EL NOU PARLAMENT D’ESCÒCIA, DE MIRALLES I TAGLIABUE

aàarquitectària

FOTO

: JOA

N CA

LLÍS

/ EM

BT A

RQUI

TECT

ES A

SSOC

IATS

// N

úmer

o 5.

Oct

ubre

200

4

Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

el reportatge 2

4

5

7

PROJECTES MADE IN CATALONIA

EL COL·LEGI D’ARQUITECTES IMPULSA EL SEU PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ DE SERVEISitinerari

ALEJANDRO DE LA SOTA

edificacióOBSERVATORI DE LA VIVENDA

exposicióLA CASA DE PABLO NERUDA

CATALUNYA EXPORTAARQUITECTURA

2 arquitectàriaaà PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ DE SERVEIS

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JESÚS ALONSO I SÁINZ I SECRETARI: JORGE OZORES MARCO-GARDOQUI I TRESORER: JOSEP MARIA GUILLUMET I ANÉS I PRESIDENT DEMARCACIÓBARCELONA: JORDI LUDEVID I ANGLADA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: JOSEP RIERA I MICALÓ I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: PERE ROBERT I SAMPIETRO I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA:

Cuba, el Marroc i especialment la Xina són els principals protagonistesdel Programa d’Internacionalització de Serveis del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya, malgrat que altres països emergents com Polòniai l’Argentina mostren també un elevat interès pel treball dels arquitectescatalans i preveiem que es convertiran en mercats naturals per a l’ex-portació de la nostra arquitectura. És per això que el COAC està dedi-cant esforços continuats en aquests països: s’han firmat acords ambdiferents províncies i associacions professionals del Marroc i delgegant asiàtic; s’organitzen jornades i missions inverses per estendreels vincles de coneixement mutu entre els professionals i, fins i tot, estàprevist obrir una seu del Col·legi a Hangzou, capital de Zhejiang, un

dels motors econòmics de la Xina. A tota aquesta nova realitat estàdedicat el reportatge d’aquestes pàgines.

En aquesta nova edició de l’Arquitectària hi trobaran també un relat del’experiència internacional de MAP Arquitectos, un dels despatxos mésactius internacionalment, així com algunes reflexions del president dela Cambra de Comerç al voltant de la internacionalització de serveis.S’ha de destacar també les dades que mostra l’Observatori de la Viven-da, en aquest cas enriquides amb la informació de valors d’ofertad’ARQUITASA, Societat de Taxacions dels Col·legis d’Arquitectesd’Espanya.

LA XINA I EL MARROC, MÉS A PROP PER ALS ARQUITECTES CATALANSJESÚS ALONSO I SÁINZDEGÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

món la bona arquitectura del nostre país. Josep Lluís Sert és l’autor, entre altres, del’ambaixada dels EUA a Bagdad, edificis delscampus universitari de Harvard o l’urbanismede noves ciutats del Brasil, Veneçuela oColòmbia. L’arquitecte Germán RodríguezArias es va exiliar a Xile, on va construir les ca-ses del seu amic el poeta Pablo Neruda. I Jo-sé Antonio Coderch, probablement l’últim delsarquitectes pioners a treballar a l’estranger, vaprojectar el Pavelló Espanyol en la IX Trien-nal de Milà.

L’herència dels pioners A partir de la segona meitat del segle, les no-ves generacions d’arquitectes van seguir tre-ballant en projectes més enllà dels Pirineus:era el torn d’equips com MBM (Martorell, Bohi-gas, Mackay), Ricardo Bofill o Lluís Clotet iÒscar Tusquets, als quals s’han anat sumantcada vegada més despatxos d’arquitecturaque s’han introduït en l’escena internacional.L’aportació catalana a l’estranger inclou vi-vendes, disseny urbà i espai públic, equipa-ments culturals... Mig segle després, el 2002hi havia més de 330 projectes firmats per ar-quitectes catalans en 23 països. Així, se su-

men a aquells noms com Josep Lluís Mateo,Enric Miralles, Alfred Arribas, Elias Torres iMartínez Lapeña, Dani Freixes, o altres, quecompten amb un ampli reconeixement enl’escena internacional.

L’interès transfronterer dels catalans és evi-dent, com també la seva capacitat i el reco-neixement professional per estar presents alsquatre continents. L’empremta deixada peraquells pioners de l’arquitectura catalana i elreconeixement adquirit a la Catalunya dels80 i 90 en matèria d’arquitectura i urbanismegràcies a l’impuls de l’obra pública dels pri-mers anys de democràcia i l’esclat dels Jocsvan crear el marc idoni per donar visibilitat alsprofessionals catalans i es van convertir enla millor targeta de presentació del nivell decreativitat del país.

Estratègies actives per a l’exportació d’arquitecturaL’any 1997 el Col·legi d’Arquitectes de Ca-talunya, atent a les necessitats del sector i dela societat, va posar en marxa l’Àrea de Re-

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

Catalunya compta amb personalitats de re-nom universal que al llarg del segle XX han es-campat la seva obra al voltant del planeta:científics com Joan Oró, el bioquímic lleidatàque va treballar per a la Nasa; el violoncel·lis-ta Pau Casals, que va portar a l’Assembleade l’ONU la seva interpretació del Cant delsocells; pintors com Joan Miró, Salvador Dalío el gran pallasso nascut a Cubelles CharlieRivel. Personatges il·lustres que han donat lavolta al món i han estat exemple de la capa-citat creativa del nostre país.

També l’arquitectura catalana compta ambgrans mestres que han treballat més enllà deles nostres fronteres. Josep Lluís Sert, Ger-mán Rodríguez Arias, José Antonio Coderch(integrants del GATCPAC o Grup d’Arquitectesi Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arqui-tectura Contemporània) o Domènech i Mon-taner, Puig i Cadafalch, Jujol o Gaudí són re-ferents indiscutibles de l’arquitecturacontemporània de la primera meitat del segle.Ells van ser els pioners a mostrar a la resta del

CATALUNYAEXPORTA ARQUITECTURA

LAURA BAYOPERIODISTA

FOTO: ARXIU JAUME FREIXA

FOTO: ARXIU CLOTET-TUSQUETS

FOTO: LUKAS HUELLER

FOTO: REINHARD GÖRNER ARCHITEKTURFOTOGRAFIE

1 CASA SERT, A CAMBRIDGE. Massachusetts (1958, EUA)

1 ALFRED ARRIBAS VA INAUGURAR l’estiu passat laSchwarzenbergplaz de Viena (Àustria)

1 VIVENDES KOCHSTRASSE a Berlín (Alemanya), finalitzadesel 1992 pel despatx MBM (Martorell, Bohigas, Mackay)

1 LA CASA VITTORIA a l’illa de Pantel·leria (Itàlia) del1970, obra de Lluís Clotet i Òscar Tusquets

arquitectàriaaà 3PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ DE SERVEIS

JORDI BERGADÀ I MASQUEF I PRESIDENT DEMARCACIÓ DE L’EBRE: CARLOS VERGÉS I ALONSO I VOCALS: JORDI SARDÀ I FERRAN / SANTIAGO CERVELLÓ I DELGADO / JOAQUIM FIGA I MATARÓ /ELSA IBARS I TORRAS I COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 301 50 00 I Fax.: 93 412 00 68 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

lacions Internacionals per contribuir a la di-fusió del treball dels arquitectes catalans.L’any 1993 el COAC va presentar, a Chica-go (EUA), fruit de la seva tasca de recollidade dades i anàlisis, un estand amb exposiciód’arquitectura catalana fora d’Espanya, ambla col·laboració de la Generalitat de Catalu-nya, en el marc del Congrés de la Unió In-ternacional d’Arquitectes (UIA). Aquesta ini-ciativa va tenir continuïtat en la presentacióen format de web exposició realitzada l’any2002 durant el congrés de la UIA a Berlín, im-pulsada pel COAC i el Ministeri de Foment.Des d’aleshores, l’Àrea de Relacions Inter-nacionals desenvolupa una activa i sistemà-tica tasca de recollida i anàlisi de la realitatde l’arquitectura al voltant del món, difusióde l’obra dels professionals catalans i pro-moció de l’exportació de serveis d’arquitec-tura a través de l’establiment de convenisamb noves àrees de desenvolupament.

Jordi Farrando, cap de l’Àrea de RelacionsInternacional, afirma que “cada vegada sónmés els catalans que treballen a l’estranger,sigui per necessitat de trobar nous mercats,pel repte de fer-ho en un context nou, o perdisposar de contactes en cercles transna-cionals”. Segons Farrando, “cal impulsar lanova arquitectura catalana exportant els va-

lors més actuals, aquells que agafen el relleude noms com Sert, Coderch o Gaudí. Iaquesta tasca l’han de fer de forma conjun-ta tots els agents socials i de l’administra-ció implicats”. És en aquest context que s’in-sereix el progressiu establiment d’acords ambpaïsos o regions amb una elevada demandade professionals de l’arquitectura i que hanrequerit la col·laboració del COAC.

Convenis de col·laboracióEl novembre del 2003 el COAC va donar no-ves mostres del seu impuls cap a l’exporta-ció d’arquitectura catalana a l’escenari inter-nacional. Aquesta vegada, a través d’unambiciós projecte d’internacionalització deserveis per exportar l’arquitectura i l’urba-nisme català a la Xina, a les províncies deZhejiang i Tianjin, dues de les zones méspròsperes del país, a ciutats com Hangzou,Shaoxing i Tianjin. Aquests convenis facilitenla col·laboració professional d’arquitectes ca-talans en aquell país i impulsen l’assessora-ment en temes d’urbanisme, protecció delpatrimoni històric, noves tecnologies i polí-tiques públiques. El juliol del 2004, el pro-grama d’internacionalització del COAC es-tablia un nou conveni de col·laboració ambel Marroc que permet la participació dels ar-quitectes catalans en el planejament, la re-ordenació urbana i l’arquitectura de diversesàrees del país alauita.

Segons explica Jesús Alonso, degà del COAC, “volem impulsar estratègies activesde presència internacional que facilitin esce-naris de competitivitat per als arquitectes ca-talans, el reconeixement professional o know-how dels quals constitueix un important valorper als possibles socis estrangers”. I afegeixque “es tracta que el COAC contribueixi aldesenvolupament territorial en països o re-gions amb potencialitat o noves actituds fo-mentant la presència activa dels professio-nals catalans, a través de fórmules diferentsde les estrictament comercials, estimulant lainvestigació de socis locals i mantenint con-tinuats esforços a través de la cooperació or-ganitzativa, tecnològica, cultural i empre-sarial”.

Els primers exportadors d’arquitectura vanobrir les portes als actuals professionals, su-perant els reptes de tot emprenedor. El rep-te d’avui: la globalització. En aquest sentit,Manuel Vallribera, arquitecte i president de lacomissió COAC-Xina, afirma que “des delCOAC realitzem un camí amb uns beneficisque redundaran directament en els profes-sionals que s’impliquin en el procés d’inter-nacionalització de serveis, en el marc d’unaglobalització on no podem estar absents”.Els competidors internacionals són molts,però la defensa d’una arquitectura de quali-tat obre molts mercats.

Cronologia recent del programad’internacionalització del COAC

NOVEMBRE DEL 2003: el COAC firma a laXina convenis de col·laboració amb diversesautoritats locals de la província de Zhejiang(Shaoxing) i amb el Col·legi d’Enginyers Civils id’Arquitectura de Zhejiang.

JUNY DEL 2004: firma del conveni marc decol·laboració amb la Unió Nacional d’Arqui-tectes i Enginyers de Cuba, per a la realitzaciód’iniciatives conjuntes.

JULIOL DEL 2004: el COAC estableix unconveni marc a Tànger (Marroc) amb l’Ordred’Arquitectes del Marroc, Regió Tànger-Tetuan i l’Ordre d’Arquitectes del Marroc. Alspocs mesos, les ciutats de Casablanca i Tàn-ger mostren el seu interès a col·laborar ambels arquitectes catalans.

SETEMBRE DEL 2004: El COAC firma ambla Xina nous convenis de col·laboració ambautoritats locals de les ciutats de Jiangxi iTianjin, entre altres acords. Participa en elI Fòrum Econòmic Catalunya Marroc, celebrata Barcelona.

OCTUBRE DEL 2004: Formant part de ladelegació del president de la Generalitat, Pas-qual Maragall, el COAC firma un acord perobrir la seva seu a la Xina, a la ciutat deHangzou.

Fruit del seu treball, el COAC disposaactualment d’informació detallada sobrel’exercici professional en un total de 76països: nombre d’arquitectes, marclegal, programes educatius, mecanismesde control i registres, assegurances, etc.Dades que són de gran interès per aqualsevol arquitecte que vulgui treballaren un país estranger regulat per lleisdiferents de les que regeixen al nostrepaís. És en aquest punt que, l’any 2004,l’Àrea de Relacions Internacionals delCOAC impulsa una nova investigació dela realitat de l’exercici professional delsarquitectes catalans al voltant del món,per adequar-se a les noves realitats can-viants de la professió i ajustar polítiques iestratègies que afavoreixin l’exportaciód’arquitectura al voltant del planeta.ArqCatMón és una crida als arquitectesa registrar a les fitxes del COAC elsseus treballs realitzats fora del país.Una nova radiografia que permetràponderar la presència dels arquitectescatalans al voltant del món i constatar,un cop més, l’interès i el prestigiinternacional d’una professió ambreconeixement universal.

ArqCatMón: laprofessió al món

L’INTERÈS TRANSFRONTERER DELS CATALANS ÉS EVIDENT, COM TAMBÉ LA SEVA CAPACITATI EL RECONEIXEMENT PROFESSIONAL PER ESTAR PRESENTS ALS QUATRE CONTINENTS

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

FOTO: MARIE-FRANÇOISE PLISSART

1 MANUEL DE SOLÀ MORALES VA REALITZAR l’Estació Intermodal i la plaça de l’Estació de Lovaina (Bèlgica)

4 arquitectàriaaà ITINERARI/INTERNACIONAL

1 IMATGE DEL FÒRUM ECONÒMIC Catalunya Marroc celebrat a la Llotja el 6 d’octubre passat

El 1956 es convoca un concurs d’avantprojectesper a la construcció de l’edifici del nou Govern Ci-vil, que s’havia de situar a la nova plaça Imperial Tar-raco, focus del creixement de la ciutat a partir delsanys 60.

La normativa vigent, la forma corba del solar, l’o-bligada composició unitària de la façana de la plaçaamb la línia de cornisa situada a 21 metres, la uti-lització de carreu de pedra natural a la façana i elprograma, que a més de l’activitat administrativa irepresentativa exigia un alt percentatge de vivendes,van condicionar les bases del concurs i van cons-tituir les claus de la singular anàlisi que va fer Ale-jandro de la Sota per a l’avantprojecte i que va do-nar origen a l’edifici.

El febrer del 1957 un jurat integrat per FranciscoPrieto (director general d’Arquitectura i Urbanisme),Gonzáles-Sama (Governador Civil), Antonio Perpi-ñá (representant del Col·legi d’Arquitectes), RobertTerrades (arquitecte designat pels concursants) i Luisde Villanueva (arquitecte de la Direcció General), as-sistits per José M. Monravà López (arquitecte encap de l’Oficina Tècnica de la Comissió Provinciald’Urbanisme), van acordar per unanimitat atorgar elprimer premi al projecte d’Alejandro de la Sota, pre-sentat sota el lema Ana. La decisió del jurat con-trastava amb altres concursos de l’època, que pre-miaven propostes més conservadores.

Durant els anys 1957-1958 es desenvolupa la re-dacció del projecte, no sense nombroses pressionsper modificar-lo, fins i tot en plena construcció. Lesobres s’inicien el 1959 i finalitzen el desembre del1963. L’edifici entra en funcionament, segons es potllegir a la mateixa placa, el primer d’octubre de l’any1964.

Un edifici singularL’obra, segons explica el mateix De la Sota, va serfruit de la simbiosi de la tipologia d’edifici adminis-tratiu i de representació oficial desenvolupat tradi-cionalment en horitzontal, amb la tipologia en ver-tical del bloc de vivendes. La terrassa buida delsegon pis, destinat a sala d’actes, separa les ofici-nes situades a la base que ocupa la totalitat del so-

La Cambra de Comerç de Barcelona desenvolupa,com cada any, el seu Pla d’Acció Internacional (PAI)per fomentar la internacionalització de l’empresa-riat, acostar-se a les empreses interessades en elsmercats exteriors i donar a conèixer la seva es-tratègia internacional.

El Pla d’Acció Internacional 2004 té com a princi-pal objectiu augmentar considerablement el nom-bre d’empreses catalanes que es beneficien d’a-quest pla estratègic davant les aproximadament3.000 empreses que van participar en el Pla del2003.

Europa de l’Est, l’Àsia, el nord d’Àfrica i el PròximOrient són les zones amb més potencial perdesenvolupar i amb més interès per als empresariscatalans segons el Pla. Aquest any es vol arribar aun 50% més d’empreses que el 2003.

Els objectius per a aquest any són incorporar noussectors i mercats, promocionar les accions inter-nacionals de les pime; crear una col·laboració ambtots els agents encarregats de la internacionalitzacióde les empreses; introduir productes i serveis inno-vadors i impulsar la cooperació internacional per

desenvolupar àrees amb potencialitat per a un co-merç estable.

Dins d’aquest nou pla estratègic s’ha desenvolupatuna nova metodologia d’internacionalització em-presarial basada en la dinàmica comercial i secto-rial. D’aquesta manera s’han definit els ARCO (Àreesde Redinamització Comercial), on se centraran lesactivitats de promoció i de relacions amb institu-cions internacionals per establir ponts comercialsamb aquests territoris.

L’estratègia ARCO diferencia una sèrie de païsosescollits per les seves característiques de poten-cialitat econòmica i comercial respecte a les em-preses catalanes. Segons aquests criteris les zo-nes geogràfiques que segons el PAI tenen mésimportància són l’Europa de l’Est, l’Àsia, el nordd’Àfrica i el Pròxim Orient.

Altres novetats del PAI del 2004 són la possibilitatde nous serveis i eines de gestió i el suport a la in-ternacionalització, així com també accions de pros-pecció de nous mercats que inclouen projectes decooperació internacional a països en vies dedesenvolupament.

EL GOVERN CIVIL DE TARRAGONA

EL PLA D’ACCIÓ INTERNACIONAL 2004 DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

JORDI GRANELLARQUITECTE

FOTO: ARXIU CAMBRA

FITXA TÈCNICALes activitats de la mostraDatesfins al 12 de novembreLlocSeu del COAC a Tarragonac/ de Sant Llorenç, 20-22ExposicionsAlejandro de la Sota. 40 anys del Govern Civilestà integrada per les exposicions:Alejandro de la Sota. ArquitecteGovern Civil, mobiliariGovern Civil, detalls Visites guiades:Informació i inscripcions: tel: 977 24 93 67

lar del prisma de les vivendes situades als pisos mésalts, on les terrasses esculpides a la massa donenuna identitat característica a la façana de l’edifici.

Les diferents parts del programa se superposen perconstituir un tot, sense que cap part perdi la inde-pendència, sobre una retícula estructural de base, queés obligada per la part representativa i és més lliure perla part de les vivendes.

Preocupat pel mobiliari destinat a l’edifici –“no vo-lia imaginar el que podia ser moblar aquest edifici abase d’«anar de compres», omplint-lo de moblesde sèrie fàcilment adquiribles”–, De la Sota acon-segueix dissenyar-lo, amb el seu germà Jesús, enla seva totalitat. Destaca, també, la utilització de lapedra de Burriol, amb diferents acabats, en l’apla-cat de les façanes, en alguns paviments i a la tau-la del conserge.

A través d’una acurada diferenciació volumètrica,una estudiada composició de façana, la utilitzacióde materials d’avantguarda, utilitzats en la sevaessència natural, la definició última del mobiliari i l’a-cabat final dels interiors, De la Sota va aconseguiruna obra perfecta, considerada una fita de l’arqui-tectura moderna. Com diu el crític d’arquitecturaKennet Frampton “segueix sent un miratge”. Entreel 1985 i el 1987 Alejandro de la Sota, juntamentamb Josep Llinàs, van restaurar l’edifici.

FOTO: JOAN TOUS / FÉLIX MIRALLES

1 TAULA DE VIDRE dissenyada per Alejandro de la Sota i el seu germà

1 CADIRA DISSENYADApels germans De la Sota

1 GOVERN CIVIL JOAN TOUS FELIX MIRALLES: Imatge de l’edifici del Govern Civil de Tarragona

FOTO: PEPO SEGURA

FOTO: PEPO SEGURA

¿Quin és el pendent màxim d’una rampa per a vianants?

El Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la llei 20/1991, de 25 de novembre, pera la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codid’accessibilitat, és el marc normatiu de referència a Catalunya. Segons aquest, els pendents longi-tudinals màxims són: • En trams de menys de 3 m de longitud : 12% de pendent màxim.• En trams d’entre 3 i 10 m de longitud: 10% de pendent màxim.• En trams de més de 10 m de longitud: 8% de pendent màxim.

En rampes exteriors s’admet un pendent transversal màxim del 2%, i es recomana una reducciód’un 2% respecte als màxims marcats per la llei per a més comoditat. La longitud màxima de cadatram és de 20 m, i és obligatòria la col·locació de replans d’1,5 m en els canvis de pendent i en l’i-nici i el final de les rampes.Cal tenir en compte, a més dels pendents màxims, altres factors com el tipus de paviment, que hade ser no lliscant, els elements de protecció lateral fins a 10 cm per sobre del nivell de terra, i lacol·locació de baranes de 90-95 cm d’altura i passamà als dos costats.

Més informació: Tel. 900 501 382 / e-mail: ciutada@coac.net

EL COAC RESPONSERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ

arquitectàriaaà 5L’OBSERVATORI

GRÀFIC: NOAH GRAÑÓ

arquitectàriaaà 7LA CASA DE PABLO NERUDA / OPINIÓ

L’arquitecte català Germán Rodríguez Arias (1902-1987) es va exiliar a Xile, on va construir, sota lamirada atenta i la suggestió de Pablo Neruda, lescases del gran poeta. Aquest text és una aproxi-mació a l’arquitectura d’un dels impulsors de lesavantguardes arquitectòniques a Catalunya i a lescases de l’autor de “Veinte poemas de amor y unacanción desesperada”.

I. UtopiaEls disset anys d’exili a Xile de Germán RodríguezArias suposen un inesperat gir en la trajectòria profes-sional de l’arquitecte català. Aquest gir, provocat perun context nou, implicarà un cert allunyament o, mésben dit, un desenfocament del que havia après. El jovearquitecte, cofundador als anys 30 del GATCPAC(Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés del’Arquitectura Contemporània), va ajudar, juntamentamb Sert, Churruca, Illescas, etc., a introduir a Cata-lunya l’avantguarda arquitectònica de l’època. Un copa Xile, es desprendrà del to utòpic, propagandístic,dels que volen abanderar la modernitat per encunyarun altre tipus d’arquitectura, també utòpica.

La casa que projecta el 1953 per a Pablo Neruda iMatilde Urrutia, anomenada La Chascona, no s’hau-ria pogut construir mai, ni tan sols projectar, a Cata-lunya, almenys no de la mateixa manera. Hi ha algu-na cosa en ella, potser ella mateixa, que no s’explicasi no és des de l’intercanvi profund i serè de duesensenyances.

II. La ChasconaEn aquesta casa a trossos, on les diferents parts delprograma es disseminen per la parcel·la, n’hi ha unaque és especialment interessant. Es tracta d’unaconstrucció de fusta que no devia sorprendre els‘mestres’ xilens dels anys 50 si no fos perquè estàrecolzada sobre una estructura de pilars de formigóarmat. Aquesta safata és, per una altra banda, untinglado; és a dir, una construcció a base de basti-dors i plafons de fusta molt corrent a Xile.

Els pilars de formigó descriuen en planta un trian-gle rectangle. La sala, que ocupa una planta i téuna façana semicircular, és una tribuna penjada

sobre el jardí –‘la selva’ com l’anomenava Neru-da–. El dormitori queda a dalt i ocupa una peçarectangular que sembla muntada sobre la plantainferior. Aquestes geometries simples se superpo-sen en un extravagant exercici de juxtaposicióvertical.

Amb aquesta raresa hi tenen molt a veure lespeculiars demandes del poeta. Aquest individulliure i creatiu que s’inventa (i es bateja) a si mateixés també un habitant excèntric. Si per anar delmenjador a la sala s’ha de sortir de la casa, peranar a un dormitori amagat cal ficar-se per unarmari. Aquesta és la Casa dels Amants –la cons-trueixen quan Neruda encara està casat ambDelia del Carril– però també és la Casa entre elsArbres i també, com un estel, la Casa Suspesa.N’abunden les proves: reixes de ferro blanc ambles inicials P i M entrellaçades, troncs de xiprerenmig de la sala que substitueixen els pilars, bara-nes com fils blancs penjats del cel... Es pot novoler veure, però la condició secreta, vegetal iaèria de la casa és manifesta.

III. Idea de viatgeEn aquest nou context, Rodríguez Arias ha de tor-nar a aprendre a construir, aquesta vegada enfusta –tecnologia molt poc usual a Catalunya–, had’aprendre la terminologia xilena de la construcciói, finalment, ha d’aprendre com projectar per aNeruda –que se situa en el punt més allunyat d’a-quells ciutadans anònims per als quals es projec-ten les ciutats i els apartaments mínims de l’arqui-tectura moderna–. Ho fa sense renunciar al queha après durant la seva etapa a Barcelona: lesgeometries de la planta de La Chascona són lesdel llenguatge modern; l’estructura exempta, lafinestra apaïsada, la planta lliure, la casa sobrepuntals... són els fonaments de l’arquitecturaracionalista.

En aquesta casa s’hi aglutinen dos aprenentat-ges. Tots dos se sumen per ser alguna cosa dife-rent –i estranya en qualsevol cas–. Aquesta sensi-bilitat és el més distant de la idea d’exportació, onl’arquitectura es trasplanta aquí i allà sense saber-se transformar; com a molt alguna referènciaanecdòtica sobre alguna cosa pròxima. RodríguezArias, en canvi, farà seu un imaginari que no és elpropi, per arribar a alguna cosa que no és ninomés d’aquí ni còpia d’allà. Tornar a aprendre ésuna altra forma de viatge.

EL VIATGE DE GERMÁN RODRÍGUEZ ARIAS

1 IMATGE DEL CONJUNT DE VIVENDES a l’Haia (1993, Holanda) de Josep Lluís Mateo (MAP Arquitectos)

PILAR CALDERÓNMARC FOLCH ARQUITECTESCOMISSARIS DE L’EXPOSICIÓ I AUTORS DEL CATÀLEG‘NERUDA-RODRÍGUEZ ARIAS, CASES PER A UN POETA’

FOTO: MAP ARQUITECTOS

FOTOS: RODRIGO DÍAZ WICHMANN

1VISTA de l’interior des del jardí de La Chascona

En l’aventura professional de la internacionalització,som bastants els equips d’arquitectes que estemtreballant a l’estranger. De fet, n’hi ha molts, i aixòdes de fa temps. En general, no s’ha tractat d’anarheroicament a conquistar altres territoris, ni a ven-dre orgullosament certa qualitat o prestigi. Molt so-vint s’ha tractat simplement d’anar a buscar feina,que ens semblés interessant i allà on, potser ambmentalitat oberta, un jurat fos capaç de llegir un pro-jecte proposat.

L’activitat internacional del despatx no deixa de seruna activitat com qualsevol altra: per a nosaltres esgenera mitjançant concurs, en el qual els promo-tors ens acostumen a escollir en una primera volta,segons una presentació prèvia d’una presa de po-sició relativa al tema. La resta, fins a l’obtenció reald’un encàrrec, i de la construcció si és possible,tampoc té fórmules especials. L’única fórmula éspensar que treballar a fora és tan difícil com tre-ballar a casa: l’arquitecte ha d’intentar interpre-tar el problema plantejat i resoldre’l amb les clausde la seva pròpia manera de fer, del seu conei-xement, de la seva pràctica artística, així com l’a-

dequació al programa, al lloc, a les limitacionseconòmiques...

Hi ha evidents dificultats afegides al fet de treba-llar a l’altra banda de les fronteres, les més imme-diates són l’idioma o les diferents pràctiques pro-

NINGÚ ÉS PROFETA A CASA SEVAMARTA CERVELLÓARQUITECTAMAP ARQUITECTOS

fessionals segons països i cultures. Per a això, unse n’ha d’informar. El Col·legi té aquí un importantpaper, tant en l’assessorament general i distant comen el més pròxim i concret. No hauria de ser unatutela sinó la referència d’un ampli coneixement in-ternacional.

Situacions com el desenvolupament d’un projected’acord amb una determinada normativa, o l’ade-quació a ella, es resolen com en qualsevol lloc: ob-tenint la informació, i això acostuma a formar partdels tractes que es puguin formalitzar amb el cliento el col·laborador local. Això s’arregla cas per cas,segons el que toqui.

Però això no varia gaire si es treballa a Holanda oa Càceres, aquesta ciutat probablement molt mésdistant de nosaltres que aquell país, i no nomésen termes de quilometratge.

Amb tot, de la mateixa manera que la metodologiao els principis per a la definició arquitectònica sónsimilars a fora i a dins de casa, també l’exigènciadel client professional més llunyà no dista en termesarquitectònics de la que pugui sol·licitar un promo-tor local.

Igualment, com altres arquitectes internacionals hansabut oferir la seva feina al nostre mercat, potserés una certa frescor d’interpretació projectiva del’àmbit local el que a l’estranger s’ha apreciat de lanostra tasca.

En definitiva, suposo que convé dir: “Roda el món itorna al Born”.

1SALA INTERIORde la casa La Chascona

1MENJADOR de la casa La Chascona 1BUTACA ISLA NEGRA propietat de PabloNeruda dissenyada per Germán RodríguezArias per a l’empresa Muebles Sur

1 IMATGE exterior de La Chascona