Índex

Nobody’s Unpredictable

“Usos, actituds i identitats lingüístics entre l’estudiantat universitari” SERVEIS LINGÜÍSTICS UNIVERSITARIS

Ipsos Marketing ● Edifici Imagina – Av. Diagonal, 177, 4a planta. 08018 Barcelona ● Tel.: 93 452 21 00

2

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

Índex

1. Punt de partida2. Objectius3. Metodologia4. Resultats

4.1. Usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic

4.2. Llengua i mobilitat

4.3. Habilitats comunicatives i competència lingüística.

Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya

4.4 Usos interpersonals en àmbits no universitaris

4.5. Demandes a les universitats (des de la fase qualitativa)


1. Punt de partida

4

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

1. Punt de partida

Els serveis lingüístics universitaris han volgut dur a terme un estudi sobre usos, actituds i identitats

lingüístics entre l’estudiantat universitari. L’àmbit de l’estudi està constituït per vuit centres

universitaris:

• Universitat Autònoma de Barcelona

• Universitat de Barcelona

• Universitat de Girona

• Universitat de Lleida

• Universitat Oberta de Catalunya

• Universitat Politècnica de Catalunya

• Universitat Pompeu Fabra

• Universitat Rovira i Virgili

La justificació està determinada pel fet que es desconeixen els hàbits d’ús de la llengua, i la percepció,

l’actitud i l’opinió sobre la situació lingüística de la universitat entre l’alumnat, i els motius que els

generen.

Les persones responsables dels serveis lingüístics universitaris, que tenen la tasca d’estimular i

dinamitzar l’ús del català en el món universitari, s’han plantejat la necessitat de conèixer aquest

vessant dels estudiants amb la finalitat de poder trobar els millors camins de dinamització de l’ús del

català entre el jovent a la universitat.

5

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

1. Punt de partida

La recerca s’ha organitzat en dos mòduls complementaris, que aporten

informació sobre els objectius proposats:

MÒDUL QUALITATIU, en el qual s’exploren els aspectes

actitudinals, les percepcions, les motivacions, etc., de l’alumnat

universitari.

MÒDUL QUANTITATIU, en el qual es dimensionen les variables que

hagin sorgit en el mòdul previ qualitatiu.

A continuació, es presenten els resultats del mòdul quantitatiu.


2. Objectius

7

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

Objectius principals

Conèixer els hàbits, les actituds, les percepcions i les opinions de l’alumnat

universitari sobre l’ús de les llengües en el món universitari.

Explorar possibles vies de dinamització de l’ús del català entre el jovent en

el món universitari.

Disposar de més informació per a poder dissenyar estratègies per al nou

marc d’ensenyament multilingüe (EEES).


Objectius específics•Usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic

• Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitat• Usos lingüístics en la docència• Usos lingüístics en l’àmbit de la recerca (fase qualitativa)• Usos lingüístics en l’administració i els serveis• Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitari

•Llengua i mobilitat

•Habilitats comunicatives i competència lingüística. Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya

•Usos interpersonals en àmbits no universitaris

•Demandes a les universitats (fase qualitativa)


3. Metodologia

10

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

UNIVERS OBJECTE D’ESTUDIUNIVERS OBJECTE D’ESTUDI

Joves estudiants universitaris (a excepció dels de la UOC) que actualment estan cursant alguna

llicenciatura, diplomatura o grau (algun ensenyament) en alguna de les universitats catalanes

següents: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,

Universitat de Lleida, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat

Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili.

Amb disponibilitat de correu electrònic.

TÈCNICATÈCNICA

Entrevista en línia, amb aplicació d’un qüestionari autoadministrat (per mitjà de les mateixes

universitats participants), utilitzant les bases de dades de contactes de les diferents universitats.

Cada estudiant rebrà un missatge de correu electrònic (tasca que duran a terme les mateixes

universitats) amb la invitació a participar en l’estudi a través d’un enllaç a la pàgina web d’Ipsos, on hi

ha ubicat el qüestionari.

Cada participant només podrà contestar el qüestionari una sola vegada.

3. Metodologia (fase quantitativa)

11

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


MOSTRA

La mostra total (acumulada de totes les universitats) s’ha ponderat amb l’objectiu que sigui representativa del col·lectiu universitari en funció del nombre d’alumnes per universitat.

Col·lectiu universitari

Mostra proposada

Marge d’error mostral

Mostra definida

Sense ponderar

Ponderada

Universitat Autònoma de Barcelona N = 29.098 n = 379 ± 5 % n = 409 n = 478

Universitat de Barcelona N = 49.213 n = 381 ± 5 % n = 411 n = 809

Universitat de Girona N = 9.718 n = 369 ± 5 % n = 245 n = 160

Universitat de Lleida N = 6.654 n = 363 ± 5 % n = 307 n = 109

Universitat Oberta de Catalunya N = 41.818 n = 381 ± 5 % n = 411 n = 687

Universitat Politècnica de Catalunya N = 26.032 n = 378 ± 5 % n = 408 n = 428

Universitat Pompeu Fabra N = 8.204 n = 367 ± 5 % n = 397 n = 135

Universitat Rovira i Virgili N = 11.151 n = 371 ± 5 % n = 401 n = 183

TOTAL n = 2.989

12

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA (1)

Absoluts %

Base total (2.989)

SEXE

Home 1223 41

Dona 1766 59

EDAT

18-19 576 19

20-21 714 24

22-25 751 25

25+ 948 32

LLENGUA MATERNA

Català 1759 59

Castellà 1123 38

Altres 107 4

Absoluts %

Base total (2.989)

UNIVERSITAT Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 478 16

Universitat de Barcelona (UB) 809 27

Universitat de Girona (UdG) 160 5

Universitat de Lleida (UdL) 109 4

Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 687 23

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 428 14

Universitat Pompeu Fabra (UPF) 135 5

Universitat Rovira i Virgili (URV) 183 6

TIPUS D’ESTUDIS Diplomatura 771 26

Grau 132 4

Llicenciatura 2086 70

CICLE

Base: diplomatures o llicenciatures (2.857)

1r cicle 1553 54

2n cicle 1304 46

13

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA (2)

CATALÀ Comprensió auditiva

Lectura Fluïdesa oral Gramàtica Ortografia

Abs. % Abs. % Abs. % Abs. % Abs. %

Superior (5) 2542 85 2481 83 2074 69 1746 58 1644 55

Suficiència (4) 343 12 384 13 589 20 851 29 903 30

Intermedi (3) 43 1 71 2 176 6 218 7 239 8

Elemental (2) 17 1 14 1 73 2 85 3 88 3

Bàsic (1) 36 1 31 1 69 2 82 3 107 4

Mitjana (1-5) 4,79 4,79 4,77 4,77 4,52 4,52 4,37 4,37 4,30 4,30

Base: total (n = 2.989)

ANGLÈS Comprensió auditiva

Lectura Fluïdesa oral Gramàtica Ortografia

Abs. % Abs. % Abs. % Abs. % Abs. %

Superior (5) 241 8 340 11 206 7 225 8 249 8

Alt (4) 521 17 758 25 383 13 523 18 574 19

Mitjà-alt (3) 737 25 827 28 630 21 799 27 768 26

Mitjà (2) 732 25 649 22 790 26 792 27 775 26

Bàsic (1) 753 25 411 14 976 33 645 22 618 21

Mitjana (1-5) 2,59 2,59 2,99 2,99 2,35 2,35 2,63 2,63 2,69 2,69

14

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

S’ha dut a terme la tècnica qualitativa de la dinàmica de grup (8-9 persones), en

la qual les persones participants expressen les seves opinions sobre el tema

proposat, orientades per un o més moderadors experimentats. En aquest espai es

pretén reproduir el discurs ideològic bàsic sobre la realitat social (les imatges

col·lectives i les representacions simbòliques que configuren actituds i condicionen

els comportaments) de l’estrat que representen les persones participants.

Les sessions de grup han estat de dues hores i mitja de durada.

TÈCNICA

Metodologia3. Metodologia (fase qualitativa)

15

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

NOMBRE TOTAL DE GRUPS DE DISCUSSIÓNOMBRE TOTAL DE GRUPS DE DISCUSSIÓ

10 grups de 8-9 participants.

CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES PARTICIPANTSCARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES PARTICIPANTS

Homes i dones d’entre 18 i 25 anys, de classe cultural i social mitjana o

mitjana-alta. Estudiants universitaris.*

* Universitat de Barcelona, UAB, Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Tarragona, Universitat de Girona, etc.


16

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

Variables que es tenen en compte

Grup lingüístic:

Parlants que tenen com a llengua habitual o materna el català (CAT).

Parlants nascuts a Catalunya o a la resta de l’Estat que usen habitualment el castellà

(NO CAT).

Especialitat: distribució de diferents carreres universitàries i també de diferents centres

universitaris.*

Sexe: homes i dones, representació del 50 % a cada grup.

Edat: de 18 a 25 anys, amb representació d’estudiants de primer i segon cicle.

Territori: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

* A cada universitat amb representació de cadascun dels àmbits integrats (ciències socials, ciències de la salut, ciències experimentals, ciències humanes, etc.).


17

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

Metodologia

Distribució mostral de les dinàmiques de grup

Barcelona

1 RG UB: 4 CAT + 4 NO CAT

1 RG UAB: 4 CAT + 4 NO CAT

1 RG PF: 4 CAT + 4 NO CAT

1 RG UPC: 4 CAT + 4 NO CAT

4 RG

Lleida 1 RG: 4 CAT + 4 NO CAT 1 RG

Tarragona 1 RG: 4 CAT + 4 NO CAT 1 RG

Girona 1 RG: 4 CAT + 4 NO CAT 1 RG

UOC 1 RG: 4 CAT + 4 NO CAT 1 RG

Interprovincials1 RG: 8 CAT

1 RG: 8 NO CAT2 RG

TOTAL 10 REUNIONS DE GRUP

El treball de camp s’ha dut a terme entre el 12 i el 19 de desembre de 2008.

3. Metodologia (fase qualitativa)

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010218

10Mostra:Nre. de reunionsde grup: 80

Nre. de participantsen grups:

Dates deltreball de camp: Del 12 al 19 de desembre de 2008

Mètode de treballde camp:

Reunió de grups estàndard

Mètode decaptació:

Reclutament aleatori

Tipus d’incentiu:(en cas que n’hi hagi)

Obsequi de valor econòmic

Nre. de moderadorso entrevistadors:

2

Mètode desupervisió: Tornar a contactar amb la persona entrevistada

Guia de discussióutilitzada: Desenvolupament dels objectius acordats en l’estudi

Nota: els resultats d'un estudi qualitatiu no són extrapolables a la població en la seva totalitat, a causa del mètode de selecció de la mostra, el mètode d'entrevista i la grandària de la mostra.

3. Metodologia (fase qualitativa)


4. Resultats4.1. Usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitat4.1.2. Usos lingüístics en la docència4.1.3. Usos lingüístics en l’àmbit de la recerca (fase qualitativa)4.1.4. Usos lingüístics en l’administració i els serveis4.1.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitari

4.2. Llengua i mobilitat4.3. Habilitats comunicatives i competència lingüística. Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya4.4 Usos interpersonals en àmbits no universitaris4.5. Demandes a les universitats (fase qualitativa)

20

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


Abans de començar, és interessant saber com els estudiants construeixen el seu imaginari, la imatge del món universitari a Catalunya. Aquesta imatge complementa la informació que hem obtingut després de manera quantitativa. Per tant, us recordem que:

Tenint en compte que estem davant...Tenint en compte que estem davant...

d’una mostra molt diversificada i amb baixa representativitat (cada grup d’una mostra molt diversificada i amb baixa representativitat (cada grup

pertany a un únic perfil),pertany a un únic perfil),

d’una diversitat complexa de respostes, ja que aquestes estan subjectes d’una diversitat complexa de respostes, ja que aquestes estan subjectes

a circumstàncies del moment molt personals i lligades a trajectòries a circumstàncies del moment molt personals i lligades a trajectòries

vitals úniques,vitals úniques,

s’ha buscat conceptualitzar les respostes, trobar tendències i detectar s’ha buscat conceptualitzar les respostes, trobar tendències i detectar

perfils actitudinals entorn dels temes plantejats per tal de nodrir la fase perfils actitudinals entorn dels temes plantejats per tal de nodrir la fase

quantitativa següent.quantitativa següent.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010221

La universitat es viu com un espaiespai i un tempstemps per a escenificar un estat vital del jove

es generen moltes expectatives i reptes, tant professionals com personals,

entorn del món universitari.

En termes generals, la universitat, segons l’estudiant, ofereix el següent:

Vivències entorn del món universitaria escala global

Espai per a socialitzar-se i créixer com a persona

Espai per a formar-se

Adquisició de coneixements

Tràmit per obtenir una titulació

Ocupació d’un temps sense uns objectius concrets

Una vivència que pot condicionar l’objectiu inicial dels estudis

universitaris

Tots els estudiants senten que aquesta experiència és una realitat

Una teoria poc interioritzada i amb certa contradicció Hi ha l’aspiració d’enriquir-se intel·lectualment però hi

ha l’autopercepció de tenir poca motivació per a fer un esforç

Concepte idealitzat

Escenari més real que aspiracional Sorgeix

d’una manca de motivació i vocació

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010222

S’observa que l’ús de les llengües S’observa que l’ús de les llengües a les universitats es considera un aspecte poc rellevant, excepte en aquelles universitats en què hi ha un estereotip social associat al darrere i vinculat a l’ús d’una llengua concreta:

Les universitats i les llengüesa escala global

Les catalanes

Les castellanes

UdG i UVic ‘El català de la ceba’

UPF ‘La universitat pija catalana’

UNED ‘L’estatal…’

ESADE ‘El hijo de papá…’

A la resta d’universitats hi ha presència de bilingüisme o hi ha indiferència per l’ús de la

llengua Aquesta no es considera un tret diferenciador

Hi ha la percepció que l’ús d’una llengua o una altra està subjecte a l’elecció del professorat (excepte a la UPF, que s’associa a una normativa regida per la Generalitat):

Per una qüestió de preferència (hàbit, ideologia...).

Per una qüestió pràctica (professorat que ve d’altres parts de l’Estat o de l’estranger).

23

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


Resultats (fase quantitativa)

A continuació se sintetitzen els usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic:

• El 58 % dels estudiants coneix aspectes relacionats amb la política lingüística de la seva universitat.

• El 76 % opina que l’ús actual del català és superior al de castellà, si bé de cara al futur aquesta percepció es redueix fins al 56 %. Segons l’alumnat, creix la projecció futura del castellà, però sobretot la de l’anglès.

• L’ús exclusiu del català és més present en exàmens i proves de validació que en els treballs i els apunts. Ben al contrari, parlar exclusivament en català amb el professorat o companys fora de classe és menys freqüent, si bé depèn de la llengua de l’interlocutor (que pot ser el català).

• El 47% dels estudiants prefereix el material elaborat pel professorat en català, si bé a un 28 % els resulta indiferent. En el cas de material complementari (bibliografia, manuals, articles) la preferència envers el català és del 38 % (37 % indiferent).

• El 74% està d’acord que es publiqui a la guia de l’estudiant la informació sobre la llengua de cada grup de classe.

• Els usos lingüístics amb l’administració i els diferents serveis de la universitat són eminentment en català (entre el 41 % i el 65 % dels casos) o depenen de la llengua de l’interlocutor (entre el 17 % i el 27 %). Així succeeix en bars i restaurants, serveis de fotocòpies, biblioteca, aules d’informàtica i recepció i informació. En el cas de la UOC, l’ús del català és superior (exclusivament català entre el 75 % i el 85 % dels casos, depenent del servei).

24

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1. Usos i actituds lingüístics en l'àmbit institucional i acadèmic

Continuació dels resultats (fase quantitativa)

• El 42 % de l’alumnat consultat prefereix que la llengua del professorat a classe sigui el català, mentre que només un 7 % prefereix el castellà. A un 28% els resulta indiferent (català o castellà).

• El 74 % considera que l’actual oferta de classes en català és suficient o correcta, mentre que un 11 % considera que és excessiva i un 14 % que és insuficient. D’altra banda, un 46 % creu que la presència de l’anglès és nul·la. Quant al castellà, els percentatges són similars al del català.

• De manera homogènia, entorn del 85 % d’alumnes entrevistats considera que els coneixements tant de català com de castellà i anglès són molt o bastant importants en la seva titulació.

25

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

3 1 2 2 1 5 2 4 2

5552

5848

5959

40

6962

42 4740

4940 36

58

2736

TOTAL UAB UB UdG UdL UOC UPC UPF URV

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitatGrau de coneixement de la política lingüística

P0. Segons la teva opinió, quin és el grau de coneixement que tens de la política lingüística que duu a terme la teva universitat?

TOTAL CONEIX 58 53 60 51 60 64 42 73 64Base: total (2.989) (478) (809) (160) (109) (687) (428) (135) (183)

Diferències significatives al 95,5 % respecte al total.

Conec tots els aspectes relacionats amb la política lingüística de la universitat

Conec alguns dels aspectes relacionats amb la política lingüística de la universitat

No conec cap dels aspectes relacionats amb la política lingüística de la universitat

% col.

TOTALTOTALUNIVERSITATSUNIVERSITATS

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010226

Política lingüística:coneixement i valoració

Política lingüística

Es destaca un cert desconeixement sobre la seva existència i funcionalitat. Només els estudiants amb un perfil més català 100 % o amb uns estudis més de ciències socials saben alguna

cosa respecte d’aquest tema.

El concepte genera certa indiferència (entre una majoria) i rebuig (entre una minoria). Es descodifica com una imposició o norma que s’ha de seguir

alimentada per un discurs polític.

‘Agafaries més ràbia al català’

En canvi, gairebé totes les persones participants comparteixen la idea que el

català és una llengua que s’ha de ‘protegir per perill d’extinció’

‘Si es demostra que hi ha tendència a perdre’l, el català s’ha de defensar…’

ATENCIÓ

Al llarg de la dinàmica, el mateix grup arriba a la conclusió que davant d’un bilingüisme

equilibrat, una política lingüística no té sentit.

La seva presència resta naturalitat i espontaneïtat d’un equilibri ja aconseguit i

percebut com la situació ideal (per a la majoria).

27

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

48

11 1

29

44

11

27

16

8 13

43

32

1 2

6

4 3

0

ÚS DELCATALÀ

ÚS DELCASTELLÀ

ÚS DEL'ANGLÈS

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitatPercepció de l’ús actual i futur del català, el castellà i l’anglès a la universitat

P1./P1b./P1c. Com perceps, en general, l’ús actual del català/castellà/anglès a la teva universitat? Diries que s’utilitza...P2./P2b./P2c. I en el futur, com creus que serà? Diries que el català/castellà/anglès s’utilitzarà...

Mitjana (1-5) 4,08 3,48 1,99

% col.

Molt més el català que el castellà (5)

Una mica més el català que el castellà (4) Ambdues llengües igual (3)

Una mica més el castellà que el català (2) Molt més el castellà que el català (1)

No ho sap / no respon

Molt (5)

Bastant (4)

Una mica (3)

Poc (2) Gens (1)


Molt (5) Bastant (4)

Una mica (3)

Poc (2)

Gens (1)



ACTUALMENTACTUALMENT

3219 10

23 43

1820

32

1112 17

43 4

34

12 34

Mitjana (1-5) 3,56 3,65 3,30

Molt més el català que el castellà (5)

Una mica més el català que el castellà (4)

Ambdues llengües igual (3) Una mica més el castellà que el català (2)

Molt més el castellà que el català (1) No ho sap / no respon

Molt (5)

Bastant (4)

Una mica (3)

Poc (2) Gens (1)


Molt (5)

Bastant (4)

Una mica (3)

Poc (2)Gens (1)


T2B76

T2B56

T2B7

T2B56

T2B62

T2B44

EN EL FUTUR

EN EL FUTUR

28

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitatPercepció de l’ús actual i futur del català a la universitat

P1. Com perceps, en general, l’ús actual del català a la teva universitat? Diries que s’utilitza...P2. I en el futur, com creus que serà? Diries que el català s’utilitzarà... % col.

Actualment TOTAL UNIVERSITAT

UAB UB UdG UdL UOC UPC UPF URV Base total (2.989) (478) (809) (160) (109) (687) (428) (135) (183)

Molt més el català que el castellà (5) 48 34 32 78 52 85 31 33 40

Una mica més el català que el castellà (4) 29 37 36 18 25 11 37 29 31

Ambdues llengües igual (3) 11 14 15 2 9 2 17 19 15

Una mica més el castellà que el català (2) 8 11 11 1 10 1 8 12 10

Molt més el castellà que el català (1) 4 4 7 1 4 1 8 7 4

No ho sap / no respon 0 0 0 0 0 1 0 0 0

T2B 76 72 67 96 77 95 68 61 72

Mitjana (1-5) 4,08 3,88 3,74 4,71 4,10 4,80 3,75 3,67 3,95

PERCEPCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀPERCEPCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ

En el futur TOTAL UNIVERSITAT


Molt més el català que el castellà (5) 32 21 26 36 29 56 24 23 26

Una mica més el català que el castellà (4) 23 26 23 27 24 20 26 22 24

Ambdues llengües igual (3) 18 21 20 20 21 10 19 23 22

Una mica més el castellà que el català (2) 11 13 13 9 12 5 13 16 14

Molt més el castellà que el català (1) 12 14 14 6 12 7 13 13 13


T2B 56 47 49 62 53 76 50 46 50

Mitjana (1-5) 3,56 3,27 3,34 3,79 3,47 4,17 3,38 3,29 3,38

Diferències significatives respecte al total.

29

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitatPercepció de l’ús actual i futur del castellà a la universitat

P1b. Com perceps, en general, l’ús actual del castellà a la teva universitat? Diries que s’utilitza...P2b. I en el futur, com creus que serà? Diries que el castellà s’utilitzarà... % col.

PERCEPCIÓ DE L’ÚS DEL CASTELLÀPERCEPCIÓ DE L’ÚS DEL CASTELLÀ




Molt (5) 11 15 13 4 9 8 15 13 10

Bastant (4) 44 54 53 27 42 21 54 58 55

Una mica (3) 27 23 25 39 33 37 21 22 22

Poc (2) 13 8 8 24 14 26 8 6 11

Gens (1) 3 1 2 6 2 7 2 2 1


T2B 56 69 65 31 51 28 69 71 65

Mitjana (1-5) 3,48 3,75 3,66 2,99 3,43 2,96 3,72 3,74 3,62



Molt (5) 19 24 22 15 14 11 21 21 20

Bastant (4) 43 49 46 42 46 32 46 52 47

Una mica (3) 20 14 19 26 24 27 18 16 19

Poc (2) 12 8 10 11 11 21 9 8 12

Gens (1) 3 2 2 2 3 6 3 1 1


T2B 62 73 68 57 60 43 66 73 67

Mitjana (1-5) 3,65 3,89 3,78 3,58 3,59 3,22 3,74 3,86 3,75

30

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la universitatPercepció de l’ús actual i futur de l’anglès a la universitat

% col.

PERCEPCIÓ DE L’ÚS DE L’ANGLÈSPERCEPCIÓ DE L’ÚS DE L’ANGLÈS


P1c. Com perceps, en general, l’ús actual de l'anglès a la teva universitat? Diries que s’utilitza...P2c. I en el futur, com creus que serà? Diries que l'anglès s’utilitzarà...



Molt (5) 1 2 1 0 0 1 0 5 1

Bastant (4) 6 6 5 3 7 10 2 16 4

Una mica (3) 16 16 11 19 14 24 10 31 12

Poc (2) 43 48 43 51 39 43 42 30 37

Gens (1) 32 27 38 26 39 21 44 16 45


T2B 7 8 6 3 7 10 2 21 5

Mitjana (1-5) 1,99 2,07 1,85 1,99 1,88 2,25 1,70 2,63 1,78



Molt (5) 10 13 9 12 9 10 6 26 8

Bastant (4) 34 31 31 42 37 38 29 41 30

Una mica (3) 32 35 36 29 27 28 34 21 30

Poc (2) 17 13 18 12 21 18 23 8 23

Gens (1) 4 6 3 3 5 2 6 2 5


T2B 44 44 40 54 45 48 35 67 39

Mitjana (1-5) 3,30 3,33 3,26 3,50 3,23 3,40 3,07 3,83 3,14

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010231

Entorn del tema de l’ús de les llengües en el context universitari, es genera un discurs marcat per la controvèrsia:

Reaccions inicials

‘Són diferents lluites entre diferents idiomes’

‘Hay opciones más catalanistas que creen que hay que hacer una discriminación positiva del catalán, otros dicen lo

contrario…, es un tema que no genera consenso’

Plantejament que és viscut com una problemàtica quan aquest es racionalitza i es descontextualitza de l’entorn

més immediat i espontani.

‘En el círculo en el que yo me muevo no hay controversia…’

‘No és una cosa que ens plantegem cada dia…’

Des de la politització del català-castellà Des de la mancança d’anglès

‘Jo esperava més anglès’

‘Si tu quieres estudiar inglés no te ofrecen asignaturas, tienes que pagar

1000 euros de matrícula’

L’anglès ja és molt present en la ment de l’estudiant i ja ha passat a formar

part d’una realitat lingüística

Així, doncs, mentre l’ús del català i el castellà en l’àmbit universitari no es considera un tema d’interès ni preocupació en el dia a dia de l’estudiant, el nivell d’anglès sí que es considera

una problemàtica encara no resolta i preocupant.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010232

Altres discursos en clau positiva entorn de l’ús lingüístic a les universitats són els següents:

Reaccions inicials

Cultura

‘Conèixer món’‘Altres llengües’

‘Viatjar’

Conèixer gent, diversitat

Bilingüisme

Associacions que evoquen pluralitat, comunicació i

llibertat d’expressió

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010233

Perfils actitudinals en relació amb l’ús de la llengua: què es parla més?

Català CatalàCastellà

CastellàCatalà

Castellà

BilingüismeBilingüisme

El castellà es viu com una amenaça.

El català es considera un tret

d’identitat i vinculació amb el

món exterior.

El català es viu com una imposició.El castellà es

considera un dret i una manera de reivindicar una

identitat percebuda descontextualitzada.

Preferència pel català, però

s’accepta de grat el bilingüisme, com

una oportunitat per enriquir-se.

Preferència pel castellà, però

s’accepta de grat el bilingüisme, com

una oportunitat per enriquir-se.

La majoria La segona majoria

Preferència pel castellà.

El català és viscut com un esforç (en termes de treball,

no identitaris).

Preferència pel català.

El castellà és viscut com un esforç (en termes de treball,

no identitaris).

La minoria La minoriaLa tercera

majoriaLa tercera

majoria

Sobretot a la UdG, després a la URV i en tercer lloc a la

UdL

Present en tots els grups

Present en tots els grups

Una mica a tot arreu, sobretot a la UdG, la URV i la

UdL

Principalment a la UdG, la URV i la

UdL

Principalment a Barcelona

Actitud defensiva Actitud flexible Actitud d’autoritat

Castellà100 %

Català100 %

1133 33

4444 22

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010234

S’observa que, racionalment, no es generen unes expectatives entorn de quin serà l’ús de la llengua en el context universitari.

‘Yo creo que es una cosa que no se me pasó por la cabeza...’

‘De pequeño ya tenía asumido que en el ámbito académico se hablaba català, o que la lengua vehicular era el català,... Supongo que por esto no me lo planteé’

‘No m’ho havia preguntat mai...’

En canvi, sí que es detecta una determinada reacció emocional (de sorpresa), quan l’estudiant es troba amb una llengua que no era la seva habitual.

‘Quan vaig arribar a la Pompeu i vaig veure que hi havia bastant castellà em vaig sorprendre...’

‘Vaig trobar-me amb el català i em va anar bé per poder-lo millorar’

‘Jo sempre havia fet les classes en català i quan vaig arribar a la universitat moltes assignatures eren en castellà..., això em va fer espavilar’

Expectatives prèvies

En tot cas, aquestes dissonàncies no són viscudes com una problemàtica, més enllà d’un esforç afegit que en molts casos reverteix

en un benefici a més llarg termini.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010235

En tot cas, sí que hi havia unes expectatives entorn de l’aprenentatge de l’anglès que no se senten cobertes.

‘Yo esperaba aprender inglés en la universidad’

‘A mi em feia por que fessin les classes directament en anglès, pensava que seria així...’

Expectatives prèvies

UB – UAB – UdG – URV - UdL

L’anglès com una necessitat no resolta i que s’ha d’incorporar

amb urgència (UB, UAB)

UPF

L’anglès com una problemàtica que requereix una solució

immediata.

L’anglès pot o ha de monopolitzar l’ús de les llengües a la universitat

(deixant espai al català i al castellà)

UPC

L’anglès com una problemàtica que l’estudiant assumeix que requereix una

teràpia de xoc.

L’haurà d’afrontar durant l’experiència professional (no està disposat a suspendre per fer-ho en

anglès).

L’haurà d’afrontar a la universitat (tot en anglès).

UOC

Sense expectatives prèvies. L’anglès com un repte personal o una oportunitat per millorar el c. v.

Expectatives construïdes des de la il·lusió de formar-se holísticament amb l’objectiu d’obtenir l’èxit professional.

L’estudiant sent decepció.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010236

Grup que aposta per un ús lingüístic més flexible, obert i espontani i que busca

allunyar-se d’un discurs desgastat i que no resol les seves necessitats reals

d’avui.

‘Jo crec que aquestes coses no s’han de plantejar…’

Percepció de la situació actual

En aquest sentit, la situació actual entorn de l’ús lingüístic a les universitats és la següent:

Existència d’una preferència per l’ús del català i el castellà

La majoria ho viu amb naturalitat i la convivència d’ambdues llengües no es

descodifica com una problemàtica.

La minoria ho viu com una privació dels seus drets o com una dificultat afegida que condiciona el seu aprenentatge.

‘Hi ha bastant de gent que no fa soroll però que tenen bastants dificultats’

Però cal tenir present que aquest plantejament en un context grupal fàcilment és viscut amb controvèrsia, ja

que hi entren en joc aspectes que van més enllà d’unes preferències lingüístiques individuals.

És per això que s’infereix que el bilingüisme sorgeix com una resposta ‘políticament correcta’ i

descongestionadora del discurs.

El bilingüisme com a context del present.

I el trilingüisme com una proposta de futur.

Apareix com l’escenari desitjat i es considera com una fórmula que revalora el català i el castellà en pro d’una

diversitat lingüística enriquidora.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010237

Tot i que la majoria accepta i conviu amb un bilingüisme, alguns alumnes (majoritàriament catalanoparlants) senten que el català

està més sotmès.

‘La persona catalana s’adapta més al castellà.’

‘Instintivament penso que no m’entendran i parlo directament en castellà…, la sorpresa és veure que sí que el parlaven…’

‘Normalment s’inicia en castellà, hi ha més probabilitats que t’entenguin.’

Percepció de la situació actual

També cal tenir en compte que:

S’observen actituds de conformitat i resignació (la majoria) i de certa protesta (la minoria).

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010238

Bilingüisme: l’equilibri natural

El bilingüisme implica la cohabitació de dues

llengües

Quins ingredients calen per aconseguir un bilingüisme

equilibrat i percebut com a sa?

Per a cohabitar s’ha de tenir respecte per

l’altre.

Per a poder respectar l’altre, primer cal respectar-

se un mateix

Sentir orgull per la teva preferència lingüística sense que aquesta sigui

viscuda com una part identitària.

‘Hi ha gent que pregunta en català a classe, no perquè s’hi senti més còmode sinó perquè vol demostrar que aquí es

parla català.’

Preferència per una llengua, no des de l’exhibicionisme o la reivindicació

sinó des del plaer.

Tenir respecte per les preferències de l’altre.

‘Tenir el dret de preguntar si s’entén el català…’

‘De la mateixa manera que jo li contesto en català, ell que ho faci en castellà; l’important és

que ens entenguem.’

Cohabitar no és cedir espai, sinó créixer en espai.

No s’ha de viure com una renúncia sinó com una suma.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010239

Escenaris de futur

Es visualitzen diferents escenaris de futur. Els més desitjats i projectats per la majoria conserven

l’estat del bilingüisme i incorporen l’anglès, i busquen així un trilingüisme

Immobilitat

‘Estarà així molt de temps…, per la situació que veig ara, que està

molt estancada.’‘Fins d’aquí a uns 10 anys les

coses no seran diferents, llavors potser sí que ja es parlarà l’anglès

com el català i el castellà…’

Viscut amb conformitat per uns i desesperació per altresMenys presència del català

‘Cada cop es parla menys… I si a sobre no el defensem, s’acabarà no parlant…’

‘El castellano y el inglès tendrán más relevancia…’

‘Si la immigració dels anys 60 no el parla, ara encara menys…’

Viscut com una pèrdua (per la majoria)

Més presència del català‘Els immigrants d’ara tenen cursos de

català i van a l’escola i aprenen en català…’

‘A les universitats hi ha molts professors que són d’aquí i parlen el català…’

Viscut amb certa angoixa temor d’una pèrdua (per la minoria)

Projectat per una minoria Projectat per una immensa majoria

Més presència de l’anglès

‘Debería sumarse y no desplazar al catalán y al castellano’

‘Jo crec que hi haurien de ser les tres, gairebé a un nivell nadiu…’

‘Incorporaran seminaris i assignatures específiques en

anglès…’

Viscut amb il·lusió per tothom

40

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.2. Usos lingüístics a la docènciaLlengua utilitzada més habitualment en l’àmbit docent

P3. A continuació, marca la llengua que utilitzes de manera habitual segons les diferents situacions que et mostrem.% col.

39

42

39

52

56

61

8

11

13

9

11

11

48

36

34

30

25

21

5

10

14

8

8

7

1

0

0

0

1

1

1

41 7 47 4 A classe amb el/la

professor/a

Fora de classe amb el/laprofessor/a

A classe amb els companys

Fora de classe amb elscompanys

En els apunts que prens aclasse

Per fer treballs/ pràctiques

Quan fas un examen/ provade validació

Sempre en Català Sempre en CastellàSegons la llengua del prof. o companys En català o castellà de manera indiferentEn una altra llengua


Llengua habitualLlengua habitual

41

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


Diferències significatives respecte al total.Base: total (n = 2.989)

% col.P3. A continuació, marca la llengua que utilitzes de manera habitual segons les diferents situacions que et mostrem.

Llengua habitual a classe amb el professoratLlengua habitual a classe amb el professorat

TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 41 30 29 59 39 75 30 20 29

Sempre en castellà 7 6 10 2 9 6 7 7 4

Segons la llengua del professorat 47 58 56 38 47 15 58 68 61

En català o castellà de manera indiferent 4 4 5 1 3 3 4 4 4

En una altra llengua 1 2 1 0 2 0 0 2 2


TOTAL SEXE EDAT LLENGUA MATERNA TIPUS D’ESTUDIS

Home Dona 18-19 20-21 22-25 25+ Cat. Cast. Altres Diplom. Grau Llic.

Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 41 40 43 33 32 35 59 54 23 27 43 45 41

Sempre en castellà 7 8 6 5 7 7 8 0 15 29 5 10 8

Segons la llengua del professorat 47 46 47 56 56 53 29 42 54 38 47 39 47

En català o castellà de manera indiferent 4 5 3 4 3 4 4 2 6 5 4 7 4

En una altra llengua 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 0 0 1

No ho sap / no respon 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0

42

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 42 31 28 63 50 69 35 34 36


Segons la llengua dels companys 36 48 42 27 31 20 41 42 41






Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 42 40 44 35 39 36 55 60 17 21 38 47 44


Segons la llengua dels companys 36 37 36 40 39 41 29 33 43 30 35 33 37




Llengua habitual a classe amb els companys i companyesLlengua habitual a classe amb els companys i companyes

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010243

Observem diferents actituds entorn de l’ús lingüístic ideal a les aules:

Docència a les aules: l’ideal

Actitud assertiva

‘No tinc cap problema que sigui en castellà si hi ha gent que no

entén el català…’

Presència de bilingüisme

Actitud d’indiferència

‘En el meu cas preferiria que es fes en l’idioma en què s’expressi millor

el professorat.’


Actitud reivindicativa

‘El català, perquè som a Catalunya…’

Actitud individualista

‘Jo ho preferiria en català, perquè és la meva llengua…’

‘En castellano, me expreso mejor…’

Actitud de repte

‘Yo catalán e inglés, así me obligo a mejorar.’

‘No només es tracta d’escollir sinó que t’haurien d’exigir fer-ho en

totes les llengües, així aprens…’


Entre l’alumnat d’universitats de fora de Barcelona, el discurs està més polaritzat que entre el de les universitats de Barcelona Aquests últims tenen el bilingüisme més integrat.

Des d’un discurs racional, la majoria considera que la llengua oficial hauria de ser el català, amb accés al castellà: ‘És una universitat catalana...’

+ -

44

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 52 44 38 76 54 78 43 34 48






TOTAL

SEXE EDAT LLENGUA MATERNA TIPUS D’ESTUDIS


Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 52 51 53 47 49 45 63 71 25 29 52 60 51






Llengua habitual dels apunts i de quan estudiesLlengua habitual dels apunts i de quan estudies

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010245

Apunts La tendència general és prendre els apunts en la llengua en què el professor imparteix la

classe:

‘És massa complicat anar traduint...’

‘Després per estudiar és més complicat, millor fer-ho tot en la llengua en què es fa la classe.’

Es busca més comprensió i facilitat d’estudi Quan en el contingut hi ha conceptes i termes,

la traducció encara es fa més difícil: ‘Yo en derecho no lo puedo hacer...’

Atenció Hi ha alumnes que tradueixen del català al castellà i viceversa = comportament que no es

relaciona amb l’actitud vers el català sinó amb l’hàbit (1 o 2 per grup).

Docència: llengua escrita

En alguns estudis, l’ús d’una llengua o altra dificulta l’aprenentatge ja que hi ha molts termes o conceptes que en la seva traducció canvien completament de significat.

‘En derecho no me la juego..., tal y como el profesor lo dice, yo lo apunto...’

‘Algunos profesores no sabían decirme los conceptos en castellano y suspendí 5 exámenes’ (arquitectura)

‘En història de l’economia hi ha molts conceptes que no pots traduir...’

46

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 56 49 46 78 53 80 48 34 47


Segons la llengua del professorat o companys 25 28 32 14 28 7 29 43 34






Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 56 56 56 54 53 47 67 72 34 29 57 54 56


Segons la llengua del professorat o companys 25 23 26 30 27 31 14 21 31 29 25 22 25




Llengua habitual per fer treballs, activitats, pràctiquesLlengua habitual per fer treballs, activitats, pràctiques

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010247


Treballs en grup És on es presenta una problemàtica més gran. L’objectiu és arribar a un consens per majoria.

Si dins el grup hi ha un Erasmus, generalment es fa el treball en castellà per no deixar exclòs de responsabilitats i tasques l’alumne estranger.

Si la bibliografia és en castellà, el treball també es farà en castellà.

Si s’ha d’exposar a classe, de vegades la llengua utilitzada és diferent de l’escrita en el document. En pro de tenir més seguretat i comoditat en l’exposició.

Treballs individuals Més tendència a fer-los en castellà.

‘Moltes vegades estan en castellà o anglès..., si ho hagués de traduir al català tardaria més.’

Es busca comoditat i agilitat durant el procés.

Si el treball s’ha d’exposar a classe, llavors l’elecció és en funció de la preferència lingüística en l’expressió oral.

‘Si ho he de presentar, m’expresso millor en català.’

Un criteri menys important, però a vegades tingut en compte, és la llengua de preferència del professorat.

Davant d’una oferta bibliogràfica més reduïda en català, aquest és menys present en els treballs acadèmics.

48

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 61 54 50 82 54 85 52 39 54








Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 61 60 61 62 56 54 69 77 37 37 59 63 61






Llengua habitual per fer exàmens i proves de validacióLlengua habitual per fer exàmens i proves de validació

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010249


Exàmens No tots els alumnes tenen coneixement del dret d’exigir l’examen en la seva llengua

preferent. En tot cas són molt pocs els alumnes que sol·liciten un canvi d’idioma.

Hi ha professorat que comunica al seu alumnat l’opció de canviar d’idioma.

‘Los profes nos comunican que tenemos la opción legal de usar uno u otro.’

Es busca igualar l’oficialitat de l’examen amb els drets de l’alumnat.

La tendència general és fer l’examen en la llengua en què s’ha impartit la classe (en primer lloc) o s’han agafat els apunts (en segon lloc).

50

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.2. Usos lingüístics a la docènciaPreferència de llengua per als materials de suport a l’estudi


% col.P4. Marca en quina llengua prefereixes que es proporcioni el material de suport a l’estudi.

38 9 9 37

2

1

47 7 17 28

6

0 Material elaborat pelprofessor/a

Material complementari(bibliografia, manuals,

articles...)

Sempre en Català Sempre en Castellà Segons la llengua del prof.

Indiferent Anglès En una altra llenguaPreferència de llenguaPreferència de llengua

51

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 47 42 35 57 44 65 45 34 43


Segons llengua professorat 17 22 19 16 23 8 16 24 23


En anglès 2 2 2 2 2 1 4 3 2




Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 47 47 46 45 42 41 56 64 21 27 45 51 47


Segons llengua professorat 17 14 19 19 20 20 12 14 20 25 19 12 17


En anglès 2 2 2 2 2 2 1 1 2 2 1 4 2


Preferència de llengua per al material elaborat pel professoratPreferència de llengua per al material elaborat pel professorat

52

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102




TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 38 35 29 41 40 53 39 30 37


Segons llengua professorat 9 12 9 7 15 4 9 15 13


En anglès 6 7 6 7 3 4 9 8 4




Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Sempre en català 38 40 37 38 36 31 46 54 17 17 38 45 38


Segons llengua professorat 9 7 10 9 10 12 6 8 11 13 11 6 8


En anglès 6 8 5 5 7 8 4 6 6 7 5 5 6


Preferència de llengua per al material complementari (bibliografia, manuals, articles...)Preferència de llengua per al material complementari (bibliografia, manuals, articles...)

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010253


Material docent En termes generals, el material didàctic s’ofereix més en castellà que en català. Hi ha

demanda d’una presència més gran de documents en català.

S’observa que els llibres i documents editats per la mateixa universitat són sempre en català.

‘Els llibres editats per la UB són en català...’

‘El material de la UOC és en català, a menys que no estiguis en una aula iberoamericana’.

Es demana tenir accés al material en anglès, sobretot a la UPF i en alguns estudis més de

ciències. Es busca crear un hàbit de lectura en anglès (mencions minoritàries).

En tot cas, la fórmula preferida és aquella que respecta la llengua utilitzada pel professorat a classe.

Se suggereix d’utilitzar un material en les tres llengües: català, castellà i

anglès (petició minoritària).

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010254


Bibliografia Es percep poca oferta en català:

‘No hi ha res..., almenys dels meus estudis...’

‘Si vols informació sobre la Guerra Civil sí que trobaràs coses, però ja està...’

‘Material que es publiqui en català directament en conec molt poc...’

‘En informàtica en trobes molt poc...’,

‘En dret n’hi ha molt poc...’

‘Textos de tecnologia, n’hi ha bastants’

‘Si has de buscar articles, estan escrits en anglès; en català només hi ha manuals...’ Espontàniament, es demana més presència de bibliografia en anglès. Com que no es

tracta d’un material didàctic ‘de base’ l’estudiant sent que no ‘se la juga’ i així pot anar experimentant amb l’anglès.

‘En mi carrera hay muchas asignaturas que los profes dan textos en inglés...’

‘La pràctica de llegir en anglès fa que cada vegada en vagis aprenent més’

‘Prefereixo la bibliografia en anglès, per aprendre l’anglès tècnic dels meus estudis...’

L’escassa oferta en català es mostra com una realitat que condiciona l’estudiant a l’hora de fer recerca i treballs, i que posiciona el català com una llengua de segona (amb limitacions divulgatives i d’actualització). Des d’aquesta associació no es

demana més bibliografia en català, excepte entre el perfil més català 100 % i l’alumnat d’universitats de fora de Barcelona.

55

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

54 56 5950

38

54 54

41

19 1619

20

25

21 22

23

23 2320

2832

22 21

32

2 3 2 13 1 2 32 1030

22 3

TOTAL UAB UB UdG UdL UPC UPF URV

4.1.2. Usos lingüístics a la docènciaActitud envers la publicació a la guia de l’estudiant de la llengua en què es fan les classes

Base: totes les universitats excepte la UOC (n = 2.302).

% col.P9. Fins a quin punt estàs d’acord o en desacord amb el fet que es publiqui a la guia de l’estudiant la informació sobre la llengua de cada grup de classe?

Mitjana (1-5) 4,22 4,19 4,32 4,19 3,95 4,23 4,29 4,00Base: total (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)

Diferències significatives al 95,5 % respecte del total.

Totalment d’acord (5)

Bastant d’acord (4)

Ni d’acord ni en desacord (3)

Bastant en desacord (2) Totalment en desacord (1)


%T2B74

%T2B72 %T2B

77

%T2B71

%T2B64 %T2B

75%T2B

77

%T2B64



4.1.1. Expectatives i vivència lingüístiques en el context de la Universitat4.1.2. Usos lingüístics a la docència4.1.3. Usos lingüístics en l’àmbit de la recerca (fase qualitativa)4.1.4. Usos lingüístics en l’administració i els serveis4.1.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitari

4.2. Llengua i mobilitat4.3. Habilitats comunicatives i competència lingüística. Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya4.4 Usos interpersonals en àmbits no universitaris4.5. Demandes a les universitats (fase qualitativa)

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010257

Cada cop més, en la recerca no només té importància la investigació d’un tema sinó també la seva divulgació posterior.

Ara per ara, es busca que l’abast del seu ressò no tingui límits. Difusió global i internacional.

En aquest sentit, la llengua utilitzada no ha de tenir fronteres.

‘Tu busques alguna cosa que sigui universal...’

‘Vols que arribi a més gent...’

‘Molta gent d’aquí que investiga és fora...’

‘Tot ho fas en anglès, els que fan doctorats tot és en anglès...’

Significació de la recerca

La majoria de vegades, la recerca està associada a un àmbit acadèmic, excepte en aquelles disciplines en què el dia a dia implica una revisió,

investigació o publicació científica (medicina, fisioteràpia...).

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010258

Quin paper tenen cadascuna de les llengües utilitzades?

Paper de les llengües en la recerca

Català

Castellà

Anglès

Dimensió de futur i perspectiva globalitzadora

‘Hi ha més bibliografia.’‘Tens més referències a l’hora d’investigar.’

‘Et pot obrir portes.’‘Pots ajudar més gent amb posteriors

investigacions.’‘Col·labores amb la gent de fora.’

Dimensió pràctica i perspectiva integradora a escala estatal‘Dóna més prestigi fer-ho en castellà que en català’.

‘No tens tanta feina a traduir molta documentació’.‘Altres universitats espanyoles poden intervenir-hi’.

Dimensió emocional i perspectiva reduccionista‘Em sentiria més còmode perquè és la meva llengua.’ ‘Te restringes a hacerlo sólo en Catalunya.’ ‘No sales de aquí.’ ‘És l’esborrany íntim de l’investigador.’

A partir d’ara…Fins ara…

“Per a tothom”

“Per a vosaltres”

“Per a mi”

A partir d’ara…

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010259

En aquest sentit, l’anglès cada cop està tenint més rellevància dins del panorama acadèmic.

Paper de l’anglès en la recerca

Es viu com una opció en clau

d’èxit.

Es considera una alternativa no controvertida.

La tendència i el que es desitja és aconseguir que deixi de ser una opció o alternativa i passi a ser la pauta habitual.

L’estudiant busca igualar-se a altres universitats europees.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010260

S’observa una discordança entre el que és desitjable (l’aspiració) i la pràctica (la

realitat). Molts participants comparteixen l’opinió que l’anglès seria la llengua ideal per a

una recerca però, a l’hora de la veritat, molts ni tenen el nivell d’anglès ni estan disposats a

fer l’esforç d’escriure en anglès (sobretot en les universitats provincials).

‘Encara que em suposés un esforç valdria la pena...’

‘Jo voldria fer-la en anglès, però això voldria dir tenir un molt bon nivell..., no sé si podria...’

En aquest sentit, l’elecció està entre el castellà i el català:

La majoria de participants aposta per una recerca en castellà, per aconseguir més

aplicabilitat i practicitat (bibliografia i documentació en castellà).

Tan sols el grup més català 100 % manifesta amb convenciment l’elecció de dur a

terme una recerca en català. Des de la intimitat que suposa aquesta llengua i des

de la reivindicació del català.

'La globalització és una pèrdua del senyal d’identitat bàsic nacional, així doncs l’anglès no seria una opció.’

Paper del català en la recerca

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010261

S’observa que una manera d’aproximar la recerca al català és fer una aproximació en

paral·lel a l’anglès.

‘Jo la faria en català i després la faria traduir a l’anglès...’

D’aquesta manera, l’estudiant se sent satisfet a tots nivells sense implicar cap tipus de

renúncia:

Altres llengües sorgides com a alternativa al català o al castellà són el francès, l’italià i

l’alemany. L’elecció d’aquestes està subjecta a particularitats dels estudis.

‘A mi m’aniria bé fer-ho en francès...’ (estudiant de Fisioteràpia).

‘Potser ho faria en italià’ (estudiant d’Arquitectura)

Paper del català en la recerca

CatalàLa identificació amb una llengua

Dimensió més emocional

AnglèsLa rendibilitat d’una llengua

Dimensió més racional

62

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.1.3. Usos lingüístics en l’administració i els serveis

P5. A continuació, marca la llengua que utilitzes de manera habitual amb els serveis universitaris següents. % col.

53

65

57

63

75

84

82

85

16

10

12

11

7

8

8

8

21

17

19

18

12

4

5

4

10

9

11

9

6

4

5

3

0

0

0

0

0

0

0

1

0

41 20 27 12 Al bar i al restaurant

Al servei de fotocòpies

A la biblioteca

A les aules d'informàtica

A recepció/ informació

Als fòrums

Al servei d'ajuda informàtica

A la biblioteca

Al servei d'atenció a l'estudiant

Sempre en Català Sempre en CastellàSegons la llengua del prof. o companys En català o castellà de manera indiferentEn una altra llengua

Base: UOC (n = 687).

UNIVERSITATS (excepte UOC)UNIVERSITATS (excepte UOC)

UOCUOC


63

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

Llengua habitual al bar i al restaurantLlengua habitual al bar i al restaurant

TOTAL UNIVERSITAT

UAB UB UdG UdL UPC UPF URV BASE: universitats excepte UOC (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)

Sempre en català 41 41 33 75 66 38 34 43

Sempre en castellà 20 20 25 5 9 21 21 16

Segons la llengua del personal 27 27 28 15 18 31 33 28

En català o castellà de manera indiferent 12 13 14 6 6 9 12 12

En una altra llengua 0 0 0 0 0 0 0 1

TOTAL



BASE: universitats excepte UOC (2.302) (965) (1.337) (576) (704) (681) (341) (1309) (903) (90) (626) (75) (1.601)

Sempre en català 41 39 43 43 46 37 38 62 13 21 42 44 41


Segons la llengua del personal 27 27 28 27 24 31 25 25 32 16 26 29 27



4.1.3. Usos lingüístics en l’administració i els serveisTotes les universitats excepte la UOC

P5. A continuació, marca la llengua que utilitzes de manera habitual amb els serveis universitaris següents.


64

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

Llengua habitual al servei de fotocòpiesLlengua habitual al servei de fotocòpies

TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 53 50 49 80 75 50 54 55





TOTAL




Sempre en català 53 52 55 57 57 48 49 75 25 26 52 58 54








65

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

Llengua habitual a la bibliotecaLlengua habitual a la biblioteca

TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 65 64 62 85 70 59 69 64





TOTAL




Sempre en català 65 63 66 68 68 61 61 84 40 39 63 60 65








66

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

Llengua habitual a les aules d’informàticaLlengua habitual a les aules d’informàtica

TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 57 57 52 85 71 55 57 59





TOTAL




Sempre en català 57 55 59 60 61 54 52 80 28 27 57 56 58








67

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

Llengua habitual a recepció i informacióLlengua habitual a recepció i informació

TOTAL UNIVERSITAT


Sempre en català 63 63 59 88 72 56 65 64




TOTAL




Sempre en català 63 61 64 65 66 60 55 83 36 40 61 61 63







© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010268

L’ús lingüístic associat a cada espai és el següent:L’ús lingüístic associat a cada espai és el següent:

Usos lingüístics dins de la universitat

LABORATORIS català i anglèsEspai més tecnològic i científic, on l’anglès comença a tenir presència.

ADMINISTRACIÓ predomini del catalàURV percepció d’un ús compartit (català/castellà) UdL percepció d’un ús predominant del català.UdG ús del catalàUPF ús del catalàUPC més ús del català que del castellàUB percepció d’un ús predominant del catalàUAB percepció d’un ús predominant del catalàUOC ús del català

BIBLIOTECA predomini del catalàNormalment hi ha més presència del català.

‘Fins i tot els cartells són en català…’‘La biblioteca com a mínim és en

català…’

PASSADISSOS indistintamentL'espontaneïtat pren protagonisme. S’usen les llengües preferents per a cadascú (català i/o castellà)

DESPATXOS predomini del catalàPredomini del català per sobre del castellà. Molt subjecta a la preferència del professorat.

BAR llibertat d’expressióPercepció de ser en un territori sense normes ni privacions. L’idioma utilitzat pel servei queda eclipsat per les preferències dels alumnes.‘Tant es parla català, castellà, com altres idiomes dels Erasmus…’

FÒRUMS (UOC) indistintamentTot i que hi ha predomini del català, el castellà també hi és present.

‘És on pots trobar més castellà…’

Espai desvinculat de l’oficialitat universitària

Espais percebuts com oficials

REPROGRAFIA predomini del castellà

‘És al carrer.’‘Ho porta una gent que no és de

la universitat…’

INFORMÀTICA (UPF) castellà

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010269

En aquest sentit, s’observa que la dialèctica del català envers el castellà pren molta més rellevància dins de les aules que fora:

Dins Dins L’aula és viscuda com un espaitemps de responsabilitat per part de l’alumne = presència de drets i obligacions.

‘Si no lo entiendo, prefiero en castellano...’

‘Jo m'expresso millor en català i prefereixo que sigui en català...’

L’estudiant té l’obligació d’aprendre i el dret de poder-ho fer (comprendre).

Fora Fora És viscut com un espai lliure de normes i sense responsabilitat per part de l’estudiant.

‘Yo en castellano, es mi momento, puedo elegir ahí, inicio yo la conversación...’

Es reprodueix l’espontaneïtat viscuda fora del àmbit universitari.

Ús lingüístic dins i fora de l’aula

70

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

42 41 39

5849

41 3846

7 6 8

4

8

88

72 3 1

12

21

2

28 27 3315 27

20 24

35

4 33

5

6

7 4

1

11

10

0

22

12 1410 11

5

15 16

70 0 0 0 0 0 005 5 5 6 4 5 6 4

0


4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariPreferència de llengua del professorat a classe


% col.P6. En quina llengua prefereixes que el professorat s’expressi a les classes?

Base: total (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)

Diferències significatives al 95,5% respecte al total.

En català

En castellà En anglès

De manera indiferent en català o castellà

De manera indiferent en català o anglès

De manera indiferent en castellà o anglès

De manera indiferent en català, castellà o anglès

En una altra llengua M'és totalment indiferent


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010271

Alguns alumnes qüestionen la imparcialitat del professorat en funció de les seves preferències lingüístiques sobretot a les universitats de fora de Barcelona.

Paper del professorat

‘Jo veig alguns professors que no són imparcials…’

‘Yo hice exactamente el mismo examen que una compañera, pero por haberlo hecho en castellano, saqué menos nota…’

‘Tu notes quines ideologies polítiques tenen i això condiciona…’

Casos aïllats i poc freqüents Experiències que són viscudes com una protecció deslleial del català envers el castellà.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010272

Gairebé tots els alumnes exigeixen que el professorat tingui uns mínims de coneixement de català:

Iniciativa que reporta: Revaloració del català

Activació de l’orgull per part del catalanoparlant

Més oficialitat i identitat catalana a la universitat

Revaloració del paper de l’estudiant

Un repte i una prova de validació pel professorat

Des d’una reivindicació identitària‘Té l’obligació moral d’aprendre la cultura

d’aquí.’

‘És a Catalunya i, a més del castellà, la llengua oficial és el català.’

‘Si vol integrar-se bé, l’haurà d’aprendre.’

Des d’una reivindicació dels drets‘Tinc el dret d’exigir que em corregeixi

l’examen en català…’

‘Un profesor que asume que sus alumnos son bilingues y que la sociedad en la que

està dando la docencia es bilingue, tiene la responsabilidad de saber el catalán.’

‘Por respeto al alumnado.’

‘Una adaptació per les dues parts.’

Des d’una practicitat‘Sí, porque lo tendría muy difícil para

comunicarse con los alumnos.’

‘Jo conec a un professor italià que no sap ni castellà, ni català, ni anglès… És un

caos.’

Hi ha un coneixement molt minoritari d’aquesta normativa:‘Em sembla que hi és des del 2005.’‘Jo diria que això ja està passant…’


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010273

PERÒ ATENCIÓ...

Sempre que l’estudiant no percebi que això va en detriment d’una qualitat docent.‘Jo prefereixo renunciar al català a canvi de tenir bons professors.’

Actualment no es detecta un qüestionament de l’experiència i la formació del professorat (l’edat i les estades en altres països estan funcionant com a indicadors de qualitat).

Quan el professorat fa col·laboracions puntuals, el nivell d’exigència disminueix:‘No és lògic que un professor que ve per tres classes hagi d’aprendre’l.’

‘Si només vénen per dos o tres mesos, no ho trobo necessari…’

Col·laboracions que habitualment s’associen a una docència de més qualitat (vénen de fora perquè són els millors).

Tot i així, una minoria d’alumnes continua pensant que hi hauria d’haver un mínim de català exigit.

‘Si ens avalua, jo tinc dret a fer-ho en català i ell l’ha d’entendre…’‘Encara que no el parli, però algunes nocions sí que les hauria de tenir.’


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010274

S’observa que el professorat és considerat com un referent de reptes i noves actituds envers l’ús del català:

Com a referent de bilingüisme.

‘Molts ni se n’adonen i canvien del català al castellà o al revés…’

Com a referent d’esforç.

‘Un professor va haver d’aprendre el català en 15 dies abans de començar les classes i, llavors, per consideració cap als alumnes que no l’entenien, va cedir

uns dies perquè s’adaptessin.’

Com un referent de flexibilitat.

‘Hi ha professors que fan tres mesos en castellà perquè l’alumne s’adapti i llavors ja ho fan en català…’

Situacions que són viscudes com històries que deixen empremta.


75

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.


4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariValoració de l’oferta actual de classes en català, anglès i castellà

P7a./P7b. Com valores l’oferta actual de classes en català, en castellà i en anglès en la teva titulació?

113

18

74

11

65

14

40

13

1

46

3

Català Anglès Castellà

Mitjana (1-4) 2,95 1,69 2,99

És excessiva (4)

És suficient/correcta (3)

És insuficient (2)

És nul·la (1)

Base: total (n = 2.989).

76

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariValoració de l’oferta actual de classes en català

P7a./P7b. Com valores l’oferta actual de classes en català en la teva titulació?

TOTAL UNIVERSITAT


És excessiva (4) 11 11 10 12 15 11 10 10 12

És suficient/correcta (3) 74 69 75 82 67 80 70 67 74

És insuficient (2) 14 19 15 5 18 7 20 21 13

És nul·la (1) 1 1 1 0 1 2 0 2 1


Mitjana (1-4) 2,95 2,90 2,93 3,07 2,96 3,00 2,90 2,86 2,98

TOTAL



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

És excessiva (4) 11 11 10 11 10 9 12 4 19 26 10 10 11

És suficient/correcta (3) 74 72 75 72 73 73 76 75 73 64 76 78 73

És insuficient (2) 14 16 13 16 16 16 10 20 6 9 13 12 15

És nul·la (1) 1 1 1 0 0 1 1 1 1 2 1 0 1

N ho sap / no respon 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 0 1 0

Mitjana (1-4) 2,95 2,94 2,95 2,94 2,93 2,90 2,99 2,83 3,12 3,13 2,95 2,97 2,94


77

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariValoració de l’oferta actual de classes en anglès

P7a./P7b. Com valores l’oferta actual de classes en anglès en la teva titulació?

TOTAL UNIVERSITAT


És excessiva (4) 3 1 1 0 2 8 1 2 1

És suficient/correcta (3) 11 15 9 15 13 9 7 27 11

És insuficient (2) 40 33 28 45 38 65 35 37 29

És nul·la (1) 46 51 62 40 47 19 57 34 59

N ho sap / no respon 0 1 1 0 0 0 1 0 0

Mitjana (1-4) 1,69 1,66 1,48 1,75 1,69 2,06 1,52 1,97 1,52

TOTAL



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

És excessiva (4) 3 2 3 1 1 1 6 3 2 2 2 11 2


És insuficient (2) 40 40 40 30 30 39 54 41 38 49 43 47 38

És nul·la (1) 46 46 46 55 57 50 30 46 49 38 45 30 48

N ho sap / no respon 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 0 1 0

Mitjana (1-4) 1,69 1,69 1,70 1,59 1,56 1,63 1,91 1,71 1,67 1,77 1,69 2,03 1,67


78

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariValoració de l’oferta actual de classes en castellà

P7a./P7b. Com valores l’oferta actual de classes en castellà en la teva titulació?

TOTAL UNIVERSITAT


És excessiva (4) 18 21 17 9 21 20 22 17

És suficient/correcta (3) 65 64 67 61 60 66 65 66

És insuficient (2) 13 12 14 17 16 11 11 13

És nul·la (1) 3 3 2 14 3 2 2 4

No ho saps / no respon 0 1 1 0 0 1 0 0

Mitjana (1-4) 2,99 3,03 2,98 2,65 2,99 3,05 3,09 2,96

TOTAL




És excessiva (4) 18 20 17 15 19 20 18 27 6 12 17 19 19


És insuficient (2) 13 13 13 14 13 10 18 7 21 20 14 14 13

És nul·la (1) 3 3 4 4 2 3 4 3 4 2 6 5 2


Mitjana (1-4) 2,99 3,01 2,97 2,93 3,03 3,03 2,92 3,14 2,77 2,87 2,92 2,94 3,01


79

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

6757

64

1928

23

8 9 75 4 52 2 2

Català Castellà Anglès

% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariImportància del coneixement del català, el castellà i l’anglès en la titulació

P8. Quin grau d’importància dónes al coneixement de la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua anglesa en la teva titulació?

Mitjana (1-5) 4,45 4,34 4,43

Molt important (5)

Bastant important (4)

Una mica important (3) Poc important (2)

Gens important (1)


%T2B86

%T2B85

%T2B86

80

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariImportància del coneixement de la llengua catalana en la titulació

P8. Quin grau d’importància dónes al coneixement de la llengua catalana en la teva titulació?


TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 67 64 66 74 69 80 49 64 66

Bastant important (4) 19 23 20 18 19 11 23 20 21

Una mica important (3) 8 8 8 5 7 3 15 9 8

Poc important (2) 5 4 5 3 3 4 9 6 6

Gens important (1) 2 1 2 1 3 1 3 2 1

T2B 86 87 86 91 88 92 72 83 86

Mitjana (1-5) 4,45 4,45 4,45 4,61 4,48 4,67 4,07 4,38 4,45



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 67 57 73 62 63 62 77 75 56 49 70 65 66

Bastant important (4) 19 21 17 23 21 21 13 16 23 25 18 17 19

Una mica important (3) 8 11 5 9 9 8 5 6 10 13 7 9 8

Poc important (2) 5 8 3 5 4 6 4 3 8 6 4 7 5

Gens important (1) 2 3 1 0 3 2 1 1 3 6 1 2 2

T2B 86 79 91 85 84 83 89 91 79 74 88 82 85

Mitjana (1-5) 4,45 4,23 4,61 4,42 4,39 4,35 4,60 4,62 4,23 4,05 4,51 4,39 4,43

81

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariImportància del coneixement de la llengua castellana en la titulació

P8. Quin grau d’importància dónes al coneixement de la llengua castellana en la teva titulació?


TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 57 58 61 51 51 59 45 65 55



Poc important (2) 4 5 2 4 2 6 6 4 3

Gens important (1) 2 1 2 2 2 3 4 1 1

T2B 85 85 89 85 82 83 80 90 87

Mitjana (1-5) 4,34 4,36 4,45 4,28 4,28 4,30 4,13 4,49 4,38



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 57 49 62 54 55 57 59 51 66 59 56 47 57



Poc important (2) 4 6 3 4 3 4 5 5 3 3 3 7 4

Gens important (1) 2 4 1 1 3 2 3 3 1 3 2 2 2

T2B 85 80 88 88 84 86 84 82 89 87 85 79 86

Mitjana (1-5) 4,34 4,16 4,46 4,37 4,32 4,35 4,33 4,23 4,51 4,38 4,34 4,15 4,35

82

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

4.1.4. Actituds en relació amb els usos lingüístics en l’àmbit universitariImportància del coneixement de la llengua anglesa en la titulació

P8. Quin grau d’importància dónes al coneixement de la llengua anglesa en la teva titulació?


TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 64 69 62 63 53 57 70 78 65



Poc important (2) 5 3 6 4 7 6 2 2 4

Gens important (1) 2 1 2 1 2 1 3 1 2

T2B 86 90 85 86 83 84 89 91 87

Mitjana (1-5) 4,43 4,54 4,37 4,44 4,25 4,33 4,52 4,66 4,44



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 64 67 62 70 64 67 57 64 62 71 61 65 65



Poc important (2) 5 3 6 3 3 5 6 5 4 7 4 3 5

Gens important (1) 2 2 1 1 2 2 2 1 2 3 2 0 2

T2B 86 88 85 90 87 87 83 87 86 80 85 90 87

Mitjana (1-5) 4,43 4,47 4,40 4,56 4,44 4,46 4,31 4,45 4,40 4,38 4,39 4,54 4,44



4.2. Llengua i mobilitat4.2.1. Llengua de comunicació amb l’alumnat d’intercanvi4.2.2. Actitud envers el canvi de la llengua prevista a classe4.2.3. Alumnes que s’han acollit a un programa d’intercanvi4.2.4. Predisposició futura a acollir-se a un programa d’intercanvi4.2.5. Participació, passada o futura, a programes d’intercanvi

4.3. Habilitats comunicatives i competència lingüística. Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya4.4 Usos interpersonals en àmbits no universitaris4.5. Demandes a les universitats (fase qualitativa)

84

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


Resultats (fase quantitativa)

• La comunicació amb alumnes d’intercanvi no és fa predominantment en una llengua concreta, sinó que es tendeix a utilitzar dues llengües de manera indiferent. En aquest sentit, l’anglès pren importància.

• El 51 % d’universitaris està en desacord amb el fet que es canviï la llengua en què s’ha anunciat que s’impartiran les classes. Tan sols un 14 % hi està d’acord.

• Un 56 % de les persones entrevistades té intenció de marxar a una altra universitat; la majoria són estudiants que no han tingut l’experiència prèviament.

85

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4 5 39 5 3 3 4

2629 29 13

29

20 2229

1111

815

10

1117

116

66

5

8

3

382

22

2

4

3

2211

1010

5

11

15

17 6

1413

1217

12

16

14

12

11

21

0

0

1

17

78

5

7

64

7

20 17 2127

1522 18 22


4.2.1. Llengua de comunicació amb l’alumnat d’intercanvi

P11. Habitualment, en quina llengua et comuniques amb l’alumnat d’intercanvi?

TOTAL de “M’hi comunico” 80 83 79 73 85 78 82 78Base: total excepte UOC (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)

Diferències significatives al 95,5 % respecte al total

En català

En castellà

En anglès

De manera indiferent en català o castellà

De manera indiferent en català o anglèsDe manera indiferent en castellà o

anglès

De manera indiferent en català, castellà o anglès

En una altra llengua M'és totalment indiferent

No m'hi comunico

% col.


86

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

5 4 6 5 6 6 6 78 9 10 7 9 5 6 8

35 3434 37

40

3336

46

30 31 29 2929

3432

25

21 22 22 2217

23 2014


4.2.2. Actitud envers el canvi de llengua prevista a classe

P10. Fins a quin punt estàs d’acord o en desacord amb el fet que es canviï la llengua en què s’ha anunciat que s’impartiran les classes?

Mitjana (1-5) 2,47 2,44 2,48 2,44 2,58 2,36 2,44 2,69Base: total excepte UOC (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)


Totalment d’acord (5)

Bastant d’acord (4)

Ni d’acord ni en desacord (3)

Bastant en desacord (2)

Totalment en desacord (1)

% col.


%T2B14

%T2B14

%T2B15

%T2B12

%T2B14

%T2B10

%T2B11

%T2B15

%B2B51

%B2B53

%B2B51

%B2B57%B2B

51%B2B

45

%B2B53 %B2B

39

87

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.2.3. Alumnes que s’han acollit a un programa d’intercanvi

P14. En alguna ocasió has marxat a una altra universitat (intercanvi)? % col.


Base: totes les universitats excepte la UOC (n = 2.302)

No89

Sí11

(2302)

No86

Sí14

No90

Sí10

No94

Sí6

UAB UB UdG(478) (809) (160)

UdL UPC UPF URV(109) (428) (135) (183)

No87

Sí13

No84

Sí16

No96

Sí4

No91

Sí9


88

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


P14. En alguna ocasió has marxat a una altra universitat (intercanvi)?


% col.

TOTALTOTAL SEXESEXE


No89

Sí11

(2302)

No91

Sí9

No88

Sí12

HOME DONA(965) (1337)

18-19 20-21 22-25 + 25 (576) (704) (681) (341)

No91

Sí9

No82

Sí18

No86

Sí14

No98

Sí2

EDATEDAT

89

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


P14. En alguna ocasió has marxat a una altra universitat (intercanvi)? % col.

TOTALTOTAL

LLENGUA MATERNALLENGUA MATERNA


No89

Sí11

(2302)

No90

Sí10

No89

Sí11

No81

Sí19

CATALÀ CASTELLÀ ALTRES(1309) (903) (90)

DIPLOMATURA GRAU LLICENCIATURA(626) (75) (1601)

No94

Sí6

No99

Sí1

No87

Sí13


TIPUS D’ESTUDISTIPUS D’ESTUDIS

90

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.2.4. Predisposició futura a acollir-se a un programa d’intercanvi

P15. I en el futur tens intenció de marxar (si p13=2) o tornar a marxar (si p13=1) a una altra universitat (intercanvi)? % col.



No45 Sí

56

(2302)

No46

Sí54

No43 Sí

57

No47

Si53

UAB UB UdG(478) (809) (160)

UdL UPC UPF URV(109) (428) (135) (183)

No41 Sí

59

No42 Sí

58

No53

Si47

No46

Sí54


91

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102


% col.

TOTALTOTAL SEXESEXE


No45 Sí

56

(2302)

No43 Sí

57

No45

Sí55

HOME DONA(965) (1337))

18-19 20-21 22-25 + 25 (576) (704) (681) (341)

No41 Sí

59

No54

Sí46

No68

Sí32

No24

Sí76

EDATEDAT


P15. I en el futur tens intenció de marxar (si p13=2) o tornar a marxar (si p13=1) a una altra universitat (intercanvi)?

92

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.

TOTALTOTAL

LLENGUA MATERNALLENGUA MATERNA


No45 Sí

56

(2302)

No43 Sí

57

No48

Sí52

No30

Sí70

DIPLOMATURA GRAU LLICENCIATURA(626) (75) (1601)

No49

Sí51

No33

Sí67

No43 Sí

57


TIPUS D’ESTUDISTIPUS D’ESTUDIS


P15. I en el futur tens intenció de marxar (si p13=2) o tornar a marxar (si p13=1) a una altra universitat (intercanvi)?

CATALÀ CASTELLÀ ALTRES(1309) (903) (90)

93

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.2.5. Participació, passada o futura, a programes d’intercanvi


% col.

TOTAL UNIVERSITAT

UAB UB UdG UdL UPC UPF URV Base: (2.302) (478) (809) (160) (109) (428) (135) (183)

TOTAL PARTICIPACIÓ 59 59 60 56 57 65 63 48

Ha marxat i tornarà a marxar 7 9 7 3 6 8 11 3

Ha marxat però no tornarà a marxar 4 5 3 3 3 5 5 1

No ha marxat però marxarà 49 46 50 50 48 52 47 44

TOTAL SENSE INTENCIÓ DE PARTICIPAR 41 41 40 44 43 36 38 52



Base: (2.302) (965) (1.337) (576) (704) (681) (341) (1309) (903) (90) (626) (75) (1.601)

TOTAL PARTICIPACIÓ 59 60 59 76 62 54 37 61 56 74 53 67 62

Ha marxat i tornarà a marxar 7 6 7 2 7 10 8 6 7 15 5 1 8

Ha marxat però no tornarà a marxar 4 3 4 0 3 8 5 4 3 4 2 0 5

No ha marxat però marxarà 49 51 47 74 53 36 24 51 45 55 47 66 49

TOTAL SENSE INTENCIÓ DE PARTICIPAR 41 40 41 24 38 47 63 39 44 26 47 33 38


P14. En alguna ocasió has marxat a una altra universitat (intercanvi)?P15. I en el futur tens intenció de marxar (si p13=2) o tornar a marxar (si p13=1) a una altra universitat (intercanvi)?

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010294

Tot i que l’estudiant coneix diferents programes de mobilitat, sent que no té prou informació d’aquests programes.

Mobilitat–interculturalitat: coneixement

Erasmus

Sèneca

Leonardo

Faro Global

Drac (UdL)

Jade (UdL)

Argo

Beques a les ambaixades

El d’Amèrica Llatina

Overseas

IAESTE, Associació d’intercanvi d’empreses (UdG)

Postgraus a Califòrnia (informàtics i industrials)

Les més populars

Mencions aïllades

Percepció que la informació l’has de buscar, no te la trobes!

‘Haurien de fer xerrades a les aules…’

‘Donar tríptics.’

Canals d’informació:‘Hi ha quatre cartells i poc més.’

‘Algun professor ho comenta.’

‘Si entras en la página web del Ministerio de Educación hay mucha información.’

‘El boca a boca…’

‘A vegades rebem alguns e-mails…’ sobretot a la UdL i la URV

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010295

Alguns dels estudiants ja han participat en un programa de mobilitat. L’experiència es valora molt positivament.

Bàsicament, els aprenentatges més interessants tenen relació amb l’idioma i l’experiència personal viscuda.

Des de l’experiència es menciona que hi ha certa mitificació entorn del programa Erasmus (la minoria).

En termes generals, es mostra interès per participar-hi però hi ha por

Mobilitat–interculturalitat: interès

Curiositat / canvi. Reptes personals i acadèmics. Millora de l’anglès (o d’un altre idioma).

‘És un experiment a la teva vida.’ ‘Ha de ser molt enriquidor.’‘Aprofites per aprendre més sobre el teu tema…’

La majoria:Pocs recursos econòmics / beques molt petites.No nivell d’idioma (bàsicament l’anglès).

‘L’anglès et limita.’

‘Et donen una ajuda mínima.’

La minoria:Universitat de recepció amb un nivell acadèmic inferior.Pautes de convalidació en contra de l’estudiant.

‘El nivell de les universitats on t’envien es pitjor.’ ‘Pots perdre un any per temes de convalidació.’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010296

Mobilitat–interculturalitat: aspiracions

Malgrat els handicaps detectats, la mobilitat es descodifica com una aspiració per a la majoria de l’alumnat sobretot després d’haver compartit experiències amb estrangers, dins i fora de les aules.

Els països més sol·licitats són:

Països nòrdics, Alemanya i Irlanda.

EUA (país que ha entrat en una revaloració, molt aspiracional).

Països sud-americans = destinacions interessants, sobretot des d’una experiència personal.

Des de l’experiència es valora positivament el bilingüisme d’alguns països.

‘A Finlàndia les classes són en anglès i en finés…’

‘Si marxes a Holanda, amb l’anglès no tindràs problemes…’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010297

Mobilitat–interculturalitat: dins les aules

Dins les aules, amb la presència d’Erasmus, sorgeixen algunes problemàtiques:

Percepció de certes injustícies o favoritismes

‘Poden fer exàmens i treballs en la seva llengua..., i és clar, el profe no té el mateix nivell i l'avaluació no pot ser objectiva...’

Dificultats en els treballs de grup i aules = disparitat de preferències, tant en l’escriptura com en l’expressió oral.

‘En medicina el problema es con los Erasmus, se da todo en catalán

y ellos no se adaptan y tienen que ir preguntando...’

‘A la meva facultat hi ha bascos, i el primer any és horrible, el català els hi costa molt...’

O s’acaba cedint en pro de l’estranger.

O es treballa conjuntament, però cadascú en la seva llengua.

Controvèrsia en l’ús lingüístic = aquesta bàsicament neix d’un sentiment de no interès de l’alumne estranger vers la cultura catalana.

Si l’alumne autòcton percep esforç i interès vers el català de l’alumnat estranger, cedeix gustosament a una docència en castellà.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010298

Mobilitat–interculturalitat: dins les aules

A l’hora de plantejar-se pautes a seguir, l’estudiant pren consciència que és una situació complicada ja que sempre hi ha implícita una renúncia (al català, a la comprensió de l’estranger).

L’actitud respectuosa del professorat vers l’alumnat pot suavitzar la problemàtica.

‘Almenys ens demana si ens importa...’

Tot i que no són situacions que estiguin a l’ordre del dia, totes les persones participants han tingut alguna experiència d’aquest estil.

Problemàtiques viscudes, majoritàriament, per alumnat

catalanoparlant sentiment de concessió a canvi de res.

Oportunitat per treballar en iniciatives que reportin beneficis a

les dues parts.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN010299

Mobilitat–interculturalitat: recursos

L’estudiant té la percepció que les universitats no gestionen correctament l’arribada dels estrangers.

No s’informa de quin és o serà l’ús lingüístic en la universitat de recepció:

‘El problema es desinformación de la universidad, no del alumno.’

‘Te dicen una cosa y luego es otra..., yo me informé y me dijeron que sería en castellano y luego me he encontrado que más de la mitad de las asignaturas son en catalán.’

En termes generals, es coneixen poc els recursos d’acollida d’estudiants de fora. La percepció generalitzada és que aquests tenen més avantatges que els estudiants autòctons.

‘Si ets de fora t’ho posen molt fàcil, si ets d’Espanya no i una persona de fora no ho necessita tant ja

que després quan torni al seu país el català no el farà servir...’

101

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

82

6053

7

13

30

33

15

37

11

30

1 2 3

36

1 111

0

Català Castellà Anglès Francès

% col.

4.3. Habilitats comunicatives i competència lingüística. Importància atorgada a les llengües a l’hora de trobar feina a Catalunya

P17. Si us plau, marca el grau d’importància que dónes, en general, a cadascuna d’aquestes llengües amb vista a trobar una bona feina a Catalunya.

Mitjana (1-4) 4,76 4,47 4,34 2,72

Molt important (5)

Bastant important (4) Una mica important (3)

Poc important (2) Gens important (1)


%T2B95

%T2B90

%T2B85

%T2B23

102

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.




TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 82 88 84 89 86 84 68 78 85



Poc important (2) 1 0 2 0 1 2 2 1 1

Gens important (1) 0 0 1 0 0 0 2 0 0

T2B 95 98 95 96 96 95 92 96 97

Mitjana (1-5) 4,76 4,86 4,77 4,86 4,82 4,77 4,56 4,73 4,81



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 82 73 89 81 81 83 84 86 79 74 83 79 83



Poc important (2) 1 3 1 1 1 1 2 1 2 3 1 2 1

Gens important (1) 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 1 0

T2B 95 92 98 96 95 95 95 96 94 91 96 93 95

Mitjana (1-5) 4,76 4,61 4,87 4,77 4,73 4,77 4,77 4,81 4,69 4,60 4,77 4,69 4,76

Importància atorgada al catalàImportància atorgada al català


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102103

En aquest sentit, el català en un context professional pren una dimensió més funcional que ideològica. ‘Dues llengües sempre és

millor que una.’

La projecció professional de cada persona pauta el grau de necessitat d’un bon ús del català en funció de la ubicació i el tipus de feina.

En territori català:

Com un avantatge o necessitat que permet obtenir feines de més graduació o responsabilitat: ‘Si és una empresa regional sí que necessites el català’, ‘Si et ve una persona de l’Estat que no té català no podrà optar a moltes feines.’

Com quelcom imprescindible si es tracta d’oposicions o feines d’atenció al client qualificades: ‘Si vols ser funcionari ho necessites, inclús et demanen el nivell C.’

Fora del territori català:

Com un valor afegit, sobretot amb empreses d’implantació nacional.

‘En estructures que treballen a escala nacional, si tens català tens punts guanyats.’

Fora de l’Estat espanyol:

Com un valor afegit de caràcter personal (permet tenir més intimitat) i puntualment professional: ‘Es valora que tinguis tres llengües en comptes de dues’, ‘Saber català mai serà negatiu, en tot cas serà positiu.’

Català i projecció professional

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102104

En canvi, en relació amb el català i el castellà, la majoria de l’estudiantat se sent prou preparat per afrontar els reptes professionals sobretot el de la UPF.

Els estudiants de la UPC se senten menys segurs amb el català, per la interferència més gran del castellà i pel fet de tenir poca oportunitat de practicar-lo.

Les problemàtiques mencionades entorn d’aquestes llengües no es perceben com incompetències que impedeixin poder projectar-se amb èxit.

‘El català el parlo millor que el castellà..., però considero que el nivell

que tinc és suficient per trobar una feina...’

‘M’expresso millor en castellà que en català, però em defenc i si és necessari doncs ja em posaré les piles per millorar-lo...’

Les persones entrevistades senten que tenen recursos naturals per perfeccionar el català o el castellà el seu entorn més immediat (la feina, la universitat, els mitjans de comunicació, les lectures, el carrer...)

‘Jo he après a expressar-me en català amb més facilitat i soltesa (a la universitat).’

‘Llegir en català m’ajuda molt a no fer tantes errades a l’hora d’escriure...’

Mancances del català

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102105

Tot i així, les problemàtiques que sorgeixen entorn del català són:

Errors d’ortografia i de pronunciació: pronoms febles, accents oberts i tancats, les neutres, la distinció entre obertes i tancades, errades d’ortografia generalitzades.

Castellanades.

‘Tenim a Barcelona un català mig castellanitzat.’

‘Inclús els mateixos catalanoparlants fan castellanades.’ Vocabulari més formal i tècnic.

‘Palabras complicadas que normalmente no se utilizan.’ Pèrdua d’expressions.

En termes generals, les persones participants senten que el nivell adquirit a secundària és suficient, però que després aquest nivell no es manté i difícilment es millora:

No hi ha un nivell d’exigència a la universitat (l’estudiant no hi para atenció) ‘No t’hi fixes...’ No hi ha formació entorn del català ‘No hi ha més classes de català...’ Interferències d’altres llengües (castellà) o coneixements ‘Estàs per altres coses i a més

deixes de practicar-lo...’


Les pèrdues són bàsicament a nivell de l’escriptura (ortografia) o de l’adquisició de nou vocabulari més tècnic.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102106


ATENCIÓ:

Tot i que hi ha una presa de consciència de les deficiències en l’ús del català i un sentiment de certa pèrdua, la majoria dels participants no mostren interès per resoldre la situació (fins i

tot els catalanoparlants). No se sent com una necessitat (sobretot entre els alumnes d’estudis més tècnics).

‘Tinc la sensació que no es dóna prou importància a l’ortografia i a la gramàtica, però és clar, no pots suspendre algú, en una assignatura de càlcul, perquè hagi fet errades d’ortografia...’

El professorat és considerat com un referent en el nivell d’exigència del català:

‘Hi ha professors que fan moltes faltes bèsties...’

‘Si és un professor que hi dóna importància, t’hi fixes més...’

107

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.




TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 60 63 66 50 53 58 54 66 56



Poc important (2) 2 2 1 3 2 3 2 2 2

Gens important (1) 1 1 1 1 1 1 2 0 1

T2B 90 90 94 87 87 90 88 92 88

Mitjana (1-5) 4,47 4,5 4,58 4,31 4,36 4,43 4,37 4,56 4,41



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 60 56 63 60 61 61 58 56 65 67 59 52 61



Poc important (2) 2 2 2 2 2 2 2 2 2 0 2 3 2

Gens important (1) 1 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1

T2B 90 89 91 91 89 90 91 89 92 93 89 87 91

Mitjana (1-5) 4,47 4,41 4,52 4,48 4,46 4,49 4,46 4,42 4,54 4,60 4,46 4,35 4,48

Importància atorgada al castellàImportància atorgada al castellà


108

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.




TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 53 49 52 55 47 53 56 64 49



Poc important (2) 3 2 4 1 6 2 3 2 3

Gens important (1) 1 0 1 1 3 1 1 0 1

T2B 85 87 85 85 80 85 84 89 83

Mitjana (1-5) 4,34 4,34 4,32 4,37 4,15 4,34 4,37 4,52 4,28



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 53 51 54 54 52 53 51 54 49 59 51 57 53



Poc important (2) 3 3 3 3 3 3 3 3 3 8 2 1 3

Gens important (1) 1 1 1 0 1 0 1 1 1 2 1 1 1

T2B 85 83 86 85 84 87 84 85 85 84 85 89 85

Mitjana (1-5) 4,34 4,3 4,36 4,35 4,31 4,38 4,31 4,36 4,30 4,32 4,32 4,44 4,34

Importància atorgada a l’anglèsImportància atorgada a l’anglès


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102109

El nivell d’anglès sorgeix espontàniament com la preocupació més immediata i real en l’estudiant d’avui en dia:

Preparats? Pors sorgides

‘Te sientes fatal en inglés porque lo tienes que repetir todo tres veces…’

‘A vegades has d’enviar un e-mail a l’estranger i ho passes malament…’

‘Cuantos más idiomas con más gente te puedes relacionar, tanto en negocios como en lo personal.’

‘Veus que no tens el nivell quan treballes amb altra gent de fora i ells sí que parlen perfectament l’anglès.’

‘Vénen aquí els Erasmus i tots tenen un nivellàs…’

Tot i que l’estudiant busca solucions a la problemàtica que està vivint, sent que la universitat hauria de tenir un paper més actiu i

resolutiu en aquesta deficiència acadèmica.

L’estudiant se sent sol davant de l’aprenentatge de l’anglès.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102110

Terceres llengües: rol

S’observa que cadascuna de les llengües analitzades té una significació diferent per l’estudiant percepció compartida per gairebé totes les persones participants

Català

Castellà

Anglès

Els articles, la bibliografia, els documents, etc., en anglès es

consideren més actualitzats i d’un contingut més científic, rigorós i

interessant.‘’Sempre és millor llegir-ho en l’idioma

original.’‘La bibliografia en anglès sempre és més

completa, de més qualitat.’‘El inglés lo asocio a algo de más

actualidad.’‘En mi carrera los trabajos interesantes

están escritos en inglés.’

La informació en castellà es viu com una versió més actualitzada i completa que la informació en català.

‘Hi ha més bibliografia en castellà que en català.’

‘Si no está en inglés, prefiero en castellano, siempre está más actualizada’

La documentació en català es considera més bàsica, poc actualitzada i menys interessant.

‘Tens la sensació que la informació és més senzilla.’‘Els articles més interessants mai els trobaràs en català.’

‘Si me dan un texto en catalán tengo la idea de que estoy estudiando algo más básico…’

Paper funcional

L’oficialitat estatal

Paper identitari

Percepció d’una qualitat acadèmica superior als estàndards actuals Supera les expectatives

Respon a una qualitat acadèmica estàndard Cobreix les expectatives

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102111

Hi ha un perfil d’estudiant a qui no interessa superar-se en anglès

Estudis amb poca projecció internacionalEstudiants amb reptes de caràcter més local

‘Els ambientòlegs, com que som bastant pocs, trobarem feina a Catalunya.’

‘En derecho no necesito inglés, a menos que no quiera dedicarme al internacional.’

‘Jo no el necessito…, en tot cas seria per un tema personal.’

Bàsicament alumnes de la UOC i de la UdL (sobretot) i de la URV i la UdG.

Terceres llengües: anglès i vivències

En general, l’estudiant se sent víctima d’una situació incòmoda per ell.

L’aspiració de saber anglès

És una necessitat del present

Una realitat problemàticaNo hi ha prou nivell de l’alumnat

No hi ha accions pal·liatives de la universitat

No hi ha una presa de consciència del nivell

Unes solucions d’alt cost per l’estudiant‘Si tu vols saber anglès l'has d’estudiar pel teu compte.’

‘A l’Autònoma val 800, i a la Pompeu 700 euros.’

‘A la UB són 250 euros més barats que a la Pompeu.’

‘El preu hauria de ser a cost de crèdit si volen que en hi apuntem.’

‘Llegeixo revistes i articles.’

‘Miro pel·lícules en versió original…’

‘Vaig haver d’anar a l’estranger a estudiar-lo.’

En euros, en temps i en esforç

‘És una vergonya el nivell que tenim.’‘Cuando llegamos a la universidad no tenemos nivel.’

‘Donen per fet que n’hem de saber i no és així…’

‘L’anglès és bàsic per trobar una bona feina.’‘Si no parles anglès és difícil poder fer investigació.’‘El dia de demà si vols tenir més oportunitats has de

saber-lo.’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102112

Terceres llengües: nivell d’anglès

En aquests moments el nivell d’anglès de l’alumnat és el següent (en termes generals):

No hi ha nivell per seguir classes en anglès (excepte en alguns estudis de la UPF, on l’alumnat està més ben preparat).

No hi ha nivell per fer exàmens en anglès (ni orals ni escrits).

No hi ha prou nivell d’anglès perquè l’alumnat se senti segur a l’hora de demanar mobilitat (la majoria).

Nivell suficient (tot i que no es considera de qualitat) per fer intervencions a classe en anglès.

L’alumnat se sent capacitat (amb esforç) per llegir bibliografia i articles en anglès.

Gairebé en tots els grups hi ha algun participant que té un nivell d’anglès superior a la mitjana i que s’autopercep amb capacitat per afrontar una

docència en anglès.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102113

Terceres llengües: responsabilitats entorn de l’anglès

Dinàmica que ofega l’estudiant (fa baixar l’autoestima, augmenta

la frustració i la inseguretat) i no permet construir una perspectiva

d’èxit (menys oportunitats professionals i científiques)

L’estudiant se sent sol i té por

Demana responsabilitats a tres bandes

SocietatEducació primària

i secundària

Universitat

‘Pel·lícules en versió original.’‘Vamos muy atrasados en esto, en otros

países todo está en inglés.’‘Se debe mentalizar de la necesidad…’

‘Implica un canvi de mentalitat, connectar-se amb el món i saber que has d’estar preparat per si vols marxar

fora…’

‘No tuve profesores nativos…’‘Es un problema que viene desde abajo.’

‘De 5è al final només vaig fer els verbs i poca cosa més.’

‘La universitat està carregant uns problemes que no són específicament seus…’

‘No hi ha assignatures d’anglès.’‘Si vols fer anglès ho has de

pagar a part.’‘No hi ha massa oferta de

beques per marxar…’‘La Pompeu treballa més pels

guiris que per tu…’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102114

Terceres llengües: iniciatives en pro de l’anglès

L’alumnat està disposat i receptiu a assumir un esforç afegit per tal de

superar el buit, però també exigeix voluntat per part de la universitat.

Iniciatives suggeridesAssignatures i classes en anglès

Optatives en anglès

Assignatures d’anglès (requisit de sortida)

Seminaris, taules rodones, conferències, debats, etc., en anglès

Presentació de treballs en anglès (escrits o orals)

Bibliografia, articles i material docent en anglès

Activitats extraacadèmiques i d’oci en anglès (teatre, sortides culturals)

Camps de treball i voluntariat a l’estranger (2 o 3 setmanes)

Intercanvi i mobilitat

+ esforç

- esforç

L’alumnat no està disposat a assumir l’anglès en detriment del coneixement dels seus estudis: ‘Sempre que això no resti crèdits per un altre cantó…’

Iniciatives ben valorades i que augmentarien exponencialment el nivell d’anglès. Necessiten ajuda

(classes extres) per part de la universitat.

Valoració positiva si hi ha més implicació de l’alumnat i professorat.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102115

Terceres llengües: exigència d’anglès

En termes generals, el requisit de sortida d’un nivell acreditat de coneixement en anglès es valora negativament des de la por i la inseguretat de l’alumnat. Reacció emocional.

En canvi, racionalment, la iniciativa es valora positivament ja que garanteix un bon nivell d’anglès i, en conseqüència, una projecció més bona.

L’alumnat demana uns requisits indispensables per poder iniciar-se en l’aventura de fer classes en anglès:

Professorat nadiu (si es tracta de classes d’anglès). Classes a cost de crèdit (tant les assignatures d’anglès com les genèriques). Reconegudes com a crèdits docents. Horaris compatibles o flexibles.

Algunes facultats ja han introduït aquestes iniciatives.

‘A Informàtica de la Pompeu per llicenciar-te has de tenir un nivell mínim d’anglès.’

La prova de nivell d’anglès es considera una fase prèvia i necessària per organitzar estratègicament les classes d’anglès.

‘Nosaltres a la Pompeu ja tenim una prova de diagnòstic lingüístic, però l'interessant seria que, encara que no tinguessis el nivell, hi hagués algun tipus d’oferta per a tu…’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102116

Terceres llengües: exigència d’anglès

És important que l’objecte de desig sigui l’aprenentatge

en anglès i no l’adquisició d’uns crèdits. L’anglès s’ha

de deixar de percebre com una matèria de segona i ha de

passar a ser de primera importància.

‘Si vaig a unes classes en anglès, em donen un crèdit i mig més si aprovo; no

val la pena…’

‘Si se presentan los trabajos en inglés tienes automàticament más puntos…’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102117

Terceres llengües – exigències d’anglès

ATENCIÓ:

Cal mencionar que l’estudiant està percebent un canvi de les dinàmiques docents en pro de l’anglès i d’una millora de les competències de comunicació oral:

‘’Es embrionario, está empezando ahora.’

‘Los profesores tienen directrices... Como si se hubiera dicho de que se tiene que introducir el inglés...’

‘Un professor meu està començant a donar articles en anglès.’

‘De primero a sexto te van diciendo que esto es muy importante.’

‘Cada vegada més hi ha treballs que s’ha de presentar a classe...’

Valoració positiva, tot i que insuficient.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102118

El nivell d’anglès del professorat se segmenta de la manera següent:

Terceres llengües: paper del professorat

Sense coneixement d’anglès o molt poc PODEN FER REFERÈNCIA A ALGUNA BIBLIOGRAFIA O ARTICLES, PERÒ SENSE SEGURETATLa majoria

Amb un nivell bastant bo PODEN RESPONDRE i MANEJAR MATERIAL EN ANGLÈSLa minoria

Amb un nivell excel·lent PODEN FER PODEN FER CLASSES EN ANGLÈSCLASSES EN ANGLÈSPoquíssims

Tot i que també hi ha joves, s’associa bàsicament a un perfil de professor més gran.

‘A Dret, la mitjana d’edat del professorat és de 60 anys i el nivell és molt baix…’

Tot i que també pot haver-hi algun professor de més edat, s’associa bàsicament a professorat jove amb màsters, beques o doctorats a l’estranger.

‘Són doctorats, han de tenir un nivell.’

‘Tinc professors joves que han fet Erasmus i dominen vàries llengües…’

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102119

En termes generals, tenir professorat que domina l’anglès es viu com una aspiració i s’associa a una docència de més qualitat:

Coneixements més actualitzats.

Més coneixements dels requerits.

Professorat amb un tarannà més exploratori i obert de ment.

Molts alumnes mencionen l’afany d’alguns professors per mostrar el seu coneixement d’anglès:

‘T’ho fan saber indirectament.’

‘Ho diu el professor quan es presenta, es ven molt i després la classe és un rotllo.’

‘T’ho expliquen ells...’

‘Es posen a parlar amb els Erasmus davant de tothom i ho veus...’

‘Et donen bibliografia o articles en anglès.’

Alguns alumnes comenten que tenen curiositat per la trajectòria del professorat La seva font d’informació és el web de la universitat.

Terceres llengües: paper del professorat

120

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.




TOTAL UNIVERSITAT


Molt important (5) 7 6 8 16 7 7 4 7 6



Poc important (2) 36 38 38 30 33 33 39 38 38

Gens important (1) 11 9 9 5 14 11 16 8 11

T2B 23 23 22 32 24 27 15 22 20

Mitjana (1-5) 2,72 2,73 2,73 3,07 2,71 2,79 2,47 2,76 2,66



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Molt important (5) 7 6 8 9 6 6 8 7 6 18 7 6 7



Poc important (2) 36 37 36 38 37 41 31 36 37 35 39 37 35

Gens important (1) 11 16 7 11 10 12 10 11 11 7 11 11 11

T2B 23 18 26 24 21 18 27 23 22 29 22 25 23

Mitjana (1-5) 2,72 2,55 2,84 2,73 2,7 2,6 2,83 2,73 2,69 2,98 2,67 2,73 2,74

Importància atorgada al francèsImportància atorgada al francès


© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102121

Les diferents llengües tenen més o menys importància en funció del context en què se’n projecta l’ús:


Es considera que l’anglès és la llengua més important i necessària per desenvolupar-se amb èxit tant en l’àmbit professional i acadèmic (sobretot en ciències), com personal:

‘En el tema de congresos, investigación, leer artículos importantes... Si no sabes inglés estás perdido.’‘No sabes lo que te vas a encontrar, cuanto más preparado mejor.’

‘Amb l’anglès és suficient..., però l’has de parlar bé.’‘Hi ha molta bibliografia en anglès.’

El castellà, tot i tenir una alta presència a escala mundial, no es percep com una llengua de primer ordre en termes professionals o acadèmics.

El català està absent del discurs. Rellevància des de la intimitat.

A escala europea

Anglès (amb vista a la globalitat) Francès i alemany (pel protagonisme

polític i econòmic) Rus (pel volum de població) Italià (per la proximitat)

A escala mundial

Anglès (amb vista a la globalitat) Castellà (pel volum de població) Xinès (percepció del futur immediat) Àrab (per la integració i la presència política) Japonès

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102122


Altres llengües es mostren com una opció de mobilitat (francès, alemany i italià) en aquells casos en què hi ha un objectiu específic d’estudi i orientat vers un

país en concret.

‘Yo me iría a Italia, ahí el tema de la arquitectura está muy bien...’

‘L’alemany és important en temes d’enginyeria, però si no amb l’anglès és suficient.’

‘Si vols anar a França, l’anglès no et serveix...’

‘A Fisioteràpia, els articles més bons són en francès...’

ATENCIÓ:ATENCIÓ:

Oferir altres llengües, a menys que no sigui per cobrir unes necessitats específiques, es considera apartar l’atenció de la veritable problemàtica.

‘Si no hablamos bien el inglés, otra lengua sería absurdo...’

‘Amb l’anglès és suficient...’



4. Resultats4.1. Usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic4.2. Llengua i mobilitat

124

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

4.4. Usos interpersonals en àmbits no universitaris

P16. Marca quina llengua és la que utilitzes habitualment amb els col·lectius següents en àmbits no universitaris. % col.

21

24

59

58

51

79

55

38

39

21

15

1

2 5

3

3

1 27

89 10 Amb companys o amics

catalanoparlants

Amb companys o amicscastellanoparlants

Amb companys o amics que tenenaltres orígens lingüístics

Amb el pare, la mare i els germans

Amb altres familiars

Amb companys de feina*

Català Castellà Anglès Francès Altres No treballo actualment*


Llengua habitualLlengua habitual

• El 89 % dels estudiants entrevistats utilitza el català amb amics catalanoparlants. En canvi, amb els amics castellanoparlants la dada s’inverteix: s’usa el castellà en el 79 % dels casos. Es produeix una situació similar quan l’intercolutor té altres orígens lingüístics, si bé l’anglès recull un 15 % d’aquests casos. Amb pares, mares i germans, la llengua materna influeix totalment i el català s’utilitza gairebé en un 60 % dels casos.

125

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 89 89 88 95 87 90 89 92 90

Castellà 10 10 12 5 13 10 11 8 10

Altres 0 0 1 0 0 0 0 0 0



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 89 87 91 90 88 90 89 99 77 65 89 89 89

Castellà 10 12 9 10 12 10 10 1 23 30 10 11 10

Altres 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0

Llengua habitual amb companys o amics catalanoparlantsLlengua habitual amb companys o amics catalanoparlants


P16. Marca quina llengua és la que utilitzes habitualment amb els col·lectius següents en àmbits no universitaris.


126

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 21 18 16 38 25 24 21 18 22

Castellà 79 82 83 62 74 76 79 82 77

Altres 0 0 1 0 0 0 0 0 1



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 21 20 21 20 21 21 20 34 2 1 18 22 22

Castellà 79 79 79 79 79 78 79 66 98 91 81 78 78

Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Llengua habitual amb companys o amics castellanoparlantsLlengua habitual amb companys o amics castellanoparlants




127

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 24 23 18 37 28 29 21 16 24

Castellà 55 54 59 40 51 53 53 57 60

Anglès 15 17 16 16 15 12 16 19 12

Francès 2 2 2 2 1 2 3 1 0

Altres 5 5 5 5 5 5 7 7 3



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 24 25 22 24 22 22 26 35 7 13 22 28 24

Castellà 55 54 55 52 56 54 56 45 71 43 58 47 54

Anglès 15 15 16 17 15 18 12 14 16 17 14 19 15

Francès 2 1 2 2 1 2 2 1 2 4 1 2 2

Altres 5 5 6 5 6 5 5 5 4 23 6 4 5

Llengua habitual amb companys o amics que tenen altres orígens lingüísticsLlengua habitual amb companys o amics que tenen altres orígens lingüístics




128

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 59 56 49 73 73 66 59 59 63

Castellà 38 40 46 22 26 32 39 37 35

Anglès 0 1 0 1 0 0 0 0 1

Francès 0 0 1 0 0 0 0 1 0

Altres 3 3 5 5 1 2 2 4 2



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 59 57 60 60 61 57 58 100 0 0 59 59 59

Castellà 38 39 37 38 36 39 38 0 100 0 38 38 38

Anglès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 0 0 0

Francès 0 1 0 1 0 0 0 0 0 8 0 0 0

Altres 3 3 3 2 3 3 4 0 0 85 3 3 3

Llengua habitual amb la mare, el pare i els germansLlengua habitual amb la mare, el pare i els germans




129

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 58 52 48 72 67 69 55 56 59

Castellà 39 44 47 22 31 29 41 41 39

Anglès 0 1 0 1 0 1 1 0 0

Francès 0 0 1 0 0 0 1 1 0

Altres 3 3 4 5 2 1 3 3 1



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 58 54 60 57 58 54 61 90 11 8 55 61 58

Castellà 39 42 37 41 38 44 35 9 87 20 41 36 38

Anglès 0 1 0 0 1 0 0 0 0 5 1 0 0

Francès 0 1 0 1 0 0 1 0 0 7 0 1 1

Altres 3 3 3 1 4 2 4 0 1 60 4 2 3

Llengua habitual amb altres familiarsLlengua habitual amb altres familiars




130

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102

% col.


TOTAL UNIVERSITAT


Català 51 42 46 54 55 69 42 38 47

Castellà 21 22 24 12 12 20 20 21 18

Anglès 1 2 1 0 0 1 2 2 0

Francès 0 0 0 0 0 0 0 1 0

Altres 1 1 1 0 0 1 0 0 0

No treballo actualment 27 34 29 34 33 9 36 39 34



Base total (2.989) (1.223) (1.766) (576) (714) (751) (948) (1759) (1123) (107) (771) (132) (2.086)

Català 51 47 53 38 41 50 66 63 32 32 55 51 49

Castellà 21 24 18 15 21 22 23 9 39 29 22 25 20

Anglès 1 1 1 0 1 1 1 1 1 3 1 0 1

Francès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Altres 1 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0

No treballo actualment 27 27 27 47 36 27 9 26 28 31 22 25 29

Llengua habitual amb companys de feinaLlengua habitual amb companys de feina






4. Resultats4.1. Usos i actituds lingüístics en l’àmbit institucional i acadèmic4.2. Llengua i mobilitat

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102132

Des dels grups enquestats es demana a les universitats les iniciatives següents:

Més presència de l’anglès (*iniciatives treballades en l’apartat de mobilitat).

Ambient més motivador i estimulador de l’aprenentatge (aprendre vs. aprovar).

Més contacte amb el professorat.

Més pràctica i menys teoria: ‘La carrera és molt teòrica, però a la vida real no és així.’

Classes més participatives i més presentacions: ‘Compartir amb la resta de companys les teves idees.’

Fomentar hàbits que responsabilitzin l’estudiant de les seves decisions = potenciar l’autoestima (el nivell de seguretat) i aspectes de lideratge i relacions grupals.

Més dinàmiques grupals i treballs en grup: ‘Com que faig enginyeria no estic habituada a explicar coses i em costa’

Exposicions orals i creació de debats: ‘Yo hago una asignatura de argumentación jurídica de expresión y los exámenes orales delante de toda la clase.’

Més recerca i menys apunts.

Facilitar la mobilitat (més beques).

Demandes a la universitat

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102133

Potenciar hàbits de lectura.

Cultura general: ‘Jo només sé de números, però voldria saber coses bàsiques d’altres disciplines.’

Donar suport a les iniciatives de l’alumnat: ‘A la UAB fan una simulació de l’ONU entre un grup

d’alumnes, fan debats i tot això ajuda a relacionar-se i implicar-se amb el tema...’


En termes generals, l’alumnat està demanant més dinamisme a les aules i més protagonisme.

© 200

8 Ip

sos

0802010101IN0102134


ATENCIÓ! Alguns alumnes perceben un canvi entre ara i fa uns anys. S’estan incorporant iniciatives per pal·liar les incompetències en l’expressió oral i treballar en equip.

‘Ahora hacemos debates, presentaciones..., se agradece mucho.’

‘Jo faig els exàmens orals.’

‘Tengo una asignatura en la que nos hacen presentar los proyectos delante de la clase.’

VALORACIÓ MOLT POSITIVA

Percepció compartida que la universitat és l’espai indicat (adequat i responsable) per

promoure i fomentar un aprenentatge adult. No només

ha d’oferir continguts sinó que també ha de possibilitar créixer

com a persona i guanyar seguretat.

En relació amb la problemàtica de l’anglès, molts participants consideren que la universitat no ha se ser l’única

solució. S’ha de resoldre d’arrel (en la secundària o la primària).

En tot cas, un nivell més alt d’exigència a la universitat assegura

un èxit més gran en el terreny professional.

Índex

Documents