LL’STSPV’STSPV-Iv-Iv,,contra la privatitzaciócontra la privatització

nº 9. Juny 2002STSPV - Sanitat (9)

BORSES DE TREBALL - SERBORSES DE TREBALL - SERVEIS D’URGÈNCIA - OPOSICIONS SOTVEIS D’URGÈNCIA - OPOSICIONS SOTA SOSPITA SOSPITAA

STSPVINTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

Director: VICENT ESTEVE

Consell de Redacció: RAFAEL REIG, JESÚS DE LA MUELA,

DAVID VICENT, SALVADOR BALLESTER

Cap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: RICARD FREIXES, MANUEL MARPÓN, MARISSA REIG, FRANCESC FERRER.

Disseny i diagramació:JORDI BOLUDA

Revisió lingüística:JOSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat:Juan de Mena, 14, baix. 46008 València

Tel. 96391955. Fax: 963924334correu-e: allioli.stepv@intersindical.org

http://www.intersindical.org/stepvImprimeix: Bronte Graf, SL.

Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017Tiratge: 3.000 exemplars

Dipòsit Legal: V-807-2000

N.º 8. Maig 2002

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 Alacant. Tel 965 985 165.

Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804 Alcoi. Tel. 966 540 602.

Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 Alzira. Tel. 962 400 221.

Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003 Castelló. Tel. 964 269 094.

Gandia: Sant Pasqual, 13, 1ª - dta. 46700 Gandia.Tel. 962 950 754

València: Juan de Mena, 18. 46008 València. Tel. 963 919 155.

Vinaròs: Av. de la Llibertat, 4-5é. 12500 Vinaròs. Tel. 964 269 094.

Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 Xàtiva. Tel. 962 283 067.

3. “Externalitzar” és privatitzarL’Administració preveu la gestió privada de determinats serveis

5. Més abusos en les borses de treballCSIF trenca la unitat sindical a la Comissió de seguiment

8. Serveis d’urgènciaLa conselleria opta per la integració en Atenció Primària

10. Oposicions sota sospita

12. Marginats a la nostra terra

13. Allipebre

editorial

sumari

Ens sobren els motiusLa política econòmica, social i laboral del Govern cen-tral –i del de la Generalitat- ha continuat el seu gir ala dreta, desmuntant cada vegada un poc més el pre-carti estat del benestar de què gaudíem.Els treballadors i treballadores de la sanitat pública,a més, tenen motius propis de sobra per a mobilitzar-se contra la política del Govern; la pèrdua progressi-va de poder adquisitiu, clar, però també l’absència decompensació per la congelació salarial de 1997 o lesmesures contràries al sector public, concretades enprivatitzacions, precarització de l’ocupació o deterio-rament general del sistema sanitari públic.¿Què dir de la situació de la Conselleria de Sanitat?.Amb una Oferta d’Ocupació Extraordinària que té lavirtut de no agradar a quasi ningú, amb una borsa detreball que fa aigües, unes condicions laborals cadavegada més degradades i per si faltava alguna cosa,una voluntat negociadora absolutament nula per partde l’Administració. I ara, un projecte de Lleid’Ordenació Sanitària que s’hauria d’anomenar millorde la “privatització de la sanitat pública”.Conseqüentment amb el nostre model sindical, usanunciem que el Sindicat convocarà una ronda d’as-sembles per a debatre sobre la convocatòria i decidirsi cal que convoquem la vaga general. Siga com siga,considerem imprescindible que els processos negocia-dors que s’enceten abans o després de la vaga siguengestionats pels treballadores i les treballadores, quehan de ser consultats i participar en la presa de deci-sions.

L’Administració preveu la gestió privada de determinats serveis

‘Externalitzar’ és privatitzarEls acords de les meses sectorials del 18 de desembre i de 18 de gener no constituei-

xen únicament el punt de partida per a l’Oferta Extraordinària per a la Consolidacióde l’Ocupació, perquè també ho són per a la privatització indiscriminada dels serveisgenerals.

Jesús de la Muela i Pellicer. STSPV-Iv

Ja tenim la convocatòria d’una opo-sició “extraordinària” per a la sanitatal País Valencià. “Extraordinària” vaentre cometes perquè evidentmentho és, perquè és una cosa tan estran-ya que se’n surt d’allò què, per amolts de nosaltres, hauria de ser nor-mal. Alguns desitjaríem una certanormalització en l’accés i la mobili-tat als serveis públics sanitaris valen-cians, que amb una freqüència “nor-mal” —cada any o cada dos— n’hihagueren oposicions; que amb certafreqüència —un any, màxim dos—n’hi hagueren concursos de trasllats;que regularment —cada any, màximcada dos— la gent que busca feina ala nostra Administració pogueraaccedir-hi; i que la gent que hi tre-ballem poguérem promocionar-nosdins l’empresa.Per una deixadesa i desinterès ofen-siu per part dels nostres mandatarisactuals hem arribat a la situació, perexemple, què des de l’any 1994 —jaha plogut— no se n’ha convocat capaltra oposició, amb tot el que suposad’atròfia d’eixos sistemes d’accés imobilitat.Però no és eixe el motiu d’aquestarticle. Anem a centrar-nos en unaspecte de la convocatòria extraordi-nària: els nostres gestors, com aquellqui no vol la cosa, s’han deixat en eltinter algunes categories en les qualscaldria oferir treball. Sense adonar-se'n, s’han oblidat de convocar pla-ces per a personal de manteniment,bugaderia, cuina o telefonistes,entre d’altres. És a dir, ningú nopodrà optar a treballar a qualsevold’eixes professions en la nostraempresa, perquè no se n’ofereix detreball. L’explicació textual dels nos-

tres mandataris és que “són suscep-tibles de modificar el seu model degestió”. No cal reflexionar molt percompletar la seua idea: eixos serveis(el manteniment d’un hospital, perexemple, la cuina o les centraletesde telèfons) poden gestionar-sed’una altra manera. Si no és d’unamanera pública, quina pot ser?Perquè, ara per ara, tan sols se’nconeixen la pública i la privada.Evidentment, amb els darrers resul-tats electorals en aquest Estat, n’hiha una “majoria absoluta” de gentque comparteix la manera de veureel món de les persones que ensgovernen. Després de tot, quina faltafa una cuina per subministrar men-jars a un hospital, quan hi ha empre-ses, “externes”, que poden fer-ho? —“externalitzar” és l’eufemisme uti-litzat en aquests casos per evitar dir“privatitzar”: això encara semblaque no té bona premsa, pel que esveu—, per què mantenir un personal,públic, d’electricistes, mecànics,etc, per atendre un hospital, quanaixò ho poden fer empreses “exter-nes”? El futur és fàcil d’endevinar:un hospital, per parlar tan sols del’atenció especialitzada, pot reduir-se en uns anys a uns metges i met-gesses, un personal d’infermeria itres o quatre categories més, lesestrictament imprescindibles, auxi-liars. Després de tot, de què es trac-ta en un hospital? De curar malalts.La resta de feines poden “externalit-zar-se”. Per què? Per una senzillaqüestió de sensibilitat (i valors): sis’està per allò públic i per estendrela majoria de serveis possibles a lamajoria de la població possible,d’una manera igualitària i de quali-

tat, es fa un tipus d’apostes; si s’es-tà pel benefici particular (privat)s’en fa un altre. A la gent que potseropina que “la sanitat està mala-ment” i que “ n’hi ha que fer algunacosa per a què funcione millor” jo lidiria que no qualsevol cosa val i que,si ens desentenem i deixem que elque governa faça el que vulga, ensexposem a tornar als temps en elsque s’ens enganyava “des delpoder”, s’ens manipulava i unsquants es feien amb allò de tots.El PP està fent-ho bé: llença un glo-bus sonda i, segons les reaccions,actua. Deixa d’oferir uns determi-nats llocs de treball i comenta per“lo bajini” que “son susceptibles degestionarse de otra manera”. Siningú no fa res, el següent serà con-cedir l’explotació d’eixos serveis aempreses privades, prèvia la corres-ponent amortització i reconversió deplaces (destrucció de treball públic).Les empreses s’enriquiran ràpida-ment, els altres passarem gana i laqualitat del servei, segurament bai-xarà; perquè el que prima és el bene-fici.El Partit Popular suposa, senzilla-ment, una erosió dels serveis públics,una erosió que resulta quasi imper-ceptible en el dia a dia, però quedibuixarà una realitat totalmentdiferent si li donem temps, una rea-litat en la qual el mal que s’haja fetpot resultar irreversible.I no oblidem una última cosa: a favorde la iniciativa dels nostres gover-nants —una iniciativa que ignora uns3.000 llocs de treball als serveis sani-taris públics valencians— han votattres sindicats, tres agents socials:SAE, CSIF i CCOO.

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 3

El Ministeri de Sanitat fa públic un nou esborrany d’Estatut Marc

Preguntes sobre la carreraprofessional

En febrer s’ha conegut el terceresborrany sobre la carrera professio-nal que prepara l’Administració. Undocument que, sense diferir massadels anteriors, estableix un sistemade carrera professional de sis nivells,aplicable únicament a personal sani-tari facultatiu i no facultatiu, ambuna vinculació estable com a perso-nal estatutari, que voluntàriamentmanifeste la seua adhesió a aquestnou model retributiu.El pas d’un nivell al següent vedeterminat per la permanènciamínima de sis anys en el nivellimmediatament inferior i per la con-secució d’una sèrie d’objectius assis-tencials, docents i d’investigació.Per la redacció del document, on noestan especificats els objectius, esdesprèn que la formació i la investi-gació no són determinants pel canvia un nivell superior, però sí ho és laconsecució dels objectius assisten-cials i, a més, en tres dels sis anys depermanència obligada en el nivell.La vessant retributiva d’aquesta pro-posta es concreta en un complementde carrera professional, amb unaquantia mensual fixa i consolidablevinculada al nivell de la carrera i unapart variable, denominada “graud’implicació professional”, queoscil·la entre el 0 i el 200% del com-plement de carrera professional enfunció de la consecució d’objectiusassistencials anuals. Tot el sistemaretributiu estarà supervisat i acredi-tat per una Oficina de Valoració iDesenvolupament de la carrera pro-fessional que dependrà directamentde l'Agència Valenciana per a la Saluti per unes comissions d’àrea que

s’encarregaran de proposar l’acredi-tació de nivells i graus d’implicació.Aquesta és en síntesi la proposta del’Administració de carrera professio-nal, un nou model retributiu que técom a objectiu estimular, mitjan-çant incentius, la implicació, la par-ticipació i la coresponsabilització delpersonal en la prestació d´un serveisanitari de qualitat.Per a l’STSPV-Iv, és absurde endin-sar-se en un estudi detallat de laproposta sense fer una anàlisi de lescauses que ens duen a la situacióactual i que, en opinió del’Administració, justifiquen la carre-ra professional. Històricament, elstreballadors i treballadores de lasanitat pública han demostrat unaimplicació extraordinària amb l’e-xercici professional i una clara cons-ciència de servei públic. Uns tretsque han sigut els veritables motorsdel nostre sistema sanitari, ambindependència de les èpoques, de ladisponibilitat pressupostària i delsgestors de torn que amb més penaque glòria han dut les regnes de lasanitat. Però, sembla que en la actualitat lavocació i la dedicació abnegada handonat pas al desencís, la desídia i lamanca d’interés, o el que és elmateix, a diferents graus de “estarcremat” o “síndrome de burn-out”.Aquesta situació repercuteix sensi-blement sobre qualsevol iniciativaorganitzativa o assistencial del’Administració que sempre entro-pessa, en el millor dels casos, ambun mur d’indiferència o amb l’oposi-ció frontal si els ànims no estan pera experiments. La solució per a

l’Administració és senzilla: quicol·labora cobra, qui no, pa i aïgua.Aquesta visió minimalista de lasolució és un exercici depurat decinisme si no va acompanyadad’una valoració introspectiva de lasituació. És lamentable que elmateix que ara proposa estimular laimplicació dels treballadors i treba-lladores del sistema sanitari hajaconsentit durant anys i anys que laprecarietat laboral siga una institu-ció; que la provisió temporal dellocs de treball es faça “a cop depunt 1.4”; que la mobilitat voluntà-ria siga inexistent; que la jornadasetmanal obligatòria siga de 48hores; que les retribucions d’aquestcol·lectiu siguen les més baixes detota la Funció Pública; que la for-mació i la investigació depenguentotalment i absolutament de la pre-disposició del personal. Però, elmés important és que darrere laparafernàlia de plans grandilo-qüents, estiga ordint-se el desman-tellament de l’ordre actual del sis-tema sanitari públic. .L’STSPV-Iv, està convençut que si laparticipació i l’interès del personalpassa per hores baixes no és perl’absència d’una carrera professio-nal, sinó per la degradació progres-siva de les condicions laborals iretributives, per la mancança departicipació i democràcia en la ges-tió i per la degeneració permanentdel propi sistema sanitari públic.Posem fi a aquest desgavell i a bensegur es recuperarà la il·lusió i lasatisfacció pel treball ben fet i laconfiança en la gestió de la sanitatpública.

Després d’una llarga temporada al calaix amb el beneplàcit de totes les organitzacionssindicals, amb excepció del STSPV-Iv, es reprèn la negociació de la Carrera

Professional com si fos la panacea que ha de resoldre tots els problemes. En aquest arti-cle es fa una breu anàlisi de la proposta i dels arguments que la fonamenten.

Rafael Reig i Valero, STSPV-Iv

4 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9

El 4 de juny de 2001 el DOGVpublicava una darrera modi-ficació —després d’haver-seintroduït successius canvis en

la redacció original— a l’Acord queregula el funcionament de les Borsesde treball de personal estatutari deles institucions sanitàries de laConselleria de Sanitat. La Resolució,a la qual donaven suport bona partde les organitzacions sindicals, feiaimportants concessions al’Administració des del punt de vistaorganitzatiu per tal que la borsa foraoperativa. En contrapartida, laDirecció General de RecursosHumans es comprometia a aplicar deforma rigorosa el punt 1.4 de la nor-mativa i de cessar a les persones con-tractades per procediments al margede la borsa.

Arribat el moment de comprovar elgrau de compromís efectiu sobre laqüestió, l’ordre del dia de la primeraComissió provincial de seguiment icontrol de la Borsa del 28 de setem-bre incloïa dotze propostes de nome-nament corresponents a l’al·luditpunt 1.4, una quantitat a primeravista excessiva. Per si fóra poc, lesdotze propostes es distribuïen així:cinc tècnics de laboratori, un coordi-nador d’infermeria d’EAP, un psicò-leg, un metge i un infermer d’UCA,un metge generalista, un facultatiuespecialista en anestèsia i reanima-ció i un auxiliar administratiu d’EAP.Totes aquestes són places bàsiques,sense relació amb el procedimentextraordinari que el punt 1.4 con-templa, amb la qual cosa es posa derelleu la vulneració dels compromi-sos adquirits. El fet que aquestsnomenaments tinguen que ser auto-ritzats formalment pel secretarigeneral de la Conselleria no és capgarantia, ja que el seu desconeixe-ment o desinterés sobre les contrac-tacions poden fer que la seua res-ponsabilitat esdevinga un mer tràmitinstrumentalitzat per determinadesdireccions de centres.

Comprovada aquesta realitat,només restava veure l’actitud de les

organitzacions sindicals en les vota-cions. Sorprenentment, totes les pro-postes de la Conselleria van serrebutjades de manera unànim pelssindicats. Els representants del’STSPV-Iv es fregaven les mans pen-sant que els temps de la discrimina-ció i l’abús s’havien acabat i que perfi, com a sindicalistes podien veureels aspirants a un lloc de treball tem-poral sense desviar la mirada.Dissortadament, no tots els repre-sentants sindicals van actuar demanera coherent amb el seu vot ini-cial i de manera immediata vancorregir el seu suport al nou sistemade justícia en l’adjudicació de places—insòlita fins ara en el sector— per-què era incompatible amb el seusinteressos, més propis del nepotismei el clientelisme.

El 5 d’octubre es reunia una novaComissió amb la proposta de nome-nament dels cinc mateixos tècnics delaboratori que en la convocatòriaanterior. La novetat, però, és que lespropostes s’aprovaven amb l’absten-ció del sindicat CSIF. Pel que es veu,algunes voluntats havien sofert can-vis importants en els principis mani-festats en la reunió anterior. Malgrattot, atorgant la presumpció d’inno-cència, encara es podia pensar queun bon raonament a porta tancadasobre la justificació del perfil especí-fic de les places i dels candidats,haguera aconseguit que el CSIF,honestament, reconsiderara el seuvot inicial.

El 26 d’octubre, però, amb unanova convocatòria de la Comissió esdissiparen tots els dubtes. Es vanproposar els nomenaments a travésdel punt 1.4 d’un psicòleg, dos tre-balladors socials d’EAP i dos infer-mers d’EAP. Tots cinc foren aprovatsamb l’abstenció o el vot favorabledel CSIF i amb el suport puntual deCEMSATSE en dos d’ells. La claredatde la nova situació i de les actitudsd’aquestes organitzacions va deixarenlluernat a més d’un.

Els fets denunciats recorden la ràn-cia polèmica al voltant de la legalitat

i l’ètica de l’exercici del poder. Si lanormativa que regula el funcionamentde la borsa de treball permet excep-cionalment a l’Administració designarcandidats per a cobrir un determinatlloc de treball amb un perfil en funciód’unes condicions específiques d’ex-periència i mèrits, la legalitat estàfora de dubte. Però una cosa és lalegalitat i una altra ben diferent ésl’ètica en l’aplicació discrecional d’u-nes prerrogatives. De fet, els tribunalsde justícia han hagut d’actuar en mésd’una ocasió per a corregir irregulari-tats d’aquesta mena.

El partit que governa laGeneralitat no destaca per l’ètica enla seua gestió de personal, això éssabut de fa temps i no es tracta arade dissertar sobre l’ètica del poder ales organitzacions polítiques. El quea l’STSPV-Iv li preocupa és que deter-minades organitzacions sindicals ambun pressumpte caire social participenactivament en el camp dels políticsamb una indefinició moral per abenefici exclusiu de foscos interessosindividuals o col·lectius. Els principisconstitucionals d'igualtat, mèrit icapacitat i les perspectives laboralsde molts ciutadans i ciutadanes nopoden ser moneda de canvi en qual-sevol hipotètica negociació o en elmercadeig de favors i compromisostan malauradament habituals enaquests temps. Molt menys quan estracta de sindicats que haurien dedefensar els drets de la seua afiliaciói del conjunt dels treballadors i tre-balladores.

L’STSPV-Iv no actua ni actuarà ambl’estil sindical objecte de denúncia.Assumint el principi d’independènciade tota organització, l’STSPV-Iv nopretén pontificar sobre com ha d'uti-litzar la representativitat una deter-minada organització sindical, però síque denuncia públicament la vulne-ració de drets fonamentals i demanaque tothom, fent ús de la pròpia lli-bertat, faça ús de les eines quel’Estat de Dret li reconeix per impe-dir la materialització de les viola-cions abans esmentades.

CSIF trenca la unitat sindical a la Comissió de seguiment

Més abusos en les Borses de treball

Rafael Reig i Valero, STSPV-Iv

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 5

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 7

El Ministeri de Sanitat fa públic un nou esborrany d’Estatut Marc

Torna l’esclavatge

Quan jo era molt jove, al final delfranquisme (aquell període quemolts volen fer-nos desaparèixerde la memòria), juntament ambalguns amics compràvem ocasional-ment un diari tremendament feixis-ta i reaccionari, que si no recordemalament es deia “El Alcázar”,amb la sana finalitat de fartar-nosde riure. Era tal la magnitud de lesanimalades contingudes en aquellsfulls —i el convenciment i el pretèsalliçonament dels redactors d’a-quells textos— que nosaltres, estu-diants de batxillerat, no podíemevitar la temptació de practicar,d’amagat, la festiva lectura comu-nitària. En llegir aquests dies l’es-borrany de l’”Estatuto-MarcoBásico” elaborat perl’Administració me n’he recordatde les lectures de “El Alcázar” enno poder contindre el riure quem’ha provocat i al notar el mateixregust en l’escrit actual. Però, pas-sada la primera impressió m’ha dei-xat una sensació d’inquietud, sinóde temor.

Anant a pams, i destacant sola-ment algunes qüestions que m’hanimpactat d’una primera i ràpidalectura, he tingut la impressió quètorna l’esclavatge. Us destacaréunes quantes “genialitats”. Esplanteja la mobilitat per necessi-tats organitzatives (art. 31) fins ados anys a institucions, centres ounitats fora de l’àmbit previst en el

nomenament; i si és precís segonsels “Plans d’ordenament de recur-sos humans” de forma definitiva.Magnífic!

De la carrera professional (arts.33 i 34) seria millor ni parlar-ne, jaque es valora l’actitud (llegiu: sub-missió als superiors), l’antiguitat(ja inclosa als triennis) i l’activitatassistencial, formativa, investiga-dora o docent, que en tot cascorrespondria a la productivitat idamunt, en aquest cas, no està lli-gada a objectius prèviament pac-tats. Per tant l’Administració estroba novament amb la cabuderiad’establir una carrera professionalque no sap com definir i que en elsconceptes que aplica es confonamb la productivitat i l’antiguitat,amén de l’”actitud”, i per tant nodefineix cap carrera professional.

El sistema retributiu (arts. 35 al38) segueix mantenint uns sousbase baixos i tot un seguit de com-plements, entre les variables delsquals es valorarà la “dedicacióextraordinària”. Ací s’introdueix elfet que les retribucions comple-mentàries variables estaran vincu-lades als objectius programats(això sí que correspon a la produc-tivitat), i per tant és un concepteque no pot estar també inclòs en lacarrera professional. Extraordinari!(com la dedicació).

Però, la “perla” està en l’articu-lat (arts. 39 al 42) que parla (no

defineix) de la jornada de treball.Introdueix la jornada de 48 hores,que és el resultat de sumar una jor-nada ordinària i una complementà-ria, sense definir en cap momentcadascuna d’elles. El que sí defi-neix és que la jornada complemen-tària seguirà regulada per un règimdistint de les hores extraordinàries.O siga, caldrà fer 48 hores setma-nals al preu d’hora ordinària o, compassa actualment, si ens descuidemresultarà més barata l’hora “com-plementària” que l’ordinària.D’això s’en diu esclavatge: faràs leshores que jo et mane i al preu quejo vullga, però això sí, aniràs a onjo voldré i tindràs una “actitud” detotal agraïment.

Potser ja és el moment de dirprou i de fer saber a la població enquines condicions ens volen fer tre-ballar a un col·lectiu que hem detindre cura de la seua salut, quehem de fer-ho amb bona cara i ambtotal professionalitat, però que ensfiquen tots els condicionants per-què siguem nosaltres els qui per-dem la salut. Per sort el riure éssaludable i la lectura de l’esbo-rrany de l’”Estatuto-Marco” ajudaa practicar-lo. No ha de resultarestrany, ja que els redactors deldocument són fills, nebots i parentsdels inspiradors franquistes que jaescrivien el fantàstic “El Alcazar”.Seguim rient.

En gener de 2002 es va fer públic un nou esborrany d’Estatut Marc pel personald’Institucions Sanitàries, un document que podria ser el definitiu, un extrem que

encara es desconeix. Com ja és habitual, el que es negocia al Consell Interterritorial i ala Mesa Sectorial del Ministeri de Sanitat és un misteri fins que ix publicat al BOE. I ja sesap: Quan el mal ve d’Almansa…

Ricard Freixes i Quirós, STSPV-Iv

8 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9

La Conselleria opta per la integració en Atenció Primària

Serveis d’urgència o la història interminable

Després d’un degoteig de convocatòries de la Comissió Tècnica, la futura tercera fasede reconversió dels Serveis d’Urgència ha sofert als darrers mesos un ball en les pos-

sibles alternatives contemplades per l’Administració. En poc temps s’ha passat de notenir una proposta a la integració en Atenció Primària; després, a la constitució d’unaempresa pública i per últim novament a la integració en Primària. I tot açò amanit ambuna convocatòria de vaga, concentracions i mobilitzacions dels treballadors i organitza-cions sindicals.

Rafael Reig i Valero, STSPV-Iv

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 9

Era el 17 d’octubre de 2001 quan,desprès d’un pròleg anònim, entrà-vem de ple en el primer capítold’una llarga novel·la en la qual esbarrejaven sense ordre ni concertgèneres tan diversos com la intriga,el suspens, la ciència ficció o elterror. Ens convocaren a la primeraComissió Tècnica de Reconversiódels Serveis d’Urgència. ElSotssecretari per a l’AgènciaValenciana de la Salut, MarcianoGomez, amb un paper destacat entot el relat, va fer una exposició deles línies mestres d’aquesta tercerafase de reconversió dels serveisd’urgència. Bàsicament,l’Administració optava per la conti-nuïtat en el procés de reconversió,la qual cosa volia dir que els serveisd’urgència que restaven per recon-vertir, València, Alacant, Elx,Catarroja, Torrent, Moncada iMassamagrell, serien suprimits il’atenció continuada seria assumi-da per Atenció Primària.Només setze dies després, amb unatímida insinuació de mobilitza-cions, passant de la ciència-ficcióal terror, iniciàvem el segon capí-tol. Se’ns tornava a convocar i elsotssecretari començava la reunióamb l’exposició d’algunes conclu-sions a les quals s’havia arribat enel Consell Interterritorial sobre lafutura aplicació de la DirectivaEuropea 93/104 a l’atenció conti-nuada. Com a conseqüència d’açò,descartava la supressió dels serveisd’urgència de València, Alacant iElx i la seua integració en AtencióPrimària, proposant la creaciód’una empresa pública encarregadade gestionar les urgències extra-hospitalàries, i es comprometia afinalitzar la negociació abans del31 de març, “sempre i quan no hihagueren pressions” i es desconvo-cara la vaga. Davant del gir inespe-

rat dels esdeveniments, els sindi-cats convocants de la vaga, CEM-SATSE, CSIF, CCOO i UGT (l’STEPV-Ivno va ser convidat a participar en lainiciativa), considerant que s’ha-vien complit els seus objectius deforçar la negociació, desconvoca-ven la vaga i es comprometien areiniciar la negociació.Per a l’STSPV-Iv, el nou escenari denegociació era inacceptable. Si béera cert que del compromís inicialgens concret de concloure la recon-versió abans de finalitzar 2002,s’havia passat a la data concreta de31 de març; no era menys cert quela constitució d’una empresa públi-ca era una opció que perjudicavaels interessos dels treballadors itreballadores dels serveis d’urgèn-cia a llarg termini. Tot seguit, es van produir una sèriede reaccions per part dels treballa-dors i treballadores afectats i d’al-guns sindicats, als quals s’hi va afe-gir el personal del SAMU per lanegativa inicial d’incloure’ls a l’o-ferta extraordinària, que motiva-ren una nova convocatòria urgentel 16 de gener, i amb ella un tercercapítol d’intriga. Novament,Marciano Gómez va eixir a la pales-tra i inicià la seua intervenció acu-sant l’STSPV-Iv de tergiversar lesseues paraules i de crear un malambient entre els treballadors itreballadores fent ús de la mentidai la demagògia. Segons el seu punt de vista, nos’havia dit mai que anava a pro-duir-se la privatització dels Serveisd’Urgència, perquè ell entenia que“la constitució d’una empresapública no era privatitzar”, i queen tot cas suposaria una milloraobjectiva de les condicions laboralsde la plantilla. No obstant això,malgrat mantenir el convencimentquè aquesta via era la millor,

Gómez desistia de portar-la enda-vant i afirmava que el procés dereconversió es faria continuantamb la línia habitual d’integracióen Atenció Primària. A més a més,com els sindicats signants de l’a-cord li havien demanat per escritl’ampliació de l’oferta extraordinà-ria al personal del SAMU, es com-prometia a proposar l’ampliació enuna propera Mesa i que el personalde Serveis d’Urgència integrat enPrimària disposara d’una ofertaordinària de les seues places en2003.El STSPV-Iv, evidentment, no es vasentir al·ludit per les manifesta-cions del sotssecretari, ja que laopinió del Sindicat sobre les conse-qüències de la constitució d’unaempresa pública difereix totalmentdels seus arguments. A més, s’hade destacar que aquell canvi de cri-teri obeïa únicament a la posicióferma de rebuig manifestada pelscol·lectius afectats, sense necessi-tat de demagògies, mentides opeticions extemporànies. Així arribem al quart capítol, el delsuspens, que de moment ha necessi-tat de quatre reunions de laComissió Tècnica per anar escrivint-se i encara no està acabat. Pel quese sap a través d’algunes filtracions,una vegada establert el model defi-nitiu de la reconversió, la negocia-ció és com una ruleta russa. ¿Quinserà el col·lectiu que pagarà elsplats trencats? ¿El personal sanitari?¿Els zeladors? ¿Els conductors? ¿Elpersonal temporal? Ara per ara espot afirmar que tots els pagaran,uns més que altres, però sobretotperdrà el sistema sanitari públic.No avancem res més, no siga quel’enginyer que dissenya aquestprocés de negociació tinga l’ocu-rrència d’afegir nous capítols o detornar a començar.

Després de la Mesa Sectorialde Sanitat (05/11/2001) i lesComissions Tècniques de 13 i18/12/2001, la Mesa

Sectorial de 18/12/2001 va aprovar laconvocatòria de l’OfertaExtraordinària d’Ocupació Pública(OPO) a les institucions sanitàries enaplicació de la Llei 16/2001, amb elvot favorable de CCOO, SAE i CSIF i elvot en contra d’UGT, CEMSATSE iSTEPV-Iv. Un mes més tard, s’amplia-va l’oferta als serveis d’urgència.

Una decisió d’aquesta magnitut,amb unes implicacions que definiranles expectatives de treball en molt detemps, havia de generar necessària-ment una forta polèmica entre dife-rents col·lectius de treballadors i tre-balladores. Buscar l’equilibri entreles aspiracions a un veritable concursde trasllats, la promoció interna, laconsolidació del treball del personaltemporal i el nou accés al sistema, enun marc on es pretén resoldre el pro-blema d’una precarietat laboralsituada al voltant del 30% esdevé unaquimera.

Amb més o menys fortuna, la Llei16/2001 per la qual es convoca unprocés extraordinari de consolidació iprovisió de places a les institucionssanitàries del sistema nacional desalut, pretén “salomònicament” tro-bar l’eixida del laberint on ens hanclavat, no ho oblidem, molts anys d’i-neptitut deliberada del’Administració. Una eixida que, comno podia ser d’altra forma, ha gene-rat il·lusions, incerteses i no menysdecepcions.

Les virtuts i mancances d’aquestallei han despertat una discussió aca-lorada entre el personal de les insti-tucions sanitàries d’arreu de l’Estat,però al nostre País —per la lamenta-ble política sanitaria del PartitPopular— la polèmica ha quedat rele-gada a un pla secundari per l’exclusióde l’oferta d’ocupació de les catego-ries professionals incloses als serveisde cuina, neteja, telefonistes, man-teniment i bugaderia amb l’argumentquè —citem textualment— “són sus-ceptibles de modificar el seu modelde gestió”, és a dir, de privatitzar-se.Davant d’aquest guirigall i per evitarconfusions i interpretacions erròniesnosaltres ca explicar clarament elposicionament del Sindicat.

El STSPV-Iv (STEPV-Iv), malgrathaver defensat des del primermoment l’elaboració d’un procedi-ment extraordinari per a la consoli-dació del treball temporal a lesInstitucions Sanitàries de laConselleria de Sanitat, no pot fer unavaloració positiva del present acordper les següents raons:

1.- L’oposició de la fase de selec-ció prevista a la Llei 16/2001 contéelements de perversió des delmoment en què estableix sistemesdiferents per al grup A i la resta decategories. Els primers han de pre-sentar una memòria relativa al llocde treball mentre que la resta ha desuperar una “prova” —eufemismed’examen— que supedita el seu con-tingut al criteri dels tribunals, amb laqual cosa, la capacitat d’aquestsúltims d’afrontar l’oposició ambgaranties de superar-la és inferior ala del grup A.

2.- El barem de mèrits de la fasede provisió, contempla la realització ipuntuació d’una entrevista en totesles categories del grup A, que no estàjustificada. En determinats llocs detreball de facultatius especialistesd’Àrea, per l’especificitat del treballque desenvolupen, podria assumir-seaquest element de selecció, encaraque sempre és discutible perquètransgredeix els drets del personalfix. Però, en cap cas aquesta especi-ficitat és extensiva a tot el grup A.Una errada de la Llei 16/2001 quepodria evitar-se amb la convocatòriad’un concurs de trasllats previ per aaquestes categories.

3.- La puntuació del concurs demèrits de la fase de selecció respec-te de la puntuació total d’aquesta(oposició i concurs), és diferent perañ grup A i la resta de categories. Enel primer cas suposa més d’un 40% ien el segon, tan sols arriba al 30%,introduint-se novament elements dis-criminatoris que repercuteixen nega-tivament sobre els aspirants delsgrups B, C, D i E que veuen reduït elvalor relatiu del concurs de mèritsrespecte de la puntuació total.

4.- L’oferta de places a l’OPO 2001de la Conselleria de Sanitat no incloula reconversió de nomenaments d’a-cumulació de tasques en placesestructurals. Per les dades facilitadesper la Conselleria, hi ha 4.000 perso-

nes en aquestes condicions, de lesquals 1.600 podrien ser susceptiblesde reconversió. Unes places queòbviament es proveiran per un proce-diment ordinari que no tindrà com aobjectiu la consolidació del treballtemporal establit a la Llei 16/2001.

5.- S’exclouen de l’oferta, aixímateix, les places corresponents a lescategories de personal de quota izona, serveis d’urgències, telefonis-tes, cuina, neteja, bugaderia i man-teniment, uns serveis que acumulenuna plantilla superior a les 3.000 per-sones amb un elevat índex de preca-rietat i que no tindran opció a parti-cipar en els processos de selecció iprovisió. A més a més, aquest perso-nal —excepte el de quota i zona—romandrà sota l’amenaça d’un canvihipotètic de model de gestió (priva-tització), una possibilitat que s’acos-ta més a la realitat en la mesura enquè la plantilla té un major grau devinculació temporal.

6.- Com a conseqüència dels dosapartats anteriors, i per l’escassa fia-bilitat de les dades de plantilla apor-tades per l’Administració, és fàcilarribar a la conclusió que no s’acon-segueix l’objectiu de reducció de latemporalitat al 10%.

Per tot açò, l’STSPV-Iv consideraque la proposta de l’Administraciós’allunya dels objectius establits al’acord de reducció de la temporali-tat a les institucions sanitàries de 23de juliol de 2001 i del mateix esperitde la Llei Extraordinària 16/2001. LaConselleria de Sanitat manté unavisió parcial de la problemàtica de latemporalitat, discriminatòria delsinteressos del personal fix, dels d’unsgrups respecte dels altres i dels d’al-gunes categories concretes.L’argumentació de l’Administracióque afirma que resoldre el problemade precarietat per a 7.712 personesés prioritari per davant de qualsevolaltra consideració és considerat perl’STSPV-Iv com un xantatge a lesorganitzacions sindicals que preténobligar-les a tancar els ulls davantd’unes discriminacions òbvies querepercutiran de forma negativa sobreels interessos d’un percentatge ele-vat de la plantilla i sobre el mateixsistema sanitari públic. Temps altemps.

Oposicions sota sospitaRafael Reig i Valero. STSPV-Iv

1 0 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 1 1

A l’esmentada sentència, esconsideren com a fets provats queles successives sol·licituds d’unlocal sindical presentades des delmes de setembre de 2000 l’STSPV-Iv van ser desateses per la direc-ció del centre sanitari amb argu-ments incompatibles amb l’orde-nament jurídic. Els motius que ladirecció va esgrimir per justificarla demora en atendre la sol·lici-tud es basaven en la manca d’es-pai físic a l’hospital i en la neces-sitat d'habilitar convenientmentel local del Centred’Especialitats.

Davant dels arguments del’Hospital, el Jutjat considera quedesprés de catorze mesos, ladirecció ha disposat de tempssuficient per dotar la secció sindi-cal del STSPV-Iv d’un local ambl’equipament necessari per l’e-xercici de la seua activitat, comestableix l’article 8.2 c) de la LleiOrgànica de Llibertat Sindical. Elfet què el dia anterior a la cele-

bració del juí li fóra adjudicat alSindicat un local al Centred’Especialitats només obeeix a laproximitat de l’acte judicial.

A més a més, el Tribunal consi-dera també que l’adjudicació dellocal al Sindicat —tot i reunir lescondicions necessàries— consti-tueix una discriminació cap al’STSPV-Iv atés què la resta d’or-ganitzacions sí que han gauditd’un espai al mateix centre hospi-talari. Amb això es viola el princi-pi d’igualtat establert a l’article14 de la Constitució.

Sobre la base dels dos fona-ments jurídics anteriors, l’únicaalternativa ajustada a dret és lacessió d’un local amb la mateixaubicació i mitjans que la resta desindicats, com consta explícita-ment a la sentència que assenya-la: “la demandada debe procedera habilitar con carácter inmediatoun local adecuado en el HospitalMarina Alta para que el STEPV-IVpueda disponer del mismo al

objeto de realizar las actividadespropias de su función sindical”.

El Sindicat manifesta la seuasatisfacció pel contingut de lasentència que posa fi a una absur-da situació de repressió del dretde llibertat sindical, que harepercutit negativament en l’e-xercici de les funcions de l’STSPV-Iv, en els interessos dels afiliats iafiliades i dels treballadors i tre-balladores de l’Àrea de Salut nº12. Cal destacar que la sentènciafa palesa l’actitud antisindical iantidemocràtica de la qual ha fetgala la direcció de l’HospitalMarina Alta en els darrers mesos,una actitud sempre reprovableperò més encara quan es tractade l’Administració que —ambindependència del partit políticque la gestiona— ha de ser garantdel respecte als drets fonamen-tals dels ciutadans i ciutadanes,en particular, i del mantenimentde l’Estat de Dret en general.

Una sentència que restitueixels drets vulnerats

La direcció de l’Hospital Marina Alta, condemnada per conducta antisindical

Després d’una llarga temporada al calaix amb el beneplàcit de totes les organitzacionssindicals, amb excepció del STSPV-Iv, es reprèn la negociació de la Carrera

Professional com si fos la panacea que ha de resoldre tots els problemes. En aquest arti-cle es fa una breu anàlisi de la proposta i dels arguments que la fonamenten.

1 2 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9

Un afiliat de l’STSPV-Iv,infermer, assistia a un cursde formació organitzat pelCol·legi d’Infermeria de

València. La professora va demanara cadascun dels assistents que espresentaren, i al nostre infermerno se li va ocórrer una altra cosaque dir el seu nom, en valencià,evidentment: era la seua llenguamaterna, ell pensava que estava acasa seua, i eixe nom era el queapareixia al seu document d’identi-tat. Oh!, hi havia un problema, laprofessora era d’una altra naciona-litat, i automàticament va traduir-li el nom al castellà, com si ell s'ha-gués enganyat al pronunciar-hod’una manera tan estranya.L’infermer, tranquil perquè consi-derava que estava obrant d’unamanera correcta, inclús educada,va clarificar que no, que el seu nomes deia com ell ho havia fet desd’un inici.

La professora va explicar a laconcurrència que ella no coneixiael valencià, com donant per supo-sat que tots i totes accedirien,davant l’evidència d’argument tansòlid, a parlar i escoltar-la en cas-tellà. El nostre infermer pensà quesi ella venia de fora a impartir uncurset no coneixent la llengua quees parla ací, realment tenia un pro-blema: ella tenia un problema; iella hauria de fer alguna cosa peracostar-se a nosaltres, entendre’nsi fer-se entendre. Ell, evidentment,tampoc tenia cap interès en fer-li-

ho més difícil.Però l’evolució dels esdeveni-

ments va ser ben curiosa: davant elfet que el nostre infermer conti-nuava expressant-se amb tota nor-malitat en valencià, la professorava semblar començar a molestar-se: i no li demanaven que ella par-lara en valencià; tan sols tenia quesentir i intentar entendre algú queparlava en la llengua d’ací!

La incomoditat de la professorava arribar al punt de començar aprendre determinades iniciatives:es va posar en contacte amb l’or-ganització del curs per tal de quei-xar-se del comportament d’aquellapersona (!), inclús “faltant a laveritat” atribuint-li accions que ellno havia dut a terme. En una sego-na fase va proposar al nostre infer-mer d’abandonar les classes: unesclasses organitzades pel seucol·legi professional a les quals elltenia tot el dret d’assistir (!). Li vadir, en un possible intent de sub-orn, de facilitar-li el diploma d’as-sistència corresponent sense quefos “necessària” la seua presènciaa l’aula. I li va parlar d’encarregar-se què se li tornaren “religiosa-ment” els diners de la matrícula.La pressió sobre aquesta persona,pel ximple fet de voler parlar en laseua llengua, sembla important.

No cal parlar que el suport queva tenir el nostre infermer per partdels seus companys de classe va ser“igual a zero”: valencià-parlants ovalencià-entenents el van deixar

abandonat a la seua sort. Davantaquest fet la professora encara hova tenir més fàcil i va entrar enactituds que estan sobreramentdocumentades i estudiades al vol-tant de la síndrome d’acaçamentmoral o “mobbing”, i que es tra-dueixen en maltractaments psico-lògics, marginació, privació d’ini-ciatives, etc, fins que aquesta per-sona abandona. El nostre infermerva quedar exclòs d’anar a fer-se uncafè amb la resta del grup, ambcomentaris del tipus “nosotros nosvamos a tomar un café…” o es vaquedar fora de tots els grups detreball que s’organitzaven dinsl’aula.

El nostre infermer no va volercrear més polèmica i va continuarassistint a les classes, per la senzi-lla raó de què volia ampliar el seusconeixements; uns coneixementsque en aquest cas, per més quesiga paradoxal, eren sobre“Comunicación Interpersonal” (i ladocent, per a més paradoxa, erapsicòloga). És d’esperar que encaraveurem més coses, paradoxals isorprenents, però ja ho és qued’una activitat organitzada al PaísValencià, per a professionals deValència, s’encarregue no ja unapersona castellanoparlant, sinóantivalencià parlants. “Forastersvindran —deia el meu iaio— que decasa ens trauran”. S’enganyava, elmeu iaio?

Marginats a la nostra terraJesús de la Muela i Pellicer, STSPV-Iv

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 1 3

Allipebre

Les sentències sobre col·legiació fan forat.

Algun parlament autonòmic previsor com l’andalús ha legislat que lacol·legiació professional ja no és obligatòria per a qui treballa en exclusi-vitat al servei de l’Administració. El més curiós és que la normativa s’haaprovat sense cap vot en contra, tampoc del PP, que s’hi ha abstingut. El“sentit de la responsabilitat” dels diputats populars, segons diuen ellsmateixos, els obliga a prendre mesures per tal que no passe com a Madrid,“que un tribunal nos pueda obligar a pagar esas cuotas”. Malauradament,sembla que el PP valencià no se n’adona. Mentrestant, els col·legis pro-fessionals resten en solitari afirmant ximpleries com que això és anticons-titucional. Se’ls acaba el xollo i això fa molt de mal.

Supervisors ‘trepes’ a l’Hospital General de CastellóEl STSPV-Iv denuncia la pràctica que en algunes plantes de l’HospitalGeneral de Castelló realitzen alguns supervisors i supervisores a l’hora deconfeccionar les planilles del personal substitut, uns companys i compan-yes amb precarietat laboral que solen protestar poc. La moda és posar undia de vacances (V) enmig de la setmana i fer desaparéixer el lliure set-manal (L). Damunt tenen el morro de dir que potser lliuren en eixa set-mana: sempre hi ha de més papistes que el Papa. Segur que aquests super-visors són uns ‘trepes’ que coneixen l’esborrany de carrera professional ifan mèrits a costa dels sustituts per pujar de cop uns quants nivells.

La Direcció de l’Hospital General de Castelló, condem-nada per acomiadament il·legalCom què les sentències que perd la Conselleria les paguem entre tots itotes, els responsables del departament segueixen fent “de su capa unsayo” i continuen amb actituds prepotents, on l’”enxufisme” és cadavegada més freqüent. El cas de la psiquiatra de la Unitat de Salut MentalCS 2.1, clama al cel: interina des de 1991, la Direcció de l’HospitalGeneral de Castelló decideix el 31 de març de 2001, amortitzar la plaça,i crear-ne una altra el dia següent, amb els mateixos pacients, idèntiquesfuncions i zona geogràfica d’actuació però, això si, la plaça ara estavaocupada per una altra persona designada per la Direcció. El Jutjat Socialnúm. 1 de Castelló va declarar nul l’acomiadament en considerar que l’a-mortització de la plaça és només aparent, i no havent raó alguna que jus-tificara el cessament de l’interí per anomenar-ne un altre que faça lesmateixes funcions, es consagra l’arbitrarietat dels poders públics. La sen-tència obliga a readmetre a la treballadora al seu lloc de treball i al paga-ment del salari des de l’acomiadament il·legal fins a la readmissió al llocde treball. El STSPV-Iv, manifesta la seua satisfacció pel contingut de lasentència que entén posa fi a una situació absurda i fa palesa una actitudreprovable.

1 4 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9

Els treballadors públics perden el 0’7 %

Aquesta xifra, podria ser el percentatge de qualsevol pressupost destinat ales ONGs, però, malauradament, representa la pèrdua de poder adquisitiudels treballadors i treballadores públics en 2001. Una vegada més,l’Executiu ha errat en les estimacions d’increment de la inflació anual i aixòrepercuteix de forma negativa en les butxaques del personal per la man-cança d’una clàusula de revisió salarial.

La productivitat de la productivitatLa Conselleria, per acord de Mesa Sectorial de Sanitat del 3 de febrer, vaintroduir el concepte retributiu de productivitat variable en les retribucionsdel personal del SAMU. L’any 2000 va concloure sense que s’establiren elscriteris per a calcular la productivitat i l’Administració va decidir abonar el50% a tothom. El primer semestre de 2001 l’Administració tenia establits elscriteris pel càlcul de la productivitat, el resultat s’ha fet públic en novem-bre i s’ha abonat amb sis mesos de retard. Al segon semestre de 2001 nos’havien pactat uns nous criteris i s’han prorrogat els del primer semestre,però, encara no s’han fet efectius als treballadors i treballadores. La pro-ductivitat del primer semestre de 2002 té els criteris fixats. La pregunta és:¿es pagarà en juny com cal? Si aquest és el procediment normal de quanti-ficació de la productivitat, no es tracta d’un model de treball eficient, efi-caç i efectiu. S’hauria d’abonar la productivitat a l’il·luminat o il·luminadaque va concebre la criatura.

Correu electrònic de l’afiliacióEl Sindicat posa a l’abast de tota l’afiliació un servei informatiu sindicaldiari i gratuït. Nomes s’ha de facilitar l’adreça electrònica per a donar-sed’alta comunicant-ho a: sanitat.stepv@intersindical.org

ALL I OLI INTERSINDICAL Nº9 1 5

fitxa d’afiliaciófitxa d’afiliació