1

ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR DOSSIER DE PREMSA. Juliol 2018

2

INDEX

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3

ÀMBITS EXPOSITIUS ...................................................................................................................... 5

RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ. TEXTOS DE SALA .......................................................................... 6

ÀMBIT 1 EDUCACIÓ ................................................................................................................... 6

ÀMBIT 2. ANTONI BENAIGES ..................................................................................................... 7

ÀMBIT 3. BAÑUELOS DE BUREBA .............................................................................................. 8

ÀMBIT 4. EL MAR ....................................................................................................................... 9

ÀMBIT 5. LA MORT DE BENAIGES............................................................................................ 10

ÀMBIT 6. EL RESCAT DEL PASSAT ............................................................................................ 11

CURRÍCULUM COMISSARI ........................................................................................................... 13

Sergi Bernal ............................................................................................................................. 13

CRÈDITS ....................................................................................................................................... 14

INFORMACIÓ PRÀCTICA .............................................................................................................. 15

CONTACTE ................................................................................................................................... 15

3

ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR

Fotografia: Sergi Bernal

INTRODUCCIÓ Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar... Francesc Escribano El Museu Marítim de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presenten l’exposició Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar a l’Espai Mirador del Museu Marítim, del 20 de juliol de 2018 al 3 de març de 2019. De dilluns a diumenge de 10.00 a 20.00h. L’entrada és gratuïta. La inauguració té lloc el dijous 19 de juliol a les 19.00h. L’exposició, comissariada pel fotògraf i documentalista Sergi Bernal (Barcelona, 1973), recrea una escola republicana de l’any 1934-36 a Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos, en la que Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp, impartia una pedagogia renovadora a partir de les teories del pedagog francès Célestin Freinet (1896-1966), que proposava un mètode orientat a «donar la paraula a l’infant» i en el qual la impremta esdevenia un instrument per a l’aprenentatge i la socialització imprescindible. L’alumnat d’aquella escola rural va realitzar, sota l’impuls d’Antoni Benaiges, una col·lecció de publicacions o llibrets, sota el nom de “Recreo” y “Gestos”, de cadascun dels àmbits que s’abordava a l’aula, i que esdevenien un retrat de com percebien el món els nois i noies: la família, el paisatge, els viatges, etc. Aquesta metodologia fomentava l’experimentació i la

4

implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. S’imprimien diversos exemplars dels llibrets que també s’enviaven per subscripció a d’altres centres escolars de poblacions com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Olèrdola, Palma de Mallorca o l’Argentina, o a Mont-roig del Camp (a la casa dels familiars del mestre), entre d’altres. L’any 1936 el mestre els va prometre que els duria a la seva casa familiar de Mont-roig del Camp perquè coneguessin el mar, però l’esclat de la guerra civil i la detenció, tortura i assassinat del mestre Benaiges per part del front nacional va estroncar per sempre més aquella promesa. Benaiges fou enterrat en una fossa comú, i encara no s’han localitzat les seves restes. L’exposició al Museu Marítim de Barcelona parteix del contingut dels llibrets realitzats pels alumnes, conservats per la família Benaiges, i recrea l’ambient d’una escola republicana. La mostra inclou fotografies, cartes de l’època, mobiliari i documentació diversa que permet als visitants imaginar l’ambient de Bañuelos de Bureba i, en especial, de l’escola rural. Al llarg dels darrers anys diverses entitats, col·lectius, veïns i antics alumnes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, historiadors, antropòlegs, periodistes i fotògrafs, han col·laborat en la recuperació de la memòria històrica del mestre Antoni Benaiges, especialment en el marc de l’exhumació de la fossa comú “La Pedraja” a Villafranca Montes de Oca (Burgos). Fruït d’aquest treball s’ha publicat diversos treballs: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Desterrant el silenci, amb textos de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé; investigació i fotografies de Sergi Bernal (2012, Blume, Mirmanda, Ventall). El mar serà... de Sebastián Gertrúdix i Sergi Bernal (2018, Editorial Gregal). Exposició fotogràfica Desterrant el silenci (2011, Sergi Bernal). El Retratista, Documental, 53 min. 2013. Alberto Bougleux i Sergi Bernal. L’exposició és una coproducció del Museu Marítim de Barcelona i el Memorial Democràtic, comissariada per Sergi Bernal.

5

ÀMBITS EXPOSITIUS L’exposició està dividida en sis àmbits: ÀMBIT 1 Educació ÀMBIT 2. Antoni Benaiges ÀMBIT 3. Bañuelos de Bureba ÀMBIT 4. El mar ÀMBIT 5. La mort de Benaiges ÀMBIT 6. El rescat del passat La mostra inclou una diversitat d’objectes d’època que permeten recrear aquells temps, així com els llibrets, fotografies i documents que testimonien l’aprenentatge pedagògic de l’alumnat de l’escola rural de Bañuelos de Bureba sota la direcció del mestre Antoni Benaiges, conèixer el seu entorn més proper i la seva relació amb d’altres escoles de l’Estat espanyol. Entre els objectes que es trobaran els visitants destaquen:

- Reproducció d’una dotzena de llibrets editats a Bañuelos de Bureba pels alumnes de Baneiges. Arxiu de la família Benaiges.

- Cinc llibrets Freinet. Reproducció dels quaderns fets a escoles catalanes abans de la Guerra Civil, seguidores de la metodologia Freinet. Escoles de Puigvert, Lleida, Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Col·lecció del Fons Històric de la Biblioteca de Associació de Mestres Rosa Sensat.

- Una càmera fotogràfica de plaques de vidre, de cos de fusta i manxa de principis del segle XX. Fons MMB

- Pupitres escolars individuals procedents d’una antiga escola de Santillana del Mar, dels anys quaranta del segle XX.

- Una impremta escolar de mitjans del segle XX, procedent de la Escuela Experimental Freinet de San Andrés de Tutxla, Veracruz (Mèxic). Arxiu Sergi Bernal

- Calaix de tipografies d’impremta escolar de mitjans del segle XX, procedent de la Escuela Experimental Freinet de San Andrés de Tutxla, Veracruz (Mèxic). Arxiu Sergi Bernal

- Gramòfon de maleta de la marca His Masters Voice (coneguda popularment com La voz de su amo). Any 20/30 del segle XX. Fons MMB

Paral·lelament a l’exposició el Museu Marítim de Barcelona presenta un conjunt d’activitats educatives adreçades a centres escolars per al curs 2018-2019 per conèixer la vida del mestre Benaiges i la seva època. Activitats proposades: La Guerra Civil a la reraguarda. Fins al 31 d’octubre de 2018; L’escola catalana i la Guerra Civil. Fins al febrer de 2019.

6

RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ. TEXTOS DE SALA

ÀMBIT 1 EDUCACIÓ L’escola republicana En proclamar-se la Segona República, el 1931, un terç de la població espanyola no sabia llegir ni escriure. La República arribava amb l’objectiu de modernitzar l’Estat i regenerar el país, i l’educació i la cultura es van convertir en una prioritat. Per aconseguir-ho l’escola era essencial, un puntal bàsic on tothom havia de tenir les mateixes oportunitats, per la qual cosa es va decidir passar d’una metodologia d’ensenyament autoritària a unes pràctiques més democràtiques i obertes. Els grups conservadors es van oposar a aquests canvis de manera contundent en considerar que l’educació es tornava un monopoli de l’Estat i que es volien imposar mestres, llibres i ideologia. Un dels eixos bàsics de la disputa era l’hegemonia que fins aleshores havia tingut l’Església sobre l’educació.

Fotografies: Sergi Bernal

La renovació pedagògica La política escolar republicana va suposar un canvi molt profund respecte de l’educació que fins aquell moment s’havia portat a terme. Els eixos bàsics eren:

- Escola obligatòria, gratuïta i de qualitat per a tothom, entre els sis i els dotze anys. - Escola mixta. - Ensenyament laic que potenciés l’educació cívica, la tolerància i el respecte mutu. - Ensenyaments actius, basats en aprenentatges per observació i experimentació. - Ensenyament crític destinat a ajudar els infants a pensar per sobre de memoritzar. - Escola en català i en castellà, a Catalunya.

El compromís d’una generació de mestres amb l’objectiu republicà de cultura i escola per a tothom va ser absolut. No s’imaginaven que anys més tard ho pagarien ben car, amb la depuració, la presó, l’exili o la vida. La tècnica Freinet La República va obrir les aules als corrents de renovació pedagògica que ja s’havien iniciat a Catalunya a principis del segle XX. Un d’aquests moviments, molt seguit al nostre país, va ser el del pedagog francès Célestin Freinet (1896-1966), que proposava un mètode orientat a «donar la paraula a l’infant» i en el qual la impremta esdevenia un instrument per a l’aprenentatge i la socialització imprescindible.

7

La metodologia de treball consistia a editar a l’escola unes petites publicacions o «quaderns» a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore... La impremta, doncs, passava a tenir un paper essencial a l’aula: era l’instrument que permetia materialitzar, copsar, veure i tocar tot el que s’aprenia. L’intercanvi de quaderns entre centres era un element clau per conèixer la vida d’escolars que vivien en altres poblacions.

ÀMBIT 2. ANTONI BENAIGES Antoni Benaiges: la vida Antoni Benaiges va néixer a Mont-roig del Camp, Tarragona, l’any 1903. Es va treure el títol de magisteri el 1929 i els primers tres anys de mestre els va passar a diferents escoles de Madrid. El 1932 va tornar a Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, com a mestre interí de l’Escola Graduada de Nens, on va començar a provar les tècniques Freinet. El 1934 li va ser assignada la plaça en propietat a Bañuelos de Bureba, província de Burgos. Una escola abandonada per l’Estat, sense materials i amb pocs més recursos que la bona voluntat d’alumnes i del mestre. El poble, petit i perdut, no tenia electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon, ni carretera. Un entorn semblant al d’altres mestres que estaven posant en pràctica la tècnica avantguardista de la impremta a l’escola.

Fotografia: Sergi Bernal

Antoni Benaiges: pensament polític Benaiges procedia d’una família rural, però amb una part molt involucrada en el món de la pedagogia. La seva mare era neboda d’Agustí Sardà Llaberia, il·lustre pedagog i polític republicà, i cosina germana de la pedagoga Mercè Sardà Uribarri. A més, dos germans de la mare estaven molt relacionats amb la Institució Lliure d’Ensenyament. La família materna també va encomanar-li les idees de justícia social que promulgaven els republicans. Al 1931, mentre feia de mestre al Grupo Escolar Carmen Rojo de Madrid, s’afilià a l’Agrupación Socialista. El 1934 va començar a militar de manera destacada a la Federació Estatal de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT de Barcelona. Durant els dos anys que va exercir a Burgos, col·laborà intensament amb l’Agrupació Republicana i va ser membre de la Casa del Pueblo de Briviesca. Era un dels més destacats articulistes del setmanari d’esquerres La voz de la Bureba. L’estiu del 1936 la majoria d’articulistes acabaren a la fossa de La Pedraja.

8

ÀMBIT 3. BAÑUELOS DE BUREBA L’escola rural de Bañuelos de Bureba Bañuelos de Bureba era un municipi amb 198 persones empadronades i 44 cases censades. L’escola es trobava en un vell edifici de dos pisos fet de pedra. Abans de començar les classes, Benaiges va haver de blanquejar-la amb l’ajuda d’alumnes. El mestre vivia a la mateixa escola, on hi anaven nens i nenes dels sis als dotze anys. Ben aviat les seves pràctiques educatives van entrar en conflicte amb algunes famílies i els poders fàctics locals. La retirada del crucifix de l’aula suposà una fractura important amb la població, que el capellà va utilitzar per erosionar la relació del nou mestre amb la gent del poble. Les famílies no entenien que no fos religiós practicant, que es fessin excursions, que s’escoltés música amb el gramòfon, que es ballés a l’aula o que s’edités un quadern escolar de coses que passaven al poble. Per a una societat mig analfabeta tot allò desconegut era sospitós de ser pecat. A més a més, el mestre va haver d’enfrontar-se reiteradament a pares i mares perquè no privessin els seus fills i filles d’assistir a classe, perquè era habitual assignar feines de casa o del camp en horari escolar, i això feia que l’absentisme fos elevat.

Fotografia: Anònim

El retratista En aquesta fotografia hi apareixen disset alumnes de l’escola de Bañuelos de Bureba que s’han distribuït en tres files amb el mestre en un espai central, però no en primer terme, amb la voluntat expressa de no destacar. En les fotografies escolars d’aquesta època, el mestre solia posar-se en un primer pla central o lateral i, pel seu volum, era qui més destacava. Aquesta, en canvi, era una fotografia moderna i democràtica. Nenes i nens posen per a l’ocasió amb els seus millors vestits, acabats de pentinar, i miren cap al fotògraf amb astorament i un cert aire espantat. Podria ser la primera fotografia que els feien. Destaca el mig somriure de Benaiges. L’emoció que suscità la visita del retratista i la captura de la fotografia va fer que a l’escola de Bañuelos imprimissin un quadern especial, El retratista, dedicat a explicar-hi l’esdeveniment extraordinari que van viure aquell dia. Gestos i Recreo. Els quaderns de Bañuelos Una de les primeres coses que va fer Benaiges en arribar a Bañuelos va ser encarregar la impremta per impulsar un quadern escolar, que democràticament van batejar amb el nom de Gestos. Més endavant n’adquiriren una altra destinada a les criatures més petites i el quadern, amb redaccions més breus, el tipus de lletra més gros i els temes i les matèries més infantils, el van anomenar Recreo.

9

L’escola de Bañuelos de Bureba va publicar tretze quaderns: sis números de Gestos, tres de Recreo i quatre publicacions monogràfiques: El retratista, sobre l’arribada d’un fotògraf al poble; Sueños, que recollia els somnis de l’alumnat; Folklore burgalés, un recull de diferents manifestacions populars de Burgos com són cançons, dites... I el quadern més poètic, màgic i simbòlic, el titulat El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. Per poder sufragar les despeses de les impressions, Benaiges va impulsar una campanya de subscripcions entre el veïnat, professionals de l’educació i gent del seu entorn, com ara la família. Els quaderns pas a pas En els quaderns hi participava tota la classe per fer de cronistes del seu món: una forta nevada, l’arribada d’un grup de gitanos, la descoberta del gramòfon que els havia portat el mestre o la visita d’un retratista. També parlaven de la seva vida, de les seves pors, desitjos, anhels… Cada escolar redactava un text relacionat amb un tema proposat pel mestre o de temàtica lliure. Després de llegir-los, l’assemblea escollia els millors escrits i aquests es preparaven per ser impresos. Es copiaven un a un a la pissarra i de manera conjunta se’n corregia la sintaxi i l’ortografia. Després els escrits es composaven sobre la premsa. Per arrodonir la feina calia fer-ne les il·lustracions. Si parlaven de la nevada, es feien dibuixos del poble nevat i de nou l’assemblea n’escollia un, que del paper passava al linòleum. Gràcies a les gúbies s’elaborava el gravat, que s’unia al text composat i, quan s’imprimia, es creava una pàgina del quadern de vida que es distribuiria entre alumnes, persones subscriptores i escoles d’altres poblacions a partir de l’intercanvi de quaderns.

ÀMBIT 4. EL MAR También ellos, los niños, saben del mar sin haberlo visto nunca. Antoni Benaiges

Fotografia: Interior del quadernet El mar: la visión de unos niños que no lo han visto nunca

El mar serà.... Els nens i nenes de Bañuelos no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca.

10

«El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo». Així és com se l’imaginaven, i així és com va quedar recollit en el quadernet que varen escriure a l’escola. Les descripcions es repetien: «El mar será...», «El mar será...». Benaiges els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: «El mar es...», «El mar es...». Però el somni d’aquelles criatures va quedar truncat per sempre el 19 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil. La vida del mestre també.

ÀMBIT 5. LA MORT DE BENAIGES La mort del mestre Antoni Benaiges va ser detingut el 19 de juliol a la Casa del Pueblo de Briviesca, prop de Bañuelos. Hi ha testimonis que asseguren que el van torturar, li van arrencar les dents i el van passejar mig despullat en un cotxe descapotat per Briviesca per humiliar-lo públicament. Després el van dur a La Pedraja, a ell i a molta altra gent, on va ser afusellat el 25 de juliol i enterrat en una fossa comuna. Però no n’hi havia prou amb matar-lo. També se n’havia d’esborrar la memòria. El 19 de desembre de 1939, tres anys després del seu afusellament, la Comisión Depuradora del Magisterio Nacional de Primera Enseñanza de Burgos resol la «separació definitiva» d’Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre. Aquesta mena d’expedients, en els quals s’humiliava encara més la gent vençuda, van ser una pràctica habitual durant la postguerra. Fos viva o morta, tota persona que no combregava amb els principis del Movimiento no tenia lloc a la «nueva España» i se l’havia de depurar. La persecució dels llibrets El 20 de juliol de 1936 Bañuelos va rebre una visita que la gent del poble no oblidaria. A mitja tarda va córrer la veu que pel camí de Briviesca baixaven uns homes armats de la Falange Española. Van anar directament a l’escola i mentre uns feien preguntes relacionades amb les amistats del mestre, altres amuntegaven davant l’edifici tot allò que consideraven subversiu: llibres, material escolar, impremtes, treballs d’alumnes i la col·lecció dels quaderns que quedava com a arxiu. Dos anys de treball intens, dos anys de somnis i perspectives il·lusionades, eren reduïts a cendres en pocs minuts. Algú va poder salvar del foc les redaccions manuscrites i va amagar un parell d’exemplars dels quaderns que ara es conserven com a veritables tresors, però la majoria de famílies se’n van desfer ràpidament per por de les represàlies. El testimoni d’aquella col·lecció de quaderns editats a l’escola de Bañuelos de Bureba es conserva a Mont-roig del Camp, en mans de la família Benaiges, que s’havia subscrit a la publicació i els rebia regularment.

11

Fotografia: Caixa on la família Benaiges va guardar la col·lecció de Gestos i Restos de Bañuelos de Bureba. Sergi Bernal

Mort i repressió de mestre republicans La repressió del franquisme contra la comunitat docent tenia com a objectiu l’eliminació del model educatiu republicà, desenvolupat en el marc d’una democràcia parlamentària, i la imposició per la força de les armes del model educatiu nacional catòlic. A la comunitat de mestres de la República se la feia responsable d’haver inoculat el microbi progressista a la societat i a la ment del jovent, d’haver anat configurant una cultura laica i democràtica en la ciutadania i en la joventut. Molts mestres, tant homes com dones, s’havien significat políticament per les seves idees progressistes i reivindicatives i, per tant, calia un càstig exemplificador. Raó per assassinar, destituir o separar definitivament de les aules una gran quantitat de docents. La depuració va comportar un retrocés brutal en la qualitat de l'ensenyament. Per ocupar els seus llocs en un primer moment s’hi posaren capellans, monges i «gent d’ordre i sana»; més tard, excombatents del bàndol colpista, mestres en pràctiques o estudiants del nou magisteri que no havien acabat els estudis van usurpar-los la plaça legalment i indefinidament.

ÀMBIT 6. EL RESCAT DEL PASSAT Si la primera víctima d’una guerra és la veritat, la primera víctima d’una guerra civil com la que va patir Espanya és l’esperança. Francesc Escribano

Fotografia: Exhumació de la fossa comuna de La Pedraja. Sergi Bernal

12

Les fosses del silenci «Com ja advertia l’Antígona de Sòfocles –escriu Marta Tafalla–, negar l’enterrament al vençut és una vella forma d’injustícia, repetida una i altra vegada en totes les guerres i dictadures del món. És una forma de violència que ultrapassa la pròpia vida de la víctima amb l’objectiu de condemnar-la, també, a l’oblit: no permetent que reposi al cementiri, entre els seus veïns, on l’haurien visitat familiars i amics, el cos és expulsat de la darrera comunitat. Al seu nom li és negada la làpida que el conservi, la pedra que retingui la veu quan aquesta ha desaparegut». Com a conseqüència de la repressió feixista durant i després de la Guerra Civil, l'Estat espanyol és ple de fosses comunes; hom creu que contenen les restes de més de 150.000 persones. El rescat del passat Fins al 1975, amb la mort el dictador, els familiars no van gosar reclamar-ne l’obertura. La Llei d’Amnistia promulgada el 1977 va ocasionar que tots aquests assassinats no poguessin portar-se a judici i que, per a les víctimes, estendards de la democràcia i de la defensa de les llibertats, no hi hagi hagut res més que oblit. Bo i en democràcia, familiars i persones assassinades han continuat essent víctimes. Després de vèncer grans entrebancs legals, la primera fossa comuna fou exhumada ara fa deu anys a Lleó; fins avui s’han recuperat o identificat les restes de 5.400 persones. Des de la victòria electoral del Partit Popular l’any 2011, l’obertura de fosses ha quedat paralitzada, perquè no s’ha dotat de pressupost la llei de memòria aprovada durant el mandat del govern socialista. La fossa de La Pedraja L’any 2010, l’Agrupación de Familiares de las Personas Asesinadas en los Montes de La Pedraja va localitzar casquets de bala i restes humanes en una muntanya prop del municipi de Villafranca Montes de Oca, Burgos. Mesos després, la Sociedad de Ciencias Aranzadi va exhumar aquella fosa i hi va trobar les restes de 104 persones assassinades entre juliol i octubre de 1936 a mans dels feixistes. A Monte de La Pedraja es calcula que hi ha més de 400 persones executades dels municipis dels voltants; entre ells, Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar als nens i nenes de Bañuelos de Bureba.

Fotografia: Tasques d’exhumació de la fossa comuna de La Pedraja. Sergi Bernal

13

CURRÍCULUM COMISSARI

Sergi Bernal Sergi Bernal (Barcelona, 1973). És geògraf i documentalista d'històries humanes i compromeses. Va guanyar el Premi Visa Off de Perpinyà el 2009 amb el projecte La geografia humana del Gran Drac, treball que mostrava la vida dels treballadors rurals de la província de Guizhou, a Xina. És reporter de les lluites dels moviments socials i populars de Barcelona, del drama de les famílies desnonades, de l'exili sahrauí i de la duresa de la vida al camp de refugiats algerians de Dakhla. http://desterrant.blogspot.com

14

CRÈDITS

Organització i producció: Museu Marítim de Barcelona i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Direcció general: Roger Marcet Barbé* i Plàcid García-Planas** Direcció del projecte: Mireia Mayolas Créixams* i M.Teresa Renedo Jabares** Comissariat: Sergi Bernal Textos: Sergi Bernal; Francesc Escribano, Pilar Fontevedra, Plàcid Garcia-Planas, Queralt Solé Concepte expositiu i disseny museogràfic: Maria Marín. Rebeka Produccions Culturals sl So: Alumnes de l’Escola Orlandai de Barcelona; Full Screen Equipament audivisual: Codi AV Fusteria: Xerrac Fusteria Escenografies: Taller d’Escenografia Castells Fotografies de la Fossa La Pedraja: Sergi Bernal Fotografia panoràmica del mar: Jaume Cusidó Producció Gràfica: Ideographics; Imprima Muntatge: Munt-Art Agraïments: A Abdón Francés, l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, La Nou, Walter Cots i la Filmoteca de Catalunya pel préstec de material. A tota la gent que ha participat en els textos, fets de manera col lectiva. A la Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca del Campus Mundet. Fons de l’Escola Normal de la Generalitat, Fons Històric de la Biblioteca Rosa Sensat i Sergi Bernal per la cessió de fotografies. I a l’Asociación de familiares de las personas asesinadas en los montes de La Pedraja, la família Benaiges, els arqueòlegs i forenses de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l’escola experimental Freinet de San Andrés de Tuxtla (Veracruz, Mèxic), així com a totes les persones que en algun moment han col·laborat en desenterrar aquesta història.

15

INFORMACIÓ PRÀCTICA Dates Del 20 de juliol de 2018 al 3 de març de 2019 Espai Espai Mirador Horari De dilluns a diumenge de 10 a 20 h (accés fins a les 19.30 h) Preu Entrada a l’exposició Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar: gratuïta Entrada general a la resta d’exposicions del Museu: 10 € / reduïda: 5 € / grups: 8 € Consulteu en aquest enllaç per informació de preus i descomptes per a la resta d’exposicions del Museu.

CONTACTE Isabel Díaz / Laura Bayo Àrea de Comunicació i Màrqueting Museu Marítim de Barcelona T. 933 429 924 comunicacio@mmb.cat www.mmb.cat www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona www.twitter.com/MuseuMaritim

Us podeu descarregar imatges de l’exposició a la sala de premsa online de l’MMB: http://mmb.cat/museu/premsa/