Introducció

Com vivien els primers cristians després de Jesús.

Qué són les catacumbes?

La simbologia a les catacumbes.

Les persecucions.

Causes.

Màrtirs.

Principals persecucions.

Edicte de Milà.

Edicte de Tessalónica.

Causes positives.

Causes negatives.

Conclusions

Bibliografia.

En aquest treball veurem com vivien els

primers cristians després de Jesús i

sobretot com era la seva vida. Les

persecucions que patien i diferents

edictes.

Els primers cristians, anaven a l’ensenyança

dels apòstols, a la comunió, a la fracció del pa

i també anaven a les oracions.

També tenien molta por, per que estaven molt

perseguits i els apòstols anaven deixant moltes

senyals.

Els primers cristians vivien units formant

comunitats, ells venien les seves possessions i

desprès repartien els diners.

Anaven a alguna església amb perseverança i

alabaven a Déu.

La font biblogràfica que he trobat ha estat la següent:

42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i

a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les

pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i

senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients

vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les

propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons

les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a

assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa

i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de

cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada

dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

(Fets Apòstols 2, 42-47)

Les catacumbes són

subterranis en els

quals els primitius cristians

celebraven les

cerimònies del culte i ent

erraven els seus difunts.

El Bon Pastor amb l'ovella sobre les espatlles

representa Crist salvador i l'ànima que ha salvat.

Aquest símbol es troba amb freqüència en els frescos,

en els relleus dels sarcòfags, a les estàtues, així com

gravat sobre les tombes.

L’ orant: aquesta figura, representada amb els braços

oberts, és símbol de l'ànima que viu ja en la pau

divina.

El monograma de Crist està format per dues lletres de l'alfabet grec: la X (ji) i la P (ro) superposades. Són les dues primeres lletres de la paraula grega "Christos" (Jristos), és a dir, Crist. Aquest monograma, posat en una tomba, indicava que el difunt era cristià.

El peix. En grec es diu "IXTHYS" (Ijzýs). Posades en vertical, aquestes lletres formen un acròstic: "IesusJristos, Zeu Yiós, Soter" = Jesucrist, Fill de Déu, Salvador. Acròstic és una paraula grega que significa la primera lletra de cada línia o paràgraf. És un símbol molt difós de Crist, emblema i compendi de la fe cristiana.

El colom amb el ram d'olivera al bec és símbol de l'ànima en la pau divina.

L'Alfa i l'Omega són la primera i l'última lletra de l'alfabet grec. Signifiquen que Crist és el principi i la fi de totes les coses.

L'àncora és el símbol de la salvació, símbol de l'ànima que ha arribat feliçment el port de l'eternitat.

L'au fènix, au mítica d'Aràbia que, segons creien els antics, reneix de les seves cendres després d'un determinat nombre de segles, és el símbol de la resurrecció.

Les persecucions, les sufrien antigament els

cristians per part dels no-cristians. Els grups de

persones que més feien persecucions als

cristians eren els jueus i també l’imperi romà.

Les causes de les persecucions eren perque es

creien que ells eren:

Enemics de l’estat.

Atrauen les maledicions dels Déus.

Fan crims.

Fan causes de divisió entre l’imperi.

Els mártirs de l’església són aquelles persones que

moren o pateixen a cause de la seva forta

creença.

- Roma: S. Lorenzo.

- Valencia SAN VICENTE.

- Barcelona Santa EULALIA.

- Sevilla: santas JUSTA y RUFINA.

- Alcalá els nens JUSTO y PASTOR.

- Mérida la jove SANTA EULALIA.

- Zaragoza: Sta. Engracia

• La persecució de Nerón, 64-68

• La persecució de Domiciano, 81-96

• La persecució de Trajano, 109-111

• La persecució de Marco Aurelio, 161-180

• La persecució de Septimio Severo, 202-210

• La persecució de Maximino, 235

• La persecució de Decio, 250-251

• La persecució de Valeriano 256-259

• La persecució de Diocleciano, La gran persecució 303-313

• La persecució de Juliano

L'edicte de Milà fou un

decret promulgat a la

ciutat del Milà el 313 pels

emperadors Constantí el

Gran i Licini I, que van

confirmar l'edicte de

tolerància de Sàrdica i

van precisar els seus

termes.

L'Edicte de Tessalònica

va ser decretat l'any

380 per l‘emperador

Teodosi pel qual el

cristianisme va passar

a ser la religió oficial

de l'imperi romà.

Exemple dels màrtirs: La força i enteresa dels màrtirs i dels

confessors davant la tortura i la mort va suposar un exemple

per als cristians i també una prova de la integritat cristiana per

als pagans.

Purificació de l'església: El patiment va ser un dels filtres que

va separar la part bona i dolenta en aquella època.

Apologia de la fe: Si algú està disposat a morir abans que

cedir, és que el cristianisme és més que la superstició que

molts imaginaven.

Creixement numèric:Els cristians van ser més numerosos, hi

havia més.

Sobreestimació dels màrtirs: La figura del màrtir comença a prendre una dimensió gegantina en la ment de molts. Les seves relíquies començaran a ser venerades fins punts que començaran a ratllar amb la idolatria.

Invocació: Es comença a invocar els màrtirs, davant la creença que després de la seva mort han anat directament al cel. Implícitament s'introdueix la creença que la resta dels cristians en morir no van directament al cel.

Obres supererogatorias: En certa manera apareix la noció d'obra supererogatoria, és a dir, l'obra que té més mèrits que l'obra normal, convertint-se aquesta idea en el principi del tresor de mèrits dels sants, que tanta prominència arribarà després.

Divisió a l'església: Amb les persecucions es donaran

casos d'heroisme i de covardia en el si de la comunitat

cristiana, la qual cosa provocarà cítrics enfrontaments

entre el sector partidari de no admetre a la comunió

als que apostatar, amb el consegüent ensopegada

que han ocasionat als altres, i aquells que volen donar-

los una nova oportunitat.

En aquest treball hem aprés com era la vida

dels primars cristians i com aquests eren

perseguits per diferents parts.

També hem aprés diferents simbologies i

edictes.

http://www.primeroscristianos.com/como_vivian_2.html#1

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_Ktt5YwN7wRY/TLTHx_X4SuI/AAAAAAAAAOU/MFtGw2nKZfw/S45/Van%252BGogh_Biblia%252Babierta,1885.jpg&imgrefurl=http://cartulariosmedievales.blogspot.com/2010/12/jornada-de-estudio-sobre-cartularios-de.html&usg=__BFUr6zimMyvr9LiCi0oCuHiodcA=&h=45&w=45&sz=2&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=Au31QuPoRFFRFM:&tbnh=45&tbnw=45&ei=edC3TbvzHMyq8AOe_Yg9&prev=/search%3Fq%3Dbiblia%2Babierta%26hl%3Des%26sa%3DX%26gbv%3D2%26biw%3D1366%26bih%3D667%26tbs%3Disz:i%26tbm%3Disch&itbs=1&iact=hc&vpx=812&vpy=219&dur=667&hovh=45&hovw=45&tx=87&ty=17&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:4,s:0

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesgranpoder/catolica/segundo/los_primeros_cristianos/los_primeros_cristianos.html

http://www.iglesiapueblonuevo.es/histori

a.php?pagina=14