LITERATURA MEDIEVAL. S. XII I XIII

Sílvia Montals

INTRODUCCIÓ

• Edat Mitjana:

Caiguda de l’imperi romà d’Occident (476).

Conquesta de Constantinoble pels turcs

(1453)

CONTEXT HISTÒRIC

• Àmbit polític:

Europa està formada per molts regnes.

Les invasions són constants. Provoquen una

gran inseguretat política.

• Àmbit cultural:

Els centres de cultura del

moment són els monestirs.

• Àmbit socioeconòmic:

L’economia és agrària.

La societat s’organitza a través del feudalisme.

• Àmbit religiós:

L’església és la institució

més poderosa.

• Àmbit lingüístic:

La llengua de cultura i de les institucions és el llatí.

Més endavant sorgiran les llengües vulgars.

CONTEXT LITERARI

• Cultiva els gèneres heretats de la tradició

grecollatina, però trenca amb la temàtica i

els models dels clàssics.

• Reflecteix la societat de l’època.

LITERATURA MEDIEVAL A EUROPA

Èpica

•Cançons de gesta:

Poemes narratius que cantaven els fets

gloriosos del passat d’un poble i les proeses

dels herois nacionals.

Tenen un rerefons històric, tot i que són

llegendes (deformaven els fets).

Les transmetien els joglars oralment.

Cançons de gesta importants:

Cançó de Roland (francesa)

• Fet històric:

o Derrota de l’exèrcit de Carlemany a Roncesvalls (Pirineu).

o Carlemany acudia a ajudar els governadors de Girona, Barcelona i Ebre, a causa dels atacs de l’emir de Còrdova.

o Els bascos, enemics dels francs, els van atacar.

Fet llegedari:

o Carlemany entra a Espanya per lluitar contra els sarraïns, és a dir, per defensar la religió cristiana.

Cançó dels nibelungs

(alemanya)

Sigfrid es casa amb la

princesa Krimilda, gràcies a

l’ajuda que li proporciona al

seu germà: aconsegueix casar-

lo amb la reina Brunilda.

Sigfrid és assassinat per un

súbdit del rei i Krimilda lluitarà

per venjar la mort del seu

marit casant-se amb Atila, rei

dels huns.

Cançó del Mio Cid (espanyola)

• Narra les aventures del Cid, un cop és

desterrat pel rei de Castella.

• Al llarg dels anys intentarà aconseguir el

seu perdó

LA LÍRICA

• Tracta els sentiments personals del poeta

a partir d’una melodia cantada:

Lírica popular: oral

Lírica culta: escrita.

• Neix a Occitània

• S’anomena lírica

trobadoresca

• Primera poesia en

llengua vulgar.

• Qui les escriu?

Trobador:

• Compòn la lletra i la melodia del poema.

• És d’origen noble.

• Té una formació completa.

Joglar:

• Intèrpret que difón les

poesies.

• És d’origen humil

• Característiques

Visió de la dona

• Visió idealitzada. La dona és

considerada com un ésser

superior.

• Esdevé un model de perfecció

física i espiritual.

• El trobador és el seu vassall i

servidor (reflex del pacte

vassallatge feudal).

L’amor cortès

Joc de galanteig en què es trasmeten valors

espirituals: lleialtat, generositat… (basat en

la relació feudal).

Quan la dama accepta l’homenatge del

trobador, aquest avança espiritualment i

materialment.

Personatges:

Midons (dona)

Hom (trobador)

Gilós (marit)

Lauzengiers (envejosos)

RELACIÓ FEUDAL

Senyor Ofereix protecció, fidelitat i

respecte

Pacte feudal

Vassall Ofereix servei, fidelitat i

respecte

AMOR CORTÈS

Dama Ofereix protecció amorosa i

fidelitat

Pacte amorós

Trobador Ofereix servei amorós i

fidelitat

Gèneres trobadorescos:

Cançó: el trobador canta les

virtuts de la dama i es posa al

seu servei.

Alba: sepació dels amants

després d’haver passat la nit

junts.

Pastorel·la: diàleg entre un

trobador i una pastora.

Tençó: combat poètic entre

dos trobadors.

Sirventès: atac verbal

a una persona

concreta.

Plany: dolor per la

mort d’una persona.

Es lloen les seves

virtuts.

LITERATURA MEDIEVAL A CATALUNYA

Context històric

Catalunya es forma

com a poble (llengua,

cultura i institucions

pròpies).

Nucli originari de

Catalunya: Catalunya

Vella (després

s’eixampla).

Política:

Al s.VI els gots dominen el territori.

Al s. VIII els musulmans entren a la zona.

Els carolingis creen la Marca Hispànica

(Catalunya Vella).

L’any 988, els territoris catalans dels francs i

s’organitzen per comtats.

S’amplia el territori amb Provença, Aragó,

València, Illes Balears, etc.

Economia:

La terra. Són possessió de

l’església i la noblesa.

Cultura:

Art romànic.

Llengua:

Es formen les llengües

romàniques.

LITERATURA CATALANA S.XII-XIII

Primers textos:

Pertanyen a l’àmbit jurídic

o religiós.

Llibre jutge (Forum

Iudicum)

Codi de lleis

visigòtiques

Homilies d’Organyà

Recull de sermons amb

comentaris de textos

bíblics.

POESIA CATALANA S.XII-XIII

Cançons de gesta: van existir,

però no es conserva cap

document.

Lírica: poesia trobadoresca. Els

autors principals foren:

Guillem de Berguedà (s.XII):

vescomte de Berguedà. Tenia un

caràcter agressiu. Solia escriure

sirventesos.

Cerverí de Girona (s.XIII):

Era d’origen humil.

És l’últim gran trobador

Escriu sirventesos,

cançons i pastorel·les.

Altres trobadors:

Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera,

Ramon Vidal de Besalú…

PROSA CATALANA S.XII-XIII

Religiosa

Finalitat:

Ensenyar el camí de la fe

Instruir el poble en

l’Evangeli.

S’escriu en vulgar perquè

el poble no entenia el llatí.

Ramon Llull

Biografia:

Neix a Mallorca.

Fins als 30 anys viu a la cort.

Es casa i té dos fills.

Escriptor polifacètic (escriu 243 llibres)

Als 32 anys es retira per viure una vida religiosa.

Decideix difondre la fe cristiana. Té 3 objectius:

Convertir els infidels

Escriure llibres, sobretot cristians.

Crear escoles per missioners.

OBRES POPULARS DE RAMON LLULL

Prosa

filosòfica i

científica

Obra

narrativa

Obra

poètica

Obra

mística

1. Arbre de la

ciència

2. Gentil

1. Vida coetània

2. Blanquerna

3. Llibre de

meravelles

1. Cant de

Ramon

2. Lo

desconhort

3. Los cent

noms de

Déu.

1. Llibre de

contemplació en

Déu.

2. Llibre d’Amic e

Amat

3. Arbre de filosofia

i amor

Obra: (més de 250 obres)

Narrativa:

Llibre d’Evast e Blanquerna

Narra la vida d’un matrimoni cristià.

El fill passa per tots els estadis de la vida

religiosa.

Llibre de Meravelles

Es divideix en 10 llibres que estructuren

l’univers tal com s’entenia a l’època: Déu,

àngels, elements, bèsties...

Protagonista: Fèlix és enviat a conèixer les

meravelles del món que Déu ha creat.

Interroga a la gent per saber el perquè de les

coses.

*Llibre de les Bèsties (7è llibre)

Faula sobre el comportament polític dels homes,

vist a través d’una cort d’animals.

La protagonista és Na Renard (guineu), la qual mou

els fils de tota la conxorxa.

Poesia

Poemes autobiogràfics

Cant de Ramon

Lo desconhort