TEMA 9

L’ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

1MANIFESTACIONS DE L’ENERGIA INTERNA

1.1 ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA

A la Terra es poden distingir 4 capes:

Atmosfera Hidrosfera

Biosfera Geosfera

GEOSFERA

Part sòlida del planeta

Escorça

Part més superficial

Escorça oceànica

Molt prima (6-12 Km)

Composta bàsicament per basalt

Escorça continental

Més gruixuda (30-70 Km)

Composta principalment per granit

Mantell

Capa situada sota l’escorça

S’estén uns 2900 Km

Mantell superior

Mantell inferior

Nucli

Ocupa el centre de la Terra

Es troba entre els 2900 i 6371 Km de profunditat

Format per Níquel i Ferro (NIFE)

Nucli extern

Nucli intern

Litosfera: escorça i part

del mantell superior.

Capa sòlida que sura

sobre la resta del

mantell.

Astenosfera: part molt

plàstica del mantell

superior, es comporta

com un fluid semi

pastós.

1.2 LA TEMPERATURA A L’INTERIOR DE LA TERRA

A l’interior de la Terra, la Tª augmenta amb la profunditat

gradient geotèrmic. 1 ºC cada 33m.

Base escorça uns 1200 ºC

Entre el mantell i nucli 3000 ºC

Centre del nucli 4500 – 6000 ºC

Calor interna de la Terra està produïda per:

Calor que es va acumular en la formació del planeta.

Reaccions radioactives

La diferència de temperatures provoca moviments de

magma en forma de corrents de convecció.

Els corrents xoquen contra la litosfera trencant-la en

plaques litosfèriques.

La Terra emet calor cap a l’exterior grans masses de

magma calent.

Al arribar a la superfície es formen els volcans.

A part de l’ascens vertical del magma, les roques del

mantell també es desplacen horitzontalment determina

el relleu terrestre.

Placa tectònica Fragment de litosfera que es pot

moure en ser empès per un corrent de magma que es

mou per sota d’aquesta.

Mantell residual Capa superior del mantell que es

comporta com un sòlid.

Corrents de magma Són corrents de roques foses que pugen

cap a la litosfera, es divideixen i es mouen lentament per sota

d’aquesta; finalment tornen a la zona del mantell on es van

formar.

Mantell Al mantell es generen els anomenats corrents

de convecció.

1.4 LES PLAQUES LITOSFÈRIQUESGrans peces o blocs irregulars que formen la litosfera.

Formes i extensions diferents. Uns 100 km de gruix.

Hi ha:

PLAQUES OCEÀNIQUES formades per

escorça oceànica

PLAQUES CONTINENTALS formades per

escorça continental

PLAQUES MIXTES

Les zones entre plaques són les més actives de la Terra.

Desplaçament plaques pocs cm/any, degut al moviment del

magma de l’interior de la Terra.

Es mouen entre si:

Separant-se

Apropant-se

Lliscant lateralment

Aquests desplaçaments causen:

Volcans: sortida del magma a la superfície,

sobretot als límits entre plaques.

Sismes (terratrèmols)

Orogènesi (formació de cadenes muntanyoses)

Fons oceànic

Desplaçament dels continents

2ELS VOLCANS

2.1 ELS VOLCANS

Són estructures que es formen al voltant de les obertures

de l’escorça per on surt el magma.

Les obertures o esquerdes poden ser petites (orificis) o

llargues (fissures).

El magma, format per roques foses, també conté grans

quantitats de gasos. En sortir a l’exterior, perd els gasos i es

transforma en lava.

2.2 PRODUCTES VOLCÀNICS

Durant les erupcions, els volcans expulsen gran quantitats

de materials.

LÍQUIDS: són les colades de lava. Si és molt fluïda, es pot

moure a gran velocitat i allunyar-se ràpidament del cràter. Si

és molt viscosa, se solidifica a la xemeneia i s’origina una

estructura anomenada dom.

GASOSOS: Ajuden a que la lava surti . Són gasos a

temperatures molt elevades, que formen immensos plomalls

de fum. El gas més abundant és el vapor d’aigua. Altres

gasos:

diòxid de carboni (CO2) clorur d’hidrogen (HCl)

sofre (S), clor (Cl) metà (CH4)

hidrogen (H2) monòxid de carboni (CO)

Compostos de cianur (CN)

SÒLIDS: Reben el nom de piroclasts i són masses de lava, de

mides diferents, expulsades a l’aire per les explosions que es

produeixen durant l’erupció, i que es refreden i solidifiquen durant

la caiguda. Es classifiquen per la seva mida:

Bombes o blocs: fins a 30 cm de diàmetre.

Lapil·lis i cendres: molt fines i lleugeres.

Les cendres són arrossegades pels corrents d’aire i poden quedar

dipositades a molta distància del volcà.

Els piroclasts s’acumulen al voltant del cràter i formen, juntament

amb la lava, el con volcànic.

2.3 ON ES FORMEN ELS VOLCANS? Hi han una 500 volcans actius al nostre planeta i molts mésal fons oceànic.

El volcans són molt abundants a les zones següents:

On se separen dues plaques i surt magma del mantell dorsals centreoceàniques.

Hi ha els volcans d’Islàndia i els de les illes del CapVerd.

On s’apropen dues plaques i una d’elles s’enfonsa almantell zones de subducció.

Volcans com el Chimborazo i el Cotopaxi, als Andes, iel Krakatau, a Indonèsia.

També hi ha volcans a l’interior de les plaques, als

anomenats punts calents. Exemple: Illes Hawaii, illes

Galápagos.

Aquests volcans es formen a causa del magma que puja,

com a fumerades o plomalls, des de les zones més

profundes.

3ELS SISMES

3.1 ELS SISMES

Els sismes o terratrèmols són tremolors i sacsejades del sòl.

Acostumen a durar entre uns quants segons i pocs minuts.

La majoria no es perceben, perquè són d’intensitat molt

baixa.

Els de gran intensitat poden causar molts danys.

FOCUS hipocentre. És el punt interior de la Terra on

s’origina el terratrèmol.

EPICENTRE És el punt de la superfície terrestre situat

sobre l’hipocentre.

3.2. PER QUÈ ES PRODUEIXEN SISMES? Hi ha 2 tipus de sismes:

SISMES TECTÒNICS

Es produeixen a causa de ruptures

i friccions de masses rocoses.

Majoria de sismes que es

produeixen.

Provoquen les catàstrofes més

importants, perquè són els

d’intensitat més elevada.

SISMES VOLCÀNICS

Produïts pel moviment del

magma en el subsòl o per

erupcions volcàniques molt

explosives.

A prop dels volcans.

Menys freqüents.

Intensitat menor.

3.3 LES ZONES SÍSMIQUES DE LA TERRAMajoria de sismes es produeixen als límits entre plaques

litosfèriques.

Zones de subducció

S’apropen dues plaques, topen i una llisca per

sota de l’altra.

Exemple: cinturó que envolta l’oceà Pacífic

Col·lideixen dues plaques

Exemple: franja que va des del mar Mediterrani

fins a Indonèsia.

Dorsals

centreoceàniques

Separació de dues plaques

Grans falles Dues plaques que llisquen lateralment.

Exemple: falla de San Andrés.

3.4 ELS SISMÒGRAFS

Les ones sísmiques es transmeten per l’interior de la Terra.

Aquestes ones són captades pels sismògrafs i queden

enregistrades en uns gràfics anomenat sismogrames.

Amb l’anàlisi dels sismogrames, es pot determinar la magnitud

d’un sisme.

S’indica per mitjà d’una escala. La més utilitzada és la escala

Richter (relaciona la magnitud amb l’energia alliberada a

l’hipocentre).

3.5 ELS SISMES SUBMARINS I ELS TSUNAMIS

Quan un sisme té lloc al mar, l’anomenem sisme submarí.

Produeix una ona sísmica anomenada tsunami.

Aquesta ona es propaga per l’oceà fins arribar a costes

molt allunyades.

A alta mar passa desapercebuda, però va augmentant

d’alçada a mesura que s’apropa a la costa. Pot arribar fins

a 30 m d’alçada.

Un dels senyals més clars que s’acosta un tsunami és que

l’aigua de les costes retrocedeix i es retira ràpidament.

Exemple: sisme submarí d’Indonèsia l’any 2004.

3.6 RISC SÍSMIC

PREDICCIÓ (anticipar-se a un terratrèmol)

No hi ha mesures de predicció fiables. Avui dia s’intenten predir en

base a:

Petits sismes precursors

Sorolls en el sòl

Emissió de gasos des de l’interior de la terra com el Radó

Pujada del nivell freàtic a pous (nivell de l’aigua)

Canvis en el comportament animal

PREVENCIÓ (preparar-se per quan es produeixi)

Elaboració de Mapes de risc que indiquin les zones

perilloses del món o es produeixen terratrèmols amb més

freqüència.

Normativa de construcció sismoresistent.

Educació de la població sobre com comportar-se en cas

de terratrèmol

4MANIFESTACIONS DE LA GEODINÀMICA INTERNA

SERRALADES PLECS

DIÀCLASIS

O FALLES

4.1. LES SERRALADES

Cadenes muntanyoses

Formades per roques magmàtiques, sedimentàries i

metamòrfiques.

S’originen quan col·lideixen dues plaques.

Procés diferent segons tipus de plaques que xoquen:

Placa oceànica – Placa continental

●La placa oceànica s’enfonsa sota la placa

continental.

●Es formen serralades a les vores dels continents

(exemple: els Andes)

●La placa oceànica es fon i es creen magmes que

ascendeixen i formen volcans.

Fossa oceànica

Placa continental – Placa continental

● Es formen les serralades a l’interior dels continents

(exemple: Himàlaies).

● A la zona de col·lisió, els materials es deformen i

formen serralades.

4.2 LA DEFORMACIÓ DE LES ROQUES

Les forces horitzontals que empènyen les plaques i les

verticals que eleven l’escorça, deformen les roques

superficials.

Les roques poden respondre de dues formes diferents:

Plegant-se

formació de

plecs

Trencant-seFormació

de diàclasis

i falles

PLECS

Deformacions en forma d’ondulacions en el terreny.

Es produeixen quan les roques es comporten de forma

plàstica al ser sotmeses a forces de compressió.

Poden ser de formes i dimensions molt diferents.

Poden presentar qualsevol dispoció espacial.

Parts d’un plec

Segons la inclinació del pla axial els plecs es poden classificar:

Plec recte pla axial perpendicular al terra (90º)

Plec inclinat el pla axial forma un angle entre 90º i

45º amb el terra.

Plec tombat el pla axial forma un angle entre 45º i

0º amb el terra.

Plec ajagut Quan té el pla axial paral·lel al terra.

Quan les roques rígides són sotmeses a diferents tipus de

força (compressió, tensió, cisallament, ...) es probable que es

produeixi una fractura.

Segons el tipus de fractura:

Diàclasis Fractures o esquerdes. No hi ha

desplaçament entre els blocs.

Falles Fractures amb un desplaçament relatiu entre

els dos blocs que es formen.

Parts d’una falla

Tipus de falles