Dia Internacional delLlibre Infantil 2 abril 2015

Guia de lectures recomanablesContes tradicionalsLa galera popular

Grimm, Jacob i Wilhem ; Ros Vilanova, Roser ;Montserrat, Pep [il]. Els músics de Bremen. Bar-celona: La Galera, 1999. 24 p. (La Galera popular; 29)Comentari bibliogràfic: Un ase, un gos, un gat i ungall, són els quatre protagonistes del conte clàssicdels Germans Grimm Els músics de Bremen. Totsquatre animals fugen dels seus amos, perquè, comque són vells, els tracten malament. Els animalsestan decidits a arribar a la ciutat de Bremen perguanyar-se la vida com a músics, tot i que un seguitde circumstàncies farà que no arribin mai a la ciutat.L’adaptació del clàssic, que fa Roser Ros Vilanova,dóna veu als protagonistes, tot aprofitant de maneramolt enginyosa les onomatopeies del llenguatgedels animals protagonistes. Les il•lustracions són dePep Montserrat.

Isop, ; Merino, José María [il] ; Valeri, Maria Eulàlia[adp]. El lleó i la guineu. Barcelona: La Galera,1994. 24 p. (La Galera popular; 9) Comentari bibliogràfic: Adaptació de la faula d’I-sop narrada en vers en què un lleó se les enginyaper tal de trobar menjar fàcilment enganyant la restadels animals fins que li arriba el torn a una guineumolt llesta. I, aquesta, fent ús d’una virtut vital comés la prudència, avalua la situació i actua sense có-rrer riscos innecessaris, salvant així la seva vida i lade la resta d’animals, i, a més, deixant en evidènciael lleó mentider.

Izquierdo, Oriol [adp] ; Vila Delclòs, Jordi [il]. ElsPastorets. Barcelona: La Galera, 2001. 26 p. (LaGalera popular; 58)Comentari bibliogràfic: El dimoni busca venjançajust quan ha nascut el fill de Déu i es passeja per laterra buscant-lo. El que no sospita és que, en el seucamí per trobar-lo, toparà amb els pastorets i els ar-càngels, que faran anar en orris el seu pla... Qui noha vist mai una funció dels Pastorets per Nadal? L’a-daptació del clàssic és feta per Oriol Izquierdo iil•lustrada per Jordi Vila Delclòs.

Joma, [il] ; Valeri, Maria Eulàlia [adp] . Les cabretesi el llop. Barcelona: La Galera, 2000. 24 p. (La Ga-lera popular; 6)Comentari bibliogràfic: Adaptació de Maria Eulà-lia Valeri del conte popular Les set cabretes i el llop,i que Josep Maria Rius (Joma) n’ha fet la il·lustració

Aquest conte narra la història de set cabretes quees queden soles a casa, mentre la mare va a buscarherbes per menjar, però el que no saben és que da-rrere la caseta hi ha un llop que té molta gana.

Sennell, Joles ; Estrada, Pau [il]. El millor preten-dent del món. Barcelona: La Galera, 2002. 24 p.(La Galera popular; 53)Comentari bibliogràfic: Una vegada hi havia unaparella de rates que vivia en un cau obert al peu deles muralles de la Xina. Aquesta parella tenia unafilla tan i tan bonica que van decidir casar-la amb elmillor pretendent del món... I el van buscar i buscarper tot el planeta, fins que finalment van trobar l’es-collit, algú inesperat per a tothom. Una esplèndidanarració popular de la Xina, que transmet un mis-satge molt enriquidor: molts cops pensem que el mi-llor sempre està lluny, fora del nostre entorn méspròxim, i després ens adonem que ho tenim al cos-tat. Una adaptació de Joles Sennell ben aconse-guida i amb unes il·lustracions senzilles, però moltexpressives, de Pau Estrada. Estrada.

Valeri, Maria Eulàlia ; Joma, [il]. El gegant del Pi.Barcelona: La Galera, 1993. 22 p.Comentari bibliogràfic: Tots i totes hem cantat al-guna vegada la cançó del Gegant del Pi. Aquestaadaptació de la llegenda feta per Maria Eulàlia Valeriens narra la història que va passar fa una pila d'anysa la ciutat de Barcelona, on dos gegants es van en-frontar i es va originar aquesta bonica cançó quetots coneixem. El conte va acompanyat d'unes il·lus-tracions senzilles, però boniques i entenedores, quedonen molt dinamisme a la història.

El grup CLER, professionals de les biblioteques infantils i juvenils de lescomarques gironines, per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantilha escollit unes lectures recomanables de la col·lecció "La galera po-pular".La Popular de la Galera recull els contes tradicionals de la nostra culturaen el sentit més ampli. Què seria de nosaltres, dels nous textos, de lesimmenses, variades i suggeridores reinvencions dels contes de sempresense la feina feta per tot el millor d’una generació? Llegiu aquestsnoms: Francesc Salvà, Maria Eulàlia Valeri, Max, Mercè Escardó, Cate-rina Valriu, Roser Ros, Joma, Teresa Duran, Miquel Desclot, Marta Mata,Maria Teresa Codina, Arnal Ballester, Joles Senell i tants i tants altresque varen fixar aquests contes tradicionals perquè nosaltres els puguemllegir, els rellegim i en fem noves versions. En definitiva, per seguir cons-truint aquesta cadena d’or que representa una part important de l'imagi-nari de la nostra comunitat

Guia de lectures recomanables Contes tradicionals La galera popular Dia Internacional Llibre Infantil 2 abril 2015 Boada, Francesc ; Fransoy, Monse [il]. La Venta-focs. Barcelona: La Galera, 1999. 24 p. (La Galerapopular; 28) Comentari bibliogràfic: La Ventafocs és un conteoriginari de la Xina, que ha format part de la culturapopular de molts països, i que s’ha convertit en undels contes de fades més famosos del món. Fran-cesc Boada en fa una adaptació acurada a partir dela versió de Perrault, en la qual una noia d’una granbellesa aconsegueix, gràcies a la seva fada padrina,casar-se amb el príncep dels seus somnis, malgratels entrebancs que li posen les seves malvades ger-manastres. Montse Fransoy il·lustra el relat de ma-nera molt original, colorista i alegre. Una bonaadaptació que posa de manifest que la bondat i lagenerositat sempre acaben triomfant.

Collodi, Carlo ; Escardó i Bas, Mercè [adp] ; Lluïsot,.. [il]. Pinotxo. Barcelona: La Galera, 1995. 23 p. Comentari bibliogràfic: Entremaliat i aventurer, eltitella de fusta creat pel vell Jepet, decideix conèixermón i endinsar-se en mil i una aventures amb què esva trobant personatges ben diversos. Es trobarà ambel Gat, la Guineu i la fada dels cabells blaus, que li facréixer el nas quan diu una mentida, o, fins i tot, aca-bar convertit en ruc i treballant en un circ. Carlo Co-llodi aconsegueix amb aquest clàssic arribar al cor depetits i grans amb el nen de fusta, que acabarà sentun referent per ensenyar els més petits a no dir men-tides. Les il·lustracions de Lluïsot donen un punt d'-humor al clàsssic d'aquest gran autor.

Cots, Jordi ; Joma [il]. En Patufet. Barcelona: LaGalera, 2005. 24 p. (La Galera popular; 14)Comentari bibliogràfic: En Patufet és el protago-nista d’un dels contes tradicionals catalans més co-neguts. L’adaptació d’en Jordi Cots narra la històriad’un nen molt, molt i molt petit que, tot i ser una micatrapella vol ajudar a la seva mare. Així un dia portael dinar al seu pare, però es posa a ploure i en Pa-tufet s’amaga sota un col. Un bou afamat es menjala col i en Patufet que, des de la panxa del bou cridaals seus pares perquè l’ajudin a sortir-ne.

Cots, Jordi ; Joma, [il]. La rateta que escombraval'escaleta. Barcelona: La Galera, 2003. 24 p. (LaGalera popular; 10)Comentari bibliogràfic:Amb una il·lustració suau idetallista, aquesta adaptació del conegut conte po-pular ens narra la història de la rateta que un dia vatrobar una moneda amb la qual es va comprar unbonic llaç per a la cua, tot fent-la lluir escombrantl'escala de casa. La rateta atreu tot de pretendentsi els va refusant d'un a un: el gos, el gall, el bou...només fixant-se en la seva veu. Fins que arriba elgat, que té una veu suau i fina, però, també, inten-cions amagades.

Escardó i Bas, Mercè. Els tres porquets. Barcelona:La Galera, 1995. 24 p. (La Galera popular; 19)Comentari bibliogràfic: Una versió entranyable ipropera de Mercè Escardó. És a partir d’aquest textque us convidem a iniciar la lectura de les diferentsversions d’aquest immens pòsit d’imaginació popu-lar que han estat capaços de suggerir uns animalstan nostrats i innocents com els porcs.

Grimm, Jacob i Wilhem ; Boada, Francesc [adp] ;Estrada, Pau [il]. La caputxeta vermella. Barce-lona: La Galera, 2005 . 24 p. (La Galera popular; 1)Comentari bibliogràfic: La Caputxeta Vermella ésun dels grans contes clàssics conegut arreu delmón i del qual s'han fet moltíssimes versions. Elconte original és del francès Charles Perrault, tot ique la versió més popular i que ha arribat fins alsnostres dies és la dels Germans Grimm del 1857.La versió de la Caputxeta de La Galera és unaadaptació de Francesc Boada i està il•lustrada perPau Estrada. Es tracta d'una narració acurada, untext treballat i uns dibuixos molt atractius. És la his-tòria d'una nena que sempre duia una caputxa ver-mella i a qui la seva mare encarrega de portar uncistell de menjar a l'àvia, malalta, i que viu a l'altrecostat del bosc. La Caputxeta no fa cas dels con-sells de la mare i al mig del bosc es troba un llop

LECTURES PER COMPARTIR Amades, Joan ; Boada, Francesc [adp] ; Valverde,Mikel [il]. El molinet màgic. Barcelona : La Galera,2002. 24 p. (La Galera popular; 56)Comentari bibliogràfic: Adaptació de FrancescBoada de la rondalla catalana recollida per JoanAmades el 1979 en el llibre Les millors rondalles po-pulars catalanes i amb il·lustracions de Mikel Val-verde. Sabeu per què l’aigua de mar és salada?Aquesta és la història d’un molinet màgic que vaarribar a mans d’un bon home molt pobre, que vapoder moldre tot allò que va desitjar. Això va des-pertar la cobdícia al seu voltant. Com tot, el molinets’havia de saber utilitzar en una justa mesura. Amans d’un mariner que no el va saber aturar, encaraavui dia segueix fabricant sal al fons del mar.

Amades, Joan ; López Domínguez, Xan [il]. La prin-cesa de la sal. Barcelona: La Galera, 199. 24 p. Comentari bibliogràfic: Conte tradicional que ex-plica la història d'un rei i les seves tres filles. El rei vavoler saber fins a quin punt les filles se l'estimaven.La filla gran va dir que se l’estimava com el pa; lamitjana, com el vi, i la petita, com la sal. El rei vaconsiderar que la sal no era important i va fer fora lafilla petita del palau. Més tard, però, quan el rei vacomprovar que cap aliment sense sal era bo, va re-conèixer el seu error.

Andersen, Hans Christian ; Infante, Francesc [il] ;Valriu, Caterina [adp]. El vestit nou de l'empera-dor. Barcelona: La Galera, 1995. 24 p. (La Galerapopular; 20)Comentari bibliogràfic: Un clàssic d´Andersen quenarra la història de l'emperador més presumit delmón i de com és enganyat per dos estafadors ques'aprofiten de la seva vanitat i de la hipocresia delsseus cortesans. L'adaptació del conte és de Cate-rina Valriu, que ha adaptat un gran nombre de ron-dalles i contes tradicionals d'arreu del món. FrancescInfante il·lustra aquesta versió, amb la qual va obte-nir el Premi Nacional d'Il·lustració 1996, en un entornforça actual i ens ofereix uns personatges molt "pun-xeguts". A més, juga amb les cares dels cortesans ifuncionaris, que són substituïdes per miralls on esreflecteix la imatge de l'emperador, reforçant així lahipocresia d'aquests personatges.