Sa PoblaNúm. 162

REVISTA D'INFORMACK) GENERAL Preu: 150 Ptes.

EXTRA NADAL '87

Cervantes 2Tel. 54 09 09

SA POBLA

SERVICIO OFICIALr-

CITROÊN

MARTINEZ SOCIAS

tni

Sa nostra portada

Num Sa Pobla162

RI VIS 1/1 I YINf ORMA K)6NFRAL

EXTRA NADAL87

Es llampeig

Un número extraordinari perles festes millors de l'any

Arribades les festes de Nadal, les millors de tot l'any, sortim amb un númeroextra de 36 planes. Ni nosaltres mateixos sabem, a hores d'ara, com n'hemsortit.

Noticies, moltes noticies, a cau de Nadal. Només arribats a Cuba, on hancomprovat els aventatges del socialisme de veritat, els cappares de «Conver-gència» han establert les presidències de les distintes comisions. L'oposició,com era d'esperar, ha restat com el gat del Pare Canyes: amb una boca depam. I no hi haurà «vicenstroika», ja ho veureu.

L'escola de Vialfàs, que ja roman tancada, ha obert una certa polèmica, fins itot amb carta segellada del Consell escolar de Can Peu Blanc. De tot això ensfeim el ressó que pertoca.

El nostre director va presentar el seu segon llibre de possessions a Palma i elfet esdevengué un petit aconteixament. En Francesc Gost ho conta tot.

Les morts d'Emili Cervera i Bernat Aguiló ocupen un espai preferent a la nos-tra plana necrològica. Recordam, sobretot, a l'amic i col•aborador.

Hi ha més noticies, moltes més, perquè la quinzena ha estat de les que enal-teixen la vocació periodística. A més, presentam un bloc nadalenc carregat dereportatges, entrevistes, i curiositats fins i tot gastronòmiques.

Només hi manca, avui, el «Reporter Pobleret», que es troba recuperant-sed'un esplet de mambelletes. Així i tot mos ha fet a saber que per Sant Antónitornarà.

Serà llavors, poblers tots, que ens tornarem a veure. Fins l'any que ve, idò ique les paseu santes, alegres, i sense malsofridures.

Un rostro para la Juventud y los Servicios Sociales

BANCA

*Contabilidad*Informittica*Cídculo

Coto

Ln Pueble: Carre Gran, 37 - Tel. 54 0 313

Sobresalen las nuevas Comisiones de Servicios Sociales y Juventud

El nuevo Ayuntamiento inició su andaduraRedacción

El pasado día 21, lunes,debía ceiebrarse una se-sión plenaria del ayunta-miento en el curso de lacual estaba prevista la for-mación de las distintascomisiones. Anteriormen-te, en un pleno celebradoantes del viaje a Cuba delalcalde y sus colaborado-res, se decidió la compo-sición de la Comisión deGobierno, que quedó for-mada por los seis prime-ros concejales de la listade Convergència, sin lapresencia de la oposición.

Y según los datos delos que disponemos a lahora de redactar esta in-formación, la oposicióntambién estarà ausentede la presidencia de lasdistintas comisiones, que,de no mediar obstaculoalguno, habran quedadordel modo siguiente:

Hacienda: Vicenç SolerDeportes: Jaume FontCultura: Josep Joan

CapóObras públicas y urba-

nismo: Llorenç RuitortGobierno y Policía: Ga-

briel MirSanidad: Antonia Soler

Agricultura: Pere AntóniPol Palou

Juventud: MargaritaAguiló

Servicios Sociales:Margarita Aguiló

Festejos: Josep MoyàPocas personas ofre-

cen, a decir verdad, lacomposición del gobiernolocal y el reparto de sus«carteras». No podía serde otro modo, por cuantoVicenç Soler ya disefióuna lista electoral pensa-da mas en función de unequipo de gobierno quede cara a un «poster» decamparia. Con la mayoríaabsoluta de «Convergèn-cia», este y no otro era elgobierno posible y desea-ble. Llama la atención,desde luego, el hecho deque la «benjamín» delequipo convergente, lajoven Margalida Aguiló,asuma la presidencia dedos comisiones de nuevacreación y de extraordina-ria importancia dentro deun moderno organigramamunicipal.

Asimismo hay que indi-car que el portavoz oficialdel equipo de gobiernosera un Jaume Font que

ha renunciado a la organi-zación de los festejospara, poder dedicarse encuerpo y alma al deporte«pobler», del que seguirasiendo el maximo respon-sable.

Se alza pues, el telónde un nuevo gobiernopara Sa Pobla. El que haquerido el pueblo por dosveces consecutivas. Pornuestra parte les anuncia-

mos un seguimiento fielde sus actividades con lamirada puesta en el biencomún. No dudaremos encriticarles cuando crea-mos que esta sea nuestraobligación. Y que nadiedude tampoco que, de en-trada, tienen todo elapoyo que les confiere suinnegable condición de-mocratica.

FORMACIONPROFESIONAL(Repasos)

*Contabilidad*Prítcticas de oficina*Mecanografía*Cídculo mercantil

.,,z1sz 56e

e.

(s13-1-` ‘40.

LIBRES

LLIBRERIA

PAPERERIA

• MATERIALESCOLAR

C/. CAPITÀ PERE, 53

SA POBLA (MALLORCA)TEL. 54 04 06

Xerrada sobre periodismea l'Obra Cultural Balear

Miquel SeguraDimarts, quinze de desembre, al saló de

la biblioteca de «La Caixa». Allà, un grupd'estudiants dels cursos de català organit-zats per l'Obra Cultural, es disposàren a es-coltar a Pere Bonnin i a jo mateix. El tema:periodisme.

Pere, que fia vengut a Sa Pobla cercantrefugi per escriure una novella parlà del pe-riodisme europeu i americà, de les seves di-ferències, i de la llibertat d'expressió.També feu referència als condicionamentssocials, econòmics i polítics que sofreix lainformació dins tot el mon. Fou la sevaquasi una lliçó magistral de ciències de lainformació que tothom escoltà amb delit i in-te rés.

Per la meva part, vaig parlar del periodis-me calent i casolà que conec. Dels reportat-ges que he publicat a la llarga de 6 anys a«El Dia», de la meva etapa de sub-directorde Sovint i de l'experència que va suposar,per a mi, dirigir un butlleti d'informació confi-dèncial. A l'hora de la sinceritat, vaig enaltirla meva condició de periodista forà per da-munt qualsevol altra.

I arribaren les preguntes, el col•loqui. Conera d'esperar, no hi mancaren les pregun-tes interesades, referides fonamentalmental rerafons financer de la nostra revista.Una vegada més es posà de manifest la pa-nada mental que pateixen algunes perso-nes dins Sa Pobla quan es parla de mitjansinformatius i llibertat d'expressió.

Al cap i a l•fi, però, la vetlada fou agrada-ble, més que res per tenir ocasió de parlard'un tema que, es cosa sabuda, apasiona auns i altres.

Su estado amenazaba ruina

El presupuesto de las obras, asciende a 18 millones

El Colegio «Vialfas» cerrado hasta febreroJoan Payeras

Diez y ocho millones depesetas costarén lasobras de mejora y acondi-cionamiento que se esténrealizando en el edificiode la Escuela Nuestra Se-hora de Vialfés, a causade unos desperfectos queamenazaban serio peligrode hundimiento, según sedesprende del informetécnico elaborado por elaparejador y arquitectomunicipal.

Según reza en dicho in-forme, los forjados de laprimera planta del edificioestén formados pr_)r bove-dillas y vigas cerémicas,con una armadura centralde hierro que se ha oxida-do a consecuencia de lahumedad, ocasionando elreventado de las vigas yel conseguiente debilita-miento de todo el forjado.El deterioro de dichos for-jados afecta a cinco aulassde la planta baja del edi-ficio, así como al corre-dos, hall, dependenciasde profesorado y depen-dencias de limpieza y or-denanza, así como aotras aulas situadas en laplanta alta, corredor y es-calera.

Ya en el aho 1965 -a lossiete ahos de su inaugu-ración- tuvieron que serreemplazados los forja-dos superiores en plantacubierta por presentar elmismo problama, siendosustituído dicho forjadocerémico por uno de vi-guetas pretensadas de610 metros de luz y que,debido a su excesiva an-chura, técnicamente noson recomendables. Tam-bién en el aho 1979 se re-gistró un caso de hundi-miento de una aula al

ceder el forjado de mediaaltura, que fué parcial-mente reemplazado porun forjado de viguetaspretensadas.

Ante la gravedad delproblema, los responsa-bles del consistorio «po-bler» ordenaron el desalo-jo de dicho centro escolar,tras poner en anteceden-tes al delegado del Minis-terior de Educación yCiencia, que haciéndosecargo de la situación, nohizo esperar las gestionesnecesarias para recabarde su órgano superior laautorización y soporteeconómico para que, conla méxima urgencia, co-menzaran las obras de re-paración y acondiciona-miento.

DISPERSION DELALUMNADO

El tener que resolver un

problema de tal magnituden pleno curso escolar, haplanteado otra problemé-tica a la hora de distribuirel alumnado hacia otroscentros docentes y suacomodación en losmismo durante el tiempoque duren las obras. Así,pues, se ha decidido quecinco cursos de E.G.B. seinstalen en el colegio»Can Peu Blanc», otrostres en el Instituto de F.P.«Joan Taix» y los tres cur-sos de parvulario en lacasa «des Rafal».

Las obras, que comen-zaron a principios de lapresente semana, seprevé finalicen a comien-zos del próximo mes defebrero y que a partir deesta fecha, el edificio delcolegio Nuestra Sehorade Vialfés, pueda alber-gar, ya sin mayores pro-blemas, a la totalidad desu alumnado.

CASI 30 AIVO DEEXISTENCIA

El 18 de julio del próxi-mo 1988 se cumplirén 30ahos de la inauguraciónoficial del grupo escolar«Nuestra Sehora de Vial-fés», cuya primera piedra'iabía sido colocada el 23Je agosto de 1957, en losterrenos que en su díadonó para tal fín doriaMaría Antonia Bennasar,viuda de Palou, durante elmandato del alcalde Ono-fre Pons Martorell.

La inauguración delnuevo centro escolar su-puso un acontecimientoimportante para Sa Pobla,cuyo consistorio en pleno,presidido por el entoncesalcalde, Pedro VentayolOués, recibió al goberna-dor Civil de la provincia,Plécido Alvérez Vuylla,desplazado a Sa Poblapara tal fín.

INSTITUT DE BATXILLERAT"MIXTE SA POBLA"

IIIALEARSI

LIS. CA'N PEU BLANC

SA POLA

EntTed n no

Sort.d. "9, 5-

Benvolgut Srt

Vos adjuntam l'aoord del Conaell

neoolar d'aqueet Centre perqu• tingen a b4 publioar-lo

a la Seaoló «Cartes al Direotor del diari que dirixtn

Sa Pobla • 9 de desenbre de 1987.

Ben atentanent.

La Direatora

,2) ,y f. •/ 3. •TJ. 6 .

Acord del Consell Escolar deCan Peu Blanc

Benvolgut Sr.:El Consell Escolar de

l'Institut de Batxillerat«Can Peu Blanc» de SaPobla, reunit en sessióextraordinària el dia 4 dedesembre del 1987, acor-da fer públic el següentcomunicat:

1.- Que aquest I.B. foucreat el curs acadèmic1985-86 havent de com-partir l'edifici i les ins-tal.lacions amb l'EscolaPública d'E.G.B. »CanPeu Blanc» amb tots elsproblemes de convivènciai d'espai que aquest fetcomportava. Aquesta si-tuació, que inicialmenthavia d'esser provisionalper un sol curs acadèmic,es va perllongar, no obs-tant, fins el 13 d'octubred'aquest any.

2.- Que, tot i que ja és eltercer curs de funciona-ment de l'Institut, encarael M.E.C. no l'ha dotat delaboratoris, gimnàs, bi-blioteca, material audiovi-sual etc. I això malgrat lesnombroses peticions ver-bals i per escrit que tantl'A.P.A. com el ConsellEscolar (resolucions de30-VI-86 i 3-VII-87) i la Di-recció del Centre (comu-nicacions de 12-11-87 i de1-IV-87) han dirigit a la Di-recció Provincial.

3.- A més, la situaciós'agreuja pel problemaque presenta la calefac-ció. El sistema d'irridacióno funciona regularmentdes de fa dos cursos. Laplanta baixa i part del pri-mer pis n'estan totalmentdesconectats. Aquesta si-tuació fou advertida a laDirecció Provincial delM.E.C. en escrits de 9-1-87 i de 12-11-87 i , en mésd'una ocasió, verbalment

al Director Provincialsense que s'hagin adoptatcap tipus de mesures persolucionar el problemaesmentat.

4.- Per si tot això no fosprou lamentable, resultaque ara la Direcció Pro-vincial ens obliga a haverd'admetre en el nostrecentre l'Escola Públicad'E.G.B. «Nostra Sra. deVialfàs» per tot el temps(indeterminat) que durinles obres de reforma ques'ha de dur a terme al seuedifici.

De la qual cosa resultaque als problemes abansesmentats s'hi afegeixenara tots els que es derivende la nova situació: pro-blemes de convivènciaentre dos nivells educa-tius diferents, problemesd'espai, impossibilitat dedur a terme les obres derecondicionament de l'e-

difici de B.U.P., etc.Es per tot això que

aquest Consell Escolars'oposa enèrgicament aacceptar aquesta situació,i vol expressar que aques-ta negativa no significacap menyspreu als nos-tres companys d'E.G.B. nials alumnes d'aquest ni-vell educatiu que sónigualment víctimes delque darrerament semblaesser la tònica de la Di-recció Provincial delM.E.C. a les Balears, és adir: promeses incompli-des; ineficàcia en les solu-cions a adoptar davant elsproblemes que, en l'àmbiteducatiu es pretén; ab-sència de previsió en lespossibles necessitats delscentres...

Ben atentamentEn representació del Con-

sell EscolarMargalida Mas

Acogeraldesvalido

M.SQue no cunda el alboro.

to. Acoger al alumno desvalido que, de repente, SEqueda sin aula, debe seren principio, civilizadEobligación de los restan•tes colegios «poblers»aunque esta forzada circunstancia ocasione laslógicas molestias. OtrEcosa son las lógicas que-jas del Consell Escolar dECan Peu Blanc, al denun-ciar una serie de caren-cias imperdonables.

Nos escontramospues, ante una complej2situación. Por una parteno podemos dejar de re-saltar la capacidad dEreacción, tanto del ayun-tamiento «pobler» comcde la Dirección Provincialal encarar diligentementEun problema que, a cortcy medio plazo, podíEtener consecuencias fu•nestas. Por la otra, esnuestra obligación apoyallas justas reivindicacione:de un Instituto que, desdEsu puesta en funcionamiento, ha desarrolladcsus actividades practicamente en precario.

No son de recibo, ob-viamente, pataletas enfu-recidas ante la necesidacde acoger, temporalmen-te desde luego, a losalumnos del Colegio Vial-fàs.

Que cada palo, puesaguante su vela. No sacaieste asunto de sus lógi-cos cauces no es sólo de-seable, sino imprescindi-ble.

Un momento de la visita a Sa Vileta

Con los directivos de la CAP

Su visita puede catalogarse como positiva

El Director General de Producción Agraria visitólas dos Cooperativas Pobleres

Joan PayerasSobre el mediodía del pasado 11

de los corrientes rindió visita a SaPobla el director general de Produc-ción Agraria, Fernando Méndez deAndrés, acompatiado del Consellerde Agricultura, Pere J. Morey, del di-rector territorial del MAPA, Bartolo-mé Simonet, del director general deProducción y ComercializaciónAgraria de Baleares, Llorenç Rigo ydel senador socialista, Antonio Gar-cías. La visita estaba enmarcadadentro del periplo que FernandoMéndez realizó a las distintas enti-dades cooperativas de la isla conmotivo de su corta estancia en Ma-llorca.

En primer lugar visitó la SCA (So-ciedad Cooperativa Agrícola),dónde fué recibido por el presidentede la misma, Martín Quetglas, conquien mantuvo un breve cambio deimpresiones -al parecer muy favora-bles- sobre los proyectos màs inme-diatos de la entidad. Sequidamente

presidente Rafel Crespí Cladera yvarios miembros de la Junta Recto-ra.

El director general y sus acompa-riantes visitaron, en primer lugar, losactuales almacenes e instalacionesde la CAP, dirigiéndose, seguida-mente, a «Sa Vileta», en cuyos te-rrenos se estàn desarrollando abuen ritmo las obras de las nuevasinstalaciones, gracias a las impor-tantes ayudas oficiales. FernandoMéndez se mostró gratamente im-presionado y vivamente interesadopor los proyectos y perspectivas defuturo de la CAP, siendo de destacarla coincidencia de pareceres entrelos propios dirigentes de la coopera-tiva «poblera», miembros de la ad-ministración autonómica balear y losde la administración central por loque respecta a la•viabilidad de losproyectos impulsados por la CAP ensu espíritu de consolidar su futura si-tuación en Europa.

La visita del director general deProducción Agraria a las dos entida-des cooperativas locales, aún quebreve, fué considerada c,omo muypositiva.

la comitiva se dirigió a la -CAP (Coo-perativa Agrícola Poblense), siendorecibidos y cumplimentados por el

Regalau .%rtesania aalearPerquè són productes nobles, que trans-meten els sentiments més seculars de lanostra terra i que representen com capaltre la singular herència, deixada per unshomes, els noms dels quals la històriamateixa ,gnora, però que la seva obra,monumental i inalterable, s'ha projectat

fins al present, i ha quedat fortament im-presa -ja per sempre- a l'ànima del nostrepoble.Per tot això, comprar un objecte amb qua-litat artesanal, és oferir el nostre suport i eljust reconeixement a un art que per tradi-

n

c,o, hem de valorar preservar.Regalau Artesania Balear.

•

•1` •

•;•1

,S:Zn ‘

/..

H- ,2-_---\ f.«

) \\ )\ \ -------4:.-- \ 1, n

1 ),fr

Distribuidor

Oficial

MATERIALES

CONSTRUCCION

Ctra. Irrca, Km. 1'200 - Telf. 54 09 12 SA POBLA (Mallorca)

Agencia URALITA

CERAMICA

AZULEJO

CHIMENEA

Ar+

gift- Prent•

Fou un home de «Sa Pobla»

Nos dejó un buen amigoJoan Payeras

El pasado día 8 fallecióEmili Cervera Bautista,tras rapida y penosa en-fermedad. Catalán de na-cimiento -egarense paraser mas exactos- CerveraIlegó a Sa Pobla haceveinte y ocho afíos, casicorriendo una aventura.Aquí se afincó y empezó adesarrollar su profesiónde fotógrafo, integrando-se rapidamente en elseno de la sociedad «po-blera». Desde el primermomento supo estar pre-sente, detras del objetivode su camara, en cuantosacontecimientos se hansucedido en esta villa, porlo que me atrevo a decirque su archivo fotograficoconstituye un auténticopatrimonio histórico ysocio-cultural para SaPobla.

Aquí crecieron sus hijosEnric y Elisabet, bajo elcuidado de Elisa, esposay madre, y principal cola-boradora de Emili.

A los dos arks de llegara Sa Pobla, montó la quesería su primera exposi-ción de fotografía, titulada»La camara en la calle»,que fue como una especiede reportaje de la vida delpueblo a lo largo de todoun ario. Cervera aportabael material grafico y Ale-xandre Ballester los tex-tos. A aquella exposiciónseguirían otras de conte-nido mas artístico. Y esque dentro del Cervera fo-tógrafo profesional viaja-ba el espíritu del Cerveraartista de la fotografía.

De Emili Cervera cabedestacar, también, sugran labor como reporterografico de prensa, colabo-rador durante muchosahos de Diario de Mallor-ca y las revistas locales

«Vialfàs» y «Sa Pobla», loque supuso para mí ypara todos los correspon-sales locales de los me-dios de comunicación, unverdadero apoyo para eldesarrollo de nuestralabor informativa.

De figura seria y tratoamable, Emili Cerverasupo grangearse la esti-ma y respeto de cuantosle trataron, tanto a nivelpersonal, como en elcampo profesional. Res-ponsable y emprendedor,como todo buen catalan,alcanzó gran prestigioprofesional que han sabi-do aprovechar dignamen-te sus hijos a la hora detomar el relevo en esa di-fícil tarea en la que seconjugan arte y oficio,como es la fotografía.

En el'ar5o 1976, Alexan-dre Ballester dijo de él enlas paginas del Diario Ma-llorca: -Su ojo analítico,terriblemente analítico, dela circunstancia que él en-vuélve esté siempre de-trés de la cémara. Es elfotógrafo, «es retratista».Paciente en su trabajo yen su trato, a veces sedesmadra cuando se le vacon prisas, cuando se lepiden urgencias, pero alfinal, el corresponsal in-formativo consigue deCervera las fotos que leha pedido a pesar de queel revelador no estaba ensu justa temperatura. Ce-revera ama la fotografíaporque nació fotógrafo,así sin més. Yo creo quelo parieron desnudo,como a todos, pero quepor cuentas de cordónumbilical traía una céma-ra fotogréfica. Claro que,como todo el mundo, hatenido que hacer trabajospor vocación y otros por

encargo. Yo creo quedonde hay que ver al ver-dadero Cervera es en lostrabajos por vocación.Tiene un algo así de galénduro del cine de hacearios de Paul Henriet,pero en el fondo es un pe -dazo de pan. Nos Ilegó deTerrassa y aquí se va aquedar, en Sa Pobla, in-cluso se ha comprado unatumba. Tiene sus manías,por ejemplo comer dulceso cruzar Madrid casi conlos ojos cerrados. Paranosotros es el hombreque nos ha dado casiveinte arlos de historiagréfica de Sa Pobla.»

Era una fiel radiografíade Emili Cervera la quehacía Ballester hace oncearios y a la vez una acer-

tada premonición: Cerve-ra se ha quedado parasiempre en Sa Pobla,desde ayer en su tumba.De todas formas su re-cuerdo y su obra siempreestaran presentes entrelos «poblers»

Para mí fue siempre unentrariable amigo y mejorconsejero. Los veinteafíos de edad que nos se-paraban no fueron nuncaobstaculo para una comu-nicación personal llana ysincera. , Nuestro dialogofue siempre el de la amis-tad y su palabra la voz dela experiencia.

Hasta siempre, Emili yno te olvides de mandar-me el reportaje de esteviaje en el que has queri-do tomarnos la delantera.

"

A Emili Cervera, sempreLa pèrdua d'un amic és

una casta de mort íntimapels que segueixen, -ailas!- l'irrepetible exercicide la vida. El fosc damuntl'imatge de l'amic és unapermanent punyida alsentiment que deixa l'en-teniment trasbolsat, tanentallat de recordances,de vivències i d'enllaça-ments afectius que no essap, amb precisió, on co-mença el dolor i on acabael record, car costa d'ave-sar-se en convertir la pre-sència de l'amic amb defi-nitiva absència. Costa,Emili, haver d'acceptarcom un fet que ja no con-versarem, que no discuti-rem el matís d'un aspectecultural o polític del nostreestimat, malmanat, ufa-nós país. Aquest país quetu, sense fer-ne escara--falls, portaves tan dins l'à-nima, tan dins el seny queestimar-lo era, i és, i crecque serà, vocació i passiópels segles dels segles.Ara que tu pots mirar elnostre país des de lesprades del més allà,uneix-te als segadors, peresperar l'hora madurad'aquesta terra tan vella,

RedacciónDías pasados falleció

en Sa Pobla MiquelComas Salvador, a laedad de 72 ar5os, traslarga y cruel enfermedad.L'amo en Miquel Garrutdedicó toda su vida al tra-bajo en el campo, siendoapreciado por todos cuan-tos le conocieron y le tra-taron.

tan nostra. Dóna les mansi agafat a la rodona delsdansaires que puntegenl'esperança i la germanor.Enregistre, tú més queningú, amb el teu ull de fo-tógraf, la tasca d'aixeca-ment, que a aquestabanda de la frontera deltemps, realitzen els

homes que estan al frontde les institucions, per de-manar-los comptes el jorndel gran judici. Ara podràsescoltar la veu de l'Avi,aquella veu que un dia tu ijo escoltàvem, emocio-nats, a un disc que guar-daves com una relíquia.Relíquia d'un moment his-tòric.

No sé que dirà la histò-ria, sé el que em diu elcor, homes com tu fanconsciència de poble aforça de patir i d'estimar-lo. No sé que contarà lahistòria, sé que una se-lyera de quatre barres,oneja un xic més tristades de fa uns dies. Emili,no és veritat que la terra ila senyera poden passarsense nosaltres. Ens ne-cessiten, Fets raïms , fetsgavelles, la història ne-

Descanse en paz y reci-ban sus familiares nuestrortis sentido pésame.

cessita d'homes com tuEmili. Homes sense en-torxats ni barrets de copa,però homes amb fermesade pedra i amb volada degavina, amb color de rosai amb profit de blat.Homes com tu, Emili, quedel silenci forçat, a la ceri-mònia de la confusió, en

Miquel SeguraEl passat 12 de desem-

bre, dissabte, va morirBernat Aguiló Bonnín, al'edat de 83 anys. Unamalaltia tan llarga comgreu el tenia postrat al llitdes de feia molt de temps.

Bernat Aguiló fou uncapdavanter de l'exporta-ció de patates a Londres,formant societat, junta-ment amb el seu pare, dela “Protectora AgrícolaPoblense». Des de 1925fins a 1936 va viatjar cadaany a Londres, per tal detenir cura de l'exportació.Fins i tot durant els anysde la guerra civil no vadeixar d'anar a Londres,realitzant el viatge a bordd'un hidroavió que sortintde la base del Port de Po-

feren càntic de llibertat.Costa, Emili, i costarà

temps i dolor haver d'ac-ceptar la teva absènciaquotidiana.

I que t'he de dir Emili?Som i serem, tan si es volcom si no es vol. Sempre.

Alexandre Ballester

llença va fer escala aRoma per evitar el blo-queig aliat.

Des de 1930 fins a1969 fou Delegat a SaPobla de la casa Cros.També desenvolupà elcàrrec de conseller de laBanca March al nostrepoble.

Descansi en pau quifou, a la llarga de tota laseva vida, un empresariinquiet i un amant de laseva família.

Murió l'amoEn Miquel Garrut

Recordant a BernatAguiló

GIMNASIOTITITIORR

Rosario, 49 -SA POBLA

mnasia RitmicaManten mientoAparatosSauna

LES DESEA

FELICES FIESTAS

DE NAVIDAD

SAUNA: Para reservas Ilamar al tel 54 20 17(Lunes, Miércoles y Viemes. Mar)anasde 9 a 12y tarder de 17 a 21 h.)

Sauna Sefloras: Lunes, miércoles y Viemes (Horas convenidas)Sauna Caballeros: Martes, jueves y sóbados (Horas convenidas)

Llamar con antelación

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbrague

Freno

Asiento

Maletero

Ventanilla

Seguro

Panel

Mando

Faro

Limpiaparabrisas

Forma correctaEmbragament

FreSeient

Maleter

Finestreta

Assegurança

Plafó

Comandament

FarEixuga-parabrisa

CONSELLINSULAR

DE MALLORCA

ncia arri

En el transcurso de un concurrido acto, celebrado el pasado día 10 en Palma

Presentado el libro de Miquel Segura y PepVicens, «Possessions de Mallorca II»

les veía satisfechos ante la calurosaacogida dispensada a una obra que,como la suya, esta Ilamada a convertir-se en referencia imprescindible paratodo aquel que pretenda, con un mínimode rigor, acercarse a la historia de nues-tro pueblo.

Fue una noche memorable

(F.G.).- La segunda parte del libro«Possessions de Mallorca», de nuestroscomparieros Miquel Segura y Pep Vi-cens, es ya una realidad. El pasado día10 de diciembre tuvo lugar la presenta-ción oficial del mismo, en el transcursode un concurrido y brillante acto quecontó con la asistencia del President dela C.A., D. Gabriel Cariellas, acomparia-do por miembros de su gabinete comoFrancisco Gilet, conseller de la Presi-dencia, M Antonia Munar, consellera deCultura y Pere J. Morey, conseller deAgricultura, amén de numerosas perso-nalidades del mundo del periodismo, lacultura y la política.

El acto de presentación revistió granbrillantez y fue seguido con inusitada ex-pectación por parte del numeroso públi-co que abarrotaba el Salón de Actos dela Banca March, escenario de la presen-tación. Actuaron de maestros de cere-monias Antoni Pons, alcalde de Inca yJaume Santandreu, sacerdote sobrada-mente conocido por su compromiso conla causa de los marginados y autor delprólogo del libro ahora presentado.Abrió el fuego Antoni Pons, quien no re-gateó elogios a la obra, a la que conce-dió fundamental importancia como ins-trumento para recuperar y querer a laspossessions mallorquinas, como fuentede nuestra mas querida tradición rural.Glosó a continuación las figuras denuestros excelsos poetas Joan Alcovery Costa y Llobera, rememorando el en-tusiasmo de éstos por los agrestes para-jes del paisaje tradicional mallorquín.Concluyó su intervención con una emo-cionada referencia a la ya inminente Na-vidad y la coincidencia con la apariciónde un libro que tanto amor a su tierradesprende como el que nos ocupa. A

continuación tomó la palabra JaumeSantandreu que, a lo largo de una bri-llante y muy aplaudida intervención, ca-talogó al libro de Miquel Segura y PepVicens como fuente de nuestra historiacomún, a la que habra que acudir paraconocer de verdad la auténtica persona-lidad de un pueblo que, como el nuestro,el mallorquín, siempre ha vivido intensa-mente unido a la tierra. Jaume Santan-dreu evocó el pasado rural de Mallorca yreivindicó el papel del campo para pene-trar en la auténtica historia de Mallorca,al tiempo que agradecía a los autores elhaber dirigido su mirada hacia el mundodel payés mallorquín, tan importante ennuestro devenir como pueblo y tan olvi-dado en nuestra siempre precaria me-moria colectiva.

El acto finalizó con una breve inter-vención de Miquel Segura que en nom-bre de los autores -de todos es conocidoque Pep Vicens es poco amigo de parla-mentos y discursos- agradeció a todoslos presentes su asistencia e hizo hinca-pié en la ayuda y el estímulo recibidospor muchas personas relacionadas conel libro, siendo éste -en palabras de lasautores- un homenaje a todos cuantoshan participado en la elaboración deaquél, desde duerios de possessionsque han brindado todo tipo de facilida-des a los autores, hasta todos cuantos,en la propia elaboración y proceso deedición del libro no han escatimado es-fuerzos en llevar a buen término la em-presa. Tras la intervención de MiquelSegura se sirvió un refrigerio en unsalón anexo a la sala de actos, que sir-vió para que los numerosos asistentesal acto tuvieran oportunidad de inter-cambiar opiniones y felicitar a sus auto-res del libro a quienes, no sin razón, se

Més que un llibre, m4s que un recullde r.pottatges, el segon

"".»Possessions da Mailorca» de MiquelSagura i. Pep Vicens és una amorosa,lenta ¡ experta visió de la vera Mallor-

senyors. És més que un llibre per llegiruns .scrlts d. prosa austada entre elsentiment i Ia realitat, par mirar unes

enlre la realitat i el sentiment. És més,4s un panorama » emocionat i lúcid alhora, sobre les possessions mallorqui.

pur amor:perla nostra illa. noms queresso-

nàncies

09r4.Ma:"

Pau Fornés a Sa Pobla

L'anomenada de Pau Fornés com un dels pintorsmés genuins, madurs i fecunds, que ha fornit Mallorcaen les darreres dècades, traspassa els límits nacionals.Des del dibuix a la pintura, des de l'apunt al mural, PauFornés demostra un domini magistral de la tècnica i unasensible inspiració temàtica.

Pau Fornés inaugurarà el proper dia 22 a l'entrada deSa Quartera una notable exposició. Sens dubte, aquestNadal amb Pau Fornés, adquireix un contexte artísticde primera magnitut. Un privilegi pels aficionats. Faanys que Pau coneix Sa Pobla, ha vengut, sovint, comamic, sempre amb el cor obert, ara ve com amic i com apintor. Benvengut sia ell i la seva obra.

Hasta el próximo día 28

Guillem Torres, «Guiem», expone en Inca(Redacción).- Guillem

Torres, pobler de pro ypintor privilegiado de lavida, menuda y bella, ex-pone en Inca una signifi-cativa muestra de su do-minio de la técnica del di-bujo acuarelado y acuare-las, portadores de unosvalores éticos y estéticosque, pese a no contarsiempre con el merecidoreconocimiento social, nopor ello pierden validez enmodo alguno. El arte de«Guiem» denota unaperspectiva emotivamen-te crítica, agridulce, enocasiones irónica perosiempre con la ternura dequien ama el paisaje cam-pestre como algo suyo.Del 18 al 28 de Diciembre,en CENTRE D'EXPOSI-TORS de Inca, nuevaoportunidad para apreciarel arte de nuestro paisa-no, sin duda la noticia ar-tística por excelencia deestas ya inminentes Navi-dades.

Calle Maror de I.0 Puehiu.

Sa PoblaSa Pobla i

l'Arxiduc

L'Arxiduc Lluis Salvador de Haus-burg-Lorena i de Borbó, per a es-criure la seva gran obra, va visitarpobles i viles i llogarets de Mallorca,alguns de passada, és cert però es-merçent-los-hi sempre complidaatenció. Una primera lectura del«Die Balearem» pot precipitar l'im-pressió de que l'Arxiduc sols feu unabreu estada a Sa Pobla, en copsàels detalls que l'interessaven i d'acípartí camí enllà. I, en veritat no ésaixí, crec que al manco visità SaPobla en tres avinentesses ben con-cretes. Dues per a prender-ne notesi apunts per a la redacció del monu-mental «Die Balearem». I, una altreimprevista malgrat estigués previstad'antany, per a resoldre un afer de-terminant a la vida de l'Arxiduc i quefou lligam permanent de Lluis Salva-dor i Mallorca. De l'home i la terra.

Sense un estricte ordre cronolò-gic, citaré primer, les dues visites detreball. Em servesc de la versió del«Die Balearem» editada per J.J.Olaheta.

L'Arxiduc, després d'haver obser-vat Crestatx de prim compte, se-gueix el camí, contempla el panora-ma, aquests son els parragrafsal.lusius:

«El terreno se vuelve ahora Ilano.Los campos estan regados por nu-merosas norias a cuyo fin se colo-can tubos de arcilla sobre palos demadera, que van gradualmente ba-jando, formando así conduccionesde agua elevadas sobre el terreno.Si uno deja que su vista vague por elIlano, descubrirà pronto los panta-nos de la Albufera y la solitaria villade «La Puebla» con su iglesia y los

molinos de viento...»Ja als verals de la vila, escriu:

«Mediante un puente se salva el To-rrente de San Miguel, que en veranoestà seco; pasado este punto, el ca-mino està bordeado de olivos y es-pesos agaves. Pasando por entre

numerosas higueras se llega a lacalle del Cementerio de La Puebla.Este pueblo, aunque està situado enel Ilano, puede distinguirse muy biengracias a la altura de su iglesia y alos molinos de viento que eregidossobre bancales, lo circundan...» se-

n.dle Maror d. fa Puehlo

gueixen unes dades demogràfiques,i afegeix: «...las casas del puebloson en su mayoría pequehas, lóbre-gas, como ocurre en todo el Ilano deMallorca, y, en parte, tienen el portalredondo. La calle Ancha y la calleMayor son las dos calles principales.Esta última atraviesa todo el pue-blo». Mai no he entés que anome-nàs «plazuela» a la plaça de laConstitució i no mencionàs la plaçades Vaumar. Després descriu, proli-xament el temple parroquial. Entrealtres anotacions diu que els poblersson «gente robusta», i que traballena S'Albufera.

Altre vegada que l'Arxiduc arriba aSa Pobla és amb el ferrocarril: -Pa-sando junto a setos de agaves, Ile-gamos a la pequeha estación de LaPuebla, situada en el lado este de lavilla, con una amplia sala de espe-ra».

Degué èsser en una d'aquestesdues visites, acompanyat del seuequip que, probablement, es va ferel dibuix del carrer Major de SaPobla, amb una palmera a un ex-trem, gravat que ilustre el «Die Ba-learem», a la pàgina 188 del I tomde la curosa edició de J.J. Olafietaque és la que tenc a les mans.

Aquest gravat, subtitulat «CalleMayor de La Puebla», l'he vist repro-duit, sense peu, a programes de fes-tes, aprofitat per altes viles com anota ilustrativa. Quedi aclarit, d'unavegada que l'esmentat gravar ésuna visió del carrer major de SaPobla i no d'altre indret, poble o vilade la comarca.

La tercera visita la realitzà l'Arxi-duc, tal com ell relata a «Lo que séde Miramar», un dia de pluja, i quevengué per a comprar la finca de Mi-ramar.

També escriu l'Arxiduc -En el atío1811 Miramar, o la Trinidad, quecontinuaba perteneciendo a la Coro-na, fue vendido por decreto de lasCortes de Càdiz a don GabrielAmengual, del cual paso a manosdel médico Morey quien en 1837 de-rribó gran parte del ruinoso edificiodel colegio y de la iglesia. Lo heredódespués Juan Serra de La Puebla.De este último lo adquirí yo para mipropiedad en el afío 1872»

Cre que s'hauria de llegir tot el ca-pítol narrat per l'Arxiduc, quan unajoveneta d'uns dotze anys li obri laporta de Can Serra, a Sa Pobla, un

dia de pluja.El mateix Arxiduc confesa: Si«

aquell mateix dia de Sant Sebastiàhagués fet una bona diada seriaanat a dibuixar en es vall d'En Marchi probablement no hauria pensat pusamb Miramar.

Segueix «Lo que sé de Miramar»la descriptiva prosa de l'Arxiduc:

«Dit y fet, llogarem un carro yvarem partir, aygo batent, cap a SaPobla, y hi posarem dues hores.

Arribats a n'es carré Major no hihavia cap animeta y pareixia una to-rrentera. A la fí poguerem demanara una dona qui guaitava a un portal,ahont era Can Serra.

-Aquella casa amb un portal ambarch, va dir, a la dreta, es CanSerra.

Aviat hi forem. Tocarem, y una jo-veneta d'uns dotze anys mos obrí.

- ,Es aqui Can Serra? -vaig de-manar.

-Si, es mon pare; ara'l cridaré totd'una. Pero entrin. Amb aquesttemps!. Des cap d'alguns instantsse presenta un homo d'una quaren-tena d'anys d'aspecte amable.

vostè D. Joan Serra? -li vaigdemanar.

-Si Senyor, me respongué.-Idò jo som un extranjer que vaig

recorreguent s'illa. M'han dit quevostè tenia una petita possessió asa costa de Tramuntana qu'es diuMiramar y que la voldria vendre. Nosé si m'han informat bé.

Diu, si Senyor, tench totes sesmeues terres aqui prop de Sa Pobla,ahont visch, y aquell Iloquet me véesquerra mà.

-Bono jo no vuy mercadejar: mediga un preu tot sol, y que sia raona-ble, això l'hi dich per endevant, per-que si es exajerat, no farem rès, y nodiré mes qu'una paraula, o sí, o nó.

Va pensar un instant y me va dires preu que'l vaig trobar aceptable».

Miramar, punt major de bellesa ala costa mallorquinà. Encisador pa-ratge, terra i penyasegat, mar i aire-cel. Volada de gavina, flaire de ro-maní, Miramar. Desvetllament deRamon Llull, somni de Lluis Salva-dor. Miramar, punt major del patri-moni illenc de l'Arxiduc.Alexandre Ballester

.......cAp COOPERATIVA

POBLENSE YSAGRICOLA

1937gY 1987

COOPERATIVA AGRICOLA POBLENSE

Morts cranysi que fes veguemSantes i Afegres

Cinc nadals entre noltros

NADAL 87 - NADAL 87 - NADAL 87 - NADA

Fa temps que conec en Pep, «es capellà jove» com diu sa gent i puc dir que no és amic de disfressarrealitat, encara que aquesta no sigui especialment agradable. Es per això que ara, quan es tòpics de sempucomencen a fer-nos es cuc de s'orella malalt, de tant de predicar pau per a tots i totes aquestes coses, no e5de més enfrontar-se decididament a unes festes durant les quals pareix obligat ésser feliç per força, encarque no hi hagi motius per ésser-ho. De tot això hem parlat amb Pep, i sa veritat és que considero que, unvegada més, ha valgut la pena.

Josep Garau, «es capellà jove», ens parla de les dues cares del Nadal a Sa Pobla.

«És millor regal d'aquestes festes seria quetothom pogués menjar calent»

Francesc GostEn Josep Garau, «es

capellà jove» ha passatcinc des seus 28 anys aSa Pobla. Coneix per tantja un poc sa particular ma-nera d'ésser des poblers isa seva manera de viureses ja imminents festesde Nadal. -Aquí -explicaen Pep- es pot constatarclarament les contradic-cions d'una societat comsa poblera, meitat rural,meitat cosmopolita, migagrària, mig turística. Esuna més de ses contradic-cions que es donen dinsun poble que, per unaaltra banda, en té mol-tes». En Pep no amagaque es caire religiós d'a-questes festes s'està per-dent poc a poc: -si, és ve-ritat que el laïcisme domi-nant per tot arreu tambées dóna a Sa Pobla, ambaixò no és una excepció.Aquest procés de predo-mini des laïcisme -com jahe dit- no té s'intensitatque, per exemple, té auna gran ciutat, però síque està penetrant inten-sament dins sa vida quoti-diana des poblers, i aixòés una cosa que es potcomprovar durant aques-tes festes, es sentit reli-giós de les quals s'estàperdent progressiva-ment-

Parlam amb en Pep des'estrangerització de sescostums nadalenques i denijinmanpra antipst nrn-

cada vegada més. Per enPep, -durant ses festesnadalenques és quan esdemostra més sa pèrduade personalitat pròpia desnostre poble davant cos-tums importades de forad'Espanya. Així per unapart uns pocs s'estan es-forçant per no deixar morirtradicions seculars -esBetlem, entre elles- men-tres, en canvi, es arbresde Nadal i es -PapàNoel- s'estan fent esamos i senyors des llarspoblers; quan és bensabut que són costums itradicions d'origen nòrdic,sense cap tipus de relacióamb el món mediterrani illatí». En Pep consideraqué tot això demostrasense dubtes que aques-ta teòrica pluralitat de lasocietat poblera no ésmés que una quimera ique, a sa pràctica, roma-nem presoners . d'unesmodes i costums que enssón estranyes i que des-virtuen ses nostres prò-pies tradicions. -Es Nadalpoblé -diu en Pep- és unexemple d'aquest procésde despersonalització quetant s'escampa per esnostro país».

Li deman a n'en Pep simai no ha experimentats'angúnia que suposahaver d'ésser feliç quasiper decret quan arribaNadal, un fet molt peculiard'aquestes festes i que fani 1,3 mnIta nont tonni i fri-

i tornar quan abans millora sa normalitat. Per enPep això té una explica-ció: ,,Antigament s'alegriaestava proscrita per escatolicisme, es excesosde felicitat estaven malvists. Avui s'ha girat satruita i pareix que quanarriben ses festes deNadal està obligat tothoma riure a ésser feliç perforça. Crec que hi hamolts d'esperits solitaris ipoc gregaris als qualsaquesta espècie d'obliga-ció no escrita acaben perfrustrar-los i fer-los pro-fundament desgraciats.Es tracta d'un mite -es desa falsa felicitat- queforma Dart des Nadal de

forma part s'arbreNadal o es sopar de -Ncchebuena-

En Pep Garau, a méde capellà, es responsable des Club d'Esplai i ded'aquesta perspectiva pcxerrar amb autoritat sobres Nadal que viuen ejoves amb es quals econviu sovint: «sa nostridea -explica en Pep- éde viure es Nadal un pcal marge de totes aque:tes tradicions, s'autentictat de les quals, comhem dit, és més que duttosa. Per això realitzaiexcursions a sa muntany(enguany anirem a Llucconvivim amb sa naturalsa i donam d'aquesta

fC frO C;+/./7 //1/ /7 (Rnnoc Toc-fac rÍO (Ararfür 1. Q1111 cAr011.

- NADAL 87 - NADAL 87 - NADAL 87 - NAD

3er Nadal no tot es alegria a Sa Pobla

sentit d'origen de sa vida,de contacte amb sa vida.Com aCtes específica-ment religiosos feim ses«ofrenes a sa Sibila- i lla-vors convidam a tots esparents a una •Chocola-tada» de companyerisme.També -continua en Pep-tenim sa costum de repre-sentar cada any un «Be-tlem vivent- a sa plaça del'Església, amb sa partici-pació de tots es membresdes Club d'Esplai. En-guany tenim s'intenció aafegir-hi música a sa re-presentació, a més de s'e-

.lement purament dramà-tic. Tot això no són mésque fórmules perquè sajoventut -que també estàafectada per aquest laï-cisme des qual parlàvemabans- pugui viure esNadal amb més sinceritat,lluny d'un simple sentit fol-klòric i desvirtuat».

Li deman a n'en Pepcom voldria ell que fossinses festes de Nadal a SaPobla i no pot evitar --somriure quan escolta sameva pregunta: »Jonomés demanaria -diu enPep- que tothom pogués,

aquestes festes menjarcalent. Si, ja sé que aixòpareix una barbaritat, jaque, al menys en teoria,tothom menja calent a SaPobla. Per desgràcia aixòno és veritat. Seria moltbo que es poblers, unagent amb tantes metesobtingudes, un poble tanorgullós d'ell mateix, fósvalent per afrontar sesseves tares socials i cer-car-los remei urgent. SiNadal serveix per això almanco, jo ja donariaNadal per ben arribat. ASa Pobla existeix una

bossa de marginació sccial, ben amagada, és vEritat, però existeix. A upoble ric com a Sa Poblaquesta situació no 1sentit es poblers, méprest o més tard, hi haL.ran de cercar remei.Nadal serveix per això, jhaurà valgut la pena. Quhi hagi absència desèria i que, al manco p6uns dies, no hi hagi margnats. Aquest crec quseria es millor regal dNadal que sa gent de SPobla es podria fer a ellmateixa».

JOIERIA - RELLOTGERIA

Hi ha festa per tots els gusts

CELLER •

CAN COTAESPECIALIDAD EN COMIDA

MALLORQUINA

C/ Luna, 27 Teléfono 54 12 16

SA POBLA

Es Nadal té distinta significació per a sa gent. Aquí volem deixar constància del que pensen alguns poblersdamunt unes Festes de llarga i provada tradició.

Els poblers opinen damunt les festes de Nadal-Sebastià B. (32 anys):

«Les festes de Nadal? saveritat és que m'agradariamoltíssim poder-les dis-frutar de tot, però no puc,ja que tinc els al.lots petits

encara que no ho vul-guis, t'aturen un poc, no?De totes formes crec quesón unes grans festes iles hi don l'importànciaque tenen. En quant alsdoblers, gast lo que pucper disfrutar al màximpossible».

-Miquel C. (56 anys):«Aquestes festes són sesmillors. Quan jo era joveja començavem a partirde la festa de la Puríssi-ma, dia 8 de desembre i

se perllongaven fins el diade Nadal (no hi faltava l'o-fici i el besa-mans de l'en-demà). Llavors aquestesfestes les celebraven sesfamílies amb coca i torró,tots plegats i amb moltad'alegria. Avui em semblaque s'ha perdut bastant,ja que es jovent, tan ten-dre, pot beure xampanycada dia i celebrar sesfestes que vol i quan vol».

-Julio B. (37 anys):«Yo no soy mallorquín ymi opinión es que en lapenínsula estas fiestas sece4ebran con màs intensi-dad que aquí, en la isla.En mi tierra se hacen loskilómetros que hagan

falta para estar con la fa-milia, cueste lo que cues-te, ya que las fiestas deNavidad son para estartoda la familia junta, aun-que solo sea por un día».

-Bartomeu P. (28anys): «Baix es meu puntde vista te diré que sonunes grans festes i jo in-tent passar-les lo millorque puc, encara que m'a-graden més ses festes deSant Antoni, són mes«catxondes», no?

-Maria P. (20 anys):«Només durant aquestesfestes em faig ilussions.M'agradaria molt poderveure i viure ses festes deNadal a tants de pobles iciutats, per veure si sóntan bones com diuen. Pera mi són les millors que hi

ha i no importen els do-blers, quan te reuneixesamb els amics, especial-ment per -Nochebuena» i«Nochevieja». En quant ala festa dels Reis, pas percomplet-.

-L'Amo En Tomeu (64anys): «Quina importàn-cia vols que tinguinaquestes festes? Fa moltd'anys tingueren un pres-tigi i tal vegada encara eltenguin, no ho sé. Tantpots fer excesos comtenir-la com una festacom ses altres, i semprehi ha gent que ha d'agafarun bon «gat- aquestsdies, perquè si no no sónfestes de Nadal. N'hi haper tots els gusts».

Miquel Arcàngel

Curiosas noticias sobre el pavo

Alexandre BallesterEl pavo se ha converti-

do en manjar popular enla ritual mesa de las fies-tas naviderias.

Nosotros proporciona-mos el pavo. La inspira-ción culinaria debe poner-la el ama de casa y, parala sobremesa familiar, lesfacilitamos unas curiosasnoticias sobre el pavo,que ha resumido Alexan-dre Ballester, consultandoescritos de Néstor Lujan,culto y gastronómico es-critor, y otros textos.

Unos dicen...

Se ha escrito mucho,polemizado incluso, sobrela procedencia del pavo.Unos afirman que es unantiguo animal asitico yeuropeo, que ya era cono-cido en la época csica, yPlinio ya describió su as-pecto. Existen comenta-rios de que se servía enlos festines del empera-dor Vitelo, y en los majes-tuosos banquetes de He-liogábalo, el gran glotón.

Pasan siglos hasta queson registrados nuevasreferencias, concretas yfiables, que se situan enel siglo XVI, en el libro«De re cibaría» de Bruge-rin Champier. El jesuitaLudovicus Nonnius,Núñez, lo presenta comouna exótica ava america-na.

Esa es la teoría del en-ciclopedista Buffon queaboga por los orígenesdel Nuevo Mundo para laapetitosa ave. Unos indi-can que fueron los portu-gueses quienes la intro-dujeron en Europa, otrosafirman que fueron los es-parioles que trajeron elpavo de las cffidas tierrasde México.

Unos dicen que apare-ció como novedad culina-

ria en la mesa de EnriqueVIII de Inglaterra, y en1570 fue manjar servidoen el banquete de bodasde Carlos IX de Francia.Suele fijarse en 1719, laaparición del primer libroculinario que explica lasdistintas maneras de con-dimentar los pavos.

Fueron entusiastas de-gustadores del pavo, loscélebres gastrónomosGrimond de la Reynière yBrillat Savarin, en el sigloXVIII, el de las luces y degrandes fisiologias delgusto.

Un entusiasta del pavotrufado fue el compositorGiacomo Rossini, no lededicó ninguna ópera,pero él dedicó sentidas là-grimas. Es conocido el

episodio de su Ilantocuando, efectuando unaexcursión en barca, deentre las cestas de comi-da, se cayó al agua la quecontenía un pavo trufado.

En los Estados Unidoses tradicional la celebra-ción del «Thanksgivin'Day». Día de acción degracias, en memoria de lallegada de los emigrantesdel «Mayflower», en estedía el pavo es el manjar ri-tual. No se conoce exac-tamente el día del aho1620, en que desembar-caron los peregrinos, perose celebra el último jue-ves de noviembre, con elsimbólico pavo en lamesa. Tan simbólico queBenjamin Franklin desea-ba que sustituyera el àgui-

la en el escudo nacionalde los Estados Unidos.

Aquí gozan de renom-bre y son apreciados lospavos de Aspe, provinciade Alicante. Se acostum-bra emborracharlos convino blanco antes de ma-tarlos.

Piadoso y suculentoprocedimiento, pues, ade-ms de dar sabor a lacarne del animal, debeproporcionarle un estadode euforia o de incons-ciencia ante la inminentemuerte.

Unos dice...

«Uns diuen que ben rostit,altres que és millor farcit,altres parlen d'escaldums,i noltros deim que és na-dalenc-

Carrer Gran, 61Tel. 54 13 66SA POBLA.

Nadal, entre l'actualitat i la reflexióMiquel Segura

Ja som a Nadal. 0 novos n'havieu donat de lafesta? Supós que si, mésque res degut a la televi-sió d'en Felip i na Prego,que prou esment te en re-cordar-ho seguit seguit. Ahores d'ara, si encara nosabeu quin perfum voshan de regalar perquè pu-gueu colgar-vos amb lafemella dels vostres som-nis, és que sou, i perdo-nau-me, uns desgracia-dets.

Si, som a Nadal. Hodiuen els diaris, ho cantenels infants, ho repeteixenels comerciants de foraSa Pobla, perquè els deper aquí quasi ni se'ntemen.

Nadal vol dir tòpic depau, i records de minyo-

nia. Betlemets amb pas-tors de plàstic, ampollesde cava que no és cava,promeses de concordiaque, tot lo més, arriben,per casa nostra, a SantAntoni.

Però Nadal vol dirtambé il.lusió dels infants,sincers desitjos de bonho-monia congriats al fonsdel cor de les persones. Inostalgia d'un temps queera i ja no és. l familiaarreplegada entorn de lallar, barreja d'alegria pelspresents i de dolor delsausents.

Per això, perque Nadalencara no es del tot men-tida, estic disposat a guai-tar, un any més, al fondaldel seu misteri. Estic dis-posat, un any més, a in-tentar creure amb la bona

voluntat de la gent i a cap-ficar-me, sense massa re-serves, dins l'agredolçasaba de la nostalgia nada-lenca. Per tot això, abansde més raons, permeteu-me, poblers, que vos donia tots les bones festes. Atots. A aquells que vosalegrau amb les mevesalegries i a aquells queem voldrieu veure penjatd'un pi. Als que sou com-panys del meu romiatge ia aquells que vos trobaucent llegues lluny de lesmeves aspiracions i cabò-ries. El meu desitg per atots és de sincera felicitat.El que més voldria, po-blers, és que tots ten-guessiu la sinceritat per-sonal de no estar barallatsamb vosaltres mateixos.Que, més enllà de qualse-vol consideració, pogues-siu seguir essent fidels atot allò en el que creis.Això seria senya de queestau vius, que no estauanestesiats per la onadade mediocritat que carac-teritza, avui per avui, a lasocietat actual.

NADAL A SA POBLA

Anem ara a pegar unaullada al nostre Nadal po-bler. Veiem com es pre-senten les festes a casanostra. A tots els nivellsmanco el casolà, perquede portes a dins, poblers,Nadal és vostre i bensegur que el tendreu talqual com l'heu fabricat.

L'Ajuntament ha tengutbona cura en fer-nos arri-bar als poblers una felici-tació nadalenca. Alexan-dre Ballester, cronista ofi-cial de la vila, ha reproduïtun gravat de l'ArxiducLluis Salvador que ensmostra com era el carrerMajor de Sa Pobla en elsdies en que el noble aus-

triac va conéixer el nostrepoble. Així mateix, Ale-xandre ens reprodueix eltestimoni escrit d'una deles tres visites que l'Arxi-duc feu al nostre poble,concretament la d'un diade Sant Sebastià, un diaplujós, en el qual LluisSalvador va comprar lapossessió de Miramar.Alexandre ha reproduït eltext de l'obra «lo que sede Miramar», escrita pelpropi Arxiduc. Es tracta,com sempre passa en totsels treballs d'Alexandre,d'una mostra de bon gust icurolla investigadora.

El proppassat dia 22 esva inaugurar al vestíbul del'Ajuntament una exposi-ció de pintura molt impor-tant. Es tracta d'una expo-sició de Pau Fornes quel'Ajuntament ha organitzataposta per a aquestesfestes. Es intenció de laComissió de Cultura re-servar el vestíbul de SaQuartera per dues exposi-cions a l'any, de gran im-portància, que escel.lebraràn per Nadal iper Sant Jaume. Serà,aquesta, la pincellada cul-tural i oficial de les nostresfestes.

Així mateix, l'Ajunta-ment està treballant enl'organització del «coti-llón» de Cap d'Any i laqualquada dels Reis, quedes de fa uns anys ha co-negut unes millores moltimportants. S'han com-prat vestit nous i s'ha pro-curat tenir més esmentamb els detalls. Cal espe-rar que l'éxit d'edicionsanteriors tengui, enguany,una nova repetició.També hi haurà el tradi-cional concurs de be-tlems. El jurat qualificadorestarà compost per un pa-rell de regidors i regidoresi una «gloria local». La in-

ALMACEN DE VINOS DELPAIS

ENVASADORA DE VINAGRE«MOLT BO»

ENVASADORA DE ACEITESCOMESTIBLES

Aceite de 0/iva-TORRENS»Girasol“GRIF»

Semillas-EL PINO»

nionioTorrens s

J. Sindich, 37- Tel. 54 07 41Costa y Llobera, s/n.

SA POBLA(MALLORC.-

Siau qui sou, poblers

tenció dels organitzadorsés la d'estirnular la partici-pació de tothom, sensepromoure una rivalitat niun esperit de competició.

L'ALTRA CARA DELNOSTRE NADAL

Però hi ha un altreNadal, el que mai podràcrear cap iniciativa oficial,el que hauriem d'empen-yer nosaltres mateixos.Em referesc al caire co-mercial i ciutadà dels diesnadalencs, i en aquestsentit he de dir que el nos-tre poble, des de molt detemps enrera, és orfe d'i-niciatives valides. Basta iprou pegar una ullada aaltres poblacions de Ma-llorca o fins i tot de la nos-tra rodalia, per comprovarcom els nostres carrers iles nostres botigues estànmancades d'aquest am-bient que vessunyen elsd'altres llocs. Sembla unavegada més que els po-blers esperam que lescoses se'ns donin fetes.No n'hi ha prou amb unparell de bombeteS de co-lors al carrer i un arbre ala façana de l'Ajuntament.Qualque cosa molt impor-tant li manca al nostreNadal colectiu, perquè nosom capaços de donar uncaràcter als nostres ca-rrers, no hem aconseguitque aquests dies SaPobla quedi amarada deflaire nadalenca. Deuesser perquè a aquestpoble no tenim una asso-ciació de comerciants quepugui promoure un con-curs de mostradors o fi-nanciar unes manifesta-cions públiques que ani-marien els carrers. Perventura els poblers tenimla desgracia que la nostramillor festa, la de Sant An-toni, es fa tota sola, i peraixò no som capaços depromoure cap tipus d'ini-

ciativa ciutadana que vagiuna mica més enllà delpur folklorisme o la típicamanifestació capellanera.Ni el Club Cultural, ni capsocietat d'esplai ni altremena d'entitat te la inicia-tiva de posar-se al davantper empenyer un pocaquest assumpte. l aixòés un mal que ja ve d'en-fora i que sembla no tenircura.

NADAL, AL COR DECADA POBLER

Més enllà de tota consi-deració, resta un Nadalque es vostre i que no ne-cesita cap tipus de promo-ció. Es el vostre, el queportau al cor, al marge dela vostra fe religiosa. Esaquest sentiment que vossacseja l'espinada quancontemplau el somriured'un infant davant unaplec de pastorets. Ésaquest calfred indefinibleque vos fitora l'ànimaquan sentiu el cant melan-giós de la Sibil.la. Ésaquesta força poderosaque cada any, per aquesttemps, vos empeny cap ales vostres arrels i vos fasentir una mica més alluny la vostra infantesa.Aquests dies, poblers, tot-hom vos parlarà de pau ide benaurança. Una ve-gada més vos he de dirque no vos deixeu engan-yar. Qui vos ha volgut maldurant tot l'any serà difícilque ara vos vulgui be. Sila pau -quantes vegadesho he escrit, ai!- no neixde la justicia i de la rectaintenció, és converteixamb una paraula falsa,amb una bubota irreal queencotona la hipocresiaconvencional.

Siau qui sou, poblers,fins i tot per Nadal. Aquestés el meu desig i el meuproposit. Molts d'anys atots.

TRACTORES - APEROS - MOTOCULTORES- MOTOCOMPRESORES•

- MOTORES - RIEGO POR ASPERSION - MAQUINARIA INDUSTRIAL -BOMBAS VERTICALES DINA, IDEAL Y RAINDAG - BOMBAS

SUMERGIBLES INDAR E ITUR

MAQUINARIA

FELICES FIESTAS Y MOLTS D'ANYSTIENDA TALLERES

Tel. 54 03 37 54 05 44 - 54 21 65

Plaça Mercat, 1 - B SA POBLA (MALLORCA)

SUPERMERCADO

CARNECERIA

Visite nuestra nueva planta bajay disfrute de nuestras ofertas

LES DESEA FELICES FIESTAS

C/. Pza. Constitución, 6Tel. 54 02 45

ELECTRICAPOBLENSE

INSTALACIONES ELECTRICASBOBINAJES - ILUMINACIONES

AUTOMATISMOSREPARACIONES EN GENERAL

Ant ° Maura, 94 - Tel. 54 06 77 -

LA PUEBLA (Mallorca)

«Nochevieja», sa celebració més cara d'aquestesfestes .\

Francesc GostMe perdonareu que uti-

litzi s'expressió originàriaen castellà «Nochevieja»perque, francament, crecque intentar traduir a sanostra llengua el que evi-dentment és un concepteimportat, no té molt desentit. Així que parlaremde «Nochevieja» -això si,sempre entre cometes,per no ofendre susceptibi-litats- d'ara en davant.D'entrada, aquesta parau-la em fa pensar, immedia-tament, amb unes altresparaules. Són aquestes:

-Menjar: Tothom sapque per «Nochevieja» elque s'imposa és, abansde tot, un bon sopar. Sagent, tots, ens gastam sapaga des mes -a vegadesinclús de dos- per tal demenjar com uns senyorsuna serie de plats exqui-sits, com si fos es darrerdia de sa nostra vida.Basta fer una mirada als«menus» que ofereixenels restaurants i hotels,durant els dies abans delfamós 31 de desembre,com per veure que pareixque, per «Nochevieja» elque s'imposa es una bonapanxada i l'endemà ja hoveurem. Ja se sap que«qui sopa de conyac, be-rena d'aigua...».

-Vestir: Aquí també saditxosa «Nochevieja» faque molts de marits ma-leesquin s'hora que haarribat el 31 de desembre.Tothom es fa un «traje»nou, com un temps ja se'lfeien per cap d'any. Sesdones, amb abrics, pells,sabates que just just s'a-guanten, de prim quetenen es tacó... i altresherbes. En conclusió, tot-hom va fet un figurí o, tal

com deiem abans, «méschulo que un vuit». L'en-demà és una altra cosa,amb sa cara morada i elsulls que pareixen plats,perque, qui més quimanco, es dia de «Noche-vieja» té es morro fi as'hora de beure xampany,amb s'excusa de menjar-se el ditxós raïm. Es malde cap des dia 1 de genersol ésser d'antologia.

-Ballar i riure: de totsés sabut que per «Noche-vieja» tot està perdonat.Així que aquest dia els ti-mits deixen de ésser-ho,els casats tenen un pocde permis de ses seveshabitualment severesdones (mentres no espassin, clar) i s'alegria pa-reix natural i espontània,encara que no ho és, jaque haguent pagat milduros grossos per perso-na com a mínim jo troboque s'alegria pot anar in-closa dins el preu. Detotes formes sa gent balla,se tiren pes cap ses famo-ses paperines i tothom ésfeliç o, al manco, procuraoblidar que és desgracia-dament, que ja és qual-que cosa.

S'institució de sa «No-chevieja» és tan mallor-quina com pugui ésser-hoes whisky irlandés però,malgrat tot, s'ha instalatamb fermesa entre nol-tros. Jo no dubt que s'had'encomiar s'any i rebrees nou amb festa i sarau,però a vegades em dema-no si, realment, sa «No-chevieja» és veritable-ment una festa o s'ha con-vertit ja en una més deses celebracions que unestà obligat a viure per-que, si no, «no pareixNadal». El darrer que vol-

Es primers 40 minuts de 1.988

dria però es plantetjar s'o-portunitat o no d'una festaque ens és estranya i que,tot i així, s'ha convertit enuna obligació social tan

absurda -que és lo demenys- com increible-ment cara, que en definiti-va, ja és més greu.

Escuela 77 Tel. 54 08 20

Sucursal n-1 Cta. Inca 12 Tel. 54 08 98

LA PUEBLA MALLORCA

REPARACIONESEN GENERAL

CHAPA Y PINTURA

Les desea Felices Fiestas de Navidad

Solteros, 146

SA FORTELEZATel. 54 08 89

SA POBLA

TALLE RES

PANADERIA y PASTELERIA

?/ ( 9 Ade Francisco latune

OS DESEA FELICES FIESTASDE NAVIDAD

Francesc Gost

Navidad 87: Sa Pobla Ciudad abierta?

Cuando estas líneas vean laluz estaremos en vísperas delas fechas teóricamente propi-cias para favorecer la paz y elentendimiento entre los conflic-tivos miembros del género hu-mano. Desafiando a Hobbes ysu teoría de que el hombre esun lobo para el hombre, la tradi-ción judeo-cristiana lleva dosmil ahos dando a la Navidad elsentido de paz universal que,en ocasiones, desgraciada-mente, es mas aparente quereal. Una fecha, aunque sea tanimportante como la Navidad, nopuede cambiar las situacionesde odio y muerte enquistadasen las memorias colectivas delos pueblos.

También para Sa Poblapuede haber Ilegado un buenmomento para distendir unpoco nuestros tensos músculossociales, con motivo de la Navi-dad. Puede haber Ilegado elmomento de hacer analisis denuestros errores cívicos y-como dice Pep Garau en otraspaginas de este mismo núme-ro- dirigir nuestra mirada hacialas lacras sociales que, aunquesordas, permanecen ahí, comoun mudo dedo acusador quedebe herir en lo mas hondonuestras propias y prósperasconciencias. Si efectivamentehay gente entre nosotros queestas Fiestas apenas podracomer caliente mientras losmenus de Navidad y Nochevie-ja alcanzaran cifras de variosdígitos, es que algo muy grave

esta ocurriendo en Sa Pobla.No se puede acumular riquezasobre los suburbios de la mise-ria, ni reir en opulencia enmedio de los Ilantos de la nece-sidad. Si eso ocurre es que elcuerpo social esta enfermo. Esentonces cuando Hobbes vuel-ve a tener razón. Es entoncescuando la Navidad se convierteen una enorme y monstruosafarsa.

El sentido de esta reflexiónes que, de vez en cuando, esconveniente mirar hacia nues-tros propios arrabales para co-nocer la periferia de nuestro es-plendor. Sa Pobla es una villapróspera, en teoría con un in-menso furuto y con las maxi-mas posibilidades de expan-sión. Habría que ver si los po-blers somos también los seresidóneos para sacar provecho,desde la justicia social y el res-peto mutuo, de estas inmejora-bles perspectivas. Habría quever si, realmente, somos mere-cedores de este halagüerio fu-turo que se abre ante nosotros.No estaría de mas preguntar-nos, en honda y laica reflexión(escribo lo de laica porque, enlo religioso, doctores tiene laIglesia...), si en verdad hemosavanzado algo como ciudada-nos, como seres protagonistasde nuestro propio futuro comocomunidad, no como simpleshabitantes de un contorno físicoque lo único que tiene encomún son las aceras. Se tratade averiguar si somos mejores

ciudadanos, si hemos desterra-do la demagogia, si tenemoscriterio para discernir el bien delmal sin ayudas externas, si .yano necesitamos ir Ilevados de lamano porque nuestra indepen-dencia personal esta por enci-ma de mensajes, de fidc., dadespersonales o de intereses mez-quinos. Habra que saber, deuna vez, si en estos días quepregonamos la paz somos yaseres conscientes del valor dela hermandad entre los hom-bres o seguimos apelando afrases huecas, estereotipadas ysin mas valor que el de la cos-tumbre.

Personalmente me gustaríacreer que es realmente posibleque los mensajes navidehos depaz, felicidad y solidaridadentre los hombres pueden seraplicados literalmente en estatierra dura y contradictoria Ila-mada Sa Pobla. También que-rría pensar que en nuestra villaexisten cada vez menos súbdi-tos y cada día mas ciudadanos,libres y dignos, sin tutelas niservilismos. Pero no puedoocultar que tengo serias dudasal respecto. En cualquier caso,espero equivocarme y que estepueblo capaz de dominar la tie-rra a través de los siglos, seatambién capaz de vencer susegoísmos y dominar sus pasio-nes malsanas. El día que estoocurra, y aunque estemos enpleno Agosto, sera verdadera-mente Navidad en Sa Pobla.

CARNICERIACHARCUTERIA

LES DESEA FELICES FIESTAS DE NAVIDAD

CARRER GRAN, 5

D E I -A 1 I 0',FLORISTERIA

Rams de novies, Centres florals, Ramells,Corones, Plantes, etc.

Carrer Major, 58 - Sa Pobla

Vos desitjem unes bones festes

s/nAvda. Playa,

4C51;:"PC ,46MATERIAL Y PRENDAS DEPORTIVAS

Major, 42 - Tel. 54 04 89 SA POBLA (Mallorca)

PTO. ALCUDIA

PINTURASkrbaktifil

dsit. çito is.10.t›,

MOQUETAS Y PAPELES PINTADOSTel. 54 66 97 Luna, 125 • Tel. 54 12 43

SA POBLA

PINTURASVENTA DE PINTURAS

EL PUERTO

Coral, s/n.gje 547913

PTO. ALCUDIA(Mallorca)

RECIIMB/OS

M ECALECTRIC

• ELECTRICIDAD DEL AUTOMOVIL• PIEZAS . Y ACCESORIOS EN GENERAL

Mayor, 10 • Tels 540014 y 540602 SA POBLA (Mallorca)

Joan Payeras

Este ario y en tan seria-ladas fechas como las deNavidad, el fútbol hispanova a disfrutar de un -creoque justo y oportuno- pa-réntesis vacacional. El

Poblense, desde luego,no va a ser la excepción ymientras unos jugadoresaprovecharn para viajara sus respectivos lugaresde residencia, otros dis-

frutaràn aquí, entre fami-liares y amigos, esa tre-gua navideha que, espe-remos, servirá para reem-prender la competicióncon renovados bríos yelevada moral. Desdeaquí, vaya para todos mirris sincero deseo de FE-LICIDAD.

Tregua Navidefia

iVaya banda!

Pinturas Martins, ya casi un«histórico»

Pues sí, vaya bandaque somos los que forma-mos el equipo de fútbol-sala «Revista Sa Pobla-Esports Serra Ferrer».Dos partidos Ilevamosdisputados y 15 goles en-cajados, por tan sólo 3 afavor. Y, asómbrense us-tedes! Pelaez, m.ximogoleador, eso sí, con dosestupendas dianas que yaquisiera haberse anotado

El equipo de fútbol-sala«Pinturas Martins» se haconvertido en un «históri-co» si tenemos en cuentasu larga y màs que regu-lar andadura deportiva.En el presente campeo-nato estthl consiguiendounos alentadores resulta-dos, habiéndose permiti-do el «lujo» de vencer allíder de la competición.

el mismísimo Maradona.Por lo demàs, mucha glo-ria pasada y nula efectivi-dad la de los Cela, Mateu,Chango, Rodríguez, Mir,etcétera. Y es que, «cha-vales», es hora de menta-lizarse de que, sí, pesanlos afíos. Y eso de que unequipo con cinco hombresen cancha rebase, enmucho, la cifra de dos-cientos ar5os es «demasiécarrozón», tíos.

Cela ya esentrenadordelConstancia

Mi buen amigo LuísCela, al que vengo Ila-mando gallego de naci-miento y espíritu y «po-bler» de corazón, esdesde la pasada semana,el responsable técnico delC.D. Constancia. Difícilpapeleta y gran responsa-bilidad que el bueno deLuís ha afrontado conmucha ilusión y unasganas enormes de quepronto aflore el fruto de sutrabajo y sapiencia futbo-lística. Todo un reto, vistala delicada situación delconjunto inquense, queespero y deseo le resultefavorable.

J. Xumet i A. Xumet, la saga pollensina entre los mejores

Organizado por el Sa Pobla Tenis Club

Interesante y disputado «III Torneig social detenis»

Joan PayerasEl pasado día 12 se dis-

putaron las final ísimasque pusieron broche deoro al «III Torneig Socialde Tenis», organizado porel Sa Pobla Tenis Club yque venía disputthidosedesde el pasado 19 denoviembre, en distintasmodalidades y catego-rías. Antonio Xumet en in-dividuales masculinos, lapareja Oliver-Ventayol endobles masculinos, LolaOliver en individuales fe-meninos, Oliver-Oliver enmixtos, Juan Xumet ju-nior, en infantiles y JuanRachón en la fase de con-solación, fueron los mejo-res entre los cincuentaparticipantes en esta ter-cera edición de uno de lostorneos sociales de mayorprestigio en la comarca.

El mejor partido del tor-neo lo ofrecieron, sinduda alguna, los Oliver-Ventayol y A. Xumet-J.Xumet en la final de do-bles masculino, que conrris de dos horas de du-ración se decantaría enfavor de los primeros porun apretado 4-6,8-6,6-3.

Finalizadas las pruebasdeportivas y a los postresde una cena servida en elrestaurante Albops, seprocedió a la entrega detrofeos y distinciones. Losprimeros clasificados delas distintas categorías re-cibieron los correspon-dientes trofeos, mientrasla totalidad de participan-tes eran obsequiados conuna placa conmemorati-va.

•"::<:Nw~,• •' •-k*

•••••••••:%4»:•••• •:••:,••••:" • ••:,

Con un equipo femenino que ya inició lacomeptición oficial: nace el «Sa ‘PoblaClub»

Joan PayerasDías pasados fué pre-

sentado oficalmente ensociedad el «Sa PoblaVolei Club» que nace bajola sana y loable intenciónde implantar, fomentar ypromocionar el deporte elvoleibol en Sa Pobla,según palabras de su pre-sidente Miquel Angel Ben-nasar.

De momento el nuevoclub cuenta con un equipofemenino federado quemilita en la primera cate-goría juvenil. Su plantillaesta integrada por trecejugadoras que ya han te-

nido ocasión de medir susfuerzas en tres partidosde competición oficial conunos resultados esperan-zadores. La preparacióndel equipo corre a cargodel propio Miquel A. Ben-nasar.

Los proyectos mas in-mediatos del club apuntanhacia la formación de unequipo infantil, un alevín ybenjamín, partiendo de laorganización del torneosescolares, no descartan-do la posibilidad de crear,en un futuro mas menospróximo, una escuela devolei que tendría una ca-

racter comarcal, aprove-chando las excelentescondiciones que para elloofrece el pabellón polide-portivo cubierto.

Que nos desfallezcanen su intento y que no les

Volei

falte el necesario apoyode los organismos com-petentes, en cuanto,desde aquí, les deseamosa los padres de tan acer-tada iniciativa.

VENDO

3er. Piso

C/. Goleta, 19 y 21

Informes tel: 54 23 3054 06 43

Dr. FranciscoSagrista RamisMédico - Dentista

Tardes - Horas convenidas

c/ Iglesia, 16TeL 54 11 02 - SA POBLA

rSPORTS I JOGUINES

TODO EN MATERIALDEPORTIVO

Mayor, 15Tel. 54 07 12

SA POBLA (MALLORCA)

SERRAFERRER

«El bosque anímado» de José Luís Cuerda

Francesc GostInjustament olvidada en

el reciente Festival deSan Sebastián, donde elpúblico la acogió caluro-samente, pero no tuvo«chance» en el reparto depremios, «El bosque ani-mado» supone la segun-da incursión en el cinepropiamente comercial deJosé Luís Cuerda, un al-baceterío de cuarentaarios que ya destacó ensu momento con su óperaprima «Pares y Nones»,encuadrada en la que seha dado en •1Iamar -unpoco gratuitamente- «co-media madrileha». Paraeste su segundo intento,Cuerda se ha valido de untexto del escritor Wences-lao Fernández Flórez,cuyas obras han servidode argumento cinemato-grafico en infinidad deocasiones, desde «Elmalvado carabel» hasta«El hombre que se quisomatar». El guión de «Elbosque animado» lleva lafirma del número .uno ensu género; Rafael Azco-na, mientras el reparto,auténticamente de lujo,viene encabezado por unAlfredo Landa sensacio-nal y bien secundado pornombres como FernandoValverde, Miguel Rellan,Alejandra Grepi, EncarnaPaso y Amparo Baró,entre otras.

«El bosque animado»en un ejemplo mas (yvan...) de que el cine es-

a poco que se loproponga, es capaz deafrontar con garantías deéxito cualquier aventuracinematografica, por difícilque pueda parecer la em-presa a priori. Si en la co-media -cómica o amarga-el cine espar5o1 hace yatiempo que dió su «do depecho», el filme de Cuer-

da pone de manifiestoque incluso en un génerocomo el cine de fantasía,pese a su innegable difi-cultad, no necesitamos deE.T. ni de fenómenos ex-trahos ni de encuentros

ninguna fase. A cam-bio, podemos ofrecermagia, ternura, ilusión yleyenda en sus justas pro-porciones, dejando al es-pectador perderse en elensuerio de un relatodonde lo posible y lo irrealse confunden en perfectacomunión. Los persona-jes de «El bosque anima-do» son entrariables,desde el bondadoso ban-dido encarnado por un sinigual Alfredo Landa hastael espíritu errante al queda vida (es un decir) el po-lifacético Miguel Rellan.Filme de muchos perso-najes, que se entrecruzany relacionan entre sí.Filme de amores desafor-tunados, de bondadesdisfrazadas, de tiranos ynihos, de amor y muerte,«El bosque animado»tiene la magia que emanadel bosque que el autordescribe como un servivo, con su propia e in-quieta existencia. Filmepara todos, nihos y adul-tos, que todavía son ca-

paces de desprendersede la realidad cuando en-tran en una sala de cine.

José Luís Cuerda ha re-suelto con éxito el que sinduda ha sido el mas difícilemper5o de toda su carre-ra, y el no reconocimientooficial en San Sebastiánno puede en modo algunoempariar la auténticavalía de un filme absoluta-mente atípico en el vario-pinto cine espariol. «Elbosque animado» de-muestra bien a las clarasque, a la hora de hacerbuen cine, nos bastamossolos.

LOCAL DE EXHIBICIÓN:MULTICINES CHAPLIN

Alfredo Landa borda supapel una vez inós.

= )====:=_- ..,.. incn

sus opticas

GRADijAm's'

'3/1- SUS GAFAS

OPTICA In POBLACalie Plaza, 4 SA POBLA. Tel. 541879

NO PAGUE SUS GAFAS ROTAS,LAS PAGA NUESTRO SEGURO.

()

___ __

Mercado, 26 - Tel 54 20 78SA POBLA (Mallorca)

centrumSeguros BANCO VITALICIO

Viajes WAGONS LITS tRepr. pers.)

Asesoria Inversiones Extranjeras

Idlomas Modernos - Traducciones

Asesoría Nautica

Oficina Información

Els qui feim la revistaSa Pobla, desitjam unes

bones festes a tot SaPobla

Momento del acto deinauguración de3 Centrum, unmoderno Centro de Servicios

para Sa Pobla

LES DESA LICES FIESTASV DAD

SERVICIO OFICIAL BOSCH

INSTALACIONES INDUSTRIALESARTES GRAFICAS

RIEGOS Y BOMBEOSREDES TELEFONICAS

ELECTRICIDAD DEL AUTOMOVILMOTONAUTICA WETBIKE

BOBINAJES

C/. Capità Pere, 80-82 - Tel. 54 10 61 - SA POBLA

444sJOTUI.

DE NORUEGA

Chimeneas y Estufas.

Diga que NO al frío

Cuando un producto tiene éxito es por algún motivo.4Porqué se vende JOTUL?4Cuédes su argumento?

En primer lugar Noruega es uno de los países meis fríosdel mundo; nadie como ellos saben que para

combatir temperaturas de hasta 30 0 . bajo cero nadahay como una estufa de

Visítenos.en C/. Rosari, 30 - Tel. 54 14 01 - SA POBLA