Henry Moore (1898-1986)

Documentació general Catalogació: Anàlisi material:

Autor: Henry Moore (1898-1986) Dimensions: 1,32 m Títol: Figura ajaguda Material: pedra Cronologia: 1938 Tècnica: TallaLocalització: Tate Gallery, Londres Formes: exemptaEstil: abstracte Tipologia: jacent Cromatisme: monocroma

Figura ajaguda

Anàlisi formalReconeixement visual i descripció

Dona ajaguda sobre una superfície horitzontal amb un gran buit sota els pits.Conserva certa figuració, però és un a representació sobretot esquemàtica.

Gran forat sota els seus pits

Figura femenina reclinada

Sense arestes - formes esquemàtiques i arrodonides -

Sense faccions

Potencia una part de l’anatomia femenina

Cap petit en relació al cosClara desproporció

Els buits, els forats són una constant en la seva producció.

Els tracta com a forma positiva i proporcionen a les escultures una multiplicitat d’aspectes i les omplen d’un significat simbòlic.

Composició

Predomini de la línia corba, en formes arrodonides i buitsTransmet tranquil·litat i repòs, igual que l’horitzontalitat

L’horitzontalitat predominant és trencada pels genolls i el cap, units per cames i braços enganxats formant un tot

Moore és un dels primers escultors en definir formes a traves del buit.

Paper fonamental el gran buit del mig. Els volums envolten l’espai buit i defineixen la forma desitjada.

Símbol del si matern. Sensació de monumentalitat per

la seva concepció

Conserva elements figuratius, però plasmats amb simbolisme esquemàtic

La matèria queda a la vista, sense treballar. Pedra amb esquerdes i fissures.

El buit del centre és envoltat d'elements compactes o massissos, i fa que l’obra es tanqui sobre ella mateixa

El pes dels volums es reparteix de forma equilibrada, però no simètrica.

La llum incideix de manera diferent en cada part, ombrejant zones ocultes i marcant l’arrodoniment o curvatura de les formes

Expressivitat: malgrat certa figuració, les seves simplificacions i deformacions la porten al límit de l’abstracció. Aquestes donen més força expressiva i vigor a les formes.Destaquen parts de l’anatomia femenina amb càrrega simbòlica.

Moore i els escultors de principis del segle XX buscaven maneres diferents de representar la pròpia subjectivitat sense reproduir necessàriament la realitat, així com l’ús de nous materials en les seves obres.

L’expressió s’imposà a la plasmació fidel del model, arribant-se a obres sense cap referència a la realitat. Moore buscada expressar d’una manera més sincera i autèntica allò que l’escultura primitiva representava, recuperar la seva funció màgica i religiosa, carregada de simbolisme. L’art primitiu el va atreure des del principi.

L’estil de Henry Moore

És un clar exemple de la re4cerca de noves matèries I formes en l’escultura del segle XX.

Renovà la sensibilitat plàstica atorgant al buit el mateix valor que la matèria que l’envolta.

Aviat Moore va conèixer l’escultura tribal africana i per l’art primitiu americà, el maia sobretot.

Els Chac-Mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici

Influències

Venus prehistòrica de Willendorf (Àustria), ídol de fecunditat

Henry Moore s’interessà per la figura maia, el déu de la pluja Chac-Mool (Chichén-Itzá, Yucatán), que va veure en una exposició del museu del Trocadero a París

“Gran Mare” “Mare Universal” figura materna, símbol de fecunditat, imatge de la dona com a font de vida.

Ella bressola en el seu ventre -buit de llibertat- una humanitat castigada per guerres i misèries

Interpretació

En aquesta obra Moore representa la “Mare” com a refugi de les misèries del món i com a lloc de pau, concepte que utilitzà més vegades, en diferents materials, com fusta, pedra i metall. Va crear un tipus de figura fàcilment reconeixible, semblant al Chac-mool de Chichén-itzà, al Yucatan, Mèxic. Moore però canvià el guerrer maia per una dona que simbolitza la fertilitat. Amb la figura inclinada inicia la seva etapa de maduresa.

En les seves figures inclinades utilitzà formes rotundes, inflades, ondulades, amb forats i perforacions arrodonides que reflecteixen formes naturals.

Els seus temes preferits eren: mares amb fills, grups familiars, guerrers i sobretot la figura humana reclinada. Aquestes van des del realisme fins la pura abstracció.

Les formes rodones evoquen forces vitals i fructificadores, que reprodueixen la capacitat de la dona per desenvolupar una nova vida al seu si. L’espai buit sota els pits és la cavitat acollidora que convida al refugi en la foscor, sense arestes que fereixin la “mare universal”. És el lloc de pau i repòs, origen de tot i record enyorat. És un lloc pur i no malmès per les misèries i penúries humanes. Per alguns evoca les forces ocultes i desconegudes que són l’essència de la humanitat.

La seva funció era per decorar un espai concret. També serveix per suggerir a l’espectador, amb les línies corbes, la relació entre les forces primigènies de la natura i les formes del cos de la dona.

Henry Spencer Moore (Castleford, Yorkshire, 1898-1986). Escultor anglès fill d’un enginyer de mines. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial, sent ferit en un atac amb gas. Contràriament a altres artistes de l’època, la guerra no li afectà negativament. El 1922 guanyà una beca per estudiar a Londres, al Royal College of Art. Viatjà a París i Roma, i el 1926 celebrà la seva primera exposició individual. Va donar a conèixer les seves escultures de bronze i marbre tallades de gran format. Ajudà a introduir una particular forma de modernisme a Gran Bretanya. Se’l considera l’escultor britànic més important del segle XX.

1928, West Wind, Londres

Amor per la natura, pels materials, per les seves formes i per les textures

«Prefereixo una escultura meva en un paisatge inclòs indiferent, abans que en el edifici més bonic»

L’aire penetra en l’escultura i l’obra s’integra a l’entorn

«No falsificaré la pedra per fer-la imitar una pell suau»

«He descobert a la natura, en les pedres, en les roques, en els arbres i les plantes principis de formes i ritmes».

«L’observació de la naturalesa forma part de la vida d’un artista; augmenta el seu coneixement de la forma, li permet conservar la seva frescor, el preserva de treballar únicament a partir de fórmules i l’alimenta la seva inspiració»

1945, Metro de Londres.

Aquest era zona de refugi dels bombardeigs alemanys de la segona guerra mundial. Moore va viure aquests fets i reflectí la seva impressió en una sèrie de dibuixos.

Figures reclinades de diferents moments

1951

1952

1963, Figura reclinada en tres peces

1950, Grup familiarVa repetir el tema, sobretot des del naixement de la seva única filla

1951, Rei i reina

1951, Tres figures dretes 1955

1962.KnifeEdge

1955, Totonto

1967, Figura reclinada

1968, Figura reclinada en tres peces

1968, Figura reclinada en dues peces

1969, Arc d’Hiroshima Explosió nuclear

1972, Arcs…

1973, Figura reclinada en quatre peces