AQUÍ NO PAGA NI DÉU

El Centre Cívic de la Sagrera fa teatre contra la crisi

CIAGATS

La companyia de teatre CIA Gats afegeix al seu equip d’actors a dues noies de 21 anys, amigues de la infància, que col·laboraran amb dos papers en l’obra Aquí no paga ni Déu. Molt vinculades al barri i a la cultura, ajudaran a la resta d’equips a fer un pas en contra de la crisi econòmica que tant els ha afectat, amb representacions de la mostra al SAT i al Centre Cívic de la Sagrera.

JOVENTUT I TEATRE

El barri de la Sagrera de Barcelona fa teatre. Ja es va formar el passat 2011 el primer grup de teatre del barri, for-mat per sis actors compromesos a pre-parar una mostra de teatre amateur amb l’objectiu d’acabar presentant una obra al barri. Van ser l’esforç i la constància la base que els va perme-tre poder representar una de les obres més destacades de Dario Fo al Centre Cívic, que més endavant, van tenir el plaer de repetir a una de les sales més importants de Barcelona, el SAT. Aquest esdeveniment va tenir lloc el passat novembre del 2012, però des d’ales-hores l’equip d’actors va aturar la seva feina durant més de mig any. Amb el pas del temps, les organitzacions de veïns del barri més vinculades a les activitats del Centre Cívic, van demanar a la directora de l’obra que es tornés a repetir algun cop més, en busca de fomentar la cultura a la Sagrera.

Aquí no paga ni DéuPer Andrea Gómez

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez.Mientras maquillan a Carla, Raquel se espera sentada en la misma sala.

Arribat aquest punt en el qual es va sol·licitar la reunió del grup teatral, la Nati, que és la directora de 59 anys molt vinculada al barri, va decidir arriscar-se amb una nova obra, també del mateix autor, perquè creia que s’adaptava més a les circumstàncies de cri-si i crispació que s’estava vivint a Espanya: “Hem d’arribar més lluny i buscar una evolució de la nostra societat. I així ho fem nosaltres. El teatre és la nostra eina per combatre la situació de crisi actual”. Endinsats en un context de crisi des del 2008, amb notícies constants de corrupció per part del Govern, en aquest barri obrer habitava la necessitat de canvi, i així ho va voler mostrar. L’obra triada aquesta segona ronda teatral va ser “Aquí no paga ni Déu”, la qual explicava les vivències de dues parelles de diferents generacions que lluiten contra els preus dels pro-ductes bàsics, en busca de vies de supervivència on, fins i tot, es veuen obligats a robar. Aquesta història és una sàtira de crítica so-cial, que veu l’humor com la manera més eficient de tractar temes tan reals com la pobresa.A més, a una reunió dels actors i actrius partici-pants, van decidir pre-

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez.Gemma, la maquilladora, posa rímmel a la Raquel.

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez.La Carla es pentina per a l’actuació

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez.Pinten els llavis a la Carla

“Hem d’arribar més lluny i buscar una evolució de la nostra societat. El teatre és la nostra eina per combatre la situació de crisi”

sentar l’obra amb una originalitat no jugada anteriorment. Ara, es pretenia endinsar a l’espectador des d’un princi-pi en l’obra, ampliant els coneixements de les persones presents sobre Dario Fo. Deixant enrere les presentacions típiques de veu en off dient: “Ara Cia Gats us pre-senta Aquí no paga ni Déu, d’en Dario Fo”; es va op-tar per con-tractar dues noves actrius que fessin una breu escena abans de començar amb l’obra que els actors re-presentarien. Després de vàries proves a fins a cinc noies, entre els membres de la com-panyia van decidir agafar a dues joves, de vint anys cadascuna, per a que ac-

tuessin durant els 10 minuts previs a l’ac-tuació final. Es tracta de la Carla López Mal-donado i la Raquel Hereu Larrosa, amigues des de ben petites, que van contactar amb la directora només rebre la notícia. Les dues ja havien estudiat interpretació a l’escola de tea-tre musical Memory, i en l’actualitat continua-

ven la seva pas-sió. La Raquel s’especialitzava en dansa irlan-desa, quedant finalista en les compet ic ions europees; i la

Carla s’enfortia com a actriu de teatre musi-cal, representant amb la Companyia AULES l’obra dels Miserables, amb un dels papers principals, el proper juliol. Després de sis me-sos d’assajos continus, d’un cop a la setmana, generalment, les actrius van cobrar protago-nisme el passat 11 d’abril, al Centre Cívic de la

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez.La gent fa cua minuts abans que comenci l’espectacle

Sagrera, on l’obra no es va presen-tar únicament aquell dia, sinó que també es va tornar a presentar al dia següent i el cap de setmana que el continuava, de nou al SAT. L’obra va tenir tan ressò que, fins i tot, va estar nominada a l’entrega de premis que es realitzava al ma-teix teatre, on estaven nominades obres de tota la ciutat. Malaurada-ment, la seva representació no va ser guardonada, trobant que, de nou, es tornen a veure forçats a fer una parada en les seves actua-cions. Ara, explica la Nati, només cal esperar a que passi el temps per tal que s’animin a fer una nova mostra. I declarava que, orgullo-sa de la presentació que havien fet les dues noies, els concedia el plaer de, finalment, formar part de la Companyia, en la que podrien optar a un paper molt més impor-tant la propera vegada.La mateixa Carla Lçopez, una de les actrius del nou fitxatge, declarava que “havia estat molt emocionant l’experiència, tant des del punt de vista personal, com professional”, i afirmava que en tots els passes que havien fet, s’havia notat una important millora en les seves ac-tuacions. A més, explicava que el et de poder haver actuat junta-ment amb la seva mare, una altra de les componens de la compan-yia Cia Gats, havia enfortit la seva relació mare-filla. “M’ha agradat actuar amb ella. Tant els assajos a teatre com a casa han fet de nosal-tres dues una mare i una filla inse-parables”.I agraïa tabé la possibilitat d’actuar amb la seva companya, que fins aleshores han estat companyes de classe des de la infància, i amb

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez. Retrat de la Carla assegura, preparada per començar a actuar, mentre el públic comença a entrar.

“Feia molt temps que no pujava a un escenari com actriu. M’havia acostumat a fer-ho com a ballarina i havia oblidat la sensació d’adrenalina que provoca en mi”

qui ha pogut compartir moments increïbles al seu costat. “Mai havia vist actuar a la Ra-quel, però ara que l’he vist pujada a un esce-nari m’he adonat que puc aprendre moltes coses d’ella”.D’altra banda, la Raquel ex-plicava la seva experiència des d’una perspectiva nova. “Feia molt temps que no pujava a un escenari com actriu. M’havia acostumat a fer-ho com a ballarina i havia oblidat la sen-sació d’adrenalina que provoca en mi”. Creia

que, des que ha tornat amb aquesta experièn-cia, seria difícil desenganxar-s’hi, i ho deia amb ganes de nous projectes.L’obra havia acabat sent, no només una reivin-

dicació cap al Govern de l’època i la situació de d e s co nte n -tament del barri de la Sa-

grera. Sinó que també, havia estat per a tots els actors una gran experiència que els acompan-yaria sempre en el seu record, com l’atrezzo que s’amaga sempre darrere del teló del teatre.

SAT. Barcelona. Andrea Gómez. La Carla i la Raquel surten a escena com a actrius secundàries

SAT. Barce-lona. Andrea Gómez.La Car-la interpreta el paper de lladre durant l’última representació al SAT.

Centre Cívic La Barraca. Barcelona. Andrea Gómez. Celebració després de l'actuació