paisanos"]'ordre públic que li mantenia la centralit-zació monàrquica. Per poc bé que ho fés-sim, no hi hauria comparació possible.

Hi ha també, i principalment, raons dedignitat i conveniència. La formació delcaràcter d'un poble és cosa que afecta laseva cultura. Què diem afecta? N'és ]a .base,

Essent així, com voldríem que la nostracultura as'solfs cap nivell estimable, si labase d'ella, l'individu català, el ciutadà, fosun menor d'edat, sota tutela, desproveïtdel sentit de la responsabilitat; un toca-

f

^l

h,.t,;,.

L'home en quf el país té ron fiança

Any IV. Núm. 184 - Barcelona, dijous, 11 d'agost de 1932

La marxa sobre Madrid,o no cal que els milifarsmonàrquics vagin al Mar=

Preu : 30 cèntims. - Pelai, 62. Telèfon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestreroc per Tenir derrofes

REMINISCENCIES MONARQUIQUES DeDijous MIRADOR INDISCRET— a Dijous;"Militares y

A l'hora d'entrar en máquina aquest nú-mero, s'han tingut les primeres notícies delsfets ocorreguts a Madrid. La motíci.a hauràsorprès molt 1'opimió catalana que va portarla República i que, malgrat haver-se origi-nat ací el cop d'Estat de Primo de Rivera,veu els cops militars com a cosa perfecta-ment d'opereta. Aquesta opinió no .podiasospitar que, á hores d'ara, uns miilitars esmanifestessin tan fortament a Madrid.

Però si l'opinió catalana s'haurà sorprèsd'aquesta militarada, a Madrid no semblahaver vingut tant de mou. Desde fa temps, circulaven ru-mors sobre una certa agitacióa les caseanes.

Eht cop d'ahir sembla que,com tots els cops militars, hafracassat, i nosaltres, que nohem cregut mai en aquestprocediment, ni per a l'adve-niment de la República, creiemque ha arribat l'hora d'arran-jar definitivament aquest ,plettan ve'dl de la lluita entre' elpoder civili l'exè •cit.

L'exèrcit com a instrumentde seguretat exterior mereixtots els nostres respectes ; se-ria ximpla una actitud contrà-ria. Però els nostres militars,que fins .avui, amb honrosesexcepcions, no han tingut al-tra preocupació que la del càr-rec pel càrrec, sense tenir encompte gel seu veritable ofici,i que, amb tots els trumfos ales mans no han sabut orga-nitzar um exèrcit com cal ; ni,cosa que interessa des del seupunt de vista aguantar i acrèi-xer el prestigi del país a lespoques colònies i al Marroc,els mostres militars no temendret ni a donar semyais devida.

Com uns elements necessa-ris, malgrat llurs antecedents,se'ls ha respectat. Què mésvelen, doncs?

Perà ja que ells mateixoshan donat motiu perquè 1'exèr•es reguli exclusivament .per lafunció que té d'exercit, creiem que és horad'actuar amb mà forta i sense contempla-cions.

Un país com Espanya, sense conflictes ex-teriors, sense colònies, voltat de mar - tretd'una curta frontera muntainyosa, per quénecessita un exèrcit poderós, i, en canvi,amo té marina ni fortificacions de costa?

Aquesta disbauxa del militarisme queoblida la seva primordial funció, és evidentque no pot continuar si es vol que la Re-pública 'Espainyola sigui forta i respectada.

Es d'esperar que el govern, al cap delqual es troba el senyor Azaña, un cop do-minada la situació, s'ocuparà d'aquest aferd'una capital importància per al .país. Men-trestant, no estaria malament que els mo-nàrquics que duen haver vist .amb gustaquesta militarada de Madrid, refiexionessinsobre qui té la culpa de 1a baixa de la pes-seta, de la crisi i del retraïment de capitals,calamitats que ells tant retreuen als socia-listes. Després d'afavorir una temptativaaixí, on desen aquest amor patri que tantfan servir donant-se cops al ,pit? Sàpiguenque si aquest amor ipatri consisteix tan solsa sacrificar el país en room d'uns interessosparticulars i d'uns sentiments que no com

-parteix ningú més, davant seu s'alçarà l'o-pinió republicana a destorbar totalment lesmaniobres que intentiin, i evitarà que unaltre estament vulgui també sacrificar elPaís als seus interessos particulars.***

Luz, «diario de la República», té un cri-teri molt liberal, tan liberal que no seriadifícil establir sèries de contradiccions. Elcas de Luz és una tragèdia. La major partdels homes que l'inspiren i redacten són elsque 'ara fa disset o divuit anys van fundarla revista (España. El setmanari va evolu-cionar i es va convertir en 'DEI Sol. Aquestdiari va fer una revolució ideològica i Qolí_tica a Espanya. La tasca d'educació políticad ^EI Sol només pot comparar-se amb la fei-na feta ¢er algunes publicacions catalanesd'una tendència similar. El Sol era un canóapuntat contra el palau d'Orient, i és cu

-riós que amb el seu llenguatge moderat vafer més feiná que tota la premsa d'esquerraplegada. Poc abans de caure la monarquia,els monàrquics varen aconseguir treure d'E1Sol l'equip que l'havia fundat. De la Re-pública ençà, l'equip ha tingut Crisol, idesprés va adoptar el nom de Luz.

1 tothom ha pogut adonar-se que, un copproclamada la República, les divergènciesde criteri deixaven l'equip inerme. En accen-tuar-se aquesta disparitat, el to del diaris'ha anat fent reganyat, rabarbatiu. 1 acausa d'aquelles divergències i d'aquest mal-humor, trobareu a Luz, en tractar la qües-tió catalana, els editorials més coents ques'han publicat a Madrid i també els mésamables. El que no varia mati és el to,aquell aire superdoctoral i dogmàtic, on nopot haver-hi ni un bri de dubte, on na potadmetre's l'art d'atenuar. El redactor deLuz aparenta ésser un home convençut, i elconvenciment és el millar amic de la con-1 radicció.

A Madrid diuen que el to displicent deLuz és un retrat moral del senyor José Or-tega y Gasset. Es possible que això siguiveritat i també és possible que tinguin raóen dir que el principal enemic del «maestrode los maestros» hagi estat el seu to, elseu estil. El fet és — i a Madrid es diupertot arreu — que la República ha decebutel filòsof. L'home no ha trobat en la Re-pública aquella correspondència d'admiracióa la qual es suposavq tenir un dret de pri-nsacia, El règim no li ha ofert la suprema++agïstratura, no li ha confiat la presidèn-cia del Consell, ni la cartera} d'Instruccó/úbliea, i entretant ha enlairat homes elsquals ell, magnànim hauria volgut pro-tegir, e

El senyor Luis Belfo ha posat en evidèn-cia l'actitud del filòsof que no sap pendre'sles coses filosòficament. El senyor Bello hafet saber cris catalans que un dels respon

-sables del fracàs del projecte d'autonomiaen l'ensenyament és don José Ortega yGasset. Però ha dit més el senyor Bello,i l'acusació ha tocat carn viva. Ha dit queel filòsof s'ha deixat emportar per ((motiuspolítics circumstancials+. No es pot dir mésclar que el senyor Ortega està bon xic amar-gat. 1 potser té raó. Ja l'hauria feta ell solla feina d'estructurar l'Espanya, però ésintolerable que la gent vulgui tenir ideespròpies ! 1 tat volent-se singularitzar s'hasunaát a la mentalitat lerrouxista;

El cas és que ha estat a Luz ori ha es-clatat la polèmica. Queden, doncs, explica-des les divergències de criteri que s'obser-vaven en aquest diari.

Molts catalans no s'hauran adonat de lati(nf ortància de l'article del senyor Bello.Es necessita uns gran quantitat de valorpersonal per replicar al filòsof. Tot defen-sant l'Estatut, el senyor Bello ha perdutquasi totes les col.laboracions periodístiques,que són el seu guanya-pa. 1 aquesta acu-sació, el senyor Bello, en una fornia o altra,la pagarà. cara. Celebraríem equivocar-nos,però hi ha coses que no fallen... Aquellaprosa — fidel retrat d'aquell rostre — tre-ball de forja i de tortura, fa pensar en unavenjança olímpica. — B.

Quin Casanovas?I) vendres. El President de la Generali-

tat rep els .periodistes i els fa declaracionspolítiques. Els anuncia, a més, els viatgesque té en projecte pee terres catalanes.

—...i el dia 1 4 — acaba dient — aniré aMoià, per tal d'inaugurar un monumenta +En Casanovas.

—49'uin Casanovas? — fa un repòrter,distret.

—El Conseller, naturalment.El que té grócia és que 'En •osta-i Déu,

amic sempre de la facécia, fa córner araque el periodista en qüestió oreu que estracta d'En Joan Casanovas.

El remordimenf del a botones»

En un gran hotel situat al lloc més eón-tric de Barcelona, un viatger, que mantéun flirt amb u;na bonica viatgera, s'escorre,molt disoretament, vers la cambra d'ella.

Un botones, que ho veu, es dirigeix a lacambra deil pecat i truca.

—Han de deixar la porta oberta ! — ex-clama, seriós.

El viatger, contrariat, àllarga un bitlletde vint-i-cinc pessetes al botones :

—Té. No has vist res.EI xicot queda convençut i se'm va. La

cambra resta tancada.Als cinc minuts, nova visita del botones—Li torno els cinc duros i deixi la porta

oberta. No vull tenir remordiments de cons-ciència.

No fa nf, no fanf.,.

La -,premsa anglesa s'ha ocupat aquestsdarrers dies, amb certa extensió, de l'ad-quisició de la collecció Plandiura per laciutat die Barcelona.

Però el que més. Ii ha cridat ]'atencióno ha estat precisament la vàlua artísticade la oollecció, ni tampoc que Passi a ésser'propietat de la ciutat, sinó 'la circumstànciaque 1'operació financiera neoessària siguigarantida per l'ex-palau reial de Pedealbes,entre altres edificis.

Per això, en un quotidià londinenc onhem llegit la nova, aquesta porta com atítol :

A Barcelona s'empenyoren ja el PalauPeia1 ... s,M.

`també ens estimen a Londres...Creu-t'ho

Resposfa reveladora

Un nostre amic, l'altrq dia recorria, elnun patinador, bes aigües dels banys de SantSebastià.

Em un altre patinador, feien esport unasen yora, una mica revinguda, i un noiet.

F1 nostre amic s'hi atansà, però no sabiacom empendre la conversa.

En aquell momont, un hidroavió, ma-jestuós, passava allí a la vora...

—Es admirable, veritat? — exclamà elnostre amic per dir alguna cosa.

—Ben cert — respoaagué la senyora, 'Elsdéus no conegueren aquesta sensació.

La resposta Uhavia descdbertaEra l'Aurea de Sarrà!

Un sopar disfretEl sopar d'Acció Republicana a Sant Se-

bastià, diumenge passat, tingué númerosfora de programa. Un d'ells fou la pr?sèr.cia del doctor Dolcet, amb gran conster-nació dels organitzadors, que pregaven alsrepòrters que no l'esmentessin em llurs ies-senyes. El dret d'adquirir tiquets no téaltres limitacions que les económiques...

L'altre fou el duel entre els fotògrafsMerletti i Pérez de Rozas. Abans de co-

mençar el sopar, des de diferents anglesde la sala, els dos fotògrafs competiren .perveure quin era el primer a fer una foto.Medletti, més cridaner, guanyà la partida.Una mica més tard, a l'hora del puré, Pé-rez de Rozas s'acostà .a Merletti per dir-lique ja es veurien d'endemà. El diàleg, co-mençat a mitja veu, acabà a crits cambro-nians. Alguns dels ,presents intervingueren,planyent-se que un tan petit incident hagués'acabat així.

—Acabar! — féu un dels contrincants —.Si això tot just comença!

No sabem doncs com acabarà. I si enun pròxim banquet, en lloc dél fum delmagnesi, enterbolirà el ilocal el fum de lapólvora.

Vícfima obligada de la dictadura( larel, l'artista francès que ha treballat

aquests dies al teatre Barcelona, fou vícti-ma, la primera vegada que estigué a lanostra ciutat, en 1928, de les ires de la dic-tadura.

Molts no recordem el fet. Altres el des-coneixen.

La cosa anà aixíClarel ballava al teatre Nou, en la revista

Cha.rivari, una paròdia de dansa espanyolaamb la qual obtenia cada nit molt d'èxit.

EI públic l'hi demanava sent:pre.Um ban dia, mig rebentat ja de tant re-

petir els números de dansa, volia Clarelexcusar-se de bailar 1'a1•hidida ;paròdia.

I - ara es pot ja dir! — un tramoista liapuntà entre bastidors:

—Digui'ls-hi que li és molt difícil ballar-la perquè vostè no és espan•vdl, sinó catal<ó.Ja veurà com riuran !

Clarel s'avançà a les taules, i, creient ferupa blague semblant a aquells marsellesosque asseguren que no són francesos, sinósimplement marsellesos, igual , que aquollstortosins que només valen ésser tortosins,manifestà al públic que ell no ser españolsino catalán.

L'ovació yes sentí de mitja hora lluny,.L'endemà, es presentaren dos . p,ol ties, .al

teatre i se l'endugueren pres .per separatista.A Jefatura el tingueren en un cala+bós in-fecte, en mig de dones de vida airada i demalfactors professionals, , i treure'l d'allícostà Déu i ajuda.

Dea d'aleshores, ClarL.no vol.,sailser. resde la `.política espanyola.

Combinacions polifiquesQuan li va ocórrer a Clarel aquest con-

tratemps, es trobava també á Barcelona,actuant al mateix teatre, el famós MauriceChevalier.

Li contaren el succeït, i no féu altre co-mentari que aquest :

—Duel combinard !Móurice Cheva^lier creu _encara que tot

plegat fou una combinació de Clarel per afer-se propaganda.

DefinicióEn el curs de la seva tournée estiuenca,

la companyia del teatre Romea va donar]'altre diumenge una representació en unteatre de Sant Andreu. Posaven an escenaPobra Les aventures d'En Titelleta, l'autorde la qual, Salvador Bonavia, per mal nomJordi Canigó, feia tertúlia en el camerinodels ;primers actors.Acabada la funció, entra un aficionat lo-

cal a saludar a la parella Villa-Daví. 1 en-gega aquesta pregunta :

—.D'on caram heu tret aquesta Reina harelliscat per a criatures?

EI caram no és sinó un eufemisme nos-tre. El lector l'haurà substituït per la pa-raula adequada.

La història li ve granJosep M. Puig, el .pes fort del primer

equip de water polo del C. N. Barcelona,és d'una ingenuïtat que esvera. Un dia,parlant del. físic de Jones, un soci de l'es-mentat club, digué a un company seu

—Qui et sembla que està millor propor-cionat, 'En Jones o , Marc Antonio i Cleopa-tra?...

Segona part

Aquesta gaffe d'iEn Puig va córrer totseguit pel club, i a les poques hores tothomel cridava : «Escolta, Marc Antonio i C'leo-patra...++ Naturalment, això e1 tenia ataba-lat, i un dia, quan ja no ,podia més, diguéa En Basté

—Ja sé que l'antre dia vaig posal elspeus a la galleda suposant que Marc An-tonio i Cleopatra eren un sol individu, peròara ja sé que eren tres!,..

Fi de curs

Aquests dies s'ha tornat a ,parlar, unavegada més, de les enormes quantitats d'es-tudiants que cada any surten de les facul•tats espanyoles amb an títol a la butxaca,i, com sempre, sihan publicat estadístiquesqué, també com sempre, no s'han pas ajas-tat a la veritat. Els que no estan en elsecret de la qüestió i donen crèdit a aques-tes informacions; es pensen que de metges,farmacèutics i enginyers cada primaverase'n fan si fa no fa tants com de bolets.1 ta aixa és ben Ilunv de la realitat.

Ppr exemple : A 1a nostra Facultat deMedicina, els exàmens de Quirúrgica tercer,que no es vam acabar fins dijous z! de.juliol, es calcula que han donat el següentresultat : de 160 matriculats m'hi ha hagutlao de no presentats, i déls 40 restants n'hiha hagut 3 1 als quals els ha estat tornadaen blanc la corresponent papéreta. (D'ençàde la República •no es firmen els suspensos.AI que no l'aproven li tornen la paperetaen blanc.)

Si els fets de Madrid .no s'haguessin en-dut la nostra .atenció i ,la de tothom, ésevident que al fet més sobresortint de lasetmana, i que té un cabdal interés per al'endemà de Catadu;nya, l'aprovació de l'ar-ticle de 1 ".Estatut referent a l'ordre públic,Eauríem dedicat tot aquest .article.

La reconeixença dels drets de Catalunyareferents all manteniment de l'ordre públicno ha trobat obstacle al Parlament. De pri-mer antuvi sembla estrany. Però cal tenirpresent la depressió que d'urna manera fatalhavia de seguir la gran excitació produïdaper la discussió del tema de l'ensenyamenttambé, la indiferència que aquesta part delnostre Estatut inspira als intel•ectuals que,en definitiva, són l'ànima de d'oposició amti-catalana. Totes les dificultats que amante-gare:n discutint ]'instrucció, van canverti^r.seen facilitats tocant la policia. Cada lococon su tema, que diuen els castellans, i cadasabio, així mateix. Sigui com sigui, aquestaofuscació (que ho és des de llur punt devista feixístic), ens ha vingut molt .bé, i hemd'alegrar-nos-en i desitjar que es repeteixi.

Ni cal dir qúe des d'un punt de vistadoctrinal, nosaltres creiem que ,l'obtenció defacidtats reguladores de l'ordre públic a casanostra, ens sembla um gran bé per a Cata-lunya. Però no tan solament des d'un puntde vista doctrinal, ans encara des d'un depragmàtic, estem convençuts de la pocasolta de certs esperits rutinaris que sensecap fo'namemt s'imaginen que Barcelona noes preocuparà tant de l'ordre públic i la pauciutadana, com se'n captenia Madrid. Obli-den que, en moments difícils, Catalunyaes trohava desemparada del poder centralobliden l'origen policíac del terrorisme di-namiter 'i del pistolerisme ; llur memòriaflaca no els ,permet de tenir present el ver-gonyós brigamdatge dels generals MartínezAnido i Arlegui. No; Catalunya no pot pasenyorar, amb l'excusa del pragmatisme,

—Què tens, lleó, que fas fan mala cara?—De 1'ú 1 ííma malalfía m'lta queda4 algun coronel.

La familia estiuejant cent per cent

Si és qüestió de fer economies, anirem a un d'aquells res'-aurants...

2 MIRADOR

Una cursa d'obstacles

Diuen que per mostra n'hi ha prou ambun botó, però perquè no pogués semblarque els exàmens de Quirúrgica tercer, as-signatura del doctor Bartrrna, han estatuna exccpció, donarem el resu!ltat dels deQuirúrgica primer, assignatura del doctorAntoni Trias.

Aquests exàmens, talment com una dúrsad'obstacles, han estat per eliminatòries. Laclassificació ha estat la següent : Primera.eliminatòria, examen escrit : de 150 i tarotsinscrits, se"n van presentar Eo i se'n vanclassificar t8. Cegona eliminatòria, examenpràctic : es van classificar tots t8. Terceraeliminatòria, examen oral: dels i8 pr^esen-tanfs en vam aprovar només ry.

Totes aquestes xifres són exclusivamentd'aumnes oficials. I no par)e.m dels lliures,que acostumen á estar emenys de sort»;

EI cas del Dr. Barfrína

Fa unes setmaines vam explicar en quèconsistia gel cas del doctor Bartrina. Avuique els, exàmens de la seva assignatura jasón acabatsy podem explicar-ne el desea-llaç.

La- comissió d'a'.umnes que va anar. .aMadrid a parlamentar amb el ministre vafracassar en les Seves negociacions. Comque les Universitats tenen una certa., auto-momia, se'ls va dir q ue dl que el claustredecidís seria article de. fe. .i, s"hávia d'acatar.Però tractant-se d'aquest cas especial, sem-bla que els van prometre que sortiria undecret concedint un trasllat global de ma-trícula cap a uná altra facultat;

Però el decret a hores d'ara encara 'noha sortit, i als alumnes de Quirúrgica ter-cer no els va =quedar ailtra solució que pre-sentar-se a provar 1a sevá suficiència davantél tribunal Bartrina-Morales-Lentini.

0 sigui, un . fracàs absolut dels coms-s anats.

Exàmens emocionants

'Els alumnes del doctor Bartrina, en vistaque :no sortia el decret que hemesmentat,es van reunir el mateix matí dels exàmensi van acordar que no es pr^esentaria ningú.Però com que l'assignatura de Quirúrgicatercer és del darrer curs de Medicina i hihavia alumnes als quals només faltavaaquesta per acabar la carrera, no va faitarqui va troncar l'acord.

E1 primer que es va .presentar va ésserJoaquim Nubiola, nugbyman, sobrereatistai comunistoi^de. Així que es va asseure da-vant e1 tribúmal i obrí gel programa, vacaure damunt la taula un coet volador, queva proporcionar a catedràtics i alumm^e elprimer espant del matí. Acte seguit a di-versos punts de l'aula esclataren petards,i un de dimensions més que r^egu'dars vaespetegar darrera mateix del que s'exami-nava. Però els exàmens van continuar, idarrera d'aquest alumne en vinguerein d'al-tres, f,ns a deu. Tots van contestar ipel quesabien, sense ésser mai interromputs pelsexaminadors. Això féu suposar que tots elsque s'havien decidit a presentar-se, tenien1'aprovat.

Quan després el bidell va repartir les deupaperetes, hom constatà amib estupefaccióque totes deu eren en blanc. L'ovació queva esclatar fou eixordadora. Els catedràticshavien fet justícia .als que faltaren a la pa-raula donada.

Un de decídiE

Hem dit que els deu que es vam presentarvan contestar tots .pel que sabien. Hi vahaver una excepció. Fou la d'un alumneque en ésser imterpellat ,pel catedràtic vacontestar 'que no li domava la gana d'exa-minar-se pcnquò el tribunal no li mereixiacap garantia. I davant la sorpresa generales va treure un reglament de la butxaca iva valor que constés en acta la seva pro-testa basada : a) que el catedràtic no espot dedicar a l'ensenyança per incapacitatfísica ; b) uin dels auxiliars durant el eurshavia explicat poca cosa però l'havia expli-cada al revés ; c) l'altre auxiliar l3avia ex-plicat digestiu de Mèdica en lloc d'explicardigestiu de Quirúrgica.

A la Faouitat s'admetem aposíes per veurea quina universitat haurà d'amar a aprovarla Quirúrgica tercer l'esmentat alumne.

Existeix una llegenda, admesa a totes lescases — com s'admeten els calendaris gra

-tuits i les felicitacions des vigilants —, quevol, que (''estiu sigui una temporada espe-cialmemt apta per a la felicitat conjugal.El benestar del matrimoni és una matèriatan sensible i primmirada, que entre .altresparadoxce us presenta, per exemple, aques=

ta que els seixanta, o cent, o eemt cinquan-ta quilòmetres que durant els mesos de ca-lor posem, circumstanciaime^nt, una etapade reflexió i d'amor .a distància entre elmarit i la muller, constitueixen un elcrnentimportant en el ram de satisfacció que potproporcionar la vida dols casats. La llegendavol que els marits quan es troben sols aBarcelona, momentàniament deslligats delprotocol familiar, siguin estranyament feli-ços. La llegenda vol més : arriba a preten-dre que aquestes vacances .que .proporcionenals senyors una illusió de retorn a la so:te-ria, vénen a ésser com una mona de curade repòs singularment favorable a la bonamarxa generail de bes parelles unides con

••éu abans manava, i ara, després de laRepública, aconsella.

La gravetat de l'afer está en el fet que,en aquest cas, la ll aehda té un vuitaintasis per cent de raó. No en treiem ni unnúmero.

—Bé, però, tanta nosa els fem ?—pregun-tarà, .acalorada, alguna senyora.

—I qué diantre fan que disfrutin tantquan nosaltres som fora ?—deixarà caure ;aseva .amiga.

Qué fan els marits que a l'estiu restena Barcelona? Es el ,que iintentar'em expli-car, amb la illusió d'enterbolir 'lleument al-gun sobretaula dominical. La nostra malaintenció, modesta, no passa d'aquí.

Quan el cap de casa té definitivament ims-tallada la família a fora, dóna un cop d'ullal seo pis barceloní, dens de buidor.

—Es trista, una casa abandonada—refle-xiona. Però la cara ano lliga .amb la me'.an-gia del pensament. Baixa ]'escala. Saluta-ció maliciosa de la portera.

—Solter, eh?Sí. Solter. Al carrer, cau un sol despietat.

Passen unos noies precioses. Després, gel des-patx, la mica de l'ocupació. Més tard, latertúlia dei club, o de la terrassa de café.Tres casats més. Tots lliures. Riem? Riem.

Riuen poc, no obstant. No està bé. Benmirat, tenir' la senyora lluny no ofereix, emprincipi, altre avantatge que aquest de sa-ber que la senyora és lluny. Poca cosa més,

—On sopem?A qualsevoil lloc, menys a casa. Els me-

nús que pot oferir aquella criada que els

cstiuejamts s'han deixat abandonada com unparaigua, o 6é les bones disposicions de laportera, o bé, .encara, la taula hospitalàriad'uns parents desgraciats, no compensen laperspectiva aventurera •d qn sopar al res-taurant.

On? Al Colon? A la Font del Lleó? ASatit Sdb'astiá? A 1'HÓstai del" SoI? Si és'

qüestió de fer economies, anirem a un d'a-quells restaurants tan simpàtics on diuenque es menja bé i per pocs diners.

Havent sopat, els cigars dels senyors ca-sats surten al carrer amb wn aire agressiu.Tras, tras, tras, ja som a la Rambla. Can-

versa un xic desdibuixada per la xafogorsembla que l'Estatut no marxa bé, que alCòmic hi ha la Celia Gámez, que el pletdels rabassaires és insoluble, que aquell -anegreta del Nou val la pena d'ésser vista,que les eleccions parcials seran per l'agost,que la Lulú fa tres mesos que viu a Ma-drid, que la política és una llauna, que seráqüestió ,d'anar a alguna banda...

Qui diu a alguna banda, en eles circums-táncies presents, vol dir un cabaret.

Ara rai, que les senyores casades ja hivan dues vegades cada hivern, als cabarets!Per això, quan el marit arribará dissabte

Ltlllllllllllll111111111111111111111111111üllllllllllilil !'=

ALS SUBSCRIPTORS1 COMPRADORS DE

MIRADOR

° SUBSCRIPCIÓDE VACANCES

° Els subscrípfors quevulguin rebre MIRADORal lloc on esfluegin, nohan de fer més que comu=nícar a aquesfa Admínis= w

r fracíó llur nova residènr Mcía, on els será adreça4 else>fmanari sense augment

= de preu.Igualmenf comuniquem E

als compradors al núme=ro que el vulguin rebre en E_la seva resídència d'estiu

_ que hem ober4 un serveide subscripcions de va= 5canees, per un mínimum

r de 4 números, al preucorrent de 0`30 pessetesel número.

Adminisfracíó deMIRADOR, Pelaí, 62, 4•

Telèfon 15300:i1! 11111111111111! I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I i.•

quests pocs senyors casats, dels quals enshem ocupat, amb simpatia, hi ha l'exèrcitdels marits incorruptibles que pels bars ipells casinos aixequen ben alta la banderade llur fidelitat.

Són aquests que divan que en carp res-tauramt no es menja tan bé com a casa.(Aquesta teoria pot conduir a resultats alar-maints quan obeeix a una convioció pro-funda, que és el que passa en la majoriadels casos.) Aquests pobres marits passegemla seva tristor pels carrers i places i quanentren a l'ascensor que ha d'enfilar-los finsel pis desolat, la portera els dedica unamirada que podríem situar entre les duelrepertori de condol.

Són ells pobres marits que mengem unestruites refredades i hostils i que escriuendiàriament una carta tendra, d'aquelles queparlen de la calor, de la salut d'una tiaestimada, del calaix on rediantre deu haver

-hi aquells mitjons i, cap al final, tambéd'amor.

El dissabte, .aquests marits agafen el tronda la felicitat i tenen urna manera de saltara l'estació de destí que és l'honor i la giÒriadel sagrament duel matrimoni.

*5*` _.

A més do la llegenda d'orgia de la qualhem parlat, existeix també, i no ,pas melnysanhelada, la llegenda die les penalitats delmarit estival. Aquesta segoña versió es con-creta en aquella imatge que presenta elmarit com un recader, viatjant amb tretzepaquets i amb la responsabilitat de man-tenir una família (tot són maneres de viat-jar) i somiant, les nits, horaris de ferro-carril...

Aquest és el marit que té ron peu a Bar-celona i un peu a 1a torre, o sigui una deles formes més poc recomanables de tenircoi'locats els ,peus. Si no fa que en .arribaral vespre a Sardanyola, a• Cardedeu o aArenys, l'esposa amantíssima li té preparatsels pantalons blancs i el vi en fresc, aquestmarit-llançadora es suïcidaria. I amb raó.Perquè no frueix dels avantatges de l'es-tiueig ni de les gangues del no estiuejar.Es un híbrid personatge, blanc obligat delsfaceciosos i dels caricaturistes. 'Es 'l'homeque pateix més calor del món.

Posat a Barcelona, entre els marits quees senten solters i els que es senten vidus,la seva figura s'agrandeix, s'agrandeix, ive a ocupar el primer pla de la tragèdiaestiuenca.

Joscr MARIA PLANES

LÄI'E RITIYLa HUSA a Sitges. — A Sitges ha arri-

bat, amb uns grans esbufecs de motor iamb quatre cops d'ases metàlliques, laHUSA. La HUSA no és cap quimera en-castada entre els hemdecasíl^labs de 1'AriostoIni cap bruixa meravellosa dé rondalla po-pular. La HUSA, com' sap tothom, és unásorietat anònima dedicada a l'explotaciódels hotels i del turisme, que amb el- tempsque té de vida ha fet rutllar amb una menado febre americana moltes -tones do- ferrode ciment, de pintura, de culleretes de peln-dre cafè,d ampolles dp vi glaçat i , d'arròsamb poll'e tre. '.

1.a _HUSA a Sitges ha fet un casino, urnapiscina, uns jardins, un -^assetg, unes plat

-ges, t amb l'empenta que portaque lu faei Un t gàbis por á d1 $clt üg t.que aecm guetxl cj'üe ntolt,es j seny?àÑ' quepasserf 1'esttu a Sj'tge9r t que ; ód' '` retablcs

jsuperwve,ts de 1'época del;diplodocúu dei-xin de parlar aquell castellà pèssim queenraonen ,i utilitzin una llengua.mé^^aele-quada al paisatge i á la llum de. Sitges. ,. .

Sitges . és una vila perla quaif es barre-loains han sentit up enamorament peculiar.La història d'aquest einamorament .,la.;po-idrtem dividir en tres époque;s.

La primera és l'època romántica ; Ros-siinyol, Utrillo, Cases, 'Dearmg .Capital,..treball, 1 més que capitali tyebalh w:na :granquantitat .de somni. Sitges es converteix en.una mena ,de barri lliure, us'se bna francaper als navegants de la bohèmia del fi de.segle i de 1'época del modernisme . Aquestaprimera època ha marcat el caràcter senti;mental de Sitges que encara li dura, i queha cristallitzat en una cosa de positiu va-1or, que és el Cau 'F errat.

La segona època és la del barcelonismesudamericà. Urbanitzacions, torretes, Gen;mis golf, tangos, < els menús de P'HotelSubàr, els balls a] pavelló de mar, els^en moraments sobre la sorra, En aquesta.època hi ha una projecció a Sitges deiaprimers i .els segons .pisos dei nostre Eixam

-ple. Potser està una mica massa tocada degreix injectat de cursileria, que culmina e,la cosa més trista i més grotesca, per no-dir la més vil, qu•e poden fer els senyorscatalans que tenen quatre quartets : menysprear la seva prbipta Ilangua i posar-se aparlar un castellà h;umit, congestionat i•pudent, com un caliquenyo que ano tira.

La tercera època tot just comença i marcadamunt la sorra de Sitges una ambició deplatja internacional. E1 casino que han bartejat amb la nomenclatura turística i fdloh-i-torresca de Platja d'Or, n'és el punt departida.

L'arquit'ectura és de la que es porta enels moments actuals : geometria blanca ïsimple, una mica esclafada. iEl casino sem-bla, a la nit, com una mena de yadht queha sortit de l'aigua i s'ha plantat a lavora del passeig per pondre cafè o per pen-dre la fresca. L,'interior és com el bardon transatlàntic ien el qual només viatgen'unes divorciades sublims i uns suïcides beneducats. L'arquitecte que ha fet aquest ca-sino es veu que és un xicot de gust excel-lent i que viu al dia en el millor sentitde la paraula.

Després del casino, hi ha la piscina, quefa u:n efecte màgic, i els jardins, que quanestiguin acabats no deuran quedar endarreraal costat de '.la ,piscina. La platja que pro-.jecten a Sitges sembla que tindrà casetesde bany amb liits confortables i un aparellde ràdio dintre de cada caseta. Jo, com aenamorat de la vila de Sitges, trobo quetot això depassarà les ambicions del meuenamorament.

Avui din els grams financiers i els granscomerciants sostenen la teoria que el nostrepafs comeinça una època de prosperitat eco-nòmica que 'no ens en sabrem avenir. Sem-.bla que el negoci del turisme está cridat a.pendre unes proporcions fabuloses; tot el

món que vuilgui passar l'estona amablement;es calcula que .no tindrà més remei quevenir a parar al nostre clima. Sitges hasentit aquest vent de profecia, i demostraque no bada, i fa molt santament, perquóel nostre .país, que té la costa més delicadai més diversa del Mediterrani, no s'hapreocupat fins ara de començar a disposarles coses ade'quades a una gran capacitat.turística. La gent que entra per la fronteraagafa el vapor de Mallorca, i molts saben•que les condicions naturals del nostre marsón tan alluciinants i tan de d'altre món compuguin ésser-ho les del mar de Mallorca,,però aquí el capitalisme del país té el maruna mica massa oblidat.

Lihotel i el casino i la platja de Sitges.poden marcar un començament de turismemarítim en' gran escala, i això, pels nato-rals de Sitges i .per nosaltres mateixos, téuna im'portánci.a capital.

Sitges posseeix uns hivenns deliciosos, perúuna mica apagats ; és possible que aquestahiverns es converteixin en un tobogan vi-víssim de calces de golf, de gots de ginebra.i de senyores fantàstiques, que faci tornatvermella la paret blanca de l'església parro-quial.

Jo, l'altre dia, contemplant u,n ball en elcasino nou de trinca, se'm va acudir unaanécdota que expliquen d'Ein Rosss:nyod. Urnavegada viatjaven per terres de València ''EnRossinyoil, la seva senyora i uns amics, isembla que passaven per damunt d'un grantorrent sec i desemparat, i un de la colladigué qué ailló era tal riu ; En Rossinyol.s'ho mirà, i veient que no hi corria ni unagota d'aigua, contestà ràpid ; «Per ara tene n .el local.))

A Sitges, tenen el local, tenen el casino,tot plegat fa un gran efecte, peró potserencara hi manca d'aigua, i qui diu l'aigua.diu el whisky, i qui diu el whisky diu elritme i e1 color adequat a ]'arquitectura ia l'ambició i a la gràcia de la piscina. Escatalans que parlen castellà acostumen atenir poca set, gasten poc, són tristos.,.Jo, al casino de Sitges, potser hi trobo afaltar alegria, una autèntica rialla estili 1 93 2 'que ho faci vibrar tot.

Josep MARIA DE SAGARRA.

L'ESTIUEIG A BARCELONA

Els senyors casatsde Barcelona i explicarà q!.ie va anar aPExoelsior, o a Sant Sebastià, o al Holly-wood, i fard saber que es va avorrir tanti tant (Res, quatre amics que s'hi vancn? enyar. Jo volia anar a dormim), la fidelesposa s'ho creurà i'diré, reprenent el jerseia mig fer

—No sé com hi ha qui hi . disfruta 'enaquests llocs. Creu-me que els planyo.

El marit també els plany. Perquè el pitjordel cas és que ell fambé s'hi va avorrq alcabaret.

No obstant, ,Sá>5t Sebastià,l 1'Excelsror b;el Hollywood l €fstát ' plena dey marits celsdistingeix per la cara dei Son grte';compncen'a fer entre .una t dues: 'Les noies del localels identifiquen per altres detalls mes 'sub-tils: Existeix un' erta mirada de marit en'proa a' T'adulteri, que ino és pagada ambdiners. Es a dir : el que ése pagada ambdiners.

Les noies bé se n refien. Al migdia, elleses banven a la platja amb uns 'joves moltesportius i molt ben clenxi'nats, però a laanit, el torrat de 1d pell adquirit en com

-pányia tan agradable és destinat .a provocarla infidcilitat d',uins senyors esblanqueïts irespectables,amants fugaços i generososque, en clarejar, baixaran les escales d'unacasa del carrer de París q de Muntaner,amb una ombra de rouge a la calbii, ;:i, ene? cor, u^aa espineta de remordiment,

ie .s

Fins aquí, ens hem ocupat die domar unaversió literària' de la pprt més perversa deles activitats que la llegenda° atribueix as'marits estivals. Diguem .de seguida (barimiràl, ja ha podíem haver`• dit eban'sl) queés una ndnoriá ben petita';— ei la qual noes poden pas incloure, és clar, cls marits deles nostres leca wes — la ' que té cura demantenir el foc sagrat de ,la tradicional ihenes'a disbauxa. Més ençà i més e^nllè d'a-

IIIII!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIt:,

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA . 5

_ A N TO N 1 M ART 1 amàxiMMàxlma rapidesa

quaitatl = ARCS, 7 : TELEFON 18664 ; BARCELONA

^ 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 ^^

ELS MONOPOLITZADORS DEL PATRIOTISME

Contrabandistes de diners

PrecisanmrnL ara, quan Ics dretes raonar- En efecte, Alfons de Borbó, agqesta suma

quitzants estavcin al punt de dalt del pa- representació de la patria, segons Pareririoterisme, i vociferaven contra l'Estatut, d'u is quants, no és ni espanyol. Francès,desmembració de 1a pàtrja, precisament ara, fill d'una austríaca i casat amb una angle-

aquest maleït áfer de l'exportació'' de capi- sa que tampoc és bem anglesa, sinó ale-

tals, posant d'evidència llur egoisme, ha manya traduïda a l'ang:lès, és ben natural

palesat que tant se'ls en domava del país, que ano senti cap mena d'inclinació a la

ha segat en flor, amb la falç del ridícul terra forastera que se l'ha tret del damuntque no perdona, una campanya començada potser amb massa gentilesa.

sota es millors auapicis. Si ja no és que La colla aristocràtica em-.bolicáda dins

DUIGCEI

de capitals, e.s mateixos que calumniaren,no fa gaire, la muller d'una autoritat..dela República.

Dins l'afer hi ha un personatge típicel portuguès Carvalho. Dissortat en nego-cis, després d'liaver aptegat una quantiosafortuna amb l'especulació de 1a post-guerra,vivia a salt de mata. Aquest agent de lacausa de l'o •dre i •de la Religió, aparenabarraganat amb una tanguista. Però, ,qlfons, Carvadiho, o, com li deien .a.Portugíta causa de la seva petita estatura, «Carva!hi-no»,tenia una llei de dignitat. Quan,havist que els grans caua^llers que I'emprayenni tenien aquella gota de, moral que elis,teix entre els lladres i els estafadors, no havacillat a ficar-se a la gola del llop. Abarrasde tot, la venjança.

Els ara traïts i burlats no saben des 'lequin punt de vista queden pitjor. Del moral,ja que no han tingut ni la paraula dellladre, o com a psicòlegs, desconeixent laforça de les passions humanes.

Sigui com sigui, no creiem que interes-si a la salut del país que mani mai aquestpersonal. Immorals i .necis ; voltats d'aven-turers i d'estafes.

I com Carvalho n'hi deu haver una pilaEsvera pensar que el dia d'una restauració(que mai no vindrb) tots els Carval^hos duelmón presentarien la factura. I no tots se-non pagats amb la gasiveria del que par-1em ; .pagant l'Estat, hom es sentina es-plèndid, A més, no cal donar diners : hi hacàrrecs.

Sense anar més lluny, Barcelona recordaun munt de Carvalihos al Govern civil.

Uintre del cas, no ens sorprèn tant l'ac-titud dels cómplices del fraudulent portu-guk, com la de moltes altres persones.

Un grán exportador de ca'itals

desmembrar un Estat - posat 'que hi bà-gués tal desmembració -. constitueixi unenorme delicte, i, en canvi, empobrir -lo, unacosa sense transcendència, una facècia debon to, un esport d'aristòcrata, com unapartida de caça majar.

Però dins el delicte d •exportació candes-tina de capitals, suara descobert, hi ha més

j matisos que el d'un simple acte de criminalegoisme. El nom i la sigpificança dels pee-sonatges complicats : ex-ministres, generals,el Borbó en persona, permet de creure que,

a més, aquests capitals exportats anaven

destinats a fomcmtar el maldstar dintred'Espanya. La coincidència de datesentree4 descobrim^e!nt i la circular del senyor Goi-coeehea demanant diners per a l'obra de 'aRestauració, és ben sospitosa,

Es .a dir, que, a més de la natural nasaque causa al país l'empobriment, amb elstrasbalsos que se'n segueixen, hi ha la in-tenció de promoure una mena de guerracivil, precedida, probablement, d'una cam-panya de descrèdit d'Espanya a la premsaestrangera. 'Els defensors de la integritatde la pàtria són així.

També és curiós de recordar com fore'ipersones del calor polític dels compromesos

:'afer pertany a pia casta morta, sense papersocial fa segles, que es considera diferentdel pafs on ha nascut, els homes del qual,des del moment que no la respecten, ni lacomporten, ni la serveixen, són, a ulls d'ella,dignes de rodolar tan avall com es vulgui.Mai ella ano en sentirà la recança que pro-dueix la dissort d'un gecmà ; sinó mésaviat el goig que , deu produir a l'amo lanotícia de les calamitats que pateix un seuesclau díscol i fugitiu.

Però, sobretot fora de Catalunya, hi hauña pila de senyors Canons que, mentre lajusticia segueix la seva- tasca, plan yen decor els delinqüents i els voldrien ben im-punes. No recorden aquests. malaurats bur-gesos que, amb restauració o sense ella, latasca dels Carval^hos i llurs còmplices cau,en primer terme, damunt llurs testes. Obli-den que la República és l.'únic part que hiha contra la maror de .l'anarquia. Si elsdeixessin fer, tonnarien a parar l'esquenaal fuet i es llençarien a ulls clucs damuntla foguera do la revolució social. I, ambaquesta, no n'hi hauria d'exportacid decapitals, estigueu-ne segurs ; car faitaria la.matèria primera d'aquesta indústria.

RossEND LLATES

Companyia Gen ral áe Tra mVies

Verificat en primer del corrent mesel sorteig per a l'amortització de ,lesOb:igacions al 6 per cent emeses peraquesta ' Companyia, han resultatamortitzades les zzo corresponents almateix, i la numeració de. .les qualsés la següent:

Desè sorteig

2,351 .a 2,360 2,6oi a . 2,6103,06! a 3,070,. 3,411 a 3,4203,501 a 3,5 10 . 3,5 11 a 3,520

. 5,471 a 5,480 - 6,261 a 6,270

6 ,39 ! a .6,400 7,49 1 a - 7,5008,831 a 8,840. 8,981 a 8,9go11,231 a :r,24o 13, 1 71 a 13,180

(5,04: a 15,050 16,07!. a i6,oSo16, 141 a 16,150 i6,48 1 a 16,490

17,221 a 17,230 18,301 a 1 8,3101 9 ,251 a 19,260 1 9,7oi a 19,710

A partír de primer de setembre prop-v'inent, es procedirà al .pagament del

capital de . di^tes Obligacions, a raó de500 pessetes cada urna, deduint pes-setes 7'ia ^peis impostos del - Tresor.

El pagament_tindrh lloc a la Socie-tat Anònima A'rnús-Garí, Banca A'r-nús S. A., Crédit' Lyonnais i BancaMarsans S. A.

Barce:ona,2'd'agost de :932

El Director

ALFRED ARRUGA

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IìcsCorreus, Apartat 190 BARCELONATelep. i "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon T3ott

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 DE PETRESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BLI-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ES1Ub S, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

La fórmula Bar^nés, aprovada com era versitat castellana i amb un régim de pri-d'esperar en la sessió del 2 d'agost, ha estat v1legi per a la llengua i :a cultura 1'expres-una manera d'eludir el problema de 1'ense- s ió castellana. L'única qüestió a tractar,nyament a Catalunya. No ens costari a gai - perquè l'altra és inútil tractar-la, és quinesre de dir que aquesta fórmula ha estat la solucions seran més e menys bones per' a ladeclaració d'impotència del Parlament de la ibengua i la cuaura d'expressió catalana.República davant la qüestió que suscitava " L'Estat 'no pot aspirar a afirmar dins del'Estatut . Catalunya una cultura diferent a la d'ex-

La dificultat insuperab:e d'acordar, des- pressió catalana, .Si té aquesta pretensió,prés de tres setmanes de discussió, la tes: l'únic que aconseguir? serà de retardar,dels que reclamaven per a Catalunya la pl.e- d'entorpir, de dificu.tar tristament la :nostranitud de clrets en matèria d'en-senvaiiient amb la dels queconsideren la funció d'ense=avar atribut indeclinable de fil'Estat on la seva accepciórestringida de ¢oder central,ha decantat la Cambra aadoptar una solució dilatòria,Lina no solució, tl

La fundó d'ensenyar, que arla Constitució és definida com 1 v

una funció obligatòria de 1'Es- t r"lat --- nosaltres entonem Es-tat cn la seva accepció més , á. á t w r

vasta, incloent-hi tots els °membres que la integren-, t. ';qudá diluida ien el dictamen

`convertit en 'arti^cVe setè de ^h ^^+, ^^`' ^ ^r1 Estatut en una serie de fa- sL ti, r^nW 4

cuitats potestatives, com si 'v ^, r f y`l'organització magna i dclica da de Pensen ament en tots `s ^^y {él's graus iordres, per part s „ 1 r 'de' la Generalitat depcngués •d'una simple llicència, de 1'e- ^ u rs( ^feote magre del mat ,,,podrán 9r t

i com si, per part de 1 Estat;é1 manteniment d'una Uni- ^tiasy(versitat castellana a Barceionaen condicions i amb capacitatcreadores de cultura i fervorii n v c- r'si tari fos ble avui,coni

centen- ^^ ^ ...

rera dmt de la, p woIlu,n-'tat ï de la sensibilitat del's ca-ta1ins, per ]'efecte, mai noreeixit en aquest ordre de co-Ses, d'un acte la ransi' en1

g I^ tarbitrari." La fehiesa i la insuficiènciad'aquesta 'solució devia impo-sar-saal mateix autor de' lafórmula quan, coma substi-"tutiu i si no disfressant-la a'.- La l^nrversitat de Barceloya

• eá • s revestint-laamb lesaparences d'una illiure opció, afavoria 1'a pos- 1 rgaal LCació , çultgral, sense perd afirmar unasibilitat d'una Universitat' única i mixta, cultura d'expressió castellana.mig catalana, mig castellana, regida per un La cultura és urna, però l'expressió ésPatronat a l'atenció del qual resta confiada vària. Hi ha hagut en el Renaixement unala' dosi ficació justa d'ambdues influències. cultura d'origen i d'impuls ita:ià a la qual''Contra la Universitat mïxt'á i autònoma els renaixentistes casuéllans donen una ex-- 'passant per alt els discursos dels senyors pressió castellana i els renaixentistes cata-Royò Aullamova i .Bá4bontíri -'s''l a <levat el ]ans una expressió catalana. Hi ha hagutsenyor Sáíichcz Ramán. En el seu discurs en el seg'e xvai un current hegemònic delpronunciat sobre aquesta. matèria, '"l'orador pensament francès al qual els afrancesatsha provat que no li' manca del tot 'el sentit espanyols donen una expressió espanyola.de les realitats polítiques " quan és 'tracta Podem saludar ami, joia un altre momentde preveure` i denüuichfr ei pennidl que ame- de g:oriosa irradiació del geni de ('a'-t ihi.raça les ,seves concepcions niés° caros. El Pockni'seguir les directives• del pensamentsedyor Sàimcbez Román combat la 'Univer- ° castellà. El que no podem nP vóleni és re-$itat mixta i autbnomà perquè"tem que :,co- nunci`ar a'"1'.expressió nostra de la culturalacada em' un'ambiemte de alta presión cata- pròpia o aliena: Que aquesta expressió nos-lana, es:dècïr, con su propia fuerza de go- tra pugui ésser espanyola, no depèn de nos-blerno, can ` sus interiores posilJïilidades de altres sols. Depèn de4 fet que l'Estat vul-dÏetérminaCió'n q-de norma, es un Instituto gúi`acceptar^la tal com és; com a iegítimadethasiado frágil, 'que ha de caer cubierto i única expressió del geni espanyol a Cata-totàlmerite por el ambiente y el sentido "ca- tunya i en els' pasus de .pana catalana, sen-talán que ha de tocar a todas estas institu- sè stablfr-hi -una competència amb la cultu-ciones'y a las de cultura más que a dingu- ra i la - Ilengaá- d'expressió castellana. Aixòna, dentro del territorio de su imperi(>). - cal dir-lió? '= amb silmàxim respecte

visió del senyor Sánchez Román aquel-t

La nostre al dret de les minories de llengua cas-a vegada 'no pot ésser més justa. Consi- tellana ! Amb tot elvoluntari afecte que

deretn difícil quó no es produeixi la situà- portem a Uiia llengua que és familiar a unació que preveu. Amb la franquesa que tan bona "part dels catalans i el coneixement desovint ha estat 'discutida als catalans, hem la qual desitgem difondre aCatalunya!Út declarar al.senvor Sánchez Román i .als Perquè la fórmula- Barnés no' satisfeiaque pensen com ell, que les coses no poden 1 aquestes legítimes exigències del nostre dretánai- d'altra manera" perquè la Universitat i de la nostra natura la minaria catalanade Barcelona o sera de fet catalana o 'no ano podia votar-la. Ventura Gassol :i Lluíscomptarà átnb ges àdhesions mínimes indis- Còmpámys han iaR i-pretat respectivament el

pensables a la seva funció creadora de culta- sct tirnent noeianal i el *sentiment liberal dera. Sera una institució de l'Estat a Barco- Catalunya en els discursos que han promrn-lana, però no serà la Universitat de Barce- ciat darrerament al Parlament. Trigarà alona si viu al marge de il'ambient, de les esvair-se el ressò d'aquests mots de Com-inrgüietuds i de lees ambicions <'altura] - ca- panys :«Els liomes liberals no podem ac-talanes. Aquest és el dilema que la fórmula copiar 'l'existència en la República d'un es-Barnés mo resol. tat d'esperit darrera el qual sembla que

En la qüestió de Í'ensonyament á Cata- s'amaga e1 caliu vergonyant d'una cansarlunya, totes, absolutament totes les sola- gració ídolàtrica a un fet històric de forca.,,cions seran .latentes per a l'Estat mentre J. 0.l'Estat s'identifiqui i confongui amb la Uni- Madrid, 6 d'agost.

Refací la seva salut i reposide 1'agi,Eada vida de la ciufa4a Ax=Ies=Thermes, lloc franquil, ideal pera famílies, clima de muníanya: fresc a les nits,amb prolongada acció de sol durant el dia.

Hotels, pensions i forres ae fof oreu.

Grand Hotel du CasinoTOT CONFORT MODERN

A sis hores de Barcelonaper`errocarri. o careciera

Informi's a les agencies de,víatge i a l'Offíce Françaisdu Tourisme, Corts, 503, Barcelona.

GAAÑOLLE

BARCELONS

:s

L'ESTATUT AL PARLAMENT

La Universitat Catalana Miran

a FOIMI

Monsenyor Serpel

Dent à de la guerra, la política austríacano ha abundat en persònalitats remarcables.(VJonsenyor .Seipel n'era una, però un seguitde circumstàncies li impedí potser de reve-lar-se plenament. El seu pa1er hagué d'és-serpassiu, més ben dit, defensiu. Per això,més que un constructor, fou unmaniobrer.

])es del poder o des dels bastidors, me-nava una política oQorlunista i discreta, pro-curant guanyar temps i que Austria anéstirant. Va tenir la traça d'obtenir l'ajut fi-nancier de les potències occidentals, deixantalhora a Berlin en la creença que desitjava1'Anschluss.

Potser era partidari de la unió amb Ale-manya, però en un futur imprecls i dintreuna estructuració federal, lliure de la in-fluència socialista i de l'hegemonia luteranai prussiana. En política interior, el seu hor-ver al socialisme i la poca simpatia al libe-ralisme el dugueren a' "una concepció fei-xlstica.

Malgrat la seva polílica ondulant, el seupaper a les reunions internacionals de Gine-bra fou d'una gran rectitud i de respecte alsacords presos,

En la seva vida privada era un homed'una rectitud molt més acusada que en laseva vida pública. Era també d'una granausteritat. Vivia modestament i quan, en

1 :922, havia de traslladar-se sovint a Gine-

bra,'ho feia en segona.

Incògnit

Durant les vacances de l'any passat, enles revistes illusfrades aparegueren fotogra-fies de Tardieu, llavors president del Con-sell, que pasmva les seves vacances a Suïs-sa. Al seu costat apareixia sovint una saciétaire de la Comèdia Francesa. Aquestapublicàtat fou comentada, i no pas en bonstemies, en els -medis polítics.

Fa floc, durant una de les etapes de laVolta a França, els repòrters trobaren Tar

-dieu pels voltants de Beaulieu. L'ex-presi-dent els dernanà que no repetissin la facè-ria de l'any passat

-Les circumstàncies han canviat, feu-vos-en càrrec - declarà.

Un periodista replicà-1 la dona també ha canviat.Tardieu se 1 quedà mirant, per recordar-

lo. Hom diu qúe Tardieu té bona memòria.

C?ndecoracion.tr

En la darrera promoció de condecoratsamb la Legió d'honor, figura, entre d'altresescriptors, Pierre Benoit, amb el grau decomendador. Aquest, com - és 'costum, anàa donar les gràciey aLmti tistre. Però, apenes acabava de sortir del dèspatx deMonzie, l'ordenança tornà a anunciar-lo.

-Com? - féu el ministre --,.'Deu trae-ter-se d'una equivocació. Si cecabd de sortir!

-Sí, però torna a fer-se anunciar:'-Que passi. •El novel-lista entra i, tranquilament, diu-Com que no hi ha temps senyalat per

passar de comendador a gran oficial, vinca presentar la meva candidatura a aquestgrau.

." kIPOLL'

.^I

Hom ha relret; a pròpòsit de condecorá-cipi -, -úná facècia de la qual és.-autor l'ac-tual president del Consell francès, alcaldeinamovible de Lyó.

Fa vint anys, Herriot ja era, alcalde deLyó, el subsecretarr de Belles Arts, Dujar-din-Baumetz, s'hi presèntà a repartir pol-mes acadèmiques, la cinta de les quals ésvioleta.

A la nit, en una funció de gala, el sub-secretaní s'endormiscava a la llotja mentreun vell baríton cantava a l'escenari. Her-riot li estirà la mànega.-Cridaré aquest digne artista - digué -

perquè li doneu les palmes ácadèmiques..-No us ho prengueu malament, però

canta com un xerrac.-Si, però desitja la cinta violeta i quan

la tingui ja no cantarà més.-El mal és -- féu el subsecretarà - que

ja no me'n queda ni una.-No hi fa res - respongué Herriot, à

s'enginyà amb un retall de la tovallola dellavabo, que tenyí amb tinta violeta, per fercontent un pobre baríton que, rebent-ho demà del representant del ministre, pensàsempre haver estat condecorat seràosámen!.

Matrimoni pee 2.S. t,Un telegrama d'agència ens fa saber que

una dona, Irina. Rusànova, que encara noté trenta anys, formarà part de l'expedicióque els Soviets organitzen a fi d'estudiarl'establiment d'una ruta marítima entre Ar-leàngel i Vladivostoch.

Irisa Rusinova ja és liabitu,al de les re-gions àrtiques. Fa cosa de nou anys, figu-rava entre el personal de l'estació polar deNova Zembla. Es. va prometre amb un delsobservadors amb els . quals treballava, Za-leharevslay. Com" que l'estació es trobavaallunyada centenars de quilòmetres de totfuncionarà que pogués efectuar el matrimo-ni conforme e les lleis soviètiques, els dosobservadors de Nova Zembla foren casatsdes d'Arhàngel per telegrafia sense fils.

Alguns anys més tard, els dos esposos esvan divorciar... t no pel rnatelx procedi-nent utilitzat per casar-se.

L:1 darrer acord

1 ara que hem parlat d'un divorci. Elfamós Maurice Chevalier es separa d'Yvon-ile Vcillée. ja s'han trobat per darrera ve-sada l'un en presència de l'altra davant eljutge de conciliació. Els periodistes havienacudit en massa: Però tant Chevalier comYvonne es van escapolir. Calgué empendremaitre Peytel, l'advocat d'ella.-El divorci ja està arreglat per endavant

- declarà l'home de lleis -. Tots dos estand'acord.

-Així, deu ser la primera vegada que hiestan - fou un comentari.

TEMPS DIFÍCILS

El que diu René Clair

'4 M1R BDR .

EL CINEMAFilms d'avantguarda

Davant del gran públic que freqüenta elscinemes, el concepte d'avantguardisme esrevela un concepte d'una elasticitat sorpre-nent. Així veiem la gent qualificar d'avant

-guardistes cintes que ,no tenen entre ellescap .punt de contacte comú i als agents depropaganda de bes cases distribuïdores par-ticipar d'aquesta mateixa confusió. L'elas-ticitat del concepte aconsegueix de vegadesultrapassar els ilímits més generals i aixíhem vist films com Svengali, Melodia delmón, Tempestat a l'Asia .anun-ciats com a films d'avant

-guarda !Pot resultar interessant llui-

tar contra aquest confusionis-me aportant algunes precisionsque delimitin rigorosamentl'abast d'aquesta noció estè-tica. Pot resultar molt interes-sant, com diem, però ara elnostre objecte és molt mésmodest. Ens pertoca•pendre elmot en .la seva vaguetat ca-racterística, per a considerarl'orientació i el contingut d'al-gunes cintes exhibides peraquf i que, en trobar-se almarge de tota ,preocupació co-mercial, en inspirar-se en l'es-tètica de les capelles artísti-ques, queden excloses d'aque-lla literatura habitual que con-sagrem tots .plegats .al cinemaen la seva aooeptació general.

La primera vegada que pornosailtres, i en dir inosaltnes ..eons referim al púibl.ic barcelonícuriós de totes les coses delcinema, es plantejà la qües-tió del cinema independent,d'una manera efectiva, fou enla .primera sessió MIRADOR, enla qual es projecta e1 filmCinc ininuts de cinema pur d'Honri Cho-mette.

Cinema pur 1 El film no ens importa aquípel seu valor intrínsec, que és molt escás,sinó per la qüestió que .planteja. Cinemapur! L'autor entenia treballar al marge detota preocupació de narrador i de ,psicòleg.Volia arribar a un contingut deshumanit-zat. 'E1 film cabdellava unes imatges reuni-des per un moviment acompassat. No voliaemocionar-nos sinó amb sensacions d'ordreestrictament cinematogràfic. El cinema tévirtuts pròpies que ens són velades mdltesvegades per sensacions que es sobreposen aaquelles virtuts, i el cinema• pur lluita pera isolar-desi .jugar estrictament amb elles.

Cinema :pur d'expressió? No. Tanta ex-pressió pot haver-hi en la imatge en nega

-tip d'un paisatge com en el rostre encèsd'indignació d'un actor de cinema. lEs en-debades que em #otografiar un Paisatge ennegatiu hom vulgui , netejar-lo de projeccionsromàntiques i,. d'etiquetesliteràries per pre-sentar-nos-en només el contorn. Un con-torn, un límit és;enear;a; expressió i, és inútilvoler assálir lla puresa, és a dir, el triomfde la pura forma. La forma rto subsisteixcense el contingut. Per parlar com els filò-sofs, podríem dir que el cinema pur és urnahipòtesi reguladora. El cineasta ha de tre-ballar sempre amb aquesta obsessió, salvarper damunt de tot el cinema, emmotllar-hotot en procediments ben cinematogràfics,però en aquesta tasca no deu per res aban-donar l'enorme pes d'emoció i d'humanitatque demana expressar-se en lá dialècticamàgica de les imatges.

Es una qüestió d'equiili!bri, d'un equilibrienormemcmt difícil d'aconseguir. L'únicadi£eréncia fonamental que hi ha entre unfilm d'objectes corrent que vol presentar-secom a cinema pur í un film com Alleluia,per exemple, és que la pretesa puresa delprimer no és més que pobresa mal dissimu-lada, i en canvi, en A•leluia, l'emoció delsohjectes és centuplicada per la màgia de l'es-til de l'autor.

La manera de legitimar aquestes activi-tats és presentar-les com a activitats pro_

Podreuconèixer tots els encisosde les platges de

NIÇA, CANNES,MONTECARLO

Si us inscriviu ara mateixa l'excursió maritima dels

dies 13 - 16 d'agost.

VIATGES BLAUSVIATGES CATALONIARbla. Estudis, 12. -Tel. 23252

TE112CPORADA DEDEL 11 AL

Saló CatalunyaEL ESPIA

(FOX)perNEIL HAMILTON I KAY JOHNSON

i

DELICIOSA(FOX)

per JANET GAINORI CHARLES FARRELL .

PREUS

)edéutiques. Fent vioiléneia a ls mots, po-dríom dir que són d'avantguarda, na por-què indiquen el punt vers on s'orienta laproducció, sinó porqué precedeixen la pro-ducció pròpiament dita. Són estudis Cinema-togràfics i no haurien de voler ésser altracosa. El cinema amateur enfocat en aquestsentit podria resultar-nos interessant. Uinsexercicis preparatoris afinen el métier entotes les arts. Així també hauria de .passaren el cinema, sotmetent-hi els aspirants.

D'un 'fjlni de Jean Cocteau

^En el cas concret del cinema amateur,diguem que a nosaltres no ens interessaque un senyor que disposa de mil pessetesper gastar desenrotlli un argument amb lacooperació d'amistats i família. De totesles vegades la majoria dels casos serà unresultat pueril. IEn canvi, creiem millor l'or

-gamització de concursos de cinema amateura base d'exercicis pràctics de composiciódestinats a solucionar problemes concrets.

Del cinema pseudo-pur hem passat al ci-nema d'estudi, disciplina que afina el veri-table sentit cinematogràfic del productor ide l'espectador. Hi ha també aquella classede films que el públic anomenà així mateixd'avantguarda i que s'inscriuen dintre elmoviment sobrerealista. Tipus d'aquestaclasse són . Le chica andadou, Fleurs meur-tries, La coquille ei le clergyman, etc.

Són films 'que acostumen a recolzar da-munt,d'un freudisme més o menys literari.Pretenen ultrapassar els .límits clars i , mo-rals de la consciència per abastar una veri-tat psicològica més profunda. Transplantaraquesta veritat en una projecció d'imatgesd'acord ámb un catàleg de símbols esta-blertier ñà gent de la nova psicologia.

En el film de Buñuel hem pogut convèn-cer-nos de la capacitat dei cinema per a tra-duir amb una força extraordinària aquestestendòncies tèrboles que, velades per la .plenaconsciència, s'agiten dins de nosaltres. Peròcl film de Buñuel triomfava no sols per lescoses que pretenia dir„ sinó també per laintelligèmcia del cinema que revelava. Es elque hem trobat a faltar en totes fies altrestemptatives de sobrerealisme que hem vistal cinema. La majoria donen films esquerps,d'una aparença mortal aolaparadora. Homhi juga massa d'una manera abstracta i llursautors són incapaços d'establir les imatgesi les relacions entre elles d'una maneraemotiva.

La poesia treballa amb els mots, però nocomença a existir fins que estableix unacomunió entre ells. Tota la diferència entreun poeta clar i un poeta obscur s'escau enel fet que aquest darrer estableix relacionsentre coses considerades en la nostra expe-riència empírica com a més llunyanes. Elcinema consisteix a establir relacions entreles imatges. IEs de ]'aproximació que fementre elles que neix la poesia cinematogrà-fica. Tot bou film destilla una poesia. Elfilm dit d'avantguarda és aquell que treballaper establir noves comunicacions entre lescoses i enriquir així les possibilitats del ci-nema. No podem acceptar sinó diferènciesde grau, mai de natura. En el fons, doncs,Alleluia depèn de la mateixa estètica quequalsevol cinta independent.

Costa d'entendre'ns en un domini en elqual l'esnobisme d'alguns i la incomprensiódels altres treballen per confondre coses persi ja detiicades de compondre. Una notacurta com aquesta no .pot pretendre a capeficacia. Tanmateix pot ésser per algú elpunt de partida d'u'na classificació de gène-res cinematogràfics.

Josre PALAU

GRANS REPRESES14 CORRENT

Capitol Cinema

DoctorFrankenstein

(AUTOR DEL MONSTRUO)

(UNIVERSAL)per BORis KARLOFF

1 COLIN CLIVE

REDUIT5

Greta Garbo a EuropaDiuen que ara va de veres, que Greta

Garbo ha desaparegut de Hollywood i que,aprofitant les vacances, ve a 'Europa a bordd'un paquebot suec que havia d'arribar di-ltuns passat a !Estocolm.

Qué farà Greta Garbo a .Suécia? Ningúno en sap res. Fa tres .anys, quan hi esti-gué per Nadal, no es volgué presentar alteatre Oscar. Hagué de renunciar, posseïdade trac insuperable, a sortir davant delpúblic.

Es .diu que Trilc Wettergren, director delTeatre Dramatie, on debutà Greta, ha acon-seguit que la star li acceptés l'oferta de feralgunes representacions.

Es diu que. Greta Garbo vol crear al seupaís urna casa productora, amb la collabo-ració de Ludwig Berger, el que posà enescena Petit café, Es diu que vol comprarla villa que havia estat de Kreuger, em unailla prop de la capital.

Però del cert ningú no sap res de res.

Films tornats a rodarSi s'admet que un film sigui tret d'una

obra de teatro o d'una novella, per què had'estranyar que sigui trét d'un altre film?

Això és el que esta passant actualment,que hom procedeix a fer versions parladesde films que havien estat rodats an tempsdel cinema mut.

Així Resurrecció, Els germans Karama-zoff, El doctor Jehyll i Mr, Hyde. L'Atlàn-tida, han estat rodats de nou. I encara homanuncia un dels primers films de Mary Piole-ford (reprès ara per Janet Gaynor i CharlesFarrell) ; Mater Dolorosa, de Gance ; Poilde Carotte, de Duvivier; Els tres mosque-ters, de Diamant-Berger, etc.

En principi, no hi ha res a dir. Potservaldria més crear films originals, concebutscinématogrMicament. D'altra ibanda, .muti parlat són tan diferents, que d'un mateixtema en poden sortir dos films ben dife-rents (el cas recent de L'Atlàntida).

Cal tenir en compte que molts films an-tics poden guanyar essent rodats de nou enparlat. La seva concepció es ressentia, enefecte, de la manca de parauila. El que arapot passar, és que la seva realització esressenti de l'excés de paraules.

Ann Dvorak

La recordeu? Apareixia en aquesta pà-gina, ara fa dues setmanes, junt amb PaulMuni, en Scarface, l'epopeia dels gangsters,film d'una trágica violència que esperemveure -un dia o altre.

Afán Dvorak ha estat, als 'Estats Units,la révelació de la temporada. Amb sols tresfilms, ha arribat a estrella. No és la beutatstandard que, reproduïda a mliers d'exem-plars, 'pul.lula per les platges de Califòrniai esbandeix els ulls de tants espectadors ocontempladors de fotos.

,Hom . havia llançat la temença que, pelseu recent matrimoni amb. Leslie Fento^n,Amnn Dvorak desaparegués' de la pantalla,tan ràpidament conquistada. No ha ,estataixí,però per als americans, potser si.A pes d'or, al cinema anglès l'ha raptadade Hollywood, i Aun Dvorak; en companyiadel seu marit, és ja camí d'Europa.

Q ho,ab,u...

—que a Montjuïc ja està llesta la filma-ció de Carceleras? Ves quines cosotes defilmar.

—que La f emane nue, d'Henry Batai!lle,serà filmada?

—que també ho será Saf o, segons la ino-vella de Daudet?

—que aquestes duesnotícies precedentssón de les que fan mala espina?

—que el Don Quixot que ha d'interpre-tar Txaliapin' serà posat en escena perPa^bst?

—que el paiper de Sancho Panza anirà acàrrec de l'actor francés Dorviil!e?

—que aquestes dues notícies també sónde les que fan mala espina?

S'anuncien dos concursos de cinema ama-teur : els organitzen el Centre (Excursionistade Cataiignya i l'Associa•ció de Cinema Ama-teur, fa poc constituïda.

La primera entitat, encoratjada per l'èxitdel concurs celebrat enguany, ha llançat les

condicions del de l'any vinent. Els temesa desenrotllar són els següents : Excursio-nisme i viatges, Esports, Reportatge, Fa-miliars i d'infants, Ninots, dibuixos i om-bres animades, Avantguarda. El termi:nid'admissió dels films sobre aquests temesfineix el dia r de març de 1 933• Un altregrup de temes, l'admissió dels quails acabael dia i d'abril de í93g, el formen : Folle-lore, Culturals, cientffics i .pedagògics, Pu-blicitaris, Colors, Argument, Tema lliure.Hi ha diversos premis per .als di.ferentstemes.

L'Associació de Cinema Amateur ha en-focat el seu concurs des d'un altre punt devista. Senyala un tema i 'la seva idea gene-ral, a la qual caldrà que es subjectin elsconcurrents.

Aquest tema, que ha estat designat ambel títol de Vacances, comporta el següentdesenrotllament

). — El treball és dur quan arriba l'estiu.z. — Hom somia en les vacances.g. — Però tot arriba en aquest món.q. — Es dolç no fer res ni pensar en res.,.5. — ,..més que en els mosquits i en les

incomoditats !

de 1'origi^nal. Le Soir, de Brusselles, publi-cà l'article íntegre,, i, entre altres, Mondei La han tingut en compite els paràgrafssuprimits, els ,quals deuen haver estat tro

-bats massa durs per a Porganització capi-talista actual.

No cal pas presentar René Clair als nos-tres lectors. 'En eles mostres sessions de ci-nema, donarem d'ell Entr'acte i El barretde palla d'Itàltia. En sessió especial, es pro-jectà també Els dos..timids. I el gran pó-blic ha pogut veure Sous les toits de París,Le million i A nous la liberté. Films totsd'un accent personal, i, sobretot els darrers,reveladors del talent més cinematogràficd'Europa.

L'autor d'A nous la liberté no creu queel teatre sigui mont, ni que el cinema l'hagide matar. 'E1 que en tot cas morirà, seràla indústria teatral, no el teatre. Són dosarts diferents per naturalesa, i les mesclesdels dos no poden sinó perjudicar-los. ' IEIque e,s veu en el teatre és d'importància se-cundària davant el que s'hi escolta. En eácinema, el primer mitjà d'éxmpressió és laimatge; la part verbal o sonora no ha d'ós-ser la preponderant. Tot això és sabut,però de cent films noranta són, encara avui,teatre més p menys filmat.

Però hi ha una tara més greu, que RenéClair s'entreté a denunciar : el diner. Hacalgut molt de diner per tal de crear i dedesenrotllar lla indústria cinematogràfica, iara els diners l'ofeguen. E1 film està sub-jecte al poder de les finances. Els millorsartesans del cinema — autors, realitzadors,intèrprets — han traït sovint, seduïts peldiner, la causa del cinema.

Els dirigents de, la indústria cinem.atogrà-fica consideren que és bo un film que dónadiners, i prou, sense mirar si l'èxit econòmics'obté a despesa del públie.

E1 cinema té una acció' sobre :el públicmolt més gran que el teatre. L'Estat ho havist i sotmet el primer a una censura que nogosa aplicar al segon.

«Si el cinema posseeix un tal domiinisabre els seus milions d'espectadors — es

6. — Però cal, tanmateix, ocupar-se enalguna cosa.

q. — La colónia ja se m'encarregarà.8. — Simpàtica, aquesta colònia.9. — Però és massa colònia.)o. —PEls amics de la ciutat no són tan

absorbents. Les converses all cafè.., els tea-tres.. , els esports reposats com el futbol...

) í. — La tranquillitat i el repòs del tre-12. — El confort de la llar...13. —Quina llàstima que les vacances no

siguin prou llargues per fer enyorar tantadolçor !

L'Associació de Cinema Amateur, sotme-tent cls concurrents al seu concurs a unpla, ha seguit una bona orientació. Això inosols facilita la tasca del jurat, sinó tambéla justícia del veredicte, car no li cal decomparar films heterogenis. Facilita tambéla tasca dels concurrents, proporcionant-losun punt de partida i indicant-los la marxaa seguir. Ben entès, aquesta directiva nolliga gens la iniciativa 'individual.

8RANS NBIETATS EN

CORBATES INARRUGABLES

' Jaume I, 11Telèf.11655

festaoió de tot talent naixent. Per això nocausa estranyesa el cansament del públic,davant la nullitat dels progressos de quatreanys ençà. Els primers films sonors conte-nien més novetats que les que es puguinconstatar en la prüduc.ió que els seguí. Perrutina, per manca d'atreviment, el cinemaha estat empresonat dintre les regles delteatre filmat.

Acaba .així 'la requisitòria' "deResté''Clairque hem resumit : ' '

«Pot ésser modificat el règim actual? Hiha alguna esperança de veure com el ci-nema retroba la seva jove inspiració, el genifèrtil que animaven la seva edat heroica?No és impossible. La crisi universal posadurament a prova les grans societats. Potserdemà ja no tindran prou crèdit per con-servar el monopoli d'una producció queexigeix uns capitals immensos. Em aquestcas, la fabricació en sèrie, repartida entreuns quants consorcis, substituirà el treballindependent de múltiples grups. Ja avui, endiferents països ha nascut la producció co-operativa. Segons aquest método, un film ésfet per associació de diversos artesans, lacollaboracibe]d s quals és útil ; em empresesaixí, els supervisors i altres representantsdel cinema industrial ja no poden exercirllur poder absolut. Per això aquells filmspoden ésser concebuts i executats amb mésllibertat que els produïts sota la disciplinaoega de, les grams companyies. Sens dubte,no tots seran films de valor ; no hi ha capsistema que basti per a crear un talent.Però els homes de talent tindran, gràciesa aqueix mitjà, l'ocasió de •revelar-se i derevelar al cinema obres dignes d'ell i dela seva vasta audiència.n

Un altre dia •parlarem de la crisi materialdel cinema. Malgrat aquesta i 'l'espiritual,però, tenim confiança que el jove art sabrásortir-se de la situació d'avui,

J. S.

' 1

Passelg de Gràcia, 57.• Telèfon 79681Sessions pontínues,

Tarda, de 4 a 8 i mitja i nit, de 10 a 12Bufaca, una pesseta

Notfclarl - Reportatge - DocumentalE t. DESERT FLOREIX (Documental)

CATIFA ARICA ('Fox°)LA CAÇA DE Ls BfLENA (Represa)Equip sonor R. C. A. Photophone

Jovenfuf en la vellesaNaturalment, ]'home arriba a la se-

nectut, i en aquest període de la vidaés quan l'organisme va perdent lesseves forces, per falta d'assimilació.

Si s'aconsegueix combatre en unvell la postració nerviosa, donar ener-gia al seu cor i restablir des sevestorces, tindrem un home 'jove.

Els metges han comprovat que fac-ció de la Kola aïllada produeix no-més urna excitació ; cal associar-.li,com ho está en l'enèrgic reconstituentFOSFO- - GLICO - KO:LA DOM iE-NECH, el glicerofosfat de calç, pro-ducte que per la seva acció regene-radora corregeix el defecte de la Kolai augmenta el seu poder reconstituenten altíssim grau,

C I N A É S

Cijriemi am^tea r

1

h 9 `^

MIRMR 5

lis iJomiles_del liceu Margarida_Xirgu al GoyaDomènec_Aymerîch Fa molts pocs dies, em sorprengueren,

a1 diari Paris -Midi, aquests titularsMANON I FAUST ESTAN DI,SGUS-TATS DIE NO HAVER POGUT CAN-TAR A BARCELONA DURANT LA

REVOILUC 10...PERQUF. EL fIRECTOR D'UN TEATRE TENIA

POR DE LES ROMBES

Com es veu, els titulars eren incitants.Sobretot, per a un barceloní. Per si mo hofossin prou, el dibuixant Pavil havia illus-trat l'article corresponent amb la suggestivacaricatura reproduïda ací.

Vaig passar àvidament els ulls per aque-lles ratlles. Heus ací de què es tractava:Mlle, Mireille Berthon i M. Marcel Journet,cantants de 1'Opera de París, acabaven deguanyar, davant el Tribuna' competent, unplet entaulat contra el clirector- empresaridel nostre Liceu, senyor Josep Rodés; perhaver-los estat rescindit el contracte quetemien signat per a interlpretar, a 1''esmentatteatre, els •papers de Manon i Faust, res-pectivament.

Motiu o pretext de la rescissió del con-tracte? L'ihavia exposat el senyor Rodés enuna lletra adreçada als dos artistes ambdata 23 d'octubre de 1931 i de la qual, feint-la seguir d'un significatiu (sic), donavaParis-Midi el següent fragment

«...he publicat les llistes de companyia iels resultats han estat negatius per com

-plet ; ningú no ha volgut abonar-se, d'ones dedueix ben clar que el públic no volvenir al Liceu per por que hi tirin bombes.»

Molt bé! Aquesta vegada, el descrèditde Barcelona i del règim rrto havia sortitde cap corresponsal estranger aquesta vega-da, com en tantes ocasions, llençava fangdamunt la nostra ciutat i la Repúhlica unsenyor de casa, no periodista, i tot per asalvar una situació particular compromesa.El senyor Rodés hauria pogut parlar, perexemple, del boicot de la nostr..a pseudo_aristocràcia al nou règim, però era cosa detLiceu ï li anaven millor les bombes. Així,no molestava els boicotejadors. Ni havia deconfessar el seu fracàs d'empr.esari, cans

-tatat ja la temporada d'hivenn anterior.La meva sorpresa no acabà, però, amb

la lectura de l'article de Paris-Midi. L'en-demá, arribava a les meves mans la • ò-

pia íntegra d'una altra lletra semblant delsenyor Rodés, rebuda, amb data 17 d'octu-bre de '93', ,per ]'agent teatral de MilàSig. Vittorio Molco. El senyor Rodés haviaescampat també a Itàlia la versió de lesbombes del Liceu i el desprestigi de Barce-lona.

La lletra deia així

zilla, més modesta que pugui existir. Aque-lla gràcia angèlica que hi havia en algunsmoments de les seves creacions, era acon-seguida sense cap esforç, era ben pròpiad'ell, podríem dir que el personatge teatrali l'home de carn i ossos s'identificaven.L'èxit enorme d'Aymeridh, més que d'unordre artístic, era (l'un ordre purament mo-ral, la seva simpatia s'imposava damunt delpersonatge, deformant -lo de vegades, peròinjectant-li aquella irresistible humanitatque era 'la causa de l'èxit.

No crec que mai cap autor, cap directoro cap empresari, trobés en Domènec Ay-meriuh una aresta de les que promouen unconflicte, ni de les que .promouen el mésIleu arrufament de nas. Aymerich era comuna criatura dócil, donava el que podia i elque sabia, amb el somriure més amable,més despullat de prevencions ni de i- spec-tes humans. 'Era l'anti-cabàtin.`

1 Aymerich ha estat um actor de primeraforça. IEl més fresc, èl"més sincer, el mésnaturalment dotat d'aquests darrers anys deteatre catada. La seva figura originalísssimadintre la nostra escena, és actuaiment in-substituïble.

El paper -que ha representat durant gelsvint últims anys de teatre catalá; él posaen el lloc de les eminències; d'aquelles quemo s'esborren i per tradició oral van de ge-neració a generació. Ha treballat infatiga-blement en tota mena d'obres, i la sevasimpatia n'ha salvat moltes d'un fracàs.

A ymerioh no ha estat sols l'home de resgrans escenes còmiques. L'any passat, alteatre de Novetats, havíem de repartir latraducció que jo vaig fer de la famosa obrade Pagnol, Marius. Aymeriofi s'encarregàdel ,paper de Cèsar. Es un paper còmic unamica complex; em el tercer acte hi ha esce-nes d'una tendresa i d'una humanitat querequereixen un gafan expert i de primeraforça. La gent no estava acostumada aveure Aymerich en un paper com aquell,i Aymerich en va fer una creació admira-ble, una de les seves més grans creacions,i aquell actor acostumat a fer dure sem-pre, va fer espurnejar els ulls de la sala.

Fa disset anys 'de la meva amistat ambDomènec Aymetioh, puc dir que ha treba-llat en gairebé totes les meves comèdies.Amb la pèrdua d'aquest actor excellent, nohi ha sols per mi la pèrdua d'un intèrpretinsubstituïble, sinó la pèrdua d'un home quefeia riure el públic, i jo que coneixia laseva vida i els seus dolors, quan li donavala md, em sentia lligat amb una .personaadorable, una persona que tenia alguna cosade sant.

La vida de Domènec Aymerich, ara quesé que no l'he de veure més, protegint amhel barret de palla la bonhomia dels seus ullsclars una mica decebuts i resignats, se'mpresenta com una de les poques vides exem-plars que he tingut ocasió de conèixer enel nostre país.

Aymerich ha fet riure uns quants milersde catalans, ha fet e1 favor més gran quees pot fer a una persona : desvetllar-li lesales de l'alegria. I aquest favor és el mésdesinteressat, ell més generós de tots. Ayme-rich ha fet riure, disfressatamb les coloraines del gro-tesc, lliurant el seu tempera-ment d'artista autèntic en lesfacècies deis personatgescreats per ell. E.1 públic s'hasentit a1tiberat de moltes ma-lalties, escoltant7lo i veient-lodesprés ha recordat les situa

-cions i e's .acudits, les gràciespersonals d'aquell actor quel'ha fet riure; però i'home quehi havia sota el comediant,en general ha preocupat ipocel púhllic. Amb aquell egoismedeies nmltituds, el pdMic aga-fava amb tota la golafreria lesrialles que Aymeriáh .provocavaals llavis i al -car ; després,fora de !l'escena, continuava lavida de l'home de carn i ossos,de Phome exempar, descone-guda del pdblie.

A mi, de Domènec Ayme-rich, primer de tot mli+nteres-sa la seva exemplaritat com ahome. Els valors morals sónels mésrars, en el temps quecorrem i la gent que passapel carrer potser no sospitaque en el món dels comediantses donen de vegades aquestscasos d'un valor moral posi-tiu, i Aymerich n'és un.

Aymerich era un home inte-gralment bo i un home inte-gralment simpàtic. Tenia unapunta d'innocència d'infant, iun vel gris als ulls, d'homegastat i castigat per la vida.Com a ciutadà, Aymerich vaésser anys i anys un compli-dor estricte del seu deure defuncionari municipal. lEn la seva vidafamiliar, Aymerich, que era un sentimen-tal de bona llei, va perdre l'única fillaque tenia, i aquests darrers anys es pot dirque ha visout per la seva única néta. Lahisto-ria íntima d'Aymerioh és tan tràgica

lAymerich era de scom pugui ésser tendra A m Ich eP gYhomes que amb nóblesa sabien dissimularles l jágrimes; agáálntà els' cops .i seguí trebailant amb la mateixa fe en la seva ofi-cina de funcionari i en la seva escena decomediant.

La gent té dels actors un concepte unamica singular. Es pensa que .acostumen aésser persones una mica desabusades i des-ordenades, en les quals els vicis de la vani-tat i de l'enveja no són pas els més petits.La paraula cabotin que s'aplica als artistesde teatre significa una barreja de grotesc id'inhvmk

Jo no crec que mai cap actor hagi estatmés lluny d'aquestes debilitats que Domè-nec Aymerioh. Com a home de teatre, Ay-merich era la persona més natural, més sen-

NOVETATS

EN CAMISES

Janme 1, 11Telèf.11655

GUTEMBERG, S. A.

Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Aguliers, 1 i Vía Laietana, '4Te!. 15524 - BARCELONA

«Amigo Molco : Después de saludarle pasoa manifestarle que con gran seintimieinto letengo que decir que me he visto obligadoa suspender la temporada de Opera a causade las graves circunstancias que atraviesaEspaña con el cambio de regimen y lashuelgas y disturbios continuos, el comercioy la industria va muy mal y el pánico esmuy grande cada dia de modo que he pu-blicado las listas de la compañía y condi-ciones del abono y me ha dado el resultadoque no ha venido nadie a abonarse siendototalmente negativo de modo que todo elpúblico ha hecho demostración de no quererir al Teatro del Liceo porque dicen queestá amenazado de tirar bombas de modoque ante la grave situación que estamos eneste pais como le digo no es posible realizarla temporada proyectada por ser causas defuerza mayor que me 10 im,piden, de modoque estoy dispuesto a respetar todos loscontratos para 1932-33 salvo algunas pe-queñas variaciones en las fedhas, espero queel año próximo la situación estará mas des-pejada y mejor.

Rogándole transmita a mi nombre a to-dos los artistas mi sentimiento por la gra

-vedad de España en los presentes momen-tos de usted atto. S. S. — José Rodés.»

El contingut d'aquesta lletra no té des-perdici ; está a l'alçària de la seva sintaxi.No cal, gairebé, el comentari. Cal, només,preguntar si la Llei de la Defensa de laRepública ha estat feta únicament per alssindicalistes.

Per acabar : segons llegeixo a la Rivistatea,trale m.elodrammatica de Mita, del dia26 de juliol darrere, el senyor Rodés, queen la seva lletra al Sig. Molco es compro-meté a respectar els contractes por a la tem

-porada 1932-33, fa ara el sord als reque-riments de l'esmentat lSig. ¡Molco i delComm. Polveroni, secretari del Sindicatd'artistes lírics italliams. I, és clar, a Itàliaens estan deixant com uns draps bruts.Ja sé que el senyor Rodés allegará la raópatrik tica que ols artisnes d'ací ham detenir preferència. Crec el mateix. Però elpatriotisme no ha de servir per a recolzarla informalitat, la insolvència artística i lailnèpcia.

Ara, Margarida Xirgu ha presentat alteatre Goya tres obres d'un interès vivíssim.Dues d'autors .contemporanis : Marquina

—Los Julianes —,; Machado - La duquesa deBeua nejí,—; l'altra -'- La serrana de laVerá — de Luis Vélez de Guevara; teatristacastellà del segle xvn.

Marquina és un cas curiosíssim d'adap-tació i assimilació a un esperit que no és'el seu — almenys per la seva naixença.

.Escrivia el senyor Presas, la setmanapassada, en aquesta mateixa pàgina : uUndels primers que va insinuar, en una infor-mació teatral humorística, que AngèlicaGrelot potser no era meva, va ésser el se-nyor Josep Maria Planes.»

Això ano és veritat. Primer, porqué la in-formació teatral humorística de referència(suposo que alludeix a 1a que .publicà El BeNegre) no fou escrita .per mi. Segon, perquçno conec Angèlica Grelot. I tercer, perquèconec encara molt menys Clara-Soleil. Esclan .que, donat el meu temperament, les cir-cumstancies que acabo d'exposar no consti

-tueixen un obstado insuperable perquè jono hagués pogut escriure que Angèlica Gre-lot no era original ; però tinc massa res-pecte a la persona del senyor Presas i mas-sa ignorància dels vodevils francesos del se-

gle .passat, per haver-me arriscat a fer a lababaló una informació tan peregrina.

En canvi, el que és ,ben veritat és que,com diu molt bé el senyor Presas, la crí-tica d''Asnphitryon 38 que vaig publicar aLa Publicitat i que el senyor Presas — aten-ció que li agraeixo — té damunt de la sevataula, la vaig treure del número de La Pe-tite Illustration corresponent a una dataque el senyor Presas també sap i que arajo sento no recordar. Sí : em confesso d'a-quest gros pecat i, de .passada, m'atreveixoa considerar que el senyor Presas no és pasel menys ilndicat per absoldre'm de seguida.

Per circumstàncies especials, d'un ordrediguem privat, que serien llargues d'expli-car i que, el que és pitjor°no interessariena ningú — suposo que ni al senyor Pre-sas —, vaig haver d'escriure la crítica d'Am-phitryon 38 abans d'haver vist ]'obra. Da-vant del dilema de fer una crítica vagorosai fantasmal d'una comèdia que no coneixiao bé de reproduir modestament uns judicisillustres i autoritzats sabre l'obra de Gi-raudoux, no vaig dubtar un instant. Nom'agrada enganyar els lectors. Tenint a lameva mà oferir-los, a voluntat, una críticabona o una de dolenta, hauria estat inhumique els hagués servit la dolenta.

Marquina és català. Però és un home im-pregnat, seduït per la planúria castellana.Es. notable aquest poder màgic, d'absor-ció, que exerceix Castella damunt de certsesperits. Azorín, per exemple; ' o AntonioMachado; o — barrejant.hi una actitud polí

-tica — Unamuno.Tan immers és Marquina en l'esperit cas-

tellà que el seu anillor teatre és aquell queprocedeix de Parre! realista de la dramáticacastellana tradicional i no pas el pastitxo— una mica a la manera de Rostand — amb

què exaltava glòries sonores.El cas de Los Julianos, dramarural de passió i gelosia, caudintre de la tradició que es-mentem. El vers és segur,plàstic, perfecte, 1, segura-ment, rejovenit per alguns mo-dels de les darreres tendències.Hi ha fragments que fm pen-sar, fins i tot, en GarcíaLorca.

L'acció té una solidesa es-piritual magnífica, durant elsdos primers actes. Després elscaràcters no s'aguantem tant.La traïdora 'no és tan do':entai el traïdor fa urna mica d'a-nyell. La solució filnal és una .mica paradoxal. No convéprou a la psicologia que homs'havia fet dels personatges.Hi ha un Ipreaedemt dramatic,dins ]''acció (seria llarguíssimque us expliqués l'argumentsobre el qual Fautor podia ha-ver recolzat tota la solució deldrama).

No ho ha fet ; i això no .és pas un retret d'importàn-cia. Marquina ha Ifet honor,una vegada més, a la seva tra-dició de teatrista i de poeta.

5 5-5.

Passar de Los Julianes a

La' companyia — cal tornar-ho a dir? —admirable d'unitat i de forma. La presen-

tació, digna, com sempre, de tot elogi. Mésremarcable en Los Julianes pel vigor plàsticque hi tenen es' papers. Recordem Marga-rida Xirgu en e1 seo rol de Fulgencia.Assenyalem la marxa cada vegada més se-

• gura de Pedro López Lagar.

GUILLEM DIAZ-PLAJA

Suposo que, en el meu cas, el senyor Pre-sas hauria fet el mateix. Per això no com-prenc com se Ii ha acudit retreure'm aques-ta història. A .na ésser que, en el fans, sentiper mi una gran commiseració.

--Pobre xicot!—got haver-se dit el senyorPresas—. Entretenir-se plagiant unes tristescrítiques, quan en el mateix exemplar hihavia, ben sencer, l'Amphitryon que deiamonja'm!

*5*«Puc creure que quan m'ataca, ho fa per

respecte a la probitat professional?», es pre-gunta amargament el senyor Presas, refe-rint-se a mi.

La resposta és fàcil:—No, senyor Presas. Primer, perquè mo

us he atacat mai i, segon, ,perquè de la pro-bitat professional en tinc una opinió moltmés acostada a la vostra del qué potser nous penseu.

Personalment, els pllagis no m'espanten.Em fam molta més .por les obres originals.1 en dir això, em refereixo, ben entès, al'honradíssima producció de la majoria delsnostres estimats confrares en llengua cata-lana, Ah !, si tothom seguís el vostre sim-pàtic exemple, amic Presas, no ens hauríemde sentir avui sí i dèmá també que el teatrecatalà no va ni amb rodes 1 El que lamentoés que aquest afany insensat per la lecturad'alguns dels mostres contemporanis ensobligui a renunciar a incorporar a l'escenapairal obres com Màrius, Santa Joana, De-moiselle o el mateix Hamlet, que, signadesper vós o per mi, haurien constituït: unaglòria tan pura per al teatre català!

Però remo ens deixen, am'tc, no ens deixen.Vulgues que no, si vols viure tranquil, hasd'escriure coses originals. Ni una tristaClara-Soleil na et perdonen. IEs clar quesempre queda el remei de dia- que Shakes-peane i Molière també ho feien ; perd heremarcat que aquest argument els fa moltpoc efecte.

Diuen que també és un plagi.JosEP MARIA PLANES

JOSEP MARI:] DE SAGAR^RA

Viatges Marsañs, s. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges Marítims i Aeris - Viatges a "Forfait"

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc

Excursions en Autocar

Poblet i Santes Creus - S'Agaró - Nord d'EspanyaSol • liciti opuscles explicatius

Es remarca amb excessiva displicéncia elpas — rapidíssim = que cada temporada faMargarida Xirgu entre nosaltres. I bé ; caldesenganyar-se : teatre, el que se'n diu tea-tre, amb una paraula fèrvida dr tradició ide cultura, solament ella ens el dóna, ambla gracia de lla seva presència. La resta —deixant de banda algun bolo més brillantque eficaç d'alguna companyia estrangera—,la resta — cal diriho cruament perquè ésveritat —.no compta.

En dos aspectes és Margarida Xirgu una

'- II La duquesa de Benamejí lli t( com, gairebé sempre, passar

de Castella a Andalusia—dónala impressió de deixar una

:Margarida Xirgu en <<La duquesa de Benaniejb» cosa sòlida i austera per una- cosa fragil i una mica banal.

El vers dels Machado, finís -exemplar sensibilitat. L'un, on aquell esforç sim de concepte i d'intenció, .no té aquellagenial de la seva figura que serveix per a segura majestat amb què rebotem sobreunificar i donar dignitat al conjunt que di- Fescena els versos marquinians. L'acció térigeix; l'altre, en aquella curiositat exoel- també un aire de falsedat intermèdia quelent que li fa cercar, ça i, lla, el súc infós no es decideix a esdevenir una franca es-ja mig perdut: panyolada (tg duquesa enamorada del con-

Per la ,primera, Margarida Xirgu obre trabandista), la qual cosa qui sap si 1'hau-una moya etapa en l'escena castellana que ria salvat de quedar-se en una ,posició hí-- per entendre'ns—{podríem anomenar ante- brida i 'difícil.calvista, ion certa manCra;'anti-romántica. '' "Això' passa perquè, dels 'dos MachadosLa dicció de Margarida Xirgu i la seva que signen l'obra, diríem que la paternitatgent defuig constantment el dring del 'Vers, pesa més cap a Manuel, és a dir, aquellper tal que sigui una música incertá i' no que ha restat més fidel a la seva terra an-pas una atabaladora percussió. El gest i la dalusa. Per contra, Antonio és un cas queveü',s&n d'acord en un esforç de naturalitat. ( hem presentat com a conquistat per la gra-Quant a la seva curiositat admirable, qué ''vetat exacta de Castella.podríem dir? A qui devem les darreres re- 1 N9 és pas una obra decisiva La duquesapresebtacions de' Calderón i Kayser, deLope de Bénamejí. Sarsuelera, .prima de concep-dé Ruda i Lenorma'nd, presentades' amb te, excessivament anecdòtica; absurda i prl-tota 'dignitat curat mària,

s,:..x

El Sr. P efs plagis

Benjaanín Jarnés

la converteix en una magnífica dona queha de conquistar i domiinar.

Aquest Sorel de Benjamín Jarnés, fracàstotal del sorelisme, que no arriba mai adecidir-se per Facció i s'esmerça . només enel cerabralisme de la idea, trenca tots elslligams que l'unirien amb d'altres pròxims'parents del fu predilecte de Stendhal: amb'Raskòlnikov, amb el' Lafcadio de Les , Ca-:ves del Yaticñ; La, generositat, la incapa-citat d'odi anúllet €11 seu impuls vital;sentiu, però, que no, arriben a doflar- unsentit de "totalitat a . 1a seva. pobra, vida. ,

Jarnés té un estil magnífic; als: amtfpd-des de l'eixutesa d'un Baroja. Una imatgegraciosa, un vel imperceptible de poesia sa-ben sempre ,posar un encís mou ien les situa

-eïons de la novella. 1, com. a barcelonins,no tenim per què estar malcontents d'aques-tes vistes de Barcelona, prees amb unamica d'artifici, amb flou i de vegades amb;un lleuger desenfocament — Jarnés presein-'deix gairebé en absolut duel fet lingüísticcatarla, en situar la seva novella -, peròcnái repugmants ni gratuites, que ens pre-sonta l'autor d'El Profesor Inútil en la seva.darrera novella Lo Rojo y lo AzW.

RAFAEL TASIS t MARCA 1

Ivt1RA1IDR

LE/ L.LSETRE/IMPRESSIONS DE LECTURA VARIETATS E L S L, L 1 E R E S

J, Terrasa, U 12 S S, la República de Treballadors

(Edicions «Mirador»)

Com és facil de provar, el reportatge noés un gènere que hagi nascut en els mostrestemps. Posant a contribució la memòria oun manual; fóra possible de citar tot d'r-xempi'es confirmatius. Però el reportatge ésq:n gènere essencialment modern ; més en-cara, contemporani.

Em^n els nostres dics, observem .per totesbandes una voga de la literatura que enpodríem dir documental. Hom ha deixat

Vistes de BarcelonaL'altre dia, tot fullejant el Querschnitt,

tina revista illustrada alemanya, vaig tenirarta petita sorpresa agradable : la impressiómateixa que sents, a l'estranger, en trobartina cara que - coneixes de la teva ciutat na-tál? En una de les illustracions .a tota pa-giia, i damunt l'epígraf «Brumnen . in Bar-bélonan apareixia aquella romàntica 'damade l'ombrella, que •apcima una de ales "fontsque hi ha al Parc de la Ciutadolla. Aquelladama que suporta la pluja, que s'escorreper les branilles de l'ombrel1a -.

ocesticl'escultor no va punsarf en unaraigua —, i que amb la ma lliure íes recull les faldilles. La meya "' A^fallible intuïció em va fer creuréque el peu de la fotografia voliadir «una bruna a Barcelona», re-láciona.nt ho amb versos de Musa +'set i amb el concepte tradicional-ment pintoresc que d'una mane, 'ira impertorbable ens adjudiquen /molts :estrangers. Una consulta 1,ún diccionari m'ha fet comprovarque la versió de la frase era molt

• més objectiva : Font-a Barcelo.nan, sembla • que és el significatd'aquell epígraf. Però jo haviaTrobat una amiga barcelonúna enterritori estranger, i aquesta pe-tita sorpresa joiosá ningú no mel'havia poguda llevar. tik

Una sonsació similar experi-mento cada cop que em trobo, enun llibre . escrit en llengua ano ca-talana, amb un fragment més omenys descriptiu de la nostra ciu-tat. No fa gaire era "un dels vo-lums de Les Ouvres Libres, que;ontenia un reportatge que fóraexagerat de qualificar de gaireajustat a la realitat, i que sig-nava un èmul i deixeble de Fran-cis Careo; el seu títol, Le Vol-can qui chante, ja pagaya etret, i la generositat amb què '•Elle Rk±ard, e1. seu autor, . dis-tribuïa a través de tot Barcelonala situació exaéta del famóscCihino», feia joc amb la docu-mentació política que exhibia.

No fóra •pas gaire diferent el judici quela part d'El Cabo de las Tormentas — ladarrera novella de Pío Baroja —, que passaa Barcelona, mereixeria d'un crític impar-cial. No cal "pas negar el talent .del, grannovellista. basc pee a demostrar que 'no sapescriure; i en les seves mateixes obres. ante-riors trobaríem més d'un exemple d'una cu-riosa afició - -a contradir-se i em:belar-seamb el nom i:: els fets. dels seus personatges.Per a fer; am15 la precisió que ell ,v,ol, unanarració, •mal sigui superficial, de .les guer-res socials a Baroelona, arran de la guerra,no ., n'hi ha 'prou. amb documentar-se ..unsquants dies, en un viatge a Barcelona, oamb la. lectura. d.'ums.,qúants fullets parcials0 trueulents•í.-I. il'o.rdné .cronològic., 1'e .plica-ció justificada dels :fets ..pateixen molt d'a-quest excés de noms i de dades exactes,que converteixen moltes pàgines del llibreen una relació d'assassinats i agreugen en-cara l'habitual sequedat de l'estil de Baroja.La nostra novella de la illuita social a Bar-

lona, feta utilitzant tots els ,materials pos-slbles, però . transformant-los en matèriad'art, donant-los una nova•vida, eincara estàper fer. Cal qüe algun dels °nostres bonsnoveiistes es decideixi algun dia a extreured'aquesta 2n rme'' pedrera de .nov:elles alguncarreu per a•'bütit an1b el! una obra im-portant.; ,

t arrerament, una altra novella espanyo -la, Lo Rojo y lo Azul, de Benjamín Jarnés,un dels joves mestres de la literatura caste-llana, m'iha donat també aquesta sensació

,ale presentar unes vistes inèdites de Ba t-ce-lona. iEl subtí't'ol del illibre, Homenaje aStendhal, així com la dedicatòria ((en el -pri-mer centenario de tu inimitable Julián So-reln,.,i.el tema de l'obra, ressò modernitzat1 fidel de Le.Rouge et le Noir, justifiquenel,títol.de la nopefla. Vermell i blau, colorsde,ï'uniforme .ja,degat dels, soldats d'infan-teria . El Ihou Julià Sore1, seminarista frus-trat, havia d'ensopegar en aquesta rasa traï-dora oberta. per l'Estat: als ,peus de la joven-tut,. incauta eí, .servei militar. 1, per a tro-bar totes les- ïnqüi'etuds tots els dal^ers irrea-litzables què han " d'èncendre un . tumultabrandat dintre el seu pit de pobre soldatdesemparat, on el "ipOdïá situar millor l'au-.to - que a Barcelona, a la Barcelona delsprimers anys d'aquest segle, plena de seduc-tors i infectes barracgts del Parallei, quanencara la llavor ariarquïsta feia estralls en-tre la intellectualitat i •omençavá tot justa retirar-se lentament al si de •les org.anit-zaçio'ns,proletaries? , Járnés ens presenta uns.quants ,clisés originals de Barcelona. La

HI HA DUES MENES DE TRADUC-CIONS. — Aquelles que són producte de lanecessitat de l'escriptor subjecte a l'exigèn-cia de l'editor, i aquelles que són una obraamorosa de guany espiritual. Les primeresno ens interessen perquè són uin pur afercomercial. Les segones, sí. Es referint-mea aquestes traduccions que jo demanavaque fos dreçada, a casa nostra, una bïbliografia de traductors per a estudiar la sevafunció — evidentment decisiva.- en la nos-tra renaixença. Calidra posar -s'hi un dia.

La traducció esdevé un guany espiritualquan és producte d'una temptació. J 1}éperquè aquesta temptació es :prodv.eixi calque hi hagi abans, com una mona . de fra

-ternitat espiritual entre traductor i traduïtfins a l'extrem que ells es sentin 1 urca perl'altre interpretats. La traducció de Poe.p,erobra de Baudelarre, la traducció de Verlaineper Carrère, la traducció de Dickeus perJosep Carner, o la dé Mailaparte per Czi-ménez Caballero, ens interessen tan viva.ment per allò que hi ha de comunitat entretraduït i traductor.

La dita italiana — traduttore,, fradittor,e— té una vigència tan freqüent, en la ma-teixa proporció que ^eils editors - i, ai las!,els escriptors — consideren la feina tra-ductòria com una tasca aproximadament co-mercjal.

SOBRE CHARLES-LOUIS PH^J,LÍP:PE.`l'ot això ve a tomb ara que Benjamín,, Jar-nés ha publicat, amb un extens pròleg, elBúbu de Montparnasse de Charles-LouisPhili'ppe (Biblioteca Nueva). IEl secret d'a-questa traducció és que les biografies dePihilippe i de Jaenés s'assemblen tant, quela xifra de les seves misèries sembla bes-canviada entre tòts dos. Adolescència durai difícil en l'un i l'altre. Els déus, però,no volem per a Benjamín Jarnés la mortjove de Charles-Louis Philippe; i, un copacomplida la providencial .paral-le.itat, .acon-seguiran per a Benjamín Jarnés la segurai serena maduresa que reflecteix la sevaobra.

HUMANISME. — Es comenten .aquestsdies els darrers pànics d'Ernst Robert Cur--tius sobre ola fallida del món. Ernst Robert:furtius ene escridassa el seu esverament.Potser, però, tota la por d'un Humanismeen fallida sigui més viva en aquells païsosnòrdics en ha estat sempre una substànciausada pler un servei — heroic — d'impor-tació. I com una cosa imposada. '

Si Ernst Robert Curtius estiuegés,. perexemple, a Castelló d'Empúries o a Tossade Mar, potser no patiria tant.

L'ESTIUEIG TE VIVES REPERCUS-SIONS en l'obra literaria. D'una bandan'esmorteeix la•fluvial embranzida. La plat-,ja sobretot és desmoralitzant; ensenya ve-ritats terribles sobre la gràcia del quietismei la delícia del no fer res. Ell camp, :per laseva banda, no serveix per aïllar l inostreesperit. Es va tot el que es diu sobre les '.possibilitats de reconceintració de .j 'esperit, ,al camp. Al . camp, on els ',trenta( milions'd'éssers insdlits. prenen` l'atenció de) cinta-dá. (Que fent i fet no té més rémei quetornar a aïllar-se en l'absoluta sóledát de laBiblioteca plena de gent ja coneguda.) .

Això quant al ralenti que destorba l'im-puls. Després hi ha aquella mica de cosagruixuda que — sense saber per què —treu ñiatisos a la dicció i la fa, de vegades,barroera. Potser, potser perquè posar-se enmànegues de camisa deu ésser també una'actitud moral.

D. P.

el -documental ho fs més que mai; llavorsn ^més interessa a l'especialista. La gent voldocumentas, en efecte, però presentats enuaa forma fàcil, distreta, mengívola. Mo1-tes'vegades, no li interessi tant 'la qüestiócom la traça a tractar-la.

Hi ha una qüestió, però; que interessaenormement a tot "arreu : Rússia. ;; !Em totseis idiomes, la bibliografia és copíosís:simaHom .escriu i tradueix inlassablement, i

('atenció general per la vastaexperiència tjue es .realitza enel mésvast :país del món, asoporta senya's de decaure. Enpro o en .contra, amb desigsmés o munys autèntics d'ob-jectivitat, 'augmenten elsmeros de la bibliografia russa.Tot escriptor; tot periodistaque té ocasió d"anar a Rdeaia^en torna amb un llibre. De ve-gades en torna tot qui noés escriptor ni periodista. Tantse val. La propaganda edito-iail farà remarcar aleshores

que és un llibre sense aprestliterari, l'opinió d'un home delMarrec; un testimoniatge au-tèntic, itot de coses "així querealment no haurien de volerdir gram cosa en favor.En r925, Josep Pla va anar

a Rússia, des d'on va escriu-re 'unes cròniques a' Lá . Publi-

citat, arreplegades després enun' llibre. Sis anys després, un,ollaborador nostre feia unaestada á Rússia, "'de la qualhan sortit els articles que elsnostres lectors' coneixen, i quehem decidit de recollir en unllibre titulat senzillamentURSS, la República de Tre-balladors.

Entre les dues dates hanpassat moltes coses i per for-ça un llibre i l'altre ens hand'oferir urna visió molt dife-rent de Rússia. Encara' l'had'oferir més el fet de la- dife-rència entre l'autor d'un Llibrei el de l'altre. Es poden tenirtots elsdesigs d ob}ectivtátque. es vulguj .i procedir . ám'bla més estricta ïmparciáilitatel segell personal es mdelt'blpJosep. Pla rno , pot sostreure's ;al

^piatòresc, ja del que explica, ja de 1a nà-nera. com ho explica., J. Terrasa, eín canvi,no copsa el pintoresc en el su reportatge,:li interessa més de donar uña idea de totesles qüestions que ha , pogut veure de prop,i no tem d'arriscar-se a fer consideraçions,de comprometre's ,a opinar,

Amb tot„ és evident el desig de l'autorde mantenir se en llum pla objectiu, de noengrescar>s^e ini Em pro ni en contra i ¡Pdonar la - impressió més imparcial que unviatger pot ,donar. d'un ,pafs ii d'un règimtap poc epcabibles' em els n.pstres motllesoccrdemt'áls. Aquesta "posició nò pot .,éssér^,és clar, del gust .deis . partidaris ni .delsadversaris a ultrança .çlel règim soviytip.Peèb i'àutor 'no ha ::tingut cap interès a fer.el: joc dels uns ni .dels altres,; sinó p, dir'senzillament i honradament el que ha í''st.Arriba a tant la' seva probitat, que e _:epròleg es justifica de la parcialitat de visióque .ha de donar una :estada de solamentun mes en un país :complex, " d:èl .qual noes 'coneix Ía llengua i om cal refiar-se delsguies de la Inturist, l'agència„soviètica deviatges' Remarca també Terrasa :en el pró-'^g, que,.si algun valor té •el seu llibre, calreferii-lo concretament al' mes de novem-bre de . 193 1 Les circumstàncies poden can-viar, de ;,aut a la trepidant evolució imposada

a Rússia :pel règim :en què viu.Cal notar aquestes afirmacions de l'autor

perquè completem la idea, que es formaretot lector del llibre, ,sobre el- desig d'impar-ralitat qu:e en tot'ñoment ha anrmbt l'au-tor. .

Però, no en treurfem res de parlar debones intencions, si la realització no va-1-gués la pena. No n'hi hauria :prou de ferconstar el dring de cósa viscuda, de sin-ceritat, que tenen les pàgines de Terrasa, 'si

res més no poguéssim dir d'elles:Doncs bé, aquest autor, inèdit totalment

abans de la publicació del seu reportatgesobre Rússia, s'ha revelat com dotat dequalitats d'escriptor, posseïdor d'un oficisegur i especialment preparat. Donada lamatèria de què tracta i el punt de vistaen què es situa, el gran :perill a evitar erae: de caure en allò que un sentit pejoratiuse'n diu literatura, i tanmateix no és pos-sib!e deixar de concedir valor literari al seullibre. Un valor que s'afegeix, augmentant

-o, a l'informatiu i documental que ha detenir tot reportatge, i que en aquest deI. 'Ferrosa és 'ben vistemt.

J: C.

J, TQrrasa

bon pic. de b,nia a novella, que el seglepassat conegue . e: seu .apogeu, i fins el granpúblic s'ha llançat a , altres gègeres ; recí-procament, els proveidor's de literatura hamcuitat a , satisfer •el publie. Corri -sempre,l'acció ha estat ,mútua,

Així'bém vist ,• rom formigüe;ámenles obresde biogrsfia i ovcllada, les de petita liistb-ria, les"rissenyes de' viatges els ;reportat=ges pròpiament.• dits, Parallelamèmt, cal aáo-tar 1 ïnerement des films elocumentàls i dereportatge, al costat de l'i monotonia o ^ainsaniiat de gretn; part des fi''ms,,d'argu-ment. "•

Algú ha parlat' de si la nosfra època tenianecessitat de precisió,' ï; la' gent entia,'méseurigsitat per lçs existèocies autèntiques ipel •móra , en • qué vivml,". que no pas •per lesexistençies i el món ,creats en lá imagina-ció de'.'s' novellis'tes Potser si però, parlanostra' banda, ,nu gosaríem .afirmar-ho. gaieerodonament. Observem només que aquesta'afició . el documental . cessa d'existir així que

S'està exhaurín^ la ^ primera e3icíó

URSS.

La República de Treballadors

Per J. TER1RASA

seva dèria pel carrer de Balmcs, una micaanacrònica, perquè en aquell temps la sevaurbanització no justificava pas gaires entu-siasmes, així coml'excessiva exhibició dela Diagonal, detalls pètits de topografia ciu-tadana que a um barcelonífaran somriure,són compensats per les pàgines magnífiquesen les quals l'heroi de la novella, sentinellaa dalt de Montjuïc, s'encara amb la ciutat,i sentiait-se incapaç de l'odi fecund, de l'odidestructor, li fa ofrena humil del seu desig

VESTITS DE BANYBARNUSOS

LA MILLOR COL'LECCIÓ

ELS MILLORS PREUSLES .MILLORS LLANES

F. Vehîls Vidal32, A.. Portal Angel, 347, Plaça Uníversífaí, 7

VESTITS :DE :LLANABANY, A' 675 PIES:

Un repor^a^ge dírede, íl'lusfra^

amb fotografíes de primera mà.

PREU: 3 PESSETES

Descompfe als subscriptors de MIRADOR

++illllllll llllllllllll111I III Illllllllllilll IIIIlIIIIl111{L'

llihreîia Catalònia =

3, Ronda de Sanf Pere, 3_Gran èxiE de l'obra de:

Jacques Marifain

;E LE SONGE DE DESCARTES

EDICIONS "MIRADOR”

:a O I I I I I I I 111111111111 111111111111111 u 1111111111111111111 ^

1 s na L d'una disciplinaL Esco al^ia S^.----^—^--- Una exposició retrospectiva del cubisme

hsi fet adonar a mo'un fet : -

dies els treballs efectuats ien el transcurs del

Una cosá semblant ha passat amb el so-

nim ata que hi funcionen Tant el cubisme com el sobrerealisme ja

classes de dibuix i pintura, de hnn fat a1 can nnnar cnhre 1 terrs. Sñn ex-

modelat, d'història de l'art,de getltiietria linial de .pintu-ra dçcorativa, d'esmalt, • derepujat i gravat da metalls, del'art del retaule, dé.•gravat italla de. vidre, etc. 1 si bé,en . aquests aspectes, •encarano s'ha arribat a la maturi-tat, 1'ori^ontació que segueix elprofessorat és exce}lent, laqual cosa permet dir per eh-davant que s'ihi arribarà enmolt .poc temps,

En l'exposició actual els, tre-ba11s es troben dividits en duesseccions', 1'a de curs prepara-tori i Ja secció d'oficis.

La norma' que regeix en elprimer- curs és la de l'encar-rilament dè les aptituds de.l'alumne . Hom el posa davantdels objectes per tal qué apren-gui á' representat-los i pugui,més endavant, relaciuna:r l'osamb altres, establint les d'ife-rèrkie's lògiques en les propor-cions. i en els seus valors.'

Això en el que es refereix aldibuix. .En la .pintura .ea se-gueix una norma semblant, ihom alterna la pràctica del di-buix i de la pintura, per tal queel deixeble es capaciti tant defes línies com dels colors, nopas, però, .amb la finalitat deformar dibuixants i pintors, sinó per posarels alumnes en situació de ppsseir una boinabase per al desenrotllament"de' d'activitat ala qual voldran dedicar-se.

Al costat d'aquests cursos segueixen elsde geometria i de modelat, estudis del natu-ral i assaigs de composició, utilitzats coma mitjà per a estudiar les formes i els vo-lums, amb mires a futures realitzacionspràctiques.

^En la secció d'oficis s'ensenyen preferentmenthistòria de 'art, i la decoració. La

En aquest país; els artistes joves portenmolta pressa. Arribar i moldre . Aquests motssón resum i compendi de les seves úniquesaspiracions. La impaciència incontinent -il'arribisme desesperat són 'la seva única regla de conducta. I així no ens hem d'es-tranyar si aquests joves comencen la carrera ,per a'llà en els veritables artistes l'a-caben. Comeinoen la casa peer la teulada.

Es á dir, que els mostres débutamts, no

Aleshores, b crítica parlarà, de " giaciq aladai de jerfum. Algun comprador picará: I elnostre nen ja es çreurà mi- geni . Ja' li 'podeu donar consells, ;ja, que no us escol-`tara pas, Que n'és de ï cil pintar 2,,.es deumurmurar complagut.. {Estudiar? ,Per què ?...No ,val la pena, I .la, para}lla..disciplinaserà. esborrada del sea vocatiu art. .

Perd d'ací uns qúànts a^ ys,la. en par-',larem D'ací uns quants anys el nostre

jove ,tabalot ,ugldrà estudiar,valdrà, adgçtlrr ;là.,disciplGnayue no té,. ; to drà . liásti•r 'la.. base ç ue li -manc?. Però', ja;serà tard. Í. s'esfondrará..l}as-timosame!nt:„. sji;, precocitat,

.. precocitat, si n!arribes a fer de.mall , En pocs ;ainys, -si. n'them,v.iSt da casos i casos, de preco-.citat sense conseqüències, D;tots aquests nens, que noméses preocupen del ; perfum del'anècdotaii que es pensen queuna mànega de pernil és 'lainés sublim de les estètiques;de tots .aquest $ nens;;6i; no farT:.una virada radical, i si; ., inó.,.sotmeten "immediatament, auna severa. penitència i á una:forta disciplina, de tots 'aquest5•nens, repetim per' tercera aR-;

, gala, d'ací un any; dos aestirar, no se'n parlarà.

A tots aquests .joves impá-!- I^:cients ris volem avui posar al

davant un exenopa .que^hau•^Aeri de seguir. Antoni Costa,Heu-vos ací un jove pintorque no té p.ressa, que 'no' té:ganes' d'atri'bar, que va fentamb la santa resignació de

. l'artesà anti-genial. Fa mésde deu anys que el coneixem.Aleshores, feia temps que es-..túdiava. I en aquell Cercle de

I d- d di'saben, o fan veure que ho ignoren, queles s mplifi•cacions, que observen en moltesde les obres dels mestres moderns, són con-seqüència d'una pacient tasca d'elirnúnació.Anàllisi inflexible i persistent que ha deprecedir la síntesi definitiva. Anà:isi queno és obra de dies ni de mesos, sinó demolts anys d'inlassa;ble batallar.

Tots els mestres de la pintura modernahan hagut de sotmetre's a una disciplinaduríssima . per a arribar a les seves simpli-ficacions essencials. Picasso, a Barcelcma,anava pacientment a Llotja. A casa de laseva mane, al carrer de la Mercè, vàremveure fa anys unes acadèmies d'aquellstemps de laboriós aprenenta.tg^e, que nohauria de desconèixer cap dels nostres im-pacients improvisaidors. I ja saben aquestsenamorats del primer raig que Matisse ésl'autor d'uns dibuixos de laboratori queIngres no s'avergonyiria de signar? Fruitd'aquesta duríssima preparació escolar, sónles seves simplificacions que despistem tantsi tants noiets que es creuem capaços, avint anys, de realitzar idèntica performamça.Fa catorze anys, al Cercle de Sant Lluc,Joan Miró es tornava boig per a fixar laforma del model, que se li escapava cons-tantment i que era incapaç de delimitar.I els seus punts i les seves línies actualsno sbn c'ollocats gratuitament sobre la teia,com suposen molts improvisadors de dar-rera hora. Després, d'un aprenentatge tandur, aquests i altres pintors es poden per-metre totes les llibertats. Les llibertats, calguanyar-les a pols.

Ací, però, els joves artistes comencen lacasa .per la teulada. No ens cansaaem derepetir^ho. Les seves simplificacions no sónproducte d'un lent i tossut treball d'eli-minació, sinó que són pura generació es-pontánia. Una rosa, un blau cel, una ratllimés o menys viva que cenyeixi aquests co-Tors.,. una ombra de cara, ttn fantasmade cos... I té! Ja fa bonic. I a exposar-ho.

San

A la Cásaede 1:4ec tuat s e €11 t ltsans aquests tata d'un'a cosa jad'un que

liquidada,es. trac

darrer Curs pels alumñes de l'Escola Mas- que havia arribat ja al límit de tot €1 que

sana. Cal dir que dés de la seva' primeraSe'n .podia treure. .

sónosotó • fins• avui,' e-. avenços realitzats brerealisme. L'explotació de les mani"festa-són notables.De mica en mica 'i a còpia d'entusiasme clans preteses subconscients ha arribat al

l'Escolá ha intemsificá.t les seves tasques, 'Els capdavall ,i • no pot tirar endavant. Uns

seus cdmenços K han apees, en el'transcues de' quants s'entretenen encara esprement ende-

pocs anys, una, ém^penta importaiñt. Així te- bades una fruita que ja no té suc. .

tus que estudien, i podem apendre, igual-ment, la forma més eficaç de la seva realit-zació en les arts aplicades:

A la classe de decoració .i a base de flora,s'estudiem les combinacions i eis,:matisos de.les formes i• dels colors, amb mires a. lacomposició i l'estilització decorativa.

Fins ací tot el qúe''hi ha exposat és si fáno fa per l'estil del que hom sol 'veure al:s exposicions protorol!àries que és celebren

r

4ntoni Costa. — El boxadort .puc ie t 9za, ca a a,

amb una efe èxtraordinària, amb la força devoluntat que dóna una vocació insubor-nable, entrava modestament a classe. I noha abandonat encara aquesta disciplina

^ diària.Només ha exposat en tres o quatre ex-

posicions collectives. El noi no té pressa,ja ho hem dit. I a cada una d'aquestesexhibicions, l'espectador que el segueixhaurà pogut observar els seus lents peròsegurs progressos. A la darrera Exposicióde Primavera, les seves teles — Mercat i]3anyistes —'ens oferien una construcció so-lidíssima i una força voluminística, que javohdrien per a ells els afalagats per , laglòria passatgera; els nostres •petits asos dela facilitat inceintrolada.

Magnífic exemple de disciplina, aquestAntoni Costa. 1 de vigor temperamental,tamlbé. Charme. Amb quanta pressa haestat importat aquest mot que vol justificartotes les improvisacions ! Oposat a l'artbufó i charnaant ; a l'art amarat de deli-qüescències llefiscosés de confiteria de moltsdels mostres petits-maitres pretensiosos ibuits, Antoni Costa ens colpeix amb la sevaforça expressiva, filla d'un temperameun't'vigorós.

Costa sap agermanar construcció i èx- .pressió. Aliança indispensable per a até-nyer el totalisme que tot veritable artistaha d'ambicionar.

de fi de curs, en aquesta mena d'institu-cions.

Cal dones fér-se càrrec perfecte que lafinalitat çlg l'exposició a gla qual ens refe-rim no és altra . que mostrar-nos la formacom es treballa a l'Escola i el pla i l'orien-tació de l'ensenyament que s'hi dóna.

En la secdió especial s'exposen els tre-balls realitzats en els obradors d'oficis. Ac-tua'lme,nt són quatre els oficis que consti

-tueixen el programa de l'Escola.Hi trobem peces enllestides i altres en

curs d'execució, la qual cosa permet de po-der adonar-se del procés de la seva rea:it-zació i precisar-ne gels detalls tècnicament.Al costat dels treballs hi ha els projectes,Confrontant-los, es poden veure els probile-mes que s'ha plantejat l'executant i la for-ma com els ha resolt.

No es tracta de treballs definitius. La ñma-litat de ]'ensenyament que hom dóna a l'Es-cola consisteix a dotar l'alumne d'una sè-rie de coneixements tècnics, però .procurantconservar i desenrotllar la seva sensibilitat,sostreient10 de la rutina de ]'ofici i, diríem,de l'embrutiment tècnic, el pitjar, de tots.

No és .possible enumerar els treballs ex-posats. Diguem que són un exponent delque es .pot obtenir en una escola d'arts de-coratives quan l'entusiasme dels alumnes vade bracet amb l'aptitud dels professors,

EI Patronat que exerceix el guiatge del'Escala té •el pla, per a realitzar-lo tan aviatcom pugui, d'"ampliar els cursos d'ensenya

-ment teòric i les classes dedicades a l'apre-;nemtatge dels oficis. Això vol dir que 'el Pa-tronat i la Direcció de l'Escola no s'acon-tenten pas dels resultats aconseguits, tot iésser notables, i aspiren a completar i per-feccionar els ensenyaments que s'hi donen,fugint de la rutina i l'estancament.

Raó de més, doncs, per elogiar la tascad'aquesta institució tan beneficiosa.

J. P.

SEBASTIÀ GASCHJaume Muntasell — Plat gravat

i tallat

finalitat i el procediment són clars i pràc-tics. Es tracta de remuntar, mitjançantaquest ensenyament, les deficiències de l'e-ducació primària ; i per tal d'evitar la inefi-càcia de l'explicació oral, hom ha esta•biertles lliçons d'història de l'art mitjançantapunts gràfics fets pels alumnes. Així re-sulta que són ells mateixos als que podennotar les diferències característiques dels es-

Pasta de Cera

EI fang que l'artista

treballa amb més gust

Olivera, 25 • Telèf. 31816'

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, ifTelèf. 11655

Pau Cots . Composició (aula el e .Decoració)

—Què li regalaré al meu xicot, demà queés el seu sant?

—Regala-li un 'llibre.—Ja en té un.

(Die Woche im 13ild, OIten)

—De manera que, a més a més de lapanera de llonguets, us vàreu endur elsdiners del calaix...

—No sols de pa viu l'home, senyor jutge!

(Il Travasso, Roma)

La bonica automobilista ha permès quel'ajudin a canviar la roda.

(G zeta del Popolo, Roig)

—El senyor Hubbard?—No hi és,—El senyor Brown?—Tampoc hi és,--Doncs el senyor Anstey.—També és fora.—I Companyia Limitada,ij,te hi és?

.._ (London Opinion)

Ell.-'Per què dius que no t'estimo?Ella.—Perquè rés impossible estimar una

dona que porta uns vestits tan passats demoda com els -meus,

(Judge, Novi York)

--Cada any, el meu marit cm regala unllibre el dia del meu aniversari.

—Sí que deus tenir una bona bibliotc a !

. (11 Travasso, Ronya)

MIRABDR 7,.

LES ARTS I ELS ARTISTES

\. -.--\. r,

-Que trist deu ser l'hivern aquí, quanels arbres no tenen cap fulla !

(Ric et Rac, París)

^s-

-La por que tinc és que el meu marit,ja no m'estimi quan cm comenci a en-vellir,

—Fuig, dona, ja te n'hauries adonat!(Gazzettino, Venècia;

INFORMESL'amo.—M "hauríeu de dar un certificat

de 'l'últim amo que heu tingut.El xofer. —Impossible- ; va morir en l'úl-

tim accident.(Le Matin, París)

& ^ =í

ODISSEA 1932I'lisses.—Sento la veu de les sirenes.El mariner.--Es l'hora de sortida de les

fàbriques.(Ric et Rac, París)

8 MIRABDR

IZADIO I DISCOSLes particularitats musicals a través del disc o T v V I L

Es un fet observat la influència que ha prets, aci els programes de discos han pro- dirigides. Ara sembla que .aquesta .producció I Fafbol i ràdio El professor Píeeardtingut el disc per a uniformar l'afició mu- curat recollir les millors interpretacions dels ha minvat bastant, sobretot 1s discos de^sical arreu del mbn. La necessitat de pro- nostres compatriotes i el resultat h i estat cobles. Realment, si l'audidó ha d'ésser Com en altres països d'Europa, d'Amè- El ,professor Piccard i el seu ajudant Co-duir en grans series ha , arribat també a la exoellent. Hï ha molta gent que haurien feta a d'interior de la llar, hi ha un excés rica i d'Australia, veiem que a' IEscamdin<I- syns, que pensen dintre poc efectuar unafabricació de discos. Malgrat això, en tots suportat mai un fragment de Bach si no de sonoritat iforçosament han .arribat a via ocorre un conflicte entre 'la ràdio i les nova exploració •esératosferica, portaran unels països hi ha una especial determinació haguessin llegit a l'etiqueta del disc el nom fatigar, però a part d'això hi ha la lepres- federacions de futbdL Aquestes ,pretenen a petit emissor d'ondes curtes, .mitjançant elper a determinades obres 1 gèneres, i aques- de Pau Casals. sió indubtable que ha sofert la sardana. Suècia i a Dinarmarca que hom deu .pagar qual estaran en comunicació constant clu-ta diversitat l'han respectada les marques En el mateix genere teatral hi ha països Uin gènere ben típic, l'anomenat flameroc, els ràdio reportatges dels matohs retraes- rmt tota ]'ascensió. Aquest emissor serámés anomenades, creant cases filiaos distri- que manifestein la seva .predilecció amb la té una gran quantitat de prosèllits. Indub- mesos. A Stockholm sïhan trencat les hos- d'una gran utilitat per a indicar el lloc , debuïdores i adlhuc productores, .Per atendre forta demanda de discos ; tal és el cas in- tablement es tracta d'urna cosa d'interés que tilitats amb motiu del match de futbol Aus- ]'aterratge, ja que Piccard tem que els cormillor íesinclinacions de llurs clients, versemblant d'A'lemanya, que fa un gram ha suscitat ].a curiositat fins i tot de 1 e- tria Suècia rants atmosferics el puguin arrossegar fins

Evidentment que hi ha discos que tenen consum de discos amb fragments d'obres tranger per 1'esc'u pada que n'han fet ar- a Africatun vailor internacional, per ésser del mateix de Puccimi. Si gaudiu d'un aparell de ràdio tistes indígenes. Es dar que en aquest cas Por americanarang les obres musicals enregistrades i tam- que permeti escoltar emissores alemanyes, cl disc pot arribar a passar al cercle local L'energia dels aplaudimentsbé llurs intèrprets, i això principalment es- podreu anotar aquest fet de la música, però mamés ho és per un Després del rapte tràgtc del petit Lind-

Es calcular d'ara endayant 1'ener-podrádové amb :la música selecta, encara que Hi ha, però, la música frívola, que tot intetes merament anecdòtic i que segura-

dis-bergh, tots els americans tremolen pels seu

gia dels aplaudiments. Un americà nome-també hi ha certs generes de música frívola i el valor Internacional que li ha donat el ment no comporta u:na gran venda de infants. Algunes artistes de cinema, a Hb1-mat Caldwell ha arribat a construir un .apa-

que són acollits a tot arreu amb semblant jazz, té determinats gèneres que ano ,poden cos lywood, surten .a passejar els seus filletsrell radioeléctric que opera aquesta mesura

interés: Recordeu, si remo, iqudll cèlebre fox sortir de 'llurs fromeres. Es el cas de tot J. G. amb autos .armats de metralladores. Aixòautomàticament. Solament faltarà trobar.

Constantinoble, o, actualment, qualsevulla d gènere líric. De la mateixa forma que dia ocasionat el inaixement d'una nova in-una unitat C. G. S. d'aplaudiment que-----rumba 'de les que ofere'ixan les orquestres 'be_nquf ens interessen .poc tots els fràg- dástria, la fabricació de bressols amb mi-permetrà dir als artistes : «Quin èxit, esti-

de La Havana, ments de revista dei Casiino de París i crMon. IEs dissimula un miórMon al .bressolmat, he tingut 45.39 d'' aplaudiments.»

Perb no hi ha dubte que aquesta univer- només s'accepten per ésser cantats per ar- de tal .manera, que tots els sorolls insòlitsCreiem que això serà e fracàs de 1a ele-

salitat està matisada en cada país, i això es tistes de fama mundial, és difícil que pu- que poden produir-se, fortament amplificats,descobreix fins en les obres clàssiques co- guin tenir èxit les sarsueles i tota aquesta donen l'alarma a tota la casa, que.

negudes a tot el món. Hi ha .països en els tradició tan peculiar i tan estimada encar q, ;° Què passa a Escòcia?quals els editors de discos han de dedicar ací. La mateixa comprovació es,pot fer ^^ sport i beneficéneíaurna atenció especial a la música del pafs. im^b la ràdio. Fàcilment captareu emissores Els enginyers de la P. B. C, anglesa, en.tExamïneu un programa de discos selectes italianes que ofereixen música lírica de gé- -' , A França tenen lloc matxs de futbol carregats d' •vnstal-lar una nova emissora ade qualsevol casa francesa i notareu una mere frívol, operetes totes d'un gust ben p 1 entre convalescents. Cada hospital té l seu Escòcia, han experimentat una grossa de-repetició atabaladora de noms com els de peculiar i ben distint de les vieneses. • 4 equip, les fetes del qual són seguides amb cepció, a •causa de l'escàs interès demostratThomas, Massenet, Saint-Saens, que en els Resta encara tota la tradició folklòrica i , el màxim interès pels malalts de l'hospital. pels oients, als quals s'havia bregat de co-altees països són gairebé desats. Aquí, sem- les seves derivacions, que necessàriament Com que els que encara estam obligats per cunicar a nestacló les observacions que cre-bla que no són tan .mirats ; els editors de influeixen en les obres musicaIls dels respec- 'r la seva malaitla a fer llit no podrien seguir guessin oportunes sobre eis programes •i eldiscos no han pogut prescindir le dos o tius països, i aquí sí que U disc ha de aquests interessants partits, un.a persona és seu funcionament. S'atribueix ,aquesta i•n-tres noms, però si s'h.an imposat ací aquests detallar i reduir el sou camp d'acció. —Vols dir ue no és bo tenir tretze or-

pencarregada de fer el reportatge, que des- diferencia al llegendari esperit d'economià

autors ha estat pel seu renom universal. En el nostre país hi ha les •cançons dels sones a taula? pres és escoltat amb gran interés per dels escocesos, que no .han volgut suportarVal a dir que 'més val triar així i donara 0'rfeans i les sardanes, que durant un temps —Si és ^p^ onze ..,nom hi ha menjar aquests. AI•guna de les emissores franceses la petita despesa d'un segell de correus permés a més les obres clàssiques; així hi van tenir molt èxit i se'n varen fer moltes deuria retransmetre aquestes interessants fer arribar 'llurs observacions a la nova emis-sortim guanyant. En canvi, quant .a intèr- edicions, tot i el reduït cerdle al qual anaven (Das Interessante Blatt, Viena) sessions: -

1,

sona.

1-

més perfecte

més elegant ',^o

aparell

Ràdio=Fonògrafa

Després de nou anys, les tà-briques ATWATER KENTsegueixen mantenint la repu-tació d'ésser els primers cons -

tructors de ràdio.Més de 4.000.000 d'aparells distribuïtsper tot el món són la millor prova dela confiança que mereixen al públic.

ATwATHiIL 1flF RADIO

^l li FONOGRAFO

AUTO ELECTRICIDAD, S. A.Dipufaci6, 234. BARCELONA

Madrid . València . Sevilla - Alacanf. La Corunya

i -1u

X15F

%' /I S \

L'atleta de circ és expulsat de la dispesaper falta de pagament 1 des seves eines detreball Ilençades al carrer.

(The Passing Show, Londresl

Suscrivíu=vos a MIRADOR

Pelar, 62. = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

LtSr. ................................ ..................... .......... ...................................-..

que vici a .....__ ...............__..........................._.__...................._........................................-.........................-...

carrer............_ ...................__..................... n,°............ es subscriu a MIRADOR

ncl preu fíat de 3`50 pies. trimestre.

de................................._...._...............de 193.......s1.4„crare

1

ttI:I1

I

1I1fL1 I

I

UtIt!I:IIIH

QQQu^aADD.

Comunica als seus clients í amics que des del dia u del .corrent,

les seves oficines han quedat definitivament instal'lades al modern

edifici anomenat "CASA DE, S CASP, 26, principal,

i ensems assabenta í ofereix a totes les cases anunciadores del nos-

tre país, la darrera exclusiva de publicitat dintre dels

ferrocarril Metropolità de Barcelona, S. A. (transversal)

i l'enllaç amb els F. C. del Nord d'Espanya

BARCELONA. Casp, 26, pral, - Telèfon 16606 A&m:àÌh

Carrer de Tarragona, 7, 2, n - MADRID

IMPRESOS COSTAAsalto, 46.-Bercero,.