Poesia puraFinals XIX – principis XX

Poesia pura

Terme usat en història i crítica literària per designar una estètica dins la poètica que, des de finals del segle XIX i inicis del segle XX, com a reacció al romanticisme decadent, va convertir en tòpics les essències genuïnes del moviment romàntic. La poesia pura va ser posada en pràctica, entre altres autors, per Paul Valéry, Juan Ramón Jiménez i Jorge Guillén.

Poesia pura

El terme va començar a usar-se cap a 1880 a França i defensava la música dins el llenguatge poètic; però l'origen del concepte d'art pur i la seva extensió a les lletres és anterior, i es troba en Charles Baudelaire i en el seu inspirador, Edgar Allan Poe, autor de l'assaig poètic Els principis poètics (1850).

Poesia pura

Per Jorge Guillén "poesía pura es todo lo que permanece en un poema después de haber eliminado todo aquello que no es poesía".

Poesia pura

Deshaced este verso,quitadle los caireles de la rima,el metro, la cadenciay hasta la idea misma...Aventad las palabras...y si después queda algo todavíaesoserá la poesía.

Gustavo Adolfo Bécquer "Poesía eres tú"

Poesia pura

El tema és mínim, o inexistent. Un nu o un mirall. El poema esdevé un joc de metàfores o, més en general, d'elements que resulten intraduïbles. Perquè tots ells es redueixen a això; a un so i no a un altre, a una coma o un encavallament, a un gir o una rima. El poema no diu: canta.

1937. Tres suites de Carles Riba.

1937. Primer desenllaç de Joan Vinyoli.

1938. Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.