gauguin-lautrec

POSTIMPRESSIONISME 2Paul Gauguin i Toulouse Lautrec

Paul Gauguin (1848-1903)

Defraudat per la cultura occidental i a la recerca de la innocència dels homes, la puresa de la natura, l’autenticitat i l’exotisme, marxa a les illes del Pacífic.

Pits amb flors roges1899

En aquest món paradisíac se sent lliure i feliç. Viu com un nadiu i plasma un món ple d’imatges de felicitat i llibertat.

Mata Mua (Hi havia una vegada) 1892

Thyssen

Ia Orana Maria (Jo us saludo, Maria). 1891

Buscava l’autenticitat en els valors "primitius" entesos com valors naturals d’una cultura sense corrompre, en estat pur.

Ta Matete(El mercat)

1892

Considerava que l’error de l’art occidental provenia del naturalisme que havia introduït l’art clàssic i posteriorment el Renaixement, i que calia anar més enrere per cercar un art no artificial.

L’impressionisme es limitava a copsar les sensacions visuals en canvi, Gauguin feia una pintura conceptual.

El món exterior era el punt de partida per expressar les seves idees, els seus sentiments.

Sintetitisme

Arearea1892

El que cal pintar és la idea que elabora el pintor després de la seva experiència concreta. El filtre de la memòria que treu el superflu i reté l’essència. Prima la imatge basada en el record.

Rebutja la perspectiva tradicional, utilitza colors vius, purs i sense barrejar-los i contorneja amb un traç les figures.

Nafea Faaipoipo (Quan et cases ?)

1892

Henri Toulouse Lautrec (1864-1901)

Recrea la vida alegre i nocturna de la Belle Époque, dels cabarets de Montmartre, especialment el

Moulin Rouge.

El Saló de la Rue des Moulins. 1894

Centra el seu interès en la figura humana i amb un virtuós dibuix, capta els moviments, els gestos i la psicologia del éssers humans.

Dansa al Moulin Rouge. Assaig de Valentin amb les noves 1889-1890 

La seva pintura es caracteritza pels colors brillants, enquadraments sorprenents heretats de Degas i una línia viva amb traços trencats i nerviosos.

"Moulin Rouge": La Goulue,.1891

Toulouse Lautrec és considerat un dels pioners del cartellisme.

Un referent per Lautrec fou l’art japonès; amb els seus contorns ben marcats, la utilització de taques de colors plans i el gust per la simplificació.

La Goulue i Valentin "le désossé"

Utamaro. 1754-1806

L’onadaHokusai. 1823-1829

Hiroshige. 1797-1858

JAPONISME: el gust per l’art japonès

A mitjans del segle XIX, s'obren les fronteres del Japó a l'intercanvi comercial, de manera que l'art japonès arriba a occident. Les exposicions universals, com L'Exposició Universal de Londres el 1862 i 1867 de París, van ser les grans difusores de l'art japonès.