La música a l'edat mitjana

Característiques de l'època

Els fets més importants de l'època son:

-Al 476, Caiguda de l'imperi Romà-Al 529; Fundació de l'Ordre de Sant Benet-Al 711, Invasió Musulmana de la Península Ibèrica-Al 929, Creació del Califat Omeia de Còrdoba-Al 1010, Glosas Emilianeses-Al 1213, Batalla de Muret-Al 1238, Conquesta de València-Al 1241, Fòrum Iudicum-Al 1492, Descobriment d'Amèrica

Organització de la societat

Art medieval: El romànic

● Obra: El Pantocrator de Taüll● Any: Al 1123● Artista: Mestre de Taüll● Ubicació:Museu Nacioanal d'Art de Catalunya● Estil: Romànic

Art medieval : El gòtic

● Obra: Matrimoni Arnolfini● Any: S.XV(1434)● Artista: Jan Van Eyck● Ubicació: National Gallery,Londres● Estil: Gòtic

És el cant de l’església Catòlica . És una oració cantada que aproxima al orador a Déu, s’anomena aixins al honor al papa San Gregori I el Magne

Es caracteritza per ser música religiosa normalmemt anónima, vocal i cantada a capella. Es canta a l’uníson, amb ritme lliure i flexible determinat pel text. El text es en llatí

Cant Gregorià

Per la manera de cantar: Antifonal: alternen dos cors Responsorial: solista i cors s’alternen Directa: sense alternança Per la relació entre el text i la música: Sil·làbica: a cada síl·laba li correspon una nota Neumàtica: a cada síl·laba li corresponen 2 o 3 notes Melismàtica: a cada síl·laba li corresponen més de 3 notes

Estils del cant Gregorià

Partint de contribucions islàmiques un monjo , Pablo el Diácono va composar un himne en llatí . A la síl·laba inicial de cada vers va posar el nom árab de les notes començant amb el do (ut).

Més tard el monjo Guido de Arezzo va popularitzar aquests noms i va desenvolupar una notació dintre de un patró de 4 líneas (tetrageama)

Notació musical

La música profana neix després del cant gregorià, amb l’intenció de divertir a les mases populars amb narracions cantades d’amors i romances, acompanyats de música de fons amb flautes, gaites, panderetes, llaüts i bandurries, entre altres.

Aquesta música era interpretada per: trobadors, poetes i cantautors en occità, joglars, artistes d’entreteniment, que tocaven,

cantaven i narraven històriesgoliards, ex monjos que feien de trobadors.

Música profana

Instruments de corda: Arpa, llaüt, saltiri, rebell, viella de roda, orgue

Instruments de vent: - flautes, com la flauta travessera, la flauta dolça, el flabiol

-oboes àntics, com la xeremeia, la cornamusa, la trompeta recta

Instuments de percussió: naqqares i panderetes

Tipus d’instruments