classificaciÓ semÀntica d’un corpus fraseolÒgic … · fraseologia. tot i l’interès que...

CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA D’UN CORPUSFRASEOLÒGIC FRANCÈS-CATALÀ EN EL SEU CONTEXT

D’INSERCIÓ

MERCÈ BIOSCA POSTIUS - IOLANDA NIUBÓ PINÓSUniversitat de Lleida

PRESENTACIÓ

L’estudi de les expressions idiomàtiques s’ha revelat com un terreny molt fecund en el campde la lingüística. Els treballs de lingüistes i lexicòlegs de renom com Casares, Greimas, Guilbert,Rey, Bally, Zuloaga, etc., han permès definir, caracteritzar i classificar formalment i semànticaaquesta amalgama de fets de llengua que es reuneixen sota la denominació comuna defraseologia. Tot i l’interès que suscita el tema, creiem que tant en l’anàlisi interna com en lacontrastiva, encara hi ha molt camí per recórrer; només cal tenir present la problemàtica queplantegen les expressions idiomàtiques en el camp de la traducció automàtica: equivalències,contextos d’inserció, aspectes pragmàtics, etc.

El present treball es proposa un doble objectiu: d’ una banda, hem volgut presentar un corpusde frases fetes i de locucions en francès contemporani amb les equivalències en llengua catalana.L’interès del corpus rau en el fet que totes les frases fetes i locucions es troben en un contextnarratiu. És a dir que no ens hem limitat a trobar-ne la traducció al diccionari, sinó que n’hembuscat l’equivalència en l’obra de diferents autors catalans contemporanis. D’altra banda, hemvolgut establir una classificació basada en criteris semàntics més que en criteris formals, ja quepensem que els primers poden ser més útils des del punt de vista didàctic pel fet que quancomuniquem recorrem als conceptes i no a les categories gramaticals. Així doncs, el corpusde fraseologia l’hem classificat en funció dels conceptes que expressen.

L’obra i l’autor en llengua francesa en què ens hem basat ha estat la novel.la guanyadoradel Premi Goncourt 1981 Anne Marie de Lucien Bodard. Hem escollit aquesta novel.la perquèconté gran quantitat d’expressions idiomàtiques i creiem que aquest fet no és casual. És peraixò, doncs, que considerem útil presentar un breu comentari sobre el llibre de Bodard per poderjustificar la nostra elecció.

Es tracta d’una autobiografia en la qual l’autor, fill d’un cònsol de França destinat a Xina,abandona aquest país, on ha nascut i viscut fins als 10 anys a fi de descobrir França en companyiad’Anne Marie, la seva mare.

De fet, la formació lingüística que el protagonista ha rebut a Xina no és la pròpia d’un nen.Sempre ha estat envoltat d’adults que pertanyen a un nivell sociocultural elevat, i no ha tingutcontacte amb infants de la seva edat. Els pares han fet les funcions pròpies de l’escola, és adir, han procurat donar-li una formació lingüística molt acurada, fins i tot acadèmica, ambl’objectiu d’aconseguir que el seu fill utilitzés un estil polit, amb construccions perfectes.

En realitat és una llengua artificial. Els pares, malgrat les seves desavinences, no han tingutmai grans discussions, ni han emprat paraules fora de to o bé grolleres. El cònsol és larepresentació viva de França i per tant el seu llenguatge és depurat, emfàtic, protocolari, tali com correspon al seu rang.

Lucien, el protagonista-narrador, no ha tingut al si de la seva família una visió completade la llengua francesa, només n’ha conegut alguns aspectes, possiblement els més assèptics.A França descobreix un nou món que no comprèn, que el trasbalsa i el fa sentir-se “un estranger”.Però, sobretot és a l’àmbit escolar, a l’escola més selecta del país on és internat, que s’adona

M. C. Figuerola et al. (eds.), La lingüística francesa en el nuevo milenio. Lleida, 2002

102 MERCÈ BIOSCA POSTIUS - IOLANDA NIUBÓ PINÓS

del gran desconeixement que té del llenguatge propi del seu grup d’edat, grup amb qui necessitaidentificar-se i amb qui ha de conviure. Lucien no comprèn els francesos, ni el seu món, nila seva cultura que s’expressa mitjançant una llengua que només coneix en part.

Hom pot pensar que l’autor, a partir de l’experiència traumàtica que recrea en Anne Marie,s’integra en aquesta cultura, nova en certa mesura per a ell, a través de fórmules ja construïdes,com són les expressions idiomàtiques, que són la manifestació d’un saber lingüísticoculturalcompartit pel grup o la comunitat de parlants que les ha forjades.

Com ja sabem, a més d’aquest valor com a signe d’identitat, les E.I. són també signes decomplicitat entre l’emissor i el receptor: la seva utilització i comprensió lliguen en l’actecomunicatiu els interlocultors, els col.loquen en el terreny de l’entesa, i els fan sentir quepertanyen al mateix grup sociocultural, són per tant les garants d’una comunicació eficaç.

El caràcter lingüístic i cultural de les expressions idiomàtiques comporta que, en la majoriade casos, només siguin compreses per la comunitat de parlants que les han creades i difoses.És evident, però, que moltes són comunes a diferents països pel fet que comparteixen arrelslingüístiques i culturals. En el nostre cas allò que ens interessava era buscar alguns exemplesd’ expressions idiomàtiques que comparteixen les llengües francesa i catalana.

Pel que fa a la metodologia, hem partit del llibre de L. Bodard. A mesura que anàvemavançant en la lectura ens plantejàvem possibles equivalències de les E.I. en català. Un copfeta aquesta selecció les hem buscades en les obres d’alguns autors catalans contemporanis.

Després de localitzar cadascuna de les frases fetes i locucions en les novel.les ressenyadesen la bibliografia, hem utilitzat, pel que fa al català, dos dels diccionaris que més informacióaporten sobre la fraseologia: el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover, A.M. i Moll,F.de B., i el Diccionari de locucions i frases fetes de Martí, J. i Raspall, J. Pel que fa a lesfranceses, hem utilitzat el Dictionnaire de la langue française Le Petit Robert, de Robert,P. i el Dictionnaire des expressions et locutions figées de Rey, A. i Chantreau, S.

Hem comparat les definicions en ambdues llengües per tal d’assegurar-nos que en cada casens trobàvem amb la F.F. i la Loc. equivalent. Així, arran d’aquesta comparació dels significatsals diccionaris, n’hem rebutjades algunes que prèviament ens havien semblat equivalents perla seva correspondència formal, p.ex. ens hem adonat que Avoir l’air de ne pas y toucher,que en francès significa: «faussement ingénu. Qui affecte l’innocence hypocrite», no es potconsiderar equivalent de la F.F. catalana, no tocar-hi, ja que aquesta significa « no tenir elconeixement clar».

En total presentem un recull de 42 F.F. i 10 Loc. que hem agrupat en funció del concepteque expressen en el seu context d’inserció, així com una proposta de classificació semàntica.

CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA DEL CORPUS FRASEOLÒGIC

1. Frases Fetes1.1. Descripció i caracterització

1.1.1. Coses1.1.2. Persones

1.1.2.1. Aspectes intel.lectuals1.1.2.2. Aspectes psicomorals

1.2. Descripció i caracterització d’estats1.2.1. Estats físics1.2.2. Estats psicomorals

1.3. Descripció i caracterització d’accions i comportaments


CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA D’UN CORPUS FRASEOLÒGIC... 103

2. Locucions2.1. Expressió de la temporalitat2.2. Expressió de la situació espacial2.3. Altres

1. FRASES FETES

1.1. Descripció i caracterització

1.1.1. Coses

Vàlua:- Valer la pena: Tenir prou importància per a justificar la molèstia que s’hi pren DCVB,

s.v. pena.Ex.:” Je connais très bien Shanghaï qui, je vous assure, vaut la peine... comment dirais-

je, d’être explorée”.( Bodard, L.,1981: 257).Ex.:» ¿ Voleu dir que no valdria la pena estudiar això de l’encantament contra ferro,

aigua i foc?»(Moncada, J.,1981: 122).

1.1.2. Persones

1.1.2.1. Aspectes intel.lectuals

Inferioritat:- No arribar a la sola de la sabata (d’algú): Ésser-li inferior DLFF, 367.Ex.: “Il l’avait envoyée dinguer, mais dinguer, par une de ces courtes phrases absolument

destructrices: “ Vous ne lui arrivez pas à la cheville. Vous n’êtes qu’un modèle, ne l’oubliezpas. Vous êtes tout juste bonne à ce qu ’elle vous mette sur une toile, comme un accessoire,si elle le veut bien...”(Bodard, L., 1981: 392).

Ex.: «I encara que la Isadora Rubió s’empatollava més que les altres, no arribava a lasola de la sabata de l’Estefania d’Albera (...)».( Moncada, J.,1988:202-203).

Memorització:- Saber de memòria. Veg. de memòria: per mitjà del record DLFF, 97.Ex.:”Ensuite, je rédige l’adresse, que je connais par coeur, avec une application forcenée”.(Bodard, L.,1981: 182).Ex.:” Sabia de memòria el nombre d’esglaons entre replà i replà, desiguals tots, però que

es repetien fins a la planta baixa”. (Madern, J. M., 1997: 9).Picardia:- Tenir ulls a la cara: Veure-hi clar DLFF, 463.Ex.:” J’ai l’oeil, madame, et le bon”. (Bodard, L., 1981:258).Ex.: «En Víctor no era molt intel.ligent però tenia els ulls a la cara. Va veure l’Amèlia,

va llucar el colom pintat a la revista, i va comprendre tot el restant». (Plana, A., 1947: 138).

1.1.2.2. Aspectes psicomorals

Insignificància:- Ésser un no ningú: Esser una persona menyspreable, de vàlua nul.la ( especialment en

l’ordre intel.lectual o moral) DCVB, s.v. ningú.Ex.:” - Madame, je suis un être sans importance, peu de chose, je suis un rien du tout”.(Bodard, L., 1981:257).



Ex.: «Et penses que li he pogut fer entendre que, ben mirat, la culpa de tot la va tenir elno ningú, el calçons de boira del seu germà, per gandul i xerraire?» (Moncada, J., 1985:78).

Presumptuositat:- No mocar-se amb mitja màniga: Voler-ho tot en gran DLFF, 374.Ex.:” Vous ne vous mouchez pas du coude. Il n’y a que pour les chambres que vous ne

montrez guère d’exigences, deux vous suffiraient (...)”. (Bodard, L., 1981:376).Ex.:» - Oh, i això no és tot. Em vol fer anar al jutjat de Solsona, l’ase !, com si el d’aquí

es moqués amb mitja màniga «. (Espunyes, J., 1984:62).

1.2. DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ D’ESTATS

1.2.1. Estats físics

Atenció:- Parar l’orella: Disposar les orelles per escoltar amb atenció DCVB, s.v. parar.Ex.:” Je tends l’oreille. Ce n’est qu’un murmure, où parfois je surprends un mot”.(Bodard, L., 1981:33).Ex.:” Aquest Silveri no fa altra cosa que parar l’orella i després ho xerra tot. És un

xafarder!”(Moncada, J., 1981: 78).Indiferència: - Arronsar les espatlles. Veg. Arronsar-se d’espatlles (o arronsar les espatlles): Fer

amb les espatlles un moviment per expressar indiferència DCVB, s.v. arronsar.Ex.:” La dame est partie. Edmée hausse les épaules.- L’idiote! elle ne sait même plus se battre. Elle est finie... Je n’aime pas les gens qui

renoncent».(Bodard, L., 1981:412).Ex.:” Jo he arronsat les espatlles: “ A través de l’olfacte?” i ell, per tota resposta ha fet:

Cal estar alerta, visitant!” (Pané, F., 1986:126).Insomni:- No poder aclucar l’ull: no poder dormir. Veg. Aclucar els ulls (o l’ull): adormir-se DCVB,

s.v. aclucar.Ex.: “Toi qui dormais déjà si peu, tu ne fermes plus l’oeil du tout”. (Bodard, L., 1981:85).Ex.:» A ell la ràbia se’l va emportar, i no va poder aclucar l’ull en tota la nit». (Pané,

F., 1992:107).Preocupació:- Fer-se mala sang: preocupar-se DLFF, 333.Ex.: “Dire que je me suis fait du mauvais sang à cause de toi!” ( Bodard, L., 1981:207).Ex.: “No et facis mala sang Montseta -li aconsellava la Carme tot seguit - que ja no s’hi

pot fer res».(Alòs, M., 1995:111).Sorpresa:- Quedar-se bocabadat: Sorprendre’s en gran manera (Tot i que no l’hem trobada recollida

als diccionaris catalans consultats, considerem que és una frase feta com en francès).Ex.: “Il regarde avec sévérité Anne Marie qui, arrêtée net dans ses condoléances, se demande

quelle erreur a comise. Elle reste bouche bée”. (Bodard, L., 1981:84).Ex.: “Quan me’l vaig llegir, un cop enllestit, em vaig quedar bocabadat, sorprès de mi

mateix: m’havia sortit un discurs rodó!” (Moncada, J., 1981:153).



Vergonya:- Posar-se ( o tornar-se) roig com un perdigot: Enrojolar-se Veg. Vermell o roig com

un perdigot DCVB, s.v. perdigot.Ex.: “ (...) c’est Edmée elle-même, je la reconnais, c’est son corps, c’est son sourire...Edmée,

ses gestes...une révélation”.Je deviens rouge: est-ce que je ne trahis pas Anne Marie?”(Bodard, L., 1981:75).Ex.: « De tanta excitació, mou el bolígraf quasi d’esma. Fins s’ha tornat roig com un

perdigot de cara». ( Espunyes, J., 1983:18).

1.2.2. Estats psicomorals

Certesa:- Tenir raó: pensar acordament amb la veritat o amb la justícia DCVB, s.v. raó.Ex.: “- Je croyais à l’humanité sans croire aux hommes. J’avais raison”. (Bodard, L.,

1981:85).Ex.:” Ara que hi penso, potser sí que la Marieta té raó quan diu que aquest noi és una mica

rarot”.(Moncada, J., 1981:100).Distracció:- Estar a la lluna: Ignorar, no atendre DLFF, 294.Ex.: “Je suis dans la lune. M. Berteaux s’en aperçoit. Il produit un “ hum” impatienté pour

me faire revenir sur terre, la sale terre de son École”. (Bodard, L., 1981:95).Ex.: “No sabien que aquell era un de tants catalans que encara estan a la lluna”.(Albanell,

J.,1976:76).Indiferència:- Tant fer-se’n: Ésser quelcom indiferent DLFF, 447.Ex.:” Tout m’est égal car je n’ai au coeur qu’une seule plaie, une seule souffrance: Anne

Marie”.(Bodard, L., 1981:159).Ex.: “ A ell, com si res. Tant li fa - va pensar Atanasi, en sentir-lo -, sempre ha estat un

poca-pena”.(Moncada, J., 1981:36).Irritació:- Treure de polleguera: Irritar DLFF, 475.Ex.: “Cette désinvolture me fait sortir de mes gonds”. (Bodard, L., 1981:209).Ex.: «La gent enderiada em treu de polleguera, no puc fer-hi més; perden el món de vista

i no van més que a la seva». (Moncada, J., 1985:76).- Treure del solc: Fer perdre la contenció DLFF, 475.Ex.: “ Là, elle me met hors de moi. C’est terrible. Comment sait-elle ça, elle qui ignore

mon corps? Je ne lui reconnais pas le droit d’en parler”. (Bodard, L., 1981:102).Ex.: « ¿No l’has sentit presumir mai, aquesta rata de claveguera, de les consideracions que

li té l’amo? Em treu del solc! « (Moncada, J., 1988:155).Seguretat:- Posar la mà (o les mans) al foc: Assegurar plenament DLFF, 416.Ex.: “ Je croyais qu’à défaut de moi, vous aimiez au moins votre fils. Et, maintenant, depuis

que j’ai été mieux informé, je n’en mettrais plus ma main au feu”. (Bodard, L., 1981:373).Ex: “Sembla que seria neolític mitjà, però no podria posar-hi la mà al foc, encara”.(Canela, M.,1984:23).



1.3. DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ D’ACCIONS I COMPORTAMENTS

Alliçonament:- Donar lliçons: Aconsellar (Tot i que no l’hem trobada recollida als diccionaris catalans

consultats, considerem que és una frase feta com en francès).Ex.: “ Comment, vous me donnez des leçons, et vous savez à peine écrire...” (Bodard,

L.,1981:39).Ex.: “ Voto a Déu! Em guardaré com de caure al riu de donar-te lliçons”. (Moncada,

J.,1981:56).Cobdícia / Desig:- Menjar-se (algú o quelcom) amb els ulls: Mirar àvidament DLFF, 360.Ex.: “ Je vous dévorais des yeux, j’étais fier, vous m’apparteniez devant l’univers entier”.(Bodard, L., 1981:386).Ex.: “ I copsa, viva com una centella, el perquè de l’atapeïment humà, dels cops de colze

i de les estrebades: la provocativa rossa que n’ocupa el seient del volant- la faldilla genollsamunt- n’és la causa.

- Vejam si te la menjaràs amb els ulls! —recrimina la Roser (...)”. (Espunyes, J., 1983: 38).Coit:- Fer l’amor: Unir-se sexualment DLFF, 320 2a acc.Ex.: “Tant d’êtres sont passés par là, ont dormi là, fait l’amour là, se sont haïs, aimés,

disputés (...)” .(Bodard, L., 1981:20).Ex.: “Quan rellevaven el conductor, anaven a dinar plegats i després a fer l’amor”.(Moncada, J., 1981:38).Complicitat:- Picar l’ullet: Fer senyals tancant un ull DLFF, 404.Ex.: “Le bonhomme me regarde en clignant de l’oeil avec une certaine pitié”. (Bodard,

L., 1981:123).Ex.: “ I, abans de tornar-me el sobre amb els meus folis, em picà l’ullet i em mormolà

a cau d’orella -: ¡ No está nada mal la novelita!” (Coll, J., 1992:167).Enfrontament:- Fer front: Oposar-se, suportar DLFF, 318.Ex.: “Je ne fais jamais front, je suis une bestiole traquée...Je suis une limace”.(Bodard,

L.,1981:156).Ex.: « Potser en Joaquim li hauria hagut de fer front d’un bon començament, però en

Joaquim es feia l’orni com sempre quan tenia un problema, per petit que fos». (Alòs, M.,1995:120).

Evidència:- Veure venir (a algú): Endevinar-li les intencions. Veg. Veure’s venir DLFF, 490.Ex.: “Je vous voyais venir, ma chère amie... Vous m’accordiez de l’intérêt par intérêt”.(Bodard, L., 1981:359).Ex: “La tieta va resoldre la qüestió quan, amb mil giragonses, vaig preguntar-li com si res

sobre els possibles viatges. Per bé que sovint pareix que badi, és més llesta que la tinya i vaveure’m venir d’una hora lluny”. (Moncada, J., 1999:94).

Expulsió:- Fer fora: Expulsar DLFF, 317.Ex.: “Il y aura peut-être des gens, mais s’ils nous ennuient, on les mettra dehors”. (Bodard,

L., 1981:410).M. C. Figuerola et al. (eds.), La lingüística francesa en el nuevo milenio. Lleida, 2002


Ex.: «Les dones s’han abocat damunt la pubilla parlant totes alhora. El secretari intenta fer-les fora, feu pas, sortiu, que no veieu que no sent res ni ningú?» (Albanell, J., 1982:11).

Festeig:- Fer la cort: Festejar DLFF, 319.Ex.: Les garçons, même les plus huppés, s’empressaient autour de vous. Mais, malgré la

cour qui vous était faite, lequel aurait voulu de votre main?”. (Bodard, L., 1981:378).Ex.: «Mai no li havia fet la cort a la destapada; era tan discret que ella arribà a dubtar

de la pròpia intuïció (...)». (Moncada, J., 1988:175).Franquesa brutal:- Dir-ne quatre de fresques: Parlar amb desconsideració DLFF, 257.Ex.: “Et même je lui ai dit ses quatre vérités”. (Bodard, L., 1981:413).Ex.: «Saps què vaig fer? Tocar el dos a fi de no sentir-lo i no veure’m obligat a dir-li’n

quatre de fresques; (...)» (Moncada, J., 1985:21).Hilaritat:- Fer-se un panxó (o panxot) de riure: Riure molt DLFF, 334. (La forma panxot és molt

usual en el dialecte Nord-occidental).Ex.: “ Pouvoir rire à gorge déployée avec toi, fondre en larmes avec toi, avoir d’immenses

plaisirs (...) avec toi... ” (Bodard, L., 1981:55).Ex.: “No fa pas gaire que n’hi ha hagut una que s’ha fet un panxot de riure a les meves

costelles...”(Albanell, J., 1985:75).Intromissió:- Ficar el nas: Tafanejar DLFF, 340.Ex.: “- Un excellent consul général. Mais il craignait sans doute que vous ne mettiez le

nez dans certaines de ses petites manigances”. (Bodard, L., 1981:269).Ex.:» (...) jo allí vigilant el poc que sé, ficant el nas de tant en tant a la màquina enorme

(...)».(Madern, J., 1989:42).Localització:- Posar els peus: Acudir a un lloc DLFF, 412.Ex.: “(...) et où je comptais bien que vous seriez la maîtresse de maison. Désormais il est

évident que vous ne voulez pas y mettre les pieds, que vous refusez de vivre avec moi (...)”.(Bodard, L., 1981:377).Ex.: «Així, avançada la tardor d’aquell any, sense dols i per obra i gràcia d’un hereu

desconegut que mai no hi havia posat els peus, L’Edèn va desaparèixer». (Moncada, J.,1988:79).

Mirada:- Donar un cop d’ull: Mirar superficialment DLFF, 267 2a acc.Ex.: “(...) je jette un coup d’oeil par la fenêtre”. (Bodard, L., 1981:127).Ex.: « Mentre l’automòbil frenava, Carlota de Torres donà un cop d’ull als qui els esperaven

des de mig matí, quan el Graells va rebre el telegrama enviat de Saragossa pel senyor Jaumeanunciant l’arribada». (Moncada, J., 1988:210).

-Mirar de cua d’ull:mirar amb les ninetes dels ulls girades a un costat, DCVB. s.v. cua.Ex.: “Je regarde ma mère du coin de l’oeil: son sourire m’excuse gracieusement”.

(Bodard, L., 1981:211).Ex.: “A la xemeneia de pedra grisa el foc era encès, i el gat s’hi atansava mirant-se de

cua d’ull les guspires amb la por de socarrimar-se les orelles”. (Plana, A., 1947:18).



- No treure els ulls de damunt / no treure els ulls de sobre: no cessar de mirar algúo alguna cosa DCVB, s.v. ull.

Ex.: “Je t’ai à l’oeil, fiston.Tâche de filer droit, ne sois pas une lopette, ou sinon... gareà toi”.

(Bodard, L., 1981:160).Ex.: “ El vigilant m’espiava, no em treia els ulls de sobre”. (Coll, J., 1992:35).Moviment:- Anar i venir: Moure’s en direccions contràries DCVB, s.v. anar.Ex.: “ Sur le terrain vague qui s’étend derrière le Ravon, je vais et je viens sans discontinuer

parmi les mottes, les touffes, les arbrisseaux”. (Bodard, L., 1981:169).Ex.: «El cafeter, atrafegat, anava i venia sense aturar-se entre les taules, amb una safata

plena de tasses de cafè, granissats i ampolles de cervesa». (Moncada, J., 1981:87-88).Partença:- Fotre el camp: Anar-se’n DLFF, 342.Ex.: “Assez de tes momeries. Fous le camp”. (Bodard, L., 1981:200).Ex.: « No faig més que baixar, ell tanca les portetes, engega i fot el camp». (Moncada,

J., 1981:40).Prudència:- No dir paraula: No parlar gens, no dir res DCVB, s.v. paraula.Ex.: “Je me méfie, je ne dis mot”. (Bodard, L., 1981:54).Ex.: “- Sempre te’l deixes a casa! El que passa és que no en compres!-» li hauria contestat

Atanasi qualsevol altre dia.Però aquell matí va allargar-li el paquet sense dir paraula».(Moncada, J.,1981:34).

Puntualització:- Posar els punts sobre les is: Puntualitzar DLFF, 412.Ex.:” Récapitulons encore une fois, excusez-moi, c’est ma manie, ce qui avait été convenu

tout à fait à l’amiable entre vous et moi. Je veux bien mettre, bien remettre plutôt, les pointssur les i”.

(Bodard, L., 1981:. 366).Ex.: “ Se’t vol fer males fregues i és comesa meva d’anar per pams i posar els punts sobre

les is”.(Espunyes, J., 1984:54).Simulació:- Fer comèdia: Fingir DLFF, 309.Ex.: “Reconnais, Hector, tu joues la comédie. Tu sais bien que tu ne veux pas vraiment

épouser cette jeune fille”. (Bodard, L., 1981:414).Ex.: “ Crema aquesta roba, Sòcrates; m’omple de vergonya. Ell les ha tocades. Ell l’ha

profanada. Ell no m’estima. Fa comèdia”. (Viladot, G., 1994:97).Sorpresa desagradable:- Caure com una bomba: Produir sorpresa, commoció DLFF, 242.Ex.: “ Leur arrivée fait l’effet d’une bombe. La compagnie présente, dans un premier temps,

est réduite au mutisme, elle reste bouche bée et les gobe des yeux”. (Bodard, L., 1981:261-262).

Ex.: «Però un bon dia comparegué l’Arcadi Astrip quan ningú no s’ho pensava: va caurecom una bomba». (Viladot, G., 1967:89).

Treball:- Fer bullir l’olla: Guanyar prou per a alimentar-se o per a alimentar la família DCVB,

s.v. olla.



Ex.: “ Elle fait bouillir la marmite en publiant dans les journaux des romans-feuilletonsà l’eau de rose,(....)” (Bodard, L., 1981:114).

Ex.: «- No pots demanar a tothom que sigui un heroi, sobretot quan ja no li queda res ambquè fer bullir l’olla». (Moncada, J., 1988:309).

- Guanyar-se la vida: Guanyar per a viure DLFF, 345 1a acc.Ex.: “ (....) tout va bien pour moi, je gagne ma vie, et le Regina Palace est un hotel excellent

(...)”.(Bodard, L., 1981:56).Ex.: “ Em guanyo la vida així -vaig contestar -”. (Moncada, J., 1981:130).Valoració:-Tenir en compte: Considerar DLFF, 454.Ex.: “ - Nous tenons compte de la qualité morale. La vôtre est sans tâche...” (Bodard, L.,

1981:95).Ex.: « Semblava una màquina de trinxar i aquest efecte es feia més patent si teniu en compte

que actuava de botxí el carnisser del poble». (Moncada, J., 1981:138).1. Locucions2.1. Expressió de la temporalitatDurada:- Nit i dia: Contínuament DLFF, 158.Ex.: “ Jour et nuit, elle lutte, elle se bat avec lui pour sa survie”. (Bodard, L., 1981:112).Ex.: “ Mentre la presa creixia sense parar, nit i dia, tot un poble angoixat lluitava a la

desesperada per poder sobreviure”. (Moncada, J., 1981:45).Lentitud:- (A) poc a poc: Gradualment, seguint per tal camí o de tal manera DCVB, s.v. poc.Ex.: “ La salle se désemplit peu à peu . Toutes les dix minutes une sorte de trompe surgit

de l’embrasure d’une porte”. (Bodard, L., 1981:93).Ex.: “ La dona em va preparar la cistella amb el recapte i vaig baixar a poc a poc al moll”.(Moncada, J., 1981:54).Rapidesa:- De cop i volta: de manera imprevista DLFF, 90.Ex.: “ Tout à coup, avec énergie, avec une résolution extraordinaire, elle s’assied sur son

lit”.(Bodard, L., 1981:115).Ex.: “ Aleshores el temps canvià de cop i volta i van començar la inquietud i la incertesa”.(Moncada, J., 1988:66-67).- De seguida: Tot seguit, sense tardar DCVB, s.v. seguida.Ex.: “Tout de suite Anne Marie est au-dessus du lot”. (Bodard, L., 1981:18).Ex.: “ L’aiguat va desfer de seguida aquella pasta negrosa i lluent i en va aixecar una

muntanya d’escuma”. (Moncada, J., 1985: 9).2.2. Expressió de la situació espacial- A flor de: a la superfície de DLFF, 24.Ex.: “ (...) ses gros yeux à fleur de peau, son crâne énorme (...)”. (Bodard, L., 1981:303).Ex.: “L’Andreu exhibia a flor de pell, un desig que no tenia aturador i va tirar pel dret

sense gaires compliments”. (Coll, J., 1989:27).- Al bell mig de: Al centre mateix DLFF, 32.Ex.: “Il est né au coeur de Paris (...)”. (Bodard, L., 1981:. 240).Ex.: “ (...) va romandre inviolada al bell mig de la vila fins que els destructors van envair-

la cinquanta anys més tard per la rebotiga de la barberia”. (Moncada, J., 1988:80).



- Als nassos de: Al davant d’algú DLFF, 40.Ex.: “ (...)elle lui rit au nez, le pelote, joue avec lui, se joue de lui, lui fait des clins d’yeux”.(Bodard, L., 1981:227).Ex.: “El porter se’n va riure als teus nassos”. (Pàmies, T., 1988:38).- Pertot arreu: Per tots els llocs DLFF, 173.Ex.: “(...) un alcool qui se vend à travers tout l’univers (...)!” (Bodard, L., 1981:264).Ex.: “Escridassa pertot arreu que això és cosa del dimoni i que no ho mana la llei de Déu!”(Moncada, J., 1981:63).

2.3. ALTRES

Desgana:- A contracor: De mala gana, vencent un sentiment de repugnància DCVB, s.v. contracor.Ex.: “ - Lucien, tiens-toi bien. D’abord, offres-en...A contrecoeur, je fais une distribution générale. La lourde boîte est devenue mon firmament,

avec ses astres et ses planètes». (Bodard, L., 1981:220).Ex.: «En conservava la imatge del Robert, ullerós i pàl.lid, presidint al petit menjador el

dol dels hòmens, associada a la fortor de trementina que eixia del dormitori on l’Aleix de Segarra,ben a contracor però compadit de la desesperació de la mare, pintava a petició del llaüter elretrat de la xiqueta difunta». (Moncada, J., 1988:135).

No-implicació:- Sense dir paraula Veg. No dir paraula: No parlar gens, no dir res DCVB, s.v. paraula.Ex.: “ Je bois sans mot dire.Ça pique. Après, je prononce juste:- C’est très bon, maman.” (Bodard, L., 1981:57).Ex.: “ El sereno el fità una estona; després, sense dir paraula, es va girar de nou cap al

televisor”. (Moncada, J., 1981:92).

BIBLIOGRAFIA

ALBANELL, J. (1976): Qualsevol-cosa-ficció, Barcelona, Edicions de la Magrana.ALBANELL, J. (1978) Ventada de morts, Edicions de la Magrana, Barcelona,1982.ALBANELL, J. (1984) Dolor de rosa, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1985ALÒS, M. (1995) Per un pecat d’amor, Lleida, Ed. Ribera & Rius.BODARD, L. (1981) Anne Marie, Paris, Éditions Grasset et Fasquelle.CANELA, M. (1982) Lluna de tardor, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1984COLL, J. ( 1989) Totes les dones es diuen Maria, València, Eliseu Climent editor.COLL, J. (1992) Què farem, què direm?, València, Cruïlla.DCVB= ALCOVER, A. M. i MOLL, F.de B. (1980) Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma

de Mallorca, Editorial Moll, 10 vols. 1988.DLFF= MARTí, J. i RASPALL, J. (1984) Diccionari de locucions i de frases fetes, Barcelona,

Edicions 62, 1986.ESPUNYES, J. (1983) Un matí a Albastesa, Barcelona, Ed. El Llamp.ESPUNYES, J.(1984) En Calçons, Barcelona, Ed. El Llamp.MADERN, J. (1989) L’intrús, Barcelona, Edicions 62.MADERN, J. (1997) La nit de la basarda, Lleida, Pagès Editors.MONCADA, J.(1981) Històries de la mà esquerra, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1988.MONCADA, J. (1985) El Cafè de la Granota, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1988.MONCADA, J.(1988) Camí de sirga, Barcelona, Edicions de la Magrana.



MONCADA, J. (1999) Calaveres atònites, Barcelona, Edicions de la Magrana.PÀMIES, T. (1974) Va ploure tot el dia, Barcelona Edicions 62, 1988.PANÉ, F. (1986) Els llavis de Pandora, Barcelona, Edicions del Mall.PANÉ, F. (1992) Una fosca lluna d’abril, Barcelona, Edicions Columna.PLANA, A.(1923) A l’ombra de santa Maria del Mar, Barcelona, Ed. Selecta, 1947.REY, A. i CHANTREAU, S. (1987) Dictionnaire des expressions et locutions, Paris, Ed.

Dictionnaires Le Robert.ROBERT, P. (1967) Le Nouveau Petit Robert, Paris, Ed. Dictionnaires Le Robert, 1994.VILADOT, G. (1967) La gent i el vent, Barcelona, Ed. Selecta.VILADOT, G. (1994) Carles, Barcelona, Ed. Columna.


classificaciÓ semÀntica d’un corpus fraseolÒgic … · fraseologia. tot i l’interès que...

Documents