•,

,

-

�

CD

AJORICAJoyas y Perlas

Jewellery & Pearls

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1996-97

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

MINlSTERIO DE CULTURA

DIPUTAClÓ DE BARCELONA

Orquestra Simfònicadel Gran Teatre del Liceu

Solistes

María Manuela Caro, pianoItxaro Mentxaka, mezzo-soprano

Director d'orquestraCristóbal Halffter

Violí concertino: Josep lVI. Alpiste

Palau de la Música Catalana

Dijous, 6 de febrer, 21 h., funció núm. 3, torn E

w ww

UU u

II @ Banc Sabadelliii

� Autopistas C.E.SA ...J BANCO BILBAO VIZCAYA

ARGENTARIA _ .. _-

...J ...J # BANCACATAlANA

;:)

II ;:)

�;:) /� O

fiii·Banco

Central HispanoSantander

Banesw zO O Borsa de Barcelona

Z Z ...J

�W ,-

Cambra Oficialde Comerç

...J ...JIndústria i Navegació

"laCaixa" de Barcelona í?�H$.Ceo-r:a

w w

1:

•••• 1Ij¡� <

CATWïftYA --r:a

TURISME DEr:a �DragadosBARCELONA R 10

- �1

1:• (/)1:

I-< <

�< tv�

Erkimia gasN�ural�� Z

(/) (/)

O

l- I-

11 < wmterthur < OSHSA(/)

t9 PHILIPSGrupo ;:)Endesa Z Z

...J

O O

S@ C�...J

Ü ..'1J ,Aigües de Barcelona Telefónica(/) (/)

;:) ;:)

®AN ...J WAAGNEI!:!!�[)] ...JI

Thyssen Bcettlcher

--------- FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU

Generaíitat de Catalunya, Ministerio de Cultura,...J ...J Ajuntament de Barcelona, Díputacíó de Barcelona,

Societat del Gran Teatre elel Liceu i Consell de Mecenatge

®Programa

I

Salvador Pueyo(1935)

Marta

(Moviment simfònic de l'òpera Terra Baixa)

Robert Gerhard

(1896-1970)Pedrelliana, sobre La Celestina de Felip Pedrell

(Tercer temps de la Simfonia Homenatge a Pedrell'i

Concert pel' a piano i orquestra de cordes

!. Tiento/I. DIferencias

If!. Folia

Solista: María Manuela Caro, piano

n

Manuel de Falla Siete canciones populares españolas(1876-1946) (orquestració ele Luciano Berio)

I. EL p aiio moruno

f!. Seguidilla murciana

II/. Asturiana!fI. Jota

fi. Nana

fI/. CanciónVII. Polo

Solista: Itxaro Mentxaka, mezzo-soprano

EL sombrero de tres picos (2a suite]1. Seguidillas

JI. Farruca111. Jota

Materials musicals: Boosey & Hawkes Ltd., London.

J.W. Chester Ltd .. , London

Universal Edition, Wien

IlIOCHAFllèS I 9

María Manuela Caro Itxaro Mentxaka

Nascudaa �illafranca .del Bierzo, la pia.nista �aría Ma�u�la

Caro acaba els estudis al Conservaton Superior de Música

de Madrid. El seu nom i el seu art obtingueren una gran

reputació des de principis dels anys seixanta, ja que no solament fou

coneguda a Espanya com a intèrpret de la Nova Música, sinó que

també realitzà brillants actuacions com a solista en nombrosos con­

certs de música contemporània. En aquella època, se la pogué escol­

tar en Festivals celebrats a Londres i, després, a Berlín, Varsòvia i

Madrid.

Després d'un llarg període d'estudi, renovà la seva activitat de

solista amb l'estrena el juny de 1988 del Concert per a piano i

orquestra de Cristóbal Halffter, especialment escrit per a ella; i ha

interpretat aquesta obra en nombroses ocasions amb les principalsorquestres europees (Bayerische Rundfunk, Munic, Berlín, Stuttgart,Madrid, Barcelona, Düsseldorf, Ginebra, etc.). María Manuela Caro

acaba d'enregistrar un concert amb l'Orquestra de la Ràdio de

Frankfurt, sota la direcció de Cristóbal Halffter.

Durant l'any 1996 gravà un C.D. monogràfic del compositorromàntic espanyol Martín Sánchez Allú (Salamanca, 1823 - Madrid,

1858), creador d'una música que havia quedat injustament oblidada

durant molt de temps.

Aquest mateix any estrenà amb la Rundfunk Sinfonia Orchester de

Berlín el Concert per a piano i orquestra de corda de Robert

Gerhard.

Nasquéa Lekeitio (Biscaia) i començà una vocació musical al

cor Itxas-Soinua. El 1983 es traslladà al Conservatori de

Bordeus, on estudià amb Monique Florence. Rebé algunsguardons importants i col·laborà amb l'Orquestra d'Euskadi, la

Simfònica de Bilbao, la Municipal de València, l'Orquestra de

Bordeus, la Scottish Chamber Orchestra i els Virtuosos de Moscou.

Amb aquests darrers interpretà la Missa de la Coronació de Mozart

a la Sala Pleyel de París. Darrerament ha cantat òperes i concerts a

Bilbao, València i Madrid. Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem­

porada 1989-90 amb Beatriz Enríquez (Cristóbal CoLón), Dorahella

(COSt fan tutte) i Nicklausse (Les contes d'Hoffmann). La temporada1992-93 interpretà Smeton (Anna Balena) i novament Dorabella

(Cosifan tutte).

10 IlIOCBAFIES

Cristóbal Halffter

CristóbalHalffter nasqué a Madrid el mes de març de 1930.

Realitzà els estudis amb Conrado del Campo, i els finalitzà

en el Reial Conservatori de Música de Madrid. El 1962

guanyà per oposició la càtedra de Composició i Formes Musicals del

conservatori i el 1964 fou nomenat Director d'aquest centre. El

1966 dimití ambdós càrrecs per poder dedicar la seva activitat pro­fessional a la creació i direcció d'orquestra.

Ha estat President d'Honor del Festival Internacional d'Art

Contemporani de Royan (França) i el1976 i 1978 ocupà la Càtedra

de Composició dels Cursos de Música Contemporània de Darmstadt.

La seva obra com a compositor inclou un ampli espectre creatiu, queva des de la música coral, de cambra i electrònica, a l'escriptura pera la gran formació simfònica.

Per encàrrec de les Nacions Unides i per commemorar el XX

Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, escriu el 1968 la

Cantata Yes, speak out, yes per a solistes, recitadors, cors i orquestra,

que estrenaria a l'Assemblea General de Nova York.

Entre les seves produccions hi ha: Elegías a la muerte de tres poe­tas esp añoles (Antonio Machado, Miguel Hernández, Federico

García Lorca) (1974/75); Officium defunctorum; (1979) per a cors i

orquestra; Doble concertper a violí, viola i orquestra, Concert núm.. 2

per a oioloncel i orquestra, escrit per encàrrec .de l'Orquestra de

Baden - Baden per a Rostropòvitx (1985); Tres poemas de la lírica

espoiiola per a baríton i orquestra (1985-86), escrit per encàrrec de

IlIOCBAFIES 111

l'Orquestra Filharmònica de Berlín; Concert per a piano i orquestra(1987); i Mural sonante (1993). En la seva creació compositiva, s'hi

reflecteix un compromís profund amb la problemàtica humana i

social del món contemporani. Entre el 1986 i 1989, ocupà la càtedra

de Composició en el Conservatori de Bema.

En nombroses ocasions ha actuat com a director al capdavant de

les més importants orquestres europees i americanes (Filharmònicade Berlín, Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden, Tonhalle de

Zuric, Nacional de França, Nacional de España, Simfònica de

Londres, Suisse Romande, Festival de Lucerna, Bamberg,Hamburg ... ) per les quals és contínuament invitat a dirigir concerts,en què procura oferir, juntament amb les obres del repertori simfò­

nic tradicional, obres contemporànies, pròpies o de compositors del

segle xx.

És acadèmic de l'Acadèmia Europea de les Ciències, les Arts i les

Lletres de París; el 1981 rebé, del Rei D. Joan Carles, la Medalla

d'Or a les Belles Arts; el 1981 fou elegit membre de la Real

Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; i el 1985 de·

l'Akademie der Künste de Berlín. Aquest mateix any fou nomenat

Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleó.

El març de 1988 rebé la Medalla d'Or de l'Institut Goethe per la

seva meritòria tasca cultural al'ex - República Federal d'Alemanya.El mateix any li fou atorgada la Medalla de Oro de las Bellas Artes

de la Junta de Castilla y León. El 1989 rebé el Premio Nacional de

•

12 I Il lOG H A F I E S

Música i també fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de

Suècia.

El març de 1994, rebé el Premi Montaigne, de la Fundació F. V. S.

d'Hamburg, pels valors de renovació del seu llenguatge musical i el

contingut humanístic de la seva obra.

Pertany a l'Acadèmia de les Ciències i les Arts Europea. La

Fundació Fórdergerneinschaft del' Europaischen Wirtschaft li conce­

dí el Premi Compositor Europeu de l'any 1994. El novembre de

1994 rebé el Premi de Música Espanyola de la Fundació Jacinto e

Inocencio Guerrero.

Entre les seves darreres estrenes cal destacar: gener de 1996 a

Dresden (Alemanya) la seva obra Memento a Dresden, encarregadaper l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat per commemorar el

125 aniversari de la seva fundació. A Memento a Dresden es ret

homenatge a les víctimes del bombardeig de 1945 amb el qual fou

immolada aquesta ciutat alemanya, així com les seves «germanes

emblemàtiques», Guernica, Coventry i Hiroshima.

Durant la Semana de Música Religiosa de Cuenca 1996 es féu la

primera audició de Turbas, obra encàrrec en què es reflecteix simfò­

nicament la manifestació popular que se celebra en aquesta ciutat

des de temps immemorial.

Amb aquest concert, Cristóbal Halffter debuta a la temporada del

Gran Teatre del Liceu.

Il IOC H A F I E s 113

Orquestra Simfònicadel Gran Teatre

del Liceu

Elprimer director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran

Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva llarga història ha

estat dirigida per batutes convidades com ara Otto Klemperer o

Bruno Walter.

Des de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, la normalit­

zació de l'Orquestra i el millorament de la seva categoria simfònica ha

estat propòsit principal en els plans de la nova etapa del Teatre, que es va

cloure amb l'incendi que el gener de 1994 va destruir l'escenari i la sala.

Els' directors titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco i més

endavant Uwe Mund, que es va imposar com a objectiu dotar l'Orquestrad'tm repertori simfònic (Mozart, Brahms, Mahler, Bruckner, Txaikovski,Mussorgski, Montsalvatge) que li donés lm nou protagonisme.

Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquests anysamb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre els quals cal

citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto, Gandolfi, Hollreiser,Kulka, Nelson, Pericle, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Schneider,Varviso Maaz Neumann, Ros Marbà, Pons i Gardelli., o'

L'orquestra ha actuat al Teatro Real i al Palacio Real de Madrid, les.Arenes de Nimes, l'Òpera de Ludwigshafen, el Théàtre des Champs­Elysées de París, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Grec de

Barcelona, el Festival d'Orange, l'Odeon Herodion Atticus d'Atenes i el

Festival de Peralada, entre d'altres indrets.

14

ORQUESTRASIMFÒNICA DEL GRAN

TEATRE DEL LICEU

Concertinos

Josep M. ALPISTE

.N.N.

Violins primersMaria Anca ANDREI*

Tobias GOSSMANN*

Margaret BONHAM

Miloslav CAPKA

Andrea CERUT!

Birgit EULER

Piotr JECZMYK

Dorina MARGINEANTU

Edith MARETZKI

Emilian TOADER

Vessela TOMOV

Guerassim VORONKOV

N.N.

N.N.

Violins segons

Annick PUIG*

Anton ZUPANCIC*

Antònia TERRÉSRosa BIOTA

Mercè BROTONS

Elena CEAUCESCU

Rodica Monica HARDA

Marcel NOLL

Jordi PAPS

Sebastian POPESCU

Frederic SBERT

Julius VARADI

Jordi VILARGUNTÉ

N.N.

Violes

Birzit Renate SCHMIDT*e

Marie VANIER *

Florian MUNTEANU

Bettina BRANDKAMP

Mihail FLORESCU

Nicolae GIURGEA

Lluïsa JAIME

Timothy E. McKEITHEN

Victor PETRE

Franck TOLLINI

N.N.

N.N.

Josep MERCADAL*

Miquel BARONA *

(CLarinet baix)N.N.

FagotsJust MOROS*

Eugenia SEQUEIRA*Francesc BENÍTEZ*

(Contrafagot)N.N.

Violoncels

Pere BUSQUETS*Peter THIEMANN*

Adam GLUBINSKI

Esther Clara BRAUN

Alexandre BÁSCONESCarme COMECHE

Rafael SALA

Juan Manuel STACEY

Georghe TATU

IVI. Eulàlia VALERO

Matthias WEINMANN

N.N.

TrompesVicenç AGUILAR*

Frantisek SUPIN*

Carles CHORDÀEnric Xavier MARTÍNEZFrancisco RODRÍGUEZ

Ignacio ZAMORA

TrompetesFrancesc COLOMINA *

Àngel VIDAL

Francisco VILLAESCUSA

N.N.

Contrabaixos

Tomàs ALMIRALL*

Josep QUERJaume ALBORS

Francesc LOZANO

Joan MAULEÓNLluís RUSIÑOLRafael de la VEGA

N.N.

Trombons

Josep Antoni OLTRA*

Francesc SÀNCHEZ*Detlef HILLBRICHT*

[Contraboix]Luis BELLVER

David MORALESFlautes

Albert MORA*

Joan Josep RENART*

Agustí BRUGADA

Manuel FLORENCIANO

Oboès

Francesc CASTELLÓ*Emili PASCUAL*

Richard VAUGHAN*

(Com anglès}Enric PELLICER

Raúl PÉREZ

Tuba

José Miguel BERNABEU*

ArpesLina SERRACARABASSA*

Margarita ARNAL*

Percussió

Artur SALA * .

(Timbals)Jordi MESTRES *

Julio BURGOS

N.N.

N.N.Clarinets

Philip R. CUNNINGHAM*

(*) Solistes

WONToBLANC

Gent de laterra

Piense en usted cuandola regale. En el placer de escribir con

la estilográfica más famosa del

mundo: Meisterstück 149 de

Montblanc. Excepcionales artículos

de escritura con los que

siempre será recordado. Piense si a

usted no le gustaría tener una.

1 Sebastià, Manelic i Marta, els tres

protagonistes de l'òpera Terra Baixa

la música dels quals constitueix el

mooiment simfònic Marta, «no són ni

déus de l'Olimp ni membres

distingits d'una elit. Són gent de la

terra, de la muntanya, capaçosd'estimarfins al més profund ( .. )però també, d'odiar i de matar»

escriu el compositor barceloní

Salvador Pueyo. Autor d'obres com

ara Abstraccions (1964), Vespres de

Sant Pere (1968), Simfonia Barroca

(1977), el ballet Yerma (1992),estrenat al Liceu, o la recent Morta

Fiamma (1996), estrenada a

Copenhaguen, Pueyo és un dels

compositors més destacats del país.

Salvador Puevo.

Encomentar-me, el Dr. Albin Hanseroth, la possibilitat de

fer sentir en un concert, a través d'una obra d'uns vint"

minuts, com «sona» la música de l'òpera Terra Baixa

-que, basada en l'obra d'Àngel Guimerà i amb llibret de Jordi

Graells, vaig acabar l'octubre del 1993- no volia pas que l'obra

que en resultés es pogués prendre com a l'encadenament d'una

1

THE ART o F WRITING

18 I C E x T DEL ti T E H H ¡\

e o rro n r c i. OUIlISC�RRt� PARIS, 113

Portada de l'edició especial d'Editorial Orbis.

Pàgina següent:Il-lustració de Terra Baixa de Maurici de Vassal pel'

a I" edició dOrbis,

successió de «retalls» de diferents escenes de l'òpera. Algunes suites

que tenen aquest origen m'ho semblen. Per altra part, tampoc

l'òpera Terra Baixa, tal com la vaig concebre, no es presta a extreu­

re'n diferents quadres per «muntar» una suite.

Marta, aquest és el títol de l'obra, és un moviment simfònic consti­

tuït per la música de Sebastià, de Manelic, de Marta, tots tres prota­

gonistes de l'òpera. És la música del seu món, del món d'un triangleen què es manifesten i barregen sentiments i vivències humanes. No

són ni déus de l'Olimp ni membres distingits d'una elit. Són gent de

la terra, de la muntanya, capaços d'estimar fins al més profund amb

dolcesa, amb passió, amb violència i capaços, també, d'odiar i de

matar.

La sonoritat orquestral, el tractament de les veus (en l'òpera), el

color harmònic, els volums sonors que m'han interessat són els que,

al meu entendre, m'apropaven al món dels sentiments vius, mai de

ficció, arrelats als protagonistes del drama.

SALVAIlOH PUEYO

Falla i Gerhard.,dos punts de vista

coincidents

«De la mateixa manera que no podem imaginar la

història de la música espanyola sense l'aportaciódecisiva de Falla, tampoc no és possible planar sobre els

anys 20 i 30 a Barcelona sense les aportacions de

Gerhard, i no només en el camp de la composicio» escriu

Xosé Aviñoa. Per la seva banda, Marta Muntada

recorda la importància de l'Associació de Música «da

Camera» en la difusió de les obres dels dos compositors.Cal recordar-ho a cinquanta anys de la mort de Falla i

a cent anys del naixement de Gerhard, dos dels noms

fonamentals de l'avantguarda musical del país.

Cerhard a la casa del seu rnesrre.

Felip Pedrell.

Pàgina següent":Manuel cie Falla a Cranada.

Arnold Schonberg. Anton von Webern i

Hobert Gerhard a la Rambla de Barcelona.

QuanRobert Gerhard naixia el 1896, Manuel de Falla era ja

un jove de 20 anys. Aquesta diferència sembla decisiva per

establir que un i altre pertanyien a generacions diverses.

Però ambdós tingueren punts de contacte, facilitats per un

ofici comú, el de músic, i allò que sembla més capaç d'aproximardues ànimes exquisides, la fascinació per l'avantguarda, terme que

en les primeres dècades del segle XX tenia un gran poder de

convocatòria. Manuel de Falla, que havia nascut a Cadis el 1876,era d'ascendència valenciana, de part de pare, i catalana, de part de

mare. Robert Gerhard, que era fill de suís i d'alsaciana, residí la

meitat de la seva vida a Catalunya i l'altra meitat entre Munic,Viena i Cambridge. Un cas i l'altre, doncs, es presenten com a

22 I F ti L L ti I e E H ¡-¡ ti H D. D o S ¡> L' x T S D E V I S T fi e o I x e I D E x T S

«L'obra de Pedrell no

trobava empresaris.Quan foren representats

Els Pirineus, el mestre

feia molts anys que

avençava sempre l

creava les altres obres

molt més representativesde la seva manera de

pensar i sentir. Altre

motiu d'incomprensió!La Celestina, El Comte

Arnau, estaven més

dintre de la nostra

època. En canvi, perl'altre camí, pel camí

dels que negaven

l'eficàcia del sentiment

pedrellià, hem arribat

al ''patriotisme'' de Las

corsarias amb allò del

"soldadito" i de la

bandera espanyolacenyint el cos mig nu

d'una "cupletera"»

E I) U A n I) L. e II A V A 11111

La incomprensió vers Pedrell

«Revista Musical Catalana»

Núm. 225-226. Setembre / Oc/ubre 1922.

artistes capaços d'aixecar la mirada més enllà dels marges de la

terra que els ha vist néixer. No és aquesta una circumstància feble

en una època en què certes formes de nacionalisme encerclaven les

aspiracions universalistes dels creadors.

La biografia de Falla correspon a la generació de Morera (1865),Millet (1867), Granados (1867), Mitjana (1869), Vives (1871),López-Chávarri (1871), Joan Lamote (1872), Séverac (1873),Schonberg (1874), Viñes (1875), Ravel (1875), Garreta (1875),Casals (1876), del Campo (1879), Pahissa (1880) o Stravinsky(1882). Però Falla es distingí ràpidament de la major part dels seus

contemporanis per una particular manera de tractar el material

sonor, en què es notava tant la passió per la tradició hispànica,antiga i moderna, com el to avantguardista que trobem també en

l'obra de Stravinsky i de Ravel, que proporciona un so peculiar i .

uns ritmes característics. Això, Falla ho va treure no tant de la seva

formació, d'escassa volada, com era norma en aquells anys

finiseculars a qualsevol ciutat espanyola, com de les seves visites a

París. En aquella ciutat es covava el brou més obert a la novetat del

moment i les iniciatives de Falla foren, no només escoltades, sinó,sobretot, potenciades, divulgades i internacionalitzades. Així podemexplicar que un home com ell, tan reclòs en la seva intimitat,

pogués, gràcies als seus contactes internacionals, fer d'introductor a

Madrid i Barcelona de la idea de formar societats depenents de la

SIMC (Societat Internacional per la Música Contemporània), que,

finalment, l'abril del 1936, tindria una memorable sessió a

Barcelona.

Robert Gerhard, per la seva banda, era de la generació dels

Massana (1890), Salazar (1890), Moreno Torroba (1891), Mompou(1893), Toldrà (1895), Blancafort (1897), Bacarisse (1897), Ricard

Lamote (1899), Revueltas (1899) oR. Halffter (1900). També se'n

destacà girant els ulls vers l'àmbit germànic, creador d'una estètica

gairebé ignorada per la pesantor de la tradició wagneriana que a

Espanya, i en especial a Catalunya, havia ordenat les ments, la

pràctica musical i fins i tot les pregàries de la major part dels

ambients culturals avançats. Així com els seus col-legues, agrupatsen I'ap elIatiu de «Generació del 27» van seguir estretament

relacionats amb París, especialment a través de Mompou i

F fi L L fi I e E H II fi H D. D o S ¡> U x T S D E V I S T fi e o I x e I D E '\ T S I 23

Blancafort, Gerhard es va sumar entusiàs­ticament als experiments que menava Schonberga Viena; aprengué harmonia amb ell, se'n féudeixeble predilecte, el portà a Barcelona, per tal

que, al llarg de sis mesos (1931-32) reposés i

acabés la seva òpera Moses und Aran i esde­

vingué emissari de les seves innovacions

estètiques.De la mateixa manera que no podem imaginar

la història de la música espanyola sense

l'aportació decisiva de Falla, tampoc no és

possible planar sobre els anys 20 i 30 del nostre

segle a Barcelona sense tenir en compte les

aportacions de Gerhard, no només en el camp dela cornposició, que en aquells anys era més aviattímida i aventurera (els ballets Ariel el 1934 iSoirees de Barcelone el 1936, l'obra per a

orquestra Albada, interludi i clansa el 1936, lacantata L'alta naixença clel Rei en Jaume el

1932, les Sis cançons populars catalanes el1931 i poca cosa més), sinó també com a

animador d'activitats associatives, com ara l'Associació Discòfils,que promovia audicions discogràfiques comentades, la publicaciód'estudis musicològics al costat del seu mestre Higini Anglès, etc.

Falla mantingué una relació constant i excel· lent amb Catalunya;Rusiñol, Pahissa, Gerhard, Granados, Cambó, Manuel Clausells (elpresident de l'Associació de Música «da Carnera» que li va dedicarsessions monogràfiques, entre les quals la que va fer possiblel' estrena mundial del Concerto el 1926) i un llarg etcètera

expliquen que el compositor granadí se sentís com a casa, en virtutd'una naixent solidaritat entre els homes de cultura, i en especial elsde la música, que entenien com un deure rebre i facilitar l'estada detots els compositors d'avantguarda que fessin cap a la capitalcatalana. Robert Gerhard no només se sumà a aquest gest solidarisinó que adoptà Falla com a mestre i hi mantingué una cordialrelació epistolar i personal; però, com indica Josep Casanovas,Gerhard se sentí una mica decebut del tarannà ascètic i poc

El sombrero de tres picos. de Falla

an�b Vera Nemchinova (Vecina)i Léoniele Massine (El molinera).

Pablo Picasso: Esbós ele El molinero

(El sombrero de tres picos, de Falla).\'Iusée Picasso (París).

24 I F ti L L ti I e E H II ti H D. D o S P L' x T S D E \' I S T ti c: o I x e I D [ x T S

Pablo Picasso: Maqueta del decorar

delïnitiu de E'/ sombrero de Ires picos de Falla.

Musée Picasso (París).ambiciós de Falla en un moment en què, ja preparat sobrerament,es volia menjar el món.

Gerhard no tinaué el camí fàcil a Catalunya, perquè les sevesb

,

propostes sonores distreien del propòsit en què s'havien compI�omesd'una manera i d'una altra totes les instàncies musicals del paIS per

vertebrar Catalunya a partir de la tradició pròpia, fer efectiva la

maduresa dels conciutadans a partir del contacte sovintejat amb les

obres dels grans mestres internacionals, sobretot de l'escola barroca

(Passió seeons sant Mateu el 1921) i romàntica (Centenari del

Romantici:me el 1930) i introduir rigor i ambició en els estudis

musicals per tal de formar planters de músics de cara al futur.

Robert Gerhard anava per un altre camí, un camí que, en certa

manera, era ja de tornada. Després d'haver fomentat l'estrena del

«La novedad cie Falla. su parente originalidad. reside

en la "sustancia musical" antes y pOI' encima cic

cualquier 1150 externo y procedimental o en el pruritocie una llamada innovación. Es el caso. sin embargo.que al ser nuestro tipismo tan caracterizado como el

procedente del popularismo meridional. el overuc se

complace con UI] primer nivel de lectura»

ENHIQuE FHA:>ICO

Los testamentos de la Antequcruela«Scherzo»

Núm. 110. Desembre 1996

F ti L L ti I e E H II ti H D D o S P L; x T S D E V I S T ti C o I \ CID E x T S I 25

Pierrot lunaire de Schonberg el 29 de maig del 1925, ambcomentaris seus i d'Alban Berg i traducció del text de JoaquimPena, l'ambient musical de la ciutat era totalment revolucionat. La«Revista Musical Catalana», que seguia preocupada per comentar a

fons les sonates per a piano de Beethoven, es mostrava bendesorientada en haver de tractar de l'audició; hi va dominar el

respecte per la novetat i el temor de judicar desfavorablement el quevenia del prestigiós món germànic. Altres propostes avantguar­distes, com la mateixa Suite intertonal que Jaume Pahissa estrenà

l'any següent fou considerada pel cronista com a «mancada d'uni­tat ( ... ) el públic no ha trobat en aquella composició l'espontaneïtat,la franquesa d'expressió que hom demana a tota obra d'art» i elmateix Concerto de Falla fou simplement considerat «malexecutat ... hauria estat més pràctic retirar l'obra». El 1930, com a

resultat de la sessió monogràfica que l'Associació de Música «daCàmera» li havia dedicat l'any anterior, Lluís Millet va publicar a laseva revista un article i una rèplica als cornentaris que Gerhard va

publicar a «Mirador». En aquest intercanvi d'articles es pot trobarla clau de l'enfrontament entre dos punts de vista tan diversos com

el formalista i tradicional de Millet, respectat per amplíssimes capesde la societat catalana del moment, i l'inquiet i experimentador deGerhard. En uns moments en què era possible escriure, com ho va

fer «La Vanguardia», que «Gerhard parece dispuesto a formar en

las filas de esos revolucionarios que creen que todo el secreto de lamodernidad de la música está en que suene mal», resultava forçadifícil mantenir el cap clar i treballar decididament.

A hores d'ara, més de mig segle més tard, no cal dir que tant el

gran repertori de Falla, format pels ballets El amor brujo (1915) i

El sombrero de tres picos (1917), com les Noches en losjardines de

España (1915) escrita a redós dels contactes amb Rusiñol, elRetablo de Maese Pedro (1922), el Concerto (1926) a el poemasimfònic Atlàntida (1926-47), com el petit, fet de cançons,

homenatges, etc, forma part ja dels hàbits auditius de la poblaciómelòmana. Amb no tant d'entusiasme, el catàleg de Gerhard

comença a entrar en les discoteques. L'un i l'altre, però, no han

perdut l'etiqueta de músics d'avantguarda, apel-Iatiu que moltsaltres músics voldrien de manera permanent per a ells mateixos,

Pablo Picasso:

Esbós de La molinera

(El sombrero de tres picos cie Falla].Musée Picasso (París).

Pablo Picasso:

Esbós cie El corregidor(El sombrero de Ires picos cie Falla).Musée Picasso (París).

o

7 H

QUI

e

o r s de

OBE ER H A)

DT(E

CE o 1927 .. 2 ), per a orqu r d cor'TI

IIIII

Allegro Q

AndOlllAIle tto

.

'"

p,e if)(). con ot e.

con pin o.

I I de Amourr UD v u opr n,

obo , e An t j fa o �

t Pay age, de J.b comp n

• u ov (1923),pi no, flauta,

I

TE T 192 ), p r

1 Modcato.II Andante

fi ut oboè, el inet, t ompIII AllI

i f or,

ena o.

I I

ço PO L1 Cançons Papulaopr n i pi no.

A D FLO

TCatalane un

deL(1929), p r

recullveu de

2.3.

o I (1929), per a

2 fiscorn, ornbó uba, co

D I I (1929), pofón enor, f rompe

con b i 1 cu

PtA o PLEYEL

«Ell que fou un home de

passió, un home amb

una immensa capacitatde sofriment i

d'entusiasme, tenia

l'expressió vehement i la

paraula encesa i

fibladora quan algunaexplosió de

desesperança el

guanyava. La gent de

poca fe s'anava

apartant d'ell;escampadors de la

llegenda del seu gènitaspriu, murmuradors de

l'anècdota, traginadorsde ressentiment ipetites

rencors, que no

sapigueren veure la

grandesa moral i el

tremp genial d'aquellhome dissortadissim»

HOIlEnT GEHIIAHD

La incornprensió vers Pedrell

«Heoista Musical Cala/alia»Núm. 225-226. Setembre / Octubre 1922.

Pàgina anterior:

Programa de mà del concert

monogràfic Cerhard (Barcelona, 1929).

F A I" L ti I. G lè H II JI H D. D I) S P ij x T S D E If I S T ¡\ e I) I 'i c: I D E 'i T S I 27

sense cap èxit. Probablement la clau de llur mèrit resideix en lamanera com van enfrontar la seva pràctica artística, anant mésenllà de la mediocritat.

XOSÉ AVIÑOA

Falla i Gerhard als concertsde l'Associació de Música «da Carnera»

Enguany,en el centenari de la mort de Manuel de Falla i en

el centenari del naixement de Robert Gerhard, recordem els

homenatges que l'Associació de Música «da Camera» tri­butà a ambdós compositors. J<=s notòria la importància dels concerts

de l'entitat per la inclusió d'estrenes d'obres de Falla i Gerhard, de

reconegut prestigi a l'època. En dos dels tres festivals quel'Associació li dedicà, Falla presentà l'any 1925 Psyché i l'any 1926el Concerto, Altrament, la sessió dedicada a Robert Gerhard, l'any1929, comptà amb un programa integrat en la seva globalitat perestrenes: Concertino , 7 Haiku, el Quintet, Les cançons popularscatalanes i les Sardanes I i II.

Públic i crítica dispensaren tilla acollida diferent a l'un i a l'altre,Si bé FalIa i Gerhard havien iniciat el seu camí al costat de FelipPedrell, amb el temps les posicions i postulats artístics d'ambdós

compositors s'havien anat allunyant. Tanmateix, mantingueren sem­

pre tilla especial estimació pel mestre, tant és així que, amb motiudel centenari del naixement de Felip Pedrell, l'any 1941, en els res­

pectius exilis, a Argentina i a Anglaterra, Falla escrigué Homenajes i

Gerhard Pedrelliana.

Manuel de Falla, «el mestre», gaudeix d'un reconeixement artístic

general. Les seves obres són editades i programades amb assiduïtattant a París, Londres i Madrid com a Barcelona, i sempre en gTan èxit.

Per la seva banda, Robert Gerhard, el deixeble d'Arnold Schon­

berg, és acollit quasi com el fill pròdig. Cerhard havia acabat de tor­

nar de Viena, després d'un temps de fructífer silenci i treball. L'any1918 havia estat presentat artísticament, de la mà de Felip Pedroll,en un concert memorable, Ara, l'Associació de Música «da Camera»li dedicava un concert monogràfic.

28 I F ti L L ti [ e E H [[ ti H o . [) o s p r '\ T S [) [é I' [ S T,\ e o [ x e [ [) [é .\ T S

Luis Bagaría: Coricatura de Manuel de Falla

(15 de novembre de 191'1),

.;"'/'

,,:�[I '

e: \ "-llC'''-!. ') � (. JI \ -, "0:'\,P !'

l:'l)\-�.\I \�Il I \ r e '\

Portada de I' edició de M"",, Eschigde les Siete canciones populares cspoiiolasde Falla (PaTÍs. 1922),

Recordem que l'Associació de Música «da Camera» -conegudapopularment com «la Camera»- havia nascut l'any 1913, respo­

nent a la inquietud d'una jove generació de professionals de gaudird'un cicle estable de concerts. Les activitats es perllonguen fins l'any1936. En un moment o altre en formen part noms com ara els de

Josep Carner, Antoni Puig Gairalt, Jaume Bofill i Ferro, JosepBartomeu, Josep M. Bonet, Francesc Galí, Lluís Guarro, JosepLlimona, Joan Miró, Francesc Matheu, Joaquim Cabot, August Pi i

Sunyer o Jacint Reventós, reveladors de la particular componentsocial impulsora d'aquestes temporades musicals.

Ben aviat l'entitat pren una àmplia volada i sota les direccions

artístiques d'Enric Granados primer i, posteriorrnent, de Pau Casals,es converteix en l'eix vertebrador de l'activitat musical de Barcelona

i també de Catalunya a través de la Lliga d'Associacions de Música.

L'Associació, en tant que projecte cultural, va establir des d'un

bon començament el criteri de no ser una entitat «simple contracta­

dora d'artistes, sinó un element de positiva educació musical». En

aquest sentit, va veure la necessitat de renovar l'habitual programa­

ció dels concerts i establir sessions commemoratives, festivals

monogràfics (dedicats especialment als compositors contemporanis)i audicions Íntimes, amb concerts, pròpiament, de música de cam­

bra. El festival Maurice Ravel (1924) és el primer d'una sèrie molt

àmplia que inclou els noms de Bártok, Schonberg, Garreta, Pahissa,

Turina, Respighi, Honegger, Milhaud, Pizzetti, Srravinsky, un de

molt especial dedicat a GarcÍa Lorca i els ja comentats de Falla i

Gerhard. Els festivals tenien sempre l'atractiu de la presència dels

compositors, ja sigui com a directors o com a instrumentistes.

L'Associació tingué Falla molt present en la seva programació.Així, va incloure l'Orquesta Bética de Cámara de Sevilla, sota la

direcció de Manuel de Falla, acompanyat del seu jove deixeble

Ernesto Halffter, en la seva primera gira per tot l'Estat. Els concerts

del Festival de l'any 1925 -que tingué un ampli ressò en els mitjansde comunicació- es converteixen en tot un esdeveniment artístic i

social a la ciutat. L'estrena de l'obra Psyché dóna al Festival i a Falla

encara més rellevància. En fou intèrpret la soprano Conxita Badia,

que més tard també ho seria de Les cançons populars catalanes en

la sessió dedicada a Robert Gerhard.

F JI L L JI r e [é H [[ ¡\ H [) , [) () S P l x T S [) E I' [ S T,\ e () [ x e [ [) E x T S I 29

Roben Gerhard (Cambridge, 1960),

e.lo. amir: Gerhard. ell el !TICII article. liS deia quP no

vaig trobar goig en la vostra música: qll('. al revés. hisentia sovint molèsria en compre cie plaer estètic i qllC'cm semhlà qll(' el compositor estava Ian absorbit pelsistema. en les obres més transcendents ele Forma.

quC' 110 sentia uh ru pruïja (PiC la de vèncer lIll

obstacle. és a dir. qnC' 110 hi havia rrobar la vera

finalit ar nrrisrirn. o sigui. la bellesa. Ho arribuin a la

preocupació del sistema qllC LIS esclavitzava i us

absorbia. i pCI' això LIS reueia les caracicrisuques ric

l'origen i [iualit at ric larr: el seruimenr inefable i lairradiar-ió dun goig de 101 l'ésser»

L'èxit que acompanyà el primer Festival Falla de l'Associació no

=:»: en el segon, que incloïa l'estrena del Concerto per a ela­

oicèmbal, 1 any 1926. Els testimonis de l'època coincideixen a asse­

nyalar que el Concerto no havia disposat ni d'un material manuscriten condicions ni el nombre suficient d'assaigs. Tant és així, que lasolista i intèrpret, Wanda Landowska, en no sentir-se plenamentsatisfeta, refusà de participar en l'estrena de París.

Malgrat les circumstàncies desavinents que n'envoltaren la prime­ra audició, el Concerto suposava un canvi en l'orientació estètica del

compositor gadità. Un crític afirmava: «El mestre Falla s'ha deixat

temptar pel "personatge regnant" , un diable complicat que no és

gens estrany, per exemple, al'especulació d'un Schonberg (oo.)>>. En

definitiva, ningú no s'esperava una obra com el Concerto.

LLUís M II.LET

A Ll, Rober' Oertmrd

«Revista Musical Catalana»

N""I. .315, Març 1930

30 I F fi L L fi J e E Jl J J fi Jl J). J) o s P L' 'I T S J) E V J S T fi c: o J x c: J J) E x T S

«Define el estilo maduro

de Falla el abandono de

lo andaluz paraahondar en las entrañas

de un hispanismoanalítico y generalizado(. . .). Lo hace a través de

una vía de ascesis

impulsada por una

voluntad de síntesis

relacionados, a su

modo, con el conceptounamuniana de

"in trahis toria "a la idea

poética de Juan Ramón

sobre "el alma elel

alma "»

ENHIQUE FHANCO

Los resramentos de la Anrcquerucla«Scherzo»

Núm. 110. Desembre 1996

Un nou retrobament de Falla amb el públic de l'Associació es va

produir en el tercer Festival Manuel de Falla de da Camera», l'any1932 tot coincidint amb el vintè aniversari de l'Associació.

L'execució, a càrrec de l'Orquestra Pau Casals i la contralt

Concepció Callao, incloïa, en la seva primera audició, La vida breve.

Va ser tot un èxit.

Poc abans, l'any 1929, quanl'Associació de Música «da Camera»

anunciava la celebració d'una sessió monogràfica dedicada a Robert

Gerhard, era conscient de la dificultat de l'empresa. Hom creia en la

conveniència d'aquesta sessió, poc després del retorn del músic a

Barcelona.

Així veiem que, per l'estreta implicació de Gerhard amb el teixit

cultural de la ciutat i sobretot a causa de la voluntat de divulgació i

suport als músics autòctons per part de l'Associació, ben aviat es

planteja aquest concert, que desvetlla una gran expectació.La junta de l'entitat preparà acuradament la sessió, convidant el

. públic a ser «dignes del moment». Tanmateix, per bé que I'actitud

dels assistents havia estat moderada fins a un cert moment, en escol­

tar el Quintet de vent, des del pis superior del Palau sorgí la crispa­ció. Una crispació de forta desaprovació envers aquella música. La

crítica, que es feu ressò de la reacció negativa d'una bona part del

públic, considerà que calia escoltar novament les obres i ajornar el

judici sobre aquella música.

Dissortadament, la figura 1 l'obra de Gerhard resten encara

allunyades del gran públic!MAIITA MUNTADA

I 31

Pròximes funcions Concert Jaume AragallObres de J. Strauss, F.P. Tosti, G. Cioffi, G. Puccini,J. Massenet, E. de Curtis, L. Denza, W.A. Mozart,G. Verdi, G. Donizetti i J. Offenbach.

.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirecció musical: Javier Pérez Batista

Palau ele la Música Catalana

Dimecres, 12 de febrer, 21 h, funció núm. 4, torn A

«Macbeth» de Giuseppe Verdi

(Versió de concert)Renato Bruson, Dolora Zajick, Stefano Palatchi.José Azocar, Cristòfor Viñas, Santiago Calderón:Maria Uriz, Manuel Garrido i Vicenç Esteve.

Orquestra Simfònica i Cor de] Gran Teatre elel LiceuDirecció musical: Paolo CarignaniPalau ele la Música Catalana

Dijous, 27 de febrer, 21 h, funció núm. 5, torn B

Diumenge, 2 ele març, 17 h, funció núm. 6, torn T

Dimecres,5 de març, 21 h, funció núm. 7, torn A

«Elektra» de Richard Strauss

(Versi ó ele concert)

Gwyneth Jones, Renate Behle, Leonie Rysanek,Tom Fox, Arley Reece, Antoni Comas, Francesca

Roig, MiJagros Poblador, Maria Àngels Sarroca,Hosa Maria Conesa, Cristòfor Viñas, Eva Steinsky,Rosa Maria Ysàs, Helene Tintes, Carme Hernàndezi Mariano Viñuales.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirecció musical: Peter Schneider

Palau de la Música Catalana

Dijous, 13 de març, 21 h, funció núm. 8, torn E

Diumenge, 16de març, 17 h, funció núm. 9, torn T

Dimecres, 19 de març, 21 h, funció núm. 10, torn B

DIIlI:CClÓ D'AIlT I DISSL,Y CIlArIC: JOSEI' BAcÀ

FOTOCIlAFII:S: ANTONI BOFILL (GHAN TEATHE DEL LICEU) I ALTHES.

Ixu-nussró: ICOL DL B-3212-97

EDICIÓ I I'UILiCITAT: ArlT,Co/PHENSASI TA�I S.L.

Depósitos:- DEPOSITO ATLANTICO.- DEPOSITO ATLANTICO 2.- DEPOSITO AZUL.- DEPOSITO NARANJA.

Fondos de Inversión:- FONDOATLANTICO.- DINERATLANTICO.- DINERBANC.- RENTATLANTICO.- BOLSATLANTICO.- ATLANTICO DIVISAS.- FONDO EN ECUS.

Cuentas Especiales:- CUENTATLANTICO.- LIBRETA AHORRO PREMIADO.- LIBRETA AHORRO VIVIENDA.

Pensiones y Seguros:- PLANES DE PENSIONES INDIVIDUALES

(Plan Atlántico y FuturAtlántico).- PLAN DE JUBILACION.- PLAN DE PROTECCION FAMILIAR.- SEGUROS GENERALES DIVERSOS.

Banca Electrónica:- ATLANTICO XXI.

(Recibanc, Disbanc,Remesbanc, Credibanc,Cashatlántico) .

- SEGURBANC.- FACTORING PROVEEDORES.- FONATLANTICO.

Cartera de Valores:- ADMINISTRACION DE CARTERAS.- COMPRAIVENTA EN BOLSAS

NACIONALES Y EXTRANJERAS.- INVERSIONES EN EL EXTERIOR.

SIGA LAS SEÑALESDEL ATLANTICD

Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.

El Grupo Banco Atlántico está presente en:_

ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, BRASIL, COLOMBIA, CHILE, ESPANA, ESTADOS UNIDOS,FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, HUNGRIA, LlBANO,

MEXICO, PANAMA, PORTUGAL, REPUBLICA CHECA Y VENEZUELA.

Comercio Exterior:- FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT.- CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA.- CAMBIOS CONTADO, PLAZO

Y OPCIONES.

Créditos Especiales:- CREDITO PROFESIONAL.- CREDITODO.- CREDIMATICO.- CREDITO HIPOTECARIO.- CREDITO IMPUESTOS.- CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA.- FACTORING.- LEASING.

.1

�� Banco Atlántico- .... �

Fundado en 1901

Sistemas de Pago:- TARJETAS DE CREDITO:

VISA. MASTERCARD/EUROCARD.- TARJETA DE DEBITO: SERVIRED.- CHEQUES DE VIAJES EN DIVISAS.