ABANS DE LA LECTURA.

5UNITAT 1

1. Un dia rere l’altre

1 Eficriu –una –cπfia –que fas –igual –i –una –cπfia –que fas –diferent –cada –dia:

Igual Diferent

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

6 7UNITAT 1UNITAT 1

—Apa! A–ix¬ fií –que –és –impπ◊tant –de veritat! Un –dimarts fent –de –dilluns? S–erà nπ¤ícia –de primera plana! Ara ja –cal –que m’–espa√ili, –que fer –de –dilluns nπ –és –gens fàcil!

El D–imarts hi √a pπfiar mπ˜t ∫π÷a √π˜untat, per¬ nπ fie’n √a fiπ◊tir –gaire bé: –es √a –ata∫alar –i √a –aca∫ar –el –dia –am∫ –una llarga llista –de –cπfies pendents per fer –i més –cansat –que –cap –altra fietmana –de la fie√a √ida.

Marta Jarque (Adaptació.)

COMPRENSIÓ LECTORA.

2 Cπ÷testa –aquestes preguntes:• Per què el Dilluns no vol ser més el primer dia de la setmana?

• El Dilluns, com avisa el Dimarts?

• Què pensa el Dimarts del canvi?

• Com acaba el Dimarts el primer dia que fa de Dilluns?

El dilluns de sempre

El D–illuns fiempre ha√ia –estat –el primer –dia –de la fietmana, –un mes rere l’–altre, –estius, primaveres, –anys, –dècades, fiegles..., –i mai no fi’ha√ia –queixat.

F–ins –que –una fietmana –de nπ fa pas –gaire temps –es √a lle√ar –am∫ –el peu –esquerre.

—J–a n’–estic tip, –de fier fiempre –el primer! S’ha –aca∫at –el ∫◊¬quil! Q–ue –el D–imarts fiigui –el primer!

I √a –en√iar –un –cπ◊reu –electr¬÷ic –al D–imarts –am∫ –aquest missatge:

URGENT! ALTA IMPORTÀNCIA.

DIMARTS, AQUESTA SETMANA TU SERÀS

EL PRIMER I JO SERÉ EL DARRER.

APA, QUE ET VAGI BÉ!

El D–imarts, –que –era mπ˜t matiner, √a veure –el missatge –a l’–π◊dinadπ◊ –i –am∫ –dπfi –clics –el §a –π¥◊ir.

9

COMPRENSIÓ LECTORA.

UNITAT 18 UNITAT 1

3 Digues amb altres paraules aquestes expressions de la lectura:

• A la falda d’un turó.

• Feien mans i mànigues per poder treballar en aquella escola.

• El sol no té cap vergonya d’entrar-hi a totes hores.

EXPRESSIÓ ORAL.

4 Tria un objecte de l’aula i explica com és. Fixa’t en els exemples:

• Després, ajunteu totes les

descripcions que heu fet de la vostra aula.

A la classe hi ha vint penjadors

de ferro a la paret. Serveixen

per penjar-hi els abrics i les bates.

A l’aula hi ha tres finestres quadrades i grosses. Són de color verd.

Des de les finestres es veu el pati.

L’aula

Una vegada hi ha√ia –una –escπ˜a –a la falda –d’–un tur†.

D–es –de les finestres, –es veien –els –carrers, –els –campanars, les teulades, –els –ar∫◊es –i –el riu; més –enllà, s’–estenien –els –camps, –els ∫πficπfi –i mπ˜tes –i mπ˜tes muntanyes.

H–i feien –classe –am∫ les finestres –π¥ertes –a la millπ◊ √ista –del m†÷. I tπ¤s –els mestres –del país feien mans –i mànigues per pπder-hi tre∫allar. I –és –que, segπ÷s –diuen, –és mπ˜t –diferent –ensenyar –a llegir –i –a sumar –i –a restar –en –una –aula fπfica –que fer-hπ –en –una –altra –π÷ –el sπ˜ nπ té –cap vergπ÷ya –d’–entrar –a tπ¤es hπ◊es. A les –aules plenes –de sπ˜ –i –de llum, –es veu –que les –cπfies s’–aprenen més bé –i més –de pressa.

Dolors Garcia i cornellà (Adaptació.)

www

10 11UNITAT 1UNITAT 1

Un dimecres de tardor, després de dues setmanes sense

poder sortir a jugar per culpa de la pluja, en Jaumet

va prendre una decisió: aniria a voltar pel món

a la recerca de l’escola ideal, una escola on no

li calgués estar-se quiet en una cadira i on les

hores no se li fessin llargues i feixugues.

carles sala i Vila (Adaptació.)

EXPRESSIÓ ESCRITA.

5 Contesta aquestes preguntes:

• Com ets fent les coses?

Ràpid com

Lent com

• Quines coses t’agrada fer i quines no?

M’agrada

No m’agrada

• En què penses quan no fas el que la mestra diu que feu?

Penso en

• Ara, escriu un text i explica com et comportes a la classe.

En Jaumet busca escola

En Jaumet era un nen que no parava mai quiet. Semblava ben bé

que tingués un coet al cul que l’empenyés amunt i avall tot el dia.

—Ets el cul d’en Jaumet! —li deien.

Guaiteu si n’era, de mogut, que tenia la virtut de poder anar

d’un lloc a l’altre en un obrir i tancar d’ulls, «en un pim-pam»,

que deia ell. I això era d’allò més pràctic per ser el més ràpid

anant en bicicleta o jugant a fet i amagar.

Però també li portava més d’un maldecap, sobretot quan era

a l’escola.

I ell prou que intentava escoltar les explicacions del mestre,

però tenia tantes ganes de saltar i córrer que sovint es passava

l’hora de classe badant per la finestra, calculant l’estona que

faltava perquè arribés l’hora del pati.

13

COMPRENSIÓ LECTORA.

UNITAT 112 UNITAT 1

6 Escriu una C si és cert o una F si és fals:

La senyoreta Carme era una enamorada de la poesia.

Només parlava de poesia a les classes de Llengua.

Aquell dia tocava parlar de l’Univers.

Havien parlat de les constel·lacions i les galàxies.

Els va proposar aprendre un poema sobre la Lluna.

En Pol, en Marc, l’Ester i l’Estel es van oferir a sortir.

L’Estel tenia la mà trencada.

Van fer una rotllana agafats per les espatlles.

L’equip es va preparar per xutar la pilota.

Van recitar poemes inventats. EXPRESSIÓ ORAL.

7 Feu grups de tres o quatre

alumnes i jugueu al joc que proposa

la senyoreta Carme:

Cadascú de vosaltres ha d’agafar una frase

que comenci una cançó o una cantarella.

Després, entre tots inventeu-vos un petit

poema sobre un tema de Coneixement

del medi.

• Cargol treu banya…

• Fum, fum, xemeneia amunt…

• Plou i fa sol…

• Sol, solet, vine’m a veure…

• Un i un fan dos…

• Així fan, fan, fan…

• En Jan petit quan balla…

• A dins del bosc cantava…

Alumnes poetes

La senyoreta Carme era una enamorada de la poesia i l’aplicava a

qualsevol matèria que hagués d’ensenyar. Aquell dia, que tocava

parlar de l’Univers, un cop va haver explicat el Big Bang i els forats

negres, les constel·lacions i les galàxies, el sistema solar i l’arribada

de l’home a la Lluna, els va proposar fer un poema col·lectiu a

partir del primer vers d’una cançó popular: «La lluna, la bruna».

El grup d’en Pol, en Marc, l’Ester i l’Estel, que ja hi

començaven a tenir la mà trencada, en això d’improvisar versos,

es van oferir per sortir a la pissarra.

Van fer rotllana agafats de les espatlles, com els millors

jugadors dels millors equips, van acordar l’ordre d’intervenció

i van posar mans a l’obra. Com solia passar, l’Ester va ser la

primera, i en Pol la va seguir:

Pere Martí (Adaptació.)

LA LLUNA, LA BRUNA EN AQUELL CEL ROIG,

SEMBLAVA UNA PRUNA O BÉ UN ROVELL D’OU.

L’OU D’ESTRUÇ SERIA!I, BEN DEIXATAT,

EN LA VIA LÀCTIAS’HAURIA INTEGRAT.

www