d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-mi
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sfer
oSi
. ga
eros
prin
ci-
pebi
da
evropu
li
konv
encie
bi Z
alia
n So
rsa
a Tqv
eni
yove
l-
dRiu
ri
sakl
aso m
ecad
ineo
bisa
gan.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
ecan
iT S
emdeg
i sa
erTaS
oris
o d
oku
ment
ebis
mokl
e an
otac
iebs
: ga
eros
adam
iani
s ufl
e-•
baTa
dek
lar
acia
, ba
vSvT
a ufl
ebeb
is k
onv
encia
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a dac
vis
evropu
li
konv
encia
. am
doku
ment
ebid
an S
earCi
eT i
s 10
prin
cip
i, r
ome
lic
yve
laz
e mn
iSvn
elova
nia
Tqv
enTvi
s, r
ogo
rc g
anaT
leb
is s
pecia
lis
tis
aTvi
s;
ecad
eT, ga
ifar
TooT T
val
sawi
eri
am s
fer
oSi
; ga
iareT
tren
inge
bi.
•
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
iciT
, rom
arse
bobs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sae
rTaS
oris
o p
ol
i-tik
a da pr
incip
ebi. g
aqvT
Teo
riu
li
codna
imi
sa, Tu r
ogo
r
und
a Se
uwy
os
xel
i am
pr
incip
ebis
dan
ergv
as ga
naTl
ebis
si
stem
am d
a sa
xel
mwif
o p
ol
itik
am. mi
uxe
dav
ad ami
sa, kl
asSi
iS
viaT
ad i
yene
bT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sae
rTaS
oris
o p
rin
cip
ebs.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
daa
dgi
neT, rogo
r m
oar
go m
Tav
roba
m Tqv
eni
qvey
nis
kont
eqst
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
-•
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sae
rTaS
oris
o m
izne
bi d
a Rir
ebul
ebeb
i. x
edav
T
amis
das
turs
wign
ebsa
da
sasw
avl
o g
egma
Si?
moiZ
ieT s
akl
aso a
qtiv
obe
bi, roml
ebsa
c k
las
Si a
dam
iani
s ufl
ebaT
a da
pasu
xism
gebl
oba
Ta
ana-
•l
izis
aTvi
s ga
moiy
eneb
T. ev
rosa
bWosa
da
UN
ICEF
-s S
emuSa
vebu
li aq
vT Zal
ian sa
sarge
blo mas
ale-
bi s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is s
fer
oSi
; am
mas
aleb
s aq
tiu
rad
iye
nebe
n ev
rosa
bWos
wevr
i qv
eyne
bi;
Sear
CieT
fil
mebi
an
fil
mebi
s na
wyve
teb
i, r
oml
ebic
gam
odge
ba d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eo-
•
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
i pr
incip
ebis
sai
lust
rac
iod.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
ufro da
ufro ge
mateb
aT sa
kuTar
i Tav
is rwm
ena
_
grZn
obT
, rom
gaqv
T s
aTan
ado c
odna
da
erkv
eviT
dem
okr
a-tiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
sf
eroSi
. kl
asSi
Se
moga
qvT
saer
TaS
oris
o
xedva
. ga
cno
-bi
ereb
ul
i ga
qvT ad
amia
nis
ufl
ebeb
i. da
main
c,
swav
leb
is
proces
Si e
vropu
li
ganz
omi
leb
is S
emotan
isas
probl
emeb
s aw
ydeb
iT
da
Tqv
eni
meTodol
ogi
a,
ZiriT
adad
, sa
klas
o
muSa
oba
zea
orie
ntir
ebul
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mo
iZie
T g
are
partni
oreb
i, m
agal
iTad
, sa
erTaS
oris
o d
a ad
gil
obr
ivi
aras
amTav
robo
or-
•
gani
zac
iebi
, rogo
reb
icaa
, ma
gal
iTad
, A
mne
sty
Inte
rnat
iona
l da
UN
ICEF
; is
ini
dag
exma
reb
ian
adam
iani
s ufl
ebeb
Tan
dak
avSi
reb
ul
Tem
ebSi
mosw
avl
eTa
CarTul
obi
s ga
umj
obe
seba
Si;
ifiq
reT
sko
leb
is d
ameg
obr
ebaz
e _ S
eiZl
eba
daa
myar
oT T
anam
Sroml
oba
evr
oka
vSir
is s
xva
•
qvey
nebi
s sk
ol
ebTan
;Ca
rTeT
erTi
an r
amden
ime
jgu
fi
evropi
s sa
erTaS
oris
o d
Ris
admi
miZ
Rvn
il R
oni
sZie
bebS
i.
•
es
dae
xmar
eba
mosw
avl
eebs
, uke
T
gaec
non
sxva
das
xva
evropu
l
kul
turas
(aqt
ivobe
bi
SeiZ
leb
a ex
ebodes
rome
lim
e qv
eyni
s kv
lev
as, pr
ezen
tac
iebz
e mu
Saoba
s da
evropu
l b
azar
ze
gamo
safen
i ma
sal
is m
omz
adeb
as).
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
klas
Si s
wavl
ebiT
a da
samo
qal
aqo g
anaT
leb
is s
aerTa-
Soris
o g
anzomi
leb
aSi aq
tiu
ri Ca
rTul
obi
T, a
xal
gazrdeb
Si
safuZv
lia
nad a
viTar
ebT m
sofl
io m
oqa
laq
eobi
s gr
Znoba
s.
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
av-
leb
is sf
eroSi
sa
erTaS
oris
o ga
mocdil
ebis
ka
rgi
codna
sa
Sual
ebas
ga
Zlev
T,
mTel
sk
ol
aSi
dan
ergo
T sa
moqa
laq
o
gana
Tl
ebis
prin
cip
ebi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mi
iReT
mo
nawi
leo
ba
saer
TaS
oris
o
inic
iativ
ebSi
, roml
ebic
ax
alga
zrdeb
s er
Tobl
ivi
•
proeq
teb
is m
omz
adeb
is s
aSual
ebas
aZl
evs;
sazoga
doeb
aSi
moiZ
ieT p
artni
oreb
i, r
oml
ebic
Tqv
eni
mizne
bis
ganx
orcie
leb
aSi
dag
exma
reb
ian;
•ec
adeT
, yv
ela
inic
iativ
aSi
CarToT s
kol
is p
edag
ogi
uri
kol
eqtiv
i da
skol
is d
ireq
tori;
•
ecad
eT, sk
ol
is s
aswa
vlo g
egma
evr
opu
l d
a gl
oba
lur g
anzomi
leb
asTan
daa
axl
ooT. wl
i-•
dan
wl
amde
imuSa
veT s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is T
emeb
is g
arTul
ebas
a da
gana
xleb
aze.
4.3.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
25
jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
4.4. kompetencia 3
kompetencia 3: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sas-
wavlo gegmebisa da programebis Sinaarsi.
maswavlebels gaazrebuli unda hqondes Semdegi oTxi, urTierTdakavSirebuli ganzo-
mileba: politikuri da iuridiuli; socialuri da kulturuli; ekonomikuri; evropuli da
globaluri. am oTxi ganzomilebis gaTvaliswinebiT, maswavlebels unda SeeZlos samoqalaqo
ganaTlebis sferoSi moswavlis codnis, unarebis, damokidebulebebis, Rirebulebebis ganvi-
Tareba ise, rom moswavlisagan Camoyalibdes aqtiuri moqalaqe.
4.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...”
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:esmis, ra zegavlenas axdens klasSi swavlebis xarisxze misi codna demokratiuli mo-•qalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis sferoSi. man icis, rom aucilebelia, es-modes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebasTan dakavSirebuli ZiriTadi cnebebi da unarebi. maswavlebeli, aseve, unda icnobdes im sakiTxebs, romlebzec moswavleebs yvelaze xSirad uviTardebaT araswori warmodgenebi;unda SeeZlos informaciis kargad stuqturireba, Sinaarsisa da miznebis mokled gadmocema, •gakveTilis ZiriTadi sakiTxebis Sejameba. mas unda hqondes prezentaciis gakeTebis unari demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebis ZiriTad ideebTan dakav-SirebiT; prezentaciis dros unda iyenebdes specialur leqsikas;unda SeeZlos moswavleTa progresisa da maTi azrovnebis donis Sefaseba imdenad, ram-•denadac es exeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codnas, unarebsa da diskusiaSi monawileobas. mas unda SeeZlos gakveTilisaTvis saTanado mi-marTulebis micema da axali masalis dafuZneba moswavleTa winare codnaze. mas unda hqondes swavlis sxvadasxva aspeqtis identifikaciis unari, magaliTad:_ codna da ZiriTadi cnebebi _ demokratiasTan da moqalaqeobasTan dakavSirebuli cnebebi;
samoqalaqo uflebebi da pasuxismgeblobebi (maT Soris, evrokavSiris adamianis ufleba-Ta qartia); adamianis uflebebi; politikuri wigniereba; kanonis uzenaesoba; socialuri da kulturuli mravalferovneba; mdgradi ganviTareba; globaluri urTierTdamokide-buleba; ekonomikuri procesebi adgilobriv, erovnul da globalur doneze; eTikuri konsumerizmi, monawileobis, solidarobisa da socialuri erTianobis principebi;
_ unarebi _ kritikuli azrovneba; Zieba; problemebis gadaWra; gunduri muSaoba; dagegmva da gadawyvetilebis miReba; informaciuli teqnologiebis gamoyeneba kvlevisa da komunikaci-is procesSi; sakiTxis danaxva sxva adamianis TvalTaxedviT; midgomebisa da gadawyvetile-bebis racionaluri gamarTleba; debatebi da argumentirebuli kamaTi; konfliqtebis gad-awyveta; mosazrebebis werilobiTi da zepiri komunikacia; mimoxilva da analizi.
_ damokidebuleba _ socialuri da kulturuli gansxvavebebisa da memkvidreobis pa-tiviscema; moqalaqeTa uflebebisa da pasuxismgeblobebis urTierTkavSiris gaazreba; sxvebTan TanamSromloba da partnioroba; miukerZoebloba; WeSmaritebisaken swrafva; Semwynarebloba; TanagrZnoba; kulturuli mravalferovnebis, antirasizmis da so-cialuri samarTlianobis pativiscema; konfliqtis mSvidobiani gadawyvetisaken swraf-va; moxaliseoba Temis keTildReobisaTvis;
_ aqvs Semdegi Rirebulebebi: adamianis uflebebi (adamianis Rirsebis pativiscema, sxva-Ta uflebebis dacvis pasuxismgebloba; demokratiuli Rirebulebebisa da praqtikis pativiscema, rac gulisxmobs kanonis uzenaesobas, politikur pluralizms, demokra-tiul Tavisuflebebsa da Tanasworobis principebs; mdgradi ganviTarebis kuTxiT az-rovneba; mSvidobis, da ara Zaladobis, samarTlianobisa da Tanasworobis mxardaWera; CarTulobisa da aqtiuri moqalaqeobis dafaseba;
_ SeuZlia aqtiuri monawileoba sazogadoebriv cxovrebaSi: misi moqmedeba aris in-formirebuli; iRebs sxvadasxva donis pasuxismgeblobas; monawileobs arCevnebSi; as-rulebs warmomadgenlobiT, lobirebasTan dakavSirebul da uflebaTa dacvis fun-qciebs; CarTulia sxvadasxva saxis kampaniaSi.
26
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
komp
eten
cia
3: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sas
wavl
o g
egme
bisa
da
pro
gram
ebis
Sin
aar
si
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b Se
zRudul
in
forma
cia
s fl
obT
. ar
ges
miT S
inaa
rso
briv
i sa
kiTxe
bi d
a ma
Ral
i mi
zne
-bi
. Tqv
en m
ier C
atar
ebul
i ga
kveT
ileb
i dau
gegm
avi
da
frag
ment
ul
ia. ka
rga
d a
r g
aqvT
gaa
zreb
ul
i, r
ogo
r
und
a dau
kavS
iroT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
sasw
avl
o g
eg-
miT g
aTva
lis
wine
bul
sxv
a sa
gneb
s. g
anaT
leb
is s
aSu-
aleb
iT d
emokr
atiu
li
Rir
ebul
ebeb
is g
anvi
Tar
ebaz
e be
vri
ar g
ifiq
ria
T.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
ecan
iT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
kar
g ma
gal
iTeb
s.
•
es a
ucil
ebel
ia i
misa
Tvi
s, r
om
gaia
zroT, Tu r
as w
armo
adge
ns d
a ra
xedva
s av
iTar
ebs
samo
qal
aqo
gana
Tl
eba. ka
rgi
ma
gal
iTeb
is ga
cno
ba Se
iZl
eba
Semd
egi
saSu
aleb
ebis
ga
moye
nebi
T:
enTuzia
zmi
T
aRsa
vse
tren
ereb
Tan
da
eqsp
erteb
Tan
urTie
rToba
, sx
va s
kol
ebSi
viz
iti;
moax
din
eT sa
moqa
laq
o ga
naTl
ebis
er
T-e
rTi
sfer
os
iden
tif
ikac
ia,
rome
lSi
c ga
klia
T sa
gnobr
ivi
•codna
da
gaqv
T S
esaZ
leb
loba
, rom
gaau
mjobe
soT T
qven
i ga
kveT
ileb
i. g
anix
ileT
Ser
Ceul
i sa
gakv
eTi-
lo g
egme
bi s
xva
masw
avl
ebl
ebTan
. ip
ove
T k
ol
ega, r
ome
lsa
c m
eti
gamo
cdil
eba
aqvs
am
saki
Txe
bis
swav
-l
ebaS
i da
misg
an m
iiReT
rCe
vebi
. roca
gakv
eTil
s Ca
atar
ebT, Se
afas
eT T
qven
i pr
ofes
iul
i wi
nsvl
a;
gaiT
val
iswi
neT, rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
una
re-
•
bisa
da
proces
ebis
gan
viTar
eba
iseT
ive
mniS
vnel
ova
nia, r
ogo
rc a
m sf
eroSi
konk
ret
ul
i codni
s fl
oba
. ga
kveT
ileb
is d
ageg
mvis
as, yu
rad
Reb
a ga
amax
vil
eT s
wavl
is p
roces
ze.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
Tqv
en d
aiwy
eT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
el
emen
teb
is
klas
Si ga
moye
neba
. Zi
riT
adad
, ey
rdno
biT ar
sebu
l
res
urse
bs d
a Tav
ad a
r m
uSa
obT
sak
uTar
i sa
swav
lo
masa
leb
is m
omz
adeb
aze.
Tqv
en g
aqvT
sag
nobr
ivi
cod-
nis
dan
akl
isi, m
agal
iTad
, gi
WirT k
las
Si p
ol
itik
ur
saki
Txe
bze
da
cne
bebz
e ms
jel
oba
. ga
vlil
i ga
qvT
spec
ial
uri
momz
adeb
a sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is k
uTx-
iT da
mxol
od ax
la
iwye
bT Teo
riu
li
prin
cip
ebis
kl
asSi
dan
ergv
as.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
dai
wyeT
saq
aRal
dee
bis
momz
adeb
a sa
gnobr
ivi
codni
s sx
vadas
xva Tem
aze; m
aTSi
moaT
avse
T amo
naWr
ebi
•
gazeT
idan
da
sxva
mas
aleb
i, r
oml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
sak
iTxe
bs,
Seki
Txv
ebsa
da
cne
bebs
exe
ba.
rac
ufro g
aiRrma
vebT
codna
s, m
iT
ufro S
egem
ateb
aT s
akuTar
i Tav
is r
wmen
a; s
xvad
asxv
a Tem
asTan
dak
avSi
reb
ul
i aq
tual
uri
masa
lis
ga
cno
ba m
osw
avl
eebs
swa
vlis
proces
Si d
aexm
areb
a;kr
itik
ul
ad mi
udeq
iT sa
xel
mZRva
nel
oeb
idan
am
okr
efil
ma
sal
as,
rome
lsa
c sw
avl
is pr
oces
Si
•
iyen
ebT. rome
lia
am
masa
lid
an u
fro e
feq
turi?
dai
wyeT
el
eqtronu
li
res
urse
bis
moZi
eba, r
om-
leb
ic s
xvad
asxv
a ar
asam
Tav
robo
orga
nizac
iis
an a
socia
cii
s mi
eraa
momz
adeb
ul
i. e
cad
eT, Tqv
eni
gakv
eTil
ebi
iyos
rel
evan
turi
da
das
amax
sovr
ebel
i mo
swav
lee
bisa
Tvi
s;ai
rCi
eT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
erTi
mniS
vnel
ova
ni
•
cne
ba, ma
gal
iTad
, dem
okr
atia
, Tan
aswo
roba
, Tav
isufl
eba
an s
amar
Tl
iano
ba. Se
mdeg
dai
wyeT
gak
veTi-
lis
an
gakv
eTil
Ta
serii
s dag
egmv
a, r
ome
lic
am
cne
bis
da
masT
an d
akav
Sireb
ul
i id
eebi
s ga
azre-
baSi
dae
xmar
eba
mosw
avl
eebs
. es
cne
ba d
auka
vSir
eT i
m sa
kiTxs
, rome
lic
mosw
avl
eebs
ain
ter
eseb
T.
Sesa
Zloa, z
ogi
erT p
ol
itik
ur i
nstit
utTan
dak
avSi
reb
ul
i Tem
a mo
swav
leT
aTvi
s `m
osa
wyen
i~ i
yos.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
Tqv
en d
arwm
une
bul
i xa
rT, rom
saga
ns s
aTan
adod
aswa
vliT
. dar
Ceni
lia
ram
den
ime
Tem
a sa
moqa
laq
o
gana
Tl
ebid
an, rome
lic
jer
kid
ev b
ol
omd
e ar
gaq
vT
gaaz
reb
ul
i da
momz
adeb
ul
i.
Tqv
en
gesm
iT,
rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b ar
a mx
ol
od c
odna
s uzia
reb
T m
osw
avl
eebs
, ar
amed
ex
mareb
iT ma
T Rir
ebul
ebeb
isa
da
una
reb
is
Camo
yal
ibeb
aSi. z
oga
dad
, dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pro-
gram
a Tqv
ens
skol
aSi
karga
d i
kideb
s fex
s.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
if
iqreT
im
aze,
Tu rogo
r Se
iZl
eba
dae
xmar
oT mo
swav
lee
bs sa
moqa
laq
o una
reb
is ga
nviT
areb
aSi
•
sxva
das
xva
dag
egmi
li
sakl
aso a
qtiv
obi
s ga
moye
nebi
T, ma
gal
iTad
, kv
lev
iTi
proeq
teb
iT, jgu
furi
muSa
obi
T,
Tan
amSr
oml
obi
Ti
swav
leb
iT.
asev
e, ec
adeT
, dan
ergo
T aq
tiv
obe
bi,
roml
ebic
mo
swav
-l
eebs
dae
xmar
eba, ufro sr
ul
fas
ovn
ad da
dam
ajer
ebl
ad wa
rmo
adgi
non
saku
Tar
i Se
xedul
ebeb
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
asTan
dak
avSi
reb
ul
sxv
adas
xva
saki
Txz
e;aq
tiu
rad
gam
oiy
eneT
inf
orma
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a •
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
proces
Si, rogo
rc i
nforma
cii
s mo
Zieb
is, is
e mi
si e
feq
turi
prez
entac
iis
mizni
T;
eZeb
eT g
zeb
i, r
om
swav
leb
is T
qven
Tvi
s cno
bil
i me
Todeb
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is s
aswa
vlo g
egma
s •
miusa
dag
oT.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
karga
d g
esmi
T, rom
mosw
avl
eTa
CarTva
sko
las
-Tan
dak
avSi
reb
ul
i in
formi
reb
ul
i ga
daw
yvet
ileb
eb-
is m
iReb
is p
roces
Si Z
alia
n mn
iSvn
elova
nia. s
wavl
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b reg
ul
arul
ad g
anix
ileb
a sx
vadas
xva sa
skol
o
Sexv
edraz
e. Z
alia
n ka
rga
d x
arT g
awaf
ul
i mo
swav
le-
Ta
samo
qal
aqo k
omp
eten
cie
bis
ganv
iTar
ebaS
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ge
smiT
, rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
gan
msaz
Rvr
eli
•
maxa
siaT
ebel
ia m
osw
avl
eTa
CarTul
obi
s xe
lSe
wyoba
ise
, rom
maT r
eal
uri
probl
emeb
is g
adaW
raz
e,
arse
bul
i md
goma
reo
bis
Secvl
aze
ifiq
ron
(ix.
komp
eten
cia
11)
. ec
adeT
, ki
dev
ufro m
eti
gaak
eToT
da
mosw
avl
eebi
ufro a
qtiu
rad
Car
ToT s
azoga
doeb
riv
cxo
vreb
aSi. r
ogo
r S
eiZl
eba
gaiz
ardos
mosw
avl
eTa
CarTul
oba
saz
oga
doeb
riv
i pa
rtni
oreb
is d
axma
reb
iT?
imuSa
veT mo
swav
leT
aTvi
s Se
kiTxv
ebis
das
mis
teq
niki
s ga
nviT
areb
aze.
Se
kiTxv
ebis
sw
orad
das
-•
ma d
agex
mareb
aT m
osw
avl
eTa
midgo
mebi
sa d
a mo
sazreb
ebis
gag
ebaS
i. s
Txo
veT k
ol
egeb
s, d
aesw
ron
Tqv
ens
gakv
eTil
s, r
ac a
ucil
ebeb
lia
profes
iul
i ga
nviT
areb
isaT
vis;
Tqv
eni
praq
tik
a sx
va sk
ol
ebsa
c ga
uzia
reT
, if
iqreT
sk
ol
ebis
dam
egobr
ebaz
e, rogo
rc qv
eyni
s •
Sign
iT, is
e mi
s far
gleb
s ga
reT
.
4.4.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
27
jgufi a: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
4.5. kompetencia 4
kompetencia 4: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis
sxva dasxva konteqsti.
maswavlebels unda SeeZlos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swav-
leba, rogorc calkeuli saskolo sagnis formiT, ise saswavlo gegmaSi Semavali sxvadasxva
sagnis farglebSi. maswavlebels gaazrebuli unda hqondes, rom demokratiuli moqalaqeo-
bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba saskolo kulturis ganuyofeli komponentia,
radgan warmoadgens sazogadoebriv cxovrebaSi CarTvisa da urTierTobebis damyarebis sa-
Sualebas.
4.5.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
gaazrebuli aqvs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-•
lebis samive aspeqti da SeuZlia Sesabamisi magaliTebis moyvana. es aspeqtebia: swavleba
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, romelic mTeli skolis
kulturasTanaa Serwymuli; swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-
baTa Sesaxeb klasSi, saswavlo gegmis farglebSi; swavleba demokratiuli moqalaqeo-
bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb sazogadoebasTan mWidro TanamSromlobiT;
aqvs Sesabamisi kompetencia, rom gaumklavdes rTul saganmanaTleblo dilemebs, swav-•
lisa da swavlebis Sesabamisi meTodebis daxmarebiT. maswavlebeli iyenebs iseT aq-
tivobebs, romlebic zustad iTvaliswinebs moswavleTa asaks, zrdasrulobas da gansx-
vavebul saganmanaTleblo saWiroebebs;
SeuZlia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis gansx-•
vavebuli meTodebis SerCeva, adaptireba da gamoyeneba;
gaazrebuli aqvs, Tu ras niSnavs aqtiuri monawileoba skolisa da sazogadoebis cxov-•
rebaSi da exmareba moswavleebs am unaris ganviTarebaSi;
aqvs unari, gamoZebnos moswavleTa sazogadoebrivi CarTulobis SesaZleblobebi; dageg-•
mos da marTos moswavleTa CarTuloba saskolo cxovrebaSi iseve, rogorc, uSualod,
Temisa da msoflio mniSvnelobis sakiTxebSi.
28
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
komp
eten
cia
4: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sxv
adas
xva
kont
eqst
i
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
enTvi
s ar
ar
is cno
bil
i, rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
sxva
das
xva
kont
eqst
Si S
eiZl
eba
gani
xil
ebodes
. rogo
rc
wesi
, Se
moif
argl
ebiT
mxo
lod i
m sa
kiTxe
biT, roml
ebic
kl
asSi
swa
vleb
as u
kavS
irdeb
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ec
adeT
, dai
naxo
T `mT
lia
ni s
uraT
i”. daf
iqrdiT
, Tu r
ogo
r a
Riq
vame
n mo
swav
lee
bi d
emokr
atiu
-•
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
. Ca
moay
alib
eT w
ree
bisa
gan
Semd
gari
dia
gram
a, rome
lic
sa
moqa
laq
o ga
naTl
ebis
sx
vadas
xva
kont
eqst
s uka
vSir
deb
a da
rome
lsa
c
Tqv
eni
mosw
avl
eebi
Sea
vseb
en. sk
ol
is k
ul
tura
und
a mo
icav
des
xmi
s mi
cem
as, kl
ubu
r m
uSa
oba
Si
mona
wil
eoba
s da
a.S.
Tqv
eni
azriT
, rogo
r u
kavS
irdeb
a am
Jami
ndel
i sa
swav
lo g
egma
saz
oga
doe-
briv
sak
iTxe
bsa
da
probl
emeb
s?
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
xvdeb
iT, rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-mi
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
efeq
turoba
izrdeb
a,
roca
is u
kavS
irdeb
a rea
lur c
xovr
ebis
eul
sak
iTxe
bs.
gaaz
reb
ul
i ga
qvT i
s dad
ebiT
i mx
aree
bi,
roml
ebic
sa-
zoga
doeb
riv
i ga
nzomi
leb
is Ca
rTva
s Se
iZl
eba
axl
des
Tan
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mo
axdin
eT i
m sa
mi s
aSual
ebis
iden
tif
ikac
ia, rome
lic
daa
kavS
ireb
da
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
•
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
Tqv
ens
saga
nTan
. ax
la
gadax
edeT
`cvl
ileb
aze
mima
rTul
qm
edeb
ebs~
(ix.
ko
mpet
encia
11
). mo
iZie
T mx
ardam
Wereb
i sa
zoga
doeb
idan
, roml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
proces
Si s
aWir
o d
ax-
mareb
as g
agiw
even
.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
warsu
lSi
ar g
ifiq
ria
T, rom
Tqv
en r
aime
sax
is w
vli-
lis
Set
ana
Sege
ZloT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sa
skol
o k
ul
turis
Cam
oya
lib
ebaS
i.
es sa
kiTxi
ufrosi
ma
swav
leb
leb
isa
da
skol
is xe
lmZ
-Rva
nel
obi
s pa
suxi
smge
bloba
d m
igaC
ndaT
. Tan
daT
anobi
T
ufro a
cno
bier
ebT s
kol
is s
truqt
uris
cva
leb
ad b
une
-ba
s,
rac
mo
swav
leT
a Ca
rTul
obi
s zrdis
sa
Sual
ebas
iZ
lev
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
ecan
iT sk
ol
aSi
ukv
e dam
kvid
reb
ul
me
qani
zme
bs,
rac
sa
Sual
ebas
iZ
lev
a, rom
mosw
avl
eebm
a •
aqtiu
rad
ga
moxa
ton
saku
Tar
i Se
xedul
ebeb
i. rogo
r fiq
robT
, ra
Sesa
Zleb
lobe
bi ar
sebo
bs
imis
aTvi
s, r
om
Tqv
eni
klas
is m
osw
avl
eebm
a sa
kuTar
i xm
a mi
awvd
inon
skol
is x
elmZ
Rva
nel
oba
s?
daf
iqrdiT
, pi
rad
ad T
qven
ris
i ga
keTeb
a Se
giZl
iaT s
kol
aSi
dem
okr
atiu
li
kul
turis
was
axa-
lis
ebl
ad;
moif
iqreT
is
Sesa
Zleb
lobe
bi, roml
ebic
mosw
avl
eebs
sas
kol
o m
asSt
abis
Roni
sZie
bebS
i Ca
rTvi
s •
saSu
aleb
as m
iscem
da.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
Tqv
en avi
Tar
ebT e
rTia
n xe
dva
s, r
ome
lic
aka
vSir
ebs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sa
skol
o pr
aqtik
as,
rogo
rc sa
swav
-l
o g
egmi
T g
aTva
lis
wine
bul
Ses
aZl
ebl
obe
bTan
, is
e sa
-zoga
doeb
riv
Tan
amSr
oml
oba
sTan
. Tqv
en p
irad
ad x
arT
CarTul
i sa
moqa
laq
o ga
naTl
ebis
zem
oxs
eneb
ul
sa
mive
ga
nzomi
leb
aSi: m
Tel
i sk
ol
is m
asSt
abiT
, sa
klas
o o
Tax
-Si
da
sazoga
doeb
riv
asp
arez
ze.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ec
adeT
, Tqv
ens
skol
aSi
dan
ergo
T s
istem
a, r
ome
lic
saS
ual
ebas
mogc
emT,
mosw
avl
eebi
s, m
as-
•
wavl
ebl
ebis
a da
mSobl
ebis
agan
mudmi
vad m
iiRoT k
ome
ntar
ebi
da
wina
dad
ebeb
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
isa
da
swav
leb
is S
esax
eb;
daf
iqrdiT
ima
ze,
Tu r
ogo
r g
aaumj
obe
sebd
a in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
aqt
i-•
uri
gamo
yene
ba, er
Ti
mxriv
, mo
swav
leT
a una
reb
s, m
eore
mxriv
, pa
rtni
oreb
Tan
komu
nika
cia
s;
ecad
eT, Tqv
ens
skol
aSi
gaaf
arTooT `
sazoga
doeb
is”
gage
ba, raT
a am
uka
nask
nel
ma m
oic
vas
ev-
•
ropu
li
da
msofl
io s
azoga
doeb
a, r
ome
lTan
ac s
xvad
asxv
a sa
xis
Tan
amSr
oml
obi
s ga
nviT
areb
aa
Sesa
Zleb
eli.
4.5.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
29
5. jgufi b: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi
kompetenciaTa es jgufi ukavSirdeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgomebis danergvas klassa da skolaSi. Sesabamisad, kompetenciaTa es jgufi pasuxobs SekiTxvas: `rogor SeiZleba davnergoT demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebi skolaSi?~ maswavleblebs dasWirdebaT pasuxebis Zieba Semdeg SekiTxvebze:
rogor unda davgegmo aqtivobebi ise, rom moswavleebi aqtiurad CaerTon •swavlis procesSi?
romel maswavleblebTan unda viTanamSromlo, raTa movaxdino demokratiuli •moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis gaerTianeba im sagan-Tan, romelsac me vaswavli?
ra Rirebulebebi axdens zegavlenas saklaso garemoze da rogor unda vi-•muSaoT mTelma klasma erTad?
rogor unda warvmarTo Tavdajerebulad diskusia iseT sakiTxebze, romelTa •irgvlivac ar arsebobs erTiani sazogadoebrivi pozicia?
romelia moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis Sefasebis meqanizmi, •romelic SeiZleba praqtikaSi davnergo?
5.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi
yvela maswavlebeli kargad unda flobdes Semdeg kompetenciebs:
kompetencia 5: midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva. midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva ise, rom moswavlem
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codna, unarebi da midgomebi aiTvisos. aqtiuri swavla da moswavleTa CarTuloba am procesSi gadamwyvetia.
kompetencia 6: swavlebis Tqveneul meTodologiaSi demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebis gaerTianeba.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebisa da praqtikis gaerTianeba sxva saganTan (roca samoqalaqo ganaTleba sxva saganTanaa integri-rebuli an mTeli saswavlo gegmis gamoWoli sagania) ise, rom xeli Seewyos moswavleTa cod-nisa da unarebis ganviTarebas. moswavleTa aqtiuri CarTuloba da monawileoba Sehmatebs maT Tavdajerebas, rom isini pluralistuli sazogadoebis axalgazrda moqalaqeebi arian.
kompetencia 7: pozitiuri saskolo kulturis damkvidrebis mizniT, Sesabamisi wesebis SemuSaveba.
klasSi unda iyos ndoba, gaxsniloba da urTierTpativiscema. klasisa da qcevis mene-jmenti aRiarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, raTa uzrunvelyofil iqnas mizanmimarTuli da efeqturi swavla.
kompetencia 8: moswavleTa diskusiis unaris gaaumjobesebis meTodologia. swavlebis mravalferovani meTodebis gamoyeneba, maT Soris, mTeli klasisaTvis kiTxvebis
dasma, moswavleTa diskusiis unaris gasaumjobeseblad. gansakuTrebiT mniSvnelovania im sakiTx-ebze msjelobis waxaliseba, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi.
kompetencia 9: Sefasebis sxvadasxva meTodis gamoyeneba. moswavleTa TviTSefasebisa da erTmaneTis Sefasebis meTodebis gamoyeneba, raTa aRi-
arebul iqnas moswavleTa miRwevebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis sferoSi.
cxrili 5: jgufi b _ swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic xels uwyoben
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas klassa da skolaSi
30
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
Teoriuli safuZvlebi
SeniSvna: am jgufSi warmodgenili kompetenciebi, gansakuTrebiT me-5 da me-6, mWidrod ukavSirdeba me-4 kompetencias, radgan aqtivobebis dagegmva da mTeli sas-wavlo gegmis gamWoli midgomebis SemuSaveba demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva konteqstis codnas saWiroebs. yvela am miznis miRwevas ki sWirdeba maswavlebelTa TanamSromloba. qvemoT detalurad ganvixilavT TiToeul kompetencias.
dagegmvis kompetenciis ganviTarebas dro, mxardaWera, analizi da TanamSromloba sWirdeba. am TvalsazrisiT, is ukavSirdeba me-4 kompetencias, romelic demokrati-uli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva konteqsts exeba. maswavlebels unda esmodes, Tu romel models iyenebs: disciplinurs, inter-disciplinurs Tu mravalmxriv midgomas.
demokratiuli da aqtiuri moqalaqeobisaTvis saswavlo aqtivobebis dagegmva ar-sebiTi kompetenciaa, radgan is gulisxmobs:
naTlad• gamoxatuli swavlis miznebis formulirebasa da gaziarebas;saswavlo• aqtivobebis prioritetebis, gakveTilis Temebisa da drois gansazRvras; imis• dadgenas, Tu ramdenad aqtualuria Tema moswavlisaTvis; mravalferovani, arsebul garemoSi ganxorcielebadi da, amavdroulad, sakmarisad rTuli aq-tivobebis SerCevas;im• resursebis identifikacias, romelic xels Seuwyobs moswavleTa aqtiur CarTulobas;iseTi• pirobebis Seqmnas, romelic moswavleTa mxridan swavlebisa da swavlis procesTan dakavSirebuli SeniSvnebis gamoxatvas uwyobs xels.
es kompetencia gulisxmobs iseTi saswavlo aqtivobebis SemuSaveba, romlebic ergeba moswavleTa swavlis sxvadasxva stils. moswavleebi Tavad unda qmnidnen mniS-vnelobas da es procesi unda efuZnebodes maT winare codnas demokratiuli moqalaqe-obisa da adamianis uflebaTa sferoSi.1 romeli sagnis swavlebaSic ar unda iyos samo-qalaqo ganaTleba integrirebuli, maswavlebelma unda CarTos moswavleebi swavlis procesis dagegmvaSi: saswavlo programis CamoyalibebaSi, swavlebis meTodebis, sas-wavlo masalebisa da Sefasebis meTodebis SerCevaSi.
Tu swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb mTeli saswavlo gegmis gamWoli erTiani Tema an principia, TiTqmis yvela sagnis maswavle-beli unda iyos am saqmeSi CarTuli. samoqalaqo ganaTlebis araerTi sakiTxi SeiZleba Sevides sxvadasxva sagnis saswavlo gegmaSi, magaliTad, davebi samoqalaqo sazogadoe-baSi, garemosdacviTi mdgradoba da a.S. Tu moswavleebs, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi misaRwevi Sedegebis mixedviT, unda ganvuviTaroT Tavisufali gamoxatvis unarebi, yvela sagnis maswavlebels SeuZlia, Seitanos sakuTari wvlili am saqmeSi. maswavleblebma erTad unda imuSaon mTlian sas-wavlo gegmaze, riTac zedmet fragmentacias aarideben Tavs da moswavleebs erTiani, kargad Camoyalibebuli sistemis mixedviT gaaTviTcnobiereben samoqalaqo ganaTleb-is sakiTxebSi. sagnebis SerCeva, romlebic aqtiurad Seiyvanen moswavleebs samoqalaqo ganaTlebis samyaroSi, skolisa da maswavleblebis prerogativaa.
praqtikuli mosazrebebidan gamomdinare, umjobesia mxolod ramdenime iseTi sa-gnis SerCeva, romelic yvelaze metadaa dakavSirebuli demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebasTan. magaliTad, humanitaruli da social-uri mecnierebebis sagnebi. ra Tqma unda, es imas ar niSnavs, rom sabunebismetyvelo da saxelovnebo sagnebis ugulebelyofa unda moxdes. Tu arsebobs survili, fizikuri aRzrdis dakavSirebac ki SesaZlebelia samoqalaqo ganaTlebasTan.
klasSi saTanado atmosferos SenarCunebaze mimarTuli wesebis SemuSaveba gad-amwyvetia demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaT-
1 q. diureri, v. spaik-vrkasi da i. fereira martinsi, demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlis stra-tegiebi, evrosabWo, 2000.
31
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
vis. demokratiuli institutebi da sazogadoeba sakuTari wevrebisagan gacilebiT mets iTxovs, vidre kanonebisa da wesebis brma morCilebaa. demkratiul sazogadoebas sWirdeba kritikulad da moralurad moazrovne moqalaqeebi, romelTac aqvT samar-Tliani qcevisa da dadgenili wesebis interpretirebis unari, sakuTari cxovrebis konteqstis mixedviT. bil rojersi Tvlis, rom qcevasTan dakavSirebuli meTodebi da wesebi, skolisa da klasis doneze, cxadad unda ukavSirdebodes uflebebs, pasuxismge-blobebsa da samarTlianobis principebs:
disciplinas miudeqiT erToblivi uflebebis, wesebisa da pasuxismgeblobebis kuTxiT. es imas niSnavs, rom disciplinis centrSia ara maswavleblis Zalaufleba da avtoriteti, aramed jgufis wevrTa erToblivi uflebebi... pozitiuri disciplin-isaTvis damaxasiaTebelia maswavleblebis mxridan moswavleebis daxmareba imis gaaz-rebaSi, rom sakuTar saqcielze isini Tavad arian pasuxismgeblebi... maswavlebeli mo-swavleebTan saubrisas yovelTvis usvams xazs moswavleTa Tavisufal arCevans, da ara muqaras maswavleblis mxridan.1
erT-erTi kompetencia ukavSirdeba im sakiTxebze msjelobis waxalisebas, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi. maswavlebeli komfortulad unda grZnobdes Tavs, roca aseT sakiTxebze uwevs diskusiis warmarTva. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebisaTvis mniSvnelovania, rom mos-wavleebma imsjelon im mwvave sakiTxebze, romlebic maTze da maT Temze axdenen zegav-lenas (magaliTad, danaSauli, usamarTloba, bavSvTa uflebebi, garemos dacva da a.S.). xSirad aseTi Temebis ganxilva saCoTiroa, radgan, rogorc wesi, maTTan dakavSirebiT radikalurad gansxvavebuli mosazrebebi SeiZleba arsebobdes. maswavlebels unda SeeZlos moswavlis darwmuneba imaSi, rom man unda gamoxatos Tavisi mosazreba, Tumca pativi unda sces sawinaaRmdego Sexedulebasac. mniSvnelovania imis gaazrebac, Tu ra dros SeuZlia maswavlebels sakuTari mosazrebis gamoxatva im sakiTxTan dakavSire-biT, razec moswavleebsac gansxvavebuli Sexedulebebi aqvT.
maswavlebelma, aseTi sakiTxebis ganxilvisas, unda gaiTvaliswinos Semdegi:ra• ZiriTadi maxasiaTeblebi da Sedegebi SeiZleba axldes Tan am Temis ganxilvas?ramdenad• darwmunebuli varT im informaciis sizusteSi, romelic gansaxilve-lad gamogvaqvs?adamianTa• romeli jgufebi arian dakavSirebuli am sakiTxTan?ra• interesebi da Rirebulebebi aqvT am jgufebs?vis• mier, rogor da sad unda gadawydes es sakiTxi?kidev• ra damokidebulebebi arsebobs am sakiTxisadmi?rogor• SeiZleba daviyolioT adamianebi, rom imoqmedon an Seicvalon Sexedulebebi?rogor• SeiZleba movaxdinoT zegavlena Sedegebze?
moswavleTa swavlis Sedegebis Sefaseba saWiroebs Sefasebis sxvadasxva meTo-dis gamoyenebas. ganaTlebis specialistebi xSirad msjeloben Sefasebis meTode-bze. am bolo periodSi, davoben Sualeduri da saboloo Sefasebis dadebiT mxaree-bze.2 demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis Sedegebis Sefasebisas, sasagebloa iseTi meTodebis gamoyeneba, romlebSic aqtiurad monawileo-ben moswavleebi, aseTebia, magaliTad TviTSefaseba da urTierTSefaseba. ar arsebobs erTiani wesi Sefasebis sistemasTan dakavSirebiT. erTi ram cxadia, swavlis proces-Tan dakavSirebiT gakeTebuli gonivruli komentarebi yovelTvis sasargebloa, swav-lis Sedegebis gaumjobesebis TvalsazrisiT.
bevr evropul qveyanaSi miiCneven, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlis Sedegebis Sefasebisas, Zalian zedmiwevniT gansazRvruli
1 b. rojersi, disciplinis ena: klasis efeqturi menejmentisadmi praqtikuli midgoma, norTqoT haus fubliSers, 1994, gv. 14-15.
2 f. bleqi da sxvani, swavlis Sefaseba: praqtikuli mxare, oufen universiTi fres, niu iorki, 2003.
32
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
meTodebis gamoyeneba axalgazrdebSi aqtiuri CarTulobis suls klavs. es riski iz-rdeba, Tu saboloo Sefasebisa da `swavlis Sefasebis~ strategiebis aRiareba xdeba. am sakiTxs sxva kuTxiT Tu SevxedavT, Sefaseba dgas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis centrSi. 2003 wels gamoqveynebul naSromSi `swavlis Sefasebas~ ase ganmartaven: `moswavleebis da maswavleblebis mier konkre-tuli mtkicebulebebis gamoyeneba imis gansasazRvrad, Tu swavlis ra etapze arian moswavleebi, saiT midian da romelia swavlis miznebis miRwevis saukeTeso gzebi~.1 es midgoma xazs usvams swavlis miznebisa da warmatebis kriteriumebis gaziarebas iseve, rogorc Sefasebis procesSi moswavleTa CarTulobas.
5.2. kompetencia 5
kompetencia 5: midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva.
midgomebis, meTodebisa da swavlebis SesaZleblobebis dagegmva ise, rom moswavlem
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codna, unarebi da midgomebi
aiTvisos. aqtiuri swavla da moswavleTa CarTuloba am procesSi gadamwyvetia.
5.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:_ SeuZlia sxvadasxva aqtivobis SerCeva da dagegmva samoqalaqo ganaTlebis sxvadasxva kon-
teqstSi, magaliTad, erTi an ramdenime sagnis, an mTeli saswavlo gegmis gamWoli Temis konteqstSi. maswavlebels unda SeeZlos konkretuli Temis SerCeva, romelic safuZvlad daedeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas. aseTi Tema SeiZleba iyos, magaliTad, gaeros aTaswleulis miznebi an birTvuli energia;
_ aqvs unari, dagegmos gakveTilebis Tanmimdevroba ise, rom uzrunvelyos moswavleTa codnisa da unarebis realuri ganviTareba saSualovadian da grZelvadian perspeqtivaSi. gakveTilTa Tanmimdevroba unda Seesabamebodes sxva disciplinebSi dagegmil saswavlo programas;
_ unda hqondes codna sxvadasxva SemecnebiT stilze da esmodes, rom swavleba unda pa-suxobdes swavlis gansxvavebul moTxovnebs. magaliTad, maswavlebeli unda akeTebdes aq-cents sxvadasxva sensorul midgomaze vizualuri, kinesTeturi, verbaluri da bgeriTi masalis, TanamSromlobiTi swavlebis meTodebis, Temaze orientirebuli komunikaciis, damokidebuli/damoukidebeli swavlebis gamoyenebiT;
_ aqvs informacia moswavleTa winare codnaze da maTi azrovnebis stilze. mas SeuZlia, dagegmos swavlebis strategia moswavleTa winare codnis gaTvaliswinebiT. maswavleb-els SeuZlia, Camoayalibos swavlis miznebi da moamzados gakveTilis gegmebi ise, rom moswavleblebs kargad gaagebinos, Tu ra moeTxovebaT maT, rogor unda imuSaon aqti-urad da erTmaneTTan TanamSromlobiT;
_ unda SeeZlos gakveTilis sxvadasxva komponentis Tanmimdevruli dagegmva: Sesavali; ZiriTadi SekiTxvebi; mTeli klasis, wyvilebSi, jgufuri da individualuri muSaoba; makav-Sireblebi; saWiro resursebi; aqtivobis mravalferovneba (magaliTad, verbaluri, vizua-luri, moZraobaze orientirebuli, gamoZieba, TanamSromlobiTi strategiebi, informaci-uli teqnologiebis gamoyeneba, problemebis gadaWraze orientirebuli da a.S.);
_ gaazrebuli unda hqondes axalgazrdebisaTvis aqtualuri sakiTxebi. maswavlebels SeuZlia, moswavleebTan erTad SeimuSaos sxvadasxva proeqti, magaliTad, garemos dacvaze orientirebuli proeqtebi (parkis dasufTaveba an sagzao moZraobis usafrTx-oebis kampania);
_ SeuZlia iseTi aqtivobebis danergva, romlebic, samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebTan dakavSirebiT, moswavleebis individualur damokidebulebebs warmoaCens da ganavi-Tarebs, magaliTad, moswavlis dRiuris warmoeba;
_ esmis, rom dagegmva yovelTvis saWiroa, Tumca gegma unda iyos moqnili. swavlebis meTode-bis, aqtivobebisa da strategiebis Secvla sasargebloa, Tu es eyrdnoba gamocdilebis analizs da mimarTulia moswavleTa saganmanaTleblo saWiroebebis dakmayofilebaze.
1 f. bleqi da sxvani, swavlis Sefaseba: praqtikuli mxare, oufen universiTi fres, niu iorki, 2003.
33
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
5: m
idgo
mebi
s, m
eTo
deb
isa
da
swav
leb
is S
esaZ
leb
lo
bebi
s d
ageg
mva
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)gr
ZnobT
, rom
dax
mareb
a gW
irdeb
aT
sasw
avl
o
aqtiv
obe
bis
dag
egmv
is ku
Txi
T.
det
aluri
gegm
a ge
saWi
roeb
aT dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
yve
la
im
ZiriT
ad c
neba
sTan
, Tem
asTan
, una
rTan
, Rir
ebul
ebas
Tan
da
dam
ok-
ideb
ul
ebas
Tan
dak
avSi
reb
iT,
ris
i ga
erTia
neba
c
Sesa
Zleb
elia
ga
kveT
ilze.
as
eTi
dag
egma
reb
isaT
vis
did
i droa
saWi
ro.
gsurT
gqond
eT m
eti
informa
cia
swa
vleb
is e
feq
turi
meTodeb
isa
da
sa-
zoga
doeb
riv
cxo
vreb
aSi
mosw
avl
eTa
aqtiu
ri
CarTvi
s sa
Sual
ebe-
bis
Sesa
xeb.
gau
rkv
evl
oba
Si x
arT d
a Tqv
eni
pedag
ogi
uri
praq
tik
is
Secvl
aze
fiq
robT
. Tqv
en d
arwm
une
bul
i ar
xar
T, rogo
ri
rea
gire-
ba e
qneb
aT m
osw
avl
eebs
axa
l a
qtiv
obe
bze.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaes
aubr
eT T
qven
ze
gamo
cdil
mas
wavl
ebl
ebs;
•dae
swar
iT g
amocdil
i ma
swav
leb
leb
is g
akve
Til
ebs
da
gaec
aniT
im
aqtiv
obe
bs,
rom-
•l
ebsa
c i
sini
iye
nebe
n; g
aecan
iT d
ageg
mvis
maT
eul
meT
odeb
s (m
izne
bs,
Tem
ebs,
mid
g-ome
bsa
da
swav
lis
strat
egie
bs);
daf
iqrdiT
ima
ze,
Tu r
amden
ad w
arma
teb
ul
ad m
uSa
obd
a aq
amde
dag
egmv
is i
s me
Todeb
i,
•roml
ebsa
c T
qven
iye
nebd
iT;
gaes
aubr
eT n
akl
ebad
gam
ocdil
mas
wavl
ebl
ebs
da
Seaf
aseT
Tqv
eni
mol
odin
ebi;
•Se
arCi
eT d
ageg
mvis
Tqv
eneu
li
meTodis
erT-e
rTi
aspe
qti, r
ome
lTan
dak
avSi
reb
iTac
dax
-•
mareb
as s
aWir
oeb
T. m
agal
iTad
, mwv
ave po
lit
ikuri an
socia
luri mo
vlen
is S
efas
ebis
una
ri;
am m
ovl
enis
gam
oye
neba
gak
veTil
ze. h
kiTxe
T T
qven
s ko
leg
ebs, T
u r
ogo
r i
rCe
ven
gakv
eTi-
lis
Tem
ebs, r
ogo
r g
egma
ven
gakv
eTil
s, m
osw
avl
eTa
asak
isa
da
doni
s ga
Tva
lis
wine
biT.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
ukv
e dai
wyeT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-ba
Ta
Sesa
xeb
zogi
erTi
elem
entis
sw
avl
eba. ve
r af
aseb
T kl
asSi
ga
moye
nebu
l aq
tiv
obe
bTan
dak
avSi
reb
ul
sw
avl
is Se
deg
ebs.
Tqv
en
dag
egme
T aq
tiv
oba
, ma
gram
aq
tiv
obi
s Ca
tar
ebis
a da
das
rul
ebis
Se
mdeg
mix
vdiT
, rom
Tqv
en s
ituac
iaze
kont
rol
i dak
arge
T d
a did
i si
rTul
eebi
Se
gxvd
aT
deb
ateb
is
koordin
acii
sa
da
mosw
avl
eTa
CarTul
obi
s ku
Txi
T.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Sear
CieT
da
gaaa
nal
izeT
Tqv
eni
sakl
aso s
aqmi
anobi
s er
Ti
aspe
qti. m
agal
iTad
, rogo
r
•ar
Tme
vT Tav
s mo
swav
lee
bTan
da
mosw
avl
eTa
Soris
ko
muni
kacia
s. Tqv
en Se
giZl
iaT,
sTxo
voT ufro ga
mocdil
ko
leg
as,
rom
dae
swros
Tqv
ens
gakv
eTil
s da
Seaf
asos
Tqv
eni
komu
nika
cia
. Se
mdeg
kol
egas
Tan
erTad
und
a im
sjel
oT m
is S
Tab
eWdil
ebeb
ze;
ifiq
reT
im
aze, Tu rogo
r Se
iZl
eba
komu
nika
cii
s ga
mosw
oreb
a, mo
swav
leT
a dem
okr
atiu
li
•mo
nawi
leo
bisa
da ga
kveT
ilis
miz
nebi
s ga
Tva
lis
wine
biT. ga
kveT
ilze
svam
T R
ia S
ekiT
xveb
s? e
x-ma
reb
iT mosw
avl
eebs
axa
li an
abs
traq
tul
i cne
bebi
s ga
azreb
aSi?
dem
okr
atiu
li mo
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
rome
li Rir
ebul
ebeb
i udev
s sa
fuZv
lad
am Tem
as?
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
Tqv
en Tav
daj
ereb
ul
i xa
rT,
roca
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
aTvi
s ar
CevT
Tem
ebs.
Se
rCe
visa
s yu
rad
Reb
as a
maxv
ileb
T T
emeb
is r
elev
anturoba
ze, s
amo-
qal
aqo
komp
eten
cie
bis
ganv
iTar
ebis
Tva
lsa
zris
iT.
komu
nika
cii
s st
rat
egii
s Se
muSa
vebi
sas,
yo
vel
Tvi
s mo
swav
leT
a in
ter
eseb
s iT
-va
lis
wine
bT. ar
giW
irT s
wavl
ebis
meT
odeb
is S
erCe
va d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a sx
vadas
xva
Tem
is sw
avl
ebis
dag
egmv
isas
. ko
leg
ebs
siam
ovn
ebiT
uzia
reb
T s
akuTar
gam
ocdil
ebas
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
aq
tiv
obe
bis
dag
egmv
isas
, ga
aana
liz
eT T
qven
i Rir
ebul
ebeb
i da
Sexe
dul
ebeb
i. r
atom
•Se
arCi
eT e
s Tem
a? r
atom
airCi
eT i
nduqc
iuri
swav
leb
is m
eTodi, d
a ar
a ded
uqc
iuri?
rat
om
SeaC
ereT
arCe
vani
proeq
tul
muSa
oba
ze,
da
ara
mosw
avl
eTa
jgu
fur m
uSa
o-
baze?
rogo
r a
fas
ebT T
qven
i mo
swav
lee
bis
swav
lis
Ses
aZl
ebl
obe
bs?
Tqv
eni
Sexe
dul
ebeb
i Se
afas
eT m
osw
avl
eTa
xedvi
s ga
Tva
lis
wine
biT;
•ga
uzia
reT
mosa
zreb
ebi
kol
egeb
sa d
a mo
swav
leT
a mS
obl
ebs.
•
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
karga
d g
aqvT
gaa
zreb
ul
i, r
om
Tqv
eni, r
ogo
rc m
aswa
vleb
lis
, mo
val
eoba
a, aR
Wurvo
T mo
swav
lee
bi sa
Tan
ado codni
T,
una
reb
iTa
da
Rir
ebul
ebeb
iT, raT
a is
ini
mzad
iyv
nen
sazoga
doeb
riv
cxo
vre-
baSi
mona
wil
eobi
s mi
saReb
ad. ga
cno
bier
ebul
i ga
qvT, rom
Tqv
en m
i-sa
baZi
mag
aliT
i und
a iy
oT m
osw
avl
eebi
saTvi
s. g
esmi
T, rom
sasu
rve
-l
ia, aq
tiv
obe
bi d
ageg
moT i
nter
dis
cip
lin
uri
da
saer
To s
asko
lo
midgo
mebi
s ga
Tva
lis
wine
biT.
karga
d i
ciT
, rao
den
mni
Svne
lova
nia
mosw
avl
eTa
aqtiu
ri
CarTul
oba
saz
oga
doeb
riv
cxo
vreb
aSi
da
ara-
sodes
gav
iwyd
ebaT
mso
fl
io m
oqa
laq
eobi
s pr
incip
ebi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
yo
vel
Tvi
s if
iqreT
ima
ze,
Tu r
ogo
r u
kavS
irdeb
a Tqv
eni, r
ogo
rc m
aswa
vleb
lis
pa-
•su
xism
gebl
oba
im
gegm
ebs,
roml
ebsa
c g
akve
Til
isTvi
s am
zad
ebT;
daa
kvir
diT
, mo
swav
lee
bs m
xol
od u
zia
reb
T T
qven
s ge
gmeb
s Tu m
aTTan
erTad
geg
mavT
•dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sx
vadas
xva
saki
Txs
;yo
vel
Tvi
s ga
iTva
lis
wine
T s
xvad
asxv
a dai
nter
eseb
ul
i mx
aris
a da
mSobl
ebis
mosa
zre-
•be
bi d
a uzrunv
elya
viT `
dem
okr
atiu
li
CarTul
oba
~1.
1 e.
beq
mani
da
b. t
raf
ordi, 2
007,
gv.
28.
5.2.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
34
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
5.3. kompetencia 6
kompetencia 6: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebis gaerTianeba swavlebis Tqveneul meTodologiaSi.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebisa da praqtikis gaerTianeba sxva saganTan (roca samoqalaqo ganaTleba sxva saganTanaa integrire-buli, an mTeli saswavlo gegmis gamoWoli sagania) ise, rom xeli Seewyos moswavleTa cod-nisa da unarebis ganviTarebas. moswavleTa aqtiuri CarTuloba da monawileoba Sematebs maT Tavdajerebas, rom isini pluralisturi sazogadoebis axalgazrda moqalaqeebi arian.
5.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
esmis, Tu rogori sasargebloa demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa •sakiTxebis gaerTianeba sxva sagnis swavlebaSi. maswavlebels xSirad uwevs demokratiu-li moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sakamaTo Temebis ganxilva geografiis, isto-riisa da sxva socialur mecnierebaTa Tu humanitaruli sagnebis swavlebisas;
esmis, Tu ra gansxvavebaa demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb •swavlebis sxva sagnebTan zedapirul da safuZvlian dakavSirebas Soris;
integrirebuli swavlebisas, SeuZlia, miaRwios rogorc ZiriTadi sagnis, ise samoqalaqo •ganaTlebis swavlis miznebs.
SeniSvna: yvelaze efeqturia ZiriTadi saswavlo gegmisa da samoqalaqo ganaTlebis ramden-ime ZiriTadi makavSireblis identifikacia da maTze yuradRebis gamaxvileba.
demokratiuli moqalaqeobisaTvis
ganaTleba: ZiriTadi arsidemokratiisa da
moqalaqeobis cnebebi; moqalaqeTa samoqalaqo uflebebi da pasuxismge-
blobebi (maT Soris, evrokavSiris adamianis
uflebaTa qartia); adamianis uflebebi,
politikuri wigniereba; mTavrobis roli;
sisxlisa da samoqalaqo samarTali; socialuri da kulturuli mravalfer-ovneba da TviTmyofadoba;
antirasizmi; mdgradi ganviTareba; globaluri urTierTdamokidebuleba; ekonomikuri procesebi adgilobriv, erovnul
da globalur doneebze; mimdinare movlenebi;
monawileobis, solidaro-bisa da socialuri samar-
Tlianobis procesebi.
istoriaistoriulad, rogor vi-Tardeboda samoqalaqo da adamianis uflebebi? Zaladobrivi protesti odesme hpovebs gamarTle-bas? SeadareT monoba warsulSi _ monobas 21 saukuneSi.xelovnebarogor uwyobs xels xe-lovneba sazogadoebrivi cxovrebis xarisxis gaum-jobesebas? ras gvaswavlis xelovneba kulturuli mravalferovnebis da-fasebis kuTxiT? rogor SeiZleba vizualuri xe-lovnebis gamoyeneba sap-rotesto aqciebisa da sxva dasxva kampaniis dros?geografiara aris samarTliani vaWrobis dadebiTi mxaree-bi? meti gzebi gvWirdeba, Tu naklebi? ra unda ga-keTdes evropaSi mdgrado-bis SesanarCuneblad?
mecnierebaadamianis klonireba
unda aikrZalos? unda CavTvaloT, rom gardacv-lili adamiani yovelTvis Tanaxmaa misi organoebis gadanergvaze? dasaSvebi unda iyos genetikurad
modificirebuli marcv-leulis gamoyeneba?
ena/literaturagaaanalizeT rasobrivi crurwmenebi da adami-
anis gadawyvetileba, rom samarTlianad imoqme-
dos. moawyeT diskusia Tanasworobisa da antidis-
kriminaciis cnebebTan dakavSirebiT.
maTematikaratom aris mniSvnelo-
vani siRaribisa da bavSvTa Sromis Sesaxeb statisti-ka? rogor xdeba statis-
tikiT manipulireba?
35
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
6: d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pr
inc
ipeb
is g
aer
Tia
neba
swa
vleb
is T
qven
eul
me
To
do
lo
giaS
i.
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)ar
ic
iT,
ra
prin
cip
ebzea
sa
uba
ri. mi
gaCn
iaT,
rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
eba-
Ta
Sesa
xeb
swav
leb
is ga
erTia
neba
im
sa
ganT
an,
rome
l-
sac Tqv
en as
wavl
iT,
safrTxe
s uqm
nis
am uka
nask
nel
s.
Tvl
iT,
rom
Tqv
eni, rogo
rc ma
swav
leb
lis
, am
ocan
aa,
aswa
vloT ko
nkret
ul
i sa
gani
dad
geni
li
stan
dar
teb
is
Sesa
bami
sad.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
ecan
iT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
•
ZiriT
ad p
rin
cip
ebs;
gadax
edeT
Tqv
ens
sasw
avl
o pr
ogr
amas
da
moin
iSne
T is
Tem
ebi, rome
lic
uax
-•
lovd
eba
dem
okr
atiu
l m
oqa
laq
eoba
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebeb
Tan
dak
avSi
reb
ul
Rir
ebul
ebeb
s, c
odna
sa d
a una
reb
s;
Caer
TeT
dis
kusi
ebSi
kol
egeb
Tan
, roml
ebic
Tqv
ens
skol
aSi sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
as
•an
sxv
a so
cia
lur m
ecni
ereb
as a
swav
lia
n. d
afiq
rdiT
ima
ze, T
u r
amden
ad s
asar
ge-
blo i
qneb
oda
mosw
avl
eebi
saTvi
s ka
rga
d d
ageg
mil
i in
teg
rir
ebul
i sw
avl
eba.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
zoga
dad
, ic
nobT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
prin
ci-
pebs
a da
praq
tik
as.
Segi
Zlia
T,
im
sagn
is
progr
ama,
rome
lsa
c Tqv
en as
wavl
iT,
daa
kavS
iroT dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
una
reb
Tan
, codna
sa d
a Rir
ebul
ebeb
Tan
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
dag
egme
T, Tu r
ogo
r m
oax
den
T d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-•
baTa
Sesa
xeb
swav
leb
is p
rin
cip
ebis
gae
rTia
neba
s Tqv
eni
sagn
is s
aswa
vlo p
rogr
a-ma
Si; mo
axdin
eT S
esab
amis
i sf
eroeb
isa
da
saki
Txe
bis
iden
tif
ikac
ia;
Sexv
diT
kol
egeb
s da
gauzia
reT
inf
orma
cia
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a •
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
Tan
dak
avSi
reb
iT; Se
giZl
iaT, reg
ul
arul
i sa
skol
o S
exve
dreb
i dag
egmo
T k
ol
egeb
Tan
gam
ocdil
ebis
gaz
iareb
is m
izni
T;
swav
leb
is p
roces
Si y
ove
lTvi
s daa
kvir
diT
mosw
avl
eTa
rea
qcia
s dem
okr
atiu
li
•
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Tqv
ens
saga
nTan
int
e-gr
acia
sTan
dak
avSi
reb
iT; yo
vel
Tvi
s cxa
dad
gaa
maxv
ileT
yurad
Reb
a sa
moqa
laq
o
gana
Tl
ebis
sak
iTxe
bze.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
skol
is sa
swav
lo ge
gmaS
i cxa
dad
ik
veTeb
a mi
dgo
ma
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
admi
. ma
swav
leb
leb
i Tan
amSr
oml
obe
n da
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
prin
cip
ebsa
da
praq
tik
as e
rTad
ner
-ga
ven.
sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
a sk
ol
is k
ul
turis
naw
ilad
aR
iqme
ba.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
eZie
T S
esaZ
leb
lobe
bi,
rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-•
baTa
Sesa
xeb
swav
leb
is k
las
gareS
e aq
tiv
obe
bis
wre
gaaf
arTooT;
Seis
wavl
eT g
asvl
iTi
Roni
sZie
bebi
s mo
wyobi
sa d
a sx
vadas
xva
adgi
lis
mona
xul
eb-
•
is Se
saZl
ebl
obe
bi (m
agal
iTad
, mu
zeu
mebi
s, ga
mofen
ebis
, sa
bWos/
parl
amen
tis
, fes
tiv
aleb
is);
moiw
vieT
gar
eSe
pireb
i da
gakv
eTil
s daa
swar
iT;
•
mosw
avl
eebi
Tqv
ens pa
rtni
oreb
ad aqc
ieT. g
auzia
reT
maT
miz
nebi
da mi
eciT
Ses
aZl
ebl
oba
, •
rom mo
nawi
leo
ba mii
Ron dag
egmv
aSi. mois
mine
T maT
i mo
sazreb
ebi da Se
niSv
nebi
.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
swav
leb
a dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b Tqv
eni pe
dag
ogi
uri sa
qmia
nobi
s ga
nuyo
fel
i na
wil
ia. mo
swav
lee
bs yove
lTvi
s aq
vT S
esaZ
leb
loba
, aq
tiu
ri
mona
wil
eoba
mi
iRon
im sa
zoga
doeb
riv
Roni
sZie
bebS
i, rom-
leb
ic k
las
Si g
anxi
lul
mas
alas
uka
vSir
deb
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
scad
eT s
wavl
isa
da
swav
leb
is s
xvad
asxv
a me
Todis
dan
ergv
a;•
dae
xmar
eT k
ol
egeb
s pr
ofes
iul
gan
viTar
ebaS
i;
•
gaag
rZe
leT
praq
tik
is g
aumj
obe
seba
ze
muSa
oba
; •
moiZ
ieT p
artni
oreb
i, r
oml
ebic
dag
exma
reb
ian
Tqv
eni
mizne
bis
miRwe
vaSi
. •
5.3.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
36
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
5.4. kompetencia 7
kompetencia 7: pozitiuri saskolo kulturis damkvidrebis mizniT, Sesabamisi wesebis SemuSaveba.
klasSi unda iyos ndoba, gaxsniloba da urTierTpativiscema. klasisa da qcevis menej-menti aRiarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, raTa uzrunvelyofil iqnas mizanmimarTuli da efeqturi swavla.
5.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom ...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
_ miznad aqvs dasaxuli, gazardos moswavleTa swavlis SesaZleblobebi moswavleTa qcevaze maRali moTxovnebis dawesebiT;
_ SeuZlia im Rirebulebebis damkvidreba, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas udevs safuZvlad, magaliTad, WeSmaritebis Zieba da sxvaTa Sexedulebebis dafaseba;
_ SeuZlia dadebiTi urTierTobebis damyareba moswavleebTan. is ismens moswavleTa mosaz-rebebs swavlasTan dakavSirebiT da pativiscemiT epyroba maT. maswavlebeli samarTli-anad eqceva yvela moswavles;
_ aqvs unari, klasSi konkretuli wesebi daamkvidros, jildoebi da sanqciebi daawesos; es yovelive unda ukavSirdebodes demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis principebs, uflebebsa da pasuxismgeblobebs iseve, rogorc skolis qcevis wesebs. yovelive amis miRweva SesaZlebelia Semdegi saSualebebis gamoyenebiT:
• ramdenimekargadgasagebiwesisCamoyalibeba;
• moswavleTaTviswesebisgadaxedvissaSualebismicema;
• Seqebisadajildossworigamoyeneba,moswavleTawaxalisebismizniT;
• saubrisisewarmarTva,romgaikicxosqceva,daaramoswavle.
_ gacnobierebuli aqvs da iyenebs qcevis menejmentis ZiriTad cnebebs, rogorebicaa: sxva-Ta uflebebi, wesebis saWiroeba, rutinis fasi da pirovnuli pasuxismgeblobis aRebis aucilebloba;
_ SeuZlia, ise warmarTos saubari moswavleebTan, rom maT arasodes igrZnon Tavi damcire-bulad. maswavlebeli yovelTvis moswavleTa waxalisebaze unda fiqrobdes da iyenebdes asakisa da garemoebis Sesaferis pozitiur enobriv saSualebebs;
_ gacnobierebuli aqvs moswavleTa individualuri da jgufuri qcevis marTvis meTodebi;
_ esmis is winaaRmdegobrioba, romelsac moswavle awydeba, roca qcevis `quCur~ normebs upirispirebs `saklaso~ normebs. maswavlebels SeuZlia moswavleebTan saubari am wi-naaRmdegobriobaze;
_ SeuZlia, klasSi demokratiuli garemos SeqmniT, waaxalisos damoukidebeli gadawyve ti-lebebis miReba, magaliTad, klasSi sxvadasxva sakiTxze xmis micemis dros, maswavlebels SeuZlia, Semoitanos TvaldaxuWuli xmis micemis cneba, rac moswavleebs xmis micemis procesSi TanatolTa zegavlenisagan gaaTavisuflebs.
37
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
7: p
oz
itiu
ri
sask
ol
o k
ul
tu
ris
dam
kvid
reb
is m
izni
T, S
esab
amis
i we
sebi
s Se
muSa
veba
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)ma
swav
leb
leb
i kl
asSi
Tvi
Tdam
kvid
reb
ul
i we
sebi
T x
e-l
mZRva
nel
obe
n, ma
Sina
c ki
, roca
mosw
avl
eebi
am
we
sebi
T
aSka
ra
ukm
ayofil
ebas
gam
oxa
tav
en. TiT
qmis
ar a
rse
bobs
am
wese
bis
mosw
avl
eebT
an g
anxi
lvi
s Se
saZl
ebl
oba
. mT
eli yu
ra-
dReb
a ga
dat
anil
ia p
asuxi
smge
blobe
bze, x
ol
o u
fl
ebeb
i ig
-no
rir
ebul
ia. we
sebs
yve
la
und
a dae
morCi
los, m
rav
alfer
-ovn
eba da mo
swav
leT
a sx
vadas
xva sa
Wiroeb
ebis
gaT
val
iswi
ne-
ba k
i me
orex
aris
xova
nia. u
rTie
rTSe
Tan
xmeb
ul
i we
sebi
s ar
a-rse
boba
xel
s uSl
is R
ia a
tmo
sfer
os
dam
kvid
reb
as k
las
Si.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
ecan
iT i
m faq
toreb
s, r
oml
ebic
sko
las
a da
klas
Si a
ras
asurve
li
qcev
is g
amoaS
karav
ebas
•
uwy
obs
xel
s;iz
rune
T i
maze,
rom
Catar
des
tren
inge
bi s
kol
is s
azoga
doeb
aSi, q
cev
asTan
dak
avSi
reb
ul
i •
cno
bier
ebis
ama
Rl
ebis
miz
niT;
dai
wyeT
pozit
iuri
indiv
idual
uri
urTie
rTobe
bis
dam
yareb
a mo
swav
lee
bTan
, pa
tiv
iscem
iT
•
mousm
ineT
maT
mosa
zreb
ebs
swav
las
Tan
dak
avSi
reb
iT;
daa
wese
T w
amax
alis
ebl
ebi. k
las
i und
a ag
rove
bdes
qul
ebs
pozit
iuri
qcev
is a
Rsa
niSn
avad
; •
roca
klas
i ga
rkv
eul
qul
aTa
rao
den
oba
s daa
grove
bs, dag
egme
T y
vel
asaT
vis
saxa
lis
o a
q-tiv
oba
.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
masw
avl
ebl
ebi
awes
eben
da
amkv
idreb
en k
las
Si q
cev
is
wese
bs.
aris
mo
swav
lee
bTan
ko
nsul
tac
iebi
s ga
marTvi
s Se
mTxv
eveb
i, m
agram
mosw
avl
eebi
am
kuTxi
T a
r a
ria
n sa
k-ma
ris
ad a
qtiu
reb
i. S
esaZ
loa
imit
om,
rom
kons
ul
tac
iis
proces
i ma
T g
ul
wrfel
i ar
eCv
eneb
aT,
anu a
r f
iqrobe
n,
rom
masw
avl
ebel
i ma
rTl
a dai
nter
eseb
ul
ia m
aTi
mosa
z-
reb
is mo
smen
iT.
sakl
aso dis
kusi
is dros
sawi
naar
mdeg
o
mosa
zreb
ebis
gaz
iareb
a ar
xdeb
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Ca
rTeT
mosw
avl
eebi
sas
kol
o d
a sa
klas
o w
eseb
is S
emuSa
veba
Si. mo
iTxo
veT m
osw
avl
eebi
saga
n •
maTi
mosa
zreb
ebi
imis
Tao
baze,
Tu rogo
r und
a mi
aqcio
T sa
Tan
ado yu
rad
Reb
a sa
klas
o
mrav
alfer
ovn
ebas
(ma
gal
iTad
, sw
avl
is s
til
is s
xvad
asxv
aoba
, go
gone
bisa
da
biWe
bis
sasw
av-
lo s
aWir
oeb
ebis
sxv
adas
xvao
ba) da
sakl
aso s
aWir
oeb
ebs
(mag
aliT
ad, en
is f
lobi
s done
ebi,
saga
nman
aTl
ebl
o s
aWir
oeb
ebi
an s
irTul
eebi
);`w
eseb
isa
da
sasj
elis
zome
bis
nacvl
ad”, i
saubr
eT i
seT c
nebe
bze,
rogo
reb
icaa
: `p
asuxi
smge
-•
blobe
bi”, `
ufl
ebeb
i”, `s
aerTo s
aWir
oeb
a”, `u
rTie
rTpa
tiv
iscem
a”, `S
emwy
nareb
loba
”;roca
sanq
cie
bis
gamo
yene
ba g
iwev
T, iy
aviT
Tan
mimd
evrul
i, c
xadi
da
zomi
eri. g
aakr
itik
eT
•
saqc
iel
i, d
a ar
a pi
rovn
eba, r
ome
lma
c e
s sa
qcie
li
Caid
ina. y
ove
lTvi
s xa
zi
gausv
iT s
aerTo
pasu
xism
gebl
oba
s sa
skol
o a
tmo
sfer
os
Camo
yal
ibeb
aze.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
sask
ol
o d
a sa
klas
o w
eseb
is n
awil
i Tan
xmdeb
a mo
swav
-l
eTa
warmo
madge
nlobi
T o
rga
nosT
an. ma
swav
leb
leb
i po
z-
itiu
r l
eqsi
kas
iyen
eben
da
mosw
avl
eebs
ex
mareb
ian
imis
ga
azreb
aSi, r
om
saku
Tar
saq
cie
lze
maT T
avad
eki
sreb
aT
pasu
xism
gebl
oba
. ma
swav
leb
leb
i yo
vel
Tvi
s usv
amen
xa
zs
mosw
avl
eTa
Tav
isufal
arCe
vans
, da
ara
saku
Tar
i mx
rid
an
muqa
ras
. yo
vel
Tvi
s ar
is d
isku
siis
a da
erTma
neTis
mos-
meni
s sa
Sual
eba.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mo
swav
lee
bi a
qtiu
rad
Car
TeT
wes
ebis
Sem
uSa
vebi
sa d
a dam
kvid
reb
is p
roces
Si. pa
tiv
i ec
iT
•
da
esau
breT
sa
skol
o sa
bWos
da
masT
an dak
avSi
reb
ul
sa
klas
o an
sx
va tip
is sa
bWoeb
s.
gamo
cdil
eba
aCve
nebs
, rom
mosw
avl
eebi
Tan
xmdeb
ian
advi
lad
Ses
asrul
ebel
wes
ebze,
rad
gan
atmo
sfer
o k
las
Si m
aTTvi
sac m
niSv
nel
ova
nia;
mozrdil
mosw
avl
eebs
konk
ret
ul
i funq
cie
bi d
aaki
sreT
da
daa
fiq
sireT
pas
uxi
smge
blobi
s •
garkv
eul
i xa
ris
xi. dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pr
incip
ebis
dan
ergv
isas
, ef
eqturia
sxv
adas
xva
asak
is m
osw
avl
eTa
daw
yvil
eba;
aqtiu
rad
mousm
ineT
mosw
avl
eTa
mosa
zreb
ebs
skol
aSi
Cagv
ris
a da
vand
aliz
mis
saki
Txe
bTan
dak
av-
•Si
reb
iT. ma
TTan
erTad
dag
egme
T R
oni
sZie
bebi
, roml
ebic
sko
las
usa
frTxo
daw
eseb
ul
ebad
aqc
evs.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
sask
ol
o d
a sa
klas
o w
eseb
i Se
muSa
vebu
lia
sas
kol
o d
a mo
swav
leT
a sa
bWoeb
Tan
kons
ul
tac
iiT. yv
ela
xmas
vusm
enT.
mosw
avl
eebs
, rogo
rc p
asuxi
smge
blobi
s mq
one
moqa
laq
eebs
, sa
kuTar
i wv
lil
i Se
aqvT
sak
las
o q
cev
is w
eseb
is d
aner
gvaS
i.
inter
kul
turul
i ga
rem
o s
ufev
s da
arav
is e
pyrobi
an `is
ini
da
Cven
” ko
nteq
stSi
. sa
klas
o o
Tax
i ar
is m
izan
mima
rTul
i da
cocxa
li
sasw
avl
o p
roces
is w
arma
rTvi
s ad
gil
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
qm
niT S
esaZ
leb
lobe
bs, rom
mosw
avl
eebs
a da
masw
avl
ebl
ebs
sask
ol
o w
eseb
is g
adax
edvi
s sa
-•
Sual
eba
yove
lTvi
s hq
ond
eT;
xel
s uwy
obT
mosw
avl
eebs
, rom aq
tiu
rad
gam
oiy
enon sa
kuTar
i Tav
isufl
ebeb
i da Ca
moay
alib
on
•
atmo
sfer
o, rome
lSi
c m
eti
pasu
xism
gebl
oba
met
Tav
isufl
ebas
niS
navs
; Tqv
eni
gakv
eTil
i yo
vel
Tvi
s Ria
a ga
reS
e dam
kvir
vebl
ebis
aTvi
s, v
isac
und
a, r
om
gaec
nos
•
Tqv
ens
gamo
cdil
ebas
;ag
rZe
leb
T k
ol
egeb
Tan
muSa
oba
s, T
qven
i pr
ofes
iul
i una
reb
is g
anvi
Tar
ebis
miz
niT.
•
5.4.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
38
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
5.5. kompetencia 8
kompetencia 8: moswavleTa diskusiis unaris gaumjobesebis meTodologia. swavlebisa mravalferovani meTodebis gamoyeneba, maT Soris, mTeli klasisaTvis kiTxvebis
dasma, moswavleTa diskusiis unaris gasaumjobeseblad. gansakuTrebiT mniSvnelovania im sakiTx-ebze msjelobis waxaliseba, razec ar arsebobs erTmniSvnelovani pozicia sazogadoebaSi.
5.5.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs: _ unda esmodes, Tu ra codna da unarebia saWiro samoqalaqo ganaTlebis Sesaxeb diskus-
iebis warmoebisas, magaliTad:• socialuridasakomunikaciounarebi,rogorebicaaargumentisCamoyalibeba,ideebis
cxadad warmodgena, poziciis dacva, efeqturi araverbaluri komunikaciis gamoyeneba;• saTanadoleqsikisadasamoqalaqoganaTlebiscnebebisgamoyeneba(rogorebicaa:`mo-
qalaqe~, `saerTo saWiroeba~ da a.S.), stereotipuli metyvelebis ugulebelyofa;• diskusiissxvadasxvaformisidentifikacia,magaliTad,axsna-ganmartebiTidakon-
fliqturi; • debatebis warmoebisteqnika, magaliTad, sxvebisdayoliebisunari; kompromisis an
konsensusis miRwevis unari; ritorikis gamoyenebis unari; • imiuridiulisazRvrebiscodna,racmoswavleTagamoxatvisTavisuflebasukavSirdeba,
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis konteqstSi;• imstrategiebiscodna,romlebicmoswavleebsdiskusiisunarisganviTarebaSidaexmareba.
_ unda esmodes, rom moswavleebs sWirdebaT diskusiis warmoebis strategiebis aTviseba. sasurvelia, diskusia iyos:• moswavleTaTvisrelevanturi;diskusiaundaukavSirdebodesmoswavleTaTvissain-
tereso Temas;• saxaliso; maswavlebelmaundagamoiyenos is saSualebebi,romlebicdiskusias sax-
aliso gamocdilebad aqcevs, magaliTad, ambebi, videoklipebi, fotoebi, xelovnebis nimuSebi da a.S.
• naTladCamoyalibebulimizniT;maswavlebelmadaswyisSiveundagaacnosmoswavleebsdiskusiis Temebi da SekiTxvebi. moswavleebs unda hqondeT saSualeba, rom Tavadac moifiqron sadiskusio SekiTxvebi, magaliTad, maswavlebels SeuZlia, sTxovos moswav-leebs, Camoweron maTTvis saintereso SekiTxvebi. Semdeg, SemTxveviTobis principiT, SeiZleba SeirCes is SekiTxva, romelzec klasSi diskusia gaimarTeba;
• diversificirebuli jgufuri muSaobisa da TanamSromlobiTi swavlebis meTode-bis gamoyenebiT mowyobili; maswavlebels SeuZlia, moswavleebi amuSaos jgufebSi, wyvilebad; dasvas isini wred, nalis formis jgufad da a.S.
• erTmaneTismosmenazedamyarebuli;mosmenisadarigrigobiTsaubriswesebismudmiviganmeoreba daexmareba moswavleebs diskusiis ukeT warmarTvaSi;
• moswavleebis aqtiuri monawileobiT warmarTuli; maswalebeli unda ecados, romTavad Zalian bevri ar ilaparakos da amiT meti dro dautovos moswavleebs.
_ SeuZlia sxvadasxva midgomis gamoyeneba sakamaTo sakiTxebze diskusiis warmarTvis miz-niT. aseTi Temebis ganxilvisas, mniSvnelovania, moswavleTa asakis gaTvaliswineba. yvela midgomas SeiZleba hqondes uaryofiTi mxarec. midgomebis gonivruli kombinireba mini-mumamde daiyvans mikerZoebuli swavlebis SesaZleblobebs. am TvalsazrisiT, sayura-dReboa sami ZiriTadi midgoma: • neitraluri_piradiazrebisgamoxatvisagansruliTavSekaveba;• balansirebuli_sxvadasxvaazrisgamoxatva,maTSorisimazris,romelsacmaswavle-
beli piradad ar iziarebs;• mikerZoebuli_maswavleblisazrebisgamoxatva.
_ SeuZlia, yovelTvis akontrolos, rom ar iyos swavlebis procesSi mikerZoebuli, magal-iTad, maswavlebeli yovelTvis acnobs moswavleebs sadiskusio TemasTan dakavSirebul sxvadasxva midgomas; ar saubrobs mosazrebebze, rogorc faqtebze; ar warmoadgens saku-Tar Tavs, rogorc WeSmaritebis erTaderT wyaros.
_ SeuZlia, SekiTxvebis dasmis teqnikis gamoyenebiT, xeli Seuwyos maRali xarisxis samo-qalaqo ganaTlebas. SekiTxvebis magaliTebia: TvliT, rom aseTi qmedeba samarTliania? aqvs X-s amis ufleba? vin unda iRebdes monawileobas am sakiTxis ganxilvaSi? am sakiTxs kanoni unda aregulirebdes? saidan modis es ufleba? ratom fiqrobT ase? ra iqneboda yvelasaTvis sasargeblo gamosavali? raze Tanxmdeba yvela?
39
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
8: m
osw
avl
eTa
dis
kusi
is u
nar
is g
aumj
obe
sebi
s me
To
do
lo
gia
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
en g
akl
iaT s
akuTar
i Tav
is r
wmen
a, r
oca
giwe
vT s
akam
aTo
saki
Txe
bis
ganx
ilva
. Se
saba
misa
d, sa
kama
To s
akiT
xebs
yove
lTvi
s Tav
s ar
ideb
T.
zogj
er g
eCve
neba
T,
rom
aris
Tem
ebi, r
oml
ebic
im
den
ad m
wvav
ea, rom
maTi
ganx
ilva
Seu
Zleb
elia
. ga
Sine
bT k
la-
sis
marTvi
s sa
dav
eebi
s dak
argv
is S
esaZ
leb
loba
im
SemT
xvev
aSi,
Tu mo
swav
lee
bi mt
kiced
dai
cav
en sa
wina
aRmd
ego mo
sazreb
ebs.
as
eve,
fiq
robT
im
rea
qcia
ze,
rome
lic
Sei
Zleb
a mS
obl
ebs
hqon-
deT
ama
Tu i
m sa
kama
To s
akiT
xis
klas
Si g
anxi
lvi
s Se
mTxv
evaS
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaif
arTove
T Tva
lsa
wier
i ufro ga
mocdil
ma
swav
leb
leb
ze
dak
virve
biT,
roca
isin
i •
uZR
vebi
an s
akam
aTo s
akiT
xis
ganx
ilva
s;zem
oT mo
yvan
ili
struqt
uris
ga
Tva
lis
wine
biT,
Caat
areT
er
Ti
gakv
eTil
i Tqv
enTvi
s •
komf
ortul
Tem
aze;
Seaf
aseT
gak
veTil
is e
feq
turoba
;•
gaec
aniT
sak
amaT
o s
akiT
xis
mike
rZo
ebis
gar
eSe
swav
leb
is s
am m
idgo
mas;
•
gaec
aniT
aq
moyv
anil
teq
steb
s, r
aTa
gaia
zroT, rat
oma
a mn
iSvn
elova
ni s
akam
aTo s
akiT
x-•
ebze
dis
kusi
is w
armo
eba.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
dai
wyeT
sa
kama
To
saki
Txe
bze
dis
kusi
is
CarTva
sa
swav
-l
o g
egma
Si.
gesm
iT,
rom
swav
leb
is p
roces
Si m
iker
Zoeb
as T
avi
und
a aa
rid
oT. rCe
ba T
emeb
i, r
ome
lTa
klas
Si g
anxi
lva
sac T
avs
arid
ebT.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ifiq
reT
mosw
avl
eTa
dis
kusi
is u
naris
gan
viTar
ebaz
e;•
Caat
areT
eqs
perim
enteb
i zem
oT g
anxi
lul
i ram
den
ime
meTodis
gam
oye
nebi
T;
•
ecad
eT,
Tqv
ens
sasw
avl
o g
egma
Si C
arToT s
akam
aTo T
emeb
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is s
f-
•
erodan
; ma
Ral
i xa
ris
xis
masa
lis
gam
oye
nebi
T, ga
iareT
spe
cia
luri
momz
adeb
a am
sfer
oSi
.•
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
karga
d x
arT m
omz
adeb
ul
i sa
kama
To T
emeb
is k
las
Si g
ansa
x-il
vel
ad.
Tqv
en ga
cno
bier
ebul
ad ne
rga
vT st
rat
egie
bs,
rom-
leb
ic m
osw
avl
eebs
dis
kusi
is u
naris
gan
viTar
ebaS
i dae
xmar
eba.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
moiy
eneT
sak
amaT
o s
akiT
xebz
e mo
swav
leT
a dis
kusi
is w
arma
rTvi
s sx
vadas
xva
xerxi
;•
Seec
adeT
, mT
elma
ped
agogi
urma
kol
eqtiv
ma g
aiar
os
momz
adeb
a Tan
amSr
oml
obi
Ti
swav
-•
leb
isa
da
jgu
fis
din
amik
is m
eTodeb
Si;
Seec
adeT
, gan
iviT
aroT kiT
xveb
is d
asmi
s una
ri. g
aecan
iT sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
is sfer
oSi
•
aprobi
reb
ul
i Se
kiTxv
ebis
rep
ertuar
s, r
oml
ebic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-mi
anis
ufl
ebaT
a cne
bebi
s uke
T g
aazreb
aSi
dae
xmar
eba
mosw
avl
eebs
;if
iqreT
ima
ze,
Tu r
ogo
r S
eiZl
eba
rea
gireb
a, s
akam
aTo T
emeb
Tan
dak
avSi
reb
iT,
mou-
•
lodne
lad
wam
oWr
il s
akiT
xebz
e; u
pasu
xeT S
ekiT
xvas
sxv
a Se
kiTxv
iT d
a ec
adeT
, wa
axal
-is
oT m
osw
avl
eebi
, rom
Tav
ad m
oif
iqron
sadis
kusi
o S
ekiT
xveb
i.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
saka
maTo sa
kiTxe
bi,
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
ada-
mian
is u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
as,
umn
iSvn
elova
nesi
a. T
qven
cdil
obT
, aq
tiu
rad
Ca
rToT mo
swav
lee
bi sa
kama
To sa
kiTxe
bis
ganx
ilvi
s pr
oces
Si.
gesm
iT Se
kiTxv
ebis
sw
orad
das
mis
mniS
-vn
eloba
da me
Todeb
i, r
oml
ebic
, Se
kiTxv
ebis
das
mis
saSu
aleb
iT,
samo
qal
aqo a
zrovn
ebis
gan
viTar
ebas
uwy
obs
xel
s.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Caat
areT
mas
wavl
ebel
Ta
tren
inge
bi s
kol
is S
igni
T; ga
uzia
reT
kol
egeb
s ga
mocdil
eba
•
sxva
das
xva
saxi
s Se
kreb
is d
ros;
miusa
dag
eT s
wavl
ebis
meT
odeb
i sa
swav
lo g
egmi
s im
axa
l s
fer
oeb
s, r
oml
ebsa
c T
qven
s •
skol
aSi
aviT
areb
en (ma
gal
iTad
, ko
nfl
iqtis
gad
aWris
Tem
a);
moax
din
eT i
m sa
kiTxe
bis
iden
tif
ikac
ia, roml
ebic
yve
laz
e me
tad
aRel
vebT
Tqv
ens
sko-
•
laS
i, m
agal
iTad
, ras
izmi
, mo
swav
leT
a Ca
gvra, S
eurac
xyofa, m
obi
luri
teq
nol
ogi
ebis
eT
ikuri
gamo
yene
ba;
moiZ
ieT p
artni
oreb
i, r
oml
ebic
miz
nis
miRwe
vaSi
dag
exma
reb
ian.
•
4.2.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
40
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
5.6. kompetencia 9
kompetencia 9: Sefasebis sxvadasxva meTodis gamoyeneba. moswavleTa TviTSefasebisa da erTmaneTis Sefasebis meTodebis gamoyeneba, raTa aRi-
arebul iqnas moswavleTa miRwevebi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi.
5.6.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
_ esmis, rom samoqalaqo ganaTlebaSi Sefasebis procesi gulisxmobs maTi codnisa da un-arebis Sefasebas moswavleebTan erTad;
_ gaazrebuli aqvs, rom Sefasebisas gamoyenebul unda iqnas sxvadasxva strategia, raTa Sefasdes sxvadasxva tipis codna, unarebi, Rirebulebebi da CarTuloba. SedarebiT nak-lebi gamocdilebis mqone maswavlebels SeuZlia, gamoiyenos Semdegi informacia:
faqtobrivi da cnebebTan dakavSirebuli codnis Sefasebis variantebi:
• ramdenimepasuxismqoneSekiTxvebi;
• sityvaTadakavSirebaganmartebebTan;
• teqstSiZiriTadiideebis/informaciisidentifikacia;
• sakamaTosakiTxismimarT,romelimepoziciisgamamyarebeliargumentebisCamowera;
• statistikuriinformaciisanalizi;
• axalikanonisSemotanasTandakavSirebuliproblemebisganxilva.
Ziebisa da komunikaciis procesis Sefasebis variantebi:
• sakomunikaciounarebisdemonstrirebawerilobiTdavalebaSi;
• prezentaciismomzadeba,romelicsazogadoebaSicvlilebisdamkvidrebasexeba;
• stendisgakeTebaanSexvedrismowyoba,romelicskolaSi,garkveulsakiTxTandakav-SirebiT, cnobierebis donis amaRlebas exeba;
• sakiTxiskvleva(individualuradanmcirezomisjgufSi)sxvadasxvawyarosgamoyen-ebiT. zepiri an werilobiTi prezentaciis gakeTeba;
• werilismomzadebasazogadoebisaTviscnobiliadamianissaxelze(magaliTad,parla-mentis wevri, policiis maRalCinosani, gazeTis redaqtori da a.S.), konkretul saka-maTo sakiTxTan dakavSirebiT, maTi dayoliebis mizniT.
CarTulobisa da pasuxismgeblobis grZnobis Sefasebis variantebi:
• jgufurmuSaobaSiwarmatebuliwvlilisSetana;imisdemonstrireba,rommoswavlesSeuZlia jgufSi sxvadasxva rolis Sesruleba da jgufis efeqturi muSaobis xelSew-yoba; moswavlis mier misi jgufuri muSaobis Sefasebis unari;
• socialuriqmedebissaWiroebisidentifikaciadaimstrategiebisSemuSaveba,romel-ic cvlilebebs Cauyris safuZvels;
• moswavlismierimisdemonstrireba,romesmis,TurogorSeiZlebasazogadoebriv,ankonkretuli moxelis azrze zegavlenis moxdena;
• codnaimisa,TurogorundadausvaSekiTxvebimowveuleqsperts,sakamaTosakiTx-ebTan dakavSirebiT (magaliTad, garemosdacviTi mdgradobis Temaze);
• moswavleTa waxaliseba im kuTxiT, rom maT ganuviTardeT davalebis warmatebiTSesrulebis sakuTari kriteriumebi (magaliTad, aseTi SekiTxva SeiZleba gamoiyenos maswavlebelma: `rogor mixvdebiT, rom Tqven am mizans miaRwieT?~).
_ SeuZlia, miusadagos sxva sagnis swvlebisas gamoyenebuli Sefasebis meTodebi swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb.
41
jgufi b: swavlebisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
9: S
efas
ebis
sxv
adas
xva
meT
od
is g
amo
yene
ba
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
en iS
viaT
ad af
aseb
T mo
swav
leT
a mu
Saoba
s sa
mo-
qal
aqo g
anaT
leb
is k
uTxi
T. ga
momd
inar
e iq
idan
, rom
swav
-l
ebas
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b Tqv
ens
skol
aSi ga
nsak
uTreb
ul
i yu
rad
Reb
a ar
eqc
e-va
, ar g
aqvT
Ses
aZl
ebl
obe
bi d
a ve
r g
rZn
obT
aucil
ebl
oba
s,
rom
Seaf
asoT m
osw
avl
eTa
miRwe
vebi
sam
oqa
laq
o g
anaT
le-
baSi
. dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
is m
izne
bi a
r a
ris
naT
lad
Cam
oya
lib
ebul
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Camo
ayal
ibeT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
is m
izne
bi,
•
das
axeT
konk
ret
ul
i am
ocan
ebi, g
akve
Til
ebis
mix
edvi
T;
mosw
avl
eebs
gak
veTil
is d
asaw
yisS
ive
gaac
aniT
xol
me d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-•
mian
is u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
is i
s am
ocan
a, r
ome
lic
am
gakv
eTil
ze
und
a iq
nas
miRwe
ul
i;
dae
xmar
eT m
osw
avl
eebs
, ga
iazron
amocan
is S
esrul
ebis
Sef
aseb
is k
rit
eriu
mebi
; TiT
oeu
li
aqtiv
obi
s Se
mdeg
mi
eciT
mo
swav
lee
bs sa
Sual
eba, im
sjel
on
dem
okr
atiu
li
mo-
•
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
komp
one
ntze.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
samo
qal
aqo
gana
Tl
ebis
sf
eroSi
codni
s Se
fas
eba,
ZiriT
adad
, tes
tir
ebis
saS
ual
ebiT
xdeb
a. z
ogj
er g
akve
Ti-
li
dag
egmi
lia
ise
, rom
yurad
Reb
a aS
karad
aa g
amax
vil
e-bu
li
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
e-ba
Ta
swav
leb
aze.
ar a
rse
bobs
mosw
avl
eTa
progr
esis
a da
CarTul
obi
s Se
fas
ebis
meq
aniz
mi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gamo
iyen
eT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
kuTxi
T
•
mosw
avl
eTa
Sefas
ebis
sxv
adas
xva
meTodi, r
ogo
ric
aa: we
ril
obi
Ti, s
ten
deb
i, p
rez
entac
iebi
, Tan
amSr
oml
obi
Ti
proeq
teb
i, s
ityv
iT g
amosv
leb
i da
a.S.
dae
xmar
eT m
osw
avl
eebs
, Tav
i mo
uya
ron
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a •
Sesa
xeb
swav
leb
is s
fer
oSi
Seq
mnil
sak
uTar
nam
uSe
vreb
s, s
aqaR
aldee
bSi
an p
ortfol
ioSi
; na
-mu
Sevr
is T
avmo
yra
mosw
avl
es m
iRwe
vebi
s Se
fas
ebaS
i dae
xmar
eba;
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
yove
li
etap
is d
asrul
ebis
•
Semd
eg, mo
swav
lee
bi e
rTma
neTis
Sef
aseb
isa
da
Tvi
TSe
fas
ebis
aken
waa
xal
iseT
;dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
rome
l a
speq
teb
Si m
i-•
aRwi
es m
osw
avl
eebm
a wa
rma
teb
as, ma
Ti
Tvi
TSe
fas
ebis
mix
edvi
T?
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
mTel
sko
laS
i ar
sebo
bs d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
Sef
aseb
is e
rTia
ni m
idg-
oma
. Tqv
en d
aiwy
eT S
efas
ebis
axa
l m
idgo
mebz
e mu
Saoba
c,
maT So
ris
, mo
swav
leT
a Tvi
TSe
fas
ebas
a da
urTie
rTSe
-fas
ebis
me
Todeb
ze.
mo
swav
lee
bi
iReb
en
masw
avl
ebl
is
Seni
Svne
bsa
da
kome
ntar
ebs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a sf
eroSi
momz
adeb
ul
proeq
teb
ze
da
dav
aleb
ebze.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ga
moiy
eneT
mosw
avl
eTa
Tvi
TSe
fas
ebis
a da
urTie
rTSe
fas
ebis
sxv
adas
xva
meTodi;
•
dai
viwy
eT t
rad
iciu
li
Sefas
ebis
meT
odeb
i da
dai
wyeT
ufro `
keTil
ganw
yobi
li”
meT
odeb
is
•
gamo
yene
ba (
rogo
reb
icaa
, sa
kuTar
Tav
Si r
wmen
is `
sagz
ao n
iSne
bi”; m
omR
imar
i/mo
RuSu
li
sax-
eebi
; `o
ri
varsk
vlav
i da
erTi
survi
li”
, rac
gul
isxm
obs
ori
miRwe
vis
aRia
reb
as d
a er
Ti
sust
i mx
aris
krit
ikas
moma
val
i wa
rma
teb
is i
mediT
da
a.S.
);wa
axal
iseT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
el
emen
teb
is u
rT-
•
ierTga
dak
veTa
sxva
das
xva
saga
nSi. e
saubr
eT k
ol
egeb
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
is S
efas
ebaz
e;sc
adeT
Tan
amSr
oml
oba
sas
kol
o m
asSt
abiT
. •
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
gakv
eTil
ebis
geg
mebS
i ka
rga
daa
gan
sazRvr
ul
i dem
ok-
rat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
lis
Sed
egeb
i. m
osw
avl
eTa
Sefas
ebis
meT
odol
ogi
a mT
eli
sasw
avl
o p
roces
is S
efas
ebis
a da
mosw
avl
eTa
warma
teb
ebis
aR
iareb
is s
aSual
ebas
iZl
eva. x
deb
a mo
swav
leT
a codni
s, u
n-ar
ebis
a da
CarTul
obi
s Su
aled
uri
Sefas
eba, r
ac S
emdgo
mi
swav
leb
is u
keT d
ageg
mvis
as d
agex
mareb
aT.
karga
d g
esmi
T,
rom
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sf
eroSi
swa
vlis
Sef
aseb
a mo
swav
leT
a sa
qmea
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaif
arTove
T c
odna
mosw
avl
eTa
swav
lis
Tav
iseb
ureb
ebis
sfer
oSi
. ga
iTva
lis
wine
T e
s codna
•
mosw
avl
eTa
Tvi
TSe
fas
ebis
aqt
ivobe
bis
dag
egmv
isas
(ma
gal
iTad
, en
isa
da
sityv
ebis
gam
oye
neba
; pa
rad
igma
da
logi
ka; su
raT
ebis
viz
ual
izac
ia; ki
nesT
etik
uri
midgo
mebi
sxv
adas
xva
saki
Txi
s ga
azreb
isas
; em
ociu
rad
an
sqem
aturad
; fiq
rze
orie
ntir
ebul
i; s
enso
rul
i);
CarTeT
mosw
avl
eebi
Sef
aseb
is m
eTodeb
is S
emuSa
veba
Si, roml
ebic
swa
vlis
Sed
egeb
zea
morge
-•
bul
i;
miec
iT mo
swav
lee
bs sa
Sual
eba, rom
ganx
ilvi
s Se
mdeg
Se
cva
lon/
gamo
aswo
ron
Tav
ianT
i na
S-•
rome
bi; is
aubr
eT m
aTTan
Sed
egeb
is g
aumj
obe
sebi
s st
rat
egie
bze;
Tqv
ens
kol
egeb
Tan
erTad
Caa
tar
eT t
ren
ingi
Sef
aseb
is i
nova
ciu
r m
eTodeb
Tan
dak
avSi
reb
iT.
•
5.6.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
42
6. jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, xels uwyoben demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas
6.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi
jansaRi, mravalkulturuli sazogadoeba CarTulia dialogsa da demokratiul molaparakebebSi, romlebic socialur da kulturul sakiTxebs ukavSirdeba. sko-la is institutia, romelsac SeuZlia am procesSi xidis rolis Sesruleba da sa-zogadeobaSi arsebuli barierebis ngreva. inkluziuri moqalaqeoba gulisxmobs poz-itiur da aqtiur damokidebulebas antirasizmisa da adamianis uflebebisadmi. skola unda ecados, maqsimalurad iyos amozrdili adgilobrivi konteqstidan. maswavle-belma sazogadoebrivi cvlilebebi unda ganixilos, rogorc samoqalaqo swavlebis bunebrivi, da ara iSviaTi, eqstraordinaluri Sedegi.
kompetenciebis es jgufi gulisxmobs saklaso oTaxis gareT swavlebas demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, romelic pasuxs scems Semdeg SekiTxvas: `visTan erTad SeiZleba vimuSaoT?~ demokratiuli moqalaqeobisa da ada-mianis uflebaTa swavlebasTan dakavSirebuli aqtivoba ar iqneba efeqturi, Tu is ar efuZneba saTanado informacias. Sesabamisad, am jgufis ZiriTadi SekiTxvebia:
informaciis damuSavebisa da kritikuli azrovnebis ra unarebia saWiro aqti-•uri moqalaqisaTvis?romelia samoqalaqo ganaTlebis proeqtebis ZiriTadi tipebi, romlebic •SeiZleba ganaxorcielon axalgazrdebma sazogadoebrivi cvlilebis xelSew-yobis mizniT?rogor SeiZleba CarTos maswavlebelma moswavleebi im sakiTxebSi, romlebic •maT ainteresebT?ratom da rogor vayalibebT proeqtebs iseT Temebze, rogorebicaa: crurw-•mena, diskriminacia da antirasizmi?
es kompetenciebi mWidrod ukavSirdeba kompetencia 8-s, radgan es ukanaskneli moswavleebs xels uwyobs, ganaxorcielon cvlilebebi qmedebaSi, imsjelon sakamaTo sakiTxebze da swavlebis ZiriTad strategiad kiTxvebis dasma aqcion:
rogor sazogadoebaSi vcxovrobT?•rogor sazogadoebaSi da samyaroSi gvinda vicxovroT?•ra SeiZleba gavakeToT me da Tqven imisaTvis, rom ganvaxorcieloT cvlile-•bebi da SevcvaloT samyaro, romelSic vcxovrobT?
kompetencia 10: saswavlo garemo, romelic xels uwyobs mravalferovani wyaroebis gamoyenebas. saswavlo garemo, romelic exmareba moswavleebs, gaaanalizon mimdinare politikuri,
eTikuri, socialuri da kulturuli movlenebi an sakiTxebi kritikul WrilSi, sxvadasx-va wyarodan mopovebuli informaciis gamoyenebiT (maT Soris, media, statistika da kom-piuteruli teqnologiebi).
kompetencia 11: TanamSromlobiTi muSaoba Sesabamis saTemo partniorobaSi.TanamSromlobiTi muSaoba iseT partniorebTan, rogorebicaa saTemo organizaciebi,
arasamTavrobo organizaciebi, im SesaZleblobebis dagegmvis mizniT, romlebic moswav-leebs demokratiuli moqalaqeobis sakiTxebSi CarTavs.
kompetencia 12: strategiebi diskriminaciis winaaRmdeg. strategiebi, romlebic SeiZleba gamoiyenebodes crurwmenebis, diskriminaciis aR-
mosafxvrelad da antirasizmis dasamkvidreblad.
cxrili 6: jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi, romlebic, partniorebisa da Temis CarTulobiT, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas uwyoben xels.
43
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi
Teoriuli safuZvlebi
swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb unda moicavdes ufro farTo midgomas aqtiuri moqalaqeobisadmi. diuis1 mixedviT, `sko-la aris demokratiuli sivrce”, romelSic maswavlebeli unda cdilobdes, moswavles daexmaros samoqalaqo midgomebis ganviTarebaSi. am miznis misaRwevad, saWiroa mos-wavleTa monawileoba saskolo da saTemo proeqtebSi. sxvadasxva tipis aqtivoba sa-Sualebas aZlevs moswavles, praqtikulad CaerTos im sakiTxebSi, romelTa Teoriuli codna demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlisas mi-iRo. maswavlebels unda SeeZlos iseTi mravalferovani aqtivobebis organizeba da xelSewyoba, rogorebicaa: moswavleTa sabWoebi, moswavleTa da mSobelTa erToblivi iniciativebi, saTemo da socialuri proeqtebi.
Zalian mniSvnelovania iseTi saswavlo garemos Seqmna, romelSic SesaZlebelia informaciis sxvadasxva wyaros gamoyeneba. Tanamedrove sazogadoebaSi moqalaqes uwevs saxelmwifo politikis Sesaxeb daskvnebis gamotana swored mravalferovani informaciis analizis safuZvelze. saswavlo gegma xSirad moicavs informaciis da-muSavebis unarebis ganviTarebas, rogorc swavlis ganuyofel elements. informaciis damuSaveba moicavs informaciis Segrovebas, kritikul analizs, SedarebiTi midgome-bis gamoyenebas da a.S. interneti, presa, wignebi, televizia da filmebi im mraval-ferovan wyaroebs warmoadgenen, romelTa gamoyenebac moswavles SeuZlia mwvave socialuri, politikuri, eTikuri Tu kulturuli sakiTxis analizis dros. yvela sagnis maswavlebels unda esmodes, rom, am unaris ganviTarebiT, mas wvlili Seaqvs moswavleTa samoqalaqo momzadebis saqmeSi. klasSi am unaris ganviTarebis araerTi SesaZlebloba SeiZleba Seqmnas maswavlebelma mediis, informaciul-sakomunikacio teqnologiebisa da statistikis gamoyenebiT. Tu moswavles surs, gaamyaros Tavisi Sexeduleba faqtebiT, magaliTebiTa da statistikuri monacemebiT, aucileblia, mas hqondes rwmena imisa, rom informaciis damuSavebis unari gaaCnia.
saTemo partniorobaSi muSaoba moicavs aqtiuri moqalaqeobis proeqtebs adgilo-briv, erovnul da saerTaSoriso doneebze. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis roli mxolod klasSi muSaobiT ar Semoifargleba. moswav-leebi aqtiur moqalaqeobas swavloben iseT klasgareSe proeqtebSi monawileobiT, rom-lebic skolas TemTan akavSirebs. Sesabamisad, maswavlebels unda SeeZlos aseTi klas-gareSe aqtivobebis organizeba. Tumca saTemo partniorobebis Camoyalibeba scildeba tradiciuli swavlebis CarCoebs, swored aseTi eqsperimentuli midgomebi uzrunvely-ofs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb efeqtur swavlebas. rogorc henri giroqsi2 ityoda, axalgazrdebs unda ganuviTardeT `SesaZleblobis ena”, raTa sakuTari Tavi aRiqvan, rogorc cvlilebis agentebi. maswavlebeli unda daexmaros moswavleebs, raTa maT warmoidginon qveynis/msoflios sasurveli momavali da konkre-tuli nabijebi gadadgan am momavlis realobad qcevis mizniT.
swavlebisa da swavlis meTodebi, romlebic xels uwyobs aqtiuri samoqalaqo ganaTlebis proeqtebis warmatebiT ganxorcielebas, amavdroulad, warmoadgens in-vesticias momavlis socialur kapitalSi.
konkretuli cvlilebebis miRwevis mizniT, skolam demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis proeqtebSi unda CarTos sxvadasxva part-
1 j. diui, `demokratia da ganaTleba~, niu-iorki fri presi (1916), 1966. aseve xelmisawvdomia eleqtronuli versia misamarTze: http://books.google.com. diuis SexedulebiT, sajaro skolis Ziri-Tadi mizani unda iyos demokratiuli sazogadoebis ganviTarebis xelSewyoba. diui acxadebs, rom sajaro skola ki ar emsaxureba, aramed qmnis saerTo Rirebulebebisa da unarebis mqone sazoga-doebas, romelic demokratias aviTarebs. am TvalsazrisiT, sajaro skolebi da demokratiuli Temi ganuyofeli cnebebia.
2 h. giroqsi, `ideologiis kultura da skolaSi swavlis procesi~, Temfl universiTi fresi, fil-adelfia/falmer fresi, londoni, 1981.
44
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
niori, rogorebic arian: mSoblebi, ojaxebi, eklesiebi, politikosebi, arasamTavrobo organizaciebis, samoqalaqo sazogadoebis, mediis, adgilobrivi TviTmmarTvelobis warmomadgenlebi da a.S.
am midgomas kvlevebi amyarebs:
skolisa da Temis kavSirebis safuZvelze, demokratiuli moqalaqeobis kom-•peteniciebis ganviTareba sasargebloa sazogadoebrivi problemebis gadaWrisa da socialuri urTierTgagebis damyarebis TvalsazrisiT;1
Temis samsaxuri• 2 aerTianebs im aqtivobebs, romlebic skolas TemTan akavSirebs da dadebiT zegavlenas axdens moswavleTa ganviTarebaze sxvadasxva kuTxiT:
_ moswavleTa pirovnuli da socialuri pasuxismgebloba;
_ moswavleTa unari, daamyaron urTierToba kulturulad mravalferovan jgufebTan;
_ moswavleTa samoqalaqo da socialuri pasuxismgebloba; maTi samoqalaqo kom-petenciebi. maRalklaselebi ukeT acnobiereben socialur da istoriul kon-teqsts; isini iwyeben fiqrs politikasa da moralze sazogadoebaSi. moswav-leebi msjeloben imaze, Tu rogor miaRwion socialur cvlilebebs; maT surT politikuri aqtivobis ufro maRal safexurze asvla;
_ Temis samsaxuri zegavlenas axdens Temze, rogorc skolis partniorze, radgan Temi xedavs, rom axalgazrdebi misTvis Rirebulni arian.
sxvadasxva kvleva, Temis samsaxurTan dakavSirebiT, askvnis, rom es aris Zlieri •saganmanaTleblo praqtika, romelic moswavleebs saSualebas aZlevs, ukeT ga-iazron demokratiuli moqalaqeobis cnebebi da, amavdroulad, daakmayofilon TavianTi Temis saWiroebebi.3
zogierTi skola Tavidanve prioritetul mdgomareobaSia, roca demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa swavlebaSi Temis CarTvaze iwyebs muSaobas. rogorc yvela tipis kapitalis SemTxvevaSi, socialuri kapitalis dagrovebis pro-cesSic sawyisi kapitalis odenoba mniSvnelovanwilad gansazRvravs Semdgomi kapi-talis akumulaciis potencials.4 skola SeiZleba emsaxurebodes ara erT, aramed ramdenime danawevrebul Tems.
diskriminaciis winaaRmdeg brZola kompleqsuria da moswavleebs es unda es-modeT. nebismieri saganmanaTleblo programa, romelic moqalaqeTa politikur wignierebas aviTarebs, aucilebelia, ganmartavdes diskriminaciisa da crurwmenebis sxvadasxva formas (rasizmi, seqsizmi, homofobia, religiuri diskriminacia), rogorc safrTxes demokratiuli sazogadoebisaTvis. moswavleebs gaazrebuli unda hqon-deT, rom sityvis Tavisufleba ar niSnavs rasistuli da antisemituri gancxadebebis gakeTebis uflebas. gaero, iseve rogorc evropuli qveynebi, aRiareben, rom ra-sizmi zRudavs umciresobaTa uflebebs da laxavs demokratiis principebs. bavSvTa uflebebis gaeros konvenciis me-13 muxlSi naTqvamia: `bavSvs unda hqondes sityvis Tavisufleba, magram es ar miSnavs imas, rom mas aqvs sxva adamianebis uflebebisa da reputaciis Selaxvis ufleba.~5 adamianis uflebaTa evropuli konvenciis (1950)
1 evrosabWo, `demokratiis swavla da demokratiul sazogadoebaSi cxovreba. koncefcia.~ evropel eqspertTa komiteti, CAHCIT, evrosabWo, strasburgi, 2005.
2 S. biligi da h. Seli, `zogadsaganmanaTleblo skolebSi Temis samsaxuris kvlevebi. damatebiTi mtki-cebulebebi.~ fidelta qafani, saiens eduqeiSn, blumingToni. kvleva daafinansa karnegis fondma niu-orikSi da samoqalaqo swavlis da CarTulobis informaciisa da kvlevis centrma (CIRCLE), 2000.
3 igive. 4 i. zaxarakis-iurci da i. flora, ̀ Temis ganviTarebaSi socialuri kapitalis gaZlierebis sakiTxebisa
da gamocdilebis kvleva~, wignidan: sazRvris gadakveTa, zRvars gadasvla, f. armstrongi, n. mil-ermi da m. zukasi (redaqtorebi), londonis universiteti, 1997.
5 ixileT: www.unesco.org/education/pdf/CHILD_E.PDF.
45
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi
me-10 muxlSi (abzaci 1 da 2) ki naTqvamia: `yvelas aqvs gamoxatvis Tavisufleba... am uflebis gamoyenebas Tan axlavs valdebulebebi, pasuxismgeblobebi da demokratiu-li sazogadoebis funqcionirebisaTvis aucilebeli pirobebi.~1
skola aris is centraluri dawesebuleba, sadac SeiZleba moxdes sxvadasxva Temis daaxloeba, Seuwynareblobisa da religuri eqstremizmis aRmofxvrisaTvis safuZvlis Cayra. ganaTlebas akisria mniSvnelovani funqcia, rom daupirispirdes crurwmenebs; daamyaros urTierTgageba adamianebsa da Temebs Soris; sakuTari Tavis rwmena ganumtkicos daucvel da Cagrul jgufebs; waaxalisos Ria, urTierTpativis-cemiT gamsWvaluli debatebi. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb moswavles im unarebsa da codnas unda uviTarebdes, riTac is daupirispirdeba rasizms, rogorc antidemokratiul Zalas. moswavles unda esmodes rasizmis, antisemitizmisa da diskriminaciis roli sazogadoebaSi, maTi ekonomikuri da politikuri ganzomilebebi. swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb xels unda uwyobdes sakuTar SesaZleblobebSi darwmunebuli moqalaqeebis Camoyalibebas. `axalgazrdebi, romlebsac aqvT sakuTari pirovnebis rwmena, sakmarisad Zlierebi arian imisaTvis, rom daupirispirdnen sazogadoebaSi gamefebul stereotipebs umciresobebTan dakavSirebiT.~2
kvlevebi adasturebs, rom maswavleblebi xSirad gverds uvlian iseTi mwvave sakiTxebis klasSi ganxilvas, rogorebicaa diskriminacia da rasizmi. magaliTad, doneli3 aRwers urTierTgagebis unaris swavlebas CrdiloeT irlandiis erT-erT integrirebul skolaSi: `maswavlebelTa umetesoba Tavs aridebs sakamaTo religiur da politikur sakiTxebze msjelobas~. maswavlebeli mzad unda iyos imisaTvis, rom klasSi ganixilos yvelaze mwvave sakiTxebi, magaliTad, qveyanaSi migrantebis inte-graciasTan dakavSirebiT. `yvela skolis movaleobaa, sirTuleebisda miuxedavad, waaxalisos diskusia sakiTxebze, romlebic `Cvens erTobliv cxovrebas~ an `gansx-vavebulobasTan Widils~ ukavSirdeba~. 4
ase rom, swavlebas demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb akisria Zalian mniSvnelovani funqcia _ im codnisa da unarebis ganviTareba, rom-lebic xels Seuwyobs efeqtur saTemo urTierTobebs da gansxvavebulobis gamoxat-vis usafrTxo gzebis damkvidrebas. Sesabamisad, swavleba demokratiuli moqalaqeo-bisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb kosmopolituri moqalaqeobisaTvis ganaTlebas gulisxmobs.5 mniSvnelovania, axalgazrdebma TviTmyofadobisa da mravalferovnebis swavlis procesSi gadalaxon viwro erovnuli midgomebi da amosavali hpovon ada-mianis uflebaTa farTo globalur xedvaSi. adamianis uflebaTa mxridan midgoma aucilebelia, radgan mas Semoaqvs fundamenturi idea, rom demokratiuli mTavrobac ki SeiZleba iyos mCagvreli, gansakuTrebiT maSin, roca saqme umciresobebs exeba. ada-mianis uflebebTan dakavSirebuli Rirebulebebi da saerTaSoriso normebi SeiZleba gamoviyenoT sazogadoebaSi Tanasworobis donis kritikulad SefasebisaTvis.
unda moxdes im cxovrebiseuli proeqtebis ganxorcieleba, romlebic Temis daaxloebas Seuwyobs xels, magaliTad: gamofenebi, kampaniebi, debatebi. rac mTavaria, am RonisZiebebSi, skolis moswavleebTan erTad, monawileobas unda iRebdnen Temis warmomadgenlebi.
1 ixileT: www.hri.org/docs/ECHR50.html#C.Art102 a. osleri, ̀ qriqis angariSi: gansxvavebuloba, Tanasworoba da rasobrivi samarTlianoba~, kurikulu-
mis Jurnali, tomi 11 (1), 2000, gv. 25-37.
3 q. doneli, `harmoniis fasi meTodebi, romlebsac maswavleblebi iyeneben CrdiloeT irlandiis in-tegrirebul skolaSi Semwynareblobisa da urTierTpativiscemis atmosferos dasamkvidreblad~, saganmanaTleblo kvlevebi, tomi 46(1), 2004, gv. 3-16.
4 q. ajegbo, kurikulumis ganxilva: mravalferovneba da moqalaqeoba, DfES, 2007. 5 `kosmopolituri ganaTlebis~ cnebasTan dakavSirebiT, ixileT d. heldis `demokratia da axali saerTa-
Soriso wesrigi~, wignidan ̀ kosmopolituri demokratia~, d. aCibugi da d. heldi (redaqtorebi), foliTi fres, kembriji, 1995; a. osleri da h. sTarqi, `kosmopolituri moqalaqeobisaTvis swavla: Teoriuli debatebi da axalgazrdebis gamocdileba~, saganmanaTleblo mimoxilva, tomi 55(3), 2003, gv. 243-254.
46
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
6.2. kompetencia 10
kompetencia 10: saswavlo garemo, romelic xels uwyobs mravalferovani wyaroebis gamoy-
enebas. saswavlo garemo, romelic exmareba moswavleebs, gaaanalizon mimdinare politi-
kuri, eTikuri, socialuri da kulturuli movlenebi an sakiTxebi kritikul WrilSi, sx-
vadasxva wyarodan mopovebuli informaciis gamoyenebiT (maT Soris, media, statistika da
kompiuteruli teqnologiebi).
6.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs: _ SeuZlia, moswavleebi CarTos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Se-
saxeb swav lebis sxvadasxva proeqtSi, romelic informaciis Segrovebas iTvaliswinebs da konkretul sagans ukavSirdeba, magaliTad: • istoriismaswavlebelsSeuZlia,sTxovosmoswavleebsinformaciismoZiebaistori-
uli, arademokratiuli sazogadoebebis Sesaxeb. moswavleebis mier Segrovili infor-maciis safuZvelze, SesaZlebelia istoriuli sazogadoebis Sedareba Tanamedrove mdgomareobasTan;
• geografiismaswavlebelsSeuZlia,sTxovosmoswavleebs,Seagrovoninformaciaga-remos dabinZurebis an resursebis araekonomiuri xarjvis Sesaxeb. am masalis gamoy-enebiT, SeiZleba warimarTos diskusia mdgradobis Temaze, pasuxismgeblobisa da eTi-kuri konsumerizmis cnebebis gamoyenebiT;
• musikisanxelovnebismaswavlebelmakiSeiZlebamoiTxovosinformaciisSegrovebakul-turul memkvidreobaze da xelovnebis rolze TviTmyofadobis grZnobis CamoyalibebaSi.
_ SeuZlia, moswavleebs misces saSualeba, rom maT ganixilon mediis aspeqtebi, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb codnisa da unarebis Camoyalibebas uwyoben xels, magaliTad: reklamebisa da maTi zemoqmedebis analizi; axa-li ambebis sxvadasxvagvari gaSuqeba sxvadasxva arxze; presis Tavisufleba; ra zegavlenas axdens televizia adamianebis midgomebze; ra zegavlenas axdens media da sazogadoebrivi azris kvlevebi arCevnebis Sedegebze demokratiul saxelmwifoSi;
_ SeuZlia, gaagebinos moswavleebs, rom statistikur informacias aqvs rogorc dadebiTi Rirebuleba, ise garkveuli SezRudvebi: • dadebiTiRirebuleba:statistikurimtkicebuleba,romelicisevekritikuladunda
ganvixiloT, rogorc nebismieri sxva saxis mtkicebuleba, safuZvels uyris debatebsa da ganxilvebs. statistikuri informacia iZleva saSualebas, rom adamians damoukide-beli da miukerZoebeli Sexeduleba Seeqmnas sazogadoebrivi cxovrebis Sesaxeb. ad-gilobrivi da erovnuli mTavrobebi iyeneben statistikur informacias politikis dagegmvisas. organizaciebi xSirad aqveyneben statistikur informacias im progresisa Tu ukusvlis sademonstraciod, romelic ama Tu im cvlilebas mohyva;
• SezRudvebi:statistikuriinformacisutyuarobadamokidebuliainformaciisSegrovebisada warmodgenis meTodebze, SekiTxvebis dasmis teqnikasa da im organizaciis sandoobaze, romelic am process uZRveba; statistikuri informacia SeiZleba iyos gayalbebuli poli-tikuri reJimis mier, an Tavis sasargeblod ,,Semotrialebuli” demokratiuli mmarTvelo-bis mier; aris cvladebi, romelTa raodenobrivad gazomva Zalian rTulia.
_ SeuZlia informaciul-sakomunikacio teqnologiebis efeqturi gamoyeneba samoqalaqo ganaTlebaSi, moswavleTa codnisa da unarebis ganviTarebis mizniT. informaciul-sako-munikacio teqnologiebi: • iZlevasocialuridapolitikurisakiTxebissiRrmiseulikvlevisadaanalizissa-
Sualebas;• uzrunvelyofs informaciis miRebas ara pasiurad, aramed aqtiuri Ziebis Sedegad.
moswavleebi Tavad moipoveben informacias, romelzec Semdgom muSaoben;• iZlevasazogadoebrivicvlilebebisganxorcielebisadasxvaTadayoliebisSesaZleblobebs
TanamSromlobiTi, jgufuri da proeqtuli muSaobis meTodebis gamoyenebiT;• exmarebamoswavleebsideebis,komunikaciismeTodebiskritikuladdaSemoqmedebiTad
SerCevaSi.
47
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
10:
sas
wavl
o g
arem
o, r
ome
lic
xel
s u
wyo
bs m
rav
alf
ero
vani
wya
ro
ebis
gam
oye
neba
s
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
en a
ras
odes
gif
iqria
T i
maze,
Tu r
ogo
r S
eiZl
eba
gamo
iyen
oT
swav
leb
is
proces
Si
sxva
das
xva
media
an
st
atis
tik
uri
informa
cia
, rogo
rc
wyar
o,
meTodi
an
Tem
a. a
ras
odes
gag
iazreb
iT, Tu r
ogo
r g
aamd
idreb
da
ase-
Ti
res
urse
bi d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
. gr
ZnobT
, rom
Tqv
en a
r x
arT
momz
adeb
ul
i kl
asSi
med
iis,
stat
istik
uri
informa
cii
sa
da
informa
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
ga
moye
n-eb
isaT
vis.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
moiZ
ieT st
atis
tik
uri, in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebTan
dak
avSi
reb
ul
i da
me-
•
dia
res
urse
bi (ga
zeT
ebi, J
urna
leb
i, a
ngar
iSeb
i, g
adac
emeb
is C
anaw
ereb
i, v
eb-g
verdeb
i da
a.S.
),
roml
ebic
Tqv
eni
sasw
avl
o g
egmi
T g
aTva
lis
wine
bul
Tem
ebs
uka
vSir
deb
a;dar
wmund
iT, rom
fl
obT
meT
odeb
s, r
oml
ebic
gak
veTil
ze
am r
esurse
bis
gamo
yene
bis
saSu
ale-
•
bas
mogc
emT. Tu a
seT m
eTodeb
s ar
fl
obT
, ga
iareT
tren
ingi
;rCe
visa
Tvi
s mi
marTeT
kol
egeb
s da
dai
nter
esdiT
axa
li
idee
biT;
•
gaaa
nal
izeT
is
res
urse
bi, rome
lic
ukv
e mo
iZie
T. rogo
r u
kavS
irdeb
a is
ini
sasw
avl
o g
egma
s?
•
rogo
r d
agex
mareb
aT e
s res
urse
bi, rom
xel
i Se
uwy
oT m
osw
avl
eTa
kvl
evis
a da
anal
izis
una
re-
bis
ganv
iTar
ebas
Tan
amed
rove
sak
iTxe
bTan
dak
avSi
reb
iT?
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
gaaz
reb
ul
i ga
qvT kl
asSi
me
dii
s, st
atis
tik
uri
in-
forma
cii
sa d
a in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
co t
eqno
logi
eb-
is g
amoye
nebi
s rol
i. T
qven
Seg
iZl
iaT s
aswa
vlo g
egma
sTan
dak
avSi
reb
ul
i ma
sal
ebis
iden
tif
ikac
ia d
a sx
vadas
xva
aq-
tiv
obi
s dag
egmv
a, T
umc
a dar
wmune
bul
i ar
xar
T, ram
den
ad
efeq
turia
, am
ma
sal
ebis
ga
moye
nebi
T,
Tqv
en mi
er wa
r-
marTul
i sw
avl
ebis
proces
i, r
amden
ad u
wyobT
xel
s mo
s-wa
vleT
a kv
lev
isa
da
anal
itik
uri
una
reb
is g
anvi
Tar
ebas
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gakv
eTil
is d
ageg
mvis
as, sa
Wiroa, a
ra
mxol
od C
arToT a
qtiv
obe
bi m
edii
s, s
tat
istik
uri
infor-
•
macii
sa d
a in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
co t
eqno
logi
ebis
gam
oye
nebi
T, ar
amed
kar
gad g
ansa
zRvr
oT
am a
qtiv
obe
bis
mizne
bi d
a am
ocan
ebi;
dar
wmund
iT, rom
gaqv
T s
akma
ris
i res
urse
bi T
iToeu
li
mosw
avl
isa
da
jgu
fis
aTvi
s;•
mosw
avl
eebs
moumz
adeT
kar
gad g
asag
ebi in
struqc
iebi
(sa
muSa
o f
urcl
ebi, d
aval
ebeb
i, d
aval
e-•
baTa
nusx
a da
a.S.
);ga
kveT
ilis
Sef
aseb
isaT
vis
amosa
val
i und
a iy
os
mosw
avl
eTa
mier
Ses
rul
ebul
i sa
muSa
o;
•
sTxo
veT mo
swav
lee
bs,
gauzia
ron
Tan
atol
ebs
mosa
zreb
ebi
imis
Tao
baze,
Tu ra
iswa
vles
•
gakv
eTil
ze/
Tem
aze
muSa
obi
sas.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
Semu
Save
bul
i ga
qvT s
istem
uri
midgo
ma k
las
Si m
edii
s,
stat
istik
uri
informa
cii
sa d
a in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
-cio
teq
nol
ogi
ebis
gam
oye
neba
sTan
dak
avSi
reb
iT. am
mas
a-l
as uka
vSir
ebT dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
i-an
is u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
geg
mas,
Tumc
a es
kav
Siri
xSir
ad z
edap
irul
i ufroa, v
idre
siRrmi
seul
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mo
swav
lee
bs mi
eciT
sa
Sual
eba, mi
iRon
mona
wil
eoba
me
dii
s, st
atis
tik
uri
informa
cii
sa da
•
informa
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
kl
asSi
gam
oye
nebi
s dag
egmv
aSi. e
cad
eT, ga
iTva
l-
iswi
noT m
osw
avl
eTa
inter
eseb
i, r
ac g
azrdis
maT
Car
Tul
oba
s;iT
anam
Sroml
eT ko
leg
ebTan
. dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b •
swav
leb
is m
izne
bis
misa
Rwe
vad, ec
adeT
, jgu
furad
imu
SaoT s
xvad
asxv
a sa
gnis
mas
wavl
ebel
Tan
;mo
swav
lee
bisa
gan
yove
lTvi
s mi
iReT
ko
ment
areb
i da
Seni
Svne
bi sw
avl
ebis
pr
oces
Tan
dak
av-
•
Sireb
iT (ma
gal
iTad
, Tvi
TSe
fas
ebis
a da
urTie
rTSe
fas
ebis
kiT
xvar
ebis
gam
oye
nebi
T).
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
klas
Si m
edii
s, s
tat
istik
uri
informa
cii
sa d
a in
for-
maciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
gam
oye
neba
swa
vleb
-is
proces
is g
anuyo
fel
naw
ilad
aa q
ceu
li; m
aT m
Wirdod
uka
vSir
ebT
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sak
iTxe
bs, Rir
ebul
ebeb
sa d
a cne
bebs
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Tqv
eni
mosw
avl
eebi
me
dii
sa da
informa
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
mo
mxma
reb
lid
an
•
maT S
emqm
nel
ebad
aqc
ieT;
waax
alis
eT mosw
avl
eebi
, rom ar
gume
ntir
ebul
ad Cam
oay
alib
on sa
kuTar
i mo
sazreb
ebi im
sak
iTx-
•
Tan
dak
avSi
reb
iT,
rome
lic
ma
T aR
elve
bT,
moiS
vel
ion
saTan
ado in
forma
cia
ar
gume
nteb
is
gasa
myar
ebl
ad;
Tqv
eni
codna
da
gamo
cdil
eba
gauzia
reT
kol
egeb
s.
•
6.2.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
48
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
6.3. kompetencia 11
kompetencia 11: TanamSromlobiTi muSaoba Sesabamis saTemo partniorobaSi. TanamSrom lobiTi muSaoba iseT partniorebTan, rogorebicaa saTemo organizaciebi,
arasamTavrobo organizaciebi, im SesaZleblobebis dagegmvis mizniT, romlebic moswavleebs demokratiuli moqalaqeobis sakiTxebSi CarTavs.
6.3.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
_ SeuZlia, Camoayalibos TanamSromloba saTemo dajgufebebTan, moiZios saTanado part-niorebi, romlebic struqturirebul muSaobaze Tanxmdebian;
_ SeuZlia, ganaviTaros da gaaRrmaos partnioroba sxvadasxva mxaresTan (mSoblebi, ojax-ebi, arasamTavrobo organizaciebi, eklesiebi, politikosebi, samoqalaqo sazogadoe-bis, mediis, adgilobrivi TviTmmarTvelobis warmomadgenlebi da a.S.), SeaTanxmos maT-Tan saerTo xedva da dasaxos miznebi. skolisa da Temis partniorobis saxelmZRvanelo principebi iqneba: Tanasworoba da urTierTpativiscema; moswavleze orientirebuloba da inkluzia; miznebisa da xedvis sicxade; Riaoba; saqmisadmi erTguleba; axali midgome-bis danergvis survili; realisturi midgoma mosalodneli Sedegebisadmi;
_ SeuZlia moswavleTa swavlis procesis monitoringi; `im adamianebis mxridan arakoor-dinirebuli ideologiuri zegavlenisagan moswavleTa dacva, vinc Tvlis, rom mxolod maTi poziciaa swori.” 1
_ SeuZlia im sazogadoebrivi cvlilebebis identifikacia, romelic gaaumjobesebs moswav-leTa unarebs demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa sferoSi da Temsac sargebels moutans, magaliTad:
konkretul sakiTxTan dakavSirebiT, werilobiTi an zepiri prezentaciis momzadeba; •prezentaciisa da masTan dakavSirebuli Sexedulebebis gavrceleba sainformacio bukletiT, veb-gverdiT an mediis sxva saSualebiT;
konsultaciis, arCevnebis an xmis micemis Catareba; wvlilis Setana adgilobriv/•saTemo gadawyvetilebebSi;
Sexvedris, konferenciis, forumis an debatebis mowyoba; gansxvavebuli mosazrebe-•bis warmodgena;
saorganizacio politikis dagegmva, gadaxedva an Secvla;•
gamofenis, kampaniis, stendis, saTemo RonisZiebis dagegmva da mowyoba (magaliTad, •sadResaswauli, dramatuli an sxva tipis RonisZieba);
aqtivistTa jgufis an qselis Camoyalibeba da ganviTareba.• 2
_ SeuZlia muSaobaSi organizebulad CarTos sxvadasxva partniori, magaliTad, roca zrdas rulebi xangrZlivad moZRvraven axalgazrdebs, maswavlebels SeuZlia, Se-awyvetinos maT saubari da yvelas Seaxsenos sakuTari funqcia;
_ SeuZlia moswavleebTan erTad Seafasos yvela proeqti da gaiziaros maTi Sexedulebebi; dagegmos moswavleTa namuSevris gacnoba mSoblebisa da Temis sxva wevrebisaTvis sain-formacio biuletenis, prezentaciebis, veb-gverdis gamoyenebiT; cxadad Camoayalibos momavali partniorobis gegmebi.
1 l. gearoni, `arasamTavrobo organizaciebi da ganaTleba: ramdenime mosazreba~, msjeloba ganaTle-baze, gv. 17, 2 oqtomberi, 2006.
2 aseTi nusxis gakeTebis idea modis kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centridan (QCA), Seas-rule Seni roli: moqalaqeoba 16 wlis Semdeg, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri, lon-doni, 2004.
49
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
11:
Tan
amSr
oml
obi
Ti
muSa
oba
Ses
abam
is s
aTem
o p
art
nio
ro
baSi
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)sa
swav
lo g
egmi
T g
aTva
lis
wine
bul
i mi
zne
bis
misa
Rwe
vad
TiT
qmis
ar
asdros
rTav
T Tqv
ens
muSa
oba
Si pa
rtni
oreb
s Tem
idan
. sa
zoga
doeb
is wa
rmo
madge
nleb
i drodad
ro st
um-
robe
n ga
kveT
ileb
s,
magr
am
aseT
i vi
zit
ebi
dau
gegm
avia
. mS
obl
ebi
da
Tem
i ar
ic
nobe
n sk
ol
is mi
dgo
mebs
dem
okr
a-tiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
sfe-
roSi
. sk
ol
is v
eb-g
verdze
ver i
povi
T b
mul
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
Ses
axeb
, rac
am
Tem
aze
informa
cia
s Tem
isaT
vis
xel
misa
wvdoms
gax
did
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Tem
Si i
seTi
partni
oreb
i mo
iZie
T,
roml
ebsa
c T
qven
Tan
Tan
amSr
oml
oba
ain
ter
eseb
T (
maga
l-
•
iTad
, mS
obl
ebi, roml
ebic
ar
asam
Tav
robo
orga
nizac
iebT
an ar
ian
kavS
irSi
; ad
gil
obr
ivi
Tvi
Tmm
arTve
lobi
s wa
rmo
madge
nleb
i da
a.S.
);mo
ifiq
reT
Tqv
eni mo
swav
lee
bisa
Tvi
s pr
oeq
ti, r
ome
lic
saz
oga
doeb
riv
cvl
ileb
azea
mim
arTu-
•
li. T
ema
und
a Se
irCe
s mo
swav
lee
bTan
erTad
. Se
afas
eT p
roeq
tze
muSa
obi
s Se
deg
ebi;
ecad
eT,
Seim
uSa
oT s
kol
is p
artni
oreb
Tan
dak
avSi
reb
ul
i sa
xel
mZRva
nel
o p
rin
cip
ebi, r
aTa
•
efeq
turi
Sedeg
iT d
asrul
des
maT
i mo
svl
a sk
ol
aSi.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
Tem
is w
armo
madge
nleb
i da
sxva
par
tni
oreb
i dem
okr
a-tiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
leb
is p
roces
Si i
Svia
Tad
erTve
bian
. sw
avl
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b na
xsen
ebia
sko
lis
biu
let
enSi
, rome
l-
sac mS
obl
ebi
da
Tem
i ec
noba
. sk
ol
is ve
b-gv
erdze
aris
bm
ul
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-ba
Ta
swav
leb
is S
esax
eb.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ecad
eT, ga
aZl
ieroT p
artni
oroba
konk
ret
ul
saT
emo d
ajgu
feb
ebTan
da
aras
amTav
robo
or-
•
gani
zac
iebT
an, raT
a ma
T m
eti
mxar
daW
era
aRmo
giCi
non
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-mi
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pr
oeq
teb
Si;
isin
i Se
iZl
eba
CarToT sa
erTo xe
dvi
sa da
yove
lwl
iuri
mizne
bis
Camo
yal
ibeb
is p
roces
Si;
esau
breT
mosw
avl
eTa mS
obl
ebs da mo
axdin
eT im sa
kiTxi
s id
entif
ikac
ia, r
oml
ebic
Tem
s yv
elaz
e me
tad
•
aRel
vebs
. Se
mdeg
ecad
eT, mo
iZio
T par
tni
oreb
i, r
oml
ebic
am sa
kiTxT
an aria
n dak
avSi
reb
ul
ni;
kol
egeb
Tan
er
Tad
im
uSa
veT ga
re
partni
oreb
is Ca
rTva
ze
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
•
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
proces
Si; ga
nixi
leT
sxv
adas
xva
Sesa
Zleb
loba
;mo
swav
lee
bmac
da
partni
oreb
mac u
nda
gaia
zron,
rom
partni
oreb
is C
arTul
oba
erTjer
adi
•
aqti
ki a
r a
ris
, ar
amed
swa
vlis
proces
is g
anuyo
fel
i na
wil
ia.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
adgi
lobr
ivi
Tem
is i
m res
urse
bs s
wavl
obT
, roml
ebic
Se
iZl
eba
sasa
rge
blo i
yos
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
aTvi
s. s
aTem
o par
tni
oreb
s ka
r-
gad u
xsni
T m
aT f
unq
cie
bs. mu
dmi
vi k
omu
nika
cia
gaq
vT p
art-
nioreb
Tan
, sx
vadas
xva
aqtiv
oba
sTan
dak
avSi
reb
iT.
proeq
te-
bis
Sedeg
ebis
a da
mosw
avl
eTa
miRwe
vebi
s Se
saxe
b in
forma
cia
yv
elas
aTvi
s xe
lmi
sawv
domi
a (T
argm
nil
i, Tu sa
Wiroa) ve
b-gv
erdze. m
Sobl
ebs
es i
nforma
cia
reg
ul
arul
ad u
rig
deb
aT
sxva
das
xva Se
kreb
aze, m
agal
iTad
, mS
obe
lTa da ma
swav
leb
elTa
kreb
aze.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mo
axdin
eT d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
Ses
axeb
sak
omu
nika
-•
cio
arxe
bis
div
ersi
fik
acia
; es
arxe
bi g
amoiy
eneT
mSo
bleb
isa
da
adgi
lobr
ivi
dai
nter
ese-
bul
i mx
aree
bis
uke
T i
nformi
reb
isaT
vis;
sain
forma
cio
biu
let
eniT
, ga
zeT
ebiT
, ve
b-gv
erdiT
a da
sxva
med
ia s
aSual
ebeb
iT s
istem
at-
•
urad
mia
wodeT
inf
orma
cia
Zir
iTad
par
tni
oreb
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sfer
oSi
mosw
avl
eTa
progr
esis
Ses
axeb
;mo
ifiq
reT
pa
rtni
orTa
wris
ga
far
Toeb
is Se
saZl
ebl
obe
bi,
maga
liT
ad,
moiw
vieT
ga
rem
os-
•
dac
viTi
da
saer
TaS
oris
o o
rga
nizac
iebi
s wa
rmo
madge
nleb
i. e
cad
eT,
gaaR
vivo
T m
osw
avl
eTa
zogj
er m
iZin
ebul
i id
eal
izmi
.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
sazoga
doeb
riv
i pa
rtni
oreb
i aq
tiu
rad
da ef
eqturad
Tan
amSr
oml
obe
n sk
ol
asTan
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sx
vadas
xva
aq-
tiv
obe
bis
dan
ergv
isa
da
inic
ireb
is k
uTxi
T. mo
swav
lee
bi
din
amik
urad
iye
nebe
n ko
muni
kacii
s sx
vadas
xva
saSu
aleb
as,
awvd
ian
informa
cia
s mS
obl
ebsa
da
Tem
s.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mTel
i Tem
isaT
vis
sasa
rge
bloa
aqtiu
ri
sask
ol
o c
xovr
eba. d
ageg
meT p
roeq
teb
i, r
oml
ebic
mosw
av-
•l
eebs
saS
ual
ebas
mis
cem
s, imu
Saon
sazoga
doeb
riv
par
tni
oreb
Tan
erTad
da ga
aumj
obe
son
axal
gaz-
rdeb
is c
xovr
eba
(mag
aliT
ad, das
asve
nebe
li
adgi
leb
i, t
ran
sportis
moms
axureb
a da
gamw
vane
ba);
gaag
rZe
leT
mim
din
are
proeq
teb
is S
efas
eba
da
das
axeT
moma
val
i pr
oeq
teb
is g
egme
bi;
•
dae
xmar
eT m
osw
avl
eebs
sxv
adas
xva
kamp
anii
saTvi
s ful
is S
egrove
basa
da
axal
i in
icia
tiv
ebis
•
ganx
orcie
leb
aSi;
ecad
eT, i
se g
azar
doT proeq
teb
Si mosw
avl
eTa rol
i, r
om,
faq
tobr
ivad
, mosw
avl
eebm
a ga
naxo
r-
•
cie
lon
proeq
teb
is m
arTva
, zrdas
rul
ebma
ki
Sedar
ebiT
mcir
e mo
cul
obi
s wv
lil
i Se
itan
on.
6.3.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
50
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
6.4. kompetencia 12
kompetencia 12: strategiebi diskriminaciis winaaRmdeg. strategiebi, romlebic SeiZleba crurwmenebis, diskriminaciis aRmosafxvrelad da an-
tirasizmis dasamkvidreblad gamoiyenebodes.
6.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
_ SeuZlia, Seqmnas klasSi iseTi garemo, sadac yvela moswavlis wvlili Rirebulia, sadac stereotipebs ebrZvian da moswavleebs aqvT unari, dainaxon dadebiTi mxareebi gansxvave-bul poziciaSi. klasSi iseTi proeqtebis danergvas uwyobT xels, romelTa warmatebac swored skolis mravalferovani sazogadoebiTaa ganpirobebuli, magaliTad:
• saskolostendebismowyoba;
• moswavleTayvelajgufiswarmatebissaaSkaraozegamotana;
• iseTi saswavlo resursebis SerCeva, romelic Seesabameba moswavleTa interesebs,gamocdilebasa da saWiroebebs;
• stereotipebis dagmoba da sxvadasxva adamianis mier sazogadoebriv cxovrebaSiSetanili wvlilis dafaseba;
• dadebiTidamokidebulebisCamoyalibebalingvisturimravalferovnebisadmi;
• moswavleTadajgufebisasimisgaTvaliswineba,romyvelamoswavlesmiecessaSualeba,imuSaos misgan gansxvavebuli warmoSobisa da saWiroebebis mqone TanatolTan. aseTi TanamSromloba moswavleebs moamzadebs mravalferovan sazogadoebaSi cxovrebisaT-vis.
_ SeuZlia, daexmaros moswavleebs imis gacnobierebaSi, rom diskriminacia, antisemitizmi da rasizmi sxvadasxva formiT SeiZleba arsebobdes. nebismieri qceva an sityva, romelic agresias, damcirebas, dacinvas Seicavs, an sakuTari Tavis rwmenas ulaxavs adamians, misi erovnebis, religiuri kuTvnilebis, sqesis, seqsualuri orientaciis, unarSezRudulo-bis an garegnobis gamo, dasagmobia. amis magaliTebia:
• sityvieri Seuracxyofa, muqara, damamcirebeli saxelis daZaxeba, antifeministuri/rasistuli/antisemituri, diskriminaciuli xumroba, rasistuli SeniSvna diskusiis dros da kulturuli tradiciebis abuCad agdeba (magaliTad, musikis, sakvebis, re-ligiis, Cacmulobis);
• fizikuriSeuracxyofa,provokaciulisaqcieli,magaliTad,rasistuliniSnisdasim-bolos tareba, sxvaTa waxaliseba, rom rasistulad moiqcnen;
• uari sxva adamianebTan TanamSromlobaze, maTi gansxvavebulobis gamo; rasistulimasalis skolaSi Semotana.
_ aqvs TviTmyofadobasTan dakavSirebuli codna da SeuZlia misi gaziareba moswavleebTan; maswav-lebeli agebinebs moswavleebs, Tu ramdenad mniSvnelovania sxvaTa TviTmyofadobis gaazreba;
_ gacnobierebuli aqvs erovnuli da adgilobrivi wesebi da procedurebi, romlebic SeiZleba iqnas gamoyenebuli skolaSi miuRebeli saqcielis aRmosafxvrelad, magaliTad, rasistuli an antisemituri incidentis dros. maswavlebeli icnobs klasSi moqcevis wesebs, rogorebicaa: `ar daamciro~, `ar miayeno pirovnuli Seuracxyofa~;
_ SeuZlia Tanabari SesaZleblobebis damkvidrebisaTvis muSaoba da amJRavnebs imis codnas, Tu ra Sedegebi SeiZleba mohyves uTanasworobas klasSi da klasis gareT. maswavleb-els esmis `Zalauflebis dinamika~ da is, Tu ra rols TamaSobs rasizmi, antisemitizmi da diskriminaciis yvela forma sazogadoebaSi da rogor amyarebs arsebuli ekonomi-kuri da politikuri dominirebis formebs. maswavlebeli iseT proeqtebs gegmavs, rom-lebic upirispirdeba sazogadoebriv uTanasworobas da moswavleebs aZlevs saSualebas, Searigon gansxvavebuli xedva.
51
jgufi g: swavlisa da swavlebis aqtivobebi
komp
eten
cia
12:
st
rat
egie
bi d
iskr
imin
acii
s wi
naaR
mdeg
(naw
ili
I)
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
en ar m
igaC
niaT
, rom
mosw
avl
eTa crurwm
eneb
i, s
ter
eotip
ebi
an r
a-si
stul
i Se
xedul
ebeb
i pr
obl
emas
Sei
Zleb
a wa
rmo
adge
ndes
, an
Tvl
iT, rom
es ar
asas
urve
lia
, Tumc
a Tav
ad ar
gs
urT am
Se
xedul
ebeb
is wi
naaR
mdeg
br
Zol
a. T
avs
arid
ebT im Tem
ebs,
rome
lTa ga
nxil
vama
c S
eiZl
eba ga
moiw
vios
ras
izmT
an d
akav
Sireb
ul
i sa
kiTxe
bis
win
wamo
weva
. ar
Tvl
iT,
rom
sakm
a-ris
i codna
gag
aCni
aT s
xvad
asxv
a ku
lturis
a da
rel
igiu
ri
Sexe
dul
ebis
Se
saxe
b. S
esab
amis
ad, am
jobi
nebT
ase
Ti
saki
Txe
bis
gver
dis
avl
as. sa
swav
lo
gegm
aSi
es T
emeb
i Se
zRudul
adaa
war
modge
nil
i. S
eiZl
eba
Tqv
ens
skol
aSi
aris
doku
ment
ebi, roml
ebic
ex
eba
dis
krim
inac
iis
wina
aRmd
eg br
Zol
asa
da
ras
obr
ivi
Tan
aswo
robi
s dam
kvid
reb
as, ma
gram
es
doku
ment
ebi
Tar
oze
dev
s da
maT m
tve
ri
edeb
a. T
iTqm
is a
ras
odes
gag
ivl
iaT t
ren
ingi
dis
krim
i-na
cii
s Tem
asTan
dak
avSi
reb
iT.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ecad
eT, mo
iZio
T i
nforma
cia
dis
krim
inac
iaze
da
gaia
roT t
ren
ingi
;•
moiZ
ieT d
a ga
ecan
iT n
aSrome
bs s
kol
aSi
uTan
aswo
robi
sa d
a dis
krim
inac
iis,
•
evropa
Si b
oSa
Ta
mdgo
mareo
bis,
ras
izmi
sa d
a an
tis
emit
izmi
s Se
saxe
b;ar
CaT
val
oT,
rom
Sedar
ebiT
erTgv
arova
n sa
zoga
doeb
aSi, T
u T
qven
i sk
ol
a •
aseT
Ta
ric
xvs
miek
uTvn
eba, c
rurwm
eneb
i, d
iskr
imin
acia
da
ras
izmi
probl
emas
ar
war
moad
gens
; sa
moqa
laq
o ga
naTl
ebis
sa
swav
lo pr
ogr
amaS
i Ca
rTeT
aq
tiv
obe
bi,
roml
ebic
•
ster
eotip
ebze,
crurwm
eneb
ze,
dis
krim
inac
iaze
msjel
oba
s gu
lis
xmobs
; Se
imuSa
veT i
seTi
aqtiv
obe
bi, roml
ebic
mosw
avl
eebs
exm
areb
a, g
aiaz
ron
kul
-•
turul
i Tvi
Tmy
ofad
obi
s din
amik
uri
bune
ba.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
skol
as a
qvs
ras
obr
ivi
Tan
aswo
robi
s Tan
amed
rove
pol
itik
a. r
asis
-tul
i l
iter
atura
akrZa
lul
ia. ke
dl
ebze
Seurac
xmyo
fel
i wa
rwe
reb
i ar
gv
xvdeb
a, r
adga
n ma
T y
ove
lTvi
s dau
yovn
ebl
iv a
Soreb
en k
edl
idan
. ne
gati-
uri
kome
ntar
ebi
adam
iane
bze
an a
dam
ianT
a jgu
feb
ze
uar
yofiT
ad a
Riq
meba
. sk
ol
is T
anam
Sroml
ebs
gavl
ili
aqvT
tren
inge
bi d
a Se
uZl
iaT,
saTan
ado
pasu
xi ga
scen
ma
T,
vinc
ras
obr
iv in
cid
entSi
iR
ebs
mona
wil
eoba
s. sa
s-wa
vlo m
asal
ebSi
asa
xul
ia a
dgi
lobr
ivi, e
rovn
ul
i da
msofl
io m
rav
al-
fer
ovn
eba. sw
avl
is me
Todeb
i sa
kmao
d usa
frTxo
a da
mrav
almn
iSvn
elo-
van
inter
pret
acia
s ar
iwv
evs.
Tqv
en S
iSobT
, rom
Ria
dis
kusi
a ras
obr
iv
saki
Txe
bze,
Ses
aZl
oa, m
osw
avl
eTa
ras
istul
i Se
xedul
ebeb
is w
amax
alis
e-bl
ad mo
gvev
lin
os,
Se
urac
xyofa
miay
enos
sxve
bs da
gaav
rcel
os
miuRe-
bel
i Se
xedul
ebeb
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
amJa
mad Tqv
eni
saqm
iano
ba,
rome
lic
crurwm
eneb
s, dis
krim
inac
iasa
da
ra-
•
sizms
uka
vSir
deb
a, ar
is rea
qciu
li
da
ara
prev
enciu
li. if
iqreT
sw
avl
is
Sesa
Zleb
lobe
bze,
roml
ebic
prev
enciu
li
xasi
aTis
iqn
eba;
waax
alis
eT m
osw
avl
eebi
, roml
ebic
sak
uTar
Tav
s aR
iqva
men,
rogo
rc s
xveb
isa-
•
gan
gans
xvav
ebul
s, r
om
aqtiu
rad
iTan
amSr
oml
on
dan
arCe
n mo
swav
lee
bTan
; ga
iareT
tren
ingi
meT
odeb
ze,
roml
ebic
sak
amaT
o s
akiT
xebi
s sw
avl
ebas
uka
v-•
Sirdeb
a;
gaia
reT
tren
ingi
meT
odeb
ze,
roml
ebic
adam
ianT
a Tan
aswo
roba
s ex
eba, m
iuxe
-•
dav
ad ma
Ti
gans
xvav
ebis
a ku
lturul
i, eT
niku
ri
Tu sx
va ma
xasi
aTeb
leb
is
mixe
dvi
T;
sasw
avl
o g
egma
und
a ex
ebodes
mosw
avl
eTa
inter
perso
nal
uri
urTie
rTobe
bis
•
im s
akiT
xebs
(ma
gal
iTad
, mo
swav
leT
a Ca
gvra), roml
ebic
uka
vSir
deb
a sw
avl
ebas
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebeb
is S
esax
eb.
6.4.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
52
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
komp
eten
cia
12:
st
rat
egie
bi d
iskr
imin
acii
s wi
naaR
mdeg
(naw
ili
II)
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
skol
is r
asobi
vi T
anas
worobi
s po
lit
ika
advi
lad
gas
ageb
i da
misa
Re-
bia
sxva
das
xva
momx
mareb
lis
aTvi
s. s
kol
aSi
sufev
s at
mosf
ero,
rome
lic
gm
obs
ras
izms
da
afas
ebs
mrav
alfer
ovn
ebas
. mi
uxe
dav
ad i
misa
, rom
mTel
i sk
ol
is m
asSt
abiT
jer
ar m
owy
obi
la
inten
siuri
tren
inge
bi g
ansx
vave
bul
ad
amia
nebT
an urTie
rTobi
s ku
lturis
Se
saxe
b, es
Tem
a aq
tiu
rad
ga
nix-
ileb
a tren
inge
bze,
roml
ebic
mas
wavl
ebel
Ta
sxva
das
xva
jgu
fs
utar
deb
a.
aqtiv
obe
bsa
da
sasw
avl
o r
esurse
bSi
xazga
smul
ia g
loba
luri
saki
Txe
bi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
Ca
moay
alib
eT q
cev
is w
eseb
i, r
oml
ebic
kar
g urTie
rTobe
bsa
da
urTie
rTpa
-•
tiv
iscem
as d
aamk
vidreb
s. q
cev
is w
eseb
i yv
elas
aTvi
s Tva
lsa
Cino
adgi
las
und
a iy
os
gamo
krul
i;
ifiq
reT
imi
s Se
saxe
b, T
u r
ogo
r a
isax
eba
mosw
avl
eTa
saWi
roeb
ebi
gakv
eTil
is
•
gegm
ebze,
res
urse
bze
da
swav
leb
is m
eTodeb
ze;
waax
alis
eT k
ol
egeb
i, r
om
moaw
yon
Tan
aswo
robi
s sa
kiTxe
bis
ganx
ilva
da
prob-
•
lem
ebid
an g
amosa
vlis
erTobl
ivi
Zieb
a; u
xel
mZRva
nel
eT i
nicia
tiv
ebs,
rom-
leb
ic a
m sf
eroSi
mas
wavl
ebel
Ta
tren
inge
bs u
kavS
irdeb
a;
waax
alis
eT m
osw
avl
eebi
, rom
kiTxv
is n
iSni
s qv
eS d
aaye
non
media
Si,
sasw
avl
o
•
masa
leb
sa d
a po
pul
arul
kul
turaS
i wa
rmo
dge
nil
i st
ereo
tip
ebi;
post
ereb
ze,
gam
ofen
ebsa
da
sten
deb
ze
Tan
aswo
roba
ze
orie
ntir
ebul
i in
for-
•
macii
s ga
nTav
seba
s Se
uwy
eT x
eli;
Sear
CieT
da
mosw
avl
eebs
wa
rmo
udgi
neT sa
swav
lo ma
sal
ebi, roml
ebSi
c um-
•
cir
esobe
bi a
ras
ter
eotip
ul
rol
ebSi
aria
n wa
rmo
dge
nil
ni;
moiw
vieT
mS
obl
ebi
da
Tem
is
warmo
madge
nleb
i mo
swav
lee
bTan
dis
kusi
aze,
•
rome
lic
Tan
aswo
robi
s Tem
as e
xeba
.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
skol
as aq
vs Se
muSa
vebu
li
gegm
a, roml
is mi
xedvi
Tac
is
in
kluziu
r
skol
ad i
qcev
a. s
aswa
vlo g
egma
, sa
skol
o g
arem
o d
a Tan
amSr
ome
lTa
sam-
saxu
rSi
ay
vana
Tan
aswo
robi
s cne
bas
skol
is
yove
ldRiu
ri
cxo
vreb
is
ganu
yofel
naw
ilad
aqc
evs.
sko
lis
Tan
amSr
oml
ebs
gaaz
reb
ul
i aq
vT d
is-
krim
inac
iis
wina
aRmd
eg br
Zol
isa
da
inkl
uziu
ri
urTie
rTobe
bis
dan
-er
gvis
mn
iSvn
eloba
. ma
swav
leb
leb
s aq
vT
Seqm
nil
i sa
Tan
ado
pirobe
bi,
raT
a Tan
aswo
robi
s po
lit
ika
dan
ergo
n. T
val
saCi
no a
dgi
las
gam
ofen
ili
post
ereb
i, g
amofen
ebi
da
sten
deb
i sa
vsea
mas
aliT
, rome
lic
mrav
alfer
-ovn
ebas
, in
kluzia
sa d
a ms
ofl
io m
oqa
laq
eoba
s uka
vSir
deb
a. u
Tan
aswo
roba
da
socia
luri
usa
marTl
oba
dag
mobi
lia
, Tumc
a am
sak
iTxe
bze
dis
kusi
ebi
xSir
ia.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gana
xorcie
leT
ras
istul
i, d
iskr
imin
aciu
li
incid
enteb
is s
istem
aturi
moni
-•
torin
gi; Se
deg
ebi
gaiT
val
iswi
neT s
aswa
vlo g
egmi
s, s
asko
lo p
ol
itik
is, mo
s-wa
vleT
a qc
evis
wes
ebis
dag
egmv
isas
;mo
iZie
T T
emSi
par
tni
oreb
i, r
oml
ebic
dag
exma
reb
ian
skol
aSi
inkl
uziu
ri
ga-
•
rem
os
Camo
yal
ibeb
aSi;
gaag
rZe
leT
praq
tik
is g
aumj
obe
seba
ze
zrunv
a;
•
aRni
SneT
wa
rma
teb
ebi, roml
ebic
sk
ol
aSi
inkl
uziu
ri, po
zit
iuri
garem
os
•
dam
kvid
reb
as u
wyobs
xel
s.
53
7. jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli
midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba
7.1. mokle mimoxilva da Teoriuli safuZvlebi
kompetenciaTa es klasteri exeba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-baTa Sesaxeb swavlebis meTodebis efeqturobas. meTodis Sefasebisas, gaTvaliswinebul unda iqnas meTodis zegavlena saskolo garemoze iseve, rogorc saklaso mecadineoba-ze. Sesabamisad, pasuxi unda gaeces SekiTxvas: `rogor gavaumjobesoT muSaoba?”
ramdenad efeqturad CavrTeT moswavleebi gadawyvetilebis miRebis procesSi?•
ramdenad kargad SevZeliT demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-•baTa Sesaxeb swavlebis modelireba?
moswavleTa swavlebis Sedegebis Sefasebis• 1 gaTvaliswinebiT, ramdenad war-matebulad SeiZleba CaiTvalos Cveni midgomebi?
kidev risi swavla gvWirdeba imisaTvis, rom gavaumjobesoT Sedegebi?•
kompetencia 13: gadawyvetilebebis miRebis procesSi moswavleTa CarTulobis Sefaseba. moswavlis monawileobis Sefaseba im gadawyvetilebebis miRebis procesSi, romlebic mas
exeba. kompetencia 14: demokratiuli moqalaqeobis da adamianis uflebaTa Rirebulebebis,
damokidebulebebisa da ganwyobebis modelireba. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa pozitiuri Rirebulebebis, damok-
idebulebebisa da ganwyobebis demonstrireba da aqtiuri moqalaqeobis modelireba; moswav-leebTan samarTliani, Ria da pativiscemiT gamsWvaluli urTierTobebis damyareba; swavlebis demokratiuli stilis damkvidreba; moswavleTa CarTva saganmanaTleblo aqtivobebSi.
kompetencia 15: swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis ganxilva, monitoringi da Sefaseba.
SesaZlebloba da survili, rom ganaxorcielos swavlebis meTodebisa da moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis monitoringi, Sefaseba. Sefasebis Sedegebis gamoyeneba dagegmarebisa da profesiuli ganviTarebis procesSi.
cxrili 7: jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: monawileobaze damyarebuli
midgomebis ganxorcieleba da Sefaseba
moswavleTa monawileoba gadawyvetilebebis miRebis procesSi mniSvnelovania. moswavleebs aqvT ufleba, CaerTon im gadawyvetilebebis miRebaSi, romlebic maT ukavSirdebaT. aseTi CarTuloba aumjobesebs urTierTobebs da aviTarebs skolaSi dialogis kulturas. rac mTavaria, moswavleTa aqtiuri monawileoba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas uwyofs xels.
samoqalaqo ganaTlebis maswavleblebi miiCneven, rom moswavleTa monawileoba, saskolo gadawyvetilebebis miRebaSi, aris pirveli nabiji maT aqtiur moqalaqee-bad Camoyalibebis procesSi. miuxedavad amisa, kvlevebi adasturebs, rom moswav-leebi Zalian iSviaTad iReben gadawyvetilebebs saswavlo procesTan dakavSirebiT. Sesabamisad, maswavlebelma unda gaiazros, rom moswavleTa realuri CarTuloba sakmaod rTuli misaRwevia Semdegi faqtorebis gamo: saklaso mecadineobis struq-tura, SezRuduli dro arasaswavlo aqtivobebisaTvis, gadawyvetilebebis miRebis
1 Sefaseba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgomebis gamoyen-ebiT, magaliTad: moswavleTa CarTva sakuTari miRwevebis SefasebaSi, Sualeduri Sefaseba, swavlis Sefaseba, procesisa da Sinaarsis Sefaseba, doneebis gansazRvris gareSe Sefaseba.
54
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
centralizebuli sistema; swored am mizezebis gamo, maswavleblebsac uWirT saku-Tar kolegebTan aqtiuri TanamSromloba.1
praqtikuli cvlilebebis ganxorcieleba maswavlebelma im sferoebidan unda dai-wyos, romlebSic moswavleTa monawileoba advilad uzrunvelsayofia:
saskolo wesebi, sanqciebi da jildoebi (magaliTad, antiseqsistuli, anti-•rasistuli, Cagvris winaaRmdeg mimarTuli, Tanabar SesaZleblobebze orien-tirebuli; Cacmis wesebi da formebi).
saswavlo gegmis Sinaarsi da struqtura, swavlisa da swavlebis meTodebi;•
socialuri sakiTxebi: socialuri infrastruqtura/klasgareSe aqtivobebi, •axali moswavleebis miReba, mSobelTa Sekrebebis organizacia da moswavleTa keTildReobis uzrunvelyofa.
am kompetenciis dasakmayofileblad maswavlebeli unda flobdes codnasa da gaazrebasTan dakavSirebul sam elements:
swavlebis meTodebi da aqtivobebi, romlebic xels uwyobs moswavleebSi gad-•awyvetilebebis miRebisa da azrovnebis unarebis ganviTarebas;
swavlebis arsebuli SesaZleblobebis kritikuli analizi;• 2
samoqalaqo ganaTlebis miznebis codna da gaazreba. gansakuTrebiT, moswav-•leTa `xmis uflebasTan” dakavSirebuli sakiTxebis gacnobiereba.
demokratiul moqalaqeobasa da adamianis uflebebTan dakavSirebuli cnebebis, principebisa da damokidebulebebis modelireba da demonstrireba aris maTi swav-lebis saukeTeso saSualeba. aseTi modelirebis miznebi da Sinaarsi yovelTvis kar-gad gasagebi unda iyos. am SemTxvevaSi, ZiriTadi saxelmZRvanelo principebia:3
aqtiuri moqalaqe yalibdeba praqtikuli moqmedebiT, da ara damoZRvriT. ada-•mians unda mieces saSualeba, Tavad ikvlios samoqalaqo ganaTlebis sakiTxebi, da ara mxolod moisminos, Tu ra aris kargi moqalaqis qcevis maxasiaTeblebi;
aqtiuri moqalaqeobisaTvis ganaTleba ar exeba mxolod faqtobrivi codnis •dagrovebas; aqtiuri moqalaqeoba, upirveles yovlisa, praqtikul gamocdile-bas, unarebs, Rirebulebebsa da midgomebs gulisxmobs;
saswavlo garemo gadamwyvetia; moswavle saukeTesod iTvisebs demokratiuli •moqalaqeobis principebs maSin, roca misi saswavlo garemo am principebis gansaxierebas warmoadgens.
treningis dros, maswavlebeli moswavlis rolSia; modelireba mas saSuale-bas aZlevs, CaerTos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebaSi moswavlis perspeqtividan. trenerma unda uzrunvelyos samoqalaqo ganaTlebis aqtivobebis modelireba, magaliTad, diskusiis marTva, proeqtis dageg-mva, gakveTilisa da gakveTilTa ciklis dagegmva. aseve, trenerma unda moaxdinos im demokratiuli Rirebulebebisa da ganwyobis modelireba, romelTa demonstrirebac
1 J. gudladi, `adgili, saxelad, skola~, maqgrou hili, niu iorki, 1984. xelmisawvdomia Semdeg misa-marTze: http://books.google.com
2 maswavleblis kritikuli azrovneba mniSvnelovania im situaciebSi, roca mas sWirdeba efeqturi da gonivruli gadawyvetilebebis miReba, magaliTad, imis Sesaxeb, Tu rogor SeiZleba moswavleTa CarTva gadawyvetilebebis miRebis procesSi. maswavleblis kritikuli azrovneba gulisxmobs mos-wavleebze dakvirvebas, informaciis sxvadasxva wyaros sandoobis gansazRvras. maswavlebels unda esmodes swavlis aqtivobebis konteqsti da SeeZlos saswavlo gegmis, moswavleTa interesebisa da saWiroebebis Sefaseba.
3 T. hudlestoni, 2005.
55
jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
maswavleblisganaa mosalodneli.efeqturi modelirebisaTvis, aucilebelia, modelirebis Sesaxeb dafiqreba da
msjeloba. mniSvnelovania, treningi ise iyos dagegmili, rom monawileebs hqondeT swavlisa da swavlebis meTodebze, cnebebsa da Rirebulebebze diskusiis SesaZlebloba. miznidan gamomdinare, dafiqrebisa da msjelobis sxvadasxva forma SeiZleba arsebob-des.1 msjelobisa da dafiqrebis saukeTeso maxasiaTebelia yvelas mier ukve aRiare-buli da, Sesabamisad, farTod damkvidrebuli praqtikis kritikuli gadaxedva.2
damkvidrebuli praqtikis Secvlisaken mimavali sxvadasxva gza arsebobs:
piradi dRiuris wera, romelSic asaxulia swavlisa da swavlebis yoveldRi-•uri gamocdileba;
sakuTari Tavis Sefaseba moswavleebis TvalTaxedvidan. xSiria SemTxvevebi, •roca moswavleebi Cvens sityvebsa da saqciels aRiqvamen ara ise, ra mniS-vnelobasac Cven vdebT saqcielsa Tu sityvebSi;
sxvadasxva sakiTxis midgoma kolegebis TvalTaxedvidan, magaliTad, kolege-•bis azris gaziareba swavlisa da swavlebis problemebTan dakavSirebiT, ramac SeiZleba problemebis gadaWris axali gzebi dagvanaxos;
Cveni Sexedulebebis Sedareba im mosazrebebTan, romlebic Teoriul litera-•turaSi fiqsirdeba.
modelireba kargad unda daigegmos da ganxorcieldes. aucilebelia, xeli SevuwyoT moswavleTa azris gamoxatvis Tavisuflebas, fiqrsa da diskusiebs warmod-genebisa da molodinebis Sesaxeb, kritikul azrovnebas, gadawyvetilebebis miRebis unaris ganviTarebasa da aqtiur monawileobas samoqalaqo sakiTxebSi. es yovelive saWiroebs socialuri Semecnebis Teoriisa da modelirebasTan dakavSirebuli sagan-manaTleblo sakiTxebis codnasa da gaazrebas.
swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis procesis sistematuri ganxilva, monitoringi da Sefaseba aZlevs maswavleblebs swavlisa da swavlebis praqtikis gaumjobesebis saSualebas. maswavlebels unda SeeZlos, moswavleTagan da swavlebis procesSi CarTuli sxva mxareebisagan (kolegebis, mrCevlebis, trenerebis da a.S.) ko-mentarebis miRebis sistemis danergva. komentarebisa da rCevebis miReba daexmareba maswavlebels swavlebis gaumjobesebaSi.
maswavlebelma unda gaiTvaliswinos Semdegi oTxi SekiTxva:3
ris gakeTebas vcdilob?•
ra gz(eb)iT vaRwev sasurvel mizans?•
rogor SeiZleba Sevafaso miznis miRwevisaken Cemi swarafva?•
rogor SeiZleba gavaumjobeso Cemi praqtika?•
(danarTSi ixileT TviTSefasebis instrumenti da demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis elementebis nusxa, romelic Sefasebis pro-cesSi dagexmarebaT)
1 q. caixneri, ̀ praqtikosis dafiqreba da msjeloba~, wignidan ̀ kvlevis saxelmZRvanelo: monawileobaze damyarebuli mokvleva da praqtika~, 2001, f. riazoni da h. bredberi (redaqtorebi). maswavleblebi unda dafiqrdnen da imsjelon sakuTari praqtikis eTikur, socialur da politikur aspeqtebze. moswavle, metakognituri aqtivobis dros, uRrmavdeba sakuTar Rirebulebebs.
2 s. d. brukfildi, `rogor gavxdeT kritikulad moazrovne maswavlebeli~, josi-bas fubliSers, san francisko, 1995.
3 evropul universitetTa asociacia (EUA). TviTSefasebis megzuri. ixileT: www.eua.be.
56
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
7.2. kompetencia 13
kompetencia 13: gadawyvetilebebis miRebis procesSi moswavleTa CarTulobis Sefaseba. moswavlis monawileobis Sefaseba im gadawyvetilebebis miRebis procesSi, romlebic mas
exeba.
7.2.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
SeuZlia, gazomos moswavleTa zegavlena im sakiTxebze, romlebic gadamwyveti mniS-•vnelobisaa maT swavlasa da yoveldRiur saskolo cxovrebaSi, magaliTad: swavlebis meTodebi, saskolo wesebi, saswavlo programis dagegmva;
SeuZlia, daexmaros moswavleebs, aqtiurad CaerTon saswavlo procesSi. maswavle-•beli da moswavleebi samoqalaqo ganaTlebis process erTad gegmaven. moswavleebi sistematurad axdenen rogorc swavlebis, ise swavlis procesis Sefasebas;
SeuZlia, daexmaros moswavleebs swavlis procesis analizsa da SefasebaSi. aseTi •Sefasebebi maswavleblisTvisac sasargebloa, profesiuli ganviTarebis kuTxiT;
ZiriTad miznad aqvs dasaxuli moswavleebSi im unarebis ganviTareba, romlebic am •ukanasknelT aqtiur moqalaqeebad aqcevs;
aqvs codna imisa, Tu rogor daexmaros moswavleebs situaciebisa da sakiTxebis gan-•sazRvraSi, maTi samoqalaqo gamocdilebis gaTvaliswinebiT. moswavleTa gamocdile-ba SeiZleba moicavdes eWvebs, gaurkvevlobas da sirTuleebs. maT unda hqondeT arCevanis Tavisufleba, roca saqme imis gadawyvetas exeba, Tu risi unda sjerodes, an ra unda gaakeTos moswavlem. maswavlebels xSirad uwevs moswavleebTan imis ganx-ilva, Tu ra aris swori da ra _ araswori. am procesSi, maswavlebels SeuZlia, Seafasos, Tu ramdenad kargad viTardeba moswavleTa kritikuli azrovneba;
SeuZlia, CarTos moswavleebi cxovrebiseuli sakiTxebis ganxilvaSi, daexmaros maT, •moaxdinon problemebis gadaWris strategiaTa identifikacia da SerCeva, iTana-mSromlon sxvebTan problemebis gadaWris gzebis Ziebis procesSi. maswavlebels unda SeeZlos moswavleTa CarTulobis Sefaseba;
SeuZlia, daexmaros moswavleebs rTul da damabnevel situaciebTan gamklavebaSi, •magaliTad, saskolo konfliqtis an dilemis analizis dros, maswavlebels SeuZlia, moswavleebis kritikuli azrovneba waaxalisos Semdegi SekiTxvebiT: ras izamdiT, XXX rom iyoT? ratom fiqrobT, rom XXX? rogor fiqroben sxvebi? ra Rirebulebebi aqvT maT? maswavlebeli agrovebs moswavleTa pasuxebis Semcvel video an weri-lobiT masalas da akvirdeba, Tu rogor icvleba moswavleTa samoqalaqo unarebi drois svlasTan erTad.
57
jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
komp
eten
cia
13:
gad
awyv
etil
ebeb
is m
iReb
is p
ro
ces
Si m
osw
avl
eTa
Car
Tu
lo
bis
Sef
aseb
a
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)ge
Sini
aT,
an e
wina
aRmd
egeb
iT m
osw
avl
eTa
CarTva
s ga
daw
yvet
ileb
ebis
miR
ebis
proces
Si.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
meti
informa
cia
mii
ReT
am
saki
TxT
an d
akav
Sireb
iT. mo
iZie
T m
asal
ebi
gadaw
yvet
ileb
ebis
miR
ebis
Teo
rii
sa
•
da
kvl
eveb
is S
esax
eb d
a ga
ecan
iT i
m aq
tiv
obe
bs/p
raq
tik
as, roml
ebic
xel
s uwy
obs
gad
awyv
etil
ebeb
is m
iRe-
bis
inkl
uziu
ri
proces
is d
amkv
idreb
as, ma
gal
iTad
, rogo
r m
uSa
obs
mosw
avl
eTa
sabW
o s
xvag
an?
gaix
sene
T d
a im
sjel
eT T
qven
s ga
mocdil
ebaz
e, r
ome
lic
uka
vSir
deb
a rTul
i ga
daw
yvet
ileb
ebis
miR
ebas
. •
ifiq
reT
im
Rir
ebul
ebeb
ze,
roml
ebic
Tqv
enTvi
s mn
iSvn
elova
nia.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
Tqv
en ar
xa
rT mo
swav
leT
a Ca
rTul
obi
s wi
naaR
mdeg
i, ma
gram
ge
Sini
aT,
rom
SeiZ
leb
a si
tuac
iis
kont
rol
i dak
argo
T.
gWir
deb
aT
meti
informa
cia
imi
s Se
saxe
b, T
u r
ogo
r u
nda
CarTos
masw
avl
ebel
ma
mosw
avl
eebi
ga
daw
-yv
etil
ebeb
is m
iReb
is p
roces
Si.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ipove
T s
kol
a an
kl
asi, r
ome
lSi
c m
aswa
vleb
eli
mosw
avl
eebs
gad
awyv
etil
ebeb
is m
iReb
is p
roces
Si r
Tav
s;
•
daa
kvir
diT
mas
wavl
ebl
is p
raq
tik
as.
moiZ
ieT d
a na
xeT f
ilme
bi s
wavl
ebis
meT
odeb
ze,
roml
ebic
mosw
av-
leT
a Ca
rTul
obi
s ga
zrdaz
ea o
rie
ntir
ebul
i;
Camo
wereT
Sek
iTxv
aTa ma
gal
iTeb
i, r
oml
ebsa
c mas
wavl
ebl
ebi iy
eneb
en mosw
avl
eTa Ca
rTul
obi
s ga
zrdis
aTvi
s; e.w.
•so
krat
es S
ekiT
xveb
i ex
mareb
a mo
swav
lee
bs, kr
itik
ul
i az
rovn
ebis
gan
viTar
ebas
a da
gadaw
yvet
ileb
ebis
miR
ebaS
i;mo
axdin
eT i
m tren
inge
bis
lobi
reb
a, r
oml
ebic
Tan
amSr
oml
obi
T s
wavl
ebas
a da
jgu
fur m
uSa
oba
s uka
vSir
deb
a.
•
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
gesm
iT,
rom
mosw
avl
eTa
CarTva
ga
daw
-yv
etil
ebeb
is mi
Reb
is pr
oces
Si Za
lia
n mn
iS-
vnel
ova
nia. T
qven
ukv
e ax
orcie
leb
T m
osw
av-
leT
a aq
tiv
obe
bs, roml
ebic
gad
awyv
etil
ebeb
-is
miR
ebas
xel
s uwy
obs
. iy
eneb
T m
osw
avl
eebT
-an
kons
ul
tac
iis
sxva
das
xva
meTods,
Tumc
a es
yo
vel
ive
Zal
ian
bevr
dros
iTxo
vs d
a xS
irad
gi
wevT
trad
iciu
l m
eTodeb
Tan
dab
rune
ba.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
sT
xove
T m
osw
avl
eebs
an
kol
egeb
s, v
ideo
fir
ze
aRbe
Wdon
gakv
eTil
i, r
ome
lsa
c T
qven
atar
ebT;
•
sTxo
veT m
aT, daa
kvir
dne
n ga
kveT
ilis
msv
lel
oba
s da
gaak
eTon
Seni
Svne
bi. Se
giZl
iaT, dam
kvir
vebl
ebis
aT-
•
vis
wina
swar
moam
zad
oT k
ome
ntar
ebis
furcel
i (s
asurve
li
Seki
Txv
ebiT
); uyu
reT
vid
eos
da
Seaf
aseT
sak
uTar
i Tav
i;
•
Sead
areT
Tqv
eni
Sefas
eba
mosw
avl
eebi
sa d
a ko
leg
ebis
mie
r g
akeT
ebul
Sef
aseb
ebs; a
m Se
fas
ebeb
Si m
sgav
se-
•
bebs
a da
gans
xvav
ebeb
s mi
aqcie
T y
urad
Reb
a;
Seim
uSa
veT s
trat
egie
bi T
qven
i me
Todeb
is g
asau
mjobe
sebl
ad;
•
gaam
rav
alfer
ovn
eT m
osw
avl
eTa
sako
nsul
tac
io m
oms
axureb
is m
eTodeb
i, m
agal
iTad
, sa
skol
o d
a sa
klas
o
•
sabW
oeb
i, j
gufuri
dis
kusi
ebi, d
ageg
mareb
aze
momu
Save
jgu
feb
i, k
iTxv
areb
i da
rCe
vis
yuTeb
i.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
Tqv
en k
arga
d g
aqvT
gaa
zreb
ul
i, r
om
pa-
suxi
smge
bloba
ge
kisr
ebaT
, Ca
rToT
mosw
av-
lee
bi g
adaw
yvet
ileb
ebis
miR
ebis
gam
Wvir
val
e pr
oces
Si.
grZn
obT
, rom
mosw
avl
eebs
sW
ird-
ebaT
met
i va
rjiS
i eT
ikuri
gadaw
vetil
ebeb
is
miReb
isa
da
metaS
emec
nebi
Ti
azrovn
ebis
kuTx-
iT.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
yove
lTvi
s ka
rga
d d
aakv
irdiT
, as
rul
ebT T
u a
ra
Tqv
ens
pasu
xism
gebl
oba
s, r
ogo
rc m
aswa
vleb
eli; a
Zlev
T
•
Tu a
ra
mosw
avl
eebs
xmi
s ufl
ebas
; Se
giZl
iaT, mo
swav
lee
bi u
fro a
qtiu
rad
Car
ToT s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is p
roeq
teb
Si?
•
Camo
ayal
ibeT
sam
oqm
edo g
egma
imi
saTvi
s, r
aTa
uzrunv
elyo
T,
rom
mosw
avl
eebT
an k
ons
ul
tac
iebi
maq
si-
•
mal
urad
aa g
aTva
lis
wine
bul
i sa
swav
lo g
arem
os
gaumj
obe
sebi
s Tqv
eneu
l g
egma
Si;
gamo
yavi
T d
ro, r
ome
lic
mosw
avl
eebi
s mi
er s
wavl
isa da sw
avl
ebis
proces
is ana
liz
sa d
a Se
fas
ebas
Sei
Zleb
a •
dae
Tmo
s.
7.2.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
58
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
7.3. kompetencia 14
kompetencia 14: demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Rirebulebebis, damokidebulebebisa da ganwyobebis modelireba.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa pozitiuri Rirebulebebis, damok-idebulebebisa da ganwyobebis demonstrireba da aqtiuri moqalaqeobis modelireba; moswav-leebTan samarTliani, Ria da pativiscemiT gamsWvaluli urTierTobebis damyareba; swavleb-is demokratiuli stilis damkvidreba; moswavleTa CarTva saganmanaTleblo aqtivobebSi.
2.4.2. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
SeuZlia msjeloba imaze, Tu ratom irCevs swavlebis konkretul meTodebs. swavleba •efuZneba ZiriTad demokratiul Rirebulebebs, rogorebicaa: samarTlianoba, TanagrZnoba da a.S. maswavlebeli am Rirebulebebis mixedviT moqmedebs, roca wyvets saklaso mow-yobasTan da wesebTan dakavSirebul sakiTxebs. maswavlebeli qmnis iseT pirobebs, romel-Sic yvela moswavles aqvs azris gamoxatvis Tavisufleba;
gacnobierebuli aqvs, Tu ratom iyenebs azris gamoxatvis konkretul stils. exmareba •moswavleebs kritikul azrovnebaSi, Sefasebasa da mosazrebebis/codnis gacvlaSi;
SeuZlia, waaxalisos moswavleebi, raTa maT imsjelon sakuTar gamocdilebebsa da sas-•wavlo procesze; es moicavs im Temebis SerCevas, romlebic moswavleebs ainteresebT;
SeuZlia, ganaxorcielos demokratiuli komunikaciis modelireba. maswavlebeli •SesaZleblobas aZlevs moswavleebs, Tavisuflad gamoxaton sakuTari mosazrebebi poli-tikuri, socialuri da sxvadasxva sakamaTo sakiTxis mimarT. maswavlebeli qmnis iseT garemos, romelSic moswavleTa mosazrebebs yuradRebiT ismenen. maswavlebeli axdens pativiscemiT gamsWvaluli uTanxmoebisa da konstruqciuli kritikis modelirebas;
kargad esmis, Tu rogoraa Zalaufleba gadanawilebuli klasSi. mas gaazrebuli aqvs, rom •maswavleblis saqcielma SeiZleba gaaaqtiuros an gaaCumos moswavleebi. maswavlebeli yuradRebiT usmens moswavleTa mosazrebebs da cdilobs, gaarkvios, Tu ras fiqroben moswavleebi sxvadasxva sakamaTo sakiTxze; is exmareba moswavleebs, maTi qcevebis analiz-Si da ergeba moswavleTa saWiroebebs. maswavlebeli moswavleebs endoba da kolegebis gamocdilebis gaziareba misi praqtikis ganuyofel nawils warmoadgens;
SeuZlia, Seafasos sxvadasxva moswavlisaTvis damaxasiaTebeli swavlisa da azrovnebis •stili. maswavlebeli ise gegmavs saswavlo process, rom maqsimalurad waaxalisos mos-wavleTa CarTuloba, mniSvnelobis Zieba, SemoqmedebiToba, metaSemecnebiTi azrovneba.
59
jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
komp
eten
cia
14:
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
s d
a ad
amia
nis
uf
leb
aTa
Rir
ebu
leb
ebis
, dam
oki
deb
ul
ebeb
isa
da
ganw
yobe
bis
mod
elir
eba
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
en k
omf
ortul
ad m
xol
od m
aSin
grZn
obT
Tav
s, r
oca
klas
Si si
tuac
ias
srul
ad ak
ont
rol
ebT.
karga
d ar
ga
qvT
gaaz
reb
ul
i, T
u r
a zeg
avl
enas
axd
ens
Tqv
eni
sauba
ri
sxve
-bz
e.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaec
aniT
mas
aleb
s mo
del
ireb
is m
eTodTan
dak
avSi
reb
iT;
•
imsj
eleT
Tqv
ens
gamo
cdil
ebaz
e, rome
lma
c zeg
avl
ena
iqoni
a mo
swav
leT
a qc
evas
a Tu
•
swav
laz
e. i
msjel
eT a
m zeg
avl
enis
miz
ezeb
ze.
iyv
nen
iseT
ebic
, roml
ebzec
zeg
avl
ena
ver
moax
din
eT?
rogo
r f
iqrobT
, rat
om?
dag
egme
T g
akve
Til
i an
aqt
ivoba
model
ireb
is g
amoye
nebi
T.
•
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
Tqv
en g
rZn
obT
, rom
gWir
deb
aT m
eti in
forma
cia
model
i-reb
is p
raq
tik
is k
onk
ret
ul
mag
aliT
ebze.
fiq
robT
, mi
iRoT
meti
informa
cia
sxv
ebze
zeg
avl
enis
moxd
enis
meq
aniz
mebT
an
dak
avSi
reb
iT.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
daa
kvir
diT
model
ireb
is p
raq
tik
as T
qven
i ko
leg
ebis
mag
aliT
ze;
•
moiZ
ieT f
ilme
bi, roml
ebic
exe
ba d
ebat
ebs
klas
Si s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is T
emaz
e;•
imsj
eleT
Tqv
eni
dak
virve
bebi
s Se
deg
ad d
agrovi
l S
Tab
eWdil
ebeb
ze.
•
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
daw
yebu
li
gaqv
T d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
anis
ufl
ebaT
a sx
vadas
xva
Tem
is g
anxi
lva
kl
asSi
, ma
gal
iTad
, dem
okr
atia
sko
laS
i, a
n mo
swav
leT
a Ca
rTul
oba
. ga
Rel
vebT
is
, rom
bevr
i sa
kiTxi
a ga
saTva
lis
wine
bel
i sa
moqa
laq
o
gana
Tl
ebis
Tem
ebis
kl
asSi
Se
motan
isas
. ge
Sini
aT,
rom
Sedeg
ebi
Tqv
ens
kont
rol
s ar
dae
qvem
deb
areb
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ko
leg
ebTan
erTad
dag
egme
T m
odel
ireb
a; g
aiTva
lis
wine
T m
aTi
gamo
cdil
eba;
•
sTxo
veT mosw
avl
eebs
an ko
leg
ebs,
vid
eofir
ze daa
fiq
siron Tqv
en mie
r Cat
areb
ul
i ga
kveT
i-•
li;
naxe
T v
ideo
da
daa
kvir
diT
Tqv
en m
ier C
atar
ebul
gak
veTil
s; k
ol
egeb
sa d
a mo
swav
lee
bsac
•
uCv
eneT
Can
awer
i da
sTxo
veT S
efas
eba;
Sead
areT
Sef
aseb
ebi; i
msjel
eT s
xvad
asxv
a Se
fas
ebis
msg
avse
bebs
a da
gans
xvav
ebeb
ze.
•
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
karga
d ga
qvT ga
cno
bier
ebul
i Tqv
eni, rogo
rc ma
swav
-l
ebl
is,
pasu
xism
gebl
oba
– s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is k
omp
e-ten
cie
bis
ganv
iTar
eba
dem
okr
atiu
l ga
rem
oSi
, mo
swav
leT
a Tav
isufal
i ne
bis
gaTva
lis
wine
biT. dar
wmune
bul
i xa
rT, rom
Tqv
ens
gakv
eTil
ebze
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
a-mi
anis
ufl
ebeb
is S
esax
eb s
wavl
ebis
prin
cip
ebi
domi
nireb
s.
eTik
is s
akiT
xebz
e me
ti
msjel
obi
s sa
Wiroeb
as g
rZn
obT
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
yove
lTvi
s ka
rga
d d
aakv
irdiT
, as
rul
ebT T
u a
ra
Tqv
ens
pasu
xism
gebl
oba
s, r
ogo
rc m
aswa
v-•
leb
eli; a
Zlev
T T
u a
ra
mosw
avl
eebs
xmi
s ufl
ebas
; ga
kveT
ilis
Sem
deg
, mo
sTxo
veT m
osw
avl
eebs
kome
ntar
ebi
da
Sefas
ebeb
i; e
s in
forma
cia
gam
-•
oiy
eneT
model
ireb
is m
eTodis
das
axve
wad;
moiw
vieT
kol
egeb
i, r
aTa
Tqv
en m
ier C
atar
ebul
gak
veTil
ebs
dae
swron; S
esTav
azeT
maT
dax
-•
mareb
a pr
ofes
iul
i ga
nviT
areb
is k
uTxi
T.
7.3.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
60
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
7.4. kompetencia 15
kompetencia 15: swavlebis meTodebisa da moswavleTa swavlis ganxilva, monitoringi da Sefaseba.
SesaZlebloba da survili, rom ganaxorcielos swavlebis meTodebisa da moswavleTa mier swavlis Sedegebis miRwevis monitoringi, Sefaseba. Sefasebis Sedegebis gamoyeneba dagegmvisa da profesiuli ganviTarebis procesSi.
7.4.1. aRwera da magaliTebi: `maswavlebels, romelic am kompetencias flobs, SeuZlia demonstrireba imisa, rom...~
maswavlebels, romelic am kompetencias flobs:
gaazrebuli aqvs, rom moswavleTa aqtiuri moqalaqeobis unarebis SefasebisaTvis, •aucilebelia efeqturi moqalaqeobis procesebisa da praqtikis kargad codna; aseve, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis konteqstisa da aqtivobebis, moswavleTa swavlis procesisa da Sedegebis gacnobiereba;
SeuZlia, dainaxos sakuTari Tavi, rogorc moqalaqe da samoqalaqo ganaTlebis maswav-•lebeli, moswavleTa TvalTaxedvidan, romlebic afaseben mis midgomebs, strategiebsa da aqtivobebs;
SeuZlia, ganixilos demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-•lebis sxvadasxva aspeqti;
SeuZlia, imsjelos swavlisa da swavlebis teqnikur mxareebze, magaliTad, sxvadasxva •saxis SekiTxvebis gamoyenebaze, ramac SeiZleba waaxalisos an Seaferxos moswavleTa az-ris Tavisufali gamoxatva;
SeuZlia, imsjelos eTikur, socialur da politikur Rirebulebebze;•
SeuZlia TviTSefasebisa da sakuTari moqmedebis ganxilvis sxvadasxva meTodis gamoyen-•eba; awarmoebs pirad Canawerebs, raTa ukeT dainaxos sakuTari Tavi, rogorc maswavle-beli da moswavle;
SeuZlia kolegebTan aqtiuri TanamSromloba, maTTan gamocdilebis gaziareba, magali-•Tad, kolegebis mosazrebebis mosmena, moswavleTa damokidebulebebis cvlilebis sirTu-leebTan, an axali aqtivobebis SemuSavebasTan dakavSirebiT;
SeuZlia, sakuTari praqtika Seadaros demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-•baTa Sesaxeb swavlebis sferoSi dagrovil Teoriul literaturas, magaliTad, imsje-los imaze, Tu ramdenad ukavSirdeba misi pirovnuli maxasiaTeblebi Cagvrasa da udis-ciplinobas moswavleebSi.
61
jgufi d: swavleba demokratiuli moqalaqeobisa
komp
eten
cia
15:
swa
vleb
is m
eTo
deb
isa
da
mosw
avl
eTa
swav
lis
gan
xil
va, m
oni
to
rin
gi d
a Se
fas
eba
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)Tqv
eni
azriT
, sa
kmar
isia
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b codni
s ga
dac
ema
mosw
avl
eebi
saTvi
s trad
iciu
li
meTodeb
-iT
. ve
r x
edav
T s
wavl
ebis
meT
odeb
is S
ecvl
isa
da
ga-
naxl
ebis
saW
iroeb
as. ar
afas
ebT T
qven
s pr
ofes
iul
sa
qmia
noba
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
anis
ufl
ebaT
a sw
avl
ebis
kuTxi
T, am
isaT
vis
arc m
o-
tiv
acia
gag
aCni
aT d
a ar
c r
esurse
bi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
mosw
avl
eebT
an e
rTad
gan
ixil
eT T
qven
mie
r m
omz
adeb
ul
i ma
Ti
Sefas
ebeb
i. y
urad
Reb
a ga
amax
vil
eT
•
im a
ras
wor w
armo
dge
nebz
e, r
oml
ebic
, Se
saZl
oa, a
m Se
fas
ebeb
Si i
yos
daf
iqsi
reb
ul
i. d
afiq
rdiT
, Tu r
a Se
iZl
eba
iyos
am a
ras
wori
daS
vebe
bis
mizez
i;ga
nixi
leT
swa
vlis
Sed
egeb
i;
•
daa
kvir
diT
Tqv
eni me
Todeb
is z
egav
len
as mosw
avl
eTa sa
moqa
laq
o u
nareb
is, c
odni
sa d
a Rir
ebul
ebeb
is
•
ganv
iTar
ebaz
e;es
aubr
eT k
ol
egeb
s ma
Ti
praq
tik
is S
esax
eb;
gans
akuTreb
ul
i yu
rad
Reb
a ga
amax
vil
eT m
izne
bsa
da
•
meTodeb
ze.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
skol
as a
r a
qvs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Sef
aseb
is sis
tem
a.
mosw
avl
eebs
drodad
ro u
rig
ebT k
iTxv
ars
imis
das
ad-
gena
d,
Tu r
amden
ad e
feq
turia
swa
vleb
a. k
ol
egeb
Tan
er
Tad
gan
ixil
avT k
iTxv
areb
Si m
ocem
ul
i Se
kiTxv
ebis
pa
suxe
bs.
Tumc
a iS
viaT
ad iT
val
iswi
nebT
ki
Txv
areb
Si
daf
iqsi
reb
ul
mosa
zreb
ebsa
da
Seni
Svne
bs.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
dau
rig
eT m
osw
avl
eebs
kiT
xvar
ebi. k
iTxv
aris
Sed
geni
sas,
gai
Tva
lis
wine
T, rom
gWir
deb
aT s
aTan
ado
•
informa
cia
imi
s Se
saxe
b, T
u r
a zeg
avl
ena
aqvs
Tqv
ens
meTodeb
s mo
swav
leT
a qc
evaz
e;
pasu
xebi
mosw
avl
eebT
an e
rTad
gan
ixil
eT;
•
CarTeT
sko
la
Tvi
TSe
fas
ebis
proces
Si d
a daa
inter
eseT
Tqv
eni
kol
egeb
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is
•
moni
torin
gsa
da
Sefas
ebaS
i;
gaia
zreT
mo
swav
lee
bisa
da
kol
egeb
is Se
fas
ebeb
i; ec
adeT
, ma
Ti
mosa
zreb
ebis
ga
Tva
lis
wine
biT
•
gaau
mjobe
soT s
wavl
ebis
meT
odeb
i.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
skol
as aq
vs ge
gmeb
i, rome
lic
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
leb
is x
aris
xis
gaumj
obe
seba
s is
axav
s mi
zna
d. Tumc
a es
geg
mebi
jer
ar a
ris
dak
onk
ret
ebul
i. y
vel
as e
s-mi
s, r
om
skol
a ap
ireb
s dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
a da
swav
-l
is p
roces
is d
axve
was.
gsu
rT am
proeq
tSi
Car
Tva
da
Tan
amSr
oml
oba
, ma
gram
kar
gad v
er g
agia
zreb
iaT, Tu
ra
SeiZ
leb
a iy
os
Tqv
eni
wvl
ili.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
dau
rig
eT m
osw
avl
eebs
kiT
xvar
ebi
da
warma
rTeT
dis
kusi
a im
zeg
avl
enis
Ses
axeb
, rome
lic
Tqv
en
•
mier
gam
oye
nebu
l s
wavl
ebis
meT
odeb
s aq
vs m
osw
avl
eTa
qcev
aze;
swav
lis
a da
swav
leb
is a
qtiv
obe
bis
dag
egmv
isas
, ga
iTva
lis
wine
T m
osw
avl
eTa
mosa
zreb
ebi;
•
CarTeT
mosw
avl
eebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
popu
-•
lar
izac
iis
proces
Si.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
skol
as a
qvs
konk
ret
ul
i ge
gmeb
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
leb
is x
aris
xis
gaumj
obe
sebi
saTvi
s. m
osw
avl
eebi
da
dai
nter
eseb
ul
i mx
aree
bi a
qtiu
rad
aria
n Ca
rTul
ni
am p
roces
Si. mo
swav
leT
a ga
moki
Txv
is S
edeg
ebi
swav
-l
isa
da
swav
leb
is p
roces
is g
aumj
obe
sebi
saTvi
s ga
m-oiy
eneb
a. r
egul
arul
ad e
wyoba
swa
vleb
is m
eTodeb
isa
da
Sedeg
ebis
gan
xil
va.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gamo
iyen
eT S
eniS
vneb
i da
kome
ntar
ebi
Tqv
eni
profes
iul
i sa
qmia
nobi
s mo
nitorin
gisa
Tvi
s da
das
ax-
•
eT T
qven
i pr
aqtik
is g
aumj
obe
sebi
s gz
ebi;
mosw
avl
eebs
kar
gad g
aage
bine
T d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
•
leb
is m
izne
bi d
a gz
ebi, r
oml
ebic
am
mizne
bis
miRwe
vaSi
dag
exma
reb
aT;
Seaf
aseT
, ram
den
ad a
qtiu
rad
iye
nebe
n mo
swav
lee
bi y
ove
ldRiu
r c
xovr
ebaS
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is
•
sfer
oSi
SeZ
enil
codna
sa d
a una
reb
s; g
anix
ileT
Tqv
en m
ier g
akeT
ebul
i das
kvne
bi m
osw
avl
eebT
an
da
das
axeT
erTobl
ivi
amocan
ebi;
moip
ove
T m
isab
aZi
gamo
cdil
ebis
mag
aliT
ebi
da
Sead
areT
Tqv
eni
saqm
iano
ba a
m ma
gal
iTeb
Si w
armo
d-
•
geni
l p
rofes
iul
saq
mian
oba
s;
moiw
vieT
sxv
a ma
swav
leb
leb
i Tqv
ens
gakv
eTil
ebze
da
gauzia
reT
Tqv
eni
gamo
cdil
eba.
•
7.4.
2. m
aswa
vleb
lis
gan
viT
areb
is d
iagr
ama
62
8. resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis
am saxelmZRvaneloSi, ZiriTadad, ganxilulia maswavleblebisa da maswavlebelTa momzadebis/gadamzadebis trenerebis kompetenciebi, Tumca swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb aerTianebs sxva dainteresebul mxa-reebsac, rogorebic arian: ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi, skolis xelmZRvaneloba da umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi.
8.1. ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebi
imisaTvis, rom swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb iyos warmatebuli, aucilebelia mxardaWera maTgan, vinc ganaTlebis politi-kis SemuSavebazea pasuxismgebeli; aseTebi arian: parlamentis, centraluri da adgi-lobrivi mTavrobis warmomadgenlebi, mrCevlebi da sxvani. sasargebloa, roca:
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis mniS-•vneloba naTladaa dafiqsirebuli sakanonmdeblo dokumentebSi;
praqtikuli saxelmZRvanelo principebi mocemulia normatiul dokumentebSi;•
am sferos mxardaWera mTavrobis mxridan asaxulia biujetSi.•
evrosabWos gamocemebi, maT Soris es saxelmZRvanelo, miznad isaxavs ganaTlebis politikaze pasuxismgebeli pirebis informirebas da xazs usvams Semdeg sakiTxebs:
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis mniS-•vneloba axalgazrdebis ganaTlebisaTvis;
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis miznebi, •romlebic swavlasa da swavlebaSi axali midgomebis damkvidrebazea mimarTuli.
8.2. skolis xelmZRvaneloba da ufrosi maswavleblebi
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis midgome-bis danergva swored maSinaa warmatebuli, roca am saqmeSi aqtiuradaa CarTuli sko-lis xelmZRvaneloba.
yvela maswavlebeli iRebs monawileobas saskolo kulturis CamoyalibebaSi. rac ufro demokratiulia es kultura, miT ukeTesi. skolis xelmZRvanelobam winamde-bare wignSi moyvanili masala unda gaiTvaliswinos skolis ganviTarebis gegmis SemuSavebisas. wignSi warmodgenili RonisZiebebis gatarebis dawyebamde, sasurvelia mTeli skolis `auditis” Catarebac imis dasadgenad, Tu ra mdgomareobaa skolaSi demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kuTxiT.
Zalian mniSvnelovania isic, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba maswavlebelTa profesiuli momzadebis ganuyofel kom-ponentad iqces. imedi gvaqvs, rom am saxelmZRvaneloSi mocemuli kompetenciebi da magaliTebi praqtikuli datvirTvis matarebelia maswavlebelTa trenerebisaTvis. am ukanasknelT SeuZliaT, gamoiyenon es masala, raTa maswavleblebSi ganaviTaron demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebasTan dakav-Sirebuli codna, unarebi, Rirebulebebi da ganwyobebi. arsebobs swavlis garkveuli formebi, romlebSic yvela maswavlebeli unda iyos daxelovnebuli, aseTebia: disku-sia, rolebis gaTamaSeba, simulaciebi, TanamSromlobiTi muSaoba proeqtze. maswav-lebels unda hqondes unari, moamzados aqtivobebi im realur situaciebTan dakav-SirebiT, romlebic, SeiZleba, drois mocemul momentSi, problemuri iyos.
maswavleblis ganviTarebis qvemoT mocemuli diagrama daexmareba skolis xelmZ-Rvanelobasa da ufros maswavleblebs amJamindeli statusisa da momavali cvilile-bebis gansazRvraSi.
63
resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)sk
ol
a da
masw
avl
ebl
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
gan
viTar
ebis
adreu
l e
tap
ze
aria
n. m
aT k
arga
d a
r a
qvT g
aazreb
ul
i dem
okr
atiu
-l
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
miz
ani
da
amocan
ebi. s
amoqa
laq
o
gana
Tl
ebis
sas
wavl
o p
rogr
amas
ar a
qvs
cxa
di
da
gasa
gebi
forma
. ma
swav
leb
leb
i Tvl
ian,
rom
zoga
di
keTil
ganw
yoba
, dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
mi
marT, sa
kmar
isia
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
umn
iSvn
elova
nesi
a tren
inge
bisa
da
cno
bier
ebis
ama
Rl
e-•
baze
mima
rTul
i sx
va aq
tiv
obe
bis
Catar
eba, roml
ebic
ax
den
en d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-ba
Ta
Sesa
xeb
swav
leb
is p
ozit
iuri
mxar
eebi
s dem
ons
tri-
reb
as (s
wavl
ebis
a da
swav
lis
me
Todeb
is ga
mrav
alfer
-ovn
eba, in
kluziu
ri
garem
os
Seqm
na,
moma
vlis
aq
tiu
ri,
dem
okr
atiu
l m
oqa
laq
eebi
s aR
zrda
da
a.S.
)
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
masw
avl
ebl
ebi
iazreb
en i
m Se
saZl
ebl
obe
bs,
roml
ebsa
c d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
sTav
azobs
sko
las
. mi
mdin
areo
bs s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
is
sasw
avl
o pr
ogr
amis
Ca
moya
lib
eba. Tan
amSr
oml
ebs
utar
deb
aT tren
inge
bi.
yurad
Reb
a ga
max-
vil
ebul
ia i
seT s
akiT
xebz
e, r
ogo
reb
icaa
:mz
a sa
swav
lo m
asal
aze
zed
meti
dam
oki
deb
ul
eba;
konk
ret
ul
sag
anTan
dak
avSi
reb
ul
i dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b codni
s na
kleb
oba
; dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
aTvi
s sa
Wiro u
n-ar
ebis
gan
viTar
ebis
dab
ali
done
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
aRmo
uCi
neT T
anam
Sroml
ebs
maqs
imal
uri
dax
mareb
a, r
aTa
•
maTi
swraf
va sk
ol
aSi
samo
qal
aqo ga
naTl
ebis
sf
eros
ganv
iTar
ebis
aTvi
s ar
Sen
eldes
. Ca
utar
eT T
anam
Sroml
ebs
tren
inge
bi, roml
ebic
exe
ba s
wavl
ebas
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b;
dae
xmar
eT m
aswa
vleb
leb
s pa
rtni
oreb
is i
den
tif
ikac
iasa
•
da
maTTan
muSa
oba
Si.
partni
oreb
is C
arTul
oba
aucil
e-be
li
iqne
ba a
qtiu
r m
oqa
laq
eoba
ze
mima
rTul
i pr
oeq
te-
bis
ganx
orcie
leb
isas
.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
skol
aSi
dan
ergi
lia
efeq
turi
marTvi
s me
qani
zme
bi, roml
ebic
xel
s uwy
obs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
(Se
adar
eT:
skol
ebis
dem
okr
atiu
li
marTva
, be
qman
i da
Traf
ordi, 20
07). dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
pr
ogr
amis
Se
muSa
veba
Si mT
eli
skol
aa Ca
rTul
i. ma
swav
leb
leb
s ef
eqturi
urTie
rTobe
bi aq
vT dam
yareb
ul
i Tem
is we
vreb
Tan
. codna
, sa
moqa
laq
o ga
naTl
ebis
sf
eroSi
, tren
inge
bis
saSu
aleb
iT, ki
dev
ufro v
iTar
deb
a. m
aswa
vleb
leb
s aS
ineb
T i
nova
cie
bis
dan
ergv
as-
Tan
dak
avSi
reb
ul
i une
blie
Sec
dome
bi.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
ma
swav
leb
lis
Zir
iTad
i st
rat
egie
bi m
oic
avs:
urTie
rTobe
bis
dam
yareb
as m
Sobl
ebTan
, ad
gil
obr
iv o
r-
•
gani
zac
iebT
an d
a Tem
is w
evreb
Tan
;in
forma
ciu
l-s
akomu
nika
cio
teq
nol
ogi
ebis
ga
moye
neba
s •
swav
lis
a da
swav
leb
is p
roces
Si;
mosw
avl
eTa
codni
sa d
a una
reb
is g
anvi
Tar
ebas
dem
okr
a-•
tiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b;wa
rma
teb
is a
Ria
reb
as.
•
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
swav
leb
a dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b Za
lia
n ef
eqtu-
ria
. ma
swav
leb
leb
s ga
nuvi
Tar
daT
swa
vleb
isa
da
swav
lis
efeq
turi
meTodeb
i. m
aswa
vleb
leb
i ko
leg
ebTan
erTad
muSa
obe
n pr
aqtik
is g
aumj
obe
sebi
s gz
ebze
da
mosw
avl
eTa
saWi
roeb
ebis
uke
T
dak
mayo
fil
ebaz
e. s
kol
as k
argi
kav
Sireb
i aq
vs T
emTan
. mo
swav
leT
a mi
Rwe
vebi
aRia
reb
ul
ia d
a daf
aseb
ul
i. m
aswa
vleb
leb
s ma
Ral
i mo
lodin
i aq
vT m
osw
avl
eTa
ganv
iTar
ebas
Tan
dak
avSi
reb
iT.
axal
i teq
nol
ogi
ebis
gam
oye
neba
mni
Svne
lova
nwil
ad g
anap
irobe
bs m
aswa
vleb
elTa
efeq
turoba
s kl
asSi
. ma
swav
leb
leb
i ga
bedul
ad rTav
en mo
swav
lee
bs sw
avl
ebas
Tan
dak
avSi
reb
ul
i id
eebi
s ge
nerir
ebis
proces
Si. sk
ol
is x
elmZ
Rva
nel
obi
s am
ocan
aa, ma
qsim
aluri
dax
mareb
a aR
mouCi
nos
masw
avl
ebl
ebs,
raT
a ma
T a
r S
ewyv
iton
profes
iul
i ga
nviT
areb
isak
en s
wraf
va.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
amocan
ebi
SeiZ
leb
a mo
icav
des
:ga
mocdil
ebis
ga
zia
reb
as ko
leg
ebis
a da
sxva
sk
ol
ebi-
•
saTvi
s;in
ova
ciu
ri
midgo
mebi
s ga
nviT
areb
as, rac
xel
s Se
uwy
obs
•
mosw
avl
eTa
Camo
yal
ibeb
as a
qtiu
r m
oqa
laq
eeba
d;
mona
wil
eoba
ze dam
yareb
ul
i Se
fas
ebis
meT
odeb
is S
emdgo
m •
dax
vewa
s; m
osw
avl
eTa
da
skol
is p
artni
oreb
is C
arTva
s am
pr
oces
Si;
warma
teb
is a
Ria
reb
as.
•
cxr
ili
8: g
anvi
Tar
ebis
dia
gram
a sk
ol
is x
elmZ
Rva
nel
obi
sa d
a u
fr
osi
mas
wavl
ebl
ebis
aTvi
s
64
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
8.3. umaRlesi saganmanaTleblo dawesebulebebi.
maswavlebelTa momzadeba, demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kuTxiT, maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis is aucilebeli komponentia, romelsac dRemde naklebi yuradReba eqceoda. arsebobs sxvadasxva Sexeduleba ganaTlebis miznebisa da maswavleblis profesiul funqciasTan dakav-SirebiT, rac zegavlenas axdens demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebaze. ganaTlebis specialistebi, ZiriTadad, msjeloben maswavleblis or gansxvavebul funqciaze:
maswavlebeli unda exmarebodes moswavleebs konkretul saganTan dakavSirebu-•li codnis SeZenaSi da naklebadaa pasuxismgebeli socialur da demokratiul ganaTlebaze. es midgoma moswavleTa SemecnebiT ganviTarebazea mimarTuli;
maswavlebeli unda exmarebodes moswavleebs socialur da pirovnul ganviTare-•baSi. es midgoma ganaTlebis process ufro farTod aRiqvams, vidre pirveli midgoma.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba am ori midgomis dabalansebis saSualebas iZleva; maTi integracia qmnis maswavlebels, romelic zrunavs moswavleTa rogorc SemecnebiT, iseve socialur da pirovnul ganviTarebaze.
Cven ar gvaqvs ufleba, kategoriulad moviTxovoT, rom umaRlesma saganmanaTle-blo dawesebulebebma maswavlebelTa mosamzadebel programebSi aucileblad CarTon demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis kursi. Tumca, imedi gvaqvs, rom pedagogiuri fakultetebis dekanebi am saxelmZRvaneloSi warmod-genil informacias gaiTvaliswineben da saTanado yuradRebas miaqceven demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebas.
maswavlebelTa momzadebisa da gadamzadebis dawesebulebebi samoqalaqo ganaTlebis mxardaWeris mniSvnelovan centrebs warmoadgenen; maT SeuZliaT (mo-mavali) maswavleblebisaTvis iseTi sagnebis SeTavazeba, romlebic demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sxvadasxva sakiTxzea ori-entirebuli. saWiroa, maswavlebelTa momzadebisa da gadamzadebis dawesebulebebma gaiTvaliswinon, rom demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba mniSvnelovania yvela sagnis maswavleblisaTvis.
maswavleblis ganviTarebis qvemoT mocemuli diagrama daexmareba umaRles sa-ganmanaTleblo dawesebulebebs amJamindeli statusisa da momavali cvililebebis gansazRvraSi:
65
resursebi dainteresebuli mxareebisaTvis
nabi
ji
I (ko
ncen
tr
acia
)daw
eseb
ul
ebaS
i ar
is S
ezRudul
i mi
dgo
ma d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
mim
arT. sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is u
n-ar
ebis
a da codni
s ga
nviT
areb
aSi
mxol
od i
storii
sa d
a so
cia
lur m
ecni
ere-
baTa
masw
avl
ebl
ebi
aria
n Ca
rTul
ni.
uma
Rl
esi
saga
nman
aTl
ebl
o d
awes
eb-
ul
eba
miiC
nevs
, rom
masw
avl
ebl
isaT
vis
sakm
aris
ia d
emokr
atiu
li
moqa
laq
e-obi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
zoga
di
CarCo
ebis
gaa
zreb
a,
maga
liT
ad, Tan
abar
i Se
saZl
ebl
obe
bis
micem
a yv
ela
studen
tis
aTvi
s da
in-
ter
aqtiu
li/
Tan
amSr
oml
obi
Ti
swav
leb
is m
eTodeb
is g
amoye
neba
.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
gaiR
rma
veT c
odna
dem
okr
atiu
li mo
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b •
swav
leb
is Z
iriT
adi
prin
cip
ebis
a da
Rir
ebul
ebeb
is S
esax
eb, as
eve
im p
oten
cia
-l
is S
esax
eb,
rome
lsa
c s
amoqa
laq
o g
anaT
leb
a at
areb
s mo
mavl
is a
qtiu
ri
mo-
qal
aqee
bis
aRzrdis
kuTxi
T;
gamo
iyen
eT yve
la Se
saZl
ebl
oba
, raT
a uke
T g
aTvi
Tcno
bier
deT
dem
okr
atiu
li mo
-•
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebaS
i, mag
aliT
ad, i
msjel
eT ima
ze,
Tu r
ogo
r u
nda
miudge
T i
seT T
emeb
s, r
ogo
reb
icaa
: so
cia
luri
sama
rTl
iano
ba,
gana
Tl
ebaz
e xe
lmi
sawv
domo
ba, so
cia
luri
inkl
uzia
da
mrav
alfer
ovn
eba.
nabi
ji
II (g
anvi
Tar
eba)
dem
okr
atiu
li mo
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
viTar
deb
a uma
Rl
esi
sasw
avl
ebl
ebis
a da
indiv
idual
uri
masw
avl
ebl
ebis
Za
lis
xmev
iT.
gasa
gebi
xd
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Se
saZl
ebl
obe
bi mo
swav
leT
a Ca
rTul
obi
s,
maTi
codni
sa d
a una
reb
is g
aRrma
vebi
s ku
Txi
T. uma
Rl
es s
aswa
vleb
leb
Si
arse
bobs
sab
azo k
ursi
sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
aSi, r
ome
lsa
c p
edag
ogo
bis
msurve
li
yvel
a st
uden
ti
gadis
. Tan
daT
an i
zrdeb
a ma
swav
leb
leb
is d
ain-
ter
eseb
a sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
iT.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
am e
tap
ze,
mni
Svne
lova
nia
mxar
daW
era
da
inter
esis
muxt
is S
enar
Cune
ba;
•
gana
viTar
eT e
qspe
rtiz
a ga
re
partni
oreb
is d
axma
reb
iT;
•
uma
Rl
esi
sasw
avl
ebl
is xe
lmZ
Rva
nel
obi
s mx
ardaW
era
Zal
ian
mniS
vnel
ova
nia,
•
rad
gan
dag
exma
reb
aT dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
ins
tit
uciu
r x
edva
sTan
int
egrir
ebaS
i.
nabi
ji
III (d
amkv
idr
eba)
uma
Rl
es s
aswa
vleb
els
dam
kvid
reb
ul
i aq
vs d
emokr
atiu
li
moqa
laq
e-obi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
ef
eqturi
meqa
nizme
bi.
arse
bobs
sam
oqa
laq
o g
anaT
leb
is k
argi
kursi
, rome
lic
mas
wavl
ebel
Ta
momz
adeb
is p
rogr
amis
naw
ilia
. ma
swav
leb
leb
i ax
den
en d
emokr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
gae
rTia
neba
s im
sa-
gneb
Si, roml
ebsa
c i
sini
asw
avl
ian.
uma
Rl
es s
aswa
vleb
leb
Si a
ris
mrav
al-
fer
ova
ni k
urse
bi,
roml
ebic
aqt
iuri
swav
lis
a da
swav
leb
is m
eTodeb
is
dan
ergv
azea
orie
ntir
ebul
i.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
sist
emat
urad
und
a xd
ebodes
aqt
iuri
mona
wil
eobi
s/dem
okr
atiu
li
CarTul
obi
s id
eis
ganv
iTar
eba. a
m ku
Txi
T Z
iriT
adi
saki
Txe
bia:
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebaS
i mo
s-•
wavl
eTa
aqtiu
ri
CarTul
obi
s xe
lSe
wyoba
;st
uden
turi
gaer
Tia
nebe
bis
mier
sxv
adas
xva
aqtiv
obi
s ga
nxorcie
leb
a uma
Rl
es
•
sasw
avl
ebel
Tan
Tan
amSr
oml
obi
T;
urTie
rTobe
bis
dam
yareb
a ad
gil
obr
iv o
rga
nizac
iebT
an, Tem
is w
armo
madge
nleb
Tan
; •
studen
tTaT
vis
im a
qtiv
obe
bis
gacno
ba, roml
ebic
Tem
Tan
muSa
oba
s uka
vSir
d-
•
eba
(proeq
teb
i, T
emis
sam
saxu
ri); as
eT S
emTxv
eveb
Si, st
aJir
eba
mniS
vnel
ova
nia;
kavS
ireb
is d
amya
reb
a ms
gavs
daw
eseb
ul
ebeb
Tan
da
araf
orma
luri
gana
Tl
ebis
•
seqt
orTan
.
nabi
ji
IV (m
aRal
ganv
iTar
eba)
uma
Rl
esi
sasw
avl
ebel
i uzrunv
elyo
fs
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b ef
eqtur s
wavl
ebas
. ma
swav
leb
leb
s Se
muSa
vebu
li
aqvT
swa
vlis
a da
swav
leb
is e
feq
turi
meTodeb
i. a
rse
bobs
ka
rgi
kav
Siri
masw
avl
ebel
Ta
momz
adeb
is, ga
dam
zad
ebis
a da
kval
ifik
acii
s am
aRl
ebis
progr
ameb
s So
ris
. am
Jama
d T
qven
i am
ocan
ebi
inova
cie
bis
dan
-er
gvas
a da
arse
bul
i mu
xtis
Sen
arCu
neba
s uka
vSir
deb
a.
rCe
vebi
Tqv
enT
vis:
amocan
ebi
SeiZ
leb
a mo
icav
des
:gu
nduri
muSa
obi
s ga
nviT
areb
as;
•
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b in
ter
dis
cip
li-
•
nur s
wavl
ebas
;ax
ali
kurse
bis
Semu
Save
bas
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-•
baTa
sama
gist
ro p
rogr
amis
aTvi
s;dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a sf
eroSi
mas
wavl
ebel
Ta
•
kval
ifik
acii
s as
amaR
leb
eli
kurse
bis
ganv
iTar
ebas
; Se
deg
ebis
Sef
aseb
is s
istem
is u
fro f
arTod d
aner
gva
imis
aTvi
s, r
om
swav
leb
is
•
meTodeb
is S
esax
eb u
fro s
rul
yofil
i in
forma
cia
arse
bobd
es.
cxr
ili
9: g
anvi
Tar
ebis
dia
gram
a u
maR
les
i sa
ganm
anaT
leb
lo
daw
eseb
ul
ebeb
isaT
vis
66
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo8.
4. s
wavl
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
uf
leb
aTa
Sesa
xeb:
min
iSne
bebi
ko
mpet
enc
iebz
e d
aint
eres
ebu
li
mxar
eebi
saT
vis
dai
nter
-es
ebu
li
mxar
eebi
swav
leb
a d
emo
krat
iul
i mo
-qa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
uf
le-
baT
a Se
saxe
b: c
od
na d
a ga
azr
eba
dag
egmv
a, k
las
is m
arT
va, s
wavl
eba
da
Sef
aseb
asw
avl
eba
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
e-ba
Ta
Sesa
xeb:
par
tni
or
oba
da
Car
Tu
lo
ba
swav
leb
a d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
-bi
sa d
a ad
amia
nis
uf
leb
aTa
Sesa
xeb:
mo
nawi
leo
baz
e d
amya
reb
ul
i mi
dg-
ome
bis
ganx
or
cie
leb
a d
a Se
fas
eba
gana
Tl
ebis
po
lit
ikaz
e pa
suxi
smge
-be
li
pir
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
-•
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Se
deg
ebi
karga
d u
nda
iyos
warmo
Ceni
-l
i sa
swav
lo g
egma
Si;
skol
is x
elmZ
Rva
nel
oba
kar
-•
gad und
a iy
os
momz
adeb
ul
i sa
moqa
laq
o g
anaT
leb
is d
asan
-er
gad;
gamo
yofil
i und
a iy
os
res
ur-
•
sebi
am
sf
eros
ref
ormi
s das
afin
anse
blad
.
gana
Tl
ebis
sf
eros
xel
mZR-
•
vane
loba
s er
ovn
ul
done
ze
und
a es
modes
dem
okr
atiu
li mo
qal
aqeo
-bi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
mni
Svne
loba
; d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a •
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
leb
a sa
swav
lo
gegm
is
cen
trSi
und
a iy
os
moqc
eul
i;ma
swav
leb
leb
i uzrunv
elyo
fil
ni
•
und
a iy
vnen
dam
xmar
e ma
sal
ebiT
, rac
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da ad
amia
nis ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
av-
leb
is p
roces
Si d
aexm
areb
a ma
T.
aras
amTav
robo
orga
nizac
iebs
•
und
a aR
mouCi
noT m
xardaW
era
da
moam
arag
oT sa
skol
o in
i-cia
tiv
ebis
wa
xal
iseb
isaT
vis
saWi
ro r
esurse
biT;
xel
i und
a Se
uwy
oT
saTem
o
•jgu
feb
is C
amoya
lib
ebas
, rom-
leb
ic
dem
okr
atiu
li
moqa
-l
aqeo
bisa
da
adam
iani
s uf-
leb
aTa
Sesa
xeb
swav
leb
aSi
mi-
iReb
en m
ona
wil
eoba
s;l
egit
imurad
aR
iareT
an
-•
tid
iskr
imin
aciu
li
da
anti-
ras
istul
i ka
mpan
iebi
.
mousm
ineT
mosw
avl
eebs
da d
adeb
iTad
•
miudeq
iT mosw
avl
eTa Ca
rTul
oba
s;xe
li
Seuwy
eT
mosw
avl
eTa
sab-
•Wo
ebis
a da
sxva
me
qani
zme
bis
amoqm
edeb
as,
roml
ebic
sk
o-
laS
i me
t dem
okr
atia
s Se
itan
en;
Camo
ayal
ibeT
ink
luziu
ri sa
bWoe-
bis
saxe
lmZ
Rva
nel
o p
rin
cip
ebi;
gamo
yavi
T f
inan
suri
res
urse
bi
•
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
meT
odeb
Si m
aswa
vle-
bel
Ta
profes
iul
i ga
nviT
are-
bis
kurse
bis
das
afin
anse
blad
.
uf
ro
si
masw
avl
e-bl
ebi
gaia
zreT
, Tu
rat
oma
a mn
iS-
•vn
elova
ni
swav
leb
a dem
okr
a-tiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
ami-
anis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b; g
aecan
-iT
as
eTi
swav
leb
is sx
vadas
xva
maga
liT
ebs;
gani
xil
eT
is
dad
ebiT
i Se
deg
ebi, roml
ebic
sk
ol
ebSi
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis ufl
e-ba
Ta
Sesa
xeb
swav
leb
is d
aner
g-va
s Se
iZl
eba
axl
des
Tan
;dae
xmar
eT T
qven
i sk
ol
is m
as-
•
wavl
ebl
ebs
axal
i mi
dgo
mebi
s Se
muSa
veba
Si.
dan
iSne
T
skol
aSi
dem
okr
atiu
li
•
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
e-ba
Ta
Sesa
xeb
swav
leb
is k
oordin
a-tori
da
mxar
daW
era
aRmo
uCi
neT
mas;
gana
viTar
eT
strat
egie
bi,
rom-
•
leb
ic dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
bisa
da ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Se
saxe
b ef
eqtur sw
avl
ebas
uwy
obs
xe
ls.
ga
iTva
lis
wine
T s
asko
lo g
arem
os,
sa
swav
lo ge
gmis
a da
mosw
avl
eTa
CarTul
obi
s ga
umj
obe
sebi
s mn
iS-
vnel
oba
.
mxar
i dau
WireT
sa
Tem
o Ca
r-
•
Tul
obi
s wa
maxa
lis
ebel
axa
l
da
inova
ciu
r m
idgo
mebs
;cxa
dad
daa
fiq
sireT
Tqv
eni
•
mxar
daW
era
aqtiu
ri
mo-
qal
aqeo
bis
proeq
teb
isad
mi,
roml
ebic
avi
Tar
eben
mosw
av-
leT
a sa
moqa
laq
o c
odna
s, u
n-ar
ebsa
da
ganw
yobe
bs.
mousm
ineT
ma
swav
leb
leb
isa
•
da
mosw
avl
eebi
s mo
sazreb
ebs
sask
ol
o
garem
os
gaumj
obe
se-
basT
an d
akav
Sireb
iT;
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa
•
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
Casv
iT s
kol
is y
ove
l-
wliu
ri
ganv
iTar
ebis
geg
maSi
;wa
axal
iseT
mas
wavl
ebl
ebis
ini
-•
cia
tiv
ebi.
masw
avl
e-be
lT
a
tr
ener
ebi
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eo-
•
bisa
da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
eba
CarTeT
mas
-wa
vleb
elTa
tren
ingi
s sx
va-
das
xva
progr
amaS
i.
imuSa
veT
konk
ret
ul
ad
dem
okr
a-•
tiu
li
moqa
laq
eobi
sa
da
adam
i-an
is ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
dag
egmv
aze;
aRmo
uCi
neT
masw
avl
ebl
ebs
meTod-
•ol
ogi
uri dax
mareb
a sa
dav
o s
akiT
xeb-
is kl
asSi
gan
xil
vasT
an d
akav
Sireb
iT.
dae
xmar
eT ma
swav
leb
leb
s, im
-•
sjel
on
dem
okr
atiu
li
mo-
qal
aqeo
bisa
da ad
amia
nis ufl
e-ba
Ta
Sesa
xeb
swav
leb
is
pro-
ces
Si w
amoWr
il s
irTul
eebz
e.
warmo
udgi
neT m
aT m
agal
iTeb
i da
Sesa
Zlo g
amosa
vlis
gzeb
i.
miec
iT m
aswa
vleb
leb
s ms
jel
o-
•
bis
Sesa
Zleb
loba
;Se
usa
bame
T tren
ingi
s pr
ogr
a-•
ma
masw
avl
ebel
Ta
konk
ret
ul
sa
Wiroeb
ebs.
masw
avl
e-bl
ebi
gamo
iyen
eT dem
okr
atiu
li
mo-
•qa
laq
eobi
sa d
a ad
a mia
nis ufl
e-ba
Ta Se
saxe
b sw
avl
ebis
sfer
oSi
ar
sebu
li
codna
kl
asSi
.
scad
eT, kl
asSi
dan
ergo
T r
amden
-•
ime
axal
i aq
tiv
oba
;ga
kveT
ilze
Seit
aneT
sak
amaT
o s
a-•
kiT xe
bi.
dag
egme
T
gakv
eTil
Ta
seria
, •
rome
lSi
c Tem
is wa
rmo
madge
n-l
ebi
miiR
eben
mona
wil
eoba
s da
rome
lic
mo
swav
leT
a mi
er sa
-zoga
doeb
riv
i cvi
lil
ebis
dam
-kv
idreb
azea
orie
ntir
ebul
i.
Sein
arCu
neT
obi
eqturoba
da
•
anal
izis
una
ri.
cxr
ili
10: s
wavl
eba
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
uf
leb
aTa
Sesa
xeb:
min
iSne
bebi
ko
mpet
enc
iebi
T d
aint
eres
ebu
li
mxar
eebi
saT
vis
67
9. daskvna
axali socialuri mimarTulebebis Camoyalibebis, saTemo da globaluri cvli-lebebis fonze, ufro kargad isaxeba aucilebloba imisa, rom ganaTleba moergos moswavlis saWiroebebs. demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba evropuli da msoflio mSvidobis damkvidrebis aucilebeli pirobaa. kon-fliqtis marTva, mravalferovnebis dafaseba, moqalaqeTa uflebebis/pasuxismge-blobebis gacnobiereba xom pozitiuri saskolo garemos Seqmnis ganuyofeli kompo-nentebia.
maswavleblebs sWirdebaT koleqtiuri (TanamSromlobiTi muSaobisaTvis) da ganviTarebadi (adaptaciisa da profesiuli ganviTarebisaTvis) kompetenciebi. am saxelmZRvaneloSi xazgasmulia maswavlebelTa pasuxismgeblobebi da is saSualebebi, romlebic maswavleblebs saWiro kompetenciebis – codnis, unarebisa da ganwyobis _ aTvisebaSi daexmarebaT.
ZiriTadi kompetenciebis oTxi sferos (demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavlebis sferoSi codna; saklaso praqtika, romelic mravalkul-turul midgomebs moicavs; partnioruli urTierTobebis ganviTareba; Sefaseba) aT-viseba xels Seuwyobs maswavlebels demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis ufle-baTa Sesaxeb swavlebaSi. miuxedavad imisa, rom dRes gansakuTrebuli yuradReba mos-wavlis akademiur moswrebas eqceva, moswavlis Rirebulebebis, socialuri unarebisa da CarTulobis ganviTareba aranakleb mniSvnelovania axalgazrdebis mosamzadeblad msoflio sazogadoebaSi cxovrebisTvis.
demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba SemoqmedebiTi midgomebis damkvidrebis saSualebas iZleva. ideebisa da idealebis Tavisufali gamoxatvis SesaZlebloba samoqalaqo ganaTlebis miRebas maswavleblisa da moswavleebisaTvis sasiamovno procesad aqcevs.
da bolos, gvsurs, vaxsenoT socialuri inkluzia. mkiTxveli am saxelmZRvanelos gacnobis Semdeg advilad daaskvnis, rom inkluzia wignis mTavari Temaa. demokra-tiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swavleba warmatebulia maSin, roca aRwevs inkluziur Sedegebs da amzadebs moqalaqeebs inkluziur sazogadoebaSi cxovrebisaTvis.
bavSvs aqvs ufleba, gamoxatos Tavisi Sexedulebebi im sakiTxebze, romel-ic mas ukavSirdeba. bavSvTa Sexedulebebi seriozulad unda iqnas aRqmu-li, maTi asakisa da zrdasrulobis gaTvaliswinebiT (muxli 12, gaeros konvencia bavSvTa uflebebis Sesaxeb).
68
10. danarTi
10.1. TviTSefasebis safexurebi
TviTSefasebis safexurebi asaxavs im kvlevebis Sedegebs, romlebic exeba maswav-lebelTa mier dafiqsirebul sirTuleebs maTi profesiuli ganviTarebis sxvadasxva etapze.
sityvaSi ̀ sirTule~ vgulisxmobT maswavlebelTa grZnobebs, wuxils, azrebs, konk-retul sakiTxTan dakavSirebiT. reimanma da Ties-sfrinTalma maswavleblis eqvsi ti-pis sirTule gansazRvres, romlebic Semdeg oTx safexurad dayves.1 am safexurebis mixedviT, avtorebi maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis sxvadasxva variantebs gvTavazoben.
pirvel da meore safexurze maswavlebeli, ZiriTadad, sakuTar Tavzea orien-tirebuli; mesame safexurze maswavlebeli Sesasrulebel samuSaozea koncentrire-buli; mxolod meoTxe safexurze myofi maswavlebeli iwyebs fiqrs imaze, Tu ra zegavlenas axdens misi swavleba moswavleebze.
safexurebi sirTuleebi rCevebi maswavleblis dasaxmareblad
pirveli safexuridone: egosirTule:
codnis nakleboba•
me saerTod ar var dainteresebuli ax-ali programiT.
apaTia meufleba.
miawodeT informacia•
meore safexuridone: egosirTule:
informacia•pirovnuli•
meti informacia mWirdeba konkretul sakiTxebTan dakavSirebiT. cnobis-moyvareobis grZnoba mipyrobs.
ra zegavlenas moaxdens Cemze es axali programa? moewonebaT mSoblebsa da moswavleebs es programa da dama-faseben amis gamo? vnerviulob.
CamoayalibeT inovaciebTan dakav-•Sirebuli molodinebi;aRwereT, Tu ra zegavlenas •moaxdens inovacia pirovnebaze;aqtiurad mousmineT;•CamoayalibeT sirTuleebze ori-•entirebuli damxmare jgufi.
mesame safexuridone: Sesasrulebeli samuSaosirTule:
marTva•
arasodes myofnis dro, rom gavakeTo yvelaferi, rac saWiroa. rogor unda davewio amden siaxles? imedga-crueba meufleba. davkargav klasze kontrols, Tu sakamaTo sakiTxebze debatebis movawyob?
sirTuleebi ukavSirdeba swavlasa da marTvas.
miawodeT konkretuli rCevebi •marTvasTan dakavSirebiT;mieciT maswavlebels saSualeba, •daakvirdes sxva warmatebuli mas-wavleblis muSaobas.
meoTxe safexuridone: zegavlenasirTule:
Sedegebi•TanamSromloba•aqcentebis Secvla•
moswavleebi CarTulebi arian gakve-Til Si? me mixaria da warmatebas vgrZnob.
minda, Cemi gamocdileba kolegebs gavu-ziaro. aRelvebuli var.
msurs, Sevcvalo saswavlo programa ise, rom ukeT movergo konkretul saWiroebebs. TviTdajerebuli var.
TanamSromloba kolegebTan da •axali urTierTobebis damyareba gare partniorebTan.
cxrili A1: sirTuleebis safexurebi
1 a.j. reimani da l. Ties-sfrinTali, `mentoroba da xelmZRvaneloba maswavleblis ganviTarebisaT-vis~, niu-iorki: adison-uesli, longmani, 1998.
69
danarTi
10.2
. Tvi
TSe
fas
ebis
ska
la
jgu
fi
komp
eten
cia
konc
en-
tr
acia
ganv
i-T
areb
ad
amkv
i-d
reb
ama
Ral
-ga
nvi-
Tar
eba
swav
leb
a d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebeb
is S
esax
eb: r
a vi
ciT
da
ro
gor
gve
smis
komp
eten
cia
1: dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
miz
nebi
da
amocan
ebi
komp
eten
cia
2: dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
Zir
iTad
i sa
erTaS
oris
o C
arCo
ebi
da
prin
cip
ebi
komp
eten
cia
3: dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sas
wavl
o g
egme
bisa
da
progr
ameb
is S
inaa
rsi
komp
eten
cia
4: dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
sxv
adas
xva
kont
eqst
i
swav
lis
a d
a sw
avl
ebis
aq-
tiv
obe
bi, r
oml
ebic
xel
s u
w-yo
ben
dem
okr
atiu
li
moqa
laq
e-o
bisa
da
adam
iani
s u
fl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebas
kl
assa
da
sko
laS
i
komp
eten
cia
5: mi
dgo
mebi
s, m
eTodeb
isa
da
swav
leb
is S
esaZ
leb
lobe
bis
dag
egmv
a
komp
eten
cia
6: dem
okr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa da
adam
iani
s ufl
ebaT
a Se
saxe
b sw
avl
ebis
prin
cip
ebis
gae
rTia
neba
swa
vleb
is T
qven
eul
meT
odol
ogi
aSi
komp
eten
cia
7: po
zit
iuri
sask
ol
o k
ul
turis
dam
kvid
reb
is m
izni
T, Se
saba
misi
we
sebi
s Se
muSa
veba
komp
eten
cia
8: mo
swav
leT
a dis
kusi
is u
naris
gau
mjobe
sebi
s me
Todol
ogi
a
komp
eten
cia
9: Se
fas
ebis
sxv
adas
xva
meTodis
gam
oye
neba
swav
lis
a d
a sw
avl
ebis
aqt
ivo
be-
bi, r
oml
ebic
, par
tni
or
ebis
a d
a T
emis
Car
Tu
lo
biT
, xel
s u
wyo
-be
n d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
-bi
sa d
a ad
amia
nis
uf
leb
aTa
Sesa
xeb
swav
leb
as
komp
eten
cia
10
: sa
swav
lo
garem
o,
rome
lic
xe
ls
uwy
obs
mr
aval
fer
ova
ni
wyar
oeb
is g
amoye
neba
s
komp
eten
cia
11: T
anam
Sroml
obi
Ti
muSa
oba
Ses
abam
is s
aTem
o p
artni
oroba
Si
komp
eten
cia
12: s
trat
egie
bi d
iskr
imin
acii
s wi
naaR
mdeg
swav
leb
a d
emo
krat
iul
i mo
qal
aqeo
bisa
da
adam
i-an
is u
fl
ebaT
a Se
saxe
b:
mona
wil
eoba
ze
dam
yar
ebu
li
mid
gome
bis
ganx
or
cie
leb
a d
a Se
fas
eba
komp
eten
cia
13: g
adaw
yvet
ileb
ebis
miR
ebis
proces
Si m
osw
avl
eTa
CarTul
obi
s Se
fas
eba
komp
eten
cia
14: d
emokr
atiu
li
moqa
laq
eobi
sa d
a ad
amia
nis
ufl
ebaT
a Rir
ebu-
leb
ebis
, dam
oki
deb
ul
ebeb
isa
da
ganw
yobe
bis
model
ireb
a
komp
eten
cia
15: s
wavl
ebis
meT
odeb
isa
da
mosw
avl
eTa
swav
lis
gan
xil
va, mo
ni-
torin
gi d
a Se
fas
eba
mTl
iani
Sef
aseb
ayv
ela
komp
eten
cia
cxr
ili
A2:
Tvi
TSe
fas
ebis
ska
la
70
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
10.3. profesiuli ganviTarebis samoqmedo gegma (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb: TviTSefasebis samoqmedo gegma maswavleblebisa da trenerebisaTvis)
ganviTarebis sfero
moqmedeba vin? rodis? amocanebis warmatebiT
miRwevis kriteriumebi
cxrili A3: maswavlebelTa profesiuli ganviTarebis samoqmedo gegmis cxrili
71
11. gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi
11.1. saxelmZRvaneloSi citirebuli literatura
winasityvaobaSi citirebuli literatura
bekmani, e. da trafordi, b. skolebis demokratiuli mmarTveloba, evrosabWos gamomcemloba,
strasburgi, 2007.
birzea, s. da sxvebi, kvleva evropaSi _ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis _ poli-
tikis Sesaxeb, evrosabWos gamomcemloba, strasburgi, 2004.
birzea, q. da sxvebi, `skolebSi demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis uzrun-
velyofis instrumenti~, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005
evridaisi, samoqalaqo ganaTleba evropis skolaSi, 2005
evopsabWo, swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebebis Sesaxeb,
RonisZiebebis programa (2006-2009), `demokratiis swavleba da demokratiulad cxov reba yve-
lasaTvis~ (2006) 5, 14 marti, 2006.
navali, printi da aireti, `samoqalaqo ganaTleba espaneTSi: politikis kritikuli ganxilva~
(xelmisawvdomia internetSi), Jurnali socialuri mecnierebis Sesaxeb; osleri da starki,
Tavi 10, 2005 (ix. qvemoT jgufi a)
hudlestoni, T. (red), `demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-
leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.
hadlestoni, T., `gakveTilze moswavlis CarTulobidan gaziarebul samoqalaqo pasuxismge-
blobamde: skolis demokratiul mmarTvelobis efeqturi praqtika evropul skolaSi, evro-
sabWosa da evropuli fondis qseli~, 22 maisi, 2007
SesavalSi citirebuli literatura
birzea, q. da sxvebi, `skolebSi demokratiuli moqalaqeobisaTvis swavlebis xarisxis marTvis instrumenti~, evrosabWos gamocema, evrosabWo, 2005
bolivari, ̀ saswavlo gegmis gamWoli midgoma: SezRudvebi da problemebi”, Revista de Educacion, 309, gv. 23-65, 1995.
ganaTlebis reformebze dakvirveba (ORE), `kompetenciis cnebis, rogorc saganmanaTleblo programebis saorganizacio principis, gadaxedva: kompetenciidan kompetentur qcevamde~, monreali, 2006.
evrokomisia, ganaTlebisa da kulturis direqtorati, maswavleblis kompetenciaTa da kvali-fikaciaTa zogadevropuli principebi, prezentacia gakeTda maswavleblis kompetenciaTa da kvalifikaciaTa zogadevropuli principebis evropuli testirebis konferenciaze, 20-21 iv-nisi, 2005, briuseli.
ekonomikuri ganviTarebisa da TanamSromlobis organizacia (OECD), `ZiriTadi kompetenciebis gansazRvreba da SerCeva~, deseqo fabliqeiSns, 2005 www.oecd.org/dataoecd/47/61/35070367.pdf.
qeri, d., `moqalaqeoba: adgilobrivi, erovnuli da saerTaSoriso~, l. gearonis (red.) wigni-dan `rogor vaswavloT moqalaqeoba saSualo skolaSi~, 2003.
uainerTi, i. f., `kompetenciis cnebebi~, maqs plankis saxelobis fsiqologiuri kvlevis in-stituti, miunxeni, 1999.
72
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
kompetenciebisa da, zogadad, saxelmZRvanelos mimoxilvaSi citirebuli literatura
deivisi, i. `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.
luki, a. musprati, s. da fribodi, f. (redaqtorebi), ̀ kritikuli wigniereba: werilobiTi praqti-kis swavla da swavleba~, qreskili, niu jersi: hemfTon presi, 1997.
maqnamara, d. `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.
risi, f. da bleqoli, d. `axali ambebis momzadeba: wigniereba moqalaqeobisaTvis~, http://making-newstoday.uow.edu.au (marti, 2008)
qriqi, b. `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), londoni, 1998.
Sulmani, l. `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~, ganaTlebis sferos mkvl-evari, 15, gv. 4-14, 1986.
habermasi, i. `komunikaciis Teoria~, tomi I, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlan-diis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1984.
habermasi, i. `komunikaciis Teoria~, tomi II, kembriji, didi britaneTisa da CrdiloeT irlan-diis gaerTianebuli samefo: foliTi pres, 1987.
jguf a-Si citirebuli literatura
audigieri, f. `demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTlebis ZiriTadi cnebebi da mTavari kompetenciebi~, evrosabWo, 2000.
benqsi, j.a. `multikulturuli ganaTlebis kvlevis saxelmZRvanelo~, saimon & SusTer/maqmi-lan, niu-iorki, 1995.
deivisi, i. `ra sagnobrivi codnaa saWiro samoqalaqo ganaTlebis swavlebisTvis da rogor SeiZleba SevuwyoT xeli am codnis aTvisebas? sadiskusio dokumenti maTTvis, vinc momaval mas-wavleblebs amzadebs~, 2003, veb-gverdi: www.citized.info.
Torni-furTa, j. da sxvebi, ̀ samoqalaqo ganaTleba 28 qveyanaSi: samoqalaqo codna da CarTuloba 14 wlis asakSi~, saganmanaTleblo miRwevebis Sefasebis saerTaSoriso asociaciis sekretariati, amsterdami, 2001 weli.
maqnamara, d. `sagnobrivi codna da misi gamoyeneba: problemebi da SesaZleblobebi maTTvis, vinc momaval maswavleblebs amzadebs~, maswavlebelTa momzadebis Jurnali, 17 (2), gv. 113-128, 1991.
neivali, q. frinTi, m. da veldiusi, r. `demokratiuli moqalaqeobisaTvis ganaTleba axal evropaSi~, evropis ganaTlebis Jurnali, 37(2), 2002.
osleri, a. da sTarqi, h. ̀ ganaTleba demokratiuli moqalaqeobisaTvis: kvlevebis, politikisa da praqtikis mimoxilva 1995-2005~, akademiuri mimoxilva, BERA, 2005.
slivka, i. diedriqi, m. da hoferi, m. (red.) `samoqalaqo ganaTleba – Teoria, kvleva da praq-tika~, uaqsmani, miunsTeri, 2006.
uieviorka, m. `rasizmis arena~, seij, londoni, 1995.
qriqi, b. `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), londoni, 1998.
Sulmani, l. `isini, visac esmis: codnis akumulireba swavlebisas~ , ganaTlebis sferos mkvl-evari, 15, gv. 4-14, 1986.
73
gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi
jguf b-Si citirebuli literatura
beqmani, e. da Trafordi, b. `skolebis demokratiuli marTva~, evrosabWos gamocema, stras-burgi, 2007.
bleqi, f. da sxvebi, `Sefaseba swavlisTvis: praqtikuli sakiTxebi~, oufen iuniversiTi fres, niu-iorki, 2003.
goulmani, d. `emociebis gaazreba da marTva~, banTam buqsi, niu-iorki, 1995.
devries, r. da zan, b. `moraluri klasebi, moraluri bavSvebi: konstruqtivistuli atmosf-eros Seqmna adreul ganaTlebaSi~, qolumbia iuniversiTi pres, niu-iorki, 1994.
duer, q., sfaiq-vrqas, v. da ferera marTins, i. `demokratiuli moqalaqeobis swavlis strat-egiebi”, evrosabWo, 2000.
kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), `ganaTleba moqalaqeobisaTvis da demokratiis swavleba skolebSi~, qriqis angariSi, 1998.
rojersi, b., ̀ disciplinis ena: klasis efeqturi marTvisadmi praqtikuli midgoma”, norsqouT haus fubliSers, flaimaus, 1994.
qaninghemi, j. `uflebebi, pasuxismgeblobebi da saskolo kultura~, i. baglin jounsis da n. jounsis (red.) wignidan `ganaTleba moqalaqeobisaTvis: ideebi da perspeqtivebi kulturaT-Sorisi kvlevisaTvis~, qogan feij, londoni, 1992.
jguf g-Si citirebuli literatura
ajegbo, q. `kurikulumis ganxilva: mravalferovneba da moqalaqeoba~, DfES, 2007.
biligi, S. da Seli, h. `zogadsaganmanaTleblo skolebSi Temis samsaxuris kvlevebi. damate-biTi mtkicebulebebi.” fidelta qafani, saiens eduqeiSn, blumingToni. kvleva daafinansa karnegis fondma niu-orikSi da samoqalaqo swavlis da CarTulobis informaciisa da kvlevis centrma (CIRCLE), 2000.
gearoni, l. `arasamTavrobo organizaciebi da ganaTleba: ramdenime mosazreba~, msjeloba ganaTlebaze, gv. 17, 2 oqtomberi, 2006.
giroqsi, h. `ideologiis kultura da skolaSi swavlis procesi~, Temfl universiTi fresi, filadelfia/falmer fresi, londoni, 1981.
gourani, s. `karis gaReba: skolebisa da Temis partnioroba siRaribis Sesaxeb informirebisa da socialuri iniciativebis danergvis mizniT~, partniorobis damyarebis saxelmZRvanelo, siRaribis daZlevis saagento, dublini, 2004.
doneli, q. `harmoniis fasi meTodebi, romlebsac maswavleblebi iyeneben CrdiloeT irlan-diis integrirebul skolaSi Semwynareblobisa da urTierTpativiscemis atmosferos dasam-kvidreblad~, saganmanaTleblo kvlevebi, tomi 46(1), 2004, gv. 3-16.
diui, j. `demokratia da ganaTleba~, niu-iorki fri presi (1916), 1966. aseve xelmisawvdomia eleqtronuli versia misamarTze: http://books.google.com.
evrosabWo, `demokratiis swavla da demokratiul sazogadoebaSi cxovreba. koncefcia.~ ev-ropel eqspertTa komiteti, CAHCIT, evrosabWo, strasburgi, 2005.
zaxarakis-iurci, i. da flora, i. `Temis ganviTarebaSi socialuri kapitalis gaZlierebis sakiTxebisa da gamocdilebis kvleva~, wignidan: sazRvris gadakveTa, zRvars gadasvla, f. armstrongi, n. milermi da m. zukasi (redaqtorebi), londonis universiteti, 1997.
kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), Seasrule Seni roli: moqalaqeoba 16 wlis Semdeg, kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri, londoni, 2004.
osleri, a. `qriqis angariSi: gansxvavebuloba, Tanasworoba da rasobrivi samarTlianoba~, kurikulumis Jurnali, tomi 11 (1), 2000, gv. 25-37.
osleri, a. da sTarqi, h. `kosmopolituri moqalaqeobisaTvis swavla: Teoriuli debatebi da axalgazrdebis gamocdileba~, saganmanaTleblo mimoxilva, tomi 55(3), 2003, gv. 243-254.
74
maswavlebelTa kompetenciebis CarCo
samoqalaqo ganaTlebis fondi, `ganaTleba moqalaqeobis, mravalferovnebisa da rasobrivi TanasworobisaTvis: praqtikuli saxelmZRvanelo~”, samoqalaqo ganaTlebis fondi, londoni, 2003.
harTi, r. `bavSvebis monawileoba: axalgazrda moqalaqeTa Temis ganviTarebasa da garemos dacvaSi CarTvis Teoria da praqtika~, erssqan, londoni, 1997.
heldi, d. `demokratia da axali saerTaSoriso wesrigi~, wignidan `kosmopolituri demokra-tia~, d. aCibugi da d. heldi (redaqtorebi), foliTi fres, kembriji, 1995.
jguf d-Si citirebuli literatura
bandura, a. `azrovnebisa da qmedebis socialuri safuZvlebi: socialuri Semecnebis Teoria~, frenTis-holi, iglevud qlifsi, niu-jersi, 1986.
bareli, j. `swavleba azrovnebisaTvis. klasSi gamosayenebeli meTodebi, romlebic inteleq-tualur ganviTarebas uwyobs xels~, longmani, londoni, 1991.
beqmani, e. da Trafordi, b. `skolebis demokratiuli marTva~, evrosabWos gamocema, stras-burgi, 2007.
bruqfldi, s. d. `rogor gavxdeT kritikulad moazrovne maswavlebeli~, josi-brasi, san francisko, 1995.
gudladi, J. `adgili, saxelad, skola~, maqgrou hili, niu iorki, 1984. xelmisawvdomia Semdeg misamarTze: http://books.google.com
caixneri, q. `praqtikosis dafiqreba da msjeloba~, wignidan `kvlevis saxelmZRvanelo: monawileobaze damyarebuli mokvleva da praqtika~, 2001, f. riazoni da h. bredberi (redaq-torebi).
hudlestoni, T. (red), `demokratiuli moaqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb swav-leba: maswavlebelTa treningi~, evrosabWo, strasburgi, 2005.
hudlestoni, T. da keri, d. (red.), `samoqalaqo ganaTlebis maswavlebelTa profesiuli gan-viTarebis saxelmZRvanelo~, hoder eduqeiSn, londoni, 2006.
danarTSi citirebuli literatura
reimani, a.j. da Ties-sfrinTali, r. `mentoroba da xelmZRvaneloba maswavleblis ganviTare-bisaTvis~, niu-iorki: adison-uesli, longmani, 1998.
75
gamoyenebuli literatura da damatebiTi informaciis wyaroebi
11.2 damatebiTi informaciis wyaroebi
masalebi Sefasebaze
bleqi, f. da sxvebi, `Sefasebis buneba da Rirebuleba swavlis procesSi~, 2003, www.umds.ac.uk/content/1/c4/73/57/formative.pdf.
jeromi, l. `Sefaseba samoqalaqo ganaTlebaSo~ 2003, www.citized.info/pdf/commarticles/Lee_Jerome_Assessment_workshop.pdf.
klenovski, v. ̀ portfolios SemuSaveba swavlisa da SefasebisaTvis: procesebi da principebi~, ruTlijfalmeri, londoni, 2002.
kvalifikaciebisa da saswavlo gegmebis centri (QCA), moqalaqeobis Sefaseba, HMSO, lon-doni, 2006.
masalebi sakamaTo sakiTxebis swavlebaze
`konferenciis Canawerebi sakamaTo sakiTxebis swavlebasTan dakavSirebiT~, 2006, www.citized.info/pdf/conferences/31_03_06report.pdf.
samoqalaqo ganaTlebis fondi, `swavleba erayze da sxva sakamaTo sakiTxebze~, 2003, www.citizenshipfoundation.org.uk/main/resource.php?s124
qlear, h. da holden, q. (red.), `sakamaTo sakiTxebis swavlebasTan dakavSirebuli sirTulee-bi~, TrenTam buqsi, oaqhili, 2007.
golobi, r. da krafi, p. cxovreba demokratiul sazogadoebaSi _ sagakveTilo gegmebi zogad-saganmanaTleblo skolis sabazo safexurisaTvis (swavleba demokratiuli moqalaqeobisa da adamianis uflebaTa Sesaxeb, wigni, III, evrosabWo, strasburgi, 2008.
evropis usafrTxoebisa da TanamSromlobis organizacia (OSCE), ̀ swavleba religiebsa da rwme-nebze: saxelmZRvanelo principebi~, 2008. www.osce.org/publications/odihr/2007/11/28314_993_en.pdf.