Temporada 2008-2009

4) Fundacio Gran Teatre del Liceu

Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura

Ajuntament de Barcelona

Diputaci6 de BarcelonaSocietat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Mecenatge

Bale da Cidade de Sao Paulo

Dualidade@br

Canela fina

Perpetuum

((a) 40

���!M(�3/\L�)/\

CD/\)=" ......,.@)

�SiOPAULOSECRETARIA DE CULTURA

Dimecres, 3 de setembre de 2008, 20.00 h, torn H

Dijous, 4 de setembre de 2008, 20.00 h, torn B

Divendres, 5 de setembre de 2008, 20.00 h, torn E

Dissabte, 6 de setembre de 2008, 17.00 h, torn F

Dissabte, 6 de setembre de 2008, 21.30 h, torn C

,

Index

8Repartiment

12La dansa com a expressi6 de vida

68Biografies

81Proximes funcions

{

Dualidade@brCoreografia i concepci6 escenica

Vestuari11·luminaci6

Assistents coreoqrafics i d'assaigsMusica

Gagik IsmailianGeraldo Lima Junior

Wagner FreireLumena Macedo, Laudnei DelgadoAmalia RodriguesCom que voz

Meuamor

Henry TorgueWim MertensDelirium

Estrena absoluta el 8 de juny de 2001 al Teatro Municipal de Sao Paulo

Canela finaCoreografia

Escenografia, vestuari i iHuminaci6Assistents coreoqrafics i d'assaigs

Dramatiirqia i vestuariMusica

Cayetano Soto

Cayetano Soto

Lumena Macedo, Laudnei DelgadoNadja KadelMichael GordonWeather I

(Ensemble Resonanz, dirigit per Evan Ziporyn)

Estrena absoluta el 4 de juliol de 2008 al Teatro Municipal de Sao Paulo

PerpetuumCoreografia

Reposici6Escenografia

Vestuarill-lurninacio

Assistents coreoqrafics i d'assaigsMusica

r:

Director d'orquestra

Ohad NaharinAdi SalantArik LeviRakefet LevyAvi Yona Bueno (Bambi)Lumena Macedo, Laudnei DelgadoJohann Strauss (fill)Fruhlingsstimmen, op. 410'

Fruhlingsstimmen, op. 410

(cantada per Eva Lind, amb I'orquestra de laWiener Volksoper dirigida per Franz Bauer-Theussl)An der schonen blauen Donau, op. 31 4

Agyptischer Marsch, op. 335'

Eljen a Magyar!, op. 332 '

«Mein Herr Marquis", de Die Fledermaus

(aria d'Adele cantada per Florence Foster Jenkins)Wiener Bonbons, op. 307Tritsch Tratsch Polka, op. 214'Johann Strauss (fill) I Josef StraussNeue Pizzicato Polka, op. 449'

Guerassim Voronkov

Concertino

OROUESTRA DE L'ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

Ophelie Duhem

Estrena absoluta el 13 de gener de 1992 al Grand Theatre de GeneveEstrena del Ballet da Cidade el 31 de juliol de 2003 al Teatro Municipal de Sao Paulo

,

Musica interpretada en directe

Bale da Cidade de Sao PauloDirecci6 artfstica Monica Mion

Adjunta a la direcci6 artfstica Ana Teixeira "

)

RegidoriaCoordinaci6 tecnica

lllurninacio

So

Inspecci6Sastreria

Assistent de sastreriaTramoista

Piano

Administraci6

Ballarins Aguinaldo Bueno, Alex Soares, Andrea Maia,Andrea Thomioka, Armando Aurich, Carolina

Franco, Cleber Fantinatti, Dilena Reis,Ditto Leite, Erika Ishimaru, Fabiana Fornes,Fernando Rocha, Gleidson Vigne,Israel Alves, Jaruan Miguez, Kenia Genaro,Leonardo Hoehne, Lilia Shaw,Liliane de Grammont, Liris do Lago, Luciana

Porta, Mara Mesquita, Marisa Bucoff, Melissa

Soares, Milton Kennedy, Osmar Zampieri,Paula Zonzini, Raymundo Costa, Roberta

Botta, Robson Lourenco, Silvia Machado,Tutto Gomes, Vanessa Guillen, WagnerVarela, Willy Helm, Vasser Diaz

Ballarina becada Fernanda Bueno

Direcci6 d'assaigsMestre de ball

Assistent coreoqrafic i d'assaigsAssistencia internacional

Dansa modern a

Mestres convidats

Conscienciaci6 del cos

i tecniques conternporaniesAssistents de la direcci6 artistica i producci6

Secretaria

Assistents d'administraci6

Doctor d'ortopediaFisioterapeutes

Fotos

Video

Lumena MacedoMilton KennedyLuiz Fernando BongiovanniHugo Travers

Raymundo Costa

Sandro Borelli, Luis Arrieta,Lourenco Homem, Ricardo Ordonez,Mario Nascimento

Lilia Shaw, Luiz Fernando BongiovanniSuely Sciedlarczyk, Silvana Marani

Cleusa FernandezPeter RitterbeckSueli Matsuzaki, Melissa Guimaraes

Sergio Paes, Jefferson SantosDeoclides Fraga NetoRenata CavallariIzabel RodriguesNailton Silva

Wirley de CarvalhoFrancisco Carlos Isidro,Gloriete Della Monica TercaDora de QueirozLenira Alberto, Lidia Paulino,Roberto Prudente JuniorJoel La BancaFatima La Banca, Regina GreccoSilvia MachadoOsmar Zampieri

12

La dansa COnI a

expressi6 de vidaParlar de La dansa en terres llatinoamericanes de manera

general es, per si mateix, l'intent de fer un exercici de

simplificacio excessivament gran i desnaturalitzador.No existeix un denominador cornu que pugui englobari idenuficar el concepte de «dansa escenica llatino­americana»; No obstant aixo, tota ella comparteix algunsatributs, igual que els seus creadors: es «mestissa» perexcel-lencia. La seva expressi6 constitueix una man i­

festacio cultural heterogenia i complexa, rica en con-

tinguts i experiencies, fruit de vastos injluxos i alhora

portadora d'arrels ancestrals.

Pagines sequents:Silvia Machado:

Dualidade@br,coreografia de

Gagik Ismailian.

14 La dansa com a expressi6 de vida

EI concepte de «rnulticulturalitat» del qual ara es parla es

implicit i molt antic en terres Ilatinoamericanes, i rnes

propiarnent amb referencia a la dansa, precisament en

ser aquesta l'expressio de mites, creences, arquetips, realitats i

vivencies de les persones. La superposicio de pobles, cultures i

tradicions que s'ha donat des del segle xv en terres Ilatinoame­

ricanes ha anat determinant el desenvolupament i la idiosincra­

sia coreografica de cada pais.Les grans formes de dansa escenica, com el «ballet» originat

en les corts europees, aixf com la dansa conternporania, son fruit

de la cultura europea i americana, respectivament. Pero preci­sament per aquest intercanvi i qlobalitzacio cultural que s'ha

donat sempre en la historia de l'America Liatina, aquests gene­res de dansa teatral s'han universalitzat i han incidit en el sub­

continent tot generant les seves propies manifestacions -explo­rant materials de la propia cultura, tradicions i folklore, i per I'influx

dels seus ritmes. Es poden assenyalar dues grans linies d'ex­

ploracio i riquesa pel que fa a la dansa Ilatina: I'influx determi­

nant dels ritmes i les formes de dansa desenvolupades per la

tradicio africana, ja sigui a la zona del Carib, com en tota la costa

atlantica, precisament esdevenint importantfssima i determinant

al Brasil, la qual es palesa en el taranna i la interpretacio dels

ballarins. t'altre element clau en seria el folklore i

la tradicio ancestral i ritual unica i diferent

en cada territori. Aquests elements

proporcionarien, d'una banda, un

substrat cultural identitari basic

com a element de fusio i esti­

litzacio amb les tecniquesacaderniques del ballet 0

I'expressio i creacio de

la dansa teatral con­

ternporaniaOuins punts en co­

rnu es pod en trobar

16 La dansa com a expressi6 de vida

entre el Ballet Nacional de Cuba, el Ballet del Teatro Col6n de

Buenos Aires, Danza Hoy de Venecuela, Ballet Conternporaneode Caracas, Danza Conternporanea de Cuba, Grupo Corpo de

Brasil, el Ballet Nacional de Chile 0 el Balle da Cidade de Sao

Paulo, per destacar-ne alguns exemples importants?Aquestes grans companyies de dansa vindrien determinades

per l'adquisici6 d'un «repertori internacional» al costat del foment

dels seus propis creadors coreoqrafics, els quais vehiculen a

partir d'una visi6 personalla confluencia d'influxos rebuts i essent

alhora la resposta artfstica d'un espai, d'un temps i d'un sentir

historic compartit amb una tradici6 literaria, musical i plasticspropies.

Les gires dels Ballets Russes de Diaghilev i d'Anna Pavlova

per terres llatlnoarnericanes -coincidint amb els anys de la Pri­

mera Guerra Mundial a Europa- van posar la Ilavor per al des­

envolupament i la consolidaci6 del ballet com a art total. La dias-

pora d'artistes russos i jueus, aixf com les consequencies de la

Segona Guerra Mundial van acabar d'estendre una immigraci6artfstica, especialment a paisos com Argentina, Brasil, Xile, Vene­

cuela i Cuba. D'altra banda, America del Nord viura tot al Ilargdel segle xx una revoluci6 coreografica, tant respede de ladansa moderna iniciada per Isadora Duncan i seguida per Martha

Graham, Merce Cunningham, Alvin Ailey i un Ilargufssim etce­

tera, com pel que fa al ballet classic.Si be Mikhail (0 Michel) Fokine fou dels primers a fer les Ame­

riques i fundar una escola a Nova York, l'experiencia que va cul­minar i marcar el context del ballet america fou I'arribada delrus Georges Balanchine -portat pel. gran amant de la dansa i

empresari Lincoln Kirstein- a la ciutat de Nova York el 1934.Amb la fundaci6 de l'American Ballet School es posa la Ilavordel que donara pas, amb els anys, a una generaci6 de gransinterprets i mestres, com tambe a la fundaci6 de la gran com­

panyia del New York City Ballet (1948), que sense cap mena

de dubte es de referencia primordial a tot el continent america.

18 La dansa com a expressi6 de vida

Aquest gran desenvolupament de la dansa en terres ameri­

canes ha tingut una incidencia directa en el subcontinent. «Corn

podrfem entendre la creacio del Ballet Nacional de Cuba sense

l'experiencia professional d'Alicia Alonso al costat de Balanchinei als rengles de l'American Ballet Theater, per esmentar un exem­

pie?, 6i la figura de la gran ballarina brasilera Marcia Haydee com

a interpret dels Ballets de Montecarlo, Ballet d'Stuttgart i direc­

tora d'aquesta companyia alemanya durant tants anys? La frase

prernonitoria d'isadora Ducan «I see America dancing» (1927)ha esdevingut una realitat.

D'altra banda, la dansa moderna europea de principi de seglees va estendre pel subcontinent a partir essencialment dels nudis

de Xile, Argentina i el Brasil, tot esdevenint igualment la Ilavor

del moviment contemporani. Les ensenyances de Kurt Jooss a

partir de deixebles seves aXile, aixf com les seves propies apor­tacions i les del mestre Hans Zullig foren determinants en la

qestacio del Ballet Nacional. Un exemple en seria la inclusio dela famosa coreografia La table verte (1932) entre el repertoridel Ballet Nacional I'any 1958. l.'altre gran exemple en serienles ensenyances de Chinita Ullman -deixebla de Mary Wig man­

i de Nina Verchinina -deixebla de Rudolf von Laban-, ballarinai coreoqrafa instal·lada al Brasil a partir dels anys cinquanta.

Perc sens dubte la gran rnodernitzaclo i conternporaneitzaciode I'escena coreoqrafica Ilatinoamericana s'esdevinque a partirdels anys seixanta amb la internacionalitzacio dels postulats delteatre coreografic modern de la qeneracio americana de Martha

Graham, Merce Cunningham, Alvin Nikolais, Jose Limon i Alvin

Ailey, tant en I'enriquiment del lexic de moviment com en lamateixa concepcio de la dansa.

Cada pals a partir dels seus creadors ha desenvolupat la seva

propia identitat, tot esdevenint la dansa una multiplicitat de rique­ses culturals, juntament amb ternatiques, ideologies i codis este­tics rebuts a tall d'influxos des d'altres parts del rnon per trans-

20 La dans a com a expressio de vida

formar-Ios en un producte local d'abast universal. I en aquestsentit, el Bale da Cidade de Sao Paulo es I'exemple d'un dels

maxims referents en terres Ilatinoamericanes.

EI Brasil, mosaic de ritmes i danses

EI Brasil es un pais tan gran com tot Europa, organitzaten vint-i-set estats i fronterer amb deu paisos del Con

Sud, tot constituint I'exemple mes gran de diversitat, mes­

tissatge cultural i riquesa artfstica de tot el subcontinent. Eis cent

vuitanta-vuit mil ions aproximats d'habitants d'aquest pais estan

repartits entre descendents de neg res i mestissos (antics esclaus),descendents d'europeus essencialment portuguesos -colon it­

zadors dels quais adoptaren la Ilengua i la cultura-, alemanys i

italians, i una gran important colonia japonesa. Es un pais obert

al mar on el quaranta-sis per cent del territori I'ocupa la selva

amazonica i la seva poblacio indlgena. Per tant, les paraules perdefinir tota aquesta riquesa son «mosaic», «fusio», «rnultiplicitat»,que tarnbe es corresponen amb l'expressio de la seva dansa.

Pensar en la dansa del Brasil directament evoca la imatge del

ritme frenetic de la samba, de la bassa nova, del iotro, de les

grans rues i de totes les danses de carrer, essencialment d'in­

flux africa i que es poden localitzar a l'Estat de Bahia. Les dan­

ses de carrer 0 rues son, precisament, les que primer van influ­

enciar la dansa conternporania escenica Eis brasilers tenen

unes facultats innates per al moviment, reflectides en una mobi­

litat unica a la zona pelvica, i per tant la transferencia d'aquestinflux a la dansa escenica i als ballarins els fa urucs i recogno­

cibles, Iluny de la mobilitat de la dansa escenica europea. La

dansa classica i la moderna -essencialment I'estil alemany­s'han fusionat amb aquesta base tradicional brasilera -hereva

de la rnusica i la dansa dels esclaus negres-, tot esdevenint font

d'inspiracio artistica i que es pot evidenciar en molts ballarins

masculins. Aquest aprenentatge oriqinariament al carrer es evi­

dent en el moviment de la capaeira, i en donar-se la transfe-

La dansa com a expressi6 de vida 23

i de I'alta cultura, com foren el ballet i mes tardanament la dansa

conternporania. Si be el ballet va ser present als teatres d'operadel Brasil com una forma de dansa cornplernentaria i estesa com

a qenere independent a partir del romanticisme, no sera fins al

segle xx que s'hi estableixi les bases per al desenvolupamentd'unes estructures pedaqoqiques i artistiques semblantment als

paisos europeus i de l'America del Nord.EI 1927 marca una data important en la historia del ballet bra­

siler quan la deixebla i ballarina d'Anna Pavlova, Maria Olenewa,es convidada a organitzar un cos de ballet al Teatre Municipalde Rio de Janeiro. Ella mateixa aglutina deixebles de diversesescoles de dansa i presenta un cos compade que en pocs anyses capac de defensar programes de dansa fntegres. EI 1939 la

companyia estrena un primer programa amb un coreoqraf con­

vidat, el txec Vaslav Veltchek, presentant un programa essen­

cialment de ballet brasiler i posant les bases per al desenvolu-

rencia a la dansa escenica conternporania, el resultat n'es una

vitalitat i explosi6 de moviment i ritme extraordinaris.

La samba, d'altra banda, expressi6 de desig, festivitat, sexe,

nuesa, color, lIum, transgressi6 i ritual iniciatic, representa el mes

clar exemple de pont entre l'Africa i el Brasil, tan conegut pelscarnavals. La sensualitat i aquesta litLirgia del cos es molt pre­sent en l'estetica i etica de bona part de la creaci6 coreoqra­fica brasilera. La dansa escenica brasilera es nodreix de tots

aquests elements, valors, ritmes i dinarniques, que inevitable­

ment confereixen un valor afegit i serveixen d'element deter­

minants per identificar I'estil i la interpretaci6 coreografica pro­cedent d'aquest pafs.

Si be hem esmentat els ritmes, la sensualitat i les formes de

dansa de carrer com el resultat d'un proces d'assimilaci6 cultu­

ral des d'un punt de vista antropoloqic, parlant de dansa en ter­

mes artlstics i de Ilenguatges escenics, el Brasil tarnbe ha aca­

bat assolint les formes i tradicions culturals dels seus colonitzadors

A dalt i paqina sequent:Silvia Machado:

Perpetuum,coreografiad'Ohad Naharin.

La dansa com a expressi6 de vida 25

Paqina anterior:Silvia Machado:Canela (ina,coreografiade Cayetano Soto.

pament posterior d'un planter de ballarins, creadors i creacions

d'esperit brasiler que no ha parat de creixer i donar fruits.

D'altra banda, entre els anys 1935 i 1955 arribaren a Sao

Paulo ballarins i mestres de ballet fugint de les dificultats gene­rades per la Segona Guerra Mundial. Entre ells cal esmentar la

polonesa Halina Biernacka i les ballarines russes Tatiana Les­

kova i Eugenia Fedorova, que juntament amb el coreoqraf txec

Vaslav Velkhek fundaren la primera escola oficial de dansa al

Teatre Municipal de Sao Paulo en els anys quaranta, tot fent

realitat la fundaci6 d'un ballet tambe a partir del cos de ball del

Teatre Municipal, Ilavor del que el 1968 dona pas al Bale da

Cidade de Sao Paulo. EI 1953, sota la direcci6 del ballarf i coree­

graf alemany Aurel Von Milloss, es funda la companyia Bale do

IV Centenario. Malgrat que aquesta companyia tinque una vida

curta, va significar la Ilavor d'una companyia de ballet amb crea­

dors, compositors, ternatica i dissenyadors brasilers que amb el

temps ha trobat continuitat en moltes altres formacions artfsti­

ques. Les condicions politiques i econorniques que visque el parsentre els anys quaranta i seixanta van dificultar la consolidaci6

de grans projectes art/sties: aixi, el Brasil esdevinque bressol

d'excellents ballarins i mestres de ballet que van marxar cap a

Europa i els Estats Units.

Respecte de la dansa moderna, aquesta fou intrcduida al parsbasicarnent per quatre deixebles de I'escola alemanya de Laban,Wigman, Jooss-Leeder. La brasilera Chinita Ullman -deixebla

de Mary Wigman- pot ser considerada com la primera Ilavor de

la dansa moderna expressiva brasilera en obrir una escola de

dansa a Sao Paulo ja als anys trenta. La ballarina polonesa Yanka

Rudska va fundar el primer programa de dansa a la Universitat

de Salvador a l'Estat de Bahia el 1957 i les ballarines hongare­ses Maria Ducheness i Rennee Grumiel, vingudes de Franca,van obrir sengles escoles de dansa moderna a Sao Paulo. Men­

trestant la ballarina russa -deixebla de Rudolf von Laban- Nina

Vershinina va inaugurar la primera academia de dansa moderna

a Rio de Janeiro als anys cinquanta. Eis anys seixanta foren anysd'introducci6 de les noves tecniques de la dansa moderna ame-

26 La dansa com a expressi6 de vida La dansa com a expressi6 de vida 27

ricana, procedents de ballarins brasilers que tornaven despresde breus perfodes d'estudi als Estats Units. EI degoteig d'influ­

xos i actualitzaci6 no ha parat de succeir-se fins a l'actualitatBallet i dansa moderna serien les bases tecniques per al des­

envolupament d'una creaci6 coreografica que va anar sumant

influxos, hibridant-se amb la propia cultura, ritmes i tradicions, i

cercant una expressi6 coreoqrafica propia indagant en la terna­

tica, els compositors i els imaginaris propiarnent brasilers. Eisdarrers trenta anys s'ha donat la gran eclosi6 de grups i forma­

cions, tot generant un panorama ric i divers. Paral·lel ales com­

panyies dels teatres municipals, entre les quais el Bale da Cidadede Sao Paulo suposa la rnes gran expressi6 i representativitat,existeix una diversitat de projectes i companyies que abastendes del ballet i repertori classic, fins a la mes rica diversitat de

companyies de dansa conternporania -de sfntesis multiples-,entre les quais cal destacar la pionera Ballet Stagium (1971),Cisne Negro (1977), Grupo Corpo (1975) de la ciutat de Belo

Horizonte, Ballet do Teatro Guafra (Curitibia), Quasar (1988),i creadors independents com Deborah Colker (1993), Lia

Rodrigues, Sandro Borelli i Mario Nascimiento, entre els rnesdestacats.

el 1968 per aglutinar tots aquells ballarins que formaven el cos

de ball del Teatre Municipal i que col-laboraven en les escenifi­

cacions d'opera, unificant-Ios amb el grup d'alumnes graduatsde I'escola Municipal de Bailados. EI 1974 es reconsidera el per­fil de la companyia i es contracta Antonio Carlos Cardoso -ballarf

amb experiencia en diverses formacions d'Europa i Arnerica-,juntament amb Marilena Ansaldi, Iracity Cardoso i el coreoqrafespanyol Victor Navarro. Aquest equip va treballar per construir

una companyia de dansa conternporania de base classica oberta

a diversos creadors i multiples tendencies de dansa i teatre del

seu temps. EI primer repertori el van integrar quatre peces inedi­

tes: Uma das quatro (Navarro), Sem titulo (Cardoso), Medeia

(Ansaldi) i Para(so?(Cardoso), que mostraven una nova manera

d'apropar I'art de la dansa a publics acomodats a repertoris de

dansa convencionals. En aquests proces, els ballarins es van

actualitzar tecnicarnent ivan aprendre a substituir les mancan­

ces tecniques inicials per una vitalitat i un compromfs espec­taculars. EI public va transformar el xoc i la sorpresa inicials per

entusiasme, i aquest binomi va transformar la Companyia del

Teatre Municipal de Sao Paulo en un projecte irrenunciable i de

referencia per a la historia de la dansa del Brasil, representatper peces impactants, com Donees sacras e proienes (1975) i

Corecoes futuristas (1 976).Amb aquest perfil, la companyia aconseguia ser el mirall artfs­

tic de la ciutat de Sao Paulo, una ciutat de contrastos, de pro­ducci6 d'art i cultura, punt de trobada i irradiaci6 de cultures i

pobles, escenari de riquesa i pobresa, Iloc on el passat i el pre­sent representen una constant rnudanca i un espai on s'articu­

len amplfssimes diferericies i contradiccions, confluencia de

diversitat i converqencia de tot tipus de multiplicitats de caire

huma, social, politic i estetic.

AI quartet artistic inicial, s'hi va sumar la qualitat artfstica del

creador argent! Oscar Araiz, que signa peces que potenciavenun creixement qualitatiu i situaven la companyia a nivells inter­

nacionals inquestionables. Aixf doncs, van passar a formar part

Bale da Cidade de Sao Paulo, cos estable del Teatre Municipal de

Sao Paulo

La companyia Bale da Cidade de Sao Paolo es un delsdos grups estables del Teatre Municipal de Sao Paulo.Fou concebuda el 1968 com una companyia de dansa

classica i transform ada el 1974 en una companyia de dansa con­

ternporania de repertori multicoreografic, perfil que rnante avuidia i que la situa com una companyia de referencia internacio­nal per la personalitat interpretativa i dimensi6 express iva delsseus ballarins.

L'oriqen de la companyia cal cercar-Io en la formaci6 creada

La dansa com a expressi6 de vida 29

noranta sota la direcci6 de Rui Fontana Lopes (1989-92). En

aquest nou perfode es replantegen els fonaments de la compa­

nyia: restaurant i renovant les qualitats artfstiques, oferint les

millors condicions de treball i emprenent una tasca que impli­ques conjuntament ballarins, equips diredius i direcci6 artfstica.

Aquests plantejaments donaren com a fruits la recuperaci6 del

repertori historic de la companyia, la represa del concepte mul­

ticoreografic del repertori internacional, la introducci6 de gene­res com el teatre dansa i la readivaci6 del treball de laboratori

per fomentar nous coreoqrafs.Tots aquests fruits es cornencaren a recollir entre 1993 i 1996

sota la direcci6 artistica d'ivonice Satie, que perrnete aconseguirun reconeixement internacional avalat per un altissirn nivell tee­

nic i interpretatiu dels ballarins i un repertori liderat per creadors

internacionals com Ohad Naharin, Vasco Wellenkamp, Germaine

Acogny, i culminant en el gran reconeixement obtingut en la

del repertori creacions inedites com Mulheres (1976), Cencoes(1976) i Cenas de iemllie (1978), un dels exits mes grans de la

companyia en tota la seva historia Mentrestant Cardoso alter­nava grans i mitjanes creacions amb identitat cultural brasilera(rnusica i literatura), com Nosso tempo (1976), Aquarela do bra­sil (1979) i Sol de Meio Die (1980) amb la preocupaci6 d'enri­

quir i fomentar el planter de joves creadors.AI principi dels anys vuitanta la companyia fa un gir en la seva

orientaci6 artfstica sota la direcci6 de Klauss Vianna. Eis vui­tanta foren anys en que l'experimentaci6, l'exploraci6 de nous

territoris, I'oportunitat creadora per a nous talents, aixf com la

impregnaci6 de la dansa moderna i el teatre contemporani forenels valors que van influenciar els seus ballarins. D'aquesta etapaes pod ria destacar el Bolero de Lia Pobatto i A dama das Came­lias de Jose Possi Nieto.

Entre el final dels anys vuitanta i els noranta la companyias'estanca i cal un nou replantejament que va arribar els anys

A dalt i paqina sequent:Silvia Machado:

Perpetuum,coreogratiad'Ohad Naharin.

Bienalde Danse

de Li6 I'any1 996, i en l'exit

de public i crftica en

les lIarg ues 9 i res perEuropa i el Proxim Orient Des

de Ilavors les acollides no han del­

xat de ser calides entre la crftica i el public.Des de I'any 2001 la companyia es dirigida per Monica

Mion, experimentada ballarina des dels anys setanta en les files

del Ballet Stagium i ballarina del Bale da Cidade des de I'any1976, coneixedora de I'ampli repertori coreografic al Ilarg d'a­

quests anys i que col·labora com a ajudant de direcci6 ames

d'intervenir en la Companyia 2. En aquests moments el Bale da

Cidade de Sao Paolo representa ja la mes gran instituci6 coreo­

qrafica de tot America del Sud, amb una personalitat artfstica

unica i situant-se entre les millors companyies del m6n.

La companyia debuta al nostre pals per la porta gran del Gran

Teatre del Liceu amb un programa que permet mostrar la per­sonalitat artfstica dels ballarins, la diversitat coreografica i este­

tica de la conternporaneitat, i alhora la innegable aposta i risc

per fomentar creadors emergents. I en aquest sentit, el pro­

grama ens oferira tres peces contrastades +esteticament i en

el seu plantejament coreografic-, en que es podra gaudir de

I'extrema ductilitat interpretativa dels ballarins.

ESTER VENDRELL

A dalt i paqines seglients:Silvia Machado:

Dualidade@br.coreografia de

Gagik Ismail ian.

Perpetuum

Obra mestra del repertori contemporani de dansa

signada per l'lsraella Ohad Naharin, Perpetuum(1992) es una obra nornes apta per a formacions

de gran maduresa interpretativa i treball coral. EI Bale da

Cidade en va aconseguir els drets de representacio I'any2003, despres que la prestigiosa formacio del Ballet Thea­

tre de Geneve l'estrenes e11992, fruit d'un encarrec directe

al seu creador, convertit des de lIavors en un classic de

referencla, Perpetuum es un exemple perfecte de I'estil del

creador. Sense ser una obra narrativa, Naharin ens pro­

posa en clau teatral un ballet en nou escenes en el qual la

satira al men burqes, I'opereta, el teatre i el ballet esdeve­

nen els protagonistes. Una obra el vestuari i I'escenogra­fia de la qual esdevenen primordials i vehiculadors d'un

joc i una expresslo de burla grotesca.La muslca de Johann Strauss fill (valsos, marxes i pol­

ques) funciona a tall de fil conductor, ritme interior i dra­

maturqia, i alhora d'unitat estetica entre les escenes. EI to

festiu, dlnamic i familiar de la musica d'Strauss associat a

certs convencionalismes etics i estetlcs de la cort imperial

vienesa, i a un context historic marcat, son un perfecte ele­

ment per articular I'humor i la satira d'aquesta dansa. EI

vestuari extravagant que identifica les noies entre punkies,prostitutes i ballarines d'opereta contrasta amb els uni­

formes vermells dels nois i els vestits sofisticats.

L'obra s'inicia amb la melodia del conegut vals Friih­

lingsstimmen i un romantic i sarcastic pas de dos. Cada

escena te el seu gag, pero totes estan unides pel dina­

misme musical, la critica i el sentit de I'humor. Impactantresulta I'escena coral masculina en la qual tretze homes

vestits amb uniformes vermells (mes semblants a empleatsd'hotel que no pas a un exercit) desfilen al ritme de

Paqines sequents:Silvia Machado:

Perpetuum,coreografiad'Ohad Naharin.

l'Agyptischer Marsch, per seguidament quedar-se nus en

roba interior executant un enerqic i vigoros ball coral que

podria semblar la replica de I'acte blanc dels ballets clas­sics. Un ballet classic al qual tambe es fa af-luslo a partirde la variaclo femenina dels famosos ioueties.

Divertida, excentrlca i caotica es I'escena central: els

ballarins, al ritme de polca, dansen, criden i lIencen veilsdiscos de vinil pels aires, tot escenificant el rebuig a aquestatan difosa i popularitzada musica bailable, hit musical detota una epoca, Molt aconseguida es I'escena del quartetde dames sobre la Pizzicato Polka, en que Naharin trobala manera de transmetre un toc grotesc, kitsch i malvat a

les quatre noies. Les dues escenes finals es tanquen ambballs corals al ritme del vals Wiener Bonbons. EI fraseigcoreoqrafic amb moviments rapids, tallants i pantomimesburlesques contrasta amb l'eleqancla amb que normal­ment s'identifica el vals, tot aconseguint una escena fes­tiva i coreoqraficament impactant.

EI tandem de tecnlca exquisida i interpretaclo extraordi­

naria, perc sobretot la gran dosi d'entusiasme dels balla­rins del Bale da Cidade es I'element clau per donar credi­

bilitat a aquesta obra que juga entre la banalitat i la seriositat,la critica i el divertimento En la qual el rigor i l'audacia en

l'us de la rnusica, el vestuari i la interpretacio, n'han fet un

exit dels temps contemporanis semblantment al que va

representar la popularitat d'Strauss en el seu temps.'

68

Biografies

MONICA MION (Direcci6 artistica)

Es membre del Bale de Sao Paulo des del 1976, i directora artistica des de12001.

Va estudiar dansa a Sao Paulo amb Nice Leite i a Canes amb Rosella Hightower.Es va formar en diverses tecniques amb professors com Jane Blauth, Ady Addor,Yoshi Morimoto, Clyve Thompson, Yelle Bittencourt, Alphonse Poulin, lise Wid­

man, Germaine Acogny i Holly Cravell. En els trenta anys que ha format part de la

companyia ha participat en tot el repertori, moltes vegades com a solista. Ha estat

simultaniarnent ajudant de direcci6 i directora tecnica col·laborant amb coreoqrafscom Oscar Araiz, Ohad Naharin, Vasco Wellenkamp i Germaine Acogny, entre

d'altres. Ha estat guardonada amb diversos premis, dels quais destaquen el Pre­

mio Govemador do Estado de Sao Paulo el 1978 i el premi a la millor ballarina de

l'Associacao Paulista de Crtticos de Arte el 1979 per Cenas de Familia.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

GAGIK ISMAIUAN (Coreografia i escenografia de Dua/idade@br)

Va cornencar la seva carrera al Ballet da Fundacao Calouste Gulbenkian de Lis­

boa, del qual fou ballad principal fins al 1995. Va ballar per al Nederlands Dans

Theater, on va incorporar moltes de les tecniques i estils de Jiri Kylian i Nacho

Duato. Va anar per primera vegada al Brasil el 1996 per crear la coreografia Mas­

caras do tempo per al Bale da Cidade de Sao Paulo. Tarnbe ha col-laborat amb

coreoqrafs com Vasco Wellenkamp, Lar Lubovitch, Christopher Bruce i Miko Spa­rembleck. Ha estat professor convidat al Ballet Gulbenkian, Companhia Portu­

guesa de Bailado Conternporaneo i Bale da Cidade de Sao Paulo. Va tornar-hi el

2001 per crear Dualidade@br, la seva segona peca especialment creada per a

la companyia.Debuta al Gran Teatre del Liceu.

70 Bioqrafies

GERALDO LIMA JUNIOR (Vestuari de Dua/idade@br) NADJA KADEL (Drarnaturqia i vestuari de Cane/a tina)

Biografies 71

Dissenyador de vestuari, es va graduar en disseny per la Universitat d'Anhembi

Morumbi de Sao Paulo. Ha dissenyat vestuaris per a nombroses companyies de

teatre i dansa del Brasil, entre les quais Grupo Corpo i Bale da Cidade de Sao

Paulo.Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Nascuda a Alemanya, va estudiar educacio, alemany, terapia de dansa i direccioartistica al seu pais, Holanda i els Estats Units. La seva tesi fou sobre educacio iabast en les companyies de ballet. Es va graduar el 2003 ides d'aleshores ha tre­

ballat com a assistent de diversos coreoqrafs, En el camp de la dramatLirgia apli­cada a la dansa ha treballat amb Marco Goecke en les seves produccions SweetSweet Sweet per a I'Stuttgart Ballett i Bravo Charlie per a I'Scapino Ballet Rot­

terdam, aixi com amb Tomi Paasonen en la seva produccio Best before a Berlin.Canela fina es la seva tercera produccio amb Cayetano Soto, despres de MICamb el Royal Ballet de Flandes i Two at a Time a Stuttgart. Tarnbe col-labora amb

publicacions de dansa i ballet, incloent-hi lectures introductories en els especta­cles de ballet a la Festspielhaus Baden-Baden. Viu a Berlin.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

OHAD NAHARIN (Coreografia de Perpetuum)WAGNER FREIRE (ll-luminaclo de Dua/idade@br)

Va cornencar la seva carrera el 1988. Des d'aleshores s'ha guanyat el respectede la professio treballant en multitud de produccions de dansa, teatre i musicals.

Ha rebut nombrosos premis.Debuta al Gran Teatre del Liceu.

CAYETANO SOTO (Coreografia, escenografia, vestuari i il-luminacio de Cane/a (ina)

Va cornencar la seva formacio a la Batsheva Dance Company. Es va traslladar a

Nova York becat per I'School of American Ballet per incorporar-se a la compa­nyia Martha Graham. L'any seglient va seguir els seus estudis a la Juilliard Schoolamb Maggie Black i David Howard. Es va incorporar al Ballet du XXeme Sieclede Maurice Bejart, Debuta com a coreoqraf el 1980 al Kazuko Hirabayashi Stu­dio de Nova York. De 1980 a 1990 va ballar i viure a Nova York. EI 1990 founomenat director artistic del Batsheva Dance Company. Rebe dos New YorkDance and Performance (Bessie) Awards el 2002 i el 2003 i va obtenir l'lsraelPrize de dansa 2005. Les seves coreografies son ballades pel Nederlands Dans

Theater, Frankfurt Ballett, Ballet Nacional de Espana, Cullberg Ballet i OperaNational de Paris, entre altres companyies.

RAFEKET LEVY (Vestuari de Perpetuum)

Format a I'lnstitut del Teatre de Barcelona en tecniques classiques i modernes amb

Philip Taylor, va estudiar tarnbe al Royal Conservatorium de I'Haia. Ha col-laborat i

ballat amb coreoqrafs com Catherine Allard, Nacho Duato, Ohad Naharin, Ramon

Oller, Toni Fabre, Jennifer Hanna, Jiri Kylian, Rui Horta, Olga Cobos, Peter Mika,Jonathan Lunny i Dylan Newcomb, entre d'altres. Com a coreoqraf ha realitzat Ple­

nilunio, Bajo Piel i Contes d'amor (Ballett Theater Mlinchen), Ouotidiano (Festi­vale Internazionale di Danza - Danza Aperto en Venecia), 24 FPS (Koninklijk Ballet

Vlaanderen), Ein neuer Sommernachtstraum (Staatstheater Schwerin), K (RAI1),Fugaz (Staatstheater am Gartnerplatz i Ballett Theater Mlinchen). Va guanyar el

primer Hapag-Lloyd Prize per 24 FPS.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Nascuda a Israel, es va graduar per la Ramat Hasharon School of Fine Arts i va

ser estudiant, primer, i professora despres del Shenkar College of Engineeringand Design. Recentment ha obert I'School of Design for the Performing Arts pro­pera a la Israeli Opera i al Cameri Theatre a Tel Aviv. Des del 1982 ha estatdis­

senyadora d'escenografia i vestuari per a programes de televisio, operes, dansai produccions cinernatoqrafiques a Israel i en altres projectes internacionals. Ha

dissenyat per al teatre treballant amb I'escriptor i director israelia Hanoch Levin.Des que el 1991 va dissenyar el vestuari per a la coreografia Arbos d'Ohad

Naharin, s'ha convertit en una de les seves col-laboradores habituals.

72 Biografies Biografies 73

ARIK LEVI (Escenografia de Perpetuum) LUMENA MACEDO (Direcci6 d'assajos) MILTON KENNEDY (Mestre de ball)

Nascut a Tel Aviv (Israel), va treballar com a dissenyador grilfic i va participar en

dues exposicions d'escultura paisatgistica de 1986 a 1988. Es va graduar a l'Art

Centre College of Design de Surssa, on es va especialitzar en disseny industrial

el 1989, el mateix any en que va participar en diverses exposicions de disseny i

diversos projectes al Jap6. En els darrers anys ha treballat amb Ohad Naharin al

Grand Theatre de Geneve, al Nederlands Dans Theater, al Ballet Nacional Fin­

landes i la Batsheva Dance Company. EI 1994 va crear I'escenografia per al

requiem Flamma Flamma a Belqica. Des del seu estudi parisenc dissenya pro­

jectes industrials, exposicions i de transport public per al mercat internacional.

Va cornencar el 1969 amb

Rene Gumiel i va debutar el1 978. Rebe el premi a la millor

ballarina atorgat per I'APCA

(Associacao Paulista de Cri­

ticos de Arte) per la seva fei­

na com a solista al BCSP. Esmembre del BCSP des del

1984, primer com a ballarina,despres com a coreoqrafa, Esdirectora d'assajos de la pri­mera companyia.

Nascut a Sao Paulo, es va in i­

ciar en la dansa el 1985. EI1987 va entrar al BCSP. EI

1999 formava part de la com­

panyia de dansa Debora Col­ker. EI 2000 va tomar al BCSP,a la CIA 1, i des del 2007 es

professor de la companyia. Es

va especialitzar en tecnica de

barra amb Alphonse Poulin i

classic amb Neyde Rossi i

Isaura Garcia, entre d'altres.

AVI VONA BUENO (lHuminaci6 de Perpetuum) LUIZ F. BONGIOVANNI (Assistent coreogratic) CLEUSA FERNANDEZ (Direcci6 tecnica)

Va cornencar com a il·luminador de concerts de rock amb artistes d'israel com Ofra

Haza, Achinoam Nini, Arik Einstein, Shalom Hanoch, Shlomo Artsi, Yehudit Ravits,Fortis, Rita i Natasha. Entre 1982 i 1986 va viure a Londres, treballant per a la Bri­

tannia Row Productions. Tarnbe va participar en les gires europees de Mike Old­

field, The Cure, Roger Waters, David Gilmour i Dizzy Gillespie. Ha treballat en pro­

grames de televisi6 i videoclips amb artistes com Kate Bush. A la seva tornada a

Israel, va treballar per al Teatre Gesher, Itim Ensemble, Teatre Cameri, Habima

National Theatre i Teatre Beer Sheva. Va guanyar el premi Yair Shapira Fund el

1993, entre d'altres. Va dissenyar Sinking of the Titanic per a Ohad Naharin i la

Batsheva Dance Company. Des d'aleshores ha treballat per al Nederlands Dans

Theater, Frankfurt Ballett, Ballet Nacional de Espana, Cullberg Ballet, entre d'al­

tres.

Ha ballat amb Mats Ek, William

Forsythe, Ohad Naharin, Na­

cho Duato, Hans van Mannen,Didi Weidman, Itzi Galili, entre

d'altres. Ha treballat per al

BCSP, Zurich Opernhaus,Scapi no Ballet Rotterdam,Goteborgs Operan i CullbergBallet, i al Brasil Bale do Guai­

ra, do Castro Alves i Niter6i.

Des del 2008 es mestre de

ballet i assistent coreoqrafic.

Va cornencar com a ballari­

na professional el 1968 al

Corpo de Baile do Teatro

Municipal de Sao Paulo (pre­cedent del BCSP). EI 1979

es va posar al capdavant de

la coordinaci6 tecnica del

Teatro Municipal de Sao Pau­

lo, la producci6 executiva i

l'assistencia tecnica dels

espectacles d'opera i dansa.

SUELI MATSUZAKI (lHuminaci6)GUERAsSIM VORONKOV (Director d'orquestra) SERGIO PAES (So)

Nascut a Moscou, va estudiar piano i violi a l'Escola Central de Moscou i com a

director al Conservatori Txaikovski. EI 1991 es va traslladar a Barcelona, on ha

desenvolupat una amplia activitat com a director. EI 1993 va fundar l'OrquestraCamerata Mediterrania, Des del 1993 fins el 2004 va ser director de l'Orques­tra Sirnfonica Germinans de formaci6 de joves instrumentistes. Des del 1998 es

director de l'Orquestra Sirnfonica del Conservatori Superior del Liceu de Barce­

lona. Ultimament ha dirigit l'Orquestra Sirnfonica del Valles, Orquestra Simfonica

NJO de Hannover, Orquestra Sirnfonica de Medellin, Orquestra Metropolitana de

Colombia, Orquestra Sirnfonica de Balears, Orquestra Nacional del Uban, Orques­tra Sirnfonica Renaissance de Kiev, Festivallnternacional d'Opera de Txeboskari,Concurs Manuel Ausensi, Concurs Montserrat Caballe. Es primer director assis­

tent del Gran Teatre del Liceu i director titular de l'Orquestra de l'Acadernia.

Graduada en il·luminaci6

d'escena i electricitat, ha

ideat projectes d'il·luminaci6

per a diverses companyies de

dansa, aixi com espectaclesde teatre i rnusica, Va comen­

car a treballar al Bale da Cida­

de de Sao Paulo el 2006.

Va cornencar la seva carrera

professional com a produc­tor audiovisual i tecnic el

1991, introduint projectesculturals ales escoles. Ha tre­

ballat com a tecnic de so en

espectacles de rnusica, dan­

sa i teatre. Es membre del

BCSP des del 1998, on es

responsable del so de tots els

espectacles.

74 Biografies

ALEX SOARES (Ballari)

Ballari i music. Va estudiar

piano i saxo, i rebe diversos

premis com a ballari, in­cloent-hi el Mapa CulturalPaulista el 1997. Ha format

part de la companyia Cisne

Negro Cia. de Danca i delBale do Teatro Guaira. For­ma part del BCSP des del1998.

CAROLINA FRANCO (Ballarina)

DILENIA REIS (Ballarina)

Va cornencar els seus estu­

dis de dansa a l'Escola Muni­

cipal de Bailado, on es va gra­duar el 2003. Ha format partdel Corpo de Baile Jovem daEscola Municipal de Bailado.Es membre del BCSP desdel 2004.

Va cornencar el1976 al Con­

servatori Carlos Gomes. Haballat al Hessisches Staats­theater Wiesbaden, AzetDance Company, Pfalzthea­ter Kaiserslautern i StadtischeBOhnen Osnabruck. Es mem­

bre del BCSP des del 1999.

ANDREA THOMIOKA (Ballarina)

Es va graduar en dansa a la

Royal Academy of Dance. Va

guanyar la medalla de bron­ze del Concurs Mundial deBallet d'Osaka Masako Ohya(Jap6), entre d'altres. Ha estat

solista de la Companyia Por­

tuguesa de Bailado Con­

ternporaneo. Es membre delBCSP des del 2000.

CLEBER FANTINATTI (Ballari)

DITTO LEITE (Ballari)

Va cornencar la seva forma­ci6 en capoeira i qimnastica.Va entrar rnes tard a l'Escola

Municipal de Bailados deOurinhos. Ha rebut nombro­sos premis en festivals delBrasil. Es membre del BCSPdes del 2006.

Es ballari i actor, va comen­

car els seus estudis als set­

ze anys. Ha format part deles companyies De AnimaBale Conternporaneo, Baledo Teatro Castro Alves i J.Garcia Cia. Danca Contem­

poranea. Es membre delBCSP des del 2007.

ERIKA ISHIMARU (Ballarina)

Es va graduar a l'Escola de

Dancas Hortensia Mollo deRio de Janeiro el 1993. Haestat solista de la CompanhiaFernando Bujones. Es mem­

bre del BCSP des del 1994.

FERNANDO ROCHA (Ballari)

ISRAEL ALVES (Ballari)

Va cornencar la seva forma­ci6 el 2000. Ha format partdel repartiment dels musicals

Beauty and the Beast, Chi­

cago, Blue Jeans i Sweet

Charity. Es membre delBCSP des del 2006.

Graduat de l'Especial Aca­

demia de Ballet, va estudiar

a Cuba i va complementar laseva formaci6 a la Royal Aca­

demy of Dance de Londres.Rebe la medalla d'or del Con­

curso de Mercosul i el primerpremi del Festival de Ball de

Joinville, entre d'altres. Esmembre del BCSP des del1999.

FABIANA FORNES (Ballarina)

Biografies 75

GLEIDSON VIGNE (Ballari)

Va cornencar la seva forma­

ci6 als sis anys a l'Estudio de

Ballet Cisne Negro. Es va

graduar a la Royal Academyof Dance de Londres i es va

especialitzar a Londres. Haestat membre de la compa­

nyia Cisne Negro de Danca,Es membre del BCSP des

del 2006.

JARUAN MIGUEZ (Ballari)

Es va formar a l'Escola de

Danca Maria Olenewa. Ha

ballat a Carlota Portella,Quasar Cia. de Danca i

Companhia Portuguesa de

Bailado Conternporaneo. Va

rebre el trofeu Mambembe.

Ha creat coreografies per a

nombroses companyies. Esmembre del BCSP des del

2005.

Va cornencar els seus estu­

dis a l'academia de Cristina

Cara, Va actuar en la com­

panyia de dansa de la cjutatde Sao Jose dos Camposcom a ballari i monitor peral projecte de Cidadaos

Danyantes i en el Bale do

Teatro Guaira. Es membredel BCSP des del 2007.

76 Biografies

KENIA GENARO (Ballarina)

Va cornencar els seus estudisde dansa e11974, a l'Escuelade Artes Tecnicas CarlosGomes. Ha ballat ales com­

panyies Dancarte, Canvas,Veronica Ballet i el Ballet Sta­

gium Dance. Es membre delBCSP des del 2000.

LILIANE GRAM MONT (Ballarina)

Nascuda a Sao Paulo, va

estudiar des del 1993 ambAdriana Cavalheiro. EI 1999es va traslladar a Nova York

per graduar-se a la JuilliardSchool. Va pertanyer a Qua­

sar Cia. de Danca i BCSP.Entre 2001 i 2006 fou mem­

bre de la Distrito Cia. da Dan­

ca. Es membre del BCSPdes del 2006.

LUCIANA PORTA (Ballarina)

lnicia els seus estudis el1979i va debutar als catorze anysal Ballet Ismael Guiser Group.Va entrar al BCSP i va obte­

nir el premi de I'APCA. Fou

becada per la Fundacao Vitae

per estudiar a la JuilliardSchool. Va ser al Distrito Cia.

de Danca com a ballarina i

professora. Va tornar alBCSP el 2001.

LEONARDO HOEHNE (Ballad) MELISSA SOARES (Ballarina)

lnicia la seva forrnacio ambMaria Dolores Pestrelli. Rebeuna beca del Centro StudiDanza em Movimento a Flo­rencia (ltalia). De tornada alBrasil va fer classes amb Sa­cha Svetlov, Klauss Vianna i

Monica Bamman. Pertanquea la companyia Cisne NegroDanca, Es membre delBCSP des del 2006.

LiRIS DO LAGO (Ballarina)

Va cornencar la seva forma­

cia a Sao Paulo, on va debu­

tar professionalment amb el

grup de dansa d'ismael Gui­

ser el 1 988. Es membre del

BCSP des del 1993 i haactuat tant en diverses ciu­

tats del Brasil com interna­cionalment. EI1999 va rebre

el premi a la millor ballarina

de I'APCA.

ROBERTA BOTTA (Ballarina)

PAULA ZONZINI (Ballarina)

Biografies 77

Va cornencar la seva forma­

cia a I'estudi de Kitty Boden­

hein. Es graduada per la Ro·

yal Academy of Dancing de

Londres. Ha ballat per a la

companyia Cisne Negro qua­tre anys. Es membre del

BCSP des del 1997. Va rebre

el premi a la millor ballarina

revelacio de I'APCA.

ROBSON LOURENCO (Ballari)

Va cornencar els seus estudisel 1990. Ha ballat a la com­

panyia de dansa Paulista i la

Nucleo Tandanz. Es membre

del BCSP des del 1993. Crea

espectacles per a CENA, pera l'Escola Municipal de Baila­

dos de Sao Paulo i per al

BCSP. Ha estat president de

la cooperativa paulista de

ballarins contemporanis.

VANESSA GUILLEN (Ballarina)

Va cornencar la seva forma·

cia al Marly Zavar Ballet. Es

va graduar en dansa al Cen­

tro Pro Danza de Cuba de

I'Havana. Ha ballat per ales

companyies Ballet Stagium,Diadema Dance Company i

Siameses Company. Esmembre del BCSP des del

2006.

Va comencar la seva carrera

en la companyia Cisne Ne­

gro Danca, Forma part de

Republica da Danca, BCSPi del musical Mucho Cora­

zan. Ha ballat per tot el Bra­sil. Va rebre el premi a la rni­Ilor ballarina de I'APCA. Vatornar al BCSP el 2004. En­

senya classica i dissenyavestuari.

MARISA BUCOFF (Ballarina) TUTTO GOMES (Ballari)

Va cornencar la seva forma­

cia en dansa el 1980 ambGreice Kerche. Ha ballat en

les companyies Joyce Ba­

llet, Canvas i Cisne Negro.Es membre del BCSP desdel 2000.

Va cornencar els seus estu­

dis de dansa el 1984. Ha

ballat al centre de dansa

Nany i I'escola de ball Paula

Castro. El 1998 va partici­par en Images of Dance

sota la direccio de MargaretBarvieri a Londres. Entre

2000 i 2004 fou part del

Ballet Stagium. Es membre

del BCSP des del 2006.

Va cornencar la seva forma­

cia amb Fatima Victor. Va

ballar per al Ballet de Lon­

drina i el Bale do Teatro Cas­

tro Alves. Tambe ha treballatcom a coreoqraf. Es membre

del BCSP des del 2001.

78 Biografies

WAGNER VARELLA (BallarD

WI LLY HELM (Ballari)

Es va formar a I'escola MariaOlenewa i la Betina Guel­

mam. Ha ballat per a QuasarDance Company, Renato Vie­ira Dance Co. i Marcia Mil­hazes Danza Conternpora­nea. Va participar al musical

Os Duelislas. Ensenya con­

ternporania a Rio i Sao Pau­lo. Es membre del BCSP desdel 2001.

Va cornencar els seus estu­

dis amb Edson Claro en la

companyia de dansa Acaua.Va ballar al Mantra Group a

Bahia i Cisne Negro Danca,EI 2000, va crear Rirr6xau

per a la companyia DanzaDuncan de Natal. Es mem­

bre de BCSP des del 1996.

VASSER DiAZ (Ballari)

lnicia la seva formaci6 a l'Es­cuela Nacional de Cuba deI'Havana. Va ballar al BalletClasico de I'Havana i al Ballet

Stagium. Ha rebut nombro­sos premis, entre els quais eldel V Paso de Baile Concur­so Internacional de Brasil. Esmembre del BCSP des del2001.

Biografies 79

ORQUESTRA DE L'ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

Va neixer la temporada 2002-03 amb I'esperit d'animar joves musics professionalsa participar en un projecte musical estable en la temporada del Liceu i formar partd'una nova orquestra sirnfonica, Aquella temporada 1'0rquestra va interpretar DonGiovanni de Mozart dins de la programaci6 del Liceu. Eis musics de l'actual Orques­tra han estat seleccionats rnitiancant audicions i provenen tant de Catalunya i d'Es­

panya com d'Europa i America. Durant les temporades segUents, l'Orquestra tam­

be ha participat en diverses produccions del Liceu i ha realitzat concerts per Catalunyai Espanya, treballant amb directors com Sebastian Weigle, Harry Bicket, Aleksandr

Anissimov, Michael Hofstetter, Salvador Brotons i Guerassirn Voronkov, directortitular de l'Orquestra. Aquesta iniciativa del Liceu com pta amb la col-laboracio delServei d'Ocupacio de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu i el

patrocini de l'ernpresa Vueling.

BALE DA CIDADE DE SAO PAULO

Creat el 1968 amb el nom de Corpo de Baile do Teatro Municipal de Sao Pau­

lo, tenia un rol secundari en les produccions d'opera. EI 1974 la companyia va

assumir la identitat conternporania que conserva fins ara, presentant Vivaldi deVictor Navarro, Family Scenes d'Oscar Araiz i Presences de Luis Arrieta. Ais

anys vuitanta, dirigit per Klauss Vianna, el Bale experimenta un exit massiu de

public amb The Lady of Camelias de Jose Possi i el Bolero de Lia Robatto. AIfinal de la decada Luis Arrieta tornava a estar vinculat a la companyia, aquestavegada com a director artistic i coreoqraf resident. EI reconeixement internacio­

nal va arribar el 1996 amb la participaci6 de la companyia en la Biennal de la

Danse de Li6 sota la direcci6 d'ivonice Satie. EI mateix any va ser creada la Cia.

2, integrada pels ballarins amb rnes experiencia, Des del 2001 el Bale desen­

volupa projectes socials oberts al public.

TEATRO MUNICIPAL DE SAO PAULO

Inaugurat el 12 de setembre de 1911 amb Titta Ruffo encapcalant el reparti­ment del Hamiel d'Ambroise Thomas, fou construit en vuit anys pels arquitectesRamos de Azevedo, Claudio Rossi i Domiziano Rossi. La burgesia paulista, en­

riquida amb el boom economic del cultiu del cafe al principi del segle xx, voliaun teatre tan refinat com els de les principals capitals europees. Inspirat en 1'0-

pera de Paris, el seu interior esta decorat amb details d'or, bronze, cristall i mar­

bre. Ha estat restaurat en dues ocasions, per Tito Raucht (1 951 ) i pel Departa­ment de Patrimoni Historic (entre 1986 i 1991). Avui el Teatro es seu d'escoles

de musica i dansa i cinc companyies: Orquesta Sinf6nica Municipal, OrquestraExperimental de Repert6rio, Bale da Cidade de Sao Paulo, Ouarteto de Cordas

da Cidade de Sao Paulo, Coral Lirico i Coral Paulistano. Des del 2005 el mes­

tre Jamil Maluf es el director artistic. EI 2008 i coincidint amb el 40e aniversaridel Bale, ha presentat una ambiciosa temporada lirica amb vuit titols d'opera,

80

Proximes funcions

Companyia Pina BauschTanztheater Wuppertal

Cafe Muller

Musica: Henry Purcell

Coreografia: Pina Bausch

Escenografia i vestuari: Rolf Borzik

Das Fruhlinqscpfer(La consaqracio de la primavera)

Musica: Igor StravinskyCoreografia: Pina Bausch

Escenografia i vestuari: Rolf Borzik

Dimecres, 10 de setembre, 20.00 h, torn D

Divendres, 1 2 de setembre, 20.00 h, torn G

Dissabte, 13 de setembre, 20.00 h

Diumenge, 14 de setembre, 17.00 h

Tieflandd'Eugen d'Albert

Eugen d'Albert i Angel Guimera«En ocaslo de Tietlend»

Sessions al Foyer

D'Albert:Quartet de corda, num. 2, op. 11

Fragments de Liebesketten,Die Abreise, Die toten Augen

Pahissa:

Fragments de Gel-!e Placfdia

Morera:

Fragments de Titaina

Vives:

Fragments d'Euda d'Uriach

Assessor musical:Jaume Trib6

Dissabte, 18 d'octubre, 20.00 h

Proxirnes funcions 81

Requiemde Giuseppe Verdi

Solistes:

Angela Brown, sopranoLuciana d'intino, mezzosopranoJosep Bros, tenor

Rene Pape, baix

Orquestra Simf6nica i Cor

del Gran Teatre del Liceu

Cor de Cambra del

Palau de la Musica Catalana

Director d'orquestra:Enrique Mazzola

Amb motiu de les celebracions delCentenari del Palau de la Musica Catalana

Dimecres, 22 d'octubre, 20.00 h, torn D

Peter Seiffert / Jeffrey Dowd,Petra-Maris Schnitzer / Stephanie Friede,Alan Titus / Ronnie Johansen, Alfred Reiter /

Johann Tilli, Valeriy Murga, Juanita Lascarro,Marcel Reijans, Michelle Marie Cook,Rosa Mateu, Julia Juon i altres

Direcci6 musical: Michael BoderDirecci6 d'escena: Matthias Hartmann

Escenografia: Volker HintermeierVestuari: Su Buhler1I·luminaci6: Jurqen HoffmannVideo: Sven Ortel

Coreografia: Teresa RotembergProducci6: Opernhaus Zurich

Orquestra Simf6nica i Cordel Gran Teatre del Liceu

Dijous, 2 d'octubre, 20.00 h, torn H

Dissabte, 4 d'octubre, 20.00 h, torn PB

Diumenge, 5 d'octubre, 17.00 h, torn T

Dimecres, 8 d'octubre, 20.00 h, torn D

Dijous, 9 d'octubre, 20.00 h, torn PA

Dissabte, 11 d'octubre, 20.00 h, torn C

Dimarts, 14 d'octubre, 20.00 h, torn B

Dimecres, 15 d'octubre, 20.00 h, torn PC

Divendres, 17 d'octubre, 20.00 h, torn E

Dilluns, 20 d'octubre, 20.00 h, torn A

82 Proxirnes funcions

Simply BarbraSteven Brinberg en recital

Sessions "golfes» al Foyer

Obres de Sondheim, Loesser,Lerner, William i d'altres compositorsdel repertori habitual de Barbra Streissand

Solista: Steven Brinberg, cantant

Christopher Denny, piano

Divendres, 24 d'octubre, 21.00 h

Dissabte, 25 d'octubre, 21.00 h

Cantant amb el Cor Le nozze di Figarode Wolfgang Amadeus Mozart

Proxirnes funcions 83

L'Ape Musicale"En ocasio de Le nozze di Figaro»

Sessions al Foyer

Seleccio de Lorenzo Da Ponte

dels seus fragments favorits

d'operes de Domenico Cimarosa,Wolfgang Amadeus Mozart,Giovanni Paisiello, Antonio Salieri i altres.

Orquestra de l'Acadernia

del Gran Teatre del Liceu

Cor del Gran Teatre del Liceu

Jose Luis Basso, direcci6 del Cor

Emma Bell / Maite Alberola, Ofelia Sala /

Ainhoa Garmendia, Sophie Koch / Jossie Perez,Ludovic Tezier / David Menendez, Kyle Ketelsen/ Joan Martin-Royo, Marie McLaughlin / Merce

Obiol, Friedemann Rohlig / Josep Miquel Ribot,Raul Gimenez / Vicente Ombuena, RogerPadulles, Valeriano Lanchas, Eliana Bay6n /

Beatriz Diaz Gonzalez

Assessorament musical:Miriam Grau

Dimecres, 12 de novembre, 20.00 h

Vanessa Garcia, piano

Producci6: Gran Teatre del Liceu

EI Petit Liceu al Gran Teatre del LiceuSessions familiars

Divendres, 7 de novembre, 18.00 h

Dissabte, 8 de novembre, 18.00 h

Direcci6 musical: Antoni Ros-MarbaDirecci6 d'escena: Lluis PasqualEscenografia: Paco Azorin

Vestuari: Franca SquarciapinoIf.luminaci6: Albert Faura

Nova coproducci6: Gran Teatre del Liceu /

Welsh National Opera(Cardiff)

Orquestra Simf6nica i Cor

del Gran Teatre del Liceu

Dimarts, 11 de novembre, 20.00 h

Dijous, 13 de novembre, 20.00 h, torn A

Divendres, 14 de novembre, 20.00 h, torn PE

Diumenge, 16 de novembre, 17.00 h, torn T

Dilluns, 17 de novembre, 20.00 h, torn PA

Dimarts, 18 de novembre, 20.00 h, torn B

Divendres, 21 de novembre, 20.00 h, torn C

Dissabte, 22 de novembre, 20.00 h, torn PD

Dilluns, 24 de novembre, 20.00 h, torn H

Dimarts, 25 de novembre, 20.00 h, torn PC

Dimecres, 26 de novembre, 20.00 h, torn D

Divendres, 28 de novembre, 20.00 h, torn E

Dissabte, 29 de novembre, 20.00 h, torn PB

Diumenge, 30 de novembre, 18.00 h, torn F

Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.

Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.Disseny de la col-leccio: Josep Baga.Preimpressi6: Quintana, S.L.

Impressi6: Gratos S. A. D.L. B-37.566-08

Publicitat: Creacio i Gestio d'Actes Culturals, s. I. (Gestae).Coberta: Fotogratia de Silvia Machado (Cane/a Fina).Traduccions: TCS.

Assessorament linguistic: Francese X. Navarro.

EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001

{International Standard Organization} / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme),