Del VIOLÍ a les gralles

Cultura i joventut sí són compatibles

Fill de pares musics, des de petit el Marc Amat ha estat ro-dejat per instruments, melodies i cançons. Ara, compagi-na els seus estudis de Periodisme amb la composició. Toca en un grup i a més, fa poc s’ha convertit en el president de la colla castellera del seu poble, Olesa de Montserrat.

Cultura i joventut sí són compatibles

Fill de pares musics, des de petit el Marc Amat ha estat ro-dejat per instruments, melodies i cançons. Ara, compagi-na els seus estudis de Periodisme amb la composició. Toca en un grup i a més, fa poc s’ha convertit en el president de la colla castellera del seu poble, Olesa de Montserrat.

La seva passió per la música ve de lluny. De petit estudiava violí tres cops per setmana i sempre que po-dia, la seva mare el feia seu-re davant del piano. Amb tant contacte amb la músi-ca només podia odiar-la o estimar-la, i el Marc va es-collir la segona opció. Des-prés de quatre anys de violí, va decidir que volia canviar, i amb 10 anys va agafar una guitarra per primer cop.

10 anys més tard, el Marc sap tocar ja més de cinc instruments: piano, guita-rra, violí, ukelele, melòdica… i els que falten. El fet de sa-

ber-ne tants, diu, fa que les cançons que composa so-nin diferents les unes a les altres. “La versatilitat em permet fer composicions més complexes i originals”.

Des que composa cançons, en Marc ha fet més d’una vintena de cançons, i totes les ha gravat en un estudi rudimentari que té a casa seva. Aquest passat mes de febrer, però, va te-

Ha composat més d’una vintena de cançons i ja ha estrenat el seu pri-

mer videoclip

nir l’oportunitat de gravar dues cançons en un estudi professional durant un cap de setmana. Un d’aquests dos temes, anomenat Plou, compta amb un videoclip estrenat el passat mes de maig, i està a punt de rodar el segon.

Fill de pares músics, el

Marc té a casa els seus major crítics però també els seus majors fans. “La més crítica de tots és la meva mare, sempre té co-mentaris a fer-me sobre les cançons que m’ajuden a millorar” afirma, tot i que re-coneix que “la fan número u és la meva àvia, sempre s’emociona quan va a un concert”.

Des de fa gairebé un any, el Marc toca en un grup con-format per ell i la Hypatia Petriz, amb qui es coneixen per tenir amistats comunes. El duet s’anomena Aneris, i toquen en petites sales o bars musicals, interpretant cançons pròpies o versions d’altres artistes.“Aneris em permet passar la barrera de l’estudi de gravació i fer allò pel que tots els cantants treballem, tocar per a un públic”

El Marc sempre ha estat un gran aficionat a la cultu-ra. Cinema, teatre i música

omplen el seu temps d’oci.

Des de fa uns mesos, però, una nova afició s’ha afegit al seu dia a dia. Jun-tament amb un conegut del poble han creat una colla castellera, de la que ell n’és el president. “Per si no en tenia prou amb els estudis a la facultat i la música, ara m’he liat la manta al cap amb això”, bromeja. Si bé és cert que els castells li ro-ben molt de temps, el Marc no se’n penedeix. “Sempre m’havien cridat l’atenció i

VESSANT CASTELLERA

La tradició i cultura ca-talanes formen part d’ell

mateix i de com és

ara tinc l’oportunitat de for-mar-hi part”.

Des de sempre el Marc s’ha declarat catalanista i no amaga que un dels seus somnis és veure néixer una

Catalunya independent en un futur proper. Sempre apassionat per la tradició

i la cultura catalana, entén els castellers com un dels majors símbols del catala-nisme “són una metàfora d’unió, força i germanor”.

El Marc sempre ha estat molt observador i de tot allò que fa, intenta buscar-hi sempre un aprenentatge, quelcom per quedar-se. Amb el castells està desco-brint la seva admiració pels més petits. “És fascinants com no perceben el perill des del seu punt de vista, i no tenen por en pujar a dalt d’un gran pilar. Tots hau-ríem de prendre exemple de la canalla, i viure la vida

sense tantes pors ni dubtes.Un pèl més d’aquesta bo-geria infantil ens aniria molt millor a tots”.

El futur del Marc encara

“Per suposat que m’agradaria triomfar en el món de la música, però haig de ser realista. No m’importaria dedicar-me al periodisme, és una de les meves altres

passions!”

futur incert però promete-

dor

està per veure. Cada vega-da està donant majors pas-ses en el món de la músi-ca, i el seu somni de poder viure de la seva gran passió està una mica més a prop.

Tot i això, sap que aquest món és molt complicat, i per aquest motiu mai descuida els seus estudis.

“Per suposat que m’agra-daria triomfar en el món de la música, però haig de ser realista i ser conscient que és molt complicat” reconeix, i assegura que “no m’im-portaria dedicar-me tota la vida al periodisme, al cap i a la fi, és una de les meves altres passions!”.