PERIÒDIC LOCAL DE PICANYA II ÈPOCA, ANY VI, NÚM. 31, ABRIL-MAIG 1997

José Francisco Bertrán(Veterinario de Picanya)

Quizá tengas un precioso perro o quizáestés pensando en adquirir una mascota,en cuyo caso valgan estas líneas para re-flexionar un poco sobre la responsabilidadde poseer un animal.Desgraciadamente para los que nos gus-tan los perros debemos ser conscientesque no todo el mundo comparte nuestroentusiasmo, lo cual entraña una serie deobligaciones para con nuestros vecinos yvecinas, y nuestro entorno próximo.Hace 5000 años los que nos denomina-mos humanos o animales racionales, está-bamos compartiendo hoguera en una cue-va con un perro, muy parecido al que ve-mos por las calles de Picanya. Es evidenteque la humanidad ha evolucionado muchodesde la época de las cavernas .Actualmente, en las calles circulan los ve-hículos por la calzada y los peatones y susmascotas por las aceras. Esto ha mermadomucho la superficie por donde podemospasear sin peligro, aumentando lógica-mente la densidad de transeúnte al tenerque andar todos por tan reducido espacio.Esto trae consigo la necesidad de sacar alos perros con collar y traílla, y debida-mente controlados para que no molesten alas personas.Otro problema que se pone de manifiestoes la necesidad de recoger los excremen-tos que depositan nuestros animales en lavía pública, por respeto hacia nuestros ve-cinos, procurando que las calles estén lim-pias y porque no olvidemos que las hecesson una vía de contagio de diversas enfer-medades bacterianas, parasitarias comolos quistes de perro.Desde aquí te sugerimos un método muysencillo y que está al alcance de todo elmundo: Utiliza una simple bolsa de plásti-co de las de la compra, se le da la vuelta,se recoge y se anuda depositándola en elcontenedor mas próximo. Tal vez al princi-pio te resulte extraño o temas que algúngracioso quiera hacer chiste a tu costa,pero cada vez somos más los que lo hace-mos y somos conscientes que hay que darun paso adelante en convivencia los quesomos amigos de los perros.

El Ayuntamiento inicia una campaña para evitar l a smolestias de los excrementos de perroLos expertos recomiendan recoger las heces en bolsas de plástico

El Ayuntamiento de Picanya ha inicia-do una campaña de sensibilización ciu-dadana para evitar las molestias que ge-neran los excrementos de perro en la víapublica. El aumento de estos animalesde compañía ha incrementado conside-rablemente las heces y orina en aceras yparques, provocando malos olores y pro-blemas de higiene con riesgo para la sa-lud humana. Los excrementos caninosson una vía de contagio de enfermeda-des bacterianas y parasitarias como elquiste hidatírico.

Los perros son animales fieles y cari-ñosos que merecen cuidado y atención.En muchos casos llegan a ser un miem-bro más de la familia. Pero los buenosmomentos que proporcionan a sus pro-pietarios no deben alterar la convivenciacon el resto de personas, con las quecomparten espacios públicos. Es bastantefrecuente en nuestras ciudades tropezar opisar sin querer excrementos caninos.

El Ayuntamiento, preocupado por es-te problema, ha recabado informaciónde especialistas para aportar soluciones.La estrategia municipal se basa en tresprincipios: información, responsabilidady colaboración. El primer paso ha sido

la edición de un nuevo Quadern de con -v i v è n c i a, titulado Animals i companyia,con el fin de sensibilizar sobre esta cues-tión ya que una población informada esuna sociedad colaboradora. La campa-ña se refuerza con una carta del alcal-de, Josep Almenar, pidiendo la colabo-ración vecinal. El Ayuntamiento incideen que la solución del problema está enla responsabilidad de la persona queposee el perro. Los responsables munici-pales aconsejan a los propietarios de pe-rros que cuando salgan a pasear consus canes lleven una bolsa de plástico,con el fin de recoger los excrementos ydepositarlos en el contenedor de basuramás cercano. El método es limpio y sen-cillo. Se coge la bolsa con la mano co-mo si fuera un guante, se recogen las he-ces, se gira la bolsa, se ata y se arrojaal contenedor.

Este sistema, que puede ser repulsivopara algunos, es la solución más viable.Especialistas como el veterinario JoséFrancisco Bertrán descartan otros méto-dos aplicados sin éxito en varios munici-pios. Uno de ellos es el pipi-can, recintofácilmente lavable habilitado para quelos perros hagan sus necesidades. “Éstoshan fracasado ya que la propia naturale-za del perro hace que tengan instinto de

marcar su territorio con marcas olfativas(orina y heces) hacia sus congéneres, re-sistiéndose a orinar en el mismo sitio”afirma Bertrán. Otro sistema, las palas deplástico, son impopulares ya que son in-cómodas al tener que desinfectarse des-pués de cada utilización.

El consistorio estudia también utilizarel barranco como zona de esparcimien-to para canes, instalando señales indi-cativas cerca del cauce. En este espaciolos perros pueden correr sin problemasy realizar sus deyecciones sin molestaral vecindario.

La campaña municipal ha coincididocon la entrega en el Ayuntamiento deunas 200 firmas solicitando medidas pa-ra solucionar este problema. El alcalde,el veterinario y técnicos municipales sereunieron el 21 de abril con miembrosde este colectivo para analizar el tema.Se informó de las iniciativas emprendi-das por el consistorio y se recogieron su-gerencias. El colectivo, que se prestó acolaborar en la campaña municipal desensibilización, propuso instalar panelesindicativos en parques y zonas de paseoexplicando de forma gráfica el métodode recogida de excrementos caninos conbolsas de plástico. El Ayuntamiento estu-diará esta posibilidad.

F . M .

L’any 1397, a la localitatsaforenca de Beniarjó, va nài-xer el poeta valencià més uni-versal: Ausiàs March. Enguanyes compleix el 600 aniversarid’aquesta data fonamental pera la literatura valenciana. Ésper aquest motiu pel qual lesCorts valencianes han declaratenguany l’Any Ausiàs March.

Les Corts, la Generalitat va-lenciana mitjançant laConselleria de Cultura, Educació

i Ciència i el Consell Valenciàde Cultura, d’una banda, i elsajuntaments de Gandia iBeniarjó d’altra, han organitzattot un seguit d’activitats culturalsper a commemorar aquest fet.

Però a més d’aquestes insti-tucions, l’enorme interés quedesperta la figura del poeta sa-forenc ha fet que nombrososajuntaments d’arreu laComunitat Valenciana hagenorganitzat els seus propis actes

d’homenatge a Ausiàs March.L’Ajuntament de Picanya

també ha volgut sumar-se aaquesta celebració i ha organit-zat alguns actes de caràcter cul-tural. Del 18 al 27 d’abril, or-gani tzada per l’AMPA del’Institut s’ha realitzat a la SalaMunicipal d’Exposicions una ex-posició sota el lema: “El llibrede text antic; homenatge als en-senyants i alumnes de tots elstemps”. La Biblioteca Pública de

Picanya muntà un estand annexa l’exposició. A aquest estandels visitants pogueren prendrecontacte amb diferents edicionsde les obres d’Ausiàs March.

Un altre acte va ser la xerra-da i audició de poemes deMarch que es va realitzar alcol·legi Baladre. Aquesta audi-ció va estar organitzada perl’Associació de Mares i Paresdel col·legi Sorolla. El recital depoemes va còrrer a càrrec

d’Alfred Ramos, professor delC. P. Ausiàs March de Picanya.

A banda de tots els actesd’homenatge que s’estan orga-nitzant al voltant de l’obra poè-tica de March, estan eixint a lallum alguns poemaris originals.Així, l’Ajuntament de Gandiaha comprat recentment un ma-nuscrit original del poeta. Amés, està prevista l’edició del’obra completa d’AusiàsMarch en italià.

Picanya se suma a la commemoració de l’any Ausiàs MarchDiferents institucions valencianes estan recuperant l’obra del poeta saforenc

La responsabilidadde tener un animal

DE CASA EN CASA

DE CASA EN CASAPERIÒDIC LOCAL DE PICANYAII ÈPOCA - ANY VI - NÚM. 31

ABRIL-MAIG 1997

Edita: Ajuntament de PicanyaAlcalde-President:

Josep Almenar NavarroRegidor delegat: Juan M. Chamorro

Direcció: Francesc MartínezRedactora en cap: Mari Carme Amoraga

Redacció: Gerard SerranoC o l · l a b o r e n: Angélica Morales, Myriam

Cordero, Josefina Aranda, Pascual Herreros Impressió: Gràfiques Vimar, S L

Dipòsit legal: V-257-1992

DE CASA EN CASA NÚM. 31, ABRIL-MAIG 19972

Imprés en paper reciclat

Amb el suport per a l’ús del Valencià de

Editorial

Animales de compañiay convivencia

La presencia de excrementos de perro en aceras y jardines es unaimagen desagradable bastante frecuente en nuestras ciudades. La su-ciedad de las calles se une a los malos olores y al peligro de contraeralguna enfermedad parasitaria o bacteriana originaria en las heces.Se trata de un problema de higiene y también de convivencia, ya quelas molestias y los riesgos sanitarios los sufrimos todos, principalmentelos niños y niñas que frecuentan los parques y zonas de juego. El pe-rro, considerado el mejor amigo de las personas, convive con la espe-cie humana desde la época prehistórica. Es un animal fiel, cariñoso,simpático e inteligente que merece atención, respeto y cuidado.Actualmente, junto con el resto de animales de compañía, está prote-gido por ley de la Generalitat Valenciana contra actos de crueldad yabandono. Sus propietarios los consideran como un miembro más dela familia y disfrutan de su habilidad, belleza y obediencia. Pero tie-nen también la responsabilidad de evitar molestias al resto de vecinosy vecinas, que merecen todo el respeto como personas. La solución alproblema de los excrementos está en que los propietarios tomen con-ciencia de que deben recoger las heces de sus animales cuando salena pasear por la calle. Un método consiste en recoger los excrementosen una bolsa de plástico y depositarla en el contenedor más próximo.Este sistema es aséptico y eficaz. Cada vez lo utilizan más personas.Las experiencias fracasadas en otros municipios (el pipi-can, palas deplástico o sanciones municipales) aconsejan utilizar la bolsa de plásti-co. Otra solución es llevar los perros al campo o al barranco para quehagan sus necesidades sin molestar. Tener control sanitario sobre losanimales puede evitar enfermedades innecesarias en las personas. Lasolución del problema está en la responsabilidad de la persona queposee el perro. Esto puede contribuir a mejorar la convivencia entrepersonas y animales domésticos.

Antropológicamente el instinto de supervivencia y la ley del más fuerte ha estadosiempre presente y lo estará, dado que somos queramos o no, animales, eso si"racionales"; Este hecho existirá, siempre y cuando tengamos una serie de carac-terísticas y acciones personales que nos diferencien a cada uno, como individuo úni-co entre el resto de los humanos. Esto es, sin adelantar acontecimientos, clona- gen-eracionales y sin pensar en un futuro donde,por manipulacion genética, congénita,cinética mental o cualquier otro tipo de manipulación, seamos todos y cada uno denosotros igual a nuestro semejante.Pero como esto es una exageración y ni tú ni yolo vamos a ver ,es mejor pensar que no puede ocurrir nunca, y dedicarnos por elmomento a no caer en la clonación generalizada de los actuales movimientos dec o n s u m o .

¿Hasta qué punto somos conscientes de la manipulación a la que nos vemossometidos?. Hoy día el valor del dinero está dejando en la cuneta otros valores es-enciales para una grata convivencia social y para nuestra propia felicidad, tales co-mo la honradez, la honestidad, el sentido del honor, etc. .

A medida que evolucionamos se hace más latente la sensación " Tener más ymejor que el de al lado, a costa de lo que sea ", poniendo en ocasiones nuestra in-tegridad psíquica en grave riesgo de peligro con dificil retroceso a nuestra estabili-dad emocional.

Todos estamos de acuerdo que nuestro paso por la vida es un ciclo natural:nacemos, nos reproducimos y morimos y, desde el momento que hacemos uso de larazón, nuestra vida es una constante búsqueda. Nuestra primera preocupación es laalimenticia. Buscamos ansiosamente el pecho materno; las variaciones climatológi-cas nos hacen buscar cobijo y abrigo, y durante nuestro proceso evolutivo nos vansurgiendo nuevas necesidades y nuevos metodos de busqueda para suplirlas. Y loque todos sin excepción pretendemos encontrar, es sin duda un privilegio que nomuchos afortunados lo mantienen el resto de sus días: La Felicidad.

Muchas veces dudo si el camino hacia mi felicidad lo he elegido yo o, por elcontrario voy por donde el consumismo de marcas le interesa que vayamos, deján-donos pensar que somos nosotros los que decidimos por donde ir. Por eso, no nosengañemos creyendo que seremos mas felices teniendo mejores cosas, cuando real-mente somos nosotros mismos los que tenemos que ser mejores para ser más felices.Busquemos nuestro camino hacia la felicidad sin dejarnos influenciar por el ametral-lamiento publicitario y consumista que inevitablemente nos rodea. Seguro que no escómodo, por que desde luego lo cómodo es dejarse llevar.

Recuerda " Uno de los caminos hacia la felicidad es el de la imaginación " .A . P a r d i l l o

El diumenge 18 de maig es re-uneixen al Polisportiu de Picanya,per primera vegada, tots els centresd’Educació d’Adults de la nostra co-marca, l’Horta Sud. Una trobada in-dependent de la que ve realitzant-seen els darrers anys, el mes de juny,a nivell del País Valencià.

Aquesta trobada l’organitzen elspobles d’Albal, Alfafar, Catarroja,Picanya, Picassent, el CentrePenitenciari de Picassent i Torrent, ia més dels pobles esmentats abans,també participen Alaquàs,Benetússer, Beniparell i Sedaví. Totaixò, amb la col·laboració del’Ajuntament de Picanya. La partici-pació es calcula al voltant d’entre500 i 800 persones i per a quetotes aquestes facen un dia lúdic ifestiu s’han preparat nombroses ac-tivitats esportives, com ara: futbol 7,

bàsquet, volei, handbol, atletisme,tennis, així com jocs alternatius i detaula, curses de sacs, botxes, ping-pong, escacs, dòmino, parxís, i d’al-tres. Activitats que de segur aniranformant un ambient on podran inter-canviar experiències amb compa-nyes i companys d’altres centres.

Donada la situació actual de l’e-ducació d’adults, és molt interessanti important la participació de totesles persones que dia a dia s’encar-reguen de dur a terme aquesta tas-c a .

Cal dir que a més de les person-es vinculades a l’EPA, queden convi-dades a assistir a aquesta trobadatotes les persones que ho desitgen.D’esta manera es podrà reivindicarel dret a la formació d’aquelles per-sones que al seu dia no tinguerenaccés a l’ensenyament.

Primera Trobada comarcal d’EPA

Segurament si es parla d’Isabelde Villena, Concepción Arenal oMatilde Salvador, moltes personesno sàpien de qui es tracta. Però nous preocupeu, molt prompte les ani-ran coneixent

L’Ajuntament de Picanya, coms’ha fet en altres poblacions, acordàper unanimitat, en ple celebrat el dia4 de març retolar carrers de la locali-tat amb noms de dones, per tal de ferpúblic el reconeixement i l’agraïmenta totes aquelles dones, que al llargdel temps i en diferents camps, hanfet grans aportacions a la història.

D’aquesta manera quan cami-

nen pel carrer podran trobar-se ambnoms de dones com el de Rosaliade Castro, grandiosa poetessa gal-lega que al segle passat ens mostràamb gran sensibilitat la bellesa, elfolklore i els costums de la seua ter-ra; Mariana Pineda, dona granadi-na, també del segle passat, que,amb una ideologia liberal i defen-sant la llibertat i la igualtat entre lespersones, va ser condemnada perles autoritats; Marie Curie, física iquímica francesa, d’origen polonès,que va aconseguir en dues ocasionsel Premi Nobel per les seues investi-gacions i els seus descobriments enaquest dos camps, també podríemtrobar-nos amb Maria Moliner, una

lexicògrafa que dedicà part de laseua vida a l’el·laboració del seu“Diccionario de uso del Español” i,a més, sigué la primera dona queformà part de la Real Academia dela Lengua Española.

Segurament en són moltes lesaccions que resten per reconèixer eltreball de la dona al llarg del tempsi esta iniciativa és una d’elles. Peròsi va millorant-se el coneixementhistòric, científic o artístic de lesdones en la història, comprovaremque la idea d’igualtat haurà donat,sense cap dubte, un pas endavant.

L’Ajuntament dedica diversos carrers a donesPasqual Herreros

Occitània és un bell país situatentre el Massís Central, els Alps i elsPirineus. Banyat per l’oceà Atlàntic ipel mar Mediterrani, rep d’aquestsmars les característiques del seu cli-ma. El territori ha estat des de sem-pre sotmés a la influència de múlti-ples cultures. El període d’esplendorcoincideix amb el desenvolupamentde l’art romànic a l’edat mitjana, cre-ant-se una situació de germandat en-tre els pobladors d’una banda i l’al-tra dels Pirineus. És l’època que lamagnífica llengua d’oc arriba a al-tres literatures europees mitjançant laparla culta i esmerada delstrobadors. Però la desfeta de Muretamb la mort del rei Pere I, pare delnostre Jaume I, durant la croada al-bigesa determinà el final de la seuabrillant aventura com a poble sobirà.El segle X I I I marca doncs, fatalment,la davallada de la seua cultura i dela seua llengua. Occitània restaràsotmesa i unida, a partir d’ací, a lasort de França.

Al nord d’aquest estimat país hiha la ciutat de Llemotges, Limogesper als francesos, i molt a prop d’ellael menut poble de Panazol, que desdel 1991 està agermanat a la vilade Picanya. És un nou temps de po-tenciar la relació entre les comunitatsi de crear lligams d’amistat entre elspobles. I així, ara que Europa cele-bra el 1997 els seus primers quaran-ta anys, l’aniversari del Tractat deRoma, la voluntat d’avançar en elcamí de la solidaritat i de l’intercanvisón del tot irrenunciables.

A Panazol, d’ençà el setembredel 1991, moltes persones han tre-ballat il·lusionades en el projected’agermanament. I una de les per-sones que des del camp educatiumés s’han significat en els programesd’intercanvi ha estat sens dubte Jean-Marc Bellezane, occità, mestre i di-rector de l’escola Turgot. Els qui hemtingut el plaer de participar en algunsd’aquests projectes ens resulta difíciloblidar la bonhomia i el caràcterd’aquest educador. Home natural-ment alegre i vital, ens sorprén labarreja d’humorisme i de sensibilitatdel seu temperament. Jean-Marc és,per tant, una persona singular, afa-ble, i d’una voluntat magnífica, “s u -p e r b e” que dirien els francesos.

Enguany, al mes de maig, comels ocells en els vols migratoris, denou fruirem amb la seua presènciaen companyia de la resta d’inte-grants del col·lectiu educatiu dePanazol. Enguany, a més a més, pera Jean-Marc, ha de ser un any inobl-idable. El Ministeri d’EducacióNacional l’ha nomenat “C h e v a l i e rde l’Ordre des Palmes Acadé -m i q u e s”. Aquesta distinció s’atorgaals ensenyants que han fet serveiseminents a l’educació. Instituïdes perNapoleó el 1808, “Les PalmesA c a d é m i q u e s”, tenen un prestigi im-portant a França, només la L é g i o nd ’ H o n n e u r, creada quatre anysabans té una antiguitat major.

Segurament, Jean-Marc, els hon-ors i els premis seran una pesadacàrrega de vanitat, i que aquesta dis-tinció no va a canviar ni un gram elteu caràcter ni la relació amb els al-tres. Perquè sabem que, per a tu, elmillor premi i recompensa és el com-promís de construir entre tots una co-munitat sense fronteres, on la coop-eració i la solidaritat han de ser labase de l’enteniment entre els pobles.Mentre van desapareixent les fron-teres has de saber, Jean-Marc, que tuentre nosaltres ja ets per sempre mésL’AMIC OCCITÀ. Com diu unacançó del poeta occità Marti:

Sabi que lèu tornaràsAmb nosaus e tot es clar.Nauta serà ma cançon,Doça serà ma cançon.

Alfred Ramos

Com ja és habitual en els dar-rers anys, el proper mes de Maigse celebrarà a Picanya e l I I I“Rastro” Solidari. En la seua organ-i tzació, es comptarà amb lacol.laboració desinteressada de di-verses entitats y associacions, aixícom personal voluntari de Picanya.

El principal repte que s’hanposat els organitzadors, és superarles recaptacions d’anys anteriors,

que van ser destinades a diversosprojectes de cooperació interna-cional. A més, gràcies a les més de350.000 pessetes recaptades enmaig de l’any passat, 10 xiquets yxiquetes saharauis, disfrutaren d’unmes de vacances en famílies d’acoll-ida de Picanya, lluny dels seus cam-paments i de la desigualtat quepateixen els seus pobles.

La destinació dels diners que seobtingen enguany, encara no s’hadecidit. Però el que si tenen clar els

membres del “Consell per la solidar-itat i voluntariat social de Picanya”,és que la recaptació, serà destinadaa donar ajuda als pobles més ne-cessitats del Tercer Món.

Donat que es tracta de solidar-itzar-se i d’ajudar un poc als quemés ho necessiten, des de l’organ-ització s’espera la col·laboració detots els ciutadans de Picanya.

Nou “Rastro” Solidari Miryam Cordero París

Pasqual Herreros

Cuidado con la Publicidad

L’amic occità (A Jean-Marc Bellezane)

disseny i maquetació

P rogramac ió Cu l tu ra l

DE CASA EN CASA NÚM. 31, ABRIL-MAIG 19973

Mireia Martínez tiene sólodiez años, pero a su cortaedad ya puede presumir de ha-ber alcanzado un premio queno sólo recompensa su capaci-dad de combinar palabras paraformar una historia. Y es que,esta joven de Picanya, estudian-te de quinto de primaria en elcolegio Ausiàs March, ha con-seguido recientemente el segun-do premio provincial de un con-curso de redacción convocadopor la Consellería de Trabajode la Generalitat Valencianabajo el lema "Para evi tarTropiezos".

Con esta convocatoria, laAdministración pretendía incen-tivar la imaginación de los másjóvenes para poner freno al pro-blema de las barreras arquitec-tónicas, un tema al que MireiaMartínez es especialmente sen-sible desde que comparte aulacon una compañera discapaci-tada. "Todos los días vemos losesfuerzos de nuestra compañe-ra. Todos estamos con ella enclase y estamos muy satisfechosde su integración, pero tambiénnos damos cuenta de que haycosas que podrían facilitar su vi-da y la de los demás niños conproblemas", explica Mireia.

Así las cosas, no es de ex-trañar que Mireia Martínezimaginase un mundo en el quelos propios niños hayan sidolos encargados de derrumbar,una a una, todas las barrerasque persisten en la sociedad.Por eso, Mireia creó un perso-naje, Lidia -igual que su propiacompañera de clase- que nopodía jugar a los mismos jue-gos que el resto de los niñosde su edad. "Inventé un relatoen el que una niña va de vaca-ciones al campo, con una ami-ga, pero no puede jugar comolos demás. No puede subirse alos árboles, ni jugar al fútbol ocosas así - relata la autora-Entonces los niños la nombranárbitro del partido, y la ayu-

Evitar tropiezosUna joven de Picanya gana un premio de la Generalitat

TEATREDivendres 18 d’abril, 23 H; “l ’ E s t a n ç a”, d’Arden. Autor:

Chema Cardeña. Actors: Chema Cardeña, Juan C. Gares.Direcció: Michael McCallion.

Una nit freda de gener de 1593. Ens trobem a Londres, enl’Anglaterra elisabetiana. el jove poeta Christopher Marlowe tri-omfa amb les seues obres en tots els escenaris de la ciutat.Aquesta nit, en tornar a casa, el sobtarà una sorpresa. Un xicotrude i de poble, espera. El seu nom és William Shakespeare. Undevot admirador de l’obra de Marlowe, amb una gran ansiad’aprendre i d’obtenir éxit a la manera del seu mestre.

Dos homes iguals en una imatge. Dos homes idèntics en ànima,però amb intencions ben diferents. Tancats, cinc mesos en una es-tança diabòlica. Durant una estada inacabable...

Divendres 9 de maig, 23H; “El florido pensil”, de TanttakaTeatroa. Adaptació teatral del llibre El florido pensil d’AndrésSopeña. Actors: Enrique Díaz de la Rada, Zorión Egileor, MikelGarmendia, Paco Sagarzazu, José Ramón Soroiz. Direcció:Fernando Bernués i Mireia Gabilondo.

“El florido pensil”, conta les vivències d’una colla de xicotsotmesos a la ilògica i absurda brutalitat del sistema educatiu queva dominar l’Espanya de la postguerra. Els protagonistes anirandescobrint-nos els escenaris de l’acció: l’escola, el cinema, la rà-dio familiar, l’església i el tebeo. Aquest repàs a la infància in-clourà també cançons, sintonies, nodos i altres elements que car-acteritzaren aquella “educació sentimental”. Educació de veg-

ades amarga, de vegades divertida a la qual avuí en dia encaraculpem de la majoria dels nostres mals.

IX JORNADES DE TEATRE PER A ESCOLARS 1997 ”ANEM AL TEATRE”-Programa de teatre infantil amb la coordinació dels col·legis de

la localitatSESSIONS: matí i vesprada, 10.30 H. i 15.30 H.13 maig: “El rey de los dinosaurios” de Marimba Teatro

(Madrid)14 maig: “El ladrón de los sueños” de Histrion Teatro

(Granada)16 maig: “Puja’t al carro” de Teatre de l’ Home Dibuixat

(Castelló)

EXPOSICIONSA la Sala Municipal d’Exposicions (pl. País Valencià)HORARI: de 19 a 21 hores. Diumenges i festius de 11 a

14 hores.Del 18 al 27 d’abril: “El llibre de text antic”, homenatge

als ensenyants i alumnes de tots els temps. Organitza l’AMPA del’institut de Picanya.Del 6 al 18 de maig: “Basurarte”, dins del programa set-

mana ecològica. Organitza l’ADL i Joves ERREQUEERRE.Del 30 de maig al 8 de juny: “La mort com a buit”, in-

stal·lació. Per Lídia Oliver i Oria i Mª José Planells Martínez.

ALTRESDe l’1 al 12 d’abril, al CIG de l’Ajuntament, INSCRIPCIONS

TALLERS DE BALLS DE SALÓ.Dimarts 15 d’abril, a les 17,30 h., Centre Cultural, XERRADA:

“El Poble Saharaui” per Mª José Montoro. Organitza l’Associacióde Mestresses de Casa “Tyrius”.

Dissabte 19 d’abril, a les 19 h., al Centre Cultural, “FESTIVALDE FANDANGOS”, partic ipen els grups de danses deBenetússer, Manises i grup de Danses Carrasca de Picanya.Organitza grup Carrasca.

Dissabte 24 de maig, a les 18,30 h., Café Tramuntana dePicanya, RECITAL DE POESIA i presentació de l’últim llibre publi -cat per FRANCESC RODRIGO (Professor de Florida Centre deFormació). L’acompanyament musical a càrrec de PERE SORI-ANO i PACO LLUÍS (ambdós també professors de Florida Centrede Formació). Organitza Café Tramuntana.

Dissabte 31 de maig, a les 20,00 h., DANSETES de la festivi-tat del Corpus.

Dimecres 23 d’abril, a les 18,30 h., CP Baladre, XERRADA iAUDICIÓ DE POEMES - VI Centenari d’Ausias March, a càrrecd’Alfred Ramos. Organitza l’Escola de Pares i Mares del CPSorolla.

Dijous 24 d’abril, a les 22,30 h., al Centre Cultural, C O N -CERT EN SOLIDARITAT PER L’INDÍGENA HUICHOL. Actuaran elTaller de Jazz de Sedaví i Nela i Josema.

M. C. A.Josefina Aranda

dan a cruzar el río". Sin embargo, los protago-

nis tas de la redacción deMireia no se limitan a hacerpartícipe a Lidia de sus juegos.Al contrario, contactan con lasautoridades para que elimineneste tipo de barreras arquitectó-nicas que limitan la libertad demovimientos de los disminuídosfísicos, algo que en opinión deMireia "deberíamos hacer to-dos. Debemos hacer todo loque esté en nuestras manos pa-ra ayudar a las personas quetienen estos problemas".

Precisamente, este fue unode los objetivos de los profeso-res del colegio. Ausiàs March ala hora de animar a los escola-

res para que participasen eneste certamen, en el que estu-vieron presentes otros sietealumnos de quinto de primaria.En este sentido, Empar Soler,tutora de la clase de MireiaMartínez, asegura que "todaslas redacciones eran bastantebuenas, pero tuvimos que selec-cionar cuatro por cada clasepara enviarlas al concurso. Lomejor de todo es el modo enque los niños han captado lanecesidad de que este tipo detemas se solucionen cuanto an-tes -indica- Y, por supuesto, elcaso de Mireia nos llena de or-gullo a todos, porque lo ciertoes que es una maravilla dea l u m n a " .

Campanya devacunació aPicanya

Cada any per aquesta època n’hiha un tema obligat: la ràbia. I més enconcret la necessària vacunació anu-al dels gossos de qualsevol raça icondició, a partir dels tres mesos d’e-dat i durant tota la seua vida. Tambéés aconsellable en els gats.

Cal recordar que la ràbia és unamalaltia produïda per un virus quepot afectar a totes les espècies desang calenta, entre elles la humana,que és altament contagiosa per con-tacte, mossegada e inclòs a través del’aire, i que és mortal absolutamenten tots els casos.

És important advertir que les actu-als vacunes són perfectament se-gures, sense cap efecte secundari.Açò continua preocupant alscaçadors, entre els quals encara exis-teix un alt percentaje que creuen quela vacuna pot afectar als seus ani-mals, deixant-los inservibles per al ex-ercici cinegètic. Especialment cal con-vèncer a aquestes persones que la re-alitat no és així, i que precisamentper l’exercici de la seua missió, elsseus animals estan exposats a un ma-jor risc de contagi.

En l’actualitat salvat Ceuta iMelilla, no existeixen casos de ràbiaa Espanya. I com a curiositat, l’últimcas de ràbia en la ComunitatValenciana va ocórrer el 20 d’Agostde 1987, quan un rat penat vingut enun vaixell de Dinamarca va mossegara un xiquet de catorze anys a ElS a l e r .

La vacunació dels nostres animalsés un deure de consciència, de cul-tura i de societat que no podem es-quivar. Així no possarem en perill lespersones del nostre entorn, un perillinnecessari de fàcil solució.

Pot vacunar al seu animal enqualsevol veterinari, oficial o privat,el qual li donarà una cartilla sanitàriai una xapa de vacunació que deuportar l’animal penjada en la corretjao b l i g a t ò r i a m e n t .

L’Ajuntament de Picanya ha inici-at una campanya per tal de facilitarla vacunació anual el mes de maig.Serà als locals del carrer Colón i du-rant els dies 19,21 i 23 de 17 a 20h o r e s .

Com a últim consell no done alseu animal carn crua perquè pot seruna font de paràsits, alguns delsquals poden transmetre els gossos iels gats. Aprofite la campanya per adesparasitar la seua mascota i nodeixe de fer-ho cada any.

Consuelo Císcarinaugura el retablo de la iglesia Virgen de Montserrat

Consue lo Císcar, Di rec toraGeneral de Promoción Cultural,Museos y Be l las Ar te s de laGeneralitat Valenciana estuvo pre-sente el pasado domingo, 27 deabril, en la presentación oficialdel retablo mayor de la iglesiaVirgen de Montserrat, restauradoa través de la financiación de esteorganismo. En el mismo acto sepresentó oficialmente ante los feli-greses de Picanya la imagen de laVirgen de Montserrat, rehabilitadaen este caso con la aportacióneconómica de las clavariesas dela Virgen de Montserrat para elaño 1997.

La restauración del retablo yde la imagen, en cuya presenta-c ión es tu vo tamb ién p resen teRafael Sanus Abad, obispo auxi-liar de Valencia, ha sido realiza-da por técnicos expertos en res-tauración de l Museo de Be l lasArtes de Valencia. A través de lamisma se ha procedido a la retira-da de las partes más deterioradastanto del retablo como de la escul-tura y se ha cubierto a ambas deuna capa de oro de 22 quilates.

Además, las clavariesas de laVirgen de Montserrat han canali-zado las aportaciones económicascon el objetivo de adquirir sendasimágenes de San Pedro y SanPablo, que por primera vez se hanintegrado en el conjunto del reta-blo. En este sentido, tal como ase-guró la clavariesa mayor, FinaMasgrau, "la restauración de laimagen de la virgen ha sido unode los objetivos fundamentalesdesde que comenzamos a ejercercomo clavariesas. Llegar a estemomento es algo verdaderamenteemotivo", indicó.

Por su parte, Bernardo Alonso,párroco de Picanya, afirmó que "lainiciativa de la restauración partióde la parroquia, pero sin el apoyode Promoción Cultural y las clava-riesas, no habría sido posible.

M. C.

Mireia Martínez

DE CASA EN CASA NÚM. 31, ABRIL-MAIG 19974

L’equip d’Handbol femení de Picanya puja aprimera divisió nacional

L’equip de handbol femeníde Picanya ha passat a prime-ra Divisió Nacional desprésde jugar cont ra equips deCatalunya, Canàries, Balears iMúrcia en la lliga que es vacelebrar a Barcelona la setma-na del dimecres dia 9 al diu-menge dia 13 de l mes demaig. A més una jugadora del ’equip, Maria de l MarCerezo, va ser guardonada

amb el trofeu a la millor juga-dora ja que fou la màxima go-lejadora del campionat.

Es va tractar d’una lliga de“tots contra tots” on l’equip dePicanya, com a representantde la Comunitat Valenciana,va guanyar el quatre partits ju-gats marcant un total de 119gols amb una mitja de 30 golsper partit: “Fue una exhibi-ción”, asegura l’entrenador.

El Club de Hàndbol va sor-gir fa cinc anys després de

una reunió amb Vicent Pastor,responsable del Serve iMunicipal d’Esports. Es vaarribar a la conclusió de què“nos interesaba trabajar ba-lonmano serio” i a partir d’acíes formà el club que actual-mente és campió nacional.

L’equip està format per ju-gadores de Picanya i Paiportaque, segons el seu entrenador,Alfonso, han aconseguit el pri-mer lloc gràcies al “trabajo decantera” realitzat durant tots

aquests anys.Actua lment ent renen al

Pavelló Municipal de Silla per-què a Picanya no se ha pogutconstruir encara.

L’Ajuntament ho està inten-tant ja que es tracta del Clubd’Handbol de Picanya i, coma ta l , “queremos jugar enPicanya, que nuestra gentevenga a vernos y que todo elpueblo se sienta identificado”,afirma un dels responsablesde l’equip.

Angèlica Morales

L’intercanvi esportiu amb Panazol reafirma els llaços d’amistat

Els dies 4 al 7 del passatmes d’abril es va realitzar l’inter-canvi esportiu amb Panazol.Aquest intercanvi era la tornadade la visita que realitzaren al-guns esportistes de la ciutatfrancesa el mes de juliol del pas-sat any, coincidint amb lesFestes Majors de Picanya. Lavisita dels esportistes picanyersha coincidit amb les Floralies dePanazol, la seua festa gran.

Els clubs que es van de-splaçar van ser el de bàsquet,amb l’equip senior femení, elde handbol, amb l’equip cadetmasculí, el club de petanca il’equip cadet de futbol.

No era la primera volta queels i les esportistes picanyerseixien a visitar Panazol i l’acoll-ida, com sempre, va serexcel·lent. Tots i totes tornarenamb un bon record de la seua

estança a la ciutat francesa.En el terreny esportiu, els re-

sultats són allò menys impor-tant, ja que l’objectiu d’aquestt ipus de compet ic ions es -

portives és aprofondir en lesrelacions d’amistat amb la ciu-tat germana de l’altre costatdel Pirineus.

A partir del 19 de maig secelebren al nostre poble “Elsdies de les persones majors”,que aquest any i per primeravegada comptaran amb unconcurs gastronòmic de repos-teria amb la preparació dedolços t íp ics valencians.Aquest concurs tindrà lloc eldimar t s 20 de maig a les

17,00 hores en e l Cen treC u l t u r a l .

Aques tes jornades in -clouen, a més a més, campi-onats de botxes , jocs detaula, un festival de paelles,projeccions cinematogràfiquesi es tanquen amb el 3r“Rastro” solidari el diumenge25 de maig.

Els dies de les persones majors

El dia 14 de maig, a les 18hores, es realitza el lliuramentde trofeus dels XV Jocs Esportiusde la Generalitat en la seuafase local. Aquesta competicióesportiva s’ha desenvolupat alllarg de tot el curs escolar.

L’acte de lliurament es real-itza al Centre Cultural i, una ve-gada que finalitze, es realitzaràa la plaça del País Valenciàuna Festa de l’Esport per a totsels xiquets i xiquetes que desit-gen participar. Aquesta “Festa”consistirà en una varietat dejocs populars i alternatius quees realitzaran a la plaça.

El 27 d’abril es realitzà unciclepasseig per la Devesa delSaler. Aquest passeig en bici-cleta estava inclós dins les ac-tivitats de la Setmana EcològicaMunicipal.

Com en altres ocasions, laparticipació va ser prou nom-brosa i tots els ciclistes vangaudir de la oportunitat quese’ls brindava per a compagi-nar l’esport del ciclisme ambl’atractiu de fer turisme perparatges naturals.

Lliurament de trofeus dels XV JocsEsportius

Ciclepasseig per la Devesa delSaler

Del darrer viatge a Panazolvolem destacar una anècdotaque va ocòrrer a un membre del’expedició i que, encara queentra en l’àmbit esportiu, no es-tava iclosa al programa eslpor-tiu. Lluís Ibáñez Puchal es de-splaçà a Panazol, per tornar lavisita que aquella familia haviafet a sa casa. En una de les con-verses que tingué l’ensenyarenuna foto del pare corrent enuna carrera de fons, a la qualcosa ell afegí com pugué (nodomina molt el francés), que elltambé era aficionat a aquest es-port. Tot seguit l’oferiren còrreramb el pare i Lluís contestà quesí (ell pensava que es tractariad’una volteta per la vesprada).Però eixe dia, no li digueren resi a l’endemà despés de dinar,s’el dugueren en tren a París.Passaren la nit a un hotel i aldespertar-se va veure que l’altrapersona portava equipament es-portiu per eixir a còrrer. A Lluísli deixaren la roba, perquè ell

sols portava calcer esportiu.Baixaren al carrer i la sorpresafou tremenda, quan es trovàque el que anava a córrer erala Marató de París. Lluís esquedà bocabadat, ell no haviacorregut una prova d’eixe tipus,sí 10 o 21 Qms pero no els 42de una marató. Al final acabàla prova en companyia de l’al-tre amb una marca de3h16’48”. Va ser la gran anèc-dota del viatge.

L’anècdota...

Derrotaren equips de Catalunya, Canàries i Múrcia

Els equips de bàsquet femení de Panazol i Picanya compartiren la seua afició per aquest esport.

Lluís Ibáñez Puchal