La nova agenda contra la desigualtat social-1.1

/DFULVLHFRQzPLFDLQDQFHUDLQLFLDGDHQFRQWLQXDHVWDQWSUHVHQWHQODVRFLHWDW'HVGHOODYRUVmoltes persones han perdut la seva ocupaci, sense que en aquesta legislatura shagin adoptat mesu-res que millorin la situaci. Ens trobem davant una legislatura perduda, que ha causat un enorme desgast social, personal i moral; on ni tan sols tenir treball s ja sinnim de poder viure amb dignitat; amb una manca palesa doportunitats de treball per a una part molt important, i creixent, de la societat.

(VJRWDGDODOHJLVODWXUDQRQRPpVHQVWUREDPDOHV,OOHV%DOHDUVHQXQDVLWXDFLyGHFODUDLQVXFLqQFLDdocupaci, sin que han aparegut nous problemes com el de la precaritzaci sense precedents de les condicions de treball, el creixement de latur de llarga durada, lagreujament de latur juvenil i linslit augment del nombre de persones aturades sense prestaci de desocupaci.

La taxa datur de les Illes Balears continua en valors histricament alts. s especialment preocupant la taxa de la desocupaci entre els nostres joves, superior al 40%. A les Illes Balears 21.000 joves entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen. s obvi que aquesta situaci els furta el dret a forjar-se un projecte de vida propi, els bloqueja la seva autonomia personal i els seus horitzons.

Al mateix temps, ms de la meitat dels nostres aturats sn de llarga durada: un 54,4%, mentre TXHHQQDOLW]DUla passada legislatura era del 37.6%. Aquesta tendncia condueix a una catstrofe VRFLDOODFURQLFDFLyGHODGHVRFXSDFLySHUVRQHVTXHQRWRUQDUDQDWUHEDOODUHQODVHYDYLGDVLQRHVrecondueix aquesta situaci. Com s natural, resulta especialment preocupant la situaci daquells aturats amb crregues familiars.

'DOWUDEDQGDODWD[DGHFREHUWXUDSHUGHVRFXSDFLyHVWUREDHQHOVHXYDORUKLVWzULFPpVEDL[XQHYLGHQFLDQWODUHJUHVVLyHQHOVGUHWVGHOVWUHEDOODGRUV7 de cada 10 aturats no cobren cap subsidi de desocupaci.

'HPDQHUDSDUDOOHODGHVGHOHVYHsofrint una reducci dels salaris sense precedents en el perode democrtic,QVDOSXQWTXHHOVVDODULVGHOHVQRYHVRFXSDFLRQVVKDQVLWXDWDPEXQSRGHUadquisitiu equivalent a lexistent a principis dels anys noranta.

La realitat objectiva s que, malgrat parapetar-se darrera unes xifres illusries de creaci de llocs de treball, els governs del PP han estat incapaos de recuperar la prdua docupaci i, a ms, deixen com a balan un problema dordre qualitatiu. Les xifres visualitzen perfectament la falta de comproms amb els treballadors en atur perqu els governs del PP, tant el de Bauz com el de Ra-joy, han efectuat una reducci drstica dels pressupostos destinats a les poltiques actives laborals. En el 2010 el Govern Antich va realitzar una despesa efectiva de 95 milions en 2010. Amb el 33HQHO*RYHUQOD[LIUDVKDTXHGDWHQXQVFODUDPHQWLQVXFLHQWVPLOLRQVPHQ\VGHODmeitat.

s erroni pensar que tots aquests problemes sn noms el resultat de la crisi econmica ms important de les darreres dcades. s incontestable que han jugat un paper molt destacat les reformes i retallades adoptades pel PP. Les successives reformes laborals del 2012 i 2013, les reformes de prestacions per desocupaci del 2012 i les reformes de pensions del 2013 han cau-sat un enorme impacte en les condicions laborals dels nostres treballadors, tant pel que fa al seu accs a prestacions per desocupaci com a una jubilaci digna.

Totes aquestes reformes han suposat una prdua clara de drets laborals i socials, i han abo-cat a moltes persones a situacions de pobresa que no shaguessin produt duna altra manera. Per al treballador, les reformes adoptades han suposat un augment de lexplotaci i la precari-etat; una mostra palesa daix s laugment de les persones contractades a temps parcial, per que en realitat treballen a temps complet. A ms, la reforma laboral ha propiciat una caiguda enorme de salaris, especialment en els nous contractes, i laparici de contractes a poques hores, FRPKRWHVWLFDHOIHWTXHHOVcontractes a temps parcial suposen prop dun 40% del total de la nova contractaci.

Tot aix ha fet el nou fenomen de la pobresa laboral: laugment dels treballadors pobres. s impor-tant no oblidar la perspectiva de gnere perqu precisament sn les treballadores de les nostres Illes les que tenen major taxa de parcialitat en els seus contractes i els salaris ms baixos; una vegada ms, les dones treballadores sn les ms copejades per la crisi; mentre, el Govern segueix sense adoptar mesures per a la seva protecci.

GHFDGDFRQWUDFWHVQRXVVyQDtemps parcialLHOGDTXHVWHVRFXSDFLRQVVyQamb salaris de pobresa.

El GHODQRYDRFXSDFLypVHQtreballs de menys de 10 hores. En canvi, sest des-WUXLQWRFXSDFLyGHPpVGHKRUHV

Malgrat que hi ha algunes persones ms treballant, el total dhores treballades no ha fet res ms que reduir-se(QYDVHUHTXLYDOHQWDXQDUHGXFFLyGHPpVGHOORFVGHtreball a temps complet.

El nombre dhores extres illegals s molt altHTXLYDOHQWDOORFVGHWUHEDOODtemps complet. 1 de cada 5 hores extres no es paga.

La taxa de protecci per desocupaci ha caigut al seu valor ms baix en els ltims deu anys: 7 de cada 100 aturats no cobren prestacions per desocupaci.

(OQRPEUHGHWUHEDOODGRUVLQVFULWVHQOD6HJXUHWDW6RFLDOHQDOHV,OOHV%DOHDUV~OWLPDQ\GHJHVWLyVRFLDOLVWDHUDGH(QO~OWLPDQ\GHJHVWLyGHO33YDVHUGH412.369. Bauz no ha creat ni un sol lloc de feina ms: nha perdut 1.243.

Amb carcter immediat promourem poltiques que millorin locupabilitat dels nostres aturats i que estenguin la cobertura de prestacions econmiques. Aquestes mesures constituiran un dels eixos dactuaci central en les poltiques laborals de la nostra Comunitat. No obstant aix, seria un error SHQVDUTXHpVVXFLHQWPart dels problemes conjunturals que patim tenen el seu origen en labsncia duna veritable pol-tica estructural en lmbit laboral. En aquest sentit, la nostra actuaci passar necessriament per establir una poltica laboral amb carcter de permanncia. Noms aix encararem la resoluci de moltes de les grans manques de les Illes Balears que provenen de ms enll del comenament de la crisi.s ms, sarticular amb independncia de la situaci econmica.

Alguns problemes perfectament diagnosticats en la nostra societat, com els alarmants ndexs daban-d escolar, la necessitat dassentar el nostre model econmic a travs de la formaci, el transvasa-ment de treballadors de sectors en declivi cap a altres camps emergents o lexistncia contempornia del creixement de la immigraci alhora que augmenta la xifra daturats, sn qestions que necessri-ament han darticular-se a travs de les poltiques laborals.

Les poltiques laborals seran, com a mnim, el 4% del pressupost autonmic, comprenent tot el con-MXQWGHSDUWLGHVWUDQVIHUqQFLHVHVWDWDOVLGHO)RQV6RFLDO(XURSHX$TXHVWSHUFHQWDWJHpVHOUHVXOWDWduna banda, de tenir en compte les assignacions pressupostries als pasos ms avanats on les SROtWLTXHVODERUDOVVyQPpVHFDFHVLSHUODOWUHGHOHYLGqQFLDTXHens enfrontem a un problema de JUDQPDJQLWXGFRPKRH[HPSOLFDXQDWD[DGDWXUTXHVXSHUDHOEls socialistes ens comprometem a fer front als problemes i conseqncies de la crisi econmica a travs dun Pla de xoc per a locupaciDPEODQDOLWDWGDVVHJXUDUXQDsortida solidria de la crisi als sectors socials que ms lhan patit en el qual tindran prioritat dactuaci els collectius daturats de llarga durada, especialment aquells majors de 50 anys i aquells amb crregues familiars.

Per descomptat, s imprescindible invertir la situaci que han provocat les diferents reformes laborals i GHSUHVWDFLRQVGHGHVRFXSDFLyGHO33'XQDEDQGDVKDQGHderogar totes les reformes laborals

aprovades des de linici de la crisi econmica i instar a formular un nou Estatut dels Treballa-dors que sadapti a les noves formulacions duna economia moderna com lespanyola i que conjugui OHFLqQFLDSURGXFWLYDLODLJXDOWDWHQOHVUHODFLRQVHQWUHOHVSDUWVEl SOIB tornar a ser la pedra angular de les poltiques actives docupaci. Sestructurar com XQ6HUYHL3~EOLFGRFXSDFLySURDFWLYDGHVGHGXHVYHVVDQWV'XQDEDQGDsapropar a les empre-ses per conixer les seves necessitats de capital hum i ajudar-los, aix, a ser ms competitives. Per un altre, les persones usuries dels serveis del SOIB (tant persones aturades com amb ocupa-ci) disposaran duns serveis docupaci gils i que responguin a les seves necessitats. Aques-ta resposta als usuaris ha de ser imaginativa i apostar per la innovaci en tots els mbits.

Lorientaci laboral constituir el portal dentrada dels usuaris en el SOIB. Els socialistes ens com-prometem a que els aturats puguin disposar dun diagnstic de la seva situaci i lestabliment dun Itinerari Personalitzat dInserci (IPI) en el termini dun mes des de la seva inscripci com a aturats. Per assolir aquest objectiu, introduirem el nombre dorientadors necessaris perqu cadascun atengui a 400 aturats. El servei dintermediaci laboral ser una veritable agncia de collocaci, TXHSURSLFLwODWUREDGDHQWUHOHVHPSUHVHVLHOVGHVRFXSDWV'HIHWocupar un paper central en la contractaci al mercat de treball balear,JXDQ\DQWVHODFRQDQoDGHOHVHPSUHVHVLHOVWUHEDOODGRUVFRPDHLQDGLQVHUFLyODERUDO(OPRGHOGHJHVWLyGLQWHUPHGLDFLyGHO33KDJHVWLRQDWRIHUWHVdocupaci a lany. Els socialistes ens comprometem a gestionar, almenys, 15.000 ofertes docu-paci a lany.

Aplicarem un desplegament equilibrat del SOIB a cada una de les Illes de la mateixa manera que actuar tenint en compte els diferents mercats locals.

'DOWUDEDQGDODIRUPDFLyVHUjXQLQVWUXPHQWIRQDPHQWDOSHUDODFRQVHFXFLyGHOORFVGHWUHEDOOTXD-OLFDWVVDODULVPLOORUVLFRQGLFLRQVGHWUHEDOODGHTXDGHV3HUDL[zHOVrecursos per a formaci dels nostres aturats es multiplicaran i avanaran cap a un rtio homologable amb la resta dels pasos ms avanats de la Uni Europea.

A causa del nivell educatiu dels nostres aturats, es prioritzaran els cursos per a la consecuci dels ttols densenyament bsicLDTXHOOVFXUVRVGHOVLVWHPDQDFLRQDOGHTXDOLFDFLySURIHVVLRQDOGHQLYHOOWqFQLFPpVEDL['DTXHVWDPDQHUDTXHHVSRVVLELOLWDUjODFFpVDXQDcarrera formativa a totes aque-lles persones que van abandonar els estudis sense accedir al ttol dESO. El servei dintermedi-aci laboral i lObservatori dOcupaci participaran activament en el disseny dels camps de formaci prioritaris. Tot aix selaborar en contacte amb el teixit empresarial. Igualment, es fomentar la con-tractaci dels aturats en les empreses que han realitzat les prctiques empresarials.

Aix mateix, es coordinar loferta de formaci professional en els mbits educatius i docupaci LHVUHIRUoDUjODVHYDLQWHUUHODFLy6HIHFWXDUDQSURJUDPHVHVSHFtFVSHUDOVFROOHFWLXVPpVYXOQHUD-bles de forma conjunta amb les entitats del Tercer Sector.

La formaci propiciar el canvi en el model productiu, adaptant-se a les necessitats de les empre-VHVLIDFLOLWDQWODUHTXDOLFDFLyGHOVDWXUDWVSURFHGHQWVGHVHFWRUVHQGHFOLYLFRPODFRQVWUXFFLy8QDpart rellevant dels recursos econmics en formaci per a aturats es dirigiran DOOXLWDUFRQWUDHOVGq-cits formatius dels nostres joves que van abandonar prematurament els estudis sense aconseguir la titulaci dESO i facilitar aix el seu reenganxament formatiu. Ser durgent necessitat laplicaci

dun pla especial dinserci formatiu-laboral i de segona oportunitat per aquells joves denominats NI-NIs que havent abandonat els estudis tampoc tenen feina. El Pla de Garantia Juvenil es dedicar a DTXHVWDQDOLWDW7HQGUHPHQFRPSWHHOpaper estratgic de la formaci laboral a lmbit turstic a la qual dedicarem els centres vinculats al SOIB i, en especial, lescola dHoteleria de les Illes Balears.

Pel que fa a les relacions laborals, la precaritzaci i lexplotaci laboral, han estat alguns dels princi-pals problemes del nostre mercat laboral i les grans oblidades durant aquests quatre anys. Per tant, resulta imprescindible introduir mecanismes correctors que frenin la precaritzaci, la temporali-tat i lexcs de treball realitzat pels nostres treballadors. En concret es posar en marxa un Pla de lluita contra lexplotaci laboral amb especial vigilncia als contractes a temps parcial, el temps de treball, les hores extraordinries i les condicions de prctiques dels becaris.

Posarem en marxa campanyes de prevenci de riscos laborals en els principals sectors productius i en els de major ndex de sinistralitat. Com s natural tindran un accent especial al sector de lhoteleria amb lob-jectiu de reduir les malalties professionals derivades els moviments repetitius i postures forades. Es priorit-zar ODSURWHFFLyGHODGRQDWUHEDOODGRUDDPEDWHQFLyHVSHFtFDDOHVFDPEUHUHVGHSLVAix mateix, en un moment de falta de creaci de nous llocs de treball per part de les empreses, poten-ciarem les formes empresarials dEconomia Social i autocupaci. En aquest sentit, es prioritzar el suport a lautogesti - per mitj de les formes jurdiques - de petites empreses, lautnom individual i OHVYDULDGHVIyUPXOHVGHFRQRPLDVRFLDOGHIRUPDHVSHFLDOOHV&RRSHUDWLYHVGHODWLSRORJLDLJUDXTXHsiguin), les Societats Laborals, les Empreses dInserci Social i els Centres Especials de Treball.

Pel que fa a les persones discapacitades, potenciarem la formaci dual amb les empreses del Tercer Sector SocialDPEDMXGHVDODFRQWUDFWDFLy$OPDWHL[WHPSVYHULFDUHPHOFRPSOLPHQWGHOSHU-centatge mnim de treballadors amb discapacitat al qual estan obligades les empreses.

Establirem clusules socials en matria de contractaci pblica. Es valoraran les empreses amb conveni collectiu, les que millorin les bretxes salarials, les que practiquin locupaci estable i les que continguin programes digualtat de gnere.

Finalment cal assenyalar que les dones de les Illes Balears veuen com la crisi ha estat especialment dura amb elles. En conseqncia practicarem poltiques digualtat per revertir la situaci ats que el seu salari no noms no sha tendit a equiparar sin que segueix sent ms baix que el dels homes./DFRQWUDFWDFLyDWHPSVSDUFLDOpVHVSHFLDOPHQWVLJQLFDWLYDHQOHVGRQHV7RWDOHVLQLFLDWLYHVen matria de treball es dissenyaran sota la perspectiva de gnere i, a ms, sefectuaran actuacions HVSHFtTXHV

1. Les poltiques laborals passaran a ser un eix essencial i irrenunciable del nostre Estat del Ben-HVWDU0XOWLSOLFDUHPHOVUHFXUVRVQVDUULEDUcom a mnim, al 4% del pressupost autonmic.

2. Posarem en marxa dun Pla de xoc per a la creaci docupaci i assegurar una sortida so-lidria de la crisi. Estar dirigit als collectius que han patit en major grau la crisi, amb lac-cent posat en aturats de llarga durada, especialment els majors de 45 anys i amb crregues familiars.

3. Ser articulat un programa mixt docupaci i formaci per 5.000 aturats de llarga durada i amb crregues familiars.

4. El SOIB es convertir en una factoria docupaci: un veritable servei integral per al conjunt de la poblaci en edat laboral.

5. El servei dintermediaci laboral sha destablir com una veritable agncia de collocaci de persones en atur i ocupar un paper central en la contractaci al mercat de treball balear.

6. Mitjanant la intermediaci laboral, es gestionar ms de 15.000 ofertes docupaci a lany enfront de les 2.800 practicades pel Govern del PP.

7. Instarem a la derogaci de totes les reformes laborals i de prestacions per a la desocupaci posades en prctica pels governs del PP.

8. Ser reinstaurat un nou marc de governana que fomenti la participaci institucional i la concertaci amb els agents econmics i socials.

9. En el termini dun mes desprs de la seva inscripci en el SOIB, tot aturat disposar dun diagnstic de la seva situaci i lestabliment dun Itinerari Personalitzat dInserci.

10. Es multiplicaran els recursos per a formaci dels nostres aturats. Es prioritzaran els neces-saris per a la consecuci dels ttols densenyament bsic i els de nivell tcnic ms baix .

11. Es promouran programes de Segona OportunitatSHUDOVMRYHVGHVRFXSDWVXQSODHVSHFtFGHIRUPDFLySHUDOVQRVWUHVDWXUDWVHQOjPELWWXUtVWLFLXQDOWUHSHUUHTXDOLFDUHOVDWXUDWVque provenen de sectors en declivi, com la construcci.

12. Es fomentar la contractaci de les persones a les empreses on han realitzat les prctiques empresarials.

13. El Pla de Reemplaament Jove incentivar dels contractes de relleu i perseguir evitar lamortitzaci per jubilaci dels llocs de treball existents.

14. Ampliarem mitjanant fons propis lextensi del Pla de Garantia Juvenil de 25 a 30 anys.

15. De manera immediata es pondr en marxa un pla especial dinserci formatiu-laboral daquells joves denominats colloquialment com NI-Nis, que havent abandonat els estudis tampoc participen al mercat laboral.

16. Hi haur un 3ODHVSHFtFGHIRUPDFLySHUDOVQRVWUHVDWXUDWVHQOjPELWWXUtVWLF de manera TXHVDSURWLQWRWHVOHVSRWHQFLDOLWDWVGHJHQHUDFLyGRFXSDFLyGHOWXULVPH

17. Sestudiar la factibilitat de proporcionar salaris de reinserci laboral per als collectius ms vulnerables i els aturats amb crregues familiars i sense prestaci per desocupaci.

18. Posarem en marxa un Pla de lluita de lexplotaci laboral a travs de la Inspecci de Tre-EDOODPEFDPSDQ\HVHVSHFtTXHVLLQWHQVLYHVSHUYLJLODUHOVFRQWUDFWHVDWHPSVSDUFLDOHOtemps de treball i les hores extraordinries.

19. Es potenciaran i adoptaran les mesures de control necessries per evitar lexternalitzaci de les nostres principals activitats productives.

20. Donarem suport a la creaci de noves empreses dEconomia Social i dautocupaci, aix com a la incorporaci en les mateixes de nous socis. Posant una mfasi especial en aque-lles noves empreses i incorporacions formades en la seva majoria per joves majors de 25 anys i dones.

21. Introduirem clusules socials en la contractaci pblica. Es valoraran les empreses que ofe-reixen ocupaci estable.

22. 6LPSODQWDUDQSURJUDPHVHVSHFtFVSHUHYLWDUODdiscriminaci salarial de gnere en locu-paci i en laccs al mateix.

La nova agenda contra la desigualtat social-1.7.

0j[LPDSULRULWDWDODUHFODPDFLyDO(VWDWGHOQDQoDPHQWTXHHQVFRUUHVSRQ Defensarem el principi dordinalitat: qui ms aporta s qui ms ha de rebre

Impulsarem el nou Rgim Especial per a les Illes Balears per palliar els efectes de la insularitat

7HQLPHQOOHVWLGHVQRYHVJXUHVVFDOVEDVDGHVHQODSURJUHVVLYLWDWLHQXQDPDMRUjustcia social

Assumirem el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb

FULWHULVGHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD

Com s natural, el manteniment de lEstat del Benestar suposa una preocupaci permanent per aug-mentar els recursos econmics. Els eixos de poltica social requereixen disponibilitats pressupostries i capacitat del Govern en obtenir recursos externs. Un exemple clar s la recuperaci de les Inversi-ons Estatutries, totalment abandonades per lExecutiu del PP; o la nova formulaci del Rgim Especial de Balears, del que no tenim notcia. En aquests dos mbits, com en tants daltres, hem viscut quatre anys perduts.

Els ciutadans de les Illes Balears SDWLPXQPDOHQGqPLFKLVWzULFGHQDQoDPHQWSHUSDUWGHO(V-tat.&DOGLUTXHODSURYDFLyGXQQRX6LVWHPDGH)LQDQoDPHQWSHUDOHV,OOHV%DOHDUVGHDFRUGDWSHOVSUHVLGHQWV=DSDWHURL$QWLFKYDVXSRVDUXQDERQDSDUWGHUHFXSHUDFLy'HIHWGHVWDUDSXQWVper davall la mitjana en temps del PP ens collocarem 2 punts per damunt. Aix ha suposat un incre-ment de ms de 500 milions d dingressos addicionals per any, dels quals - paradoxalment el SUHVLGHQW%DX]iQKDHVWDWHOJUDQEHQHFLDWVHQVHPRXUHXQGLWGXUDQWTXDWUHDQ\VAquest mateix president ha renunciat a exigir al Govern dEspanya els seus compromisos amb Balears. El cas ms sagnant ha estat el de les inversions derivades de lestatut dAutonomia: han dei-xat perdre ms de 1.000 milions deuros que estaven compromesos per un dret legal del nostre Estatut dAutonomia i que haguessin suposat una bona dosi doxigen per una economia el crisi.

La mateixa sort ha seguit el nou Rgim Especial per a les Illes Balears, que segons lEstatut G$XWRQRPLDKDYLDGHVWDUYLJHQWODQ\SHUzSHU*RYHUQ%DX]iQRKDPRJXWXQGLWSHUDYDQoDUHQaquest cam, probablement seguint ordres del Govern Rajoy, que en aquests darrers dany ha practi-cat una poltica dofegament econmic de les autonomies. El REB s una pea fonamental per pal-liar els efectes de la insularitat./DQRVWUDFRQGLFLyJHRJUjFDHQVREOLJDDIHUIURQWDXQVVREUHFRV-tos addicionals. Les desigualtats amb lempresariat de la resta de lestat espanyol sn evidents. Aqu partim amb desavantatge. Les oportunitats no sn les mateixes. I la nostra competitivitat sen ressent. En els darrers 4 anys no hem avanat gens ni mica.

En el terreny impositiu, la legislatura ha estat nefasta. Bauz va posar en marxa i retirar posterior-ment tres del impostos anomenats verds: lloguers de cotxes, envasos, plstics i grans super-fcies. La marxa enrere tingu lloc davant la pressi dels sectors afectats i va costar el crrec del conseller dEconomia. Especial esment pel que fa a lIVA turstic: va prometre que el Govern Rajoy el davallaria i, en realitat, el va pujar del 7 al 10%. Aix suposa un increment mitj de ms de 2 per turista/dia, la qual cosa obri la perspectiva de la comparaci amb lecotaxa, que tan va rebutjar el PP, i que gravava en una proporci inferior.

7DPSRFWHQLPQRWtFLHVSHOTXHIDDODOOXLWDFRQWUDHOIUDXVFDO([SHUWVHQDTXHVWjPELWFRPHOVGHOSindicat de Tcnics del Ministerio de Hacienda[LIUHQHQPLOLRQVGHXURVDQXDOVHOYROXPGHOIUDXVFDOLODERUDODOHV,OOHV%DOHDUV. Aquesta economia negra suposa un 20% del PIB balear (un 23% a nivell espanyol)PHQWUHTXHDSDwVRVFRP)UDQoDR$OHPDQ\DHVWjHQWRUQDO6H-JRQVHOVHVPHQWDWVWqFQLFVDPEXQ3ODGHFLGLWLHFDoGHOOXLWDFRQWUDHOIUDXHVSRGULHQUHFXSHUDUSHUa les arques pbliques una bona part daquest frau.

3HOTXHIDDOQDQoDPHQWdels consells insulars, aquesta legislatura han sofert un retallada que suposa una reducci important de recursos econmics, amb la bvia disminuci en la qualitat i quanti-tat dels serveis i obres pblics que realitzen aquestes entitats dins el seu respectiu mbit territorial.

El pressupost autonmic per cpita de les Illes Balears era, en 2013, un 18% per da-vall de la mitjana espanyola.

El PP ha posat a la ciutadania balear a la cua de les inversions de lEstat amb 83 per habitant quan la mitjana espanyola s de 238 .

El Govern Bauz a deixat perdre ms de 1.000 milions d que corresponien a les Illes Balears per les inversions derivades de lEstatut.

/DFRUGGHQDQoDPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUVHQWUH=DSDWHURL$QWLFKYDVXSRVDUXQLQ-grs anual de ms de 500 milions d.

La pujada de lIVA del 7 al 10%, realitzada pel PP s equivalent a un increment mitj de ms de 2 per turista/dia,

Les rentes salarials mitges i baixes representen el 80% de la recaptaci dimposts.

El 10% dels individus ms rics acumula un patrimoni 135 vegades superior al 30% ms pobre de la poblaci espanyola.

La diferncia en renda s de 13 a 1 a favor de las classes ms poderoses sobre les

ms pobres.

(VGyQDODFLUFXPVWjQFLDTXHOHVWUHVIRQWVPpVLPSRUWDQWVGLQJUHVVRVSHUDOHV,OOHV%DOHDUV)LQDQ-ament autonmic, inversions de lEstat i REB) depenen de la voluntat poltica del Govern de lEstat LSHUWDQWDSULRULQRHVWjJDUDQWLGDODVHYDH[HFXFLy'HIHWGXUDQWODSUHVHQWOHJLVODWXUDGRPLQDGDpels governs del PP a Palma i a Madrid, les Illes Balears no ha ingressat ni un sol euro en els conceptes esmentats.(OQRX*RYHUQVRUJLWGHOHVHOHFFLRQVGHPDLJGHatorgar la mxima prioritat a la reclamaci dels recursos de lEstat que ens corresponen sense descartar la via judicial. (QFRQVHTqQFLDODSROtWLFDVFDOGHO3DUWLW6RFLDOLVWDHVPRGXODUjGXQDIRUPDRGXQDOWUHsegons els resultats obtinguts en aquesta negociaci.

(QDTXHVWVHQWLWWHQLPHQFDUWHUDXQVHJXLWGHQRYHVJXUHVVFDOVbasades en la progressivitat i en una major justcia social per si fos imprescindible augmentar la capacitat recaptatria, sempre GHIRUPDMXVWDLHTXLWDWLYD(QWUHHOVSUHYLVWRVJXUHQHOVVHJHQWVISIQUEMA: Obeint al principi general de qui contamina paga i des de la perspectiva que les grans cor-SRUDFLRQVHQHUJqWLTXHVLGHFRPXQLFDFLyIDQXQ~VGHOWHUULWRULSHUREWHQLUJUDQVEHQHFLVHVFUHDUjXQLPSRVWVREUHLQVWDOODFLRQVTXHLQFLGHL[HQHQHOPHGLDPELHQW,6,48(0$gravant amb un 1% les ins-tallacions i estructures destinades a produir, emmagatzemar, transformar i transportar energia elctrica i carburants i combustibles, comunicacions etc. No afectar a les empreses locals. En cap cas, aquest impost podria repercutir en els preus dels serveis que els clients paguen a les esmentades empreses.

SUCCESIONS I DONACIONS5HFRQJXUDUHPOLPSRVWVREUHVXFFHVVLRQVLGRQDFLRQVintroduint lescala progressiva a tots els grups de parentiu o relaci de successi i donaci, que el faria ms just i igualitari. Actualment es basa en una linealitat impositiva entre persones que presenten molt distintes situacions econmiques pot suposar una injustcia en la seva aplicaci. En conseqncia, aplicarem factors correctors derivats del principi de progressivitat. Aquesta mesura afectar ex-FOXVLYDPHQWDOGHGHFODUDQWVGHOLPSRVWGHVXFFHVVLRQVLGRQDFLRQVESTADES EN ESTABLIMENTS TURSTICS.- Tindrem preparada la creaci dun tribut propi de la Comunitat Autnoma sobre estades en establiments turstics de les Illes Balears, la recaptaci del qual es dedicar, en primer lloc, als programes per a la desestacionalitzaci per tal daugmentar locupaci laboral en el sector turstic i a millorar el producte turstic per dotar-lo de major competi-tivitat, la qual cosa impulsaria la generaci de llocs de feina de qualitat i estables. Aquest tribut relacio-nat amb la principal activitat econmica de Balears derivar de laplicaci del valor de la solidaritat dels turistes amb la terra que els acull, el patrimoni natural i cultural que gaudeixen i els serveis que es posen a la seva disposici pel millorar la seva estada. La possibilitat daplicaci daquest impost es valorar en cas que no sarribi a un acord netament favorable per a Balears en matria de Rgim Es-pecial i Finanament Autonmic.

TRANSMISSI DE VEHICLES DE SEGONA M.-(QDSOLFDFLyGHOVSULQFLSLVGHVFDOLWDWDPELHQWDOLper connectar la tributaci autonmica amb la reducci de la contaminaci del medi ambient, es SURFHGLUjDODMXVWDPHQWGHOLPSRVWVREUH7UDQVPLVVLRQV3DWULPRQLDOVL$FWHV-XUtGLFV'RFXPHQWDWVHQHOsupsit de transmissi de vehicles de segona m) i a la Llei de qualitat de laire, de tal manera que impost sigui exigible en funci de les emissions de CO2 i no en funci dels centmetres cbics del vehicle.

&RPMDVKDHVPHQWDWODXJPHQWGHOVLQJUHVVRVVFDOVGHOHV,OOHV%DOHDUVHVWjOOLJDWDOHVUHIRUPHVTXHVRSHULQDQLYHOOHVWDWDOeVSUHFtVSHUWDQWREULUODYLVLyVFDOPpVHQOOjGHOHV,OOHV%DOHDUVLconstatar el que defensa el Partit Socialista per a tot lEstat.

En aquesta lnia, donarem suport a la Proposici no de Llei, presentada pel PSOE al Congrs dels 'LSXWDWVinstant a la creaci dun impost sobre grans fortunes que substitueixi limpost de pa-trimoni6HVSHUHQUHFDSWDUXQVPLOLRQVGHXURVDQLYHOOQDFLRQDOIgualment, instarem a lEstat a realitzar les UHIRUPHVSHUWLQHQWVSHUIHUXQVLVWHPDVFDOPpVMXVWLHFLHQWUHEDL[DUDOWLSXVLPSRVLWLXUHGXwWHOVVHUYHLVFXOWXUDOVPRGLFDUODUHJXODFLyGHOHV6,&$9Vperqu tributin a travs de lIRPF. incrementar la progressivitat de limpost de societats i augmentar la FRQWULEXFLyGHOVHFWRUQDQFHUDOHVQDQFHVS~EOLTXHVEls socialistes de les Illes Balears tenim un ferm comproms en la lluita contra el frauVFDOTXHHVGHULYDGHGRVGHOVQRVWUHVYDORUVHVVHQFLDOVODLJXDOWDWLODMXVWtFLD(OIUDXVFDOVKDGHQWHQGUHFRPXQDFRUUXSFLyGHOVLVWHPDGHPRFUjWLFLGHO(VWDWGH'UHWTXHWpODFRQVHTqQFLDSUjFWLFDPpVGLUHFWDHQODminva dels serveis pblics per al conjunt de la poblaci, la qual cosa provoca a les classes ms desafa-vorides encara un major sofriment. $PpVIUDXVFDOSLWMRUTXDOLWDWGHYLGDSHUDODFLXWDGDQLDEn conseqncia, posarem de nou en marxa un pODFRQWUDHOIUDXVFDOUHODWLXDOVLPSRVWRVDXWR-nmicsSRVDQWKLHOVUHFXUVRVKXPDQVLWqFQLFVQHFHVVDULVDGHTXHHVSURGXHL[LHOPDMRUUHWRUQpossible. Les quantitats obtingudes seran dedicades a iniciatives per a la creaci de nous llocs de fei-na i a serveis socials per als ms desafavorits.

(QUHODFLyDOQDQoDPHQWDXWRQzPLFHVWDWDOH[LJLUHPXQDUHYLVLyGHOPRGHOGHQDQoDPHQWODGDUUHUDUHIRUPDpVGHOTXHUHIRUFLOHVJDUDQWLHVGHFRPSOLPHQWGHOVSULQFLSLVGDXWRQRPLDVXFLqQFLDQDQFHUDFRUHVSRQVDELOLWDWVFDOLHOSULQFLSLGHVROLGDULWDWWHUULWRULDO([LJLUHPLJXDOPHQWlaplicaci del principi dordinalitatHQHOQDQoDPHQWDXWRQzPLFSHUSDUWGHO(VWDW/HV,OOHV%DOHDUVQRSRGHQVHJXLUSHUVRWDGHODPLWMDQDHQQDQoDPHQWDXWRQzPLFPer suposat exigirem i recuperarem les inversions estatutries reconegudes i previstes en lEs-tatut dAutonomiaFRUUHVSRQHQWVDOSHUtRGHWUDQVLWRULTXHVXSRVHQXQDTXDQWLWDWHQWRUQDOVPLOPLOLRQVGHXURV$SOLFDUHPDTXHVWVUHFXUVRVD5',WUDQVSRUWVSRUWVPHGLDPELHQWIHUURFDU-rils, carreteres, obres hidruliques, protecci del litoral, costes i platges, parcs naturals i infraestructu-res turstiques.

Per altra banda, davant la negativa del Partit Popular a defensar per damunt de tot els interessos dels FLXWDGDQVGHOHV,OOHV%DOHDUVHO36,%362(H[LJLUjHOFRPSOLPHQWGHO(VWDWXWG$XWRQRPLDGHconcretament la disposici addicional sisena pel que fa al desenvolupament dun nou Rgim Espe-cial per a les Illes Balears.

Aquesta iniciativa plantejar un pla dacci per mitigar els efectes de la insularitat amb la creaci GXQ)RQV(VSHFtFG,QVXODULWDWUHFROOLWtQWHJUDPHQWHQHOV3UHVVXSRVWVGHO(VWDWGHFRQFHVVLyDX

tomtica i amb una evoluci de recursos lligada a levoluci dels ingressos tributaris de lEstat. Incor-porarem mesures que permetin millorar la competitivitat de les empresesDPEGRPLFLOLVFDODOHVIlles Balears o amb centres de producci i distribuci a les Illes Balears. Es prestar especial atenci al sector primari i als productes propis LHVSHFtFVGHODJHRJUDDLOOHQFDAquest Rgim especial per a les Illes Balears ha de reconixer la doble insularitat que pateixen les Illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Per tant, una part dels recursos obtinguts amb el fons dinsula-ULWDWHVGHVWLQDUjDOHVQDQFHVGHOVFRQVHOOVLQVXODUVPrecisament, els socialistes tamb ens comprometem a UHYLVDUHOVLVWHPDGHQDQoDPHQWDFWXDOdels consells insulars incrementant lany base en les quantitats retallades pel govern del PP lany LDUHFXSHUDUHOTXHVKDJLSHUGXWGXUDQWHOVDQ\VL$L[zVXSRVDUjXQDPLOORUDLPSRU-WDQWHQHOQDQoDPHQWGHOV&RQVHOOVLPSXOVDQWGDTXHVWDPDQHUDODXWRQRPLDQDQFHUDLGRWDQWGHVXFLqQFLDGHUHFXUVRVDDTXHVWHVHQWLWDWVWDQLPSRUWDQWVSHOJRYHUQGHOHVQRVWUHVLOOHVIgualment, els Socialistes ens comprometem a LPSXOVDULGHIHQVDUXQDPLOORUDGHOVLVWHPDGHQDQ-ament dels municipisGDFRUGDPEHOVSULQFLSLVGDXWRQRPLDLFRUUHVSRQVDELOLWDWVVFDOV/DFRPSHWqQ-cia s estatal, per treballarem amb la Federaci de municipis i amb el PSOE estatal per impulsar una UHIRUPDGHOQDQoDPHQWPXQLFLSDOTXHVXSRVLXQLQFUHPHQWGHQDQoDPHQWGHOVPXQLFLSLVPer acabar, assumim el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb FULWHULVGHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD. Ens valdrem de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears per aconseguir aquest objectiu encomanant-li la realitzaci dauditories de gesti, per tal de millorar les poltiques pbliques i daconseguir indicadors de la gesti pblica.

Atorgarem la mxima prioritat a la reclamaci dels recursos de lEstat que ens correspo-nen atesa la seva importncia en la consolidaci dun nou benestar a les Illes Balears

Exigirem a lEstat, sense descartar la via judicial, el deute amb les Illes Balears derivat dels compromisos dinversi pblica contrets a lEstatut dAutonomia i que no shan complit durant aquesta legislatura. Estan xifrats en ms de 1.000 milions deuros.

Negociarem amb lEstat dun QRXVLVWHPDGHQDQoDPHQW autonmic per a les Illes Bale-ars que inclogui el principi dordinalitat.

Donarem el ms gran impuls al nou Rgim Especial per a les Illes Balears.

Crearem dun impost sobre installacions que incideixen en el medi ambient (ISIQUE-MA). Es preveu recaptar 18 milions deuros.

Valorarem la implantaci dun impost sobre les estades turstiques en cas que en les negociacions amb el Govern dEspanya no sarribi a un acord netament favorable per a Balears en matria de Rgim Especial i Finanament autonmic.

Augmentarem la progressivitat de limpost sobre Successions i Donacions introduint lescala progressiva a tots els grups de parentiu o relaci de successi i donaci.

El PSIB dna suport al Grup Socialista en el Congrs dels Diputats en la seva iniciativa de crear un impost sobre les grans fortunes.

Implantarem un 3ODDXWRQzPLFGHOOXLWDFRQWUDHOIUDXVFDO relatiu als impostos auton-mics, que ha de dur endavant lAgncia Tributria de les Illes Balears.

#

El PSIB insta a lEstat a rebaixar el tipus dIVA als serveis culturals, a que les SICAVs tributen a travs de lIRPF, a lincrement progressiu de limpost de societats i a laugment GHODFRQWULEXFLyGHOVHFWRUQDQFHUDOHVDUTXHVS~EOLTXHV

# #

Treballarem per al reconeixement de la doble insularitat per a les Illes de Menorca, Eivis-sa i la triple de Formentera.

#

Assumim el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb criteris GHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.1

Els reajustaments del model econmic es faran des de lentesa i un pacte global en-tre el sector pblic, lempresa privada i els agents socials.

/REMHFWLXJOREDOVHUjODGLYHUVLFDFLyGHODFWLYLWDWSDUWLQWGHOHVSUzSLHVDFWLYLWDWVtangencials al turisme.

Augmentarem la productivitat fomentant activitats que afegeixen alguns daquests requisits essencials: el coneixement, la formaci i les habilitats.

Estimularem aquells sectors econmics aliens al turisme que demostren connexions

efectives amb el mercat .

Les Illes Balears pateixen una situaci molt prpia de les economies turstiques, amb propensions descurar estades i amb un component clau: la major contingncia de competidors en el turisme de masses.

Ara b, encara avui leconomia insular QHFHVVLWDPpVJHQWPpVX[RVHQHUJqWLFVPpVH[SDQVLyfsica i ms visitants per mantenir-se, en termes constants, a uns nivells estables. A aix cal afegir una menor incidncia de la despesa pblica a les Illes, fet que penalitza els serveis socials i, en ge-neral, la competitivitat de la nostra economia. Estam en un model que, des de fa poc ms de vint anys, perd de mica en mica intensitats, que no extensions.

Leconomia balear es troba emplaada en una crulla, que t condicions dispars a les anteriors fases destancaments i/o recessi econmiques, i que no es pot esperar a que tot just el mercat actu per redrear una situaci que, en clau internacional i atenent lexistncia despais fora competidors, s cada cop ms preocupant, i remet als anomenats problemes estructurals dels fonaments econmics LOOHQFV$FRQWLQXDFLyHQJXUHQDOJXQVLa caiguda de la productivitat del treball: El tema es relaciona de manera directa amb el nostre PRGHOGHFUHL[HPHQWPROWLQWHQVLXHQPjGREUDGHEDL[DTXDOLFDFLyLDPESODQWHMDPHQWVQHWDPHQWextensius.

La intensa especialitzaci econmica de les Illes: La qesti ha estat apuntada amb traos gruixuts SHUGLVWLQWVH[SHUWVQVHOSXQWGHSDUODUQHGHPDODOWLHVHFRQzPLTXHVUHODFLRQDGHVDPEDTXHVWDHVSHFLDOLW]DFLyODPDODOWLDKRODQGHVD/DGLYHUVLFDFLyTXHFDOLQYRFDUQRHVUHODFLRQDDPEXQDUHHV-tructuraci de leconomia balear, sin en un tema central, que infereix totes les economies madures: la GLYHUVLFDFLyGHOVHFWRUWHUFLDULpVDGLUGHOVVHUYHLV

La manca dinfraestructures silenciosesHGXFDFLyVDQLWDWVHUYHLVVRFLDOV/HVWRFGHcapital social pblic s escs a les Illes Balears. I aix s un problema que sarrossega des de dcades i afecta negativament el nivell de benestar social de la poblaci, que no encaixa amb la terica distribu-FLyGHODUHQGDWDOLFRPGHPRVWUHQOHVGDGHVGHOQGH[GH'HVHQYROXSDPHQW+XPjLes externalitats ambientals negatives: Hem assistit a poltiques econmiques agressives amb lentorn o permissives amb locupaci desordenada del territori. Per acarar els problemes derivats GDTXHVWHVH[WHUQDOLWDWVGHOHVHFRQRPLHVWHUFLjULHVVDFDEDUDQIHQWVHUYLULQVWUXPHQWVVFDOVFRPha succet a les economies industrials de lEuropa ms avanada. Tot aix en un escenari ms que previsible de canvi climtic,VHJRQVKDQLQGLFDWHOVFLHQWtFVGHO3DQHOO,QWHUQDFLRQDOVREUHHO&DQYLClimtic, amb afectacions clares a les rees litorals.

Lestacionalitat turstica i la sobreoferta de places: La primera s un dels reptes ms importants de la societat balear. Requereix esforos comuns, continuats i seriosos perqu no existeixen receptes mgi-ques ats que la dependncia exterior s important. El tema, endems, es relaciona amb canvis en el com-SRUWDPHQWGHODGHPDQGDWXUtVWLFD3HUzTXDQWDODVHJRQDVHFWRUVLQXHQWVGHOgran capital hoteler balear ja han advertit que urgeixen moratries urbanstiques per paralitzar construccions que contribueixen a engreixar, encara ms, lexcs de places turstiques que no necessriament hoteleres a les nostres Illes.

Lescassa formaci de capital hum, fet que incideix a la productivitat del treball i que, de no SRVDUKLUHPHLSRWVLWXDUOHVQRVWUHV,OOHVHQXQDSRVLFLyGLFXOWRVDHQHOPLJWHUPLQL/HVWUXFWXUDGHOnostre mercat de treball agullona aquest estat, atesa la seva intensitat en fora de treball. Sobre DTXHVWSXQWHOVJXDULVPHVEDOHDUVVyQDOWDPHQWLQTXLHWDQWVGHQXQFLDWVDUUHXSHUSDUWGHFLHQWtFVHFRQRPLVWHVLSHULQVWLWXFLRQVGLYHUVHV(QSDUDOOHOODQqPLFDDSRVWDSHUOD,'SHQDOLW]DHQFDUDms, aquest estat de postraci relativa.

Les Illes, en aquests punts, es troben en posicionaments molt inferiors en relaci a la mitjana es-tatal, i molt darrere de la Uni Europea, segons les estadstiques dEurostat.

'HJHQHUGHDJHQHUGHHOQ~PHURGDOLDFLRQVDOD6HJXUHWDW6RFLDOKDcaigut en 4.316 persones. Avui hi ha menys persones fent feina.

El Govern Bauz entre maig de 2011 i el darrer trimestre de 2014 ha augmentat el deute pblic en ms dun 70%: de 4.500 milions a 7.700 milions.

En 2012 i 2013 el PIB per cpita balear acumula una caiguda del -3%, pitjor que la mitjana espanyola, que fou del -2,4%

El relaci a la passada legislatura, els impagaments sense registre pressupostari han estat triplicats: han passat de 3 milions a gaireb 9 milions.

La despesa turstica per persona lany 2010 va ser de 903 i lany 2014, de 885.

(OGDJRVWIRXHOGLDGHPpVFjUUHJDGHPRJUjFDGHDOHV,OOHV%DOHDUVDPE1.929.985 persones. Va ser el tercer dia ms alt de la srie histrica.

4XDQHVSDUODGHUHSHQVDUHOPRGHOGHOHFRQRPLDEDOHDUHVVROHQ\RUDUHOFRQWLQJXWUHDOGHOTXHDL[zVLJQLFDEl PSIB-PSOE assumeix que un canvi daquest tipus no es pot fer per decret, sense te-nir en compte la dinmica dels mercats. Els canvis i els reajustaments en el model econmic balear es faran des de lentesa amb el sector pblic, lempresa privada i els agents socials en forma dun gran pacte social, que englobi locupaci, la competitivitat i la cohesi social.$TXHVWDVHUjHQGHQL-tiva, la fulla de ruta que seguir el Govern en convergncia constant amb els altres signants per fer-ne el seguiment.

En aquest aspecte, val a dir que, a pesar que les transicions sn costoses en tots els sentits, estem disposats a realitzar apostes poltiques valentes que, al seu torn, requeriran collaboracions efectives entre les administracions i els agents econmica-socials. La nostra poltica del canvi de mo-GHOSLYRWDUjVREUHGRVHOHPHQWVODGLYHUVLFDFLyGHOHFRQRPLDEDOHDULHOOLGHUDWJHGHOSURFpV/DGLYHUVLFDFLyGHOHFRQRPLDpVLQDMRUQDEOHPDOJUDWOHVHQRUPHVGLFXOWDWVDWHVDODJUDQFRQ-centraci existent a lestructura econmica i els entrebancs que representen els costos de la insulari-tat. (OIXWXUHFRQzPLFGHOHV,OOHV%DOHDUVQHFHVVLWDGDTXHVWDGLYHUVLFDFLyLGHGLVSRVDUGDO-tres recursos aliens al sector turstic, tot emfasitzant la importncia cabdal daquest. El procs t slids fonaments: basta consultar les dades existents de les bases productives insulars com pel que fa a la comercialitzaci dalguns dels seus productes. El cas del que va suposar el sector del calat, les perles o els mobles sn un exemple illustratiu al respecte.

4XDQSDUODPGHTXHSRVDUHPHQPDU[DHOVSURFHVVRVSHUTXHOHFRQRPLDEDOHDUHVGLYHUVLTXLQRvol dir que es desactivi el turisme de masses noms la manca de sentit com defensaria aix; tot al contrari, ajustarem les poltiques ms escaients perqu lAdministraci, lluny de destorbar la iniciativa privada, contribueixi a fer possibles noves sinrgies que abastin el mn de lempresa, la representaci poltico-institucional i el sector pblic.

/HVSHFLDOLW]DFLyHFRQzPLFDLQVXODUpVPROWVLJQLFDWLYDHQHOVHFWRUVHUYHLVHQFDUDTXHQRVLJQLFDforosament un factor negatiu. En efecte, per a les Illes Balears la divisi sectorial de leconomia en funci del PIB i del mercat de treball porta a conclusions evidents: lagricultura s residual, la in-dstria encara ostenta una representaci puntual per clara en el mercat i la terciaritzaci ha guanyat terreny i ha esdevingut la part del lle.

Per en el nostre projecte de repensament del model, lespecialitzaci balear en el sector serveis VHUjPpVSRWHQWTXDQPpVGLYHUVLFDWHVWUREL aquest segment dactivitat. Aquesta s la clau: tre-EDOODUHQHOVSHUOVWDQJHQFLDOVGHOVHFWRUWHUFLDULTXHSUHVHQWHQRSFLRQVGLIHUHQWVLGDOWVYDORUafegits. Laltra alternativa s acceptar la resignaci econmica duna realitat de curt recorregut amb HVFDVVRVQRXVDFWLXVHQGHQLWLYDDPEODJHQHUDFLyGHEDL[HVSURGXFWLYLWDWV'HVGHODQRVWUDSHUVSHFWLYDturisme sn turistes, per tamb sn altres coses, que van des GDFWLYLWDWVFRPSOHPHQWjULHVUHODFLRQDGHVDPEODUHVWDXUDFLyQVDHPSUHVHVGHWHOHFRPXQLFDFLRQVequips dinvestigaci i daltres economies externes que es deriven, vertebrades en un potent cercle virtus. Aleshores, aquella primera especialitzaci perd fora per acarar una nova dimensi, molt ms rica per a entendre les evolucions de la nostra economia regional. Aquest s el cam que se-guirem.

El PSIB-PSOE considera que la rellevncia daquesta aposta s vital per al model de creixement econmic illenc. En conseqncia, els socialistes assumim el paper de liderar la transici cap a una nova forma de crixer que asseguri cotes importants de benestar per que, alhora, redueixi els impactes ambientals i avanci de manera ferma vers la sostenibilitat.

En el cas de les Illes Balears, que s una economia especialitzada en el turisme de sol i platja, el seu avantatge competitiu no es vincula tant a la funci dinnovaci que coordina un emprenedor, com a la de saber generar els mecanismes institucionals que li permetin controlar les externalitats negatives mediambientals en un entorn fsic limitat, com s el de larxiplag. Aquesta ser la nostra responsabilitat.

En el nostre projecte s primordial acarar loferta als canvis de la demanda. En aquest sentit, una de les qestions ms importants en la demanda turstica s, tal com ja preveuen els propis TT.OO, la creixent sollicitud de destinacions que gaudeixin dun elevat component de benestar mediam-biental. En el cas del turisme, la qualitat ecolgica es vincula directament a la capacitat de crrega del territori. I aquesta s ja al lmit a Balears en temporada alta.

El nostre objectiu s clar. Per ajustar la nostra oferta als canvis de la demanda, treballarem en laug-ment de la qualitat mediambientalLDL[zHQVREOLJDDLQFLGLUVREUHHOFUHL[HPHQWGHOVX[RVWXUtVWLFVla qual cosa, al seu torn, tindr un efecte colateral important: la menor demanda de treballadors immi-grants.

'HVGHO*RYHUQHO36,%362(exercir una veritable funci de coordinaci, perqu el conjunt de les empreses sadeqin als nous parmetres de funcionament i posar en funcionament els mecanismes escaients per exercir el lideratge en lentesa amb dels agents privats, per a possibilitar que aquests redireccionin, de manera consensuada, la seva estratgia empresarial cap a un model de desenvolupament turstic sostenible al llarg del temps.

Per la clau de volta rau en la creaci del capital hum adient per a fer front als nous reptes que SDOHVDODJOREDOLW]DFLyHFRQzPLFD&RPpVHYLGHQWODSURGXFFLyGHOWDOHQWHQXQDVRFLHWDWQRPpVsexplica pel seu sistema educatiu, i el tractament del seu capital hum ms desenvolupat, aspectes que treballarem a fons de manera transversal des del Govern.

Reforarem el nostre capital hum no tan sols amb titulacions universitries. (OSHUOGHFDGDeconomia determina les necessitats formatives peremptries per a integrar la fora laboral. Aqu a Ba-lears el tema enllaa amb lensenyament superior, per tamb i de manera cabdal amb la formaci de batxillerat i professional.

Gestionarem tots aquests ingredients denorme transcendncia per tal de superar la visi tot just fsica del creixement econmic. Sn mesures que incidiran de manera notable, sobre laven de la productivitat.

En el futur immediat, aquelles economies poc intensives en coneixements passaran a un nivell inferior. En el cas de Balears, lentesa entre un clar lideratge pblic i el sector privat amb una estratgia for-mativa potent s bsica per a impedir-ho.

El Govern exercir la seva condici de lideratge pblic per aplicar el plantejaments glo-bals que conduiran cap a un model econmic competitiu, solidari i sostenible, amb la SUHWHQVLyLQHTXtYRFDGDFWXDUGLQVOHVFRRUGHQDGHVGHQLGHVSHOPHUFDW

Promourem un gran pacte social, que englobi locupaci, la competitivitat i la cohesi so-cial, TXHVHUjHQGHQLWLYDODIXOODGHUXWDTXHVHJXLUjHO*RYHUQ

Lobjectiu global ser la GLYHUVLFDFLyGHOPRGHODFWXDO partint de les prpies activitats tangencials al turisme.

Estimularem aquells sectors econmics aliens al turisme que demostren connexions efectives amb el mercat1RHVWUDFWDGHFUHDUH[SHULqQFLHVDUWLFLDOVRGHFRPSRQHQWestrictament pblic.

Recolzarem aquelles empreses que treballen en activitats el cas ms representatiu s lagroalimentari que podrien complementar la demanda turstica.

Apostarem per les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci aplicades al dis-seny dels processos productius i al sector serveis, incls el turstic.

3DWURFLQDUHPODTXDOLFDFLyGHOWHUFLDULHQHOVHQWLWGHIDFLOLWDULHVSHURQDUODLQLFLDWLYDempresarial en rees estratgiques, com ara el medi ambient, els serveis socials i cultu-rals i tot el que afecta la qualitat de vida .

Realitzarem un fort impuls al Sistema Regional dInnovaci amb ledici de renovats Plans de la Cincia.

Augmentarem la renda per habitant mitjanant la creaci de llocs de treball; per, sobre-tot, amb la incorporaci de valors afegits intangibles, relacionats amb el que podrem anomenar intelligncia.

Augmentarem la productivitat fomentant activitats que afegeixen algun daquests tres requisits essencials: el coneixement, la formaci i les habilitats.

Reforarem el nostre capital hum no tan sols amb titulacions universitries, tamb amb la formaci de batxillerat i professional.

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.2

La qualitat turstica substituir al preu com a nic factor de competitivitat.

3RVDUHPHQPDU[DXQSODSHUDOODUJDUODWHPSRUDGDDPEODQDOLWDWGHJHQHUDURFX-paci estable i que qualitat

5HJXODUHPHOWRWLQFOzV[DUHPXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV[RVGDFRUGDPEHOVHPSUHVDULVLHOVDJHQWVVRFLDOV Actuarem immediatament sobre les zones turstiques madures de manera consensu-ada entre el sector pblic i el privat.

Regularem loferta especialitzada per dotar-la de major competitivitat.

Lesclat de la bombolla especulativa a les Illes Balears i les nefastes conseqncies dordre econmic i social que han suposat, donen la ra a un dels principis bsics del PSIB-PSOE: laposta irrenunci-able per a leconomia productiva, aquella que crea un creixement slid, sostenible i molts canals de repartiment de la riquesa4XDQDOHV,OOHV%DOHDUVHVSDUODGHFRQRPLDSURGXFWLYDHVSDUODGHturisme i dun ample ventall dactivitats lligades directa o indirectament amb aquest sector. s evident TXHOHFRQRPLDGHIXWXUSDVVDREOLJDWzULDPHQWSHUODGLYHUVLFDFLyGHVHFWRUVSHUzKHPGHWHQLUHQFRPSWHTXHHOSURSLWXULVPHpVXQFRPSRQHQWGLYHUVLFDWLXTXHREULQRXVFDPSVDODLQQRYDFLyDODinvestigaci, a les noves tecnologies i a tot un nou ventall de possibilitats econmiques que composen un terreny abonat per la productivitat balear.

No hi cap dubte que el sector de serveis es troba avui davant una crulla que marcar el futur econ-mic al voltant del oci. s, per tant, HOPRPHQWGRSHUDUXQDUHGLQLFLyGHOPRGHOSHUDGDSWDUORDles noves circumstncies.

El predomini quasi absolut dun producte bsic i estandarditzat entorn al sol i platja, ha donat com a resultat una forta estacionalitat a lactivitat turstica. A ms, la comercialitzaci daquest producte WXUtVWLFKDTXHGDWHQPDQVGHWRXURSHUDGRUVHVWUDQJHUVTXHKDQFRQWURODWGHQLWLFRQGLFLRQDWODLPDW-JHLHOSURGXFWHGHODQRVWUDGHVWLQDFLyDOH[WHULRU3DUDOOHODPHQWD]RQHVGHOOLWRUDOLSRVWHULRUPHQWWDPEpDOLQWHULRUSHWLWVLQYHUVLRQLVWHVKDQFUHDWXQDRIHUWDUHVLGHQFLDOLGDSDUWDPHQWVTXHDYXLFRQ-guren una part del qu es loferta dallotjament.

Aquest model ha generat efectes positius, com s un elevat creixement econmic, una molt bona accessibilitat i connexions permanents amb la resta de pasos europeus, un bon nivell de infraestructu-UHVWXUtVWLTXHVXQDDOWDORFDOLW]DFLyDODFRVWDGHORIHUWDGDOORWMDPHQWXQOLGHUDWJHHQNQRZKRZ

hoteler en turisme vacacional i un elevat inters dels grans TTOO per les destinacions de la costa me-diterrnia espanyola. Per aquest turisme de masses tamb ha dut elements negatius relacionats amb la sostenibilitat: un deteriorament del medi ambient com a conseqncia de la forta i sostinguda pressi sobre determinats recursos naturals.

Per altra part, el turisme sha comportat com un gran generador de riquesa per en els darrers anys el seu carcter redistributiu sha vist minvat considerablement, atesa la precarietat labo-UDOLOHVFDVVDHVSHFLDOLW]DFLyLTXDOLFDFLyGHORFXSDFLyTXHKDJHQHUDW(OSUHGRPLQLGHOHVJUDQVempreses sobre lextens teixit empresarial format per petites, mitjanes i micro empreses, ha fet que aquestes shagin vist privades de tenir accs directe als mercats, que ha estat sempre en mans dels grans operadors.

Per aquesta qesti sha vist alterada amb la irrupci -ja fa uns anys- de les noves tecnologies apli-cades a la comercialitzaci dels serveis turstics. Avui, un ciutad pot comprar per internet qualsevol servei turstic. Per aix, aquest ciutad posa en qesti el poder i el control que exercien els TTOO sobre el mercat. s evident que sest produint un cert canvi en levoluci del poder turstic, que en aquest cas va girant del TTOO al ciutad.

La reacci immediata dels TTOO va ser introduir la frmula del tot incls com a producte es-trella per a les famlies europees per tal datenuar la crisi del paquet turstic tradicional amb aquesta frmula. Estratgia comercial adient a altres destinacions turstiques, per que no ho s gens per a la nostra destinaci.

A les Illes Balears el tot incls afecta negativament al complex teixit comercial i de restauraci que sha estructurat durant aquests anys. Pel que fa a la despesa turstica global, aquest sistema presenta un escorament evident i molt fort de la despesa en la destinaci cap a la despesa a ORULJHQQVDUULEDUDO s a dir, all que abans es pagava i consumia aqu, ara es paga al pas dorigen i es consumeix als nostres bars!

Un altra factor negatiu ha estat ODSROtWLFDVFDOGHO*RYHUQ5DMR\ A lanterior campanya electoral, el PP balear prometia una davallada de lIVA turstic; la realitat ha estat, per, un augment que ha supo-sat passar del 7% al 10%, la qual cosa es tradueix en un increment mitj de ms de 2 per turista/dia. Es tracta duna curiosa iniciativa si es compara amb lecotaxa, que tant van rebutjar els populars; en realitat es tracta dun impost que recapten els establiments turstics, que va directe a les arques GHO(VWDWLGHOTXDOQRUHWRUQDDOHV,OOHV%DOHDUVPpVTXHHOGHODUHFDSWDFLyLQRIRUoRVDPHQWDlmbit del turisme.

/DLGHDTXqHOWXULVPHLPSOLFDDWRWDODVRFLHWDWQRKDWLQJXWQVDUDXQDERQDFRPSUHQVLy3HUzTXHel turisme s cosa de tots - perqu es duu a terme sobre un territori que s patrimoni collectiu i lactivitat interessa de forma directa o indirecta a una bona part de la collectivitat - implica que sobre el fet turstic tots hem de poder opinar, mitjanant els sistemes propis duna societat democrti-ca. s des daquesta concepci que shan dassentar les bases dun turisme de futur, possible, nica-ment, amb la implicaci de tota la societat.

El sector terciari aporta ms del 72 % del Valor Afegit Brut de les Illes Balears.

Larribada de turistes a les illes durant 2014 va augmentar en un 4% ,any en qu es va rebre a un total de 13,5 milions de visitants.

Lany passat es produ un augment de passatgers en els aeroports balears: en el cas dEivissa va ser del 8,4% el 2014 i a Mallorca i Menorca, del 1,4% i del 2,5% res-pectivament.

Locupaci mitjana de les places programades per 2014 va ser el 82%.

Estacionalitat: durant els mesos dhivern tanca una mitjana del 85% de la planta ho-telera balear.

El paquet hoteler del tot incls ja representa un 34% de loferta.

$SURWDUHPHOVDYDQWDWJHVTXHWpIRUPDUSDUWG(XURSDLGHOD8QLy0RQHWjULDTXHHQVyQPROWV$SOL-FDUHPHOVHVIRUoRVHQDIHJLUPpVYDORUDOVQRVWUHVSURGXFWHVWXUtVWLFVMDTXqH[LVWHL[XQQRPEUHVXFL-ent de consumidors a Europa disposats a pagar un poc ms per gaudir dun producte millor. No es tracta de intentar atreure nicament als visitants dun poder adquisitiu elevat, es tracta de retenir a OHVFODVVHVPLWMDQHVHXURSHHVTXHHVWDQGLVSRVDGHVDSDJDUXQSOXVSHUXQDPLOORURIHUWDGLIHUHQFL-ada, diversa, ms segura i propera. Es tracta darribar, amb loferta de nous productes, a un sector de demanda interessat que tradicionalment no havem explotat.

s cert que laugment de la competncia ha limitat la posici dabsolut privilegi que hem tingut durant PROWVDQ\V3HUSRGHUIHUIURQWDODFRPSHWqQFLDDODTXHHQVYHLHPVRWPHVRVLDSURWDUHOVUHFXUVRVpropis de cada illa, els Consells Insulars disposaran de recursos propis per establir lestratgia particular a cada illaWRWLDSURWDQWOHVVLQqUJLHVGXQDDFFLyFRQMXQWDFRRUGLQDGDSHUzVHQVHFRP-prometre lestratgia prpia de la creaci del producte i de la promoci diferenciada.

Per fer de les Illes Balears un dest turstic diferenciat, prsper, competitiu, sostenible i de tot lany, apostarem per la qualitat integral i el comproms amb all local i social. Aix, la readaptaci del PRGHOWXUtVWLFEDOHDUSDVVDSHUDSRVWDUSHUXQFUHL[HPHQWVRVWHQLEOHEDVDWHQODTXDOLWDWODGHOLW]DFLydels clients i en un major valor afegit, i no noms en la quantitat de turistes rebuts.

En la lluita contra lestacionalitat i a favor de locupaci estable i de qualitat, posarem en marxa XQSODQDQoDWDPEIRQVS~EOLFVLSULYDWVDGGLFLRQDOVDPEFDUjFWHUQDOLVWDSer gestionat de mane-ra conjunta entre el sector pblic i privat i amb carcter municipal, insular i autonmic. Es tracta de captar i de diferenciar els nnxols de mercat que fomentin lallargament de la temporada i dimpulsar durant tot lany el desenvolupament de loferta especialitzada en totes les seves variants com inte-grants essencials del producte i les experincies turstiques. Cada Consell Insular disposar dels re-cursos necessaris per a la creaci i manteniment de productes turstics i poder realitzar els seus respectius plans de desestacionalitzaci dacord amb els agents privats i comptant amb la seva

SDUWLFLSDFLy3HOTXHIDDODVFDOLWDWUHODFLRQDGDDPEOHVWDFLRQDOLWDWDYDQoDUHPHQODSURSRVWDde ERQLFDFLRQVSHOVHVWDEOLPHQWVREHUWVWRWODQ\,%,6HJXUHWDW6RFLDO,$(Per altra banda, actuarem immediatament sobre les zones turstiques madures de manera con-sensuada entre el sector pblic i el privat, amb actuacions denvergadura de rehabilitaci que evi-tin lobsolescncia daquests destins i revaloritzin de forma integral els espais turstics de cada illa. $PEDTXHVWDQDOLWDWLQFHQWLYDUHPXQDQRYDYLVLyHPSUHVDULDOTXHDIDYRUHL[LODLQQRYDFLyODQWL-cipaci i ladaptaci al canvi continu de la industria i de la societat. Com estratgia central, la qualitat substituir al preu com a nic factor de competitivitat.

Les poltiques i accions de millora i revaloritzaci del medi ambient substituiran la prctica del consum indiscriminat de recursos. En aquest sentit, treballarem en la millora de les infraestructures de depuraci daiges. La lluita contra el canvi climtic estar a la base de tot nou canvi i refor-ma de les installacions pbliques i privades. Avanarem cap a lobjectiu de la Petjada Ecolgica 0tQLPDLHO%DODQo&DUERQL=HURFomentarem la poltica de contenci de places turstiques i la millora de la qualitat de les instal-lacions, serveis i equipaments mitjanant poltiques de rehabilitaci que millorin la qualitat i laugment de la categoria. Les peticions de canvis dusos turstics seran estudiades cas per cas.

/LGHUDUHPHOUHSWHWHFQROzJLFLFLHQWtFGHOWXULVPHPLWMDQoDQWODSRWHQFLDFLyGHO(VFRODG+R-teleria de la UIB, amb laugment de la implicaci del sector privat i amb la potenciaci de la investi-gaci i el desenvolupament de leconomia digital aplicada al turisme, tant al Parc Bit com a la resta dinstitucions i empreses de les Illes Balears. Igualment, impulsarem lEscola de Turisme dEivissa DPEOHVSHFLDOLW]DFLyHQJHVWLyGHPSUHVHVGRFLLGDFWLYLWDWVPXVLFDOVLFUHDQWHVWXGLVHVSHFtFVGHpostgrau. Tamb reforarem els actuals sistemes dinformaci i coneixement del turisme balear que facilitin la millor presa de decisions pbliques i privades.

3HUDOWUDEDQGDHQHOPDUFOHJLVODWLXGXUHPDWHUPHXQDUHIRUPDGHOD/OHLGHO7XULVPHGHOHVIlles Balears que comporti ladequaci del marc establert per lEstatut dAutonomia de les Illes Balears. Revisarem en aquest text legal les qestions urbanstiques que sn daplicaci exclusiva al sector dallotjament turstic i totes les dispenses i exoneracions. Pel que fa a loferta especialitza-da, establirem mesures que permetin la seva millora i modernitzaciDPEODQDOLWDWGHGRWDUODde ms competitivitat, dinamisme i poder datracci.

Tamb es regular el tot inclsHQHOVHQWLWGH[DUXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV[RVGDFRUGDPEHOVHPSUHVDULVLHOVDJHQWVVRFLDOVXQPtQLPGHWUHVHVWUHOOHVLSODQVGHTXDOLWDWEstablirem que els usos secundaris i compatibles, per tal que aquestes activitats nicament es puguin dur a terme si lactivitat principal de lestabliment roman oberta.

Crearem un marc jurdic pels lloguers turstics dels habitatges plurifamiliars de manera que, en les condicions establertes, puguin ser llogats. Fixarem un model tributari pels ingressos obtinguts per aquesta activitat; establirem les garanties de qualitat dels serveis turstics prestats i de les condicions laborals de les persones lligades a aquestes activitats.

Regularen altres tipus doferta turstica, com ara les activitats de pub crowling o les anomenades party boats per tal de mantenir el major nivell de qualitat en la imatge ldica i doci de les Illes.

Pel que fa al producte turstic prpiament dit, larticulaci diniciatives ha de pivotar per tipus de temporada. En temporada alta sha daugmentar el nivell de qualitat del producte sol i platja per DVVHJXUDUODGHOLWDWGHOFOLHQWDPEODPLOORUDWDQWGHODTXDOLWDWGHOVVHUYHLVRIHUWDGDOORWMDPHQWLFRP-SOHPHQWjULDFRPGLQVWDOODFLRQVSODWJHVDLJHVUHJXODFLyGHOHVFRQFHVVLRQVGLQVOHVSDLJHRJUj-FGHODSODWMDHQTXHVWHVGHTXDOLWDWEn relaci a la temporada baixa i mitja shan de potenciar altres productes per tal dincrementar el percentatge de places obertes sobre existents, i alhora, augmentar locupaci i els ingressos di-UHFWHVLLQGLUHFWHVGHOWXULVPH$PEDTXHVWDQDOLWDWPLOORUDUODFRQQHFWLYLWDWDPEOD3HQtQVXODL(XURSDdurant la temporada baixa, amb el consens dels TT. OO., companyies aries i el sector turstic i pro-mourem les quatre marques illenques, com un dest de tot lany i donant a conixer les imatges de les activitats prpies de la mitja i baixa temporada.

Negociarem a lala els programes nacionals, com lIMSERSO, per tamb els europeus, com la LQLFLDWLYD6HQLRU7RXULVPSHUWDQ\HQWDO3URJUDPD&$/

4. Negociarem a lala els programes nacionals, com lIMSERSO, per tamb els euro-peus, com la iniciativa Senior Tourism.

5. Regularem el tot incls[DUHPXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV[RVGDFRUGDPEHPSUHVDULVLDJHQWVVRFLDOVXQPtQLPGHWUHVHVWUHOOHVLSODQVGHTXD-litat.6. Millorarem la connectivitat amb la Pennsula i Europa durant la temporada baixa, amb el consens dels TT. OO., companyies aries i el sector turstic.

7. Actuarem immediatament sobre els destins turstics madurs de manera consensuada entre el sector pblic i el privat, amb actuacions denvergadura pel que fa a la seva reha-bilitaci.

8. Fomentarem la poltica de contenci de places turstiques i la millora de la qualitat de les installacions.

9. /LGHUDUHPHOUHSWHWHFQROzJLFLFLHQWtFGHOWXULVPH, mitjanant la potenciaci de lEs-cola dHoteleria i la Facultat de Turisme de la UIB aix com tamb del Parc Bit amb laug-ment de la implicaci del sector privat.

10. Reforarem els actuals sistemes dinformaci i coneixement del turisme balear que facilitin la millor presa de decisions pbliques i privades.

11. Crearem un marc jurdic pels lloguers turstics dels habitatges plurifamiliars perqu puguin ser llogats mitjanant la correcta tributaci i amb les garanties de qualitat dels servei.

12. Acabarem el Palau de Congressos de Palma i abordarem la promoci necessria per convertir la ciutat en un centre de convencions europeu.

13. Fiscalitzarem punt per punt el contracte dadjudicaci del Palau de Congressos de Palma i de lhotel annex tenint cura del compliment tots els seus extrems, amb una vigi-lncia constant de la seva evoluci.

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.3

Preparam un Pla de vertebraci i reactivaci de la Petita i Mitjana empresa

Afavorirem la internacionalitzaci empresarial amb un slid Servei Econmic Exte-rior i ajudes directes

&RQJXUDUHPXQDSODWDIRUPDTXHDIDYRUHL[LODLPSODQWDFLyDOHV,OOHV%DOHDUVGHP-preses foranies generadores deconomia i riquesa.

Apostam per un comer que es concentri a zones urbanes, potenciant els eixos co-mercial a cel obert on hi ha les persones. Loferta sestableix on hi ha la demanda.

Tenim a punt un Pla Industrial per a la prxima dcada impulsat per la triple hlix: administraci, empresa i universitat.

La petita i mitjana empresa, el sector industrial i el comer, formen una part essencial de qualsevol economia productiva entre altres coses perqu sn grans creadors de llocs de feina i verte-bradors de la cohesi social. La crisis econmica ha castigat especialment a la petita i mitjana empresa, amb la conseqncia de la prdua de competitivitat de la nostra economia, un increment desmesurat de la precarietat laboral i unes desigualtats entre ciutadans cada vegada majors.

Una societat cohesionada, dinmica i forta necessita dun ampli teixit productiu on la petita i mitjana empresa, la indstria i el comer, juguen a les Illes Balears un paper fonamental. Per aix mateix urgeix, enmig daquest temporal econmic, treballar conjuntament per trobar sortides viables i competitives per aquest sector social format per persones emprenedores, amb capacitat de molta fei-na, que aposten amb decisi per treure endavant la seva empresa.

(OFRPHUoVHQVHDQDUPpVHQIRUDWpJUDQVGLFXOWDWVSHUVHJXLUHQGDYDQW(QUHDOLWDWHVWUDFWDGXQVHFWRULPSRUWDQWGLQVGHOHFRQRPLDEDOHDUDWqVTXHUHSUHVHQWDPpVGHOGHOYDORUDIHJLWEUXWDWUDYpVGXQHVHPSUHVHVODPDMRULDSHWLWHVLPLWMDQHV$PpVcontribueix a vertebrar les ciu-tats i els pobles a travs dels 21.300 locals comercials dels que, 14.369 sn de comer minorista i PDQWpOORFVGHWUHEDOOLactual Llei de Comer, amplia el termini dobertura dels comeros en 16 diumenges i festius a KVHWPDQDVXSRVDXQDPLWMDKGLD$TXHVWDPHVXUDno incrementa la xifra de consum ja que

es mant estable, i en contra, sincrementen els costosGHOHVHPSUHVHVTXHDPSOLHQOKRUDULFRV-tos de llum, de personal,...). A ms, t un impacte negatiu sobre el comer de centre de ciutat i afavo-reix les noves implantacions a la perifria.

Aquestes poltiques ultraliberalitzadores del model actual desequilibren el consens que havia H[LVWLWQVIDTXDWUHDQ\VHQHOVHFWRUFRPHUFLDO; sn poltiques que afavoreixen els grans opera-dors comercials i no garanteixen la pluralitat.

Actualment, els resultats econmics del petit i mitj comer shan redut considerablement, com a conseqncia de la crisis i per la competncia de les grans empreses, situaci que sagreuja amb les poltiques liberalitzadores pels diferents governs del Partit Popular, mirant nicament pels in-teressos de les grans empreses de distribuci. Levoluci del comer minorista a les Illes Balears, mesurada a travs de lndice de Comercio al por Menor a Precios Constantes mostra com, en el dar-UHUSHUtRGHODPLWMDQDGHUHVXOWDWVDQXDOVVyQQHJDWLXVGHSXQWVPer la seva banda, el sector industrial, que ocupa actualment a les Illes Balears un volum en el PIB EDOHDUHQWRUQDOroman en la letargia decadent de les darreres dcades. Els favorables com-portaments dels serveis i la construcci han anat en el seu detriment.

Les deslocalitzacions de produccions com ara les del calat, la manca de tecnologia i una reduda capitalitzaci han estat elements determinants en lanmia industrial$PpVHOVSHUOVGHOHVSUR-duccions estan incloses en els segments de demanda dbil i mitjana, la qual cosa ha estat un inconve-nient ms a lhora dencarar la crisi econmica.

'HODPDWHL[DPDQHUDTXHHOYROXPGHPSUHVHVDOHV,OOHV%DOHDUVpVPROWQRPEUyVWDPEppVFHUWTXHmolt sovint es tracta de microempreses que sovint no sobre passen les tres treballadors, la qual cosa constitueix igualment un handicap a la competitivitat.

Fa deu anys la major part dels bens de consum es fabricaven a ca nostra, per avui hem dimpor-tar de la Pennsula la gran part dall que consumim. De cada deu productes que fabricvem, avui noms em produm quatre. Es tracta gaire b duna dependncia integral en molts mbits.

$UULEDPDOQDOGHOHJLVODWXUDVHQWla segona comunitat espanyola amb menys producci industri-al i la nica que mant una corba regressiva any rere any.

Com a causes cal citar lagressiva competncia dels mercats asitics, sobre tot el xins per hi trobem altres ms endgenes com la gran especulaci del sl industrial en un marc despeculaci immobiliria i la manca de poltiques pbliques destmul. La realitat s que una indstria tradicional de certa envergadura com ara s la pell ha quedat reduda a la mnima expressi amb noms tres empreses de volum.

'XUDQWDTXHVWDOHJLVODWXUDHO*RYHUQYDDQXQFLDUXQGHFUHWGHPHVXUHVXUJHQWVSHUDla reactivaci indus-trial i que preparava un altre sobre artesania, per la realitat s que no ha hagut cap resultat tangible.

El comer representa el 13 % del Valor Afegit Brut de les Illes Balears, amb unes 17.000 empreses.

60.000 llocs de feina depenen del comer balear.

La demanda de la indstria balear ha minvat en un 50% en el darrer quinquenni.

En els darrers 7 anys, la fabricaci de bns de consum ha davallat ms dun 60 %.

La indstria balear ha perdut 15.000 llocs de feina en la darrera dcada.

La xifra de negocis en la indstria balear ha caigut un 31% en dos anys.

El PSIB-PSOE mant un ferm comproms amb leconomia productiva que crea riquesa i llocs GHIHLQDHQIURQWGHOHVSHFXODWLYDTXHQRPpVSURGXHL[EHQHFLVSHUDXQVSRFV Ms enll del turisme, la resta de leconomia productiva balear est centrat en la petita i mitjana empresa, estesa HQOHVJHRJUDHVGHOFRPHUoLODLQG~VWULD/DVLWXDFLyDFWXDOQRpVERQDSHUzOHVFLUFXPVWjQFLHVdesfavorables queden diludes davant les oportunitats que crea la nova economia. Per aix urgeix, HQPLJGDTXHVWWHPSRUDOHFRQzPLFODGHQLFLyLSRVDGDHQPDU[DGXQYHUWDGHUPla de vertebraci i reactivaci de la Petita i Mitjana empresa, que marcar els objectius de la recuperaci.

Al mateix temps, afavorirem la internacionalitzaci de les nostres empreses amb un slid Ser-vei Econmic Exterior de les Illes Balears i un pla dinternacionalitzaci de lempresa balear el qual collaborar amb les Cambres de Comer i lICEX. Inclour els punts calents arreu del mn amb pos-VLELOLWDWVGHIHUKLDUULEDUHOVSURGXFWHVGHOHVQRVWUHVLQG~VWULHVDL[tFRPSODQVGHQDQoDPHQWSHUIHUrealitat aquesta activitat exportadora. 'RWDUHPHFRQzPLFDPHQWDTXHVWSODDPEODQDOLWDWH[FOXVL-va datorgar ajudes directes - amb criteris de transparncia, publicitat i de retorn a la societat - a les empreses que desenvolupin accions dinternacionalitzaci.

Al mateix temps, aprovarem SODQVHVSHFtFVSHOVVHFWRUVFODXVGHODQRVWUDDFWLYLWDWFRPHUFLDOinternacional com ara la bijuteria, el calat, lagroalimentaci, la nutica, les TIC, laudiovisual, la msica, la tecnologia del so, lartesania i la moda, entre altres. Tamb estalonarem el creixe-ment de les microempreses amb lobjectiu de que augmentin el seu volum i, en conseqncia, la seva capacitat de competir arreu del mn.

Promourem i atraurem la inversi productiva a les nostres Illes. En aquest sentit necessitem arre-ODUHPSUHVHVHVWUDQJHUHVTXHDSRUWLQDFWLYLWDWVGHPDMRUYDORUDIHJLW3HUDVVROLUDTXHVWREMHFWLXFRQ-gurarem una plataforma que acompanyi i afavoreixi la implantaci daquelles empreses foranies capaces de generar economia i riquesa.

(QGHQLWLYDHOFUHL[HPHQWLQGXVWULDOEDOHDUQRKDdestar basat noms en la demanda interna sin que sha dobrir a lexterior i entrar de ple en la nova economia globalitzada. Aix s una de les claus per a la recuperaci econmica i, per damunt de tot, un impuls slid i sostenible per a la creaci de nous llocs de feina de qualitat.

Pel que fa al comer, des del PSIB-PSOE defensam un model comercial mediterrani, en el qual cada territori conserva la seva prpia idiosincrsia; un comer que es concentri a zones urbanes on hi ha les persones, s a dir, on shi troba concentrada la demanda, un tipus de comer que s har

mnic amb el nostre entorn i que dinamitza barris, pobles i ciutats com a eixos de convivncia. Lofer-ta sestableix on hi ha la demanda.

/D'LUHFWLYDGH6HUYHLVQRSURKLEHL[ODUHJXODFLyGHOVJUDQVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVVLQyTXHpermet la intervenci dels poders pblics, sempre que sigui per raons dinters general com ara lorde-naci del territori, urbanisme i medi ambient, entre altres.

Per tot aix procedirem a una RUGHQDFLyGHOVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVYLQFXODGDDODSODQLFDFLyurbana i que contempli els seus efectes sobre la sostenibilitat (mobilitat, consums energtics, equipaments dobra pblica, protecci mediambiental, etc.) i que no estigui vinculada a lespecu-laci immobiliria. Exigirem als grans equipaments comercials que afrontin les inversions neces-sriesSHUHYLWDUODFRQJHVWLyGHWUjFLDOWUHVFRVWVVRFLDOVLPHGLDPELHQWDOVImpulsarem el desenvolupament de centres comercials a cel obert a les ciutats, eixos a les ciutats com a elements datracci comercial front a la perifria urbana i, al mateix temps, establirem es-tratgies de cooperaci entre poltiques turstiques i comercials per tal dobtenir sinrgies que potenci-n el comer de les nostres ciutats

'RQDUHPVXSRUWDOHVDFFLRQVDPXQLFLSLVGLULJLWVDPLOORUDUOHVFRQGLFLRQVGHOVespais urbans dedi-cats al comer ambulant, com un factor vertebrador i datracci cap a alguns nuclis de poblaci. Tamb es potenciar la formaci necessria als comerciants ambulants per tal de garantir seguretat als ciutadans, seguretat tant en la compra com en la qualitat alimentria.

'HVHQYROXSDUHPXQpla de seguretat en el comer en el que, a partir de les tecnologies de la infor-maci, els comerciants puguin tenir informaci de la seguretat del seu negoci i dels seus productes.

Per altra banda, pel que fa a la indstria, el PSIB-PSOE considera que la innovaci ser leix trans-versal que ajudar a rellanar el nou model productiu. La innovaci formar part intrnseca del nostre model actual y de futur i, a tal efecte, correspon desenvolupar lentorn necessari per aconse-guir-ho.

Per aix aprovafrem un Pla Industrial per a la prxima dcada que readapti a les noves realitats tecnolgiques les produccions tradicionals i que doni facilitats i empenta a les noves iniciatives que tenguin demanda en el mn globalitzat. Lobjectiu s activar la triple hlix protagonitzada per lad-ministraci, lempresa i la Universitat on els clsters juguen un paper capdavanter fonamental.

Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials on es desenvolupa la tecnologia aplicada no noms al turisme i a tots els seus derivats - com sector preponderant sin a altres rees dinters productiu com ara sn les del mn audiovisual, les nutiques i aeronutiques, les marines, les ambi-entals, el calat, la bijuteria, lartesania, la biotecnologia, lagroalimentaci i altres sectors essencials de la indstria balear.

Procedirem a un replanteig profund de les poltiques dajuts pblics per a lestmul dels sectors productius:[DUHPOHVajudes pbliques lligades als retorns socials que aquestes puguin pro-duir. Es tracta de garantir que cada ajuda suposar una millora real i efectiva per al nostre teixit pro-ductiu i per tant per a la nostra societat.

Posarem la mirada atenta sobre les activitats industrials relacionades amb els ports i el mar; s evident que han generat tradicionalment a les Illes Balears una notable xarxa dactivitat econmica a partir de la construcci i manteniment dembarcacions, de petites indstries i comeros que shi vinculen. Per tal de donar impuls a aquesta indstria, DSURYDUHPXQ3OD(VWUDWqJLFHVSHFtFSHUDFD-dascuna de les Illes Balears destinat a incrementar la competitivitat de la indstria nutica.

Tamb establirem lnies formatives destinades a recuperar les arts constructives dembarcacions tradicionals com a font docupaci professional, impulsarem la recuperaci i manteniment dels va-lors patrimonials de les activitats, arts i embarcacions tradicionals.

Cal fer una menci especial per al sector de la construcciLGHOHVLQG~VWULHVGHULYDGHVTXHQVa lesclat de la bombolla urbanstica, va assolir a les Illes Balears un volum colossal. s evident que aquest sector no pot recuperar les dimensions dantany, per operarem una UHFRQYHUVLyQVDVVROLUuns parmetres sostenibles en un marc parallel dactivitat com ara sn les rehabilitacions, ja VLJXLGHGLFLVGKDELWDWJHVFRPGKRWHOVLGDOWUHVFRQVWUXFFLRQVWXUtVWLTXHV(QDTXHVWjPELWpVLJXDO-ment imprescindible innovar.

La visi del fet global no ha de fer oblidar lexistncia, a les Illes Balears, de minscules indstries de caire artesanal, TXHJXDUGHQOHVVqQFLDGRFLVJDLUHEpGHVDSDUHJXWVRHQWRWFDVDPEPROWVpocs representants que encara els exerceixen. En el seu conjunt es tracta de produccions mnimes, per que gaudeixen, per aix mateix, dun alt valor afegit. Al mateix temps, contribueixen a dinamit-zar leconomia local del municipi$OHV,OOHV%DOHDUVKLKDFODVVLFDGHVJDLUHEpDFWLYLWDWVDUWHVD-nals que tindran el decidit suport del Govern per tal de posar en valor els trets diferencials de les seves produccions tradicionals.

En un mbit estructural, els socialistes promourem una altre modalitat instrumental de lecono-mia: el cooperativisme, una frmula empresarial que crea llocs de treball i garanteix una gesti democrtica del negoci entre tots els socis. La societat actual ens dirigeix cada cop ms cap a em-preses deconomia social i cooperativa amb una gesti democrtica on tots els socis poden decidir en igualtat de condicions. El concepte cooperativa implica socialitzar els coneixements de tots els mem-bres per aconseguir crear equip, cohesi i assolir sinergies que facin les empreses ms competitives. Els camps de la formaci, del treball i lagricultura, son mbits molts abonats per fer rendible aquest sistema organitzatiu.

Posarem en marxa la vertebraci i reactivaci de la Petita i Mitjana empresa, que marcar els objectius de la recuperaci.

Afavorirem la internacionalitzaci de les nostres empreses amb un slid Servei Econmic Exterior de les Illes Balears amb ajudes directes a les empreses que desenvolupin accions dinternacionalitzaci.

$SURYDUHPSODQVHVSHFtFVSHOVsectors claus de la nostra activitat industrial internaci-onal como ara la bijuteria, el calat, lagroalimentaci, la nutica, les TIC, laudiovisual, la msica, la tecnologia del so, lartesania i la moda, entre altres.

&RQJXUDUHPXQDSODWDIRUPDTXHDFRPSDQ\LLDIDYRUHL[LODimplantaci a les Illes Balears daquelles empreses foranies capaces de generar economia i riquesa.

Apostam per un comer que es concentri a zones urbanes on hi ha les persones, un tipus de comer que s harmnic amb el nostre entorn i que dinamitza barris, pobles i ciutats. Loferta sestableix on hi ha la demanda.

Procedirem a una RUGHQDFLyGHOVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVYLQFXODGDDODSODQLFDFLyXU-bana i que contempli els seus efectes sobre la sostenibilitat: mobilitat, consums energtics, equipaments dobra pblica, protecci mediambiental, etc.

Exigirem als grans equipaments comercials que afrontin les inversions necessries per HYLWDUODFRQJHVWLyGHWUjFLDOWUHVFRVWVVRFLDOVLPHGLDPELHQWDOV

Impulsarem el desenvolupament de Centres comercials a cel obert, eixos comercials a les ciutats com a elements datracci comercial front a la perifria urbana.

Millorarem les condicions dels espais urbans dedicats al comer ambulant, com un factor vertebrador i datracci cap a alguns nuclis de poblaci.

La innovaci ha de ser leix transversal que ha dajudar a rellanar el nou model productiu.

Aprovarem un Pla Industrial per a la prxima dcada que readapta a les noves realitats tecnolgiques les produccions tradicionals i activant la triple hlix: ladministraci, lem-presa i la Universitat.

Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials.

Procedirem a noves poltiques dajuts pblics per a lestmul dels sectors productius: ajudes pbliques lligades als retorns socials que aquestes puguin produir. Garantirem que cada ajuda suposar una millora real i efectiva per al nostre teixit.

Per incrementar la competitivitat de la indstria nutica elaborarem un Pla Estratgic HVSHFtFSHUDFDGDVFXQDGHOHV,OOHV%DOHDUV

Establirem lnies formatives destinades a recuperar les arts constructives dembarcaci-ons tradicionals com a font docupaci professional i manteniment dels valors patrimonials.

Operarem una reconversi del sector de la construcci QVDVVROLUXQVSDUjPHWUHVVRV-WHQLEOHVHQXQPDUFSDUDOOHOGDFWLYLWDWFRPDUDVyQOHVUHKDELOLWDFLRQVMDVLJXLGHGLFLVdhabitatges, hotels i daltres construccions.

Les gaireb 300 activitats artesanals tindran el decidit suport del Govern per tal de po-sar en valor els trets diferencials de les seves produccions tradicionals.

Promourem una altre modalitat instrumental de leconomia: el cooperativisme, una frmula empresarial que crea llocs de treball i garanteix una gesti democrtica del negoci entre tots els socis.

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.4

Objectiu ser el manteniment i promoci del sector agrcola, ramader, forestal i pes-quer, i impulsar la creaci de llocs de feina i renda.

Promourem la venda directa i ecolgica.

Canviarem lactual llei agrria, que cerca incrementar els recursos econmics per la via urbanstica.

Declararem la ramaderia i lagricultura ecolgica sectors estratgics de les Illes Balears.

Impulsarem la delimitaci del Mar Balear.

Crearem noves reserves marines

Malauradament, la importncia estratgica que satribueix al sector agrari i al pesquer no es cor-respon amb la seva capacitat productiva, ni en lempenta econmica que hauria daportar al conjunt de la societat. Es tracta dun sector cabdal que es troba en declivi, que poc a poc va perdent muscu-latura i que, per tant, necessita dimportants estmuls per al seu enfortiment.

Pel que fa a lagricultura, els motius que expliquen el poc pes econmic de lagricultura en el conjunt de leconomia balear i la seva manca de rendibilitat obeeixen, entre altres causes, als costos derivats de la insularitat, que suposen una crrega suplementria per als productors i una minva de competiti-vitat. Tamb hem de fer menci de la manca de professionalitzaci, modernitzaci i aposta per la inno-vaci, aix com de lelevada edat mitjana dels agricultors com a conseqncia dun escs relleu ge-neracional. Tampoc ajuden lestructura de la propietat amb frmules com ara lamitjeria i lelevat preu de la terra com a conseqncia de la pressi del mercat immobiliari de segones residncies .

Tots aquests factors alhora fan de les Illes Balears la comunitat autnoma dEspanya on menors rendi-bilitats es produeixen en les explotacions agrries.

En els darrers mesos de legislatura, el Govern Bauz ha presentat una Llei agrria que, lluny de re-soldre els problemes endmics, s una mena de carta blanca per als interessos urbanstics en sl rstic. El que pretn s incrementar les rendibilitats de les explotacions agrries per la via de les plusvlues urbanstiques: atorgar usos nous i noves activitats terciries al sl rstic. Aquest text legislatiu permet autoritzar directament, sense cap tipus de condici prvia, camps de polo, agrotu-rismes, hipdroms, botigues, centres dinterpretaci, refugis... Per altra banda, aquesta llei empeny a continuar sobreexplotant uns aqfers amb alts continguts de nitrats i clorurs que augmenten el nivell de contaminaci del sl.

La legislaci agrcola del PP de Bauz FRQJXUDPRGHOHVSHFXODWLXTXHDSURIXQGHL[HQOHVIHUL-des de lagricultura i la ramaderia balear, que soblida del paper fonamental que el sector agrari juga en la vertebraci i estructuraci del nostre territori i que per res t en compte ni els valors ambien-tals ni els paisatgstics ni tan sols els productius.

Pel que fa al sector pesquer, la incidncia sobre les macro xifres econmiques daquesta comunitat s PROWEDL[DGRQDWTXHWRWMXVWJHQHUDXQVOORFGHIHLQDLODVHYDDSRUWDFLyDO3,%HVWjDOYROWDQWGXQ$SUR[LPDGDPHQWDSRUWDXQGHODGHPDQGDGHSHL[HQHOPHUFDWGHODQRVWUD&RPXQLWDWper te la seva fortalesa en esser provedor dun producte fresc, dalta qualitat i molt variat, dun valor gastronmic alt a la nostra dieta mediterrnia.

Vistes aquestes xifres, s precs dir que aquest sector t una importncia social, cultural i tradici-onal enorme, perqu la pesca i el seu mn formen part de la nostra cultura gastronmica, forma part GHOQRVWUHSDLVDWJHWDQLPSRUWDQWWXUtVWLFDPHQWIRUPDSDUWGXQDIRUPDGHYLGDLGHODQRVWUDLGHQWLWDWcom a poble illenc que som.

La renda agrria ha caigut ms dun 40% en la darrera dcada respecte de la dEspanya.

El sector agrari aporta l1,4% del PIB balear, per gestiona el 73% del territori.

La indstria agroalimentria noms t un marge brut dexplotaci de l1,2%.

Lagricultura ecolgica ha incrementat en els darrers 5 anys un 25% els operadors i un 29% les hectrees inscrites.

A les Illes, a lany 2013, la superfcie de terres de cultiu representa un 35% de la su-perfcie total (494.202 hectrees).

/DRWDSHVTXHUDEDOHDUHVWjIRUPDGDSHUHPEDUFDFLRQVGHOHVTXDOVVyQGHMallorca, 68 de Menorca, 53 dEivissa i 22 de Formentera.

Lobjectiu s aconseguir un sector agrari competitiu, respectus amb el medi i amb produccions de qualitat, sempre tenint en compte el fet insular, les condicions - les dimensions i les distancies- que ens fan tenir unes peculiars caracterstiques.

(OVHL[RVHVWUDWqJLFVGDFFLyLOHVDFFLRQVSODQLFDGHVWLQGUDQHQFRPSWHHOVSODQVLSURJUDPHVQD-cionals i comunitaris. Les accions que es duran a terme seran per a millorar els aspectes socials, econmics i mediambientals: IRPHQWDUXQDDFWLYLWDWHFRQzPLFDFRQWLQXDGDLGLYHUVLFDGDHQHOmedi rural i en el mar mantenint un sector agrcola, ramader, forestal i pesquer, i impulsant la creaci de llocs de feina i renda.

Les explotacions agrries continuaran com eines bsiques del desenvolupament econmic en el mon rural i de lequilibri territorial amb el suport a la subscripci de contractes territorials dexplotaci, que pretendran fomentar el desenvolupament i manteniment dusos sostenibles en el sector.

)RPHQWDUHPHOVPqWRGHVGHSURGXFFLyDJUjULDLQWHJUDGDHFROzJLFDLHOVHVSHFtFVGHOHVLOOHVLpro-mourem la venda directa i ecolgica. Tamb implantarem a les cooperatives i empreses sistemes integrats de gesti en matria de qualitat, medi ambient i seguretat i salut laboral.

)DFLOLWDUHPOHVWDOYLHFLqQFLDLPLOORUHVDPELHQWDOVHQO~VGHODLJXDLPSODQWDQWSODQVGHVWDOYLLGHgesti sostenible de laigua a municipis i mancomunitats. Continuar en les infraestructures per a la uti-OLW]DFLyGDLJHVUHJHQHUDGHVSHUHOUHJHQVXEVWLWXFLyGDLJXDVXEWHUUjQLDQVDDFRQVHJXLUni una gota daigua depurada a la mar.

Incentivarem la generaci denergies renovables en el medi rural promocionant el canvi tecnolgic, LQFHQWLYDQWOHVWDOYLLODXWRFRQVXPDL[tFRPOHVPLOORUHVHQOHFLqQFLDCrearem el programa agrorrutes del bon gust per oferir rutes o itineraris per les zones rurals per visitar establiments o empreses agrries de producci i/o venda de productes. El denomi-nador com ser la qualitat i el bon gust atenent a criteris dexcellncia; aix mateix potenciar clubs GHSURGXFWRUVLPSXOVDQWODWDVFDGHOHV'2GHQRPLQDFLRQVGRULJHQ,*3LQGLFDFLyJHRJUjFDSUR-tegida), marques de qualitat i agricultura ecolgica , reconegudes per ladministraci. Totes les rutes estaran lligades a plans turstics.

El cam de la millora de la renda agrria lhem de trobar impulsant la prpia estructura agrria. s per aix que els socialistes de les Illes Balears canviarem lactual llei agrria, la qual cerca incrementar els recursos econmics per la via de lafavoriment de les plusvlues urbanstiques, de les activitats i els equipaments aliens al sector agrari en el mn rural, per la via de la terciaritzaci del sl rstic. Front aquest model especulatiu els socialistes de les Illes Balears apostam fort per la millora del mn agrari, per la rendibilitat de les seves explotacions i per la qualitat de vida dels seus actors principals.

Per aconseguir-ho necessitem no tan sols que lEstat Espanyol i la Uni Europea reconeguin el fet diferencial de la insularitat sin que a ms, aquest reconeixement, vengui acompanyat per la compensaci econmica dels costs atributs.

Apostarem per un model productiu on la qualitat de la producci i el valor afegit dels produc-tes agroalimentaris aportin majors rendibilitats. En aquest sentit proposem declarar la ramaderia i lagricultura ecolgica sectors estratgics de les Illes Balears.

La declaraci de la ramaderia com a sector estratgic suposar laprovaci dun Pla de Reestructura-ci del sector lleter el qual haur de permetre fer front a la liberalitzaci de la quota lletera que es produ l1 dabril de 2015. Tamb aprovarem dos plans denfortiment dels sectors porc i bov, que estaran en limpuls de marques prpies, en estudiades estratgies de comercialitzaci, en el suport GLUHFWHGHOLQGXVWULDDJURDOLPHQWjULDHOIRPHQWGHO5',DOVVHFWRUVSRUFtLERYtMXQWDPHQWDPEOLP-puls de races autctones com ara el porc negre de Mallorca o la vaca vermell de Menorca.

3URPRXUHPHFDoPHQWOHVGLYHUVHVIRUPHVGHSDUWLFLSDFLyDOHPSUHVDLfomentarem, amb una en-certada legislaci, les societats cooperatives alhora que protegirem, estimularem i incentivarem lactivitat que desenvolupin aquestes societats mitjanant ladopci de mesures que afavoreixin la in

versi empresarial, la creaci docupaci i lelevaci del nivell formatiu. A ms, donarem un altra passa endavant, promocionant les unions de cooperatives per tal de guanyar competitivitat en el mercat.

Donarem el mxim suport a les explotacions comunitries de la terra a travs de formules as-sociatives, cooperatives i sats, que permeti una major rendibilitat a les explotacions, aix com el foment de les agrupacions i/o organitzacions de productors, ja que mitjanant lordenaci de loferta faciliten una major orientaci de les produccions al mercat, la implantaci dinnovacions i el desen-volupament daccions per a la millora de la sanitat, la seguretat, la qualitat i la sostenibilitat, i milloren OHTXLOLEULGHODGLVWULEXFLyGHFRVWRVLEHQHFLVHQODFDGHQDGHYDORUGHOVSURGXFWHVDJURDOLPHQWDULVGarantirem la participaci de les organitzacions agrries i cooperatives en els rgans de con-sulta de ladministraci seguint amb els models de la Uni Europea i enfortirem el Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica (CBPAEFRPHQWLWDWFHUWLFDGRUDGHODTXDOLWDWGHOVSURGXFWHVecolgics a nivell de les Illes Balears.

Tamb donarem garanties a les qualitats de la producci en general i apostarem per les marques de qualitat que aportin les mximes garanties.

Impulsarem la preservaci del domini pblic dels vials existents en sl rstic amb la creaci dun inventari a nivell insular de camins rurals que permeti als ajuntaments incorporar-ho al seu catleg municipal. La primera passa necessria per garantir el pas pblic a la totalitat dels camins i evitar-ne aix el decadent i progressiu procs de la privatitzaci del domini pblic.

'HVGHOjPELWLQVXODUHVWDEOLUHPOHVPHVXUHVSHUDOGHVHQYROXSDPHQWGHO3ODGH&XVWzGLDGHO7HUULWRULpaisatge, HOTXDOSHUPHWUjOREWHQFLyGDMXGHVDOVSURSLHWDULVSHUUHVWDXUDULFRQVHUYDUQTXHVPassant al captol de la pesca cal dir que prendrem mesures actives, per tal de fer -ne una activitat econmica rendible, per a lhora compatible amb la conservaci del medi mar. La modernitza-ci del sector pesquer, reduir despeses dexplotaci i augmentar la rendibilitat; reduir limpacte sobre les poblacions i sobre els fons mar; aplicar avanos tecnolgics per fer les arts ms selectives i per disminuir el cost energtic i limpacte sobre els fons marins; millorar la capacitaci dels pro-fessionals, sn les bases sobre les que assentar les poltiques dels sector pesquer, aix com millorar la FRPHUFLDOLW]DFLyGHOVSURGXFWHVGHODPDUDPEODQDOLWDWGDFRVWDUHOSURGXFWHDOFRQVXPLGRU'DYDQWDTXHVWPDSDUHIHUHQFLDOHOVVRFLDOLVWHVWUHEDOODUHPHQWUHDOWUHVSURMHFWHVDPEODGHQLFLyGHOMar Balear. I s que per fer efectives actuacions de llarg termini que ajudin a enfortir el sector pesquer els socialistes impulsarem la delimitaci del Mar Balear: lespai daiges que delimiten larxip-lag balear. Una aprovaci que no correspon a lmbit institucional per s limpuls de la iniciativa. En aquest sentit promourem totes les actuacions necessries davant de lEstat Espanyol i la Uni Euro-pea perqu les aiges que banyen les nostres costes tinguin entitat prpia.

Impulsarem les actuacions que garanteixin la sostenibilitat dels recursos. Fixarem una estratgia que enforteixi les reserves pesqueres tant en quantitat com en qualitat. s per aix que els socialistes cre-arem noves reserves marines entre les quals cal citar les de la costa de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, i la de la zona de lilla de lAire, a Menorca. Ampliarem el parc nacional martimo-ter-restre de Cabrera i promourem romourem la creaci dun parc mar al canal de Mallorca degut a la riquesa despcies i ecosistemes que es troben a la zona, com les muntanyes submarines Emile Bau-dot, Ausies March i Ses Olives.

Formularem una gesti adequada de les rees marines protegides i que formen part de la Xarxa 1DWXUDDPEHVSHFLDODWHQFLyDO3DUF1DFLRQDO0DUtWLPRWHUUHVWUHGH&DEUHUDUHFXSHUDQWHOVIRQVS~EOLFVGHQDQoDPHQWLUHWRUQDQWFRPDPtQLPDOVQLYHOOVGHYLJLOjQFLDGHODQ\Promourem sistemes de control entre agents de medi ambient i Gurdia Civil, recuperant tamb la gesti triangu-ODUTXHHVYDSRUWDUQVDOIHQWVHJXLPHQWFLHQWtFELDQXDODWRWHVOHVjUHHVPDULQHVSURWHJLGHVEstablirem mesures dagilitzaci en la tramitaci administrativa en la gesti dels espais protegits.

Tamb instarem a la revisi a la normativa estatal q