PROGRAMA “HORTA DE MUTXAMEL” Taller d’Agricultura Tradicional

DIARI DE CAMP

El 26 de gener de 2009, la Junta de Govern Local aprova el programa “Horta de Mutxamel”, impulsat per la Regidoria d’Agricultura i on col·laboren Medi Ambient i Educació. L’objectiu del programa és que la gent major de Mutxamel transmeta els seus coneixements sobre agricultura tradicional a través de sessions pràctiques en una parcel·la preparada per l’Ajuntament. La parcel·la és al de Soqui , entre el Camí la Rula i el Carrer el Duro i este és l’estat inicial :

DATA: 3 de febrer de 2009 LLUNA: Un dia després de quart creixent LLOC: Casa de la Cultura ACTIVITAT: Reunió amb els primers inscrits en el taller ASSISTENTS: Manolo García

Anna Pont Monica Gascón Maite Esguevillas Alicia Blasco Xavi Baeza

José Pastor Eva Llinares José Ramón Lidón Laura Lledó

Ens reunim per primera volta les coordinadores del taller i Manolo, el llaurador professor, amb els inscrits al taller. L’objectiu de la reunió és conéixer-nos, vore quina és la disponibilitat dels participants i saber l’edat i l’experiència amb la terra. Expliquem que l’objectiu de la iniciativa és que els majors de Mutxamel, amb experiència en la terra, transmeten els seus coneixements als més inexperts per a que la tradició agrícola no s’oblide.

DATA: 17 de febrer de 2009 LLUNA: Un dia després del quart minvant LLOC: Partida Benaüt ACTIVITAT: Visita a la finca ecològica que gestiona Daniel Morante ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Mónica Gascón Maite Esguevillas Alícia Blasco Xavi Baeza José Pastor Pere Taulades

Maria Sánchez Pau González Marga Jover David Guardiola Eva Llinares Estrella Aracil Laura Lledó Agustín Sánchez Beatriz Navarro Jesús Esteve

Visitem la finca ecològica que hi ha a Benaüt on ens rep Daniel Morante, responsable de l’explotació. Daniel ens explica les característiques d’esta finca, on es cultiven tomaques, carlotes, cogombres, melons o carabassetes usant abonament orgànic i sense productes químics de síntesi. També ens conta com ha

aconseguit fer de l’agricultura ecològica el seu mitjà de vida, atés que estos productes són venuts a clients particulars.

Fa un any que este veí i el seu equip van posar en marxa esta iniciativa, després d’estudiar quatre anys en una escola d’agricultura biodinàmica a Holanda. Allí van aprendre com gestionar este tipus d’agricultura que respecta el medi ambient perquè este ens torne productes d’alta qualitat. La finca és inspeccionada periòdicament pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu d’esta visita és conéixer els principis de l’agricultura ecològica i les tècniques més rellevants, per a poder aplicar-les en la parcel·la de treball. A la partida de Benaüt es troben unes de les millors terres de Mutxamel. Com comenta algú: “Ací no gela” o “Ací no hi ha una pedra” Algunes tècniques d’agricultura ecològica que aprenem:

- Fer adob verd: Per a preparar el terreny es llaura i se soterra la vegetació perquè nodrisca el terreny.

- Llevar a mà les males herbes que apareixen entre les hortalisses. - Per a lluitar contra el caragol: fumigar amb caragols descompostos en

aigua. - Per a lluitar contra la tuta: instal·lar trampes de feromones en les vores de

la finca, perquè la plaga es quede ahí i no passe al centre de la parcel·la on es troba el cultiu.

- Adobar només amb fem que, en este cas, és de cavall. El fem de cavall té poca força perquè un cavall no menja de tot. Per a enriquir-lo, es pot mesclar amb fem d’altres tipus.

- Plantar vegetació en el perímetre de la parcel·la perquè les possibles plagues es queden ahí i no passen a l’interior de la parcel·la on es troba el cultiu. Així mateix, els predadors i parasitaris d´estes plagues també

estaran presents en la tanca. Les plantes utilitzades solen ser arbusts aromàtics, però el que importa és que hi haja la màxima diversitat. Per exemple, el baladre té un poll que sols l´afecta a ell. Aquest poll atrau les marietes i altres insectes que són predadors i parasitaris de les plagues que poden afectar el nostre cultiu.

- Per a lluitar contra el poll: fumigar amb aigua mesclada amb sabó caser (sabó potàssic), que li lleva la capa cèria que el protegix del sol i del fred.

Dos dels principis més importants de l’agricultura ecològica són: “Treballarem per evitar les plagues, més que per a combatre-les” “Alimentarem la terra, no la planta” Amb el cas d’esta finca veiem que este tipus de producció és possible i viable, encara que és difícil en el món globalitzat on vivim. I si els productes són un poc més cars, que no sempre és així, és perquè a més d’oferir uns productes de més qualitat i més saludables, s’està fent un bé al medi ambient que tots gaudim.

DATA: 20 de febrer de 2009 LLUNA Quatre dies després del quart minvant LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Llaurat del terreny ASSISTENTS: Alfonso Catarro

Manolo García

Preparem el terreny amb l’ajuda d’Alfonso Catarro que ve amb el tractor per a llaurar la parcel·la.

Primer fa una passada amb l’aper anomenat redovato, que volteja els primers 20-30 cm de la terra. Com que hi ha molta pedra i hi ha perill de trencar l’aper, este es canvia pel cultivador que, amb els braços articulats, evita millor les pedres.

No llaurem tota la parcel·la per les raons següents: - De moment no necessitem tot el terreny per al cultiu. - La part que no es cultiva és millor que conserve la vegetació perquè fa d’hàbitat per a plagues i els seus predadors. - Si mantenim la vegetació, mantenim l’estructura del sòl.

DATA: 3 de març de 2009 LLUNA: Sis dies després de la lluna nova LLOC: Hort col·lectiu de Sant Joan d’Alacant ACTIVITAT: Visita al municipi veí, on han posat en marxa una experiència

d’hort col·lectiu ASSISTENTS: Darío Moreno

Tomás Poveda José Manuel Forner Mónica Gascón Anna Pont

Visitem l’hort col·lectiu que hi ha al costat del poliesportiu de Sant Joan. Ens rep Dario Moreno, membre fundador de l’associació GIRA (Grup d’Iniciatives i Recursos Ambientals) i tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Joan. La iniciativa de posar en marxa este hort col·lectiu va sorgir de l’associació GIRA, ja que els seus membres buscaven un espai on retrobar el contacte amb la terra, aprendre les tècniques agrícoles i consumir productes ecològics. L’Ajuntament els va facilitar el terreny, les ferramentes i les instal·lacions on guardar-les, també cedides per l’Ajuntament. Dario ens explica que l’experiència és molt positiva, que encara que compten amb l’assessoria d’algun llaurador del poble, el mètode que més els funciona és el d’assaig-error i que, més que obtindre producció, el més interessant és poder disfrutar de com la terra dóna els seus fruits i de la interacció amb gent amb inquietuds afins. A tots ens pareix interessant fer algun dia un encontre entre la gent dels dos horts i compartir experiències.

DATA: Entre el 20 de febrer i el 7 de març de 2009 LLUNA ---------- LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Condicionament de la parcel·la, trasllat de material, etc ASSISTENTS: Àrea de Serveis i Manteniment

Durant estos dies es realitzen les tasques següents, per a deixar la parcel·la a punt per al conreu:

- Instal·lació d’una connexió de servei d’aigua, amb el seu comptador i una aixeta on connectar el sistema de reg.

- Instal·lació d’una caseta per a guardar les ferramentes. És un cambra frigorífica que ens han donat.

- Creació de rampa d’accés a la

parcel·la des de la vorera. - Trasllat de ferramentes de

l’Ajuntament i altres que són comprades.

- Trasllat del material per a instal·lar el sistema de reg que ha cedit Servicios Integrales de Bonalba SL.

- Esbrosse de la zona no llaurada. - Tala de canyes i trasllat a la parcel·la.

Durant eixos dies es porta un camió de fem de cavall.

DATA: 7 de març de 2009 LLUNA: 3 dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació del terreny, plantació de bardissa perimetral,

instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Maite Esguevillas Xavi Baeza José Pastor

Pau González Gema Llorens Agustín Sánchez Marga Jover Sergi González Eva Llinares

Treballs realitzats: 1-Llevar pedra Després de passar el tractor amb el cultivador, s’ha de llevar tota la pedra a mà, perquè puga passar el redovato sense perill de trencar-se. Deixem la pedra a muntons a les vores de la parcel·la.

2- Amuntonar les canyes Les canyes, que estan agrupades per costals es recolzen contra un arbre. 3- Crear el composter La brossa que s’ha tallat de la part que no ha estat llaurada ens servirà per a fer compost o fem orgànic. Aprofitem un desnivell del terreny per a amuntonar ahí la brossa, que mullarem periòdicament perquè es descomponga. 4- Començar a instal·lar el sistema de reg Es disposa la canonada general o primària al llarg d’un dels costats de la parcel·la. Es disposa canonada de goteig o canonada terciària per les vores de la parcel·la per a regar la tanca perimetral. 5- Plantar tanca perimetral Plantem i sembrem vegetació en el perímetre de la parcel·la perquè les possibles plagues o els seus predadors es queden ahí i no passen a l’interior de la parcel·la on es troba el cultiu.

Plantes (obtingudes de la Conselleria, en la comanda que es fa tots els anys per al Dia de l’Arbre): Espart (Stipa tenacissima), Baladre (Nerium oleander), Romer (Rosmarinus officinalis), Llentiscle (Pistacia lentiscus). Llaor (comprades): Romer (Rosmarinus officinalis), Espígol (Lavandula sp), Orenga (Origanum vulgare), Timonet (Thymus vulgaris). 6- Ens presentem i cadascú li explica a la resta quines motivacions l’han portat a formar part d’esta experiència. A la vesprada, el tractor torna a passar amb el redovato i anivella el terreny, que queda a punt per al conreu.

DATA: 12 de març de 2009 LLUNA: Un dia després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació de la rocalla ornamental ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Mónica Gascón Pere Taulades Pau González Maria Sánchez José Pastor

Treballs realitzats: 1- Preparació de rocalla ornamental. Aprofitem un muntó de pedres grans que hi ha enmig de la parcel·la per a fer una rocalla amb vegetació ornamental. Sembrem llavors de les mateixes espècies que vam sembrar en la tanca perimetral: Romer (Rosmarinus officinalis), Espígol (Lavandula sp), Orenga (Origanum vulgare), Timonet (Thymus vulgaris) i algunes margarides.

DATA: 14 de març de 2009 LLUNA: Tres dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Maite Esguevillas Gema Llorens Xavi Baeza Pau González

Maria Sánchez Francisco Salinas Silvia Cayetano Anna Luz Ivorra Estrella Aracil Álvaro Moltó Marga Jover Eva Llinares

Treballs realitzats: 1- Instal·lació de sistema de reg

El sistema de reg consta de: - Canonada general o primària, de 40 mm de diàmetre. Abastix a la secundària. - Canonades secundàries, de 25 mm de diàmetre. Abastixen les terciàries. - Canonades terciàries, de 20 mm de diàmetre. Abastixen els ramals dels distints sectors de reg. - Ramals, de 16 mm de diàmetre, que configuren els distints sectors de reg, segons el cultiu. Porten els goteigs integrats.

2- Plantació de tomateres. Les tomateres han sigut donades per la Universitat Miguel Hernández (UMH), campus d’Oriola. Són producte d’una investigació que pretén produir la tomata autòctona de Mutxamel però amb resistència contra les infeccions víriques. Són tomates tolerants al virus de la cullera i resistents al virus del bronzejat i al virus del mosaic. Plantarem un total de 160 tomateres. Per a fer una camà (camallada) de tomateres seguim les passes següents:

- Marquem els extrems amb estaques. - Amb una llença, marquem la línea recta entre les estaques. - Fem una rasa xicoteta amb l’aixadeta seguint el fil. - Posem el ramal de reg. Com que els goteigs integrats estan massa

separats, entre un i altre fem un forat nou amb un punxador i posem un nou goteig. D’esta manera ens queden els goteigs separats cada 0,5 m.

- En cada punt de goteig fem un clotet amb l’aixadeta i plantem una tomatera, tenint cura que el pilonet es quede ben soterrat.

La distància entre camà i camà serà d’un metre aproximadament. Si no tenim metre al bancal, podem agarrar una canya i mesurar la distància entre el braç estirat i el nas; això és aproximadament un metre.

Quan tenim totes les tomateres plantades, tirem a cada tomatera un grapadet de sofre, evitant que ens entre als ulls.

Les funcions del sofre són evitar l’atac dels pardals i protegir contra fongs i insectes, s’ha d’ensofrar, més o menys, cada 15 dies. El sofre és un producte admés en agricultura ecològica. 3- Plantació de nyores Seguim les mateixes passes que amb les tomateres, però en este cas la separació entre les mates és menor.

4- Plantació de cebes Seguim les mateixes passes que amb les tomateres, però en este cas no fem rasa i la separació entre les cebes serà d’un pam per un pam.

DATA: 26 de març de 2009 LLUNA: Lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Maite Esguevillas

Pau González Maria Sánchez Francisco Salinas José Pastor Laura Lledó

Hui tenim la visita de Canal 9, una reportera i el càmera ens graven fent els treballs i entrevisten als participants del taller. Eixirem en el programa “El Camp”.

Treballs realitzats: 1- Plantació de lletugues Es planten com les cebes, amb l’aixadeta es fa un clotet i es posa el pilonet de la lletuga. 2- Instal·lació de reg: Posem reg per goteig a les lletugues. Per a subjectar les canonades del goteig, les que posem hui i les que vam posar els dies anteriors, clavem unes estaquetes que fem amb canyes. Tenim cura de desbocar-les quan les clavem, perquè ningú hi entropesse i es faça mal. 3- Reg del compost: Es rega abundantment i es volteja perquè es mulle bé per tot. El regarem cada setmana o més freqüentment, segons l’època. 4- Plantació d’oliveres:

Plantem oliveres, no amb intenció que es facen grans en este terreny sinó amb la de fer un planter, que vagen criant-se i trasplantant-se a mesura que siguen necessàries en alguna zona verda municipal. A cada olivera se li fa una basseta al voltant perquè retinga l’aigua i, de moment, no posem goteig, les regarem a manta, cada tres dies més o menys, segons l’època.

DATA: 28 de març de 2009 LLUNA: 2 dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Mónica Gascón Silvia Cayetano Anna Luz Ivorra María Sánchez Pau González Xavi Baeza

Treballs realitzats: 1- Plantació de pebreres de dos classes: pebrera italiana (50 unitats) i pebrera

grossa (50 unitats). 2- Plantació de carabassetes (25

unitats).

3- Plantació d’albergínies (25 unitats). 4- Instal·lació de reg: Abans de plantar hem posat el reg per goteig.

DATA: 4 d’abril de 2009 LLUNA: Tres dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació de canyes ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Anna Pont Laura Lledó Eva Llinares Pere Taulades Guillem Taulades

Estrella Aracil Álvaro Moltó Héctor Moltó Marga Jover Pau González Josep, un amic de Pau

Treballs realitzats: 1- Tala i preparació de canyes

Un veí, Paco Sala, ens oferix les canyes que creixen al seu terreny, just enfront de la nostra parcel·la. La millor època per a tallar les canyes és de desembre a febrer, que és quan la canya està morta. Ara és ja un poc tard per a fer-ho.

Tallem les canyes amb les tisores de podar telescòpiques. Amb les tisores de podar xicotetes llevem els fillols (brots joves que li ixen a la canya) i li tallem l’espigó (la punta). Una volta preparades les canyes les amuntonem en costals (grups d’unes 30 canyes) que lligarem amb una corda. 2- treball rutinari: regar compost, regar oliveres, etc.

DATA: 11 i 18 d’abril de 2009 LLUNA: Dos dies després de lluna plena i un dia després de quart

minvant LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i manteniment ASSISTENTS: Manolo Garcia

Els dos dissabtes que han coincidit amb les vacances de Pasqua, Manolo ha fet treballs rutinaris de manteniment (si no ha plogut, regar cada tres dies amb el goteig obert, unes 2 hores) S’han plantat més carabassetes perquè les que hi havia se les han menjades els caragols. S’han plantat també cogombres i unes mates d’alfàbega i unes mates de julivert. L’alfàbega s’ha gastat tradicionalment per a espantar els mosquits i el julivert es pot gastar per a evitar l’oxidació de la fruita. Es posa la peça de fruita en un recipient amb aigua i unes fulletes de julivert; així es manté fresca.

DATA: 25 d’abril de 2009 LLUNA: Lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Calçament de tomateres ASSISTENTS: Manolo Garcia

Jose Manuel Forner Anna Pont Xavi Baeza Maria Sánchez Pau González Eva Llinares

Treballs realitzats: 1- Lluita contra els caragols

Tenim molts caragols en la parcel·la i per a lluitar-hi sense utilitzar productes químics tenim varies alternatives: - Llevar-los amb les mans - Fumigar les plantes amb caldo de

caragol. Posem uns quants caragols xafats en aigua en un poal i els deixem uns dies perquè es podrisquen. Eixe caldo és un verí per als caragols.

- Escampar ferro al voltant de les mates. És una barrera per als caragols, els repel·leix i estos no accedixen a les mates.

- Posar cervesa al voltant de les mates. Els caragols s’acosten al recipient de la cervesa, atrets pel seu sabor i s’ofeguen.

2- Calçar tomateres:

Posem fem en cada camallada i després el tapem amb la terra dels costats, fent un cavalló. El fem es posa ara perquè no es va mesclar prèviament amb la terra, abans de plantar les mates.

3- Plantar bajoquetes de la pelaïlla: Les plantarem “a caseta pastà”. Este mètode consisteix en marcar el clot amb l’aixada i pastar la terra, com es pasta el formigó. Una volta la terra preparada s’estaquen quatre llavors per clot, amb la sella del fesol cap avall. Després es posa un grapat de fem damunt i es fa un primer reg.

4- Plantar bajoquetes planes: Es planten com les anteriors, però a estes sí que se’ls fa un primer reg.

5- Llevar herba: Llevem herba d’entre les cebes. Ho fem a mà. Llevem les males herbes a mesura que ixen entre els cultius

DATA: 30 d’abril de 2009 LLUNA: Cinc dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Realització del cavall en les tomateres ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia José Pastor Anna Pont

Treballs realitzats: 1- Realització del cavall:

Es planta una canya cada 0.75 m, més o menys, i es posa una en front de l’altra al llarg de tota la camà. Cada canya es nyiga amb la canya d’enfront. En la segona canya, es nyiguen (nuguen) quatre canyes en lloc de dos i es forma el que s’anomena un frare. Els frares són els recolzaments que li donen més estabilitat al cavall contra el vent.

Hi ha una dita a Mutxamel que fa: “Els frares no van sentir que els tiraren, sinó que els conegueren” El nyuc que es fa per a nyigar les canyes s’anomena “nyuc d’encanyissà”. Quan estan totes les canyes nugades, se’n posa una grossa en el centre del cavall, també per a estabilitzar-lo. Després es posen les canyes horitzontals a cada vessant del cavall. Segons vagen creixent les mates de tomatera, anirem nugant-les a les canyes horitzontals. Per als cavalls de la tomatera, la millor canya és la de dos anys, perquè els nusos es corren menys.

DATA: 7 de maig de 2009 LLUNA: Sis dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Primera fumigació contra la tuta ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont José Pastor Maria Sánchez Pau González Pere Taulades

Treballs realitzats: 1- Lluita contra la tuta: Fa uns dies vam advertir que teníem presència de la tuta en el cultiu de tomateres. La tuta (Tuta absoluta) és un xicotet lepidòpter, una arna o palometa de 7 mm de longitud que es troba estesa pel continent sud-americà. En la Comunitat Valenciana es va detectar en juny de 2007, i ha ocasionat importants danys en plantacions de tomates. Altres plantes sensibles són l’albergínia i la creïlla. La larva barrena els ulls, flors i fruits, però preferix les fulles en formació i els xanglots florals. Les galeries sobre la tija alteren el desenvolupament general de les plantes afectades. Per a lluitar contra esta palometa utilitzarem dos mètodes: les trampes de feromones i la fumigació amb Bacillus . Les instruccions són les següents: 1) Preparar trampa de feromones: consisteix en un plat que s’ha d’omplir amb

aigua i un poc d’oli (oli del que gastem en la cuina). En la cistelleta del centre posarem la càpsula de feromones. Les feromones atrauen el mascle i este s’arrima a la trampa; quan es disposa a beure, com l’oli ha trencat l’estructura de l’aigua, en lloc de surar, s’ofega. Posem la trampa a l’ombra perquè no s’evapore l’aigua ràpidament. La càpsula de feromones la canviaren cada 65 dies i anirem reomplint la trampa d’aigua cada volta que siga necessari.

2) Preparar motxilla amb el Bacillus: Es mesclen els productes de forma escalonada per ordre i sempre amb guants.

En primer lloc s’afig aigua (més o menys un terç de la motxilla) i a continuació posem el pH-feet (50 cc per motxilla). El pH-feet és un regulador de pH perquè la resta de productes actuen millor i tinguen més durabilitat. En segon lloc, afegim aigua mentre remenem fins meitat de motxilla, parem i afegim el Bacillus turigensis (marca Costar, a raó de 8-10 gr. per motxilla). Per acabar, remenem i afegim aigua fins ¾ de depòsit , parem i afegim l’Oli de Neem (50 cc per motxilla), que és un insecticida que es pot utilitzar en agricultura ecològica. Remenem i acabem d’omplir la motxilla.

Ja podem fumigar en precaució, sempre amb mascareta, a favor del vent i, a ser possible, quan el sol no siga massa fort. Quan acabem de fumigar rentarem molt bé la motxilla i el tub per si la pròxima fumigació no fóra del mateix producte.

Per a la plantació que tenim, n’hi ha prou amb mitja motxilla, per tant, les quantitats a mesclar seran també la meitat. Fumigarem una volta a la setmana fins que passe la plaga

DATA: 16 de maig de 2009 LLUNA: Set dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Nyigar i derronyar tomateres ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Guillem Taulades Gema Llorens Xavi Baeza

Pau González Maria Sánchez Estrella Aracil Héctor Moltó Álvaro Moltó Eva Llinares Nathalie

Treballs realitzats: 1- Nyigar i desronyar tomateres:

A mesura que van creixent, les mates de tomatera van nyigant-se a les canyes horitzontals del cavall, de tal manera que la mata no creix escampada. Per a nyigar les tomateres, antigament, com que no hi havia ràfia, es gastava fulla de palmera o margalló dividida en fines tires fetes amb la mà. Al nostre hort ho fem de la mateixa manera amb les fulles de margalló. Abans no hi havia tantes palmeres com ara, aleshores els veïns de Mutxamel baixaven a la platja a per fulles de palmera i a la nit, com que no hi havia tele, anàven fent nugadors, per a gastar-los al matí següent. A l’hora de nugar, nugarem el tronc de la mata, el principal, a la canya, sense apretar, perquè li quede lloc per a créixer, sense estrangular-lo.

Al mateix temps que anem nugant les tomateres, també les anem desronyant (derronyant), que consisteix en llevar les “ronyes”, que són els ulls bords que ixen entre les branques, i que li lleven força a les branques principals. L’objectiu és deixar les dos branques principals. Anirem nugant i desronyant totes les setmanes.

2- Posar canyes als fesols:

Es posen com les canyes de les tomateres, però en este cas posarem més “frares” perquè el cavall ha de ser més fort, ja que les mates es fan més grans i tenen més ramatge. I ací posem una canya per cada planta. El nuc es fa un poc més baix que en el cavall de les tomateres, perquè ens interessa deixar més canya per dalt, que després emprarem en fer l’arc. Una altra diferència respecte al cavall de les tomateres és que les canyes es claven a la terra de manera diferent, amb més inclinació, perquè després s’han de doblegar per a fer l’arc. Per a les bajoquetes és millor la canya de l’any, perquè és més flexible. Farem l’arc amb la part de dalt de les canyes, de cavall a cavall.

3- Lluita contra el poll: Per a matar el poll que tenim a l’ametler, principalment, però que ataca també a altres plantes com la tomatera o la bajoqueta, utilitzarem el sabó potàssic, que comprem ja preparat. Podríem gastar el sabó caser, però el gastem preparat perquè així posem la dosi indicada i no correm el risc de posar-ne més del que toca, si no podríem fer mal a la planta, fins i tot secar-la.

El sabó el que fa és eliminar la protecció cèria que té el poll i es deshidrata per l´acció del sol. Fumigarem contra el poll cada dos o tres dies fins que passe la plaga.

4- Nyigar les lletugues: A mesura que creixen, les lletugues van obrint-se i les nyiguem perquè les fulles del centre es queden blanques i sucoses.

5- Fer planter de tomatera:

Fer planter és sembrar les llavors en una safata, perquè les plantes es crien ahí i quan estiguen un poc crescudes es passen al bancal. Hui és un bon dia per a fer planter perquè estem en minva. Primer posem substrat en tots els forats de la safata i s’apreta un poc amb els dits. Posem dos

llavors en cada forat i un pessiguet més de substrat. Es regarà amb la ruixadora cada 3 dies fins que es passe al bancal. Fem planter de distints tipus de tomatera, de la que ens han donat en la Universitat i de dos varietats més que hem comprat a la tenda.

DATA: 27 de maig de 2009 LLUNA: Tres dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Manteniment ASSISTENTS: Manolo Garcia

Jose Manuel Forner Pau González Maria Sánchez Marga Jover

Treballs realitzats:

1- Nyugar i derronyar les tomateres. 2- Llevar brossa i entrecavar les pebreres. 3- Llevar caragols manualment. No n’hi ha molts en la zona de plantació. 4- Fumigar magraners i bajoquetes contra el poll. Només amb sabó

potàssic. 5- Fumigar les tomateres contra la tuta. 6- Tirar fem a les pebreres. Es tira un grapat a cada mata i es calça (es tapa

un poc).

DATA: 30 de maig de 2009 LLUNA: Sis dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Primera gran collita ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Pau González Maria Sánchez i la seua neboda Anna Pont

A més de treballs rutinaris de manteniment, fem la primera gran collita de cebes i lletugues. D’ara endavant ja podrem anar collint, a més de lletugues i cebes, pebreres, cogombres, carabassetes, etc.

En el cas dels cogombres i les carabassetes, els primers que ixen els deixarem fer gran per a traure llavor.

DATA: 13 de juny de 2009 LLUNA: 6 dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plagues i predadors ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia José Manuel Forner Anna Pont Pau González Maria Sánchez Pere Taulades Clinton

A més de treballs rutinaris de manteniment, valorem l’estat de la plantació pel que fa a les plagues i predadors i els efectes de les fumigacions fetes fins ara:

1- Poll:

Amb l’arribada de la calor el poll s’ha disparat i n’hi ha molt, sobretot a les mates de bajoqueta. La fumigació amb sabó ha sigut molt efectiva als ametlers però a les bajoquetes no. La raó pot ser que les fulles són grans i fan ombra i perquè el poll muiga, necessita sol. En les mates on encara hi ha molt de poll, la fumigació s’haurà d’aplicar amb més freqüència: cada 2 dies.

Trobem tres dels predadors naturals del poll, la marieta (Coccinella septempuctata), la crisopa (chrysoperla sp.) i la marieta negra nana (Scymnus sp.) en les mates de bajoqueta, i el que és més important, una posta d’ous de la marieta en la mateixa mata. Altres maneres de lluitar contra el poll, de manera ecològica, són: - Fumigació amb suc d’ortiga: és un insecticida genèric, que mata tant la

presa com el predador. - Fumigació amb suc de tabac: és també un insecticida massa fort. - Fumigació amb suc d’all: és un repel·lent. De moment aplicarem el suc d’all, i els altres remeis, els evitarem perquè són massa forts.

2- Tuta:

La primera volta que es van fumigar les tomateres contra la tuta, el tub de la motxilla no estava ben net i les primeres mates a què es va aplicar la mescla van rebre restes d’herbicida i van anar morint. Eixes mates es van arrancar i es van tornar a plantar amb la segona remesa de planta que ens va donar la UMH.

Encara que les tomateres s’han fumigat regularment, la plaga no ha desistit i encara és prou abundant. Veiem els efectes en una de les primeres tres tomates madures que collim hui. L’aspecte i el sabor de la tomata és el mateix que el de una tomata sana, però té allotjat en el seu interior el cuquet de la tuta. Només hem de llevar-lo amb el ganivet. Per a reforçar la lluita contra la tuta, fumigarem amb més freqüència i posarem més trampes de feromones.

...continuarà

ESTE TALLER ÉS POSSIBLE GRÀCIES A: - Regidoria d’Agricultura: Tomás Poveda (Regidor) - Supervisió Juridicoadministrativa: Maria José Peña (Tècnica Administració General) - Gestió administrativa: Rafa Martínez (Cap Administratiu d’Agricultura) - Coordinació: Mónica Gascón (Animadora Sociocultural) Anna Pont (Tècnica Auxiliar de Medi Ambient) - Adequació de parcel·la i facilitació de mitjans materials: Àrea de Serveis i Manteniment - Professorat i assessorament voluntari: Manolo Garcia (Llaurador de Mutxamel) José Manuel Forner (Enginyer Tècnic Agrícola) - Entitats Col·laboradores:

Universitat Miguel Hernández, Escola Politècnica Superior d’Oriola Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació Servicios Integrales de Bonalba S.L.

- Veïns col·laboradors: -José Manuel Cortés - Alfonso Catarro - Francisco Moreno - Francisco Parra - Daniel Morante - Hereus de D. Francisco Brotons Quereda

- Finançament:

BANCAIXA

Este diari es pot consultar a la pàgina web de Medi Ambient, dins la web municipal:

www.mutxamel.org