jl>r*ìf*
TRANSCRIPT
n r*"ìf* <îi ^ ii.JL> LU i «/v
abril'84DEIA 1934-84 rt-tt
Cinquanta PintoInquanto Anys>
Fifty Years
PRIVAT 22^ÃÇ-CENTRE DART APUNTADORS 33 - TEL 21
s'encruÍQ-2
refranys mallorquins-Migjorn a la posta, Mestral a laporta.-
-Migjorn a l'hivern, puma d'infern.
-Tramontana no té abric; homo pobreno té amic.
-Llebeig, aigua veig.
-!ÏMigjorn!!, en arribar m'en torn.
-Vent xaloc, vent avorrit, a la marbasques i a la terra homit.
-Vermell i Ponent, senyal d« vent.
-De jorn se colga es Mestral, cansatde fer mal; però no es pot adormiri s'aixeca dematí.
-Dia de Xaloc, mar molta i peix poc.
-Es Mestral, no acaba mai es jornal.
-Llevant i Xaloc, tres dies son poc.
-Quant fa Migjorn, si vols pescar,ves a n'es Born.
-Vent de Ponent, fa fogir tota sagent.
-Rossinyol de primaveraja pots començar a cantar,perquè diuen que ja hi ha,a Ciutat qualque cirera.
LLEGIU s 'ENCHUTA
Dio
1
2
3
4
5
6
7
8
9
IO
II
12
13
14
t'j
16
17
18
19
30
2l
22
Î3
24
25
26
J7
23
29
301<
PRfCIPI.TACION
Tf(AM,4ta-•»—..R fc23TP^ à.x*iWJlï1
——
—-_
._
=
—_
s h—(V?h>9
ES TENMfltOROS
OBSERVADOS
m
•
•
%
•
•
•
•
0
•
•Rl
A
r.
•I
•
VlfNIODOMI.NANIf
N
. («4
•U MN
ïuts!ÍSoH lo
1 T n
•
••
N
NoMA
Precipitación total del mes
1PCIr O
Nombre de la EuaciónSon
Provincia
pv aluadasMeì-*
V\a.vic>
BujosaiJJumera
1 |6 - iAno
rtft/iOhservldor"' _ ,
ftx^hi«» V*uOv«t V',v,lJ»
Suma
W
Sumaaã
PRCCIPIMAXIMA E
Suma
} v ,-' /NUMERO DE DIAS DE:
Lluvia • 14Nieve -X- 2/Granizo ATormenta f^ jNiebla =RocíoEscarchaNieve cu brio;
n! 1
uelof^j
DIAS PRE
< 0.1 (
> 0.1
> 1,0
> 10,0
> 30,0
CIPITACION
P.) -2L-
^-
Í
lACION 1 fl<\*> , íí.N UH DIA .¿GUE"""- °íajp\-
Viento dominante
~ÄTf 1 U lot «III In ilJil «1 H 1 d< III. it III lu...
9^6 mm _J! ¿o-
COMSELLINSUIARDE MALLORCA
s'encruiQ-3
Com ho van fent tots ela pobles de Mallorca, eldia 25 de Març passat, va tenir lloc la peregrina-ció de Deià al Monastir de Lluc, per rendre home-natge a la Mare de Deu.
\quest mateix dia també hi eren els pobles deSóller i Fornalutx.
Podem estar goijosos del nostre poble, ja quehi comparegueren aprop d'un centenar de Deianencs,que hi arribaren per tots els mitjos. Hi foren pre-sents la majoria dels membres de 1'\ssociacio dela Tercera TCdat, que s'hi traslladaren amb un auto-car.
N'hi anaren d'altres amb els seus propis mitjosi devers una vintena partiren de Sóller la nitabanSjper arribar-hi a peu, -com els bons i se-guint la tradició de fa molts, molts d'anys-,
TJna vegada tots arribats, hi hagué concentració general, unes paraulesde benvinguda, una missa i després, els baties dels pobles presents(entre ells el nostro), feren entrega cada un,d'un escut del seu poble,esculpit a sobre pedra, que quedarán exposats al Monastir junt amb totsels dels altres pobles, per tal de conmemorar aquest any de trobada iafirmació dels pobles de l'illa amb la seva Patrona, la Mare de Deu deLluc .
A dins els peregrins que partiren a peu cap a Lluc, hi anaven gent detota edat, evidentment eren majoria els joves, però fins i tot hi anàuna dona de mes de setanta anys (Madò Aina de Ca'n Gelat), que tenguóla mala sort de perdrer-se pel carni, perdé de vista els altres i erràel caminal. Així, tota sola i de nit, caminant caminant, arribà al po-ble de Fornalutx, -¡quina caminada!-, i d'allà, amb taxi arribà a Llucper ésser—hi com tothom. Mala sort madò Aina, però d'aquí vos volem en-viar les nostres felicitacions per voler-hi anar; n'hi varen haver moltsde molt més joves que vós que no osarem fer—ho.
¿Qui es que diu que les persones d'edat no es senten joves?
Han començat una altra vegada les obres al camp de futbol, sembla ésserque 1'allargan un poc. Esperam que es solucioni el problema de la sosacàustica que rajava per allà i que quant plogui no quedi embassat.
A finals del passat mes de Març, va tenir lloc a Ciutat una reunió delsbaties ò els seus delegats, representants de la part forana, per procedira l'elecció d'un representant a la Comissió del Patrimoni Històric-\rtís-tic.
JPou elegit per a tal tasca el Batle del veinat poble de Valldemossa.L'hi desi t j am molt d'èxit i molta feina.
Per cert; es veu que a n'aquesta reunió, el poble de Deià no tenia resa dir, ja que el Regidor que el representava, sembla ésser que no vaobrir boca en tot el temps.
Dia 3 d'abril morí a Ciutat, víctima d'accident, en Joan Vidal Brotad,de Son deboli. Les nostres condolencias als seus familiars i amics.Descansi en pau,-
s'encruÍQ- ' U
"Brazos arriba y estirarlos; inspira; uno,dos;
expira; tres, cuatro; toca los pies. (Agarra los
tobillos! ¡Gira el cuerpo a la derecha, a la iz-
quierda? ¡\gita los brazos entre las piernas!
{Cuenta cinco, cuenta veinte! ¡Ahora, hacemos un
poco de footing! ¡Rodillas arriba, rápido,rápido!
¡Talones arriba y toca las nalgas! ¡Vuelta las
rodillas sobre la cabeza, inspira muy profundo y
extiéndelas! ¡Rebota las nalgas!¡Salta y aterriza
pies juntos!"
"Arriba, abajo; empuja, agarra; salta, gira, es-
tira los músculos más, más y más!"
Si oyes música disco y mandatos como estos al pa-
sar por el Ayuntamiento, es porque ha llegado AERO-
BICS. Lunes y jueves por la tarde, mujeres de cual-
quier edad, forma y tamaño gozan una hora de ejer-
cicio intensivo. Es una actividad sana y ayuda a
la salud. Sales con la cara un poco rosada y se es-
tremece todo el cuerpo con vida.
La fisiología de aerobics es para hacer ejercicio
en una forma para aumentar la habilidad de los mús-
culos a utilizar oxígeno.
Se activa bastante el pulso del corazón para me-
jorar su función cardiovascular. Aumenta el riego
y la circulación de la sangre, utilizando la
grasa para dar energía a los músculos. Se to-
nifican los músculos, más por aguante que poi
fuerza (como el ejercicio i
mas por fuerza) y eliminas
Los músculos pueden durar r
tiempo sin fatiga y el cani
cio del ácido láctico. El i
ereto es hacer lo más que
puedas para tu cuerpo indi-
idual,con su agilidad
tolerancia. No somos
todas Jane ^onda, pero un
poco de todo ayuda, y...viene
el verano.
s'encruiQ-5EDITORIAL
En aquestos dies passats, a dins elnostre Parlament \utonom, s'han sen-tit renous per causa de les subven-cions concedides, per el Govern Au-tònom, a les publicacions integradesa dins l'Associació de la PremsaForana de Mallorca.Sensa entrar amb puntualitzacionsa sobre de qui té raó o no la té,de si la concesió d'aquestes subven-cions havia de ésser primerament a-provada per el Parlament o no, tenenque quedar unes coses molt clares:
-La Premsa Forana no ha amagat encap moment la concesió d'aquestessubvencions, sino tot lo contrari,les publicacions ho publicaren almateix moment de saber-ho ò de re-brer-les, (veieu S'ENCRUI A correspo-nent a Gener), la llàstima es queaquesta qüestió tingués que éssertreta a llum a causa d'una informa-ció publicada per els diaris de Ciu-tat .Senyors Parlamentaris, ademes deparlar de la Premsa Forana, de quees una experiència única al País,etc¿Perquè de tant en quant no la lle-giu?, així, a vegades vos entemeríeude qualque cosa i no es voría tantel poc cas que l'hi feu a n'aquestazona que es fora de la Capital.
-La Premsa Forana, sens cap dubta,neccesita sens falta aquestes sub-vencions, amb elles i tot hi ha pu-blicacions que tenen molt greus pro-blemes econòmics, i sensa es segurque desapareixerien. Si realment in-teressa als nostres polítics que lespublicacions segueixin, (.41 poble, essegur que l'hi interessa), que s'a-rreglin així com vulguin, però nos'oblidin de la Premsa Forana.Ara que està tant de moda la qües-tió de la Llei de formalització Llinguística, els hi volem fer a saberque funcionam com a Associació desdeel dia 23 de Febrer de 198O, moltesde les publicacions van néixer abansde 1978 i fins i tot n'hi ha de qua-si centenària. Durant tot aquesttemps, molt abans de que es parlesde T,lei de Normalització de la nostrallengua, venim lluitant per ella,perla cultura, per la llibertat,per 1'independència de la premsa i per elfutur.
Beguempar la santa tassa,
de pàmpol l'han coronat,
procurant sempre anar gat
i afeigir-n'hi si mos espassa,
procurem no menjar massa
perquè hi càpiga mes suc,
i en anar mes gats que un ruc,
n'hi afeigirem una altra
perquè es ventre no s'aixuc.
¿fi»
S«'o -
VP3**«.^"- »jo .• #>**•
*St>"vj
s'encruÍQ-6entrevista amb: >N
Con motivo de la Exposición "Deià1934-84 Cinquanta Pintors, CinquantaAnys", hemos dialogado con George Sheridan, entrevista que ha tenido lugaren su casa, en donde se está reponiendo de una enfermedad. He aquí el re-sultado:
S '- Sr. Sheridan,¿Qua es esta exposi-ción?
G S- Es una celebración, un homenaje atodos aquellos pintores y artistas engeneral que han vivido y trabajado enDeià a lo largo de muchos años,y hanhecho posible el fenómeno que se haproducido en este pueblo.
Soy perfectamente consciente de queno es una cosa completa, que es solouna muestra, una parte de la representación, pero es lo máximo que podía-mos hacer con los medios, sobre todoeconómicos, de que disponíamos.
S_*- Sin embargo, el montaje de la ex-posición parece un poco, como diría-mos .... elitista, que no tiene c arácter popular.
GS- Bien, en cierta manera he de pedirdisculpas por algunos fallos de pla-nificación, soy consciente de que seha hecho en un local cerrado, hay quetocar a la puerta para entrar, que seha dado poca publicidad, etc., peroes que han sucedido una serie de fac-tores. Unos días después de la inau-guración me puse enfermo y no he podjLdo atender al público como hubieraquerido, es decir estando allí, te-niendo la puerta abierta con un hora-rio fijo y poder comentar la exposi-ción con los visitantes. No hemos po-dido encontrar una persona idónea,preferentemente de Deià, para poderatender en este sentido.
Sin embargo, quiero agradecer enorme-mente a la gente de Privat, que hansido muy amables, han estado abiertosa todo y han intentado subsanar en loposible estas deficiencias.
Hay también otras lagunas; ha sido organizada muy deprisa y no existe tam-poco un catálogo completo con fotografías, fechas y biografías de los ar-tistas expuestos, ahí sí que ha influido grandemente la escasez de medioseconómicos. Sin embargo, se ha hechola exposición y creo que ha sido me-
jor que nada.
S_j- ¿Tendrá continuidad?
GS- Si se dispone de las ayudas financieras necesarias, es más que posibleque vuelva a tener lugar, más amplia-da, y sería mi ilusión que pudieraviajar por el País, para mostrar lagloria de la pintura de Deià y de Ma-llorca.
Sin embargo, deseo que quede claroque no es mi intención explotar Deià,ni que parezca que lo hago para mímismo, sólo quiero ser uno mas y quesea un acto social de expresión de lacultura que ha florecido aquí durantetanto tiempo.
GS- Quiero, desde aquí, dar las gra-cias a todos los coleccionistas parti,culares que nos han prestado sus obrasy agradecerles la generosidad y cortesia con la cual he sido recibido ensus hogares y me han cedido parte desu tiempo hablando de recuerdos, queme han ayudado mucho.
Es la primera vez que hemos trabajadojuntos extranjeros y mallorquines, liemos hecho algo bello y bueno. Es paramí un honor vivir aquí, y estoy con-tento de haber contribuido en esto.•\sí pues, la exposición es la celebración de este agradecimiento que quie-ro dar a Deià.Es una lástima que no exista un museoaquí, si lo hubiera, una riqueza in-creíble que ha habido aquí durante muchos años y se ha perdido, se hubierapodido aprovechar plenamente. Sin em-bargo, quiero hacer notar mi agrade-cimiento por la actitud de nuestroAyuntamiento, que ha abierto en va-rias ocasiones las puertas de su edi-ficio al pueblo, para el montaje deexposiciones de artistas nuestros.
S"- ¿Qué movimientos pictóricos hahabido aquí a través de estos años?
GS- Existió, mucho antes de que viniera aquí Robert Graves, un importantí-simo movimiento de grandes pintoresmallorquines y catalanes (Gelabert,Fuster, Junyer, Puigdengolas,etc.).Pintores de una calidad excepcionalque ya tuvieron aquí su inspiracióny descubrieron las posibilidades queofrecía este lugar a los artistas.Así, con una pequeña muestra de lo
s'encruÍQ-7que fueron estos pintores; he queri-do celebrar esta gran floración quehubo, ya que la gente, en parte, loshabía olvidado o no los conocía.
También en los años 6o, hubo otrogran movimiento de artistas de van-guardia, artistas que todos conocemoso tenemos recuerdo de ellos, que con-tribuyeron al resurgir y al reconoci-miento del arte en Deià.
S_^-¿A qué cree Vd. que fue debido elasentamiento de este grupo de losaños 60?
GS- Junto a la gran renovación quefueron los años 6o, se daba la cir-cunstancia de que aquí, la vida erabarata, los alquileres eran bajos yse podía vivir con poco dinero. Estosartistas son generalmente gente conpocas posibilidades económicas.\hora, sucede lo contrario, la vidaestá muy cara, las circunstancias eco-nómicas de los pintores, que son lasmismas que antaño, dificultan su vidano tienen dinero y no pueden vivir.
¡No se debe girar la espalda a la po-sibilidad de los artistas!, así, latradición pictórica de Deià va a mo-rir.
5/-¿Algún pintor, en estos momentos,que destaque o prometa?
GS- Pues sí, un chico de Deià, MiquelOliver, es un talento completamentemallorquín. Es muy joven, posee unagran inspiración que le puede llevarmuy lejos. Tiene unas grandes dotesy una condición artística que es se-guro que dará que hablar en algunosaños; es por lo que se merece que leprestemos todo el apoyo que sea po-sible.
S '- Un grupo, "Es Déu d'es Teix" ,¿Qué representaba?
GS- Fue un grupo de pintores extran-jeros que formamos y expusimos el ar-te hecho en este pueblo, un gran mé-rito de la formación de este gruporecae también sobre Bill Waldren.
Yo creía firmemente en este movimien-to, además estaban Norman, Kleros,etcque eran grandes artistas y vi quepodíamos hacerlo.
Eri D. Carlos Avellán, en aquel momen-to alto cargo en el Departamento deCultura, encontramos una persona
abierta a nuestra idea, también D.Camilo José Cela nos dio mucho cora-je en nuestra empresa, y lo hicimos.
Ahora, eso ya es historia, expusimosen Palma y en Barcelona; la gente,fuere de donde fuere, vio y se diocuenta de que había una actividad culturai en Deià y tuvieron la oportuni-dad de conocerla. Esa fue básicamentela meta del grupo, y creo que realmente lo logramos.
S'- Díganos,¿Qué queda ahora del es-pTritu de aquél grupo?
GS- Pienso que esta exposición ha servido de alguna manera para volver aunir gente y pensar en nuevas cosas.
Concretamente, allí estuvieron, entremuchos otros, Bill Waldren y NTorman,a los que vi muy animados.
Pienso que sí, queda el deseo y la p_osibilidad de seguir el espíritu de"Es Déu d'es Teix".
Depende primordialmente de que puedanvenir e incorporarse jóvenes artistasahí influye lo que he dicho antes dela carestía de la vida y las posibi-lidades de los jóvenes pintores. Sieso no fuera posible, seríamos sola-mente los que quedamos del grupo ini-cial, y el espíritu de "Es Déu d'esTeix" no puede ser inmovilista, nopuede serlo de ninguna manera. Poreso es condición indispensable quesurjan y se incorporen a cada momen-to nuevos valores, si no es así noserá posible que sobreviva el espí-ritu del grupo.
Dejamos a George Sheridan, que ademásnos contó largas historias y anécdo-tas, haciéndonos un interesante comentario sobre un pintor del que vimosobra expuesta en la exposición, "Mou-lin Légumes", y le prometimos que de-bido a lo extenso y curioso del tema,volveríamos a hablar con él y haría-mos un reportaje a parte.
Por nuestra parte, nuestra enhorabue-na a George Sheridan y a Axel Bail,organizadores de la muestra, a la querendimos nuestro homenaje con la por-tada de este mes; uno de los anunciosde la misma, decorados por los niñosdel pueblo. No se acaban por ahora losartistas; como muestra, los carteles.
s 'encruÍQ-8
mSErseç OWk» u.n teersottoioe=— ^- -Q-D. BARTOMEU ANGUERA SANSÓ
Aquest mes, volguérem conèixer d'aprop a D. BartomeuAnguera Sansò, que entre moltes altres coses, es Directordel Departament de Ramaderia dins la Conselleria d'agri-cultura de la nostra Comunitat Autònoma.Aquesta fou la conversa que tinguérem amb ell:
S '- Sr. Anguera, recentment va presentar una tèsi, la qual l'hi valgué eldoctorat, que tractava sobre "l'ove-lla de raça mallorquina", voldríemconèixer quins foren els motius queel mogueren a investigar sobre aquesttema.
BA.- A l'any 1962, vaig presentar unpetit treball sobre "l'ovella de raçamallorquina" a n'els Premis Ciutat dePalma; això fou el punt de partida.(TCI treball no va ésser premiat).
S '- Deixant de banda l'estimació quesent per aquesta raça, el moguerenaltres motius?
BA.- SÍ; la seva rentabilitat. Caltenir en compte que avui, encara es1 'única espècie mallorquina que dei-xa uns beneficis a n'el ramader.
S '- Aquestos darrers anys, no han estat de lo milloret per a la ramaderiaper tant.
BA.- Es cert, no oblidem emperò quela nostra raça es la que millor haaguantat les condicions climàtiqueshabudes. En conjunt, els més "millo-rats" (la raça nova), es la que méss'ha vist afectada.
S '- rom es troba avui 1 'espècie?
B4.- D'uns IO anys ençà es va millo-rant, la gent es decanta vers els valors propis. Avui per avui, la gentpensa que tal volta lo nostro no haestat dolent. Sens dubta que la nos-tra raça es la que millor s'adapta a1 'entorn.
S '- Quins son els seus queviures?Ens referim al ramat de muntanya.
BA.- Hauríem de fer unes diferències,retornem enrrera uns 25 î> 3O anys...ens trobam en que les espècies estanen equilibri, les finques de munta-
nya conten amb un ramat d'ovelles,uns quants bous i una partida de ca-bres .... uns i altres contribueixena mantenir la flora. Avui l'alimentbàsic es el ferratge.
S'-Día a dia, els incendis van dei-"xãnt la nostra Tila estèril. Creu vo£té que la teoria que abans ens ha exposat serveix per evitar-ho?
BA.- Actualment, als Pirineus es dua terme un estudi que ens pot ésservàlid. Primerament es fa un anàliside l'entorn: zona de cultiu, bosc,terreny pedregós, vegetació pobre ...una vegada que es coneixen les característiques d'aquest entorn, s'en faun altre de les espècies animals quemillor s'hi adaptin. Això ens du ala conclusió de mantenir un equili-bri entre la flora i la fauna.Es produeix una neteja dels terrenysi possiblement això evita que es produeixin certs incendis, però no tots,evidentment.
S '- Parc a la Serra de Tramuntana?,/ona protegida0
BA.- Si volem salvar la Costa Nord itot el que això comporta: espèciesprotegides, flora, races autòctones,etc., ens queden poca camins. La zo-na protegida o el Parc? Son vàlidesles dues solucions, emperò això re-quereix unes compensacions econòmi-ques .
q '- Aquestes compensacions que re-brien els amos de les finques ò elsyunicipis afectats, provendríen delturisme?
BA.- \To fa falta dir que el turismees la principal indústria de les Tilasi si volem mantenir aquesta indústria,no ens queda més remei que oferir-1 'hi uns nous alicients.
s'encruÍQ-9Día a día, veim cada vegada més queel turista no viu només de sol i dediscoteques, vol conèixer mes profondament les arrels del lloc a on pa-ssa el seu temps lliure.
Ens cal llavors adaptar-nos, fentparcs, zones protegides, espais lliures; però com he dit abans això voluns "duros" que tenen que repercutira sobre els afectats.
S '- D. Bartomeu Anguera compta ambgent coneguda a dins el nostre poble,es per això que l'hi proposàrem, siestava dispost a donar-mos a conèi-xer, mitjançant qualque conferència,el seu estudi sobre "l'ovella de ra-ça mallorquina".
Molt amablement, acepta la sugeren-cia i quedarem en que 1'hi donaríemuna resposta.
Sr. Anguera, moltes gràcies i finsaviat.
L A NOSTRA CU IN A(recepta)
petits i sa seba tallada ben fina.Quant sia cuita, poseu-hi sa carn p_icada, sal, pebre bo, un ramet d'her-bes i una mica de julivert picat.
Es té uns minuts al foc, fins que sacarn sia cuita i estigui al punt.
Es treu d'es foc, i quant sia quasifret s'hi mesclen els ous ben reme-nats, ses panses i els pinyons.
Amb tot això, s'omplen els calamars,procurant que quedi una mica de far-cit per fer la salsa.
Una vegada els calamars plens, estraven amb un escuradents ò es cusen,
Es passen per farina i es posen afregir.
Per fer la salsa, que es fa junt ambels calamars quant fregeixen, es po-sa s'altra all tallat ben petit, unpoc de tomàtiga, es farcit que ensha quedat abans, un tassonet de viblanc i s'altre ramet d'herbes.
Desprès es tapa i es deixa coure uns20 minuts, es retira d'es foc i esposa bé de sal.
Aservir i bon profit.
_CALAMARS_FAÇCTTS_
Ingredients per a quatre persones.-
k Calamars (yillor si son pescata adevant L·luc-Alcariï.3 Ous1 Manat de julivert.3OO gr. de carn picada de porc i devadella.2 Manadets petitons d'herbes (Herbasana, moraduix i una fulla de llorer)Un pòc d'oli d'oliva.Sal i pebre bo.Vi blanc.Panses i pinyons.2 AllsUna seba.
SUMARI
Es fan nets els calamars i es guar-den ses cames i ses ales per fer esfarcit.
Posau sa graixonera a n'es foc i so-freigiu ses cames i tot lo d'es cala-mars menys els cossos, ben picat,fins que sia "ros".
Vfeigir-hi els dos alls tallats ben
Revista S*ENCRÜIAn« kJ - T)EIAD.L. PM-M5-1979R.M. 9^5.*»16
Direcciói Lluc Oliver
Col.laboradors;Miquel A. CollRafel CortesGabriel PayerasGuillemette RossellóJoan RotgerJaume SalasAntoni VivesSusi
Portadat Cartell anunciador de1 'exposició "Cinquanta Pintors,Cinquanta Anys".
Imprimeix; Apóstol y CivilizadorPetra.-
s'encruJg-lQ
- "NA PINTORA? PEREGRINA-— — — — ••••— — -r — -r—r — — — — — — — rí™~ — — —
- Que la veres a sa ruqueta? Cul ba-tuc i cara alegra, de cap a Lluc s'enva anar.
Diuen que a demanar perdó per elsmolts pecats comesos al llarg de anysi anys.Lo cert es que s'imposà la penitèn-
cia, abans de fer la confessió, detraces ancestrals 1 'hi venia la con-veniència, d'arribar a aquest extremper a poder comprar el perdó.
Ja a Biniaraix, la veren que pressurosa s'acotava i enfonyava qualquecosa a dins la taleca.
Bit.lo, bit.lo, amunt amunt, arribàa ses cases de L'ofre.
¡Ben convinguda que estava ja, desortir-ne amb la seva!, arribaria aLluc i aconseguiria 1'ansiat perdó.
Encara no havia despuntat l'auba, iNa Pintora tenia la taleca al portalde l'església; ara, era l'hora d'anara ajupir-se una estona i reposar dela caminada.
Aixi pensat, s'aixeca; vet ací em-però que repara un paper penjat a unreco de la porta i el llegeix"Hoy no hay confesiones".
Es quedà freda, s'el torna a mirar,pega quatre potados, amolla un bramularreveixina la cùa i es llança en lo-ca carrera vers el Clot d'A.ubarca.
Creieu-me, mai més l'han tornada aveure a la nostra estimada somereta..
- No estirà molt de temps, segonsm'han dit, que amb sa carretera de saVinya Vella i es carni de c'an Boquetahi tornarà haver moguda...
- Ah, si ! cosa d'això.m'han dit, iqu« estirà a informació pública(pot ésser), serà qüestió d'anr.ho aveure, perquè m'interessa.
- Saps que m'han dit? Que per SantJoan han d'organitzar un concurs de"guapos"! "guapes".- I, qui hi ha de participar?- Homo, tothom que vulgui.- Pero, tanmateix guanyarà es nostroBâtie.- No, no; "Profesionals abstenerse".- Ah ! així sí.— I creus tú que aquesta qüestióatre.urá turisme?- Romo, te dire ... crec que qualquedona si vindrà per veurer.ho "in si-tu" i al naturai-.
- Mem Alfons, tu que ets un homo queva per el món, em podries dir quetene que fer aquí t per trobar feina?- He sentit a dir que si t'acostesper a devers s'Ajuntament, han posatallà una sucursal de S'institut Na-cional d'Empieo i te dirán lo quetens que fer, hi ha qualcú per allàque controla el mercat de la feina.- Però, es que jo llegeixo s'Encruia
- üep, ! ?! no ho diguis ! ! ! que etposaran a sa llista negra, adéu fei«na i et tratarán de roig, separatis-ta, maco i fins i tot crec que comu-nista.- ... oue no farem llarg ?- ai, ja ho sé, però explícalos.ho..
- Ja t'has preparat per s'estiu?-SÍ, ja tenp sa bossa preparada.- Per què, per els doblers que tedonarán per lo de Parc Natural, des-près de lo d'es ^renc?— Es clar que sí.
s'encruiQ-n
SUGERENCIES DE S'ENCRUIAAra que s'acosta l'estiu, i Deià es veu incrementat en quant a nombred'habitants, creim que seria molt neccesari que, per part de qui hopoden fer, s'organitzin i es partocinin uns cursets de llengua i cultu-ra catalana.
Creim que hi ha gent que l'hi interessaria assistir i no ho pot fer per-què no se l'hi dona l'oportunitat.
Així es fa també país i no folklorisme.
Ja es va demanar a les nostres Autoritats i digueren que ho havien ma-nat fer, però encara es l'hora.
Que es llevin d'una vegada els cotxes abandonats que hi ha a N'És Clot,a Ca'n Quet i a Lluc Alcari; ademes de fer un efecte deplorable i lleig,ocupen un lloc a la via pública i no estem lo que es diu sobrats dellocs de pàrking.
Que s'anuncin els plens de 1'4juntament com es fa amb tantes altres co-ses. ¿O es que no interessa?.
Que es controli i es castigui, si fa falta, a tots aquells (molts), quedeixen els fems al carrer a fora hora.
Al nostre poble, hi ha una persona que fa molts d'anys que es mereix unhomenatge.
Ha fet molta feina, sempre desinteressadament i l'hi devem de bon deveres.
Aquesta persona es na Catalina Servera Martorell (Sor Catalina).
Al nostre company el Bolletí Informatiu Municipal:L'hi agraîriem que lo que publica, en lloc de limitar-se a la trans-cripció, molt a seques, de les actes dels plens, ho explicas un poc més,perquè així com ho fa ningú s'en entern de res, i junt amb lo que deima la tercera sugerencia, ja ens direu.
Sabem que tanmateix no s'ens farà cas, però de totes maneres.... gràcies.
- Circular de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca.
Ens comuniquen que han entrat a formar part de l'Associació les següentspublicacions}
"Es Pi Gros de Lloret de Vista Alegre - Revista Porto-Cristo de PortoCristo - "Algebelí" de Muro - Paris-Baléares de S'Arraco (Andraitx)i "Raiguer" d'Inca. Siau benvinguts.
A la mateixa circular s'ens comunica que el dia 9 de Juny, l'Associacióde Premsa Forana de Mallorca, durà a terme una Diada a LLuc.
s'encruia-12Llinatges de Deià
CASTANYER
En catalán "Castaño".
Apellido mallorquín, existente en Söller desde hace mu-chos siglos.
Miembros de esta familia destacaron en el campo militar.El capitán Miguel Juan Castanyer, en I66o era Alcaidedel Castillo de San Carlos y sirvió en las guerras deFlandes.
El apellido se extendió posteriormente por Catalunya yValencia.
Armas; Un castaño arrancado, en campo de plata.
CIFRE=======
Es el mismo apellido que Sifre, Sifré o Xifré".
Probablemente, esta palabra desciende de "Sigfrid" (Paz victoriosa)
Linaje catalán, que pasó a Mallorca por mediación deRamón Cifre, natural de Lleida, que vino a la con-quista.
En el reparto de tierras, le cupo la alquería dePOTCHERRITCHIJ, en el término de Montuiri.
Una rama de este apellido tuvo su casa solar en elpueblo de Pollensa, cuyos descendientes son losCifre de Colonya.
Armas ; Un ciprés arrancado, en campo de oro.
CLADERA
Esta palabra parece ser derivado de "Cleda" -Cercadode cañas o barras, para encerrar el ganado- (Delgálico "Cleta"- barrera).
Es un apellido mallorquín, de una familia solariegade Sa Pobla.
Armas; Un sol encarnado, cuyos rayos bajan hasta lastorres de un castillo, en campo de plata.
COLOM=======Apellido procedente de Provenza, sin embargo, en elsiglo XIII aparece ya radicado en Catalunya, Valenciay Baleares. Guillermo Colom, caballero provenzal, sir-vió a Jaime I en la conquista de Valencia.
En Mallorca, consta una tal Guillermo Colom, diputadopor la villa de Bellver (Sant Llorenç), que prestó fi-delidad al rey Alonso III de Aragón.
Armas; Un palomo volando con un ramo de olivo en elpico, sobre las olas del mar, en campo de plata.