Insígnia d’or de SCIAS al Conseller Dr. Boi Ruiz

17 d’abril de 2015: 4a Jornada de Ginecologia i Obstetrícia

El Comitè d’Enllaç d’Oncologia ha complert 10 anys

Ara pot tramitar les seves autoritzacions online

Riscos de dèficit en el desenvolupament psicomotor del prematur tardà als 4 anys

Documents seramrecomanacions de “no fer”

Cluba

ssis

tènc

iar

evis

ta d

’info

rmac

ió d

’ass

istè

ncia

san

itàr

iam

arç

2015

. Nº5

6

m I l l O R A n t l A p R à C t I C A C l í n I C A

n O t í C I E S B R E U S

A C t UA l I t A t

A Assistència prenem les decisions amb l’objectiu d’afavorir la pràctica mèdica per satisfer les demandes i les expectatives dels nostres assegurats. Gestionem conjuntament amb els representants dels assegurats, propietaris de SCIAS, el que ens permet conèixer el que necessiten els pacients. Som metges, la millora de la salut és la nostra professió i durant més de 50 anys hem construït una opció assistencial única, compromesa amb els valors del cooperativisme sanitari i arrelada al territori. Els metges i els usuaris de la nostra entitat són el centre de l’estructura que un dia va idear el doctor Josep Espriu, i que entre tots hem fet evolucionar per adaptar-la i mantenir-la amb bones perspectives de futur.

Un dels pilars fonamentals del nostre sistema és la propietat d’un centre hospitalari a la capital catalana, l’Hospital de Barcelona, creat amb la vocació que fos la referència dels assegurats d’Assistència, i que ha esdevingut un model singular d’excel·lència en la pràctica clínica i en la gestió. Hi hem destinat molts esforços, esmerçat recursos. Compromesos sempre amb el servei a l’associat, i convençuts que el fet de tenir un Hospital en la nostra estructura representa, a més de molts avantatges per als pacients, la millor manera que els metges, infermeres i tot el personal assistencial puguin exercir amb les màximes garanties. Els metges d’Assistència tenen la possibilitat d’accedir en condicions òptimes als millors equipaments per dur a terme la seva feina. Això va representar, en el seu moment, una iniciativa pionera.

La evolució dels coneixements en medicina i la tecnologia que els acompanya estan en evolució constant, el que obliga a una actualització constant dels equipaments de l’Hospital. Cada any s’ha destinat una quantitat important de recursos econòmics per mantenir la seva infraestructura i adequar els equipaments mèdics. També en l’àmbit de la formació dels nostres professionals s’hi ha esmerçat recursos, conscients que les persones són el nostre principal actiu.

Disposar d’un hospital propi permet predefinir la qualitat i el cost dels serveis que oferim als nostres assegurats,

decisions que prenem conjuntament metges i assegurats, característica essencial del nostre model, en benefici d’uns i altres.

Els avantatges de comptar amb Hospital propi

Dr.

Igna

cio

Orc

ePr

esid

ent

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria

m a r ç 2 0 1 5n O t í C I E S B R E U S n O t í C I E S B R E U S

Insígnia d’or de SCIAS al Conseller Dr. Boi Ruiz

El passat dia 6 de febrer, el Conseller de Salut, Dr. Boi Ruiz, va rebre la insígnia d’or de SCIAS de mans de la presidenta de la cooperativa, Sra. Teresa Basurte, i del Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària. El Conseller, que visitava l’Hospital de Barcelona amb motiu del 25è aniversari, va realitzar un recorregut per diferents serveis del centre i va accedir al bloc quirúrgic, on va poder observar la recent remodelació a què s’ha sotmès aquesta àrea. En el seu parlament va destacar la contribució dels centres privats com l’Hospital de Barcelona a la qualitat de la salut de la població catalana. En acabar, l’Honorable Conseller va dinar a la cafeteria de personal acompanyat de l’equip directiu.

Assistència Sanitària ha desenvolupat un sistema per facilitar la sol·licitud i tramitació de les autoritzacions de serveis especials i ingressos en clínica o ambulatoris. Ara disposa de diferents opcions per tramitar les seves autoritzacions:

Ara pot tramitar les seves autoritzacions online

El pròxim dia 17 d’abril se celebrarà la 4a Jornada de Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital de Barcelona, organitzada pel Grup Assistència. El tema escollit per a aquest any ha estat: Creixement Intrauterí Restringit (CIR) i reproducció assistida.El Dr. Santiago Munné parlarà sobre el cribratge genètic i les seves aplicacions i la Dra. Maria Casado ho farà sobre els aspectes bioètics de la reproducció assistida.

El CEO, que va iniciar la seva tasca l’any 2004, és un òrgan multidisciplinari clau dins del Pla Oncològic d’Assistència Sanitària. La seva funció és l’anàlisi dels nous casos de càncer que es diagnostiquen en el nostre àmbit per ajudar els oncòlegs responsables dels pacients a decidir l’acció terapèutica més adequada. Aquests casos s’incorporen en un registre de tumors que a 31 de desembre de 2014 en conté 9.371, recollits des del 2004.L’experiència ens ha demostrat que l’encert en la tria de la primera opció terapèutica té una incidència molt important en el desenvolupament de la malaltia i en el seu pronòstic.

17 d’abril de 2015: 4a Jornada de Ginecologia i Obstetrícia

El Comitè d’Enllaç d’Oncologia ha complert 10 anys

A través del web: Dins de l’Oficina Virtual trobarà les opcions per sol·licitar autoritzacions, fer el seguiment de les sol·licituds i accedir a les ja tramitades per poder-les consultar o imprimir.

A través de l’App:Aplicació disponible per a dispositius mòbils: iPhone, iPad, Android o Windows Phone. Es pot descarregar des dels markets corresponents.

A través de les oficines:Pot seguir fent els tràmits, com sempre, a qualsevol de les nostres oficines.

m I l l O R A n t l A p R à C t I C A C l í n I C A

Documents SERAmRecomanacions de “no fer”

La Sociedad Española de Radiología Médica (SERAM) ha publicat un recull de 38 recomanacions de bona pràctica que persegueixen disminuir l’ús de proves inadequades, és a dir, les de poca utilitat, obsoletes o amb alternatives més eficaces o menys agressives per al pacient. A continuació, se’n transcriuen algunes de les més importants. La llista completa i la bibliografia corresponent es troben al web de la SERAM.

1. NO FER proves d’imatge (TC/RM) en pacients amb clínica suggeridora de cefalea primària idiopàtica.Si l’edat i la presentació clínica són típiques d’una cefalea primària idiopàtica (amb una exploració neurològica normal i sense signes d’alerta) no estan indicats els estudis radiològics perquè no en canvia el maneig ni en millora el diagnòstic.

2. NO FER radiografia de tòrax preoperatòria de forma rutinària.S’hauria de limitar a pacients amb cirurgia cardiopulmonar, cirurgia grau III en més grans de 60 anys, cirurgia grau IV (transplantament, cirurgia aòrtica, cardíaca, intracranial...), pacients amb cardiopneumopatia crònica sense placa recent i pacients que segueixen tractament amb digoxina.

3. NO FER proves d’imatge en la lumbàlgia ni en la cervicàlgia no complicada i sense signes d’alerta.Els episodis de dolor lumbar són força freqüents entre la població, però pràcticament sempre són processos benignes que es recuperen espontàniament. El dolor cervical representa el segon trastorn crònic més prevalent en més grans de 15 anys, però la majoria de casos no presenten anomalies radiològiques relacionades amb el dolor. En ambdues situacions només es recomanen estudis radiològics quan hi ha signes d’alerta.

4. NO FER radiografia de tòrax diària en pacients ingressats a la UCI.Diversos estudis han demostrat que la utilització de la radiografia de tòrax a demanda i no de forma rutinària no altera l’evolució dels pacients ni afecta el temps d’ingrés, però disminueix el cost econòmic i les dosis de radiació.

5. NO FER ènema opac per valorar la patologia del còlon i estudis baritats en la malaltia inflamatòria intestinal.En ambdós casos el maneig ha de ser mitjançant altres tècniques de més rendiment diagnòstic: colonoscòpia i colonografia per TC en patologia de còlon i TC, RM i ecografia en la malaltia inflamatòria intestinal.

6. NO FER estudis de radiologia convencional per descartar metàstasis òssies.La gammagrafia òssia és la prova d’elecció pel seu més alt rendiment diagnòstic sobre la radiologia convencional. La RM de cos sencer és una ajuda en casos dubtosos o amb gammagrafia negativa.

Dr.

Javi

er m

artí

nez

Serv

ei d

e Ra

diod

iagn

òstic

Dr.

Xav

ier D

emes

tre

Con

sulto

r Sen

ior P

edia

tria

A C t UA l I t A t

Riscos de dèficit en el desenvolupament psicomotor del prematur tardà als 4 anys

Els prematurs tardans, aquells nascuts entre les 34+0 i les 36+6 setmanes de gestació, han experimentat un gran increment en els darrers 20 anys (Figura 1) i constitueixen una població de risc de morbimortalitat, en el període neonatal, significativament superior als nascuts a terme (Figura 2)1. L’absència de protocols específics de seguiment, però, dificulta el coneixement de la repercussió en el seu desenvolupament psicomotor. L’objectiu va ser avaluar-lo als 4 anys i comparar-lo amb els nascuts a terme sans.

Taula 1. Variables associades significativament al risc de dèficit de DPM segons model de regressió logística

Es va realitzar un estudi de cohort retrospectiu, comparant els resultats obtinguts als 4 anys d’edat en 90 prematurs tardans (PT) amb 90 nascuts a terme (AT), després d’un càlcul de la grandària mostral suficient. L’avaluació del desenvolupament psicomotor es va realitzar mitjançant el qüestionari Ages & Stages Questionnaires (ASQ3) en espanyol2, validat com a mètode de cribratge3, que havien de respondre els seus pares. En el qüestionari es valoren cinc dominis: comunicabilitat, motor fi, motor gros, resolució de problemes i sociabilitat. La puntuació, parcial per dominis i total, s’obté segons si el nen compleix o no amb les actituds i activitats sol·licitades.

Model 1Variables biodemogràfiques/perinatals

Variables significatives

Variables significatives

OR (IC95), p

3,68 (1,14 – 11,81), p 0.03

3,3 (1,22 – 9,3), p 0.02

OR (IC95), p

5.06 (1.6 - 15.98), p 0.006

Prematuritat tardana

Prematuritat tardana

Absència de lactància materna

Model 2Variables clíniques

Malgrat que les puntuacions mesurades en cadascun dels dominis i en el rendiment global de l’ASQ3 no mostraren diferències entre els PT i els AT, en fer un gràfic de la densitat de probabilitats per a la puntuació total de l’ASQ3 (anàlisi ROC amb sensibilitat >85%), s’observà que ambdós grups tenien una distribució equivalent a partir dels 251 punts, mentre que per sota d’aquest punt hi ha més PT amb puntuacions baixes (Figura 3). A partir d’aquesta anàlisi, es considerà risc de dèficit del desenvolupament psicomotor (DPM) una puntuació igual o inferior a 250. Segons el punt de tall, 19 nens apareixien amb risc de dèficit del DPM, dels quals 15 eren PT (16,67%) i 4, AT (4,5%).

Es va realitzar una selecció step-wise per al model de regressió logística, a fi de determinar, entre totes les variables demogràfiques i perinatals recollides, els factors de risc associats significativament amb un desenvolupament psicomotor desfavorable. Només la prematuritat i l’absència de lactància materna resultaren significativament associades a manifestar risc de dèficit del desenvolupament (Taula 1).

Aquests resultats, que coincideixen amb els trobats en altres publicacions4, ens permeten afirmar que, a més de l’increment de la morbimortalitat neonatal, els prematurs tardans mostren una major prevalència de risc de dèficit del desenvolupament que justifica considerar aquesta població com a subsidiària d’una atenta vigilància, establir programes de seguiment eficients i destacar la importància, ja conformada, de la lactància materna sobre el desenvolupament cerebral5. Cal continuar investigant si aquest risc correspon a tota la població de prematurs tardans o si existeixen factors biològics o antecedents perinatals que els facin més vulnerables.

Bibliografia:1. Demestre Guasch X, Raspall Torrent F, Martínez-Nadal S, Vila Cerén C, Elizari Saco MJ, Sala Castellví P . Prematuros tardíos: una población de riesgo infravalorada. An Pediatr (Barc). 2009;71:291-82. Squires J, Bricker D. Age & Stages Questionnaires in Spanish. A parent-Completed Child Monitoring System. Third Edition. Paul H Brookes Publishing Co. Baltimore, 20093. Schonhaut L, Armijo I. Aplicabilidad del Ages & Stages Questionnaire para el tamizaje del desarrollo psicomotor. Rev Chil Pediatr. 2014;85:12-214. Schonhaut L, Pérez M, Schönstedt M, Armijo I, Delgado I, Cordero M, et al. Prematuros moderados y tardíos, un grupo de riesgo de menor desarrollo cognitivo en los primeros años de vida. Rev Chil Pediatr. 2012;83:358-655. Isaacs EB, Fischl BR, Quinn BT, Chong WK, Gadian DG, Lucas A. Impact of breast milk on IQ, brain size and white matter development. Pediatr Res 2010;67:357-362

Figura 1. Evolució de la taxa de prematuritat 1992-2012 SCIAS-Hospital de Barcelona 1

Figura 2. Evolució de la taxa de morbilitat 1992-2008. SCIAS-Hospital de Barcelona1

Figura 3. Densitat de probabilitats de la puntuació total de l’ASQ3 segons edat gestacional.7. NO FER mamografia de cribratge en dones menors de 40 anys que no tinguin factors de risc.Pel baix rendiment diagnòstic, la possible iatrogènia associada (tant per la mateixa prova com per les que se’n puguin derivar) i l’elevat cost (econòmic i social) no s’han de realitzar mamografies en dones del grup esmentat si no existeixen factors de risc.

8. NO FER arteriografia en el diagnòstic inicial de l’hemorràgia digestiva baixa i en el diagnòstic inicial i planificació de la malaltia arterial perifèrica.En ambdós casos s’ha de substituir per una àngio TC (o una àngio RM en la malaltia arterial perifèrica) i reservar l’arteriografia com a eina terapèutica, ja que són tècniques menys agressives, més segures, de menys cost i de més efectivitat.

9. NO FER radiografia simple en el traumatisme cranioencefàlic, excepte en la sospita d’una causa no accidental.En aquest cas, si és necessària una prova d’imatge, s’ha de realitzar directament un TC per la seva elevada sensibilitat i disponibilitat. Davant la sospita de trauma no accidental en els nens sí que cal realitzar una radiografia simple de crani encara que es faci un TC, ja que és més sensible per detectar línies de fractura paral·leles al pla de tall del TC.

10. NO FER estudis d’imatge de forma rutinària en nens amb sinusitis aguda bacteriana no complicada.El diagnòstic d’aquesta entitat és clínic i ni la radiografia convencional ni el TC serveixen per fer el diagnòstic diferencial amb altres sinusitis, ja siguin víriques o al·lèrgiques. El TC estaria reservat per a casos amb falta de resposta al tractament, sospita de complicacions (afectació orbitària, intracranial, etc) i en pacients immunocompromesos.

11. NO FER urografia intravenosa com a prova de primera elecció en pacients amb sospita de còlic nefrític.Existeixen alternatives (TC sense contrast, ecografia) amb una eficàcia diagnòstica similar o més alta i amb menys inconvenients.

12. NO FER TC inicial en els pacients amb pancreatitis aguda amb una presentació clínica inequívoca i amb elevació d’amilases i lipases.En aquests casos no està indicat un TC en les primeres 48-72 h perquè pot dur a conclusions inadequades i augmenta el risc d’afectació de la funció renal. A més, cal reduir el nombre total d’estudis que es realitzaran durant el procés per tal de limitar la radiació administrada al pacient.

www.seram.es/modules.php?name=documentos&lang=ES&document=&iddocument=397&op=getDocument (últim accés: 27 de febrer de 2015)