som i serem 4 [18]

REVISTA SOM I SEREM 1

BLAUS PER EUROPA — RUDES LLEIDA — JORGE MIRAMÓN — GERARD ESCODA

La revista digital no oficial del Lleida Nº18 · GRATUIT

2 REVISTA SOM I SEREM


33338888.... VICENÇ AMIGÓ VICENÇ AMIGÓ VICENÇ AMIGÓ VICENÇ AMIGÓ EN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVA

En aquest número entrevistem un dels porters més entranyables i carismàtics que han passat pel Lleida. Vicenç Amigó va estar al club sis i, ara ens explica la malaltia que va patir, la seva actual ocupació, l’equip de llavors, les desavinences amb Gonzalvo,...

30303030.... UNA DÈCADA UNA DÈCADA UNA DÈCADA UNA DÈCADA AMB ELS RUDESAMB ELS RUDESAMB ELS RUDESAMB ELS RUDES La penya més nombrosa del Lleida ha complert deu anys. Van començar la seva aventura el 2003 i perdura fins avui, i que siguin molts més!

04. LA IMATGE ·················································································································································

06. MÓN BLAU ·················································································································································

14. TEMPORADES HISTÒRIQUES 1953-54 ·················································································································································

16. CARA A CARA Biel Medina i Molo ·················································································································································

18. EL TEU ONZE ·················································································································································

20. El somni continua ·················································································································································

26. Blaus per Europa ·················································································································································

28. Jorge Miramón ·················································································································································

30. Rudes Lleida ·················································································································································

34. Vint anys d’un somni ················································································································································· 36. ENTRENADORS Roberto Álvarez ·················································································································································

38. ENTREVISTA Vicenç Amigó ·················································································································································

44. LLEGENDES Escoda ·················································································································································

46. BLAU AL FIRMAMENT El comiat de solter ·················································································································································

48. ENTORN ·················································································································································

50. L’ÀLBUM DE... Mata ·················································································································································

52. POSTALS DEL PASSAT ·················································································································································

54. LA VEU DE L’AFICIONAT

22220000.... EL SOMNI EL SOMNI EL SOMNI EL SOMNI CONTINUACONTINUACONTINUACONTINUA Analitzarem el que ha donat de sí la temporada 2012-13 del Lleida amb un resum extens d’aquesta, i el camí que li queda per recórrer per arribar a Segona Divisió, possibles rivals si s’elimina el Jaén,...

FOTO

CED

IDA

PER

AM

IGÓ

34.34.34.34. VINT ANYS D’VINT ANYS D’VINT ANYS D’VINT ANYS D’UN SOMNIUN SOMNIUN SOMNIUN SOMNI Aquest juny, també es compleixen 20 anys de l’histò- ric ascens del Lleida a Primera Divisió de la tempo-rada 1992-93. Fa dues dècades que aquell magnífic equip va fer somniar la ciutat.

DES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓ

S’acaba ja la nostra segona tempora-da i, en aquest número, volem desta-car l’especial dedicació als ascensos i play-offs, ja que, a més de que en el moment de publicar aquest número estem jugant-ne una, perquè es compleixen vint anys del segon ascens a Primera. Esperem que gaudiu tant llegint-la com no-saltres fent-la. Estem preparant un munt de sorpreses per la temporada vinent. Fins a setembre!


En aquest número entrevistem un dels porters més entranyables i carismàtics que han passat pel Lleida. Vicenç Amigó va estar al club sis i, ara ens explica la malaltia que va patir, la seva actual ocupació, l’equip de llavors, les desavinences amb Gonzalvo,...


En aquest número entrevistem un dels porters més entranyables i carismàtics que han passat pel Lleida. Vicenç

CAR

LES

MIR

AND

A

SER

GI G

ÓM

EZ

MD


INVASIÓ DE CAMP Esclat d’alegria de l’afició sobre el terreny de joc. No era per menys: s’havia gua-nyat a Osasuna B i el Bara-kaldo havia perdut, per tant, el Lleida es classificava pel play-off nou anys després. FOTOGRAFIA: CARLES MIRANDA


Mario Fuentes, heroi ························································································································································

EL MADRILENY VA ACONSEGUIR EN EL ························································································································································ TEMPS DE DESCOMPTE UN GOL ÈPIC ························································································································································

El gran encert en els fitxatges d’hivern ha supo- sat que ara l’equip pugui estar somniant amb una altra eliminatòria. Mario Fuentes, fitxat al gener de Tercera, va fer el gol que a l’úl- tim minut classificava el Lleida i eliminava el Leganés. Per a més inri, Fuentes va ser jugador i capità de l’equip madrileny durant 5 anys.

SeguimSeguimSeguimSeguim s s s somniantomniantomniantomniant ·········································································································································································································································································································· ·······

EL LLEIDA ELIMINA EL LEGANÉS I JA ESPERA EL JAÉN ···························································································································································································································································································

L’aficióL’aficióL’aficióL’afició entregadaentregadaentregadaentregada ·····································································································································································································································································

EL LLEIDA ENGANXA I EL CAMP D’ESPORTS S’OMPLE ·····································································································································································································································································

Després de classificar-se pel play-off gràcies a una carambola que es va do-nar, podem dir que el Lleida està llepat per la sort. Els blaus, van eliminar el seu primer rival a la lligueta de promoció, el Leganés, en el temps de descompte, i

en breu rebrà al Camp d’Esports el Ja-én, campió del grup IV. A més, s’espera que el camp estigui més ple encara que contra els madrilenys. Quan un té la sort dels campions, com està tenint-la el Lleida, normalment, és campió

presenciar el Lleida-Leganés, més de 500 van ser a Butarque i s’espera que en el partit contra el Jaén siguin propers als 11.000 espectadors. El Lleida enganxa.

Aquesta temporada hem pogut veure les dues cares que ha ofert el Camp d’Esports. En els mesos freds i quan l’equip no acabava de rutllar, els 1.500 aficionats de “pedra picada” animaven al peu del canó.

CAR

LES

MR

IAN

DA

CAR

LES

MIR

AND

A

Amb els mesos, la bona trajectòria de l’equip i la classificació pel play-off han anat enganxant a l’estadi gent de la ciutat i les rodalies. L’afició està entregada, fins al punt que més de 9.000 persones van

ESTU

DI F

OTO

GR

ÀFIC

CAR

LOS


Per Sergi Puy

Per Sergi Puy

GGGGGGGGaaaaaaaauuuuuuuuddddddddiiiiiiiimmmmmmmm--------hhhhhhhhoooooooo

El Lleida torna a jugar un play-off nou anys després. Set d’aquests últims anys ens els hem passat a la 2aB, en busca d’aquest gran objectiu, que ara sí, ja ha arribat. I hi hem entrat per la porta gran, quan pocs hi creien, en una tarda de transistors al nostre camp i després d’una carambola. L’explosió de joia del camp d’esports va ser justificada: hi va haver invasió de camp, es va mantejar a l’entrenador, va córrer el xampany... Una tarda memorable. Va ser a l’arribar a casa i en els dies posteriors, però, que vaig veure que per alguns això semblava més un problema que una il•lusió. No sé si per l’inesperat de la classificació i la velocitat en què es van haver de fer tots els preparatius es va poder gaudir tant com s’hauria d’haver fet. Es va discutir si la celebració va ser excessiva (home, tu diràs...), si els preus de les entrades eren massa cares, si els aficionats del Leganés havien d’ubicar- se en un lloc o en un altre. Per sort, va arribar el dia de partit i les coses es van ficar a lloc: el Camp d’Esports va ser una festa, amb els de sempre i amb alguns més, que tot i que fan ràbia (perquè la fan), són vitals. I el més important els nostres jugadors es van sobreposar a totes les adversitat i van aconseguir la victòria. Escric això just abans que es jugui el partit de tornada a Butarque. De moment lo únic que sabem és que el diumenge a terres madrilenyes podem jugar l’últim partit d’aquest play-off. Carpe diem. Però estic segur que hi serem fins el dia 30 de juliol. Un mes per endavant. Valorem el que han fet aquest any els jugadors i tècnics del Lleida Esportiu perquè ningú millor que nosaltres per entendre la dificultat del que han fet. Amb qualitat però sobretot amb una entrega i un coratge espectaculars. Un mes, doncs, simplement per a gaudir de tot plegat.

Si el LleidaSi el LleidaSi el LleidaSi el Lleida eliminaeliminaeliminaelimina el Jaén…el Jaén…el Jaén…el Jaén… ························································································································································

POSSIBLES ENCREUAMENTS ························································································································································

z

Si s’elimina el Jaén, el Lleida s’enfrontaria en la següent eliminatòria amb l’Hospitalet si aquest elimina el Caudal. En cas contrari, els blaus no s’enfrontarien als asturians, si no als vencedors de les altres eliminatòries (Athletic-Huracán i Oviedo-Eibar), sempre prioritzant els que no siguin del grup II.

Álex Cacho, trobaria el seu reflex en l’exjugador, també del Lleida, “Calo” Rodríguez, que va jugar de blau la tempora-da que l’equip va fer promoció d’ascens –en aquest cas a Primera (53-54)-, com Cacho ara. I també era defensa!

ERIK

RU

IZ

RFE

F

EL MEGÀFON

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

BDFU

TBO

L

Continuitat al Continuitat al Continuitat al Continuitat al conjuntconjuntconjuntconjunt

LA DIRECCIÓ ESPORTIVA VOL MANTENIR EL BLOC I MOLTS JUGADORS CLAU TENEN CONTRACTE

Molts jugadors clau d’aquesta temporada com Mata o Pau Torres, tenen contracte vigent i, si algún equip els vol, haurà de passar per caixa. A més, si no s’aconsegueix l’ascens és important continuar amb la base d’aquest any i créixer més.

“Valorem el “Valorem el “Valorem el “Valorem el que haque haque haque ha aconseguit aconseguit aconseguit aconseguit l’equip l’equip l’equip l’equip perquè ningú perquè ningú perquè ningú perquè ningú millor que millor que millor que millor que nosaltres per nosaltres per nosaltres per nosaltres per entendre la entendre la entendre la entendre la dificultat del dificultat del dificultat del dificultat del que han fet”que han fet”que han fet”que han fet”

CAR

LES

MIR

AND

A


Seligrat supera a ManéSeligrat supera a ManéSeligrat supera a ManéSeligrat supera a Mané

················································································································································································································································································· EL LLEIDA HA ENCADENAT 15 PARTITS SENSE PERDRE ·················································································································································································································································································

nuel Esnal “Mané” al capdavant de l’equip en la temporada 1992-1993, temporada en què el conjunt blau va ascendir a Primera Divisió. La ratxa es va tallar amb la derrota a Noja el 28 d'abril i, des de llavors, l'equip, ja no ha tornat a perdre.

ERIK

RU

IZ

L'equip lleidatà ha estat molt difícil de ba-tre en aquesta segona volta. Fins al punt de només haver sumat una derrota. En total els blaus van arribar a encadenar 15 jornades consecutives sense perdre. Una més de les que va aconseguir José Ma-

>>>>>>>> Roger Canadell: El lleidatà va tornar al Lleida aquest estiu, cedit per l’Espanyol. Ara, hauria de tornar a Barcelona, però els pericos no semblen gaire convençuts amb el jugador i podria traspassar-lo al mateix Lleida a cost zero, ja que acaba contracte.

>>>>>>>> Miguel Ramos: El davanter fitxat al gener acaba contracte, però ha sigut una de les peces claus al final de temporada i podria renovar, igual que Molo, que també acaba contracte.

>>>>>>>> Jaime Mata i Pau Torres: Els dos principals candidats a jugar a Segona l’any que ve –amb el Lleida o no-. Han donat un rendiment extraordinari però el club va fer bé de contractar-los per dues temporades, i si algún equip els vol, haurà de pagar la clàusula.

Serra ‘in’, Serra ‘in’, Serra ‘in’, Serra ‘in’, Canadell ‘out’ Canadell ‘out’ Canadell ‘out’ Canadell ‘out’ ···············································································································································································

GENÍS SERRA ACABA CESSIÓ AL MONSÓ I ··············································································································································································· CANADELL TORNA A L’ESPANYOL ···············································································································································································

S’acaba la temporada i comencen els noms i els moviments. Un de força clar és el retorn al club del jove defensa Genís Serra, que estava cedit al Monsó de Tercera. A més, el Lleida tenia a la plantilla a Roger Canadell en qualitat de cedit per l’Espanyol, i en acabar la temporada ha de tornar a Barcelona. Els pericos, però, no semblen gaire convençuts amb el jugador i es podria quedar.

LLEI

DA

ESPO

RTI

U /

MIR

AND

A


Excel�lent estat físicExcel�lent estat físicExcel�lent estat físicExcel�lent estat físic ···········································································································································································································································

EL PREPARADOR FÍSIC, JOSEP M. FERRER, ÉS ···········································································································································································································································

DELS ARTÍFEXS DE LA BONA FORMA DE L’EQUIP ···········································································································································································································································

Els bons resultats i les ratxes són el resultat d’una excel�lent preparació física. El preparador, J. M. Ferrer, admetia fa uns mesos que “l’equip blau “arriba en plena forma a la recta final del campionat. La planificació és que l’equip estigui al 100 % als darrers 10–15 partits”.

TTTTssss

················· TRES ······················

El ‘killer’ blauEl ‘killer’ blauEl ‘killer’ blauEl ‘killer’ blau ············································································································································

MATA, PITXITXI DE ··························································································································································· L’EQUIP AMB 15 GO LS ·····························································································································

Sens dubte, un dels millors fitxatges. S’ha adaptat perfectament i ha acabat sent el màxim golejador de l’equip (15) i el segon de la categoria. El seu perseguidor a l’equip en porta 8, Imaz.

Per Francesc Latorre PERIODISTA TV3

########ccccccccaaaaaaaammmmmmmmppppppppddddddddeeeeeeeessssssssppppppppoooooooorrrrrrrrttttttttsssssssspppppppplllllllleeeeeeee

Enveja, sana sí, però molta enveja de les 9.000 persones que van gairebé omplir el Camp d’Esports en el primer partit de play-off contra el Leganés. Per motius de feina, no hi vaig poder assistir. Quan surti aquest número de la revista, tant pot ser que conti-nuem vius en el somni de pujar a Segona A com que ens n’hagin fet despertar. És igual, haurà valgut molt la pena. Haurà valgut la

pena per l’emoció esportiva, del saber si pujarem o no, però sobretot per demostrar, amb aquesta postal de l’estadi tant ple, que l’afició pel futbol a Lleida continua ben viva. Vaig seguir amb orgull i alegria el que donava de si el hashtag que encapçala aquest article. Com els uns als

altres ens anàvem motivant de cara al partit contra l’equip madrileny.

Sense iniciatives com aquesta, sense un camp

sorollós, estic convençut

que aquell partit no es remunta.

Si l’equip juga l’any que ve a Segona A, no hi ha cap

dubte que el Camp d’Esports presentarà un bon aspecte cada cap de

setmana de partit a casa. Potser no tant com el dia del Leganés, però sí amb molts espectadors. El mèrit, el repte és fer-ho més o menys igual si ens quedem a Segona B. Ja ho sé, ja ho sabem tots... No és el mateix futbol un que l’altre. I a més, el fred, la boira, la crisi... Però si volem futbol de Segona A ens ho hem de treballar entre tots. I jo, en això, del jugador número 12, hi crec molt. Hi hem d’anar. “Perdi o guanyi animarem... “, diu l’himne. Un equip juga més motivat, amb més ganes, si veu més gent a les grades. Però també es cert que l’equip ha d’atreure a la gent. Com ho ha fet aquest any. Per això, passi el que passi aquest any i malgrat totes les dificultats econòmiques que ja coneixem, la directiva del club, juntament amb l’organigrama tècnic, estan obligats a dissenyar un equip competitiu, més que el d’aquesta temporada si pot ser. No es pot deixar passar l’oportunitat. La metxa està encesa, la brasa ja crema. Ara cal que el foc no s’apagui. Tres o quatre primeres jornades bones a la propera temporada, amb un estadi ben ple, faran la resta. N’estic convençut. Igualment, són d’aplaudir totes les iniciatives que la directiva ha dut a terme en aquest tram final de temporada per portar més gent al camp. Intentem dur-les a terme en més ocasions, intentem motivar l’aficionat també en els moments que les coses no van bé o simplement, van. L’afició hi és. Ha quedat demostrat. Tanco aquest article seguint el que passa amb els hashtags i piulades que busquen gent per anar a Le-ganés. Veig que ja hi ha un autocar ple. Cap a Madrid. Passarem o no, però cap a Madrid.

DES DEL PÀDOC

AssembleaAssembleaAssembleaAssemblea exitosaexitosaexitosaexitosa ···············································································

L’ASSEMBLEA ···············································································

VA TENIR UN ÈXIT ···············································································

DE PARTICIPACIÓ ···············································································

A l’acte celebrat a la Casa de la Volta s’ha repassat dia a dia des de la renombrament de l’entitat fins a l’actualitat. S’han tractat temes de direc-ció, àrea social, àrea esporti-va,... Els socis també han po-gut dir la seva i fer preguntes que els angoixaven. Gairebé tres hores en que s’ha aclarit el passat, present i futur de l’entitat. Podeu llegir un resum extens de l’assemblea al bloc del Ferran Montardit, col�laborador nostre: www.lo-lleidatà.blogspot.com

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

CAR

LES

MIR

AND

A

Si no es puja Si no es puja Si no es puja Si no es puja a Segona A, a Segona A, a Segona A, a Segona A, el repte és el repte és el repte és el repte és continuar continuar continuar continuar omplint l’esomplint l’esomplint l’esomplint l’es----tadi estant a tadi estant a tadi estant a tadi estant a Segona BSegona BSegona BSegona B


La baLa baLa baLa base pse pse pse pujaujaujauja i creixi creixi creixi creix ·······························································································································

A MÉS DE TROFEUS VARIS, S’HAN ·······························································································································

ACONSEGUIT 4 ASCENSOS ······························································································································

A més a més dels diversos tornejos conquis-tats pels equips base al llarg de la temporada, aquest final de temporada s’han proclamat campions de lliga el Filial, els Infantils A i B i el Femení B (aquests, a més en primera posició i amb el títol de lliga). A més a més, destaca, entre molts d’altres, el trofeu guanyat a Balàfia pels Babies (foto) contra la resta de clubs lleidatans. Una mostra que el Lleida té futur per estona i que possiblement molts jugadors nodreixin el primer equip en un futur pròxim.

Per Dani Badia PERIODISTA CATALUNYA RÀDIO La primera promoció d'ascens de la seva història, el Lérida Balompié la va jugar el 3-3-1940 al camp "El Pujolet", de Manresa, contra la UD Olot. El Lleida va accedir a les semifinals d'as-cens a Preferent com a campió de la lliga del grup primer de la 2a Categoria Ordinà- ria. La primera experiència va ser pèssima perquè va sortir golejat 5-1 contra l'Olot. L'alineació lleidatana per aquell partit va ser: González; Planella, Rodes; Roca, Aguilar, Aldomà I; Ros, Pirla, Josep Vidal, Rubió i Albareda. L'únic gol lleidatà el va marcar Albareda al minut 87, quan el partit ja estava 5-0.

» La nostra pàgina web ha canviat de direcció. Ara ens podreu trobar a www.revistasomiserem.com » Vols col·laborar amb la revista? Vols fer un reportatge per a cada número? Una secció? Una entrevista? Envia’ns un correu electrònic a revistasomiserem @gmail.com » Segueix-nos a » Twitter, Facebook » i YouTube, les » xarxes socials de » la revista Som i » Serem. Cada cop » som més gent! » » Des de la revista, volem enviar el nostre condol a la família del lleidatà Juanjo Garra.

Són les promocions d’ascens que ha disputat el Lleida en tota la seva his- tòria i des de qualsevol categoria. Ha aconseguit l’ascens en 6 ocasions. Enguany podría ser la setena.

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

@danicatradio

Una alineació d’aquella tempo-

rada, la 1939-40, la primera en la història del club, i que gairebé

acaba amb l’ascens de categoria.

Comodins als lateralsComodins als lateralsComodins als lateralsComodins als laterals ·····················································································································

ELS DOS JUGADORS AMB MÉS ····················································································································· MINUTS ES TURNEN LA BANDA ·····················································································································

Els defenses Carlos Barreda i Álex Cacho s'han erigit en els comodins de Toni Seli- grat als laterals de la defensa i ho han demostrat convertint-se en dos dels jugadors amb més minuts a les seves cames. 2.222 minuts porta Barreda i 2.389 minuts Cacho, que és el jugador de camp amb més minuts disputats. A més, de vegades un juga a la dreta i l’altre a l’esquerra o a l’inrevés.


www.assistpc.es Travesia San Bartomeu, 2 25110 Alpicat (Lleida) Tel: 606 660 528 E-mail: [email protected]


A les portes de Primera, A les portes de Primera, A les portes de Primera, A les portes de Primera, tres anys despréstres anys despréstres anys despréstres anys després ·································································································································································································································································································································

AMB UN EQUIP RENOVAT I DESPRÉS DE LA DESBANDADA POS T-PRIMERA, AMB

BAIXES IMPORTANTS, L’EQUIP ES CLASSIFICA PER LA PRO MOCIÓ, PERÒ NO PUJA ·································································································································································································································································································································

La temporada 1953-54 va ser una de les més irregulars de la història del Lleida, i un exemple del que pot fer-se en futbol, mal-grat les dificultats, quan al capdavant d’un club hi ha gent decidida, optimista i amb vi-sió de futur. Diuen que a la tercera va la vençuda i a-quella era la tercera temporada amb Llo-renç Agustí a la presidència. En les dues anteriors va prestar-se més atenció a la part econòmica que a l’esportiva, alleuge-rant la nòmina i la plantilla i realitzant diver-sos traspassos de jugadors que van ser u-na bombona d’oxigen per la tresoreria, i es va seguir la mateixa política, però canviant la fisonomia de l’equip. Es va renovar la confiança amb Lelé i es va fer un equip totalment nou, quedant no-més de la temporada anterior Eroles, Gar-cía-Martín, Pellicer, Mòdol, Ribelles, Sató i Félix. Aquest últim, continuava en període de cessió pel Reial Madrid.

Entre les noves cares destacaven els de-fenses Sagrera i Calo, aquest procedent del Barcelona i germà de César, els ara-gonesos Alda i Perella, Avelino, Pitarch i els dos jugadors cedits pel Madrid, Wil-son i Cedrés. En una plantilla de 19 homes, els dotze nous van necessitar un període d’adapta-ció, cosa que va provocar alguns resul-tats adversos que el públic no va adme-tre, i així es va arribar al 8 de desembre en que la Cultural Leonesa va guanyar 2-4 a Lleida en un partit d’autèntica desgrà-cia, ja que els blaus Pellicer i Sagrera es van marcar en pròpia porteria i van dei-xar l’equip lleidatà amb tres negatius a la classificació. Al final d’aquest partit els mocadors i les protestes dels aficionats pressionaren a la junta directiva per cessar l’entrenador, Lelé i es va produir una reunió d’urgència per tractar el tema; malgrat l’opinió de la

majoria dels directius, el president, Llorenç Agustí no va permetre que s’acomiadés l’entrenador gallec, per tenir plena confian-ça en ell i en els jugadors i va demanar-los una oportunitat en el pròxim desplaçament a Àvila: “si perdem allí, marxarem tots”, va dir el president. I va haver-hi sort perquè contra l’Avilés es va empatar (1-1) amb un gol de Wilson i a partir d’aquella jornada, dels disset partits que quedaven de lliga, l’equip només en va perdre un, al camp del Barakaldo, gua-nyant als camps de Saragossa, Eibar, Es-coriaza, España Industrial, Caudal i Sala-manca, i dels tres negatius del partit amb la Cultural, es van escalar posicions a la classificació fins col�locar-se tercer, classi-ficant-se per la lligueta d’ascens, en la qual no es va poder superar el Barakaldo. El Lleida no tornaria a Primera aquell any. De fet, no repetiria la gesta de l’ascens a-conseguit la 49-50 fins al cap de 43 anys.

Lelé, en la seva època de jugador al Celta ►

Promoció d’ascens: Eroles,

Calo, Avelino, Pellicer, Cedrés,

Perella; Félix, Pitarch, Ribelles, Wilson, Sagrera.

HAL

LOFF

AMEP

ERIC

O

POR

TA


EL MARCADOR CODIFICAT També es va instal�lar al Camp d’Esports un mar-cador simultani, amb el qual els afeccionats sabi-en els resultats d’altres partits. Per poder desco-dificar-lo s’havia de com-prar La Mañana.

La con- fiança de Llorenç Agustí dipo-sitada en Lelé va ser la clau d’una magnífica segona volta

PORTERS Eroles Fonoll DEFENSES Pellicer Mòdol Calo CENTRECAMPISTES Avelino Alda DAVANTERS Perella Pitarch Wilson Félix ��

ENTRENADOR: Rogelio Santiago Lelé PRESIDENT: Llorenç Agustí Claveria MASSATJISTA: Antonio Creus Pacheco

Piñol G. Martín Sagrera Cuti Ribelles Cedrés Sató Jové

>> Directius, seguidors i jugadors. En aquest tros de foto hi apareixen Alda, Wilson, Pitarch, Félix, Módol, Estivill, Ribera, Griñó, Sardá i Molins, Jové, Piñol, Avelino i Ribelles.

FOTO CEDIDA PER C. MONCAYO

POR

TA

El gol nord durant la promoció d’ascens. A

baix, l’ex directiu Sales crida a Pirla, de blanc.

GÓ

MEZ

VID

AL


VVVaaannn cccooommmeeennnçççaaarrr aaa ppprrriiinnnccciiipppiiisss dddeee ttteeemmmpppooorrraaadddaaa cccooommm aaa pppaaarrreeellllllaaa dddeee ccceeennntttrrraaalllsss tttiiitttuuulllaaarrr pppeeerrròòò,,, aaalll mmmeeerrrcccaaattt ddd’’’hhhiiivvveeerrrnnn,,, aaammmbbb lll ’’’aaarrrrrriiibbbaaadddaaa dddeee MMMaaarrriiiooo FFFuuueeennnttteeesss,,, SSSeeellliiigggrrraaattt hhhaaa dddeeesssppplllaaaçççaaattt aaa MMMooolllooo aaalll mmmiiiggg dddeeelll cccaaammmppp... AAAnnnaaallliiitttzzzeeemmm aaaqqquuueeessstttsss dddooosss jjjuuugggaaadddooorrrsss,,, tttaaannn dddiiifffeeerrreeennntttsss pppeeerrròòò iiiggguuuaaalllsss eeennn eeennntttrrreeegggaaa,,, cccooorrr iii sssaaacccrrriiifffiiiccciii...

DEFENSA: Sobretot ara que Toni Seligrat ubica Molo de pivot, Biel Me-dina assumeix tasques més defensives, ja que s’ha demostrat que Molo juga millor davant.

GOL: Molo ha pogut marcar en dues ocasions aquesta temporada,ambdós de remat d’una jugada aturada, contra els filials de Saragossa i Osasuna, ex equip seu.

XUT: És evident que el xut de Biel Medina porta més potència, perquè així és el mallorquí, pura potència. Molo, en canvi,

busca sempre l’últim moviment o l’última passada.

PERSONALITAT: L’experiència és un grau i més a Segona B, on filials de molta quali-tat pequen d’inexperièn-cia. Biel Medina en té moltíssima, ja que tam-bé ha jugat a Segona.

VELOCITAT: Sense ser un as de la velocitat, Molo, és més ràpid que el seu company. Tot i això, a Biel no se li nota la falta d’aquesta perquè ho complementa amb cos i guardant bé la posició.

JOR

GEM

ISTE

R-F

UTB

OLP

ARAT

OD

OS


� Gabriel Medina Piris � Defensa � Menorca � Medeix 1,87 m. i pesa 84 kg. � El seu caràcter lluitador de l’escola balear, fan d’ell un central “mur” � Si l’experiència és un grau, Medina ja n’és llicenciat. Ha estat a Segona, a Segona B, a Terce-ra, a la lligra de Xi-pre… I en gran va-rietat d’equips. � Letal en el joc aeri. Tot i que no amb el Lleida, en el seu historial guarda nombrosos gols de cap. � Aquest any s’ha retrobat amb Seligrat, qui ja el va dirigir a l’Sporting Mahonés. � L’edat li passa factura en la veloci-tat. Ell ho sap, i per contra ho supleix amb gran posiciona-ment i lluita. � Indiscutible de central, i són els altres els que van i venen al seu costat (Molo, Pau i Fuentes).

� Manuel Jesús Casas García � Defensa � Almeria � Medeix 1,92 m. i pesa 82 kg. � Tot i tenir-ho gairebé fet amb la Balompédica, Molo va acabar signant pel Lleida, aquest estiu. � La seva arriba-da, substituint Jer-son va ser molt dis-cutida, el temps pe- rò, l’ha col·locat com un dels millors fitxatges. � Va molt bé en el joc aeri, i ha estat indiscutible per Seli-grat tan a la defen-sa com al mig. � Va començar la temporada lesió rere lesió, però l’ha acabat en excel·lent forma física. � Roba moltes pi-lotes als contraris i distribueix amb cla-retat. � Quan jugava a Osasuna B, es va lesionar greument la setmana que li havien dit que seria titular amb el Primer Equip contra el Bar-celona.

VEREDICTEVEREDICTEVEREDICTEVEREDICTE

Ha estat una difícil decisió,però des de SOM I SEREM creiem que MOLO guanya aquest cara a cara. A part de ser molt entranyable amb l’afició, és més jove que Biel i, tot i venir generant dubtes, s’ha guanyat a pols la titularitat. L’únic inconvenient, les seves lesions, si bé cada vegada són menys.


ENVIAN’S LA TEVA ALINEACIÓ

Tot aficionat al futbol porta un entrenador a dins. SOM I SEREM et convida a treure el teu. Envian’s la teva alineació amb els que creus que han set els millors jugadors de la història blava a http://www.revistasom iserem.com/2011/10 /el-teu-onze.html i… pre-sumeix de banqueta!

PORTERIA. MAURO RAVNIC Porter croat que va jugar al Lleida en la segona etapa a Primera.

LATERAL DRET. VIRGILIO Oblidat al Palamós, va fitxar pel Lleida per ser una de les peces claus de l’ascens a Primera.

LATERAL ESQUERRA. BRUNO SALTOR 3 temporades –2 a 2a- li van valer per fer el salt a Primera amb l’Almeria. Dels millors laterals.

CENTRAL. TXEMA Un dels mites blaus, va jugar amb el Lleida a Primera i a Segona en una altra etapa.

CENTRAL. BOBAN BABUNSKI Jugador de poca tècnica però molt treballador. Interna-cional amb Macedò-nia.

MIGCENTRE. ANTONIO CALDERÓN Molt treballador i amb arribada a l’à-rea. Juntament amb Roa, van fer una

Roa, van fer una gran parella.

INTERIOR ESQUERRA. MILINKOVIC El bosni va ser dels màxims golejadors de la temporada 93-94 i va deixar detalls de la seva gran qualitat.

INTERIOR DRET. ROA Juntament amb Cal-derón, dels centre-campistes amb més qualitat que han passat per Lleida. El

seu gol des de mig camp al Sevilla, perdura.

EXTREM ESQUERRA. GERARD ESCODA Tot i que en la seva segona etapa no va estar a l’altura, era un extrem molt ràpid

EXTREM DRET.

PACO SALILLAS

Un jugador amb

recorregut per in- tentar tornar a 1a la 94-95. Tot i els seus bons registres, es va quedar en això, un intent.

DAVANTER. SIGÜENZA Punta del millor Lleida de la història. Ell i Gracia es van re-partir els gols de la 92-93, tem-porada de l’ascens a Primera.

ENVIAT PER:

PIPPO 7

ED. E

STE

SEG

RE

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

DAN

I BAD

IA


ENTRENADOR. JOSÉ MANUEL ESNAL MANÉ Va agafar el Lleida a finals de la 88-89 i no va poder evitar el descens a Segona B. Quatre anys més tard estava celebrant l’ascens a Prime- ra. Un entrenador que va deixar empremta. Va deixar el càrrec a finals de la 1994-95.

BANQUETA. ● EMILI ISIERTE (P) ● ANTONI PALAU ● QUIQUE ÁLVAREZ ● GONZALO

● JAIME QUESADA ● AMAVISCA ● XABIER GRACIA ● MIGUEL RUBIO ● MATOSAS ● NAKOR ● JOSEMI

PAN

INI

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

ED. E

STE

ED. E

STE

TOD

OC

OLE

CC

ION

SEG

RE

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO


CAR

LES

MIR

AND

A


DDDeeesssppprrrééésss dddeee lllaaa mmmaaarrrxxxaaa ddd’’’EEEmmmiiillliii VVViii---ccceeennnttteee iii aaammmbbb eeelll cccaaannnvvviii dddeee gggrrruuuppp,,, sss’’’eeessspppeeerrraaavvvaaa uuunnnaaa ttteeemmmpppooorrraaadddaaa dddeee tttrrraaannnsssiiiccciiióóó... MMMééésss dddeee lllaaa mmmeeeiiitttaaattt dddeee lllaaa ppplllaaannntttiii llllllaaa eeerrraaa nnnooovvvaaa iii ppprrreeessseeennntttaaavvvaaa fffooorrrçççaaa ddduuubbbttteeesss... LLLeeesss bbbaaaiiixxxeeesss dddeee JJJeeerrr---sssooonnn,,, DDDeeelllgggaaadddooo iii JJJooorrrgggeee nnnooo aaajjjuuudddaaa---vvveeennn,,, pppeeerrròòò lll’’’eeeqqquuuiiippp vvvaaa sssooorrrppprrreeennndddrrreee aaagggrrraaadddaaabbbllleeemmmeeennnttt... DDDeeesssppprrrééésss ddd’’’uuunnn gggrrraaannn iiinnniiiccciii dddeee cccaaammmpppiiiooonnnaaattt eeennn qqquuueee eeelll LLLllleeeiiidddaaa vvvaaa eeessstttaaarrr uuunnn mmmuuunnnttt dddeee jjjooorrrnnnaaadddeeesss eeennn ppplllaaayyy---oooffffff,,, vvvaaa aaarrrrrriiibbbaaarrr lllaaa lll lllaaarrrgggaaa mmmaaalllaaa rrraaatttxxxaaa dddeee lll’’’eeeqqquuuiiippp tttaaannnttt dddeee jjjoooccc cccooommm dddeee rrreeesssuuullltttaaatttsss dddeee fffiiinnnaaalllsss dddeee lllaaa ppprrriiimmmeeerrraaa vvvooollltttaaa iii ppprrriiinnnccciiipppiiisss dddeee lllaaa ssseeegggooonnnaaa... FFFiiinnnsss iii tttooottt,,, dddeeesssppprrrééésss ddd’’’uuunnnaaa mmmooocccaaadddooorrraaadddaaa,,, lll ’’’eeeqqquuuiiippp vvvaaa sssaaabbbeeerrr aaaiiixxxeeerrrcccaaarrr---ssseee iii ,,, tttooottt iii ttteeennniiirrr lll llluuunnnyyyààà eeelll ppplllaaayyy---oooffffff,,, vvvaaannn cccooonnnjjjuuurrraaarrr---ssseee pppeeerrr lll llluuuiiitttaaarrr fffiiinnnsss lll ’’’úúúllltttiiimmm ssseeegggooonnn... III pppooodddeeemmm dddiiirrr qqquuueee hhhooo hhhaaannn aaacccooonnnssseee---ggguuuiiittt::: SSSiii eeellliiimmmiiinnneeennn eeelll JJJaaaééénnn,,, eeesss qqquuueee---dddaaarrraaannn aaa dddooosss pppaaarrrtttiiitttsss dddeee ssseeerrr aaa SSSeee---gggooonnnaaa lll’’’aaannnyyy qqquuueee vvveee... UUUnnn rrreeepppooorrrtttaaatttgggeee dddeee::: MMMoooiiisssééésss CCCaaammmuuuñññaaasss iii OOOrrriiiooolll JJJooovvvééé


ot i ser la segona temporada amb el Lleida en mans de la directiva actual, fins a aquesta temporada el club no havia pogut fer i desfer a la seva manera. L’estiu va ser força mogut i va presentar dues grans variacions respecte la campanya anterior. El primer canvi visible va produir-se a la banqueta i al cos tècnic. Emili Vi-cente, que no va renovar després de qua-tre temporades dirigint al primer equip, va ser substituït per Toni Seligrat, que prove-nia de l'Olímpic de Xàtiva. Amb el valencià van arribar Gerard Albadalejo, Rubén Aro-la (ajudant tècnica) i Josep Maria Ferrer (preparador físic). L'altre canvi molt marcat va ser el movi-ment del Lleida al Grup II, desmarcant-se de la resta dels catalans de la categoria, canvi demanat per la Federació Espanyola de Futbol per poder quadrar els grups. L'àmbit esportiu és el que ha patit més canvis. Fins a 12 jugadors van arribar de refresc per aquesta temporada. La pretemporada del conjunt blau va ser una mica irregular. Els de Toni Seligrat van guanyar tots els seus enfrontaments davant rivals de menor categoria, però no van treure un resultat positiu amb els de la mateixa divisió.

COMENÇAMENT ESPERANÇADOR En començar la Lliga, els resultats irregu-lars de la pretemporada es van dissipar i van deixar veure una arrencada fulgurant del conjunt blau. A la primera jornada li va endossar un 2-0 al Peña Sport i es va col�locar líder del grup, posició que va continuar conservant en la se- güent

jornada. El partit corresponent a la segona jornada serà recordat per la sanció de la RFEF a la UD Logroñés per alineació in-deguda. El partit va acabar amb empat (1-1), però el Lleida va decidir recórrer-lo i es va endur la raó i els tres punts al despatx. La primera derrota va arribar a la quarta jornada. L'equip venia de perdre contra l'Eibar en la segona ronda de la Copa del Rei, on el Lleida va presentar una alinea-ció plena de suplents, i també va caure en el partit de Lliga disputat al camp del Amo-rebieta per 3-0, la golejada més gran re-buda de la temporada. Posteriorment, el conjunt blau va sumar quatre jornades sense perdre i va lluitar mà a mà amb el l’Alavés per aconseguir el lideratge del grup. Molts es van quedar sorpresos del rendiment del conjunt lleida-tà. MALS RESULTATS AL FINAL DE LA

PRIMERA VOLTA A la jornada 9, l'equip va perdre a Lezama i va encadenar la famosa cursa d'empats consecutius i la plantilla va fer una baixa-da a nivell de joc. Però abans, els blaus van poder guanyar el Tudelano al Camp d'Esports, amb gol d'Asier de falta directa. Tot i alguns bons resultats (l’empat a Vitò-ria), ja no es guanyava i l'equip va caure de les posicions de promoció d'ascens per primera vegada en la temporada, col�lo-cant-se sisè. La següent victòria contra la Real Sociedad B només va ser un mirat-ge, ja que l'equip va tancar de la pitjor ma-nera la primera volta, amb una derrota a Tajonar (3-1). SEGONA VOLTA PER EMMARCAR A la segona volta no va canviar la mala di-nàmica de resultats. Cinc empats a un (Peña Sport, UD Logroñés, Amorebieta, SD Logroñés i Gimnàstica) van encendre

La temporada s’ha caracteritzat pel potent inici, la davallada hivernal i el fort final

CAR

LES

MIR

AND

A


les alarmes. La poca paciència dels aficio-nats lleidatans es va acabar amb l’empat contra la SD Logroñés, on es van poder sentir crits en contra de Toni Seligrat. El play-off es va escapar a 10 punts i aconse-guir-lo semblava impossible. L'afició no es-tava contenta amb tant empat sabent que en tots aquests partits el Lleida sempre s'havia posat per davant en el marcador. Després del partit contra la Gimnàstica (jor-nada 25), hi va haver una reunió al vestidor, habitual el dia després del partit per analit-zar-los, però aquella va ser més llarga del que és habitual. Allí, al vestidor, es va coure el que seria una ratxa de resultats molt posi-tius. Tres victòries seguides (Racing B,

tius. Tres victòries seguides (Racing B, Sa-ragossa B i Athletic de Bilbao B) i un empat al difícil camp del Tudelano van retornar la il�lusió als blaus, que es van situar a cinc punts del Amorebieta, que marcava la pro-moció d'ascens. El moment clau de la temporada va ser les següents tres jornades. L'equip dirigit per Toni Seligrat va guanyar l'Izarra al Camp d'Esports (2-0), va treure un triomf vital de Barakaldo (0-1) i va guanyar amb molta solvència el líder de la competició, el Depor-tivo Alavés (2-1 ). Amb aquests nou punts l'equip es va posar de nou en quarta posi-ció.

DERROTA DOLOROSA A NOJA QUE TALLA UNA RATXA DE 15 PARTITS SUMANT La visita al camp de la Reial Unió també es va saldar satisfactòriament. Un empat en l'últim minut transformat per Xisco va rescatar un punt important, que en la se-güent jornada el Lleida va fer bo guanyant 2-1 al Teruel al Camp d'Esports. L’equip es distanciava a dos punts del Barakaldo i a tres de l’Amorebieta. A la jornada 35, la plantilla va rebre una garrotada a Noja, on va perdre 1-0. L'equip càntabre va tallar una ratxa de 15 partits sense perdre del Lleida, rècord històric del club. El conjunt blau va caure una posició i ja s’intuïa que

CAR

LES

MIR

AND

A

CAR

LES

MIR

AND

A


blau va caure una posició i ja s’intuïa que el rival per a la quarta plaça seria el Barakaldo. ÚLTIM PARTIT CLAU PER ACONSEGUIR EL BITLLET PER A LA FASE D'ASCENS Lleida i Barakaldo van arribar a l'últim partit de la lliga regular separats per un punt. Els bascos, quarts, visitaven Las Gaunas per enfrontar-se a la SD Logroñés i el Lleida, cinquè, rebia al Camp d'Esports a un Osasuna B que és jugava la permanència. Finalment,

els lleidatans van treure amb solvència el seu partit (3-1) i el Barakaldo no va passar de l'empat a Logronyo, la qual cosa va desencadenar la bogeria al Camp d'Esports de Lleida. L'equip dirigit per Toni Seligrat aconseguia la llicència pels play-off. ELIMINACIÓ DEL LEGANÉS I CAP A JAÉN El Lleida va quedar emparellat al sorteig amb el Leganés, segon classificat del grup I. Com a quart, el partit d’anada li corresponia al Camp

EL CAMÍ CAP A SEGONA

Caudal Hospitalet

Lleida Jaén

Athletic B Huracán

Oviedo Eibar

SEMIFINALS

FINAL

Si el Lleida elimina el Jaén i l’Hospitalet elimina el Caudal, l’eliminatòria definitiva será Lleida-Hospitalet. Si, per contra, passa el Caudal, el Lleida

CAR

LES

MIR

AND

A

CAR

LES

MIR

AND

A


partit d’anada li corresponia al Camp d’Esports i no es podia començar de manera millor la promoció, amb remuntada inclosa i amb un golàs de Jesús Imaz. Tot i la victòria (2-1), el resultat convidava a no refiar-se dels madrilenys, que ben a prop ho van tenir, en marcar al minut 87, després de parar deu minuts el joc per la lesió de l’àrbitre. Al 107, l’equivalent al tercer minut del descompte en condicions normals, el Lleida va empatar el matx i s’emportava l’eliminatòria. Per a més inri dels madrilenys, la igualada la va establir Mario Fuentes, que havia estat durant cinc temporades jugador –i capità- dels de Butarque. L’endemà, el protagonisme blau tornava a estar a Madrid, a la sala d’actes Luís Aragonés de la RFEF, en el sorteig de les semifinals. Amb Alavés i Tenerife ascendits, vuit equips es juguen dues places per l’ascens, i el destí ha unit els blaus amb el Jaén. El Jaén és actualment el campió del grup IV, classificat inclús, per davant del Cartagena i és un equip ultradefensiu que guanya els partits per la mínima diferència. Sense anar més lluny, el seu màxim golejador, Gascón, només ha aconseguit fer 8 dianes i, tot i així, porta mesos sense veure porta. El primer partit al Camp d’Esports no va acabar de la millor manera possible, ja que els andalusos van empatar a falta de tres minuts pel final. Tot i l’1-1 a casa –dolent resultat-, els blaus continuen amb la moral alta i sorti-ran a donar-ho tot al Nuevo La Victoria, que ja espera els de Seligrat. Amb un empat major que l’1-1 o la victòria, els blaus seran a l’última eliminatòria del play-off. Si l’Hospitalet elimina el Caudal, els barcelonins serien el rival. En cas contrari, aniria per sorteig. Passem o no, l’afició ha d’estar orgullosa del seu equip per haver-nos fet gaudir tant en aquesta gran temporada. Gràcies! ■

ARGUMENTS PER SUPERAR EL JAÉN

- La poca capacitat ofensiva del Jaén, que va aconseguir el gol en el ‘baixón’ del Lleida. A més, el seu màxim golejador, està absent. - Que el Lleida ha marcat en gairebé tots els partits de la temporada. El Lleida, per poder classificar-se - L’estat anímic, moral i físic dels jugadors, que estan en un núvol a l’haverse classificat pel play-off quan ningú ho creia, i haver eliminat el Leganés al descompte.

CAR

LES

MIR

AND

A


Bruno Saltor

>> Posició: Defensa >> Etapa al Lleida: 03-06 >> Club: Brighton (GBR)

David Català

>> Posició: Defensa >> Etapa al Lleida: 04-05 >> Club: AEK Larnaka (Xipre)

Arnal Llibert

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 04-05 >> Club: Ethnikos (Xipre)

Albert Crusat

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 03-05 >> Club: Wigan (GBR)

Juan Povedano

>> Posició: Defensa>> Etapa al Lleida:>> Club: UMF Selfoss

IMAS

POR

T

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

PAN

INI


En aquest número analitzem i fem recull de tots els jugadors que han jugat al Lleida i que ara militen en diversos equips de primer nivell del futbol europeu. Crusat, Povedano o Rayo triomfen ara a l’estranger. Fins i tot, en l’actualitat coincideixen al mateix equip dos ex-blaus, Joan Tomàs i Català. Jugadors que van deixar bon record en l’aficionat.

Jorge Giménez

>> Posició: Centrecampista >> Etapa al Lleida: 11-12 >> Club: Vardar (Macedònia)

Rayo

>> Posició: Centrecampista >> Etapa al Lleida: 10-11 >> Club: Maccabi H. (Israel)

Mikel Álvaro

>> Posició: Centrecampista >> Etapa al Lleida: 08-09 >> Club: D. Tbilisi (Geòrgia)

Joan Tomàs

>> Posició: Davanter >> Etapa al Lleida: 06-07 >> Club: Larnaka (Xipre)

Povedano Defensa

Etapa al Lleida: 05-08 UMF Selfoss (Islàndia)

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

SEG

RE

UE

LLEI

DA

FRU

TAEX

OLO

GIC

A


Jorge Miramón Santegertrudis arribava aquest estiu a terres lleidatanes després d’una breu etapa a l’Andorra de Terol, amb un balanç discret (1 gol) : Segurament per aquest pobre vagatge l’afició blava no les tenia totes i al principi es va dubtar d’ell; Però el mateix jugador es va encarregar d’esvair els dubtes ja en el primer partit amb un bon

gol. A partir d’aquella jornada el seu rendiment va ser brilant –tot i que amb alguna lesió-, sobretot en el tram final de la temporada exercint de peça clau per a que l’equip es clasifiqués pel playoff. El jugador aragonés va començar a jugar a fútbol sala per posteriorment incorporar-se al Stadium Casablanca. En l’etapa de juvenils al Casablanca, va rebre la trucada del Saragossa i no va dubtar en acceptar-la. Allí va disposar de bastants minuts i va avançar cap al filial on quasi aconsegueix l’ascens a Segona B. Degut a una reestructuració del planter aragonés va veure’s obligat a marxar a l’Atlètic de Madrid B; però al filial matalasser no va tenir gaire sort amb les lesions i no va acabar disputant gaires partits. L’any següent va tornar a la seva terra a les files de l’Andorra de Terol on els responsables esportius del Lleida s’hi van fixar i a l’estiu passat arribava a terres lleidatanes. De les seves virtuts cal destacar una notable tècnica, un regat exquisit i una gran visió de joc, és per això que la posició de migcampista ofensiu li va com anell al dit. Però durant l’any no només ha jugat aquí: en alguns partits, ja sigui per lesions o per experiments l’entrenador, ha arribat a jugar d’extrem o davanter. Dels que més promet.. ■

Va arribar aquesta temporada a Lleida i ha complert i superat les expectatives en les diverses posicions i situacions que ha decidit l’entrenador. Destaca per la seva polivalència al camp i per la seva tècnica; 6 gols i 3 assistències en tot l’any han servit per mantenir-se en l’onze titular del Lleida i ser una de les peces claus de l’equip.

FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Jorge Miramón Santagertrudis Data de naixement: 02-06-1989 a Saragossa Alçada: 176 cm. Pes: 74 kg. >> TRAJECTÒRIA

> 2008/09: Uni. Zaragoza Zaragoza B > 2009/10: Zaragoza B > 2010/11: At. Madrid B > 2011/12: Andorra Teruel > 2012/actualitat: LLEIDA >> ESTADÍSTIQUES AL CLUB

> 2012/13: 36 partits, 6 g.

Un reportatge de: Pol Serveto

ERIK

RU

IZ


CAR

LES

MIR

AND

A


Ja fa deu anys que Rudes Lleida va fundar-se arrel d’un col�lectiu sortit de la llegendària penya Ilergetes. Deu anys en els que han viscut penes i alegries. Sempre fidels al gol nord, són l’ànima del Camp d’Esports i nombrosos desplaçaments estan registrats al seu historial. Tot just fundar-se, el Lleida va ascendir a Segona A, per què no repetir-ho? Un reportatge de: Sergi Capdevila / Amb la col·laboració de: Rudes Lleida

SER

GI G

ÓM

EZ


a penya Rudes Lleida neix l’any 2003 com un sector dins el col- lectiu Ilergetes i, amb el temps va acabar com a grup propi si-tuat al gol nord. Actualment, la penya consta d’uns 140 membres, tant Rudes com la majoria dels que formaren part dels Ilergetes, que van decidir tancar el grup amb el renombrament del club a finals de la temporada 2010-11. El nom d’aquesta penya prové d’un refe-rent cultural i musical que tenien en comú els membres d’aquell moment. Aquest nom va ser decidit entre tots a l’antic bar, La Falcata. Tampoc hi havia altres propos-tes. Tots els afiliats paguen cada any el carnet dels Rudes, que sempre obre les portes a tothom i qualsevol és ben rebut. No tots els membres assisteixen a cada partit a l’estadi, com es pot comprovar a simple vista al llarg de la temporada, però ningú falla en els partits decisius i quan l’equip els necessita. Cada any, a principis de temporada, al mateix Gol Nord tots els que volen formar-ne part tenen la possibili-tat d’apuntar-se i viure els partit amb la pe-nya. Tenint en compte que Rudes Lleida va co-mençar la seva etapa com una secció, és difícil precisar quin va ser el primer partit al que es va assistir al camp com a grup propi. El que sí sabem, és que la penya va fer el seu primer desplaçament a Ipurua, con-tra l’Eibar la temporada 2004-05, partit que va acabar 1-1 amb gol de Dani Marin pels homes de Miguel Rubio. Des de llavors, Rudes Lleida ha realitzat entre 15 i 20 sortides amb el bus organitzat pel club, encara que en moltes més ocasions han decidit viatjar amb bus propi o amb cotxe. Des de la seva creació, els Rudes són l’ànima del Camp d’Esports. Cada partit


dinar o sopar previ ja que no tothom visita Lleida i Catalunya amb intenci-ons amigables. Les aficions d’Eibar, Real Sociedad i Sant Andreu són amb les que han tingut més bones relaci-ons, ja sigui a casa o fora. L’any 2011, el renombrament del club va ser un cop molt dur. A l’alcalde de la ciutat se li va escapar en una escola, que el club despareixeria i que passarien a ser un “Lleida Futbol Club”. Va tenir una repercussió molt important ja que encara quedaven dos jornades per acabar la lliga i va afec-tar moltíssim tant al rendiment dels ju-gadors com a l’afició. Als pocs dies, l’alcalde de Lleida es va trobar amb l’actual president del Bar-celona, Sandro Rossell a la Paeria, on es van aplegar la majoria de socis i al-guns jugadors de l’equip per queixar-se, entre altres coses, del mal que ha fet el el club barceloní a la nostra terra.

animen els 90 minuts i es deixen la veu en cada enfrontament. Durant aquests 10 anys, han passat diver-ses cançons pel Gol Nord, que han anat variant. Moltes han estat adap-tades d’aficions agermanades, i al-tres, s’han creat per sí soles. Algu-nes, són pròpies d’ells i són les que s’utilitzen més als partits. Durant aquesta época, la penya ha tingut diversos punts de trobada de cara als partits, i quan juguen a fora, es reuneixen tots per escoltar el partit per la ràdio i si és el cas, per televisió o internet. Quan juguen a casa, es troben en un lloc allunyat de l’estadi per anar fins al camp corejant el nom de l’equip i comen-çar a animar-se per al partit. Són moltes les aficions rivals que han passat pel Camp d’Esports en tots aquests anys, però no amb to-tes es pot quedar abans per fer un dinar o sopar previ ja que no

club barceloní a la terra ferma. “No-saltres donàvem suport institucional a l’equip que més mal ens ha fet a la nostra massa social i que mai ens ha donat res”, declarava un membre. Tant la penya com molts altres socis indignats van fer molt soroll fins que es va acon-seguir l’impossible. Rudes es caracteritza d’altres penyes per ser

Aficionats normals i la

penya Rudes Lleida es

barregen per crear un ambient

indescriptible

ELS RUDES AMB ILERGETES Quan la penya compartia animació amb la seva “penya mare”, Ilergetes, el fet que ambdues s’ubiquessin al gol nord, feia que el Camp d’Esports presentés un ambient més festiu que l’actual. Les dues penyes són d’estils ben semblants, i actualment amb la penya És Un Sentiment, l’estadi alberga un alt contrast d’animacions.

ELS RUDES AMB SENTIMENT En canvi, com hem dit, d’Esports ha agafat contrast amb la nova penya que, al principi s’ubicava al gol nord, però que ara tendeix a estar a l’altre fons. A diferència dels Rudes, l’animació d’EUS és semblant a la que feien els Xuts fa vint anys i és molt sandiferent a l’habitual en molts camps de futbol. Així doncs, aquestes dues és complementen i, també es turnen el fer pressió al porter rival.

DAN

I BAD

IA


FitxaFitxaFitxaFitxa tècnica tècnica tècnica tècnica Nom: Prové d’un referent cultural i musical que tenien en comú els membres de llavors. Fundació: Maig 2013. President: No n’hi ha concret. Membres: 137. Ubicació al terreny de joc: Gol Nord baix. Indumentària: Solen portar artilugis –bufandes– de color blau i samarretes. Mitjana d’edat: 20-30 anys. Punt de trobada: Bar Romanic Preu afiliats: 20€ per temporada. Particularitats: És la penya més antiga del Camp d’Esports i en destaquen els seus càntics catalanistes.

clarament un grup independentis-ta i tots ser patriotes catalans. En l’actualitat, Rudes Lleida com-parteix animació amb l’altra pe-nya de l’estadi, És Un Sentiment, que al principi se situaven al gol més proper a Alcalde Vives, però que últimament s’ubiquen al Gol de Doctor Fleming. Gràcies per aquests deu anys

d’espectacle. Que siguin molts més! ■

RUDES AMB ÉS UN

En canvi, com hem dit, l’animació del Camp d’Esports ha agafat contrast amb la nova penya que, al principi s’ubicava al gol nord, però que ara tendeix a estar a l’altre fons. A diferència dels Rudes, l’animació d’EUS és semblant a la que feien els Xuts fa vint anys i és molt sana, diferent a l’habitual en molts camps de futbol. Així doncs, aquestes dues és complementen i, també es turnen el fer pressió al porter rival.

Rudes Lleida l’any 2007, quan compartia animació

amb els Ilergetes

ILER

GET

ES 1

994

ILER

GET

ES 1

994


SSS’’’hhhaaannn cccooommmpppllleeerrrttt 222000 aaannnyyysss dddeeesss qqquuueee aaaqqquuueeellllll hhhiiissstttòòòrrriiiccc LLLllleeeiiidddaaa dddiiirrriiigggiiittt pppeeerrr MMMaaannnééé qqquuueeedddaaavvvaaa cccaaammmpppiiióóó dddeee SSSeeegggooonnnaaa iii tttooorrrnnnaaavvvaaa aaa eeessstttaaarrr eeennntttrrreee eeelllsss gggrrraaannnsss... RRReeecccooorrrdddeeemmm,,, ddduuueeesss dddèèècccaaadddeeesss dddeeesssppprrrééésss,,, cccooommm eeesss vvvaaa aaacccooonnnssseeeggguuuiiirrr aaaqqquuueeellllllaaa fffiiitttaaa hhhiiissstttòòòrrriiicccaaa iii eeelll cccaaammmííí qqquuueee vvvaaannn ssseeeggguuuiiirrr eeelllsss aaarrrtttííífffeeexxxsss... JJJaaa fffaaa 222000 aaannnyyysss qqquuueee LLLllleeeiiidddaaa vvvaaa sssooommmnnniiiaaarrr...

Un reportatge de: Oriol Jové

A dalt: Gracia, Sigüenza, Gonzalo, David De la Hera, Txema i Ravnic. A baix: Jaime Quesada, Virgilio, Rubio, Bernal i Palau.

DAN

I BAD

IA

SEG

RE


quan van perdre seguidament davant el Castilla i l’Eibar. No obstant, l’equip va aga-far ràpidament el to de nou, i va arrasar en el més de maig, que li va permetre plan- tar-se el dia 5 de juny d’aquell 1993, a falta de tres jornades per acabar la lliga: si l’equip era capaç de guanyar el Badajoz, seria matemàticament entre els grans. I el Lleida no va fallar. Ravnic, Jaime, Txema, Gonzalo, Da- vid, Virgilio, Palau, Rubio, Gra- cia, Bernal i Sigüenza van ser els onze protagonistes d’un partit històric. Si- güenza va avançar els blaus passat el quart d’hora i, després del descans, Gracia i el mateix Sigüen- za van segellar el marcador amb el definitiu 3-0. El Lleida tornava a estar entre els grans. El somni d’una afició s’havia fet realitat.

Ara fa vint anys de l’ascens a Primera. Abans, el Lleida ja hi havia estat una temporada, la 1950-51. Aquell any el Lleida va encaixar golejades d’es-càndol, com el 10-0 a San Mamés. Aquell equip continua tenint el rècord de Pri-mera en gols en contra (134). Són les dues vegades que Lleida ha estat entre els grans.

El passat 5 de juny van cumplir-se dues dècades de l’anhelat ascens del Lleida a Primera, per segon cop a la història. El Lleida venia de fer una gran tem-porada anterior, i la següent es plan-tejava ambiciosa, però sense un ob-jectiu d’ascens clar, perquè el Lleida havia vist com marxaven jugadors clau com ‘Tubo’ Fernández o Amavis-ca, entre d’altres, confeccionant-se una plantilla sense estrelles però amb jugadors que ho van donar tot sobre la gespa. Els protagonistes d’aquella temporada històrica foren Ravnic, Vir-gilio, Gracia, Rubio, Jaime, David, Txema, Sigüenza, Palau, Bartolo, Ga-llardo, Benhalima, Parés, Bernal, Franqué, Acosta, Maza, Grabulosa, Jaume Martínez, Raúl Ojeda i Maria-ni. L’equip va començar amb bon peu la temporada, empatant amb el des-cendit Mallorca, i després d’empats a Lugo i victòries a Bilbao Athletic i Va-lladolid, l’equip continuava als llocs capdavanters, que no abandonaria en tota la temporada. En aquella època, encara es premiava la victòria amb dos punts, enlloc de tres. El Lleida guanyava i guanyava, i no baixava dels primers llocs de la clas-sificació. Només va trontollar al de-sembre, quan per un nefast arbitratge de Quiralte Simón, el Lleida va perdre el seu primer partit. El Lleida tornaria a patir una lleugera davallada al fe-brer, perdent el seu primer partit a ca-sa a mans del Valladolid, però la res-ta de resultats van anar acompanyant i l’equip aguantava el lideratge. Als blaus no els van tremolar les cames

MD

Va ser el gran artífex de l’ascens que, tot i que va ser labor de juga-dors, directius i aficionats, Mané va ser qui va saber escollir, pre-parar i conduir, amb els seus co-neixements, l’equip cap a la glòri-a. El seu palmarés des de l’entra-da ho avalen –tot i no començar amb bon peu al 89 no arribant a temps per salvar l’equip del descens a Segona B- i ha estat per molts, el millor entrenador.


L’any 1982, després d’ una temporada i mitja sota la direcció de l’entrenador Manolo Buján, la junta directiva encapçalada per Antoni Gausí va optar per contractar a Roberto Álvarez, un entrenador jove i sense gaire experiència, ja que només tenia 40 anys. Tot i així, la directiva estava segura que podia dur a terme un projecte interessant. Des dels seus inicis, a la temporada 1982-1983, se’l va pressionar perquè donés oportunitats i promocionés a joves del planter, cosa que va complir en pujar al primer equip els lleidatans Alió, Rubio, Palau, Alegre, Elcacho, Cris, Hernández i Canadell. El president Gausí va donar prioritat al tema econòmic sobre el fixatge de jugadors i va limitar la plantilla a 15 professionals, entre els quals hi havia el porter Amigó i els defenses Lecumberri, cedit per l’Osasuna, i Pombo, cedit pel Real Madrid. Amb aquestes condicions, la campanya va ser força irregular, el començament no va ser dolent, però la segona meitat de la temporada va ser força fluixa. Eren moments difícils i els jugadors estaven desmoralitzats i, a més, hi havia problemes interns. Fins i tot el defensa Llorente va rebel�lar-se i li van imposar una sanció que no va acceptar, i finalment

FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Roberto Álvarez Álvarez Data i lloc de naixement: 01-10-42 a Villamartín del Sil (León) >> PALMARÉS AL CLUB

> 1982-83: 2ªB – 10è. > 1983-84: 2ªB – 8è. > 1984-85: 2ªB – 6è. >> ALTRES EQUIPS

Villarreal, Acero, Reus, Poblense, Tàrrega, Ponferradina, Gramenent, Palamós, Levante.

Entrenador lleonès de principis dels vuitanta, no gaire recordat per haver aconseguit grans èxits, però sí per haver sabut donar l’alternativa al planter i començar a formar un equip que en una década tornaria a Primera.

Per Raúl Lecumberri

va ser donat de baixa del club i la resta de la plantilla va ser amonestada. La següent temporada 1983-1984, la directiva seguia amb el sanejament econòmic del club, però això no va impedir renovar el contracte a Álvarez i

FOTOS CEDIDES PER RAUL LECUMBERRI


que s’incorporessin jugadors com Luengo, de l’Osasuna, Juárez del Real Madrid o Maza del Real Saragossa. El Lleida de Roberto Álvarez acompanyat per Campamà com a segon entrenador, va firmar una primera volta a la lliga força decepcionant i, a més a més tornaven a aparèixer problemes interns. Al desembre, Gausí va dimitir, però va tornar als 15 dies degut a que l’alcalde Siurana va prometre ajut al club. Una temporada que semblava nefasta va ser solucionada a la segona volta, així doncs, l’equip lleidatà va acabar en vuitè lloc i aconseguia classificar-se a la Copa del Rei. L’última campanya del de Ponferrada es plantejava com les dues anteriors, amb una organització econòmica conservadora, sense fer excessives despeses en els fixatges i treballant més amb els jugadors de casa. De fet, els jugadors del planter havien de compaginar futbol amb treball o estu-dis. El començament al campionat de lliga va ser dur, però a la llarga l’equip va mantenir una marxa regular fins assolir el quart lloc, tot un èxit si es té en compte la jove mitjana d’edat dels jugadors. Aquella temporada va estar marcada per dos jugadors importants en la trajectòria de l’equip: Serna, el més golejador (18 gols), i Lecumberri, el més regular. Un cop finalitzada la temporada, Roberto Álvarez va arribar a un acord amb la directiva i va decidir marxar. Més tard va entrenar a segona divisió a les files del Palamós i Levante –entre altres equips-. Roberto Álvarez potser no ha estat un dels entrenadors més recordats pels lleidatans, és cert, però, si tenim en compte la situació econòmica en la què es trobava el Lleida, va realitzar una gran tasca. Deixant de banda els resultats, el més important que va fer fou descobrir o donar minuts a jugadors com Palau, Rubio, Elcacho o el mateix Lecumberri, jugadors que més tard es convertirien en història del nostre club. ■

Álvarez no ha estat dels entrenadors més recordats, però va realitzar una gran tasca, poc valorada

GÓ

MEZ

VID

AL


“Gonzalvo em va treure dos o tres anys de futbol”

FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Vicenç Amigó Navarro Lloc i data de naixement: 01/10/54 a Silla (València) >> TRAJECTÒRIA

> 1972/79: Gimnàstic > 1979/80: Barcelona > 1980/81: Hércules > 1981/82: Sabadell > 1982/88: LLEIDA >> PALMARÉS AL CLUB

> 1 ascens a 2a (1986-87)

Amigó va ser una de les sensacions del Llei-da de la temporada 82-83. Arribava a la ciutat aquell porter valencià que tant havia destacat amb el Nàstic i que ha-via jugat a Primera amb el Barça. I no va decebre. Es va fer l’a-mo i senyor de la por-teria del Camp d’Es-ports amb tots els en-trenadors que hi van haver, excepte amb Gonzalvo, que va deci-dir que no fos així... Oriol Jové / Lleida Revista SOM I SEREM FOTOS: Oriol Jové, Gómez Vidal, Ferran Montardit, Josep Porta.




Amigó va tornar sota els pals de la porteria del gol sud, que havia defensat 30 anys enrere, en exclusiva per a SOM I SEREM


CAPITÀ I PORTAVEU DE LA PLANTILLA La temporada 1986-87, la dimissió d’Ángel Oliva com a capità, va fer que el braçalet el lluís Amigó, ja que el porter va obtenir 12 vots del vestidor, per 6 de Lecumberri. Malgrat això, no el va poder lluir gaire al jugar gairebé sempre de titular Arumí. Al cap d’uns mesos, va dimitir de la capitania per desavinences amb l’entrenador.

Quins factors et van convèncer per fitxar pel Lleida? Tenies al-tres ofertes? Primer i principal el Sr. Antoni Gausí –president del Lleida lla-vors-, que al Club Nàutic de Tor-redembarra, jugant al dòmino, em va dir: "tu has de venir al Lleida" i vam riure, perquè en aquell mo-ment tenia propostes de Vallado-lid i Mallorca, de Segona. Vam anar parlant dia a dia al Nàutic i al final de l'estiu ja estava entrenant allà. El poder de convicció del Sr. Gausí, i la valoració que en vaig fer en aquell moment: estava ca-sat i amb una filla petita, Lleida era prop de Tarragona, coneixia la ciutat i molta gent de l'època, que José Luis Guerra, (íntim amic meu) havia jugat al club anys enrere,... De les temporades que vas es-tar a Lleida, quina va ser la mi-llor? Totes van ser bones, i vaig tenir companys maquíssims i amb molts d'ells fins i tot mantinc una molt bona relació avui en dia.

molt bona relació avui en dia. Com es porta que un porter si-gui el tercer màxim golejador de l'equip? Com a curiositat, la veritat és que al vestidor no li donàvem impor-tància... Quina va ser la millor actuació amb la samarreta blava? Això no ho he opinar jo, el que si que recordo amb molt d'afecte, és un partit a San Mamés contra el Bilbao Athletic, que portava més de 20 partits sense perdre. Fal-tant dos minuts vaig aturar un pe-nal a Julio Salinas, i al minut 90, ens en van xiular un altre a favor que li van fer a Biota i que jo vaig llençar, fent el gol de la victòria. Com vas viure la temporada en què et van diagnosticar una pleuritis? Molt malament, perquè estava en plena preparació de l'examen d’o-posició a la Paeria, i dormia poc. Estudiava fins a altes hores de la matinada, i l'endemà a primera

“ESTARÀ AL MUNDIAL” Tot i que ell ens remarca el partit a San Mamés, també està gravat a la seva memòria el que va jugar amb la samarreta del Nàstic a Cáceres, el 14 de gener de 1979, que va acabar 0-0 però amb 16 xuts dels extremenys entre els tres pals. Arran de la seva actuació, l’entrenador extremeny va dir: “Amigó serà el porter d’Espanya al Mundial 82”.

Vaig tenir uns maquíssims companys, i amb alguns encara mantinc relació

FOTO

CED

IDA

PER

MIQ

UEL

GEN

ÍS


Amb el periodista de La Mañana Carmelo Moncayo,

que li va entregar el “Trofeu a la regularitat” que entregava

aquest diari.

GÓ

MEZ

VID

AL


de culpa, potser. Jo no era ni sóc 'narcisista'. Has estat al Camp d'Esports des que es va reformar? Hi he estat moltíssimes vegades, abans i després de la reforma, jo treballava al departament d'esports de la Paeria quan es van fer els convenis de col•labo-ració i reformes del Camp d'Es-ports. Abans, venia des de Tarra-gona amb en José Luis Guerra a veure partits quan podíem, allà per l'any 1975 amb l’equip a Ter-cera i jugadors com Buján, Vera, Llorente,... A què et dediques ara? Des de fa 13 anys que vaig de-manar excedència a l'Ajuntament de Lleida, em dedico a l'assesso-ria esportiva junt amb Tente Sán-chez (ex-company meu al Barça) i Josep M. Orobitg, a qui coneixia de la mateixa època. PREGUNTES DELS NOSTRES LECTORS

matinada, i l'endemà a primera hora havia d’a-nar a córrer i a entrenar amb el Lleida en època de boires, i això em va produir una inflamació a la pleura. Vaig haver d'estar tres mesos de re-pòs absolut i un temps més convalescent, però gràcies als savis coneixements del doctor i amic Jacint Cabau, em vaig recuperar perfectament. Per què no acabàveu d'encaixar tu i Gonzal-vo? En divuit anys de professional, he encaixat amb tothom, amb uns més i amb altres menys, com és normal, però m'he portat bé amb tots. Aquest entrenador que quan va arribar em va demanar que l'ajudés amb la directiva i la plantilla, des-prés em va treure dos o tres anys de futbol. Era un egocèntric i com tothom a Lleida li parlava bé de mi, això el devia molestar i no ho assimilava. També és veritat que jo no li reia les gràcies. Tindria la meva part

XUTADOR DE PENALS... No és estrany que un porter sigui expert en la tasca dels penals, si bé és la seva feina. El que no és tant corrent és que enlloc de parar-los els xutés. A Lleida també va passar amb ‘Tubo’ Fer- nández Gausí em

va dir: “tu has de venir al Lleida”, i al final de l’estiu ja havia firmat

Marcant un gol de penal al Akoraz (Huesca).

En l’avió de tornada d’un desplaçament a Tenerife

FOTO

CED

IDA

PER

MIQ

UEL

GEN

ÍS

POR

TA


veure que els ficava tots amb una gran potència en els entrena-ments que fèiem, un dia va dir: "Si hi ha algun penal, el xutarà Amigó". Tots van quedar sorpresos, però com després els marcava, ningú protestava. Però com jo no cobrava pels gols, un dia vaig dir que no en tirava més, i així algun company meu se’n podia beneficiar... (riures). Quin ambient hi havia en aque-lla època entre jugadors i afi-ció? Què suposava saltar amb l'escut del Lleida en aquell vell Camp d'Esports? (Enviat per ILERGETA22) Hi havia una total companyonia, cosa que al camp sempre reper-cuteix. A més, jo era el més vete-rà i recordo amb molt afecte els Palau, Rubio, Maza, David, Elca-cho, Lecumberri, Oliva, Cris, Alió,... Eren uns xavals amb mol-tes ganes d'aprendre i formàvem un gran grup d'amics que jugaven a futbol. Evidentment quan un es forma com a jugador en un club, és el club que un sempre porta al cor. Tots aquests jugadors es van fer al Lleida, per això l'escut era i és tan important.

NOSTRES LECTORS Com et va venir la idea de ser el llançador de penals de l'e-quip? Et va comportar alguna discussió al vestidor? (Enviat per ILER) El tema va sortir perquè al final dels entrenaments l'entrenador Roberto Álvarez, manava tirar penals per practicar, als llança-dors i als porters (jo i Jaimejuan). Un dia li vaig dir que si jo podia provar de llançar-ne, i com que va LLIGAT AL FUTBOL Actualment, i sempre lligat al futbol, la seva passió, treballa en l’assessoria esportiva a l’agència Deporacción, juntament amb Josep Maria Orobitg i Tente Sánchez. Actualment, porten a jugadors com Sergio Busquets (que va jugar a la base del Lleida), Juan Carlos Oliva, Ismael Mariani,...

Al Camp Nou en Copa del Rei la temporada 1985-86

A la portería del gol nord, atès per Miquel Genís quan el porter s’havia fet mal.

FOTO

CED

IDA

PER

MIQ

UEL

GEN

ÍS

FER

RAN

MAS

AMU

NT


OOObbbllliiidddaaattt aaa RRReeeuuusss,,, MMMiiiggguuueeelll RRRuuubbbiiiooo vvvaaa vvveeeuuurrreee eeennn eeellllll uuunnneeesss qqquuuaaallliiitttaaatttsss fffííísssiiiqqquuueeesss mmmooolllttt bbbooonnneeesss iii,,, tttooottt iii qqquuueee eeessstttaaavvvaaa jjjuuugggaaannnttt aaa TTTeeerrrccceeerrraaa,,, eeelll vvvaaa vvvooollleeerrr pppeeelll LLLllleeeiiidddaaa dddeee lll lllaaavvvooorrrsss,,, qqquuueee eeessstttaaavvvaaa aaa SSSeeegggooonnnaaa AAA... AAAlll CCCaaammmppp ddd’’’EEEssspppooorrrtttsss vvvaaa dddeeessstttaaacccaaarrr mmmooollltttíííssssssiiimmm iii lll iii vvvaaa vvvaaallldddrrreee cccooommm aaa tttrrraaammmpppooolllííí pppeeerrr aaarrrrrriiibbbaaarrr aaa ppprrriiimmmeeerrraaa...

Les qualitats físiques bàsiques en un extrem de pura raça eren present en Gerard Escoda. Velocitat, desbordament, i gol. Es va fer l’amo de la banda en els anys que va vestir de blau

FOTOGRAFIES: MUNDO DEPORTIVO


L’estiu del 2004, amb el retorn a Se-gona, retornava també a la ciutat Gerard Escoda, després d’haver madurat, encara més, en el seu pas per Primera Divisió. Les lesions pe-rò, i la seva avançada edat no li van permetre tenir continuïtat i no va tri-omfar al conjunt de la terra ferma com sí ho havia fet anys enrere i, conscient, va penjar les botes.

Durant l’estiu de l’any 1996, el Lleida va anunciar el fitxatge d’un jugador no gaire conegut, però sí amb bones referències del seu club anterior, el Nàstic de Tarragona (abans també havia estat al Saragossa B i al Reus). Miguel Rubio, entrenador aleshores del Lleida havia demanat especialment aquest fitxatge, un davanter golejador, ràpid i assumible econòmicament. La seva altura no feien d’ell un jugador hàbil en jugades aèries, però la seva tècnica amb els peus, el seu esprint veloç i el seu xut potent van aconseguir que en les quatre temporades següents aconseguís un total de 21 gols en 117 partits. La temporada 2000-01, amb el descens del Lleida a Segona B i la seva projecció meteòrica a Lleida durant quatre temporades, van permetre-li jugar a Primera Divisió, en fitxar pel Villarreal per 100 milions de pessetes (aproximadament uns 600.000 euros), juntament amb un defensa central que també militava al Lleida en aquella època, Quique Álvarez. Per aquest últim, el club de la terra ferma se’n va embutxacar 75 milions. Escoda només va romandre a l’equip

groguet dues temporades en que la seva aportació va ser mínima. En el total dels dos anys, va sumar 30 partits (24 d’ells de suplent) en els que va marcar dos gols. La temporada 2002-03 decideix abandonar la màxima categoria i tornar a Segona Divisió, amb la UD Salamanca. Les lesions li van impedir rendir en la primera temporada, però en la següent va recuperar la titularitat, participant en 35 encontres. Dues temporades després, amb 32 anys i un llarg historial a les seves cames, decideix retornar al club on va aconseguir el millor rendiment i que el va projectar al panora- ma nacional, el Lleida. Aque- lla temporada jugaria 13 partits en els que anotaria 2 gols.

A final de temporada, i degut a greus lesions que ja havia sofert, va decidir penjar les botes i deixar el futbol. La mateixa temporada que abandonava el club, suposaria una tragèdia pels lleidatans, ja que l’equip no acabaria fent una bona temporada i baixaria a la Segona Divisió B, on encara roman en fins a dia d’avui. Actualment, Escoda és el director esportiu del Reus.

FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Gerard Escoda Nogués Lloc i data de naixement: 26/05/72 a Reus (Tarragona) >> PALMARÉS AL CLUB

> 1996-97: 2ª – 36 PJ / 5 gols > 1997-98: 2ª – 41 PJ / 3 gols > 1998-99: 2ª – 40 PJ / 7 gols > 1999-00: 2ª – 40 PJ / 6 gols > 2004-05: 2ª – 13 PJ / 2 gols > 2005-06: 2ª – 0 PJ / 0 gols >> ALTRES EQUIPS

Saragossa B, Reus Deportiu, Nàstic, Vila-real, Salamanca.


de Segona B s’haguessin viscut com una enorme frustració i com un malson del que sortíem per restablir la normalitat. I per si això fos poc, el futbol no estava “de moda” a la ciutat, que vivia volcada amb el Caprabo Lleida a l’ACB. D’això ja en fa nou anys. Des d’aleshores, després d’un breu pas per la categoria de plata i de set més a la de bronze, amb la desaparició de la Unió Esportiva Lleida entre mig i la seva substitució pel Lleida Esportiu després de l’assignació de la unitat productiva com a desenllaç d’un concurs de creditors, la veritat és que ara les coses es veuen diferents. Els joves d’ara pràcticament no recorden el futbol professional a Lleida i desitgen viure’l. Quan escric aquestes ratlles tot just hem començat a jugar un play-off que no sé si ens portarà allà on anel•lem, però el que sí que es pot constatar són un parell de coses: que hi ha moltes ganes de celebrar algun èxit esportiu, i que el projecte del Lleida Esportiu s’ha guanyat en tan sols dos temporades tot el crèdit que els últims gestors de la Unió Esportiva van dilapidar. L’eufòrica celebració de la classificació després de l’empat del Barakaldo a Las Gaunas, i els més de nou mil espectadors en el partit contra el Leganés, justifiquen aquesta afirmació. Des de l’últim ascens, m’he casat, he estat pare, he perdut algunes de les persones més estimades i ha desaparegut la ràdio on treballava. Nou anys després, continuo pensant que els comiats de solter són una rucada, però m’agradaria poder repetir un sopar com aquell de Vigo i assaborir amb totes les de la llei el retorn a Segona. �

Tenia trenta anys i només faltaven sis dies perquè deixés de ser un home solter. Mentre que la majoria dels meus amics que havien passat per l’experiència de casar-se abans que jo acostumaven a fer festes descontrolades poc abans de canviar d’estat civil, jo estava fent una mariscada com un capità general a Vigo. Entre els que sèiem a taula hi havia, efectivament, algun dels amics que la setmana següent m’acompanyarien a l’altar, com ara el meu inseparable José Carlos Miranda, però allà no fèiem cap comiat de solter: ens acomiadàvem de la Segona B, i pensàvem que ho féiem per molts anys. Compartíem taula amb el president Miquel Pons i tota la directiva de la Unió Esportiva Lleida, amb Miguel Rubio i la resta de cos tècnic i amb la plantilla del primer equip en ple. Havien passat, a tot estirar, tres hores des de l’acabament del que presumíem que havia de ser l’últim partit fora del futbol profesional durant molts anys. Havíem empatat a un amb el filial del Celta a qui, la setmana anterior, ja havíem derrotat per 3-0 al Camp d’Esports, certificant matemàticament l’ascens, en un play-off que, aleshores, es resolia per un sistema de lligueta. Els altres adversaris havien estat el Pájara Playas canari i la Cultural Leonesa. No es pot pas dir que hagués estat un grup difícil: els gallecs jugaven el play-off, però no podien pujar pel descens del primer equip a Segona A; el Pájara estava en plena crisi i a punt de desaparèixer, i només els lleonesos estaven en condicions de pugnar amb els blaus amb igualtat de condicions. En el tercer intent, la Unió Esportiva Lleida havia aconseguit el retorn a Segona A. La ciutat i l’afició ho van celebrar, però m’atreveixo a dir que ho van fer sense grans dosis d’eufòria. Tornar a Segona A era una obligació i, quan aconsegueixes una cosa que no constitueix una il•lusió, sinó que només és l’acompliment del que toca fer, se celebra a mitges. L’afició s’havia tornat exigent i considerava que la Segona A era la seva categoria natural. De fet, fins al descens de la temporada 2000-01, tota una generació de joves –entre els que m’hi incloc- no havíem conegut altra cosa que el futbol professional des de l’ascens de Jordi Gonzalvo de la llunyana temporada 1986-87. En els catorze anys següents el Lleida va estar dotze temporades a Segona A, una a Primera (93-94) i va tenir una única presència a Segona B (89-90). Per tant, era molt natural que els tres anys

················································································

Per Jordi Guardiola Periodista

················································································


Fotografies facilitades per JORDI GUARDIOLA


Sessió deSessió deSessió deSessió de massatge abans del massatge abans del massatge abans del massatge abans del partit de Leganéspartit de Leganéspartit de Leganéspartit de Leganés ····················································································································································································································································································

L’EQUIP VA RELAXAR-SE ABANS DEL PARTIT DE TORNADA D EL PLAY-OFF

····················································································································································································································································································

#LleidaNoEsRendeix, #LleidaNoEsRendeix, #LleidaNoEsRendeix, #LleidaNoEsRendeix, ‘‘‘‘trending topictrending topictrending topictrending topic’’’’ a la ciutat a la ciutat a la ciutat a la ciutat ·····················································································································································································································································································

L’ETIQUETA, VA SER DE LES MÉS TUITEJADES A LA XARXA ·····················································································································································································································································································

Comença el Comença el Comença el Comença el Barnaball Barnaball Barnaball Barnaball 2013201320132013 ·········································································································

EL LLEIDA PODRÀ CAPTAR ·········································································································JOVES TALENTS ·········································································································

El Lleida Esportiu tindrà l’oportuni-tat de buscar joves talents en la que serà la segona edició del Bar-naball by Lleida Esportiu. Han aterrat a ponent jugadors de dife-rents nacionalitats que volen fer-se un nom al futbol professional i què veuen en el Lleida Esportiu una bona oportunitat per créixer com a futbolistes. Actualment al Juvenil B, hi milita un jugador procedent del Barnaball i que és internacio-nal sub-17 amb Veneçuela, Sa-muel Marquina. Els futbolistes ja van jugar un pri-mer partit el passat 6 de juny, con-tra la UD Fraga a la Estacada, on l’equip va perdre 3-2 però va dei-xar bones sensacions. Els gols els van aconseguir Mahir Karić i Sol-bas. El mateix Karić va poder em-patar el partit però el meta rival ho va impedir. L’equip tindrà més oportunitats en els pròxims dies i, alguns d’ells, es podrien quedar al club.

Dinou anys han transcorregut entre aquestes dues fotografies d’un mateix personatge: Toni Seligrat. En la instantània en blanc i negre, el valencià pertanyia com a jugador al filial del Lleida, quan va aconseguir l’ascens a Regio-nal Preferent el mateix any que el Primer Equip ho feia a Primera. Com a jugador tam-bé va estar en equips com el Torrent, el Bor-ges o el Tremp. Llavors, Seligrat, poc es devia imaginar que entrenaria el Primer Equip de l’entitat on va pertànyer i que tindria més d’u-na possibilitat de ser-ho a Segona Divisió A.

És conegut el poder de i la facilitat de moure informació que tenen les recents xarxes socials. Aficionats del Lleida, van proposar crear a Twitter una etiqueta per promocionar

el partit que l’equip jugava contra Osasuna B i tenia en joc una plaça pel play-off d’ascens, que va acabar as-solint. L’etiqueta #lleidano-esrendeix va ser un èxit de

participació: va ser la més tuitejada a Lleida a la franja de les 16:00, quan s’havia convocat a la gent, #lleidanoesrendeix… I Lleida no es va rendir…

Els jugadors del Lleida van canviar, el cap de setmana abans del partit de tornada a Leganés l’entrenament habitual dels divendres per una sessió de bany i

massatge al gimnàs EKKE. El cos tècnic pretenia, d’aquesta forma, que els jugadors, que estan en el millor moment de la temporada físicament,

relaxessin els músculs abans del partit al Leganés on els blaus van passar a la segona eliminatòria del play off d’ascens. La cosa no va anar malament...

BAR

NAB

ALL

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


Jaime Mata Arnáiz (Madrid, 24-10-1988) va començar la seva carrera esportiva al Pegaso on va estar des de cadets fins arribar al primer equip la temporada 07-08, on va aconseguir l’ascens a 3a. A mitjans de la 09-10 va marxar al Socuéllamos també de 3a, que el va pro-mocionar perquè el R. Vallecano el fitxés pel filial, tot i que el va cedir al Móstoles. La temporada següent sí que va ser protagonista amb els de vallecas, aconse-guint 9 gols. Aquest estiu, ha signat pel Lleida i ha es-tat el màxim golejador de l’equip i el segon de la cate-goria. Una projecció meteòrica per un jugador força jove.

De ben petitet, ja despuntava en les categories inferiors del Galáctico Pegaso de Tres Cantos.

Ell i Rayco van ser els golejadors l’any pas-sat del Rayo B, tots dos amb 9 gols. A- quí, el “9”, celebra un gol amb els seus excom- panys.

Celebrant un gol contra el Racing B, demostrant la seva capacitat de lluita i sacrifici fent un gol que va valer la victòria.

En 15 ocasions ha succeit això aquesta temporada

MIR

EIA

PRU

NER

A

RAY

O V

ALLE

CAN

O

HEC

TOR

EC

MIR

AND

A


c

ASR

OC

El dia de la seva presentació. Un dels seus dies més feliços.

Pere Milla, Jaime Mata i Imaz, tres amics que s’ho passen bé dins el terreny de joc. L’atac blau és seu.

En la seva etapa de base, ja es veía que

prometia...

De moment, amb el

Pegaso va aconseguir el

seu primer i únic ascens (a

Tercera). Esperem que en pocs dies en tingui dos

al seu historial.

Ha marcat gols de tot tipus i en contra d’adversitats de tota

mena.

LUIS

FER

NAN

DEZ

HEC

TOR

EC

MIR

AND

A

MIR

AND

A

JAIM

E M

ATA


En homenatge a l’es-tadi de San Mamés, ra en període de de-molició, volem retre homenatge a aquest estadi històric pel futbol, es sigui del club que es sigui. El Lleida va jugar-hi per primer cop en la seva primera estada a Primera, la temporada 1950-51 i, ve- iem l’expedició del club blau que s’hi va desplaçar, en l’ofre- na floral al monu- ment de “Pitxitxi”, que presideix l’estadi. El Lleida va ser el trentè club que va homenatjar l’històric davanter bilbaí, tradició quan es visita San Mamés per primer cop. El Lleida va perdre aquell dia 10-0 amb 6 gols de Telmo Zarra. A la foto, podem veure a l’esquerra de tot l’entrenador Vidal. Els jugadors que hi eren són Gausí, Hidalgo, Bidegain i Ramon (a baix); Cerveró, Carrillo i Fustero (al mig) i Rigau, Montserrat, Giménez, Telechea i Eroles (a dalt). Posteriorment hi tornaria per enfrontar-se al filial, i també al Primer Equip. Fotografia extreta de SEGRE, U.E. Lleida, una temporada de Primera.


Redacció: Oriol Jové, Sergi Puy, Francesc Latorre, Dani Badia, Jordi Guardiola, Ferran Montardit, Moisés Camuñas, Pol Serveto, Raúl Lecumberri i Sergi Capdevila.

Fotografia: Oriol Jové, Carles Miranda i Lleida Esportiu.

Col�laboren: Dani Badia, Miquel Vidal i Lleida Esportiu.

Contacte, subscrip-cions i publicitat: [email protected] NOTA: Som i Serem no es responsabilitza de comentaris dels seus col·laboradors.

aquí mateix per una gestió econò-mica que semblava haver estat en mans del Miguel Blesa. Amb la teo-ria dels "ingressos consolidats", l'à-rea econòmica va gestionant mes a mes. Em sembla perfecte. No esti-rem més el braç que la màniga i no fem el ruc amb la pestanyó*. Pujar a 2aA, sí i tant, però amb coneixe-ment. Provin de contestar vostès a-questa pregunta: "Què preferiu es-tar a 2aB nets o a 2aA amb un fo-rat de 10 quilos?" Aaaaaah... jo ho tinc clar (no diré la meua preferèn-cia), però segur que molts de vos-tès hi donaran molts tombs. Comunicativament. El Lleida ha de generar notícies. Cada dia. Els diaris de Lleida han de posar al-menys una pàgina diària sobre el Lleida. Si no en tenen prou amb el que es genera el club que s'inven-tin reportatges i que facin estadísti-ques o infografies. Si l'Sport pot omplir 30 pàgines parlant del ma-teix, els diaris de Lleida, que són més seriosos, en poden omplir u-na. El president no s'ha deixat veu-re gaire en rodes de premsa, conto que n'ha degut fer més en aques-tes últimes setmanes que en una temporada i mitja. Preguntat pel si-lenci de la seua primera temporada ell esgrimeix que "tenien molta fei-na". M'ho crec. El club estava com estava, però no hauria d'haver es-tat excusa. Ara ha canviat la cosa també. A mi m'agrada que el presi-dent digui, i que expliqui, i que els

·······················································································

Per Ferran Montardit ·······················································································

Esportivament. En la data i ho-ra en què estic escrivint aquest article ja puc dir que la tempora-da ha estat meravellosa i que el millor encara està per vindre (to-ma!). A pocs dies del partit del Camp d'Esports de la segona eli-minatòria dels play-off d'ascens penso que ha quedat clar que donem per bo el resultat. Sinó ja m'explicaran què fèiem celebrant a la gespa del Camp d'Esports, dutxant l'alcalde, fent sonar els clàxons i ruixant amb cava no-més pel fet d'haver guanyat l'O-sasuna B en l'últim partit de Lli-ga. Per classificar-nos!! Si arri-bem a pujar a 2aA ja no sé què farem per celebrar-ho... ja ho te-nim celebrat, no? La qüestió és que el diumenge 10 de febrer després de l'empat a 1 contra un dels Logronyès de la categoria acceptàvem ja que la temporada havia estat mediocre i acabaria sent mediocre. Només gent amb quantitats industrials d'optimisme a la sang com el Jordi Ricart confiava en jugar un play-off que teníem (crec recordar) a 12 punts. Disfrutem-ho! Econòmicament. Durant l'as-semblea crec que una de les co-ses que els abonats assistents volíem escoltar sobretot era el tema de la situació econòmica del club. Que sí, que sí, que està molt bé que la piloteta entri i que el nostre porter eviti això mateix a la nostra porteria, però si dar-rere d'un equip no hi ha una ges-tió econòmica només s'és això, un equip i no pas un club. I el Lleida ha de ser un club, que dic un club, un superclub (allò del "més que un club" està massa sobat). Segurament som po-quets els interessats en saber com funciona administrativament el Lleida Esportiu, però hi som. I, almenys jo, no voldria pas que tornés a passar el que va passar

periodistes preguntin, i que surti per la tele. Això és de club gran. El Twitter no para amb el/la comunity manager del Lleida Esportiu, contí-nuament està fent bullir l'olla. Feno-menal. També el canvi va ser al fe-brer... Socialment. El dia de l'assemblea vaig conèixer el David Freixes i l'Ós-car Sarramia, responsables de l'àrea social. Ei, us puc assegurar que són dels nostres, uns clàssics del Camp d'Esports. Si l'àrea econòmica és di-fícil de gestionar no em vull ni imagi-nar com és la social en aquesta ciu-tat que des de fa no sé quantes tem-porades viu d'esquena al futbol (al futbol de la ciutat em refereixo). Les coses poden sortir bé o malament, les idees poden ser millors o pitjors però he vist que en tenen moltes. Moltíssimes, que si packs així i packs de l'altra manera, que si en-trades, que si invitacions, els auto-cars... Però no es poden rendir, l'a-fició aquí a la mínima es desinfla i al camp quedem els 1500 de sempre. Els beneeixo. El 10 de febrer (dia de Santa Escolàstica) sortíem en processó del Camp d'Esports... aquest diumenge hi entrarem de juerga. Com canvien les coses en 4 mesos. Gràcies Lleida Esportiu. *pestanyó: paraula que feien servir los gitanos del Pla de l'Aigua per referir-se als quartos.

Citacions (fotos): Mundo Deportivo, BDFutbol, Sergi Gómez, Vicenç Amigó, Estu-di Fotogràfic Carlos, Erik Ruiz, RFEF, Josep Porta, Gómez Vidal, jorgemister-futbolparatodos.com, Dani Badia, DiariSegre, Ediciones Este, TodoColección, Ima-Sport, FrutaEcológica, Iler-getes 1994, Lecumberri, Mi-quel Genís, Ferran Masa-munt, Jordi Guardiola, Bar-naball, Mireia Prunera, Rayo Vallecano, Luis Fernández, Hector EC, Jaime Mata.

Agraïments: Lleida Espor-tiu, AssistPC, 2-CARE, Uni-serveis, Mundo Deportivo, Diari Segre, Biblioteca Públi-ca de Lleida, Miquel Genís, Jesús Consuegra, IEI.

som i serem 4 [18]

Documents