(1818-1883)

1.1. Biografia: joventut

● Marx neix a Tréveris (Alemanya) en el si d’una família jueva convertida al protestantisme per evitar-se problemes.

● Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn però els va abandonar per estudiar Filosofia a la U. de Berlín.

● Es va casar amb una jove aristòcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels.

● Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista “La gaseta renana” articles sobre la realitat social.

● A causa de la crítica de la revista a la societat i la política va ser censurada i Marx es va exiliar a París.

1.2. Biografia: exili a París

● A París funda una revista i segueix la seva crítica social, per la que serà també tancada pel govern.

● Coneix el que serà el seu màxim col·laborador i amic: Friedrich Engels

● Escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics.

● És també expulsat de França i s’exilia a Brusel·les.

1.3. Biografia: exili a Brussel·les

● Funda la “Lliga dels comunistes”.

● Es declara “apàtrida, ateu i revolucionari”.

● El 1848, escriu juntament amb Engels el famós Manifest Comunista.

● Es trasllada a Colònia i funda una nova revista que és novament censurada i prohibida pel govern.

● S’exilia a Londres.

1.4. Biografia: exili a Londres

● A Londres la família Marx viu amb pocs recursos econòmics, essent ajudats contínuament per Engels.

● Marx escriu la seva obra magna El Capital

● Funda i organitza la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors)

● S’oposa a les tesis dels anarquistes.

● Els darrers anys de vida, es retira de l’acció social i es dedica exclusivament a pensar i escriure.

● Mor a Londres el 1883 i segueix enterrat allà.

1.5. Obres més rellevants

Manuscrits econòmico-filosòfics/ Manuscrits de París (escrits el 1844, publicats el 1932)

Tesis sobre Feuerbach (1845) La ideologia alemanya (1846) Misèria de la filosofia (1847) Manifest comunista (1848) El capital (Primer llibre 1867)

(Engels, llibres 2 i 3 1885 i 1894)

● Segle de les revolucions● Industrialització● Capitalisme: sistema econòmic

dominant● Imperialisme i colonialisme● Moviment obrer● Pensament crític envers el sistema

capitalista (pensadors “utòpics”, sindicats, socialisme, anarquisme)

2. Context històric: segle XIX

● La filosofia clàssica alemanya

● El liberalisme econòmic

● El socialisme utòpic francès

● La filosofia de Marx té una finalitat pràctica: transformar el món

HEGEL FEUERBACH

FOURIERSAINT SIMON

D. RICARDOADAM SMITH

3. Influències rebudes

La filosofia clàssica alemanya

+ -

HEGELDialèctica

Realitat: dinàmica

Justificar la realitat

Idealisme

FEUERBACHCriticar la realitat

Materialisme

Realitat: estàtica

Ésser humà abstracte

El liberalisme econòmic

ADAM SMITH D. RICARDO

Defensa iniciativa individual Defensa lliure mercat (mà invisible – progrés social) Les lleis de l'economia capitalista són considerades eternes,

inamovibles i naturals (p.ex. Llei oferta/demanda) No intervenció estatal

KARL MARXKARL MARX Es limiten a descriure lleis que consideren inevitables Ignoren les desigualtats socials que provoquen

El socialisme utòpic

SAINT SIMON

Mitjan segle XIX Oposició idees conservadores Sensibilitat problemàtica social

KARL MARXKARL MARX

Simpatia envers el seu socialisme, però... Caràcter massa poc científic i voluntarista

Necessitat d'intervenció política, revolucionària i internacional Necessitat de comprendre com funciona la història

Nou socialisme: el socialisme científic

“LA DEMOCRÀCIA S'ATURA A LES PORTES DE LES

FÀBRIQUES”

FOURIER

4. L'ésser humà

● És pura activitat, que es desenvolupa en relació amb els altres i amb la natura.

● No existeix, doncs, una essència humana en general; la persona es fa a ella mateixa.

● Rebuig del determinisme inherent al materialisme clàssic. L'ésser humà és agent (accepta o rebutja les influències externes).

● La seva activitat principal no és especulativa, és el treball. L'activitat pròpia-ment humana és pràctica i transformadora de la realitat.

5. L'alienació

● És en el treball on podem autorealitzar-nos ● Societat capitalista: treball esdevé alienant

Pèrdua capacitat transformadoraAnul·lació esperit creatiuDesfeta dels vincles amb els altresTreballador = força de treball= mercaderia (compra/venda)Persona com a mitjà per aconseguir beneficis per l'empresari. Cossificació, esdevé objecte.

● Alienació econòmica: situació d'explotació constant en el treball en la qual l'obrer deixa de ser subjecte i esdevé objecte

● Altres tipus d'alienació: religiosa, política i ideològica

EL TREBALL ENTÈS COM OBRA EL TREBALL ENTÈS COM OBRA REALITZADA PER REALITZADA PER

I PER A L'ÉSSER HUMÀI PER A L'ÉSSER HUMÀSituació paradoxal: el treballador esdevé més pobre quant més produeix.

Modes d’alienació del treball

El treballador està ALIENAT respecte: a) del seu producte: aquest objecte li és estrany, aliè al treballador.

Aquest no es realitza produint aquest objecte. (“Alienació de la cosa”)

b) de l’acte de la producció, del treball mateix: treballa forçat i treballa per a un altre, el temps del treball no és seu, només es sent lliure en les seves funcions animals de menjar, beure i procrear. (“Alienació de si mateix”) [b és causa de a]

c) de la vida de l’espècie, de la naturalesa: el treballador alienat no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix només com un mitjà de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existència. No és conscient que és un ésser de l’espècie humana, preocupat només per la seva existència individual.

d) dels altres homes: aquests esdevenen uns estranys, entre si només tenen relacions comercials, no pròpiament humanes.

«[...] en la seva feina, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual lliure; sinó, que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit, Per això el treballador només se sent en si fora de la feina, i en la feina se sent fora de si. Se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent realitzat. El seu treball no és, doncs, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d’una necessitat, sinó un simple mitjà de satisfer les necessitats fora de la feina [...] D’això resulta que l’home (el treballador) només se sent lliure en les seves funcions animals, en el menjar, el beure, l'engendrar, i, com a màxim, en el que es refereix a l’habitatge i el vestit; i, en canvi, en les seves funcions humanes se sent com un animal. El que és animal esdevé humà, i el que és humà animal.»

Manuscrits, I

La propietat privada

● El treball alienat és la causa de la propietat privada, no a l’inrevés com pensava l’anarquista Proudhon. Així, a aquesta etapa del pensament de Marx, la societat comunista no es caracteritzarà per eliminar d’entrada la propietat privada, sinó per intentar eliminar l’alienació del treball.

● Més endavant, al Manifest Comunista, Marx defensarà l’abolició dels mitjans de producció privats, la supressió del capital en mans privades -que hauran de passar a mans de l’Estat-, però seguirà defensant els béns privats a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.

Treball alienat causa Propietat privada

“De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons la seva necessitat”

6. El materialisme dialèctic● La filosofia de Marx és una filosofia

“materialista” en oposició a l’”idealisme” de Hegel.

● Hegel pensava que la “idea” era el motor de la història.

● Marx, al contrari, pensa que aquest motor és l’economia, allò material, és a dir, les relacions de producció.

● La dialèctica és tant una concepció del món com un mètode d'investigació històrica.

● La dialèctica parteix de dos supòsits fonamentals:* Tota realitat, tot moment històric genera antagonismes (negació), a partir dels quals es produeix una superació (negació de la negació)

* Tots els elements de la realitat estan interconnectats i es condicionen recíprocament

● El materialisme dialèctic intenta explicar com funciona la realitat i com es mou la història.

Marx inverteix a Hegel, vinyeta de D. Palmer (Looking at Philosophy, 1988). A la Ideologia alemanya, Marx defineix les relacions entre la seva interpretació materialista de la història i l’idealista de Hegel en termes d’inversió. Hegel, encara que va situar correctament la dialèctica com el procés del desenvolupament històric, va invertir incorrectament els termes, considerant l’esperit absolut el motor de l’esdevenir històric, enlloc de les relacions de producció econòmica.

7. El materialisme històric● Vol respondre la pregunta “Què mou la història?”● Marx creu que els motors de la història són la base material de la societat (l'economia) i la

lluita de classes (opressors/oprimits).● El materialisme històric pretén explicar la història de forma científica, vol trobar les lleis

socials que regeixen el seu procés.● Explica les transformacions socials mitjançant la distinció entre:➢ Infraestructura (o estructura econòmica): Base econòmica i real de la societat, constituïda

per les relacions de producció.➢ Superestructura s’entén el conjunt de les formes de consciència o ideologies d’una societat

o una època. ➢ Superestructura juridico-política: normes i institucions d'un Estat

➢ Superestructura ideològica: conjunt d'idees que determinen una visió de la realitat

La història, per tant, no està conduïda per la raó o l’esperit, com pensava Hegel,sinó pel desenvolupament de les forces de producció. Si canviam aquestes,aleshores canviarà la història.

SUPERESTRUCTURA(formes ideològiques)

INFRAESTRUCTURA(relacions producció)

DETERMINA

TAMBÉ AFECTA

Quan les relacions de producció no són adequades és quan esclata el conflicte

“La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la història de les lluites de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials, en una paraula: opressors i oprimits s'han enfrontat sempre, han mantingut una lluita constant, oculta de vegades, i altres cops franca i oberta; lluita que ha acabat sempre amb la transformació revolucionària de tota la societat o amb l'enfonsament de les classes bel·ligerants.”

K. MARX I F. ENGELS: El Manifest del Partit Comunista

Socialisme i comunisme● Per canviar la situació històrica

caldrà la instauració del comunisme.● El comunisme pretendrà l’abolició

de la propietat privada per eliminar les diferències de classe. Per arribar a això, primer s’haurà d’instaurar una dictadura del proletariat (SOCIALISME) per, quan tot estigui llest, eliminar fins i tot l’Estat (COMUNISME).

● Seguint el mètode dialèctic, la societat capitalista-burgesa i la propietat privada (afirmació) seran substituïdes per la dictadura del proletariat, l’Estat proletari (negació), per acabar en la fase comunista, on l’Estat serà abolit, els mitjans de producció seran una propietat col·lectiva i no existiran les diferències de classe (negació de la negació o superació)

CAPITALISME

SOCIALISME

COMUNISME

Mesures del Manifest Comunista

1. Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les despeses de l'estat.

2. Impostos fortament progressius.3. Abolició del dret d'herència.4. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.5. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital

de l'estat i amb monopoli exclusiu. 6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.7. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i

millora de les terres segons un pla comú.8. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment

per a la agricultura.9. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a

l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp. 10. Educació pública i gratuïta de tots els infants. Prohibició del treball dels infants a

les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció material, etc.

Aquesta presentació s'ha fet utilitzant parts d'una presentació feta per jcalzamora