Quan era petit m’agradava molt dibuixar.

Però la gent gran no m’entenia.

Vaig decidir fer-me aviador.

I vaig decidir fer una volta pel món.

Però quan estava volant vaig tenir una avaria al motor.

I em vaig estrellar.

Quan estava intentant arreglar el motor em vaig trobar a un nen que es deia Petit Príncep.

Ell, no parava de fer-me preguntes.

I em va dir si li podia dibuixar un be i li vaig dibuixar.

Però no li va agradar i li vaig dibuixar un altre.Però tampoc li va agradar…

Aleshores, li vaig dibuixar una capsa perquè s’imaginés el be dins la capsa.

Em va explicar que venia d’un asteroide que es deia B612.

I em va explicar què hi havia al seu planeta.

Em va dir que tenia tres volcans i una rosa.

També em va dir que tenia baobabs.

I podia veure la posta de sol 43 vegades al dia.

El Petit Príncep va marxar al seu planeta i va protegir la seva flor i va escurar els volcans

perquè volia anar a uns altres planetes.

I va marxar…

Al primer planeta hi havia un rei.

Al segon planeta hi havia un vanitós.

Al tercer planeta hi havia un bevedor que tenia vergonya de beure.

Al quart planeta hi havia un home de negocis que que posseïa els estels.

Al cinquè planeta hi havia un fanaler que sempre encenia i apagava les llums.

Al sisè planeta hi havia un geògraf.

El geògraf em va dir que estudiava els rius, oceans,… i també em va dir que si buscava

humans, els trobaria a la Terra.

Estic estudiant deixa’m!!

I el setè i últim planeta va ser la Terra.

Vaig caure al desert del Sàhara.

I em vaig trobar a una serp.

Li vaig preguntar on eren els homes i la serp em va dir que creués tot el desert.

“On son els homes?”

I mentre caminava em vaig trobar una flor.

Li vaig preguntar on eren els homes i hem va dir que feia tres anys que no els havia vist,…

“L’última vegada van passar sis o set homes.”

Vaig seguir caminant i vaig veure unes muntanyes molt altes i les vaig escalar.

Vaig travessar totes les muntanyes i vaig veure un camí. Tots el camins porten als homes.

I al cap d’una estona vaig veure una guineu i ens vam fer amics.

Però el Petit Príncep es va haver d’acomiadar de la guineu i va seguir el seu camí per trobar els

homes.

Fins que es va trobar el guardaagulles que treballava amb els trens.

Després, es va trobar al venedor que venia pastilles perfeccionades que calmaven la set.

Ja feia vuit dies que estava al desert i m’acabava de beure la última gota d’aigua, i no tenia

menjar.

“Em moriré!!!!!”

El Petit Príncep i jo vam anar a buscar un pou.

I mentre el Petit Príncep s’adormia, a trenc d’alba, vaig veure un pou.

El Petit Príncep em va dir que anés a arreglar el motor i que a l’endemà al vespre tornés.

A l’endemà al vespre vaig anar a veure el Petit Príncep i vaig sentir una veu estranya, era una

serp.“Vull baixar!!!”

El Petit Príncep i jo vam anar a dormir però va fugir sense fer soroll. Tot i això, el vaig aconseguir

atrapar.

Li va caure un llamp groc al turmell i es va quedar immòbil un instant. No va cridar. Va caure

suaument, no va fer ni un soroll perquè tot era sorra.

D’això ja fa sis anys i encara no havia explicat mai a ningú aquesta història i van estar ben

contents de trobar-me viu.

fi

Joan Ambròs VivóEscola Vilademàger

Curs: 6è