Adonais: Elegia a la mort de John Keats.

P.B. Shelley

Maria Stockli Esparducer

Percy Bysshe Shelley (1792-1822)

● Escriptor romàntic angles (prosa i vers)Grup dels poetes rebelsIdeals Revolució Francesa

● Accedeix a una bona educació i viatja molt

● Passió política i filosòfica, es decalara ateu.

● Escriu l'elegia al 1821, en assabentar-se de la mort de John Keats (conegut 5 anys abans)

● Mort prematura (29 anys) degut a un naufragi de camí a rebre al seu amic Byron.

Altres obres de Shelley

Defensa de la poesia: els poetes són els legisladors no reconeguts del món.

Epipsychidion.Prometeu alliberat.

Què és una elegia?

● Poema líric

● Dedicat a algú mort de gran estima

● Shelley utilitza els versos clàssics en elegies (pentàmetres, hexàmetres) peró són iàmbics

Cada paraula compta amb una síl.laba no accentuada seguida d'una accentuada anglés

Shakespeare

Tema i tòpics

● Temes principals: mort natura = bellesa (NEOPLATONISME)

● Tòpics: La vida com un somni breu / La Mort ha mort.

● Adonais

Heroi mort, fill d'Urània, en el cotext de l'elegia pastoral

Adonai hebreu

Diví Adonis grec

Estructura externa

● Quatre estrofes de cinquanta-cinc.

● Molt ús d'adjectius

● Vuit pentàmetres iàmbics + un hexàmetre iàmbic

● El poema es pot distingir en dos parts

Somni de la vida La Mort ha mort

XXXIX

Peace, peace! he is not dead, he doth not sleep,

He hath awaken'd from the dream of life;

'Tis we, who lost in stormy visions, keep

With phantoms an unprofitable strife,

And in mad trance, strike with our spirit's knife

Invulnerable nothings. We decay

Like corpses in a charnel; fear and grief

Convulse us and consume us day by day,

And cold hopes swarm like worms within our living clay.

Rima consonantABABBCBCC

Inici de la primerapart (somni de la vida)

Crit desesperat dedolor i negació dela mort.

Pau, pau!, no és mort, no dorm encara

-ha despertat del somni de la vida-;

nosaltres som, perduts en visions de tempesta,

els que lluitem sense profit amb els fantasmes,

I en transport foll, clavem el coltell de l'esperit

en no-res invulnerables. Nosaltres ens podrim

com cadàvers a l'ossera; temença i pena

ens sacsegen i corsequen dia a dia,

i fredes esperances com cucs pul·lulen pel nostre fang viu.

Exclamació

Referint-se a Adonais

La vida com un somni*

Comparacions

Metàfores

*Shelley presenta al difunt com algú que

no es mort, sinó que s'ha despertat del

somni de la vida.

Verd: Encabalgaments

Lila: Jo poètic

XL

He has outsoar'd the shadow of our night;

Envy and calumny and hate and pain,

And that unrest which men miscall delight,

Can touch him not and torture not again;

From the contagion of the world's slow stain

He is secure, and now can never mourn

A heart grown cold, a head grown gray in vain;

Nor, when the spirit's self has ceas'd to burn,

With sparkless ashes load an unlamented urn.

Rima consonantDEDEEFEFF

Primerapart (somni de la vida)

Crit desesperat dedolor i negació dela mort.

Paral·lelisme i enumeració

Símbol

Hipèrbaton

Ell s'ha envolat més amunt de l'ombra de la nostra nit;

enveja i calúmnia, odi i aflicció,

i aquest neguit que els homes erròniament anomenen goig,

no el poden colpir ja ni el tornaran a torturar;

del contagi de la màcula* lenta del món

és estalvi, I ara ja mai més no podrà plànyer

el cor que s'anava refredant, el cap agrisat debades*;

ni, quan el jo de l'esperit ha deixat de cremar,

amb cendres sense caliu omplir una urna que ningú no

lamentarà.

*màcula – taca

Verd: Encabalgaments

XLI

He lives, he wakes--'tis Death is dead, not he;

Mourn not for Adonais. Thou young Dawn,

Turn all thy dew to splendour, for from thee

The spirit thou lamentest is not gone;

Ye caverns and ye forests, cease to moan!

Cease, ye faint flowers and fountains, and thou Air,

Which like a mourning veil thy scarf hadst thrown

O'er the abando

Rima consonantGHGHHIHJ

Inici segona part (la Mort ha mort)

Consol. Ell no ha mort,viu a la natura.

Paradoxa + personificació*Alba = joventut

Adonais = Jon Keats

Apostrofe

Personaificació

Viu, i es desperta – la Mort ha mort, no ell;

no ploreu per Adonais. Tu, alba jove,

fes esplendor tot ton gebre, puix de tu

l'esperit que lamentaves no ha marxat;

cavernes i boscos, vosaltres, deixeu de plànyer!

Pareu, pàl·lides flors I fonts, I tu, aire,

que com un vel endolat has posat el teu mantell

sobre la terra abandonada, deixa-la ara nua

fins dels estels joiosos que somriuen al seu desesper!

* La mort només té valor quan ets viu. La persona continua el seu camí

Verd: Encabalgaments

Taronja: Imperatius

XLIII

He is a portion of the loveliness

Which once he made more lovely: he doth bear

His part, while the one Spirit's plastic stress

Sweeps through the dull dense world, compelling there

All new successions to the forms they wear;

Torturing th' unwilling dross that checks its flight

To its own likeness, as each mass may bear;

And bursting in its beauty and its might

From trees and beasts and men into the Heaven's light.

Rima consonantKLKLLMLMM

Segona part (la Mort ha mort)

Consol. Ell no ha mort,viu a la natura.

Procés detransformació

CLÍ

MAX

Ara és part de la bellesa

que altre temps ell féu més bella: en té la part

que li pertoca, mentre la tensió plàstica de l'Esperit u

escombra el món dens i bla, irresistible allí,

totes les noves successions a les formes que duen;

torturant les involuntàries deixes que en destorben el vol

a la seva pròpia identitat, com ocorre amb cada massa;

i esclatant en la seva bellesa i poder

des d'arbres, bèsties i homes cap a la llum del cel.

Bellesa dels seus poemes

Apostrofe/Personatge alegòric

Personificació

Verd: Encabalgaments

Conclusió

● John Keats no ha mort, ja que està a la natura, la qual vol dir bellesa.

● Es presenta la vida com un somni breu.

● Shelley juga amb el jo poètic i els imperatius.

● El clímax és l'última estrofa: el procés de transformació.

Obres relacionades...

● Pel·lícula: “Remando al viento”

Històres sobre Shelley, Mary i Byron.

● Recitació per un dels components dels Rolling Stones, Hyde Park 1969

● Representació esculpida de l'escena de la mort d'Adonais (per Edward Onslow)

● Pintura de Mary i Shelley als seus últims moments (George J. Stodart)

Reflexió

● Quin sentit pot tenir?

Ateu Somni de la vida

No hi ha vida més enllà

● La Mort ha mort John Donne

???