el parc de sant llorenç del munt i la serra de l'obac

Del Rey Vergara, Raúl

El Jaanin El Abboudi, Mohamed

Estupiñán Caicedo, John Freddy

Martínez Ruiz, Éric

Martínez Segura, Daniel

Perales Martínez, Higini

Santander Peguero, Ivan

Curs: 4t ESO

Estudiar i valorar el concepte de Parc Natural.

Informar-nos sobre la Xarxa de Parcs Naturals de

Catalunya i les seves funcions.

Estudiar la història del Parc i la seva evolució.

Estudiar l'origen geològic de les serralades i el seu

relleu.

Conèixer la fauna del Parc.

Conèixer la vegetació del Parc.

1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

2. Història i llocs d'interès.

3. Origen i evolució geològica.

4. Fauna.

5. Flora.

6. Fongs.

7. Enquestes i conclusions.

8. Conclusions generals.

Un parc natural és aquell espai natural que té

característiques especials que li proporcionen una especial

protecció davant l'acció de l'home. Poden ser marítims o

terrestres i poden estar situats en qualsevol espai

geogràfic.

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona és

el conjunt de parcs naturals de la província de Barcelona que

té la missió de fomentar l'ús públic posant a disposició dels

ciutadans: centres d'informació i documentació, itineraris

senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals.

1. Parc del Castell de Montesquiu; 2. Espai Natural de les Guilleries-Savassona

3. Parc Natural del Montseny; 4. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

5. Parc de Montnegre i el Corredor; 6. Parc de la Serralada Litoral

7. Parc de la Serralada de Marina; 8. Parc Natural de la Serra de Collserola

9. Parc Agrari del Baix Llobregat; 10. Parc del Garraf; 11. Parc d’Olèrdola;

12.Parc del Foix

Pel que fa a la història, hi ha un seguit d'aspectes que s'han deconèixer i que estan relacionats amb el patrimoni del parc.

A Sant Llorenç hi ha agut presència humana en èpoques anteriors (paleolític i neolític).

La vida prehistòrica a Sant Llorenç i l’Obac és afavoridaper la presència d’abrics naturals, balmes o coves onaixoplugar-se per viure de manera fixa o estacional.

Pou de glaç

La masia de l’Obac L'Obac Vell

Per poder descriure l'evolució del massís de Sant

Llorenç del Munt és necessari fer referència a

l'evolució geològica de Catalunya.

Eocè Oligocè

Miocè Holocè

Relleu: barrancs, cingles i canals.

Hidrografia: dos sistemes col·lectors (riu Ripoll i riera

de les Arenes).

Roques: conglomerat, calcària i pissarra.

Formacions càrstiques.

Clima mediterrani.

Paisatges a tres nivells (vessants inferiors, mitjans i cims).

Avenc Cova

Cos cobert de pèl. Homeoterms.

Glàndules sudorípares, sebàcies, odoríferes i

mamàries.

Quatre extremitats.

Unisexuals. Sexe determinat pels mascles.

Vivípars. Reproducció sexual interna.

Cries alimentades amb llet.

Senglar (Sus scrofa)

Cos fusiforme amb quatre regions (cap, coll, tronc i cua).

Dos parells d’extremitats (anteriors per volar i posteriors

per caminar i/o nadar).

Cobertura de plomes al cos i d’escates a les potes. Sense

glàndules sudorípares. Cos aerodinàmic adaptat per volar

(óssos buits). Homeoterms.

Unisexuals. Fecundació sexual interna. Ovípars.

Determinació sexual per part de la femella.

Tudó (Columba palumbus)

Forma variable del cos (compacta o allargada). Cobert

d’escates o plaques òssies.

Poden presentar diferents extremitats parelles o no

tenir-ne.

Poiquiloterms.

Unisexuals. Reproducció sexual interna. Ovípars o

ovovivípars.

Sense estats larvaris aquàtics.

Serp verda (Malpolon monspessulanus)

Rèptils

Ofidis

Quelonis

Saures

Serp verda

(Malpolon

monspessulanus)

Tortuga de rierol

(Mauremys leprosa)Llangardaix ocel·lat

(Lacerta lepida)

Saures OfidisQuelonis

Forma corporal molt variable. Dos parells d'extremitats.

Pell llisa i humida amb moltes glàndules (algunes

poden ser verinoses).

Respiració per pulmons i a través de la pell (separada

o conjunta). Respiració branquial en les larves.

Poiquiloterms.

Fecundació interna o externa. Ovípars o ovovivípars.

Presenten metamorfosi.

Amfibis

Urodels

Anurs

Tritó verd (Triturus marmoratus)

Gripau comú

(Bufo bufo)Salamandra

(Salamandra salamandra)

Anurs Urodels

Sis parells d’apèndixs (un parell de quelícers, un parell

de pedipalps i quatre parells de potes marxadores).

Sense mandíbules ni antenes.

Unisexuals. Ovípars, vivípars o ovovivípars. Sense

metamorfosi.

Quelícers

Pedipalps

Quelicerats

Escorpins

Aràcnids

Aranyes

Cefalotòrax i abdomen insegmentats.

Apèndixs anteriors: quelícers amb ungles terminals

amb verí, i un parell de pedipalps amb les bases

mastegadores.

Quatre parells de potes marxadores amb ungles.

Micrommata virescens

Curt cefalotòrax, un parell d’ulls mitjos i 2-5 parells

d’ulls laterals.

Preabdomen: 7 segments.

Cua: 5 segments i acabada en un aparell punyent

(agulló).

Pectines.

Pectines

Escorpí comú

(Buthus occitanus)

Cos format per dos tagmes (cap i tronc).

Cap amb un parell d’antenes, ulls simples i una boca

amb mandíbules mastegadores.

Respiració traqueal.

Unisexuals. Ovípars i amb metamorfosi.

Anatomia dels

miriàpodes

Diplòpodes

Miriàpodes

Quilòpodes

Centpeus.

Cada metàmer: un parell de potes articulades.

Un parell d’antenes, de mandíbules, de maxil·les

(poden ser dos) i d’ocels.

Scolopendra cingulata

Milpeus.

Cada segment: 2 parells d’apèndixs.

Cap: 2 grups d’ocels i 2 antenes, mandíbules i

maxil·les.

Tòrax: 4 segments.

Ommatoiulus sabulosus

Dos parells d’antenes, un parell de mandíbules, dos

parells de maxil·les i un parell d’ulls al cap.

Respiració branquial, o també, a través del cos.

Majoritàriament, entre 16 i 20 segments, d’altres 60 o

més.

Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.

Porquet de Sant Antoni

(Porcellio incanus)

Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.

Cap: Un parell d’ulls compostos, un parell d’antenes i

tres ocels.

Tòrax: Protòrax, mesotòrax, metatòrax, cadascun amb

un parell de potes.

Abdomen: 9 a 11 segments.

Respiració traqueal.

Ovípars i amb metamorfosis.

Anatomia dels insectes

Quan parlem de flora, fem referència al conjunt de plantes quepoblen una zona, concretament Sant Llorenç del Munt i la Serra del’Obac. La vegetació que trobarem en aquests massisso, per tantserà de tipus mediterrani ja que és el clima que trobem en aquestazona.

Classificació de les plantes

Arbres Arbustos Herbes

Pel que fa als arbres més importants que caracteritzen aquesta

zona, poden trobar:

Alzina

(Quercus ilex): de

fulla perenne, creix a

partir dels 800

metres.

Heura

(Hedera helix): les

fulles de l’heura són

alternes i els fruits

són petits i carnosos.

Pi

(Pinus): és perenne

i té un tronc dret i

elevat.

Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus

d'arbustos, com són:

Estepa blanca

(Cistus albidus):

pètals grossos de

color rosat.

Romaní

(Rosmarinus officinalis):

és una planta aromàtica

amb virtuts cosmètiques

culinàries i medicinals.

Ginesta

(Spartium junceum):

alt i recte, amb les

tiges verdes i poques

fulles.

Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d’herbes, com

per exemple:

Farigola

(Thymus vulgaris): és

una mata baixa

llenyosa de petites

fulles i flors rosades.

Gatosa

(Ulex parviflorus):

completament eriçada

d'espines una mica

arquejades.

Ginebró

(Juniperus communis):

amb les branques

horitzontals i fruits d'un

color blau.

Organismes pluricel·lulars (cèl·lules eucariotes).

Heteròtrofs.

Creixement filamentós.

Reproducció sexual o asexual mitjançant espores.

Propagació per creixement vegetatiu, en alguns.

Parts d'un fong

Rossinyol

(Cantharellus

cibarius): bolet força

primerenc, és

comestible, la seva

mida és d’uns 20 o 25

centímetres.

Fredolic

(Tricholoma terreum):

bolet tardà, és de bona

qualitat i difícilment

arribaran a superar els

7 o 8 cm de peu i els 5

o 7 cm de barret.

Rovelló

(Lactarius deliciosus): la

mida d’aquest bolet pot

ser de 3-4 cm a 15-20

cm. El seu color típic és

d’una gamma d’un

marró ataronjat.

A partir de l'enquesta prèvia, hem pogut extreure una sèrie de gràfics

a partir dels quals hem plantejat unes conclusions.

1. Amb quina freqüència visites el Parc?

Les conclusions que

podem extreure a

partir d’aquest gràfic

són que gran part

dels enquestats

(48%) no hi va al

Parc, i la resta (52%)

sí que hi va.

2. Quina comarca té més extensió dins del Parc?

Fent la

qüestió, gairebé vuit

de cada deu

persones

enquestades, ha

respòs correctament

la pregunta (Vallès

Occidental).

3. Quins animals predominen?

Una cinquena part

dels enquestats ha

respòs erròniament

la pregunta

considerant que hi

ha animals que no

són propis

d’aquesta zona.

D’altra banda, el

80% coneix la

biodiversitat.

4. Quines plantes/arbres predominen?

Gairebé el 30% ha

respòs que en el

parc hi ha plantes

que no es troben en

aquesta regió on

ens trobem. Una

mica més del 70%

coneix la flora que hi

predomina.

5. Quan es va declarar Parc Natural?

Aquest gràfic mostra

el desconeixement

de l’any de

declaració oficial del

Parc Natural, ja que

només un 12% ha

respòs correctament

aquesta qüestió.

6. Quina opinió tens del Parc?

L’opinió general de

les persones

enquestades pel que

fa al parc és bona

(61%) i molt bona

(22%), amb una

minoria que

considera dolent o

molt dolent l’estat del

parc (17%).

Ells enquestats van

argumentar la seva

resposta.

Havent elaborat aquest treball hem pogut treure les

següents conclusions:

Hem estudiat i conegut la diferent biodiversitat que hi ha

a la serra que ens envolta i el seu patrimoni cultural.

Ens hem interessat en la part geològica ja que

desconeixíem l'origen d'aquestes muntanyes.

A partir de les enquestes hem conegut l’opinió i el

coneixement que té la gent sobre aquest parc.

Hem après a desenvolupar una investigació, per tal de

poder preparar-nos per al treball de recerca del batxillerat

i, també, possibles tesis que haguem de fer en un futur, en

estudis superiors.

RaúlDel Rey Vergara

Mohamed El Jaanin El Abboudi

Ivan Santander Peguero

John Freddy Estupiñán Caicedo

ÉricMartínez Ruiz

Daniel Martínez Segura

Higini Perales Martínez