CAP AUN DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE

Programa de la Comunitat Europeasobre política i acció

en relació al medi ambienti al desenvolupament sostenible

Una proposta dela Comissió de les Comunitats Europees

Març del 1992

PRESENTACIÓ

Amb motiu de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, duta a terme a Rio deJaneiro aquest any, s'ha recordat la realització, ara fa 20 anys, de la Conferència d'Estocolm i la creació del Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Va ser també a començaments dels anys setanta, en concret a la Cimera de París del 1972, quan la ComunitatEuropea va iniciar la seva política de medi ambient. En aquests 20 anys de treball, la Comunitat s'ha ampliat, ha reforçatels seus lligams polítics, econòmics i administratius i ha continuat treballant per a la millora medi ambient. Una provaevident d'això és l'existència d'aquest Programa sobre política i acció en relació al medi ambient i al desenvolupamentsostenible.

El Cinquè Programa és una mostra de continuïtat i de renovació. Continuïtat perquè es mantenen bona part dels criterisd'actuació formulats anteriorment, en especial el reforçament de les polítiques preventives ja posades en marxa enprogrames anteriors.

Renovació perquè aquest Cinquè Programa és, sens dubte, un programa innovador que incorpora bona part del bagatgeteòric consagrat definitivament a la Conferència de Rio. El seu títol ho evidencia d'una forma clara: Cap a unDesenvolupament Sostenible; es volen modificar les pautes de creixement de la Comunitat per adequar-les a un noumodel de desenvolupament.

I això fa que també sigui un programa exigent i ambiciós, que planteja objectius concrets, mesures definides i terminisper assolir-los. Aquests plantejaments es fan partint del principi de subsidiarietat, que en el nostre cas hauria de reforçarel paper de les comunitats autònomes, i també del de responsabilitat compartida.

Complementant tot l'anterior es defineix una estratègia bàsica, consistent en integrar plenament la política de mediambient en les altres polítiques comunitàries, i es vol incidir especialment en els sectors de l'energia, el transport, laindústria, l'agricultura i el turisme.

El Consell de Ministres de Medi Ambient de les Comunitats Europees, que ha tingut lloc els dies 15 i 16 de desembredel 1992, ha adoptat una Resolució que aprova l'enfocament i I'estratègia generals d'aquest Programa, que es preveu queentri en vigor a partir de l'1 de gener del 1993. Aquest fet marcarà l'inici de l'aplicació d'una sèrie de mesures queafectaran d'una forma important la indústria catalana, el sector públic i altres sectors econòmics i socials del nostrepaís, i que en bona part influiran en la competitivitat dels nostres productes i en la qualitat de vida dels ciutadans. Enconseqüència, el coneixement del contingut d'aquest Programa, les seves orientacions bàsiques, les mesures concretesque conté i la planificació temporal que estableix són ja elements indispensables per al treball de molts professionals ide tots aquells ciutadans, afortunadament cada cop més, que es preocupen per les qüestions ambientals.

Confio que aquesta publicació del Departament de Medi Ambient us serà d'utilitat.

Albert VilaltaConseller de Medi Ambient

RESUM

Introducció

Al llarg de les darreres dues dècades, quatre programes d'acció de la Comunitat relatius al medi ambient han generat prop de200 actes legislatius en el àmbits de la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, el tractament de residus, la seguretat en elscamps de la química i de la biotecnologia, la regularització de productes, els estudis d'impacte ambiental i la protecció de lanatura. El Quart Programa d'Acció de la Comunitat en Matèria de Medi Ambient no ha acabat encara -és vigent fins a la fi del1992- i el seu impacte no es coneixerà fins d'aquí a uns quants anys. Tot i que amb aquests programes i mesures s'hanassolit resultats importants, tot un seguit de constatacions exigeixen una política d'abast superior i una estratègia més efectivaatès, doncs, que:

(i) Un nou Informe sobre l'estat del Medi Ambient, publicat conjuntament amb aquest Programa indica un deteriorament lentperò constant, de l'estat general del medi ambient a la Comunitat malgrat les mesures adoptades al llarg de les darreres duesdècades, principalment en els àmbits als quals fa referència l'apartat 16; l'informe posa igualment de manifest deficiènciessignificatives pel que fa a la quantitat, qualitat i comparabilitat de dades del tot fonamentals per a les polítiques del mediambient i la presa de decisions al respecte. En aquest context es de la màxima importància que l'Agència Europea del MediAmbient esdevingui operativa;

(ii) Els plantejaments actuals i les mesures fins ara adoptades són insuficients per fer front a l'increment esperat de lacompetitivitat internacional i a les tendències a l'alça de l'activitat i el desenvolupament comunitaris que comportaran càrreguesencara mes feixugues sobre els recursos naturals, el medi ambient i, en darrera instància, sobre la qualitat de vida;

(iii) La preocupació sobre un canvi climàtic a escala planetària, la deforestació, la crisi energètica, i la gravetat i persistènciadel problema del subdesenvolupament, i l'evolució de les transformacions polítiques i econòmiques a l'Europa central ioriental, se sumen a les responsabilitats internacionals de la Comunitat Europea,

2. El nou Tractat de la Unió Europea, signat el 7 de febrer del 1992 per tots els Estats membres, ha incorporat ais principalsobjectius la promoció d'un creixement sostenible en relació al medi ambient (Article 2). Això comporta la inclusió entre lesactivitats de la Unió d'una política del medi ambient (Article 3(k», i específica que

aquesta política ha de tenir per objectiu un alt nivell de protecció i que les necessitats de la protecció del medi ambient hand'integrar-se en la definició i execució de les altres polítiques comunitàries (Article 130 R 2.). El nou tractat dóna igualmentespecial importància al principi de subsidiarietat (Article 3b) i afirma que les decisions seran preses de la forma més properapossible ais ciutadans (Article A). A més, s'exigeix que la política ecol6gica de la Comunitat contribueixi a promoure actuacionsa nivell internacional que tractin els problemes del medi ambient a escala regional i planetària (Article 130 R l.). En aquestcontext, la Comunitat s'esforçarà per trobar solucions en l'àmbit del desenvolupament i del medi ambient en el marc de laConferència per al Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides (CNUMAD) de Rio de Janeiro el juny del 1991(1)

3. Tota activitat humana té un impacte sobre el món biofísic i, alhora, és afectada per aquest. La capacitat de controlaraquesta interrelació condiciona la continuïtat en el temps de les diferents formes d'activitat i del potencia¡ per aldesenvolupament econòmic i social. Dintre de la Comunitat, l'èxit a llarg termini de les iniciatives més importants com ara elmercat interior i la unió econòmica i monetària dependran de la sostenibilitat de les polítiques que s'apliquin en els àmbits dela indústria, l'energia, el transport, l'agricultura i el desenvolupament regional; però totes aquestes polítiques, tant si lesconsiderem per separat o relacionades les unes amb les altres, depenen de la capacitat de càrrega del medi ambient.

4.

L'assoliment de l'equilibri desitjat entre les activitats humanes i el desenvolupament i la protecció del medi ambient exigeix unacorresponsabilització justa i clarament definida pel que fa al consum dels recursos naturals i a l'actitud envers el medi ambient.Això implica la integració de consideracions ecològiques a l'hora de formular i aplicar polítiques econòmiques i sectorials, en lapresa de decisions dels poders públics, en la direcció i desenvolupament de processos productius, i en el comportament i lesopcions individuals. Això implica també, l'existència d'un diàleg efectiu i d'una acció concertada entre les distintes parts quepoden tenir prioritats divergents a curt termini; aquest diàleg s'ha de fonamentar en una informació objectiva i fiable.

5. El concepte de "sostenibilitat" tal com és emprat en aquest programa es refereix a una política i estratègia que té perobjectiu un desenvolupament econòmic i social que no es faci en detriment del medi ambient ni dels recursos naturals delsquals depenen les activitats humanes i el desenvolupament. L'informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i elDesenvolupament (Informe Brundtland) defineix el desenvolupament sostenible com aquell "desenvolupament que satisfà lesnecessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats".Es tracta, doncs, de preservar l'equilibri general i el valor de les reserves de capital natural, redefinir els criteris d'avaluació decostos i beneficis a curt, mitjà i llarg termini per tal de reflectir els efectes sòcio-econòmics reals del consum i de la conservaciód'aquest capital, i de distribuir i usar equitativament els recursos entre els estats i les regions del conjunt del planeta. En

relació amb això darrer, l'Informe Brundtland posava de relleu que els països desenvolupats, amb només el 26% de la pobla-ció mundial, eren responsables del 80% del consum mundial d'energia, acer i altres metalls, de paper, i d'aproximadament del40% dels aliments.

Alguns dels requisits que s'han d'adoptar en la pràctica per assolir un desenvolupament sostenible són els següents:

- Atès que la reserva de primeres matèries és finita, el flux dels recursos a través de les fases de producció, consum i úss'hauria de realitzar tot aplicant criteris que facilitessin i fonamentessin una reutilització i un reciclatge òptims, per tal d'evitar elseu malversament i prevenir l'exhauriment de les reserves de recursos naturals;

- La producció i el consum d'energia s'hauria de racionalitzar;

- Caldria transformar les pautes de consum i de comportament del conjunt de la societat.

7. Es cert que el desenvolupament sostenible no és quelcom que pugui assolir-se en un període de temps tan breu com ésel de la vigència d'aquest Programa. Cal, doncs, valorar "Cap a un desenvolupament sostenible" tan sols com un pas, im-portant, d'un procés a llarg termini per a la salvaguarda del medi ambient i conservació de la qualitat de vida de la Comunitat i,en última instància, del nostre planeta.

El paper de la Comunitat a l'escena internacional ampliada

8. En un principi, la política i l'acció comunitàries sobre el medi ambient s'adreçaven principalment a la solució deproblemes puntuals de caràcter greu a l'interior de la Comunitat. Més endavant hom va haver de reconèixer que,certament, la contaminació no s'aturava a les seves fronteres i que calia, doncs, intensificar la cooperació amb tercerspaïsos. D'uns anys ençà, aquest plantejament ha anat encara mes enllà i avui tothom accepta que problemes d'abastplanetari com ara el canvi climàtic, la destrucció de la capa d'ozó, la disminució de la biodiversitat, etc., constitueixenuna seriosa amenaça per a l'equilibri ecològic del conjunt del nostre planeta.

9. Aquests problemes es tractaran al més alt nivell a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i elDesenvolupament (CNUMAD). Així com el 1972, la Conferència de les Nacions Unides a Estocolm va permetre l'apariciód'una nova consciència i preocupació pel medi ambient a una escala internacional més àmplia, també la CNUMAD potaportar a la voluntat i al compromís polítics una nova dimensió capaç d'aconseguir una acció efectiva a nivell mundial. Amés de l'assoliment esperat d'acords marc sobre el canvi climàtic i la biodiversitat i sobre la conservació i el foment delsespais forestals, la CNUMAD hauria d'aplanar el camí tot adoptant:

* Una "Carta de la Terra" o declaració dels drets i obligacions bàsics respecte el medi ambient i el desenvolupament;

* Un pla d'actuació anomenat "Agenda 21" que ha d'esdevenir un programa de treball consensuat de la comunitatinternacional per als anys que seguiran al 1992 i per al començament del segle XXI.

10. En la declaració sobre el medi ambient feta a Dublín el juny del 1990, el Consell Europeu va insistir en laresponsabilitat especial de la Comunitat i dels Estats membres que la formen en l'àmbit internacional en afirmar que "laComunitat ha de fer un ús més efectiu de la seva autoritat moral, econòmica i política a fi de fer avançar els esforçosinternacionals amb l'objectiu de resoldre problemes mundials i de promoure un desenvolupament sostenible i elrespecte pel patrimoni planetari comú". D'acord amb aquesta declaració, la Comunitat i els Estats membres hand'incrementar els seus esforços per promoure l'acció internacional amb la finalitat de protegir el medi ambient i desatisfer les necessitats i exigències específiques dels seus interlocutors dels països en vies de desenvolupament i del'Europa central i oriental.

La credibilitat del món industrialitzat, inclosa la Comunitat, als ulls dels països en vies de desenvolupament dependrà del'exemple que aquest doni. En adoptar i dur a la pràctica aquest Programa, la Comunitat estarà en situació d'oferir ellideratge previst a la Declaració de Dublín.

1 .

La nova estratègia per al mediambient i el desenvolupament

11. El concepte adoptat a l'hora de dissenyar aquesta nova política es distingeix de l'aplicat en programes precedentsd'actuació sobre el medi ambient perquè:

* Se centra en els agents i les activitats que exhaureixen els recursos naturals o que perjudiquen el medi ambient,en lloc d'esperar a què els problemes sorgeixin;

* Intenta engegar canvis en les tendències i pràctiques actuals que son perjudicials per al medi ambient ambl'objectiu de proporcionar condicions òptimes per al benestar sòcio-econòmic i el creixement a les generacionspresents i futures;

* Té per objecte aconseguir canvis en les formes socials de comportament a través duna implicació òptima de totsels sectors de la societat d'acord amb l'esperit de la responsabilitat compartida que afecta tant l'administració pú-blica com les empreses públiques i privades, i la població en general (tant en la seva qualitat de ciutadans com enla de consumidors);

* La responsabilitat haurà de compartir-se mitjançant una ampliació significativa de la gamma d'instruments quecaldrà aplicar alhora per tal de resoldre els diferents problemes i qüestions plantejats.

12. A cada un dels temes principals corresponen uns objectius a llarg termini que indiquen la direcció a seguir o l'impulsque cal donar-los per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible. També s'assenyalen unes fites que caldriaassolir cap a l'any 2000 i s'estableix una selecció representativa d'actuacions adreçades a l'acompliment de les fitesesmentades. Aquests objectius i fites no representen cap obligació jurídica sinó que mes aviat nivells d'actuació ofites cap on cal avançar per tal d'iniciar una via cap al desenvolupament sostenible. Tampoc totes i cada una de lesactuacions indicades no requereixen un desenvolupament legislatiu específic a nivell comunitari o dels Estatsmembres. (Nota: Ateses les diferències substancials i les deficiències tant pel que fa a la quantitat com a la qualitatde les dades disponibles, no ha estat possible precisar de la mateixa manera els diferents objectius i fites inclososal Programa).

13. El Programa té en compte la diversitat de les situacions a les diferents regions de la Comunitat i, particularment, lesnecessitats del desenvolupament econòmic i social de les seves regions menys riques. Té l'objectiu de potenciar elsavantatges específics d'aquestes regions i protegir els seus valors naturals més destacables de manera que puguinesdevenir una de les bases del seu desenvolupament sòcio-econòmic. Pel que fa a les regions més desenvolupadesde la Comunitat, l'objectiu és restituir o conservar la qualitat del medi ambient i els recursos naturals pertal de poder mantenir-ne l'activitat econòmica i la qualitat de vida.

14. L'èxit d'aquest concepte dependrà en gran mesura de la circulació i la qualitat de la informació sobre el mediambient entre els agents implicats, inclosa la població/societat. El paper de l'Agència Europea del Medi Ambientesdevé decisiu pel que fa a l'avaluació i a la difusió de la informació, en la distinció entre els riscos perillosos i elspercebuts, i en la provisió d'una base científica i racional per a la presa de decisions i l'aplicació de mesuresrelatives al medi ambient i ais recursos naturals.

15. Pel que fa a la sensibilització de la població, les activitats més importants seran competència de nivells diferents aisde la Comunitat. La Comissió, per la seva banda, amb els seus serveis d'informació portarà a terme una campanyad'informació ambiental i de conscienciació en matèria de medi ambient.

No és necessari insistir en la importància de l'educació per al desenvolupament d'una consciència ecològica.L'educació ambiental ha de representar un element complet de la formació escolar en tots els nivells.

Reptes i prioritats en l'àmbit del medi ambient

16. El Programa s'adreça a diferents temes de caràcter ecològic: canvi climàtic, acidificació i contaminació de l'aire,exhauriment dels recursos naturals i empobriment de la biodiversitat, exhauriment i contaminació dels recursoshídrics, deteriorament del medi ambient urbà, deteriorament de zones costaneres, i residus. Aquesta llista no ésexhaustiva, però d'acord amb el principi de subsidiarietat, engloba temes especialment greus que tenen unadimensió d'abast comunitari, sigui a causa dels seus efectes sobre el mercat interior, al caràcter transfronterer quetenen, o sobre el repartiment dels recursos o la cohesió, i perquè tenen una incidència fonamental sobre la qualitat il'estat del medi ambient a gairebé totes les regions de la Comunitat.

17. Aquests temes són tractats no tant com a problemes sinó que com a símptomes de mals usos i abusos. Elsautèntics "problemes" que ocasionen les pèrdues i els danys ecològics son les pautes humanes habituals decomportament i consum. Aclarida, doncs, aquesta distinció i tot respectant el principi de subsidiarietat, elssegüents camps d'actuació tindran prioritat amb la intenció d'assolir millores i transformacions tangibles durant elperíode de vigència del Programa:

* Gestió sostenible dels recursos naturals: Sòl, aigües, espais naturals i zones litorals;

* Control integrat de la contaminació i prevenció de la proliferació de residus;

* Reducció del consum d'energies no renovables;

* Millora de la gestió de la mobilitat incloent decisions de localització i mitjans de transport més eficients i racionalsecològicament;

* Conjunt de mesures coherents per assolir millores en la qualitat ambiental de les àrees urbanes;

* Millora de la salut i la seguretat públiques, amb especial èmfasi en l'avaluació i la gestió dels riscos industrials, laseguretat nuclear i la protecció enfront de les radiacions. ,

Sectors d'actuació seleccionats

18. Cinc sectors d'actuació mereixedors d'una atenció especial han estat seleccionats dins d'aquest Programa:indústria, energia, transport, agricultura i turisme. Es tracta de sectors en els quals la Comunitat hi té un paperdeterminant i en l'àmbit on el nivell d'actuació comunitari és el més eficaç a l'hora d'escometre els problemes queaquests sectors poden ocasionar o sofrir. També han estat elegits per raó dels impactes especialment significatiusque produeixen o que poden produir sobre el conjunt del medi ambient, i perquè els pertoca jugar un paper decisiuen el procés cap a la consecució d'un desenvolupament sostenible. El tractament dels sectors seleccionats té perobjectiu no només la protecció de la salut pública i del medi ambient, sinó també pretén beneficiar i garantir unaviabilitat duradora.

Indústria:19. Mentre que fins ara les mesures sobre el medi ambient solien gaudir d'un caràcter restrictiu fonamentat en

prohibicions, la nova estratègia cerca la col·laboració dels agents implicats, possible gràcies a la consciènciacreixent en la indústria i en el món empresarial, on la indústria, a més de constituir una part significativa de laproblemàtica ecològica, també ho és de la seva solució. Aquest nou enfocament implica, concretament, reforçar eldiàleg amb la indústria i fomentar, en el moment oportú, acords voluntaris i altres formes d'autocontrol.

No obstant això, l'acció comunitària és un element important a l'hora d'evitar situacions de competència desigual ide mantenir la integritat del mercat interior, i ho continuarà essent.

20. Els tres pilars que hauran de sostenir la relacióentre la indústria i el medi ambient són:

* Una gestió més efectiva dels recursos que millori tant el seu ús racional com la millora de la competitivitat;

* L'ús de la informació per tal de promoure una elecció més adequada per part del consumidor i aconseguir unamajor confiança en la indústria i la qualitat dels seus productes;

Fixar normes comunitàries per als processos de producció i els mateixos productes.

A l'hora de desenvolupar mesures que assegurin la sostenibilitat del sector industrial, caldrà fer especial atenció a lasituació de la petita i mitjana empresa i a la competència internacional.

A mitjan de l'any 1992 la Comissió publicarà una Comunicació exhaustiva sobre competència internacional i mediambient.

Energia:21. La política energètica és un factor clau en el camí del desenvolupament sostenible. Mentre que el sector energètic

comunitari constantment fa progressos en el camp de problemes ecològics locals i regionals com ara l'acidificació,la dimensió dels problemes mundials s'acreix dia a dia. El repte del futur serà assegurar que creixement econòmic,subministrament eficaç i segur d'energia i un medi ambient net siguin objectius compatibles.

22. Aconseguir aquest equilibri requereix una perspectiva estratègica més enllà del període cobert per aquest Programa.Els elements clau de l'estratègia fins al 2000 seran la millora de l'eficiència energètica i l'elaboració de programestecnològics estratègics que avancin cap a una reducció de les emissions de carboni i l'ús d'energies renovables.

Transport:23. El transport és vital a l'hora de distribuir béns i serveis, per al comerç i el desenvolupament regional. Les tendències

actuals del sector del transport a l'interior de la Comunitat són cap a una major ineficiència, congestió, contamina-ció, pèrdua de temps i valor, danys per a la salut i la vida i pèrdues econòmiques generals. Es preveu que amb laconsecució del mercat interior i el desenvolupament polític i econòmic de l'Europa del centre i de l'est, la demandade transport i el trànsit s'incrementin a un ritme encara superior.

24. Una estratègia cap a una mobilitat sostenible requereix una combinació de mesures, entre les quals:

* Una millor planificació dels usos del sòl i del desenvolupament econòmic a nivell local, regional, nacional iinternacional;

* Una millor planificació, gestió i ús de les infrastructures i serveis de transport; incorporació dels costos reals eninfrastructura i ecològics a les polítiques d'inversió i preses de decisions, i també ais costos que repercuteixen enels usuaris;

* Desenvolupament del transport públic i millora del seu nivell de competitivitat;

* Millora tècnica continuada de vehicles i combustibles; foment de combustibles menys contaminants;

* Promoure un ús més racional del cotxe privat des de[ punt de vista del medi ambient que inclogui canvis en lesnormes i els hàbits de conducció.

Coincidint amb el present Programa, la Comissió ha publicat una comunicació més extensa sobre el transport i el mediambient i la necessitat d'avançar cap a una mobilitat sostenible.

Agricultura:25. El pagès vetlla per la conservació del sòl i de les àrees rurals. Una agricultura més eficient, nivells més alts de

mecanització, millores en el transport i en la comercialització, l'increment del comerç internacional de productesalimentaris, han contribuït a l'assoliment dels objectius originals del Tractat que volien garantir el subministramentd'aliments a preus raonables, l'estabilització dels mercats i un nivell de vida acceptable per ais pagesos. No obstantaixò, la transformació de les practiques agràries ha conduït en moltes regions de la Comunitat a la sobreexplotació idegradació dels recursos naturals dels quals la mateixa agricultura depèn al capdavall: sòl, aigua i aire.

26. Al costat de problemes de degradació del medi ambient n'han sorgit d'altres de sobreproducció i acumulaciód'excedents, de despoblament del món rural, que han afectat el pressupost comunitari i el comerç internacional deproductes agrícoles i les relacions amb els nostres socis comercials. Així, l'assoliment d'un equilibri sostenible entrel'agricultura, altres formes de desenvolupament rural i els recursos naturals és desitjable no només des d'unaperspectiva ecològica, sinó que també agrícola, social i econòmica.

27. El programa es basa en les propostes de la Comissió per a la reforma de la PAC i el foment dels espais forestals en elterritori de la Comunitat adreçades a un desenvolupament equilibrat i dinàmic de les àrees rurals de la Comunitat quedoni sortida a les funcions productiva, social i ecològica del sector.

Turisme:28. El turisme és un element important de la vida social i econòmica de la Comunitat. Reflecteix el desig legítim de

l'individu de conèixer indrets nous i cultures diferents, i també de gaudir del lleure fora del lloc de residència o treballhabituals. Es tracta igualment d'un recurs econòmic important per a moltes regions i ciutats de la Comunitat i d'unimportant element de cohesió sòcio-econòmica per a les regions perifèriques de la Comunitat. El turisme representa unbon exemple del vincle fonamental que hi ha entre el desenvolupament econòmic i el medi ambient,

amb tots els beneficis, tensions i conflictes potencials que l'acompanyen. Una bona planificació i gestió poden fercompatibles turisme, desenvolupament regional i protecció del medi ambient. El respecte per la natura i el medi am-bient, especialment en àrees costaneres i zones de muntanya poden convertir el turisme en una font permanent debeneficis.

29. Segons les prediccions de l'Organització Mundial del Turisme, aquesta activitat experimentarà un incrementconsiderable cap a i des d'Europa, tot al llarg d'aquesta dècada. La part principal d'aquest increment es produirà ambtota probabilitat a la regió mediterrània, i particularment en indrets com ara poblacions i ciutats monumentals, zones demuntanya i costaneres. El Pla Blau del PNUMA sobre la Mediterrània preveu que la producció de deixalles sòlides id'aigües residuals atribuïbles al turisme s'haurà doblat al voltant de l'any 2000, i que probablement també ho haurà fet elsòl ocupat per habitatges turístics.

30. La Comunitat Europea afavoreix el turisme a través de la inversió en les necessàries infrastructures. També pot actuarde mitjancer quan hi ha interessos enfrontats. Però, d'acord amb el principi de subsidiarietat i amb l'esperit de la res-ponsabilitat compartida, és principalment a nivells diferents del comunitari que la tasca pràctica de trobar un equilibrisostenible, tot harmonitzant turisme, desenvolupament i conservació dels valors naturals i culturals, ha d'efectuar-se perpart dels Estats membres, les administracions regionals i locals, de la indústria turística i els mateixos turistes.

Les tres línies d'actuació principals descrites al Programa són:

* Una diversificació de les activitats turístiques que inclogui una millor gestió del fenomen del turisme de masses i elfoment de formes alternatives de turisme;

* La qualitat dels serveis turístics especialment pel que fa a la informació, la sensibilització, l'acolliment i elsequipaments;

* El capteniment del turista, per mitjà de campanyes a través dels mitjans de comunicació, de l'establiment de pautesde conducta i actuant sobre l'elecció del mitjà de transport.

Ampliar la gamma d'instruments a l'abast

31. Els programes d'actuació anteriors es basaven quasi exclusivament en mesures legislatives. Una àmplia gammad'instruments diversos és necessari a fi de produir canvis substancials en les tendències i pràctiques actuals i per tald'assolir una responsabilitat compartida entre la tota-

litat dels sectors socials implicats. Aquesta gamma d'instruments pot aplegar-se en quatre categories:

(i) Instruments legislatius que estableixin nivells bàsics de protecció de la salut pública i del medi ambient,especialment en casos d'alt risc, amb l'objectiu d'assolir compromisos internacionals més amplis i de proporcionarles regles i normes d'àmbit comunitari necessàries per mantenir la integritat del mercat interior;

(ii) Instruments de mercat per tal de sensibilitzar tant els productors com els consumidors perquè facin un úsresponsable dels recursos naturals, i evitar la contaminació i l'acumulació de residus tot incorporant els costosecològics externs (mitjançant l'aplicació d'incentius i elements dissuasoris econòmics i fiscals, de responsabilitatcivil, etc.) als preus dels productes de manera que els béns i serveis respectuosos amb el medi ambient puguin sercompetitius enfront dels competidors que contaminen el medi ambient i generen residus;

(iii) Instruments horitzontals de suport incloent més informació de base i estadística, recerca científica idesenvolupament tecnològic (referent a les noves tecnologies menys contaminants i a les tecnologies i tècniquesper combatre els problemes ecològics actuals), una millor planificació sectorial i territorial, de la informació pública il'educació del consumidor, i de la formació i capacitació professional;

(iv) Mecanismes de suport financer a mes de les línies pressupostàries amb objectius específicament ambientals comara LIFE, els Fons Estructurals i especialment ENVIREG, aporten quantitats considerables per al finançamentd'actuacions per a la millora del medi ambient. D'altra banda, el nou Fons de Cohesió, la creació del qual es vadecidir, a la cimera de Maastricht, té per objectiu cofinançar projectes adreçats a la millora del medi ambient aEspanya, Grècia, Portugal i Irlanda. L'Article 130 R 2. del nou Tractat estableix que la política ambiental had'apuntar a un nivell de protecció elevat fonamentat en la prevenció i que tingui en compte la diversitat de situacionsexistents a les diferents regions de la Comunitat, i que alhora ha d'integrar-se en la definició i execució d'altrespolítiques comunitàries. En aquest sentit, caldrà assegurar que l'ús que es fa dels fons comunitaris i, especialment,dels Fons Estructurals és el màxim de respectuós amb el medi ambient i conforme amb la legislació ambiental. Noobstant això, cal recordar que el nou Tractat estableix en l'Article 130 S 4. que, sense prejudici d'algunes mesures decaràcter comunitari, els Estats membres son responsables del finançament i l'aplicació de la política ambiental.

El principi de subsidiarietat

32. El principi de subsidiarietat ha de jugar un paper important a l'hora de vetllar perquè objectius, fites i actuacions esfacin realment efectius gràcies a esforços i iniciatives adequats d'ordre nacional, regional i local. A la vegada hauriade permetre donar sortida a les maneres de fer i sensibilitats diferents de les regions de la Comunitat i assegurar lamillor rendibilitat de les diverses actuacions i una combinació adequada dels instruments a nivell comunitari id'altres.

Els objectius i fites establerts pel Programa i l'objectiu últim d'un desenvolupament sostenible només podran assolir-sesi tots els agents implicats participen conjuntament en una acció concertada. Segons el Tractat de la Unió Europea(Article 3 B) la Comunitat actuarà, d'acord amb el principi de subsidiarietat, només en la mesura que els objectius del'acció proposada no puguin ser plenament assolits pels Estats membres i que conseqüentment, sigui per raonsd'escala o a causa dels efectes de l'acció en qüestió, aquesta pugui ésser acomplida més satisfactòriament per laComunitat.

33. El Programa combina el principi de subsidiarietat amb el concepte més ampli de la responsabilitat compartida;aquest concepte no consisteix en la determinació d'un nivell d'actuació excloent, sinó, mes aviat, en la combinaciód'agents i instruments als nivells que s'escaigui sense qüestionar la divisió de competències entre la Comunitat, elsEstats membres i les autoritats regionals i locals.

El Quadre 18 del document i la columna "d'agents" dels altres quadres mostren respectivament la manera com elsdiferents agents podrien combinar-se i quins son els agents considerats més importants per a l'aplicació de mesuresespecífiques.

Posada en funcionament delPrograma

35. Fins ara ¡a protecció del medi ambient a la Comunitat s'ha basat principalment en l'enfocament legislatiu (de dalt abaix). La nova estratègia proposada en aquest Programa implica la participació de tots els agents econòmics i

socials (de baix a dalt). La complementarietat i efectivitat d'ambdós enfocaments dependrà, en gran mesura, delgrau i de la qualitat del diàleg que requereix la cooperació.

35. Indefugiblement farà falta un temps considerablement llarg per poder reorientar les pautes actuals de consum icomportament cap a un patró sostenible. En la realitat, l'efectivitat de l'estratègia dependrà, en un futur immediat,de laqualitat intrínseca de les mesures adoptades i de les disposicions preses per vetIlar la seva execució pràctica. Aixòrequerirà una millor elaboració de les mesures, una coordinació més efectiva i la seva integració en d'altres polítiques, unseguiment més sistemàtic i un control de l'execució i l'aplicació més estrictes.

36. D'acord amb això, i sense perjudici del dret d'iniciativa de la Comissió ni de la seva responsabilitat a l'hora de garantirl'aplicació satisfactòria de les lleis comunitàries, la Comissió convocarà els següents grups de diàleg:

(i) Un Fòrum General Consultiu que inclogui representants d'empreses, consumidors, sindicats i associacionsprofessionals, organitzacions no governamentals i administracions regionals i locals;

(ii) Una Xarxa d'Execució que inclogui representants de les autoritats nacionals i de la Comissió competents en l'àmbit del'aplicació de les mesures comunitàries. Aquesta xarxa s'adreçarà primerament a l'intercanvi d'informació i d'experiències i al'elaboració de plantejaments comuns a nivell pràctic, supervisats per la Comissió;

(iii) Un Grup de Seguiment de la Política Ambiental que inclogui representants de la Comissió i dels Estats membres a nivellde Directors Generals a fi de facilitar la comprensió mútua i l'intercanvi de punts de vista sobre polítiques i mesures.

37. Aquests tres grups de diàleg serviran, més específicament, per promoure un sentit de la responsabilitat més gran entreels principals agents implicats i per garantir una aplicació efectiva i transparent de les mesures adoptades. No es tractade repetir la feina feta pels comitès establerts per la legislació comunitària amb la missió de fer el seguiment demesures específiques, ni per la Comissió referents a àmbits d'interès específics, com ara la protecció delconsumidor, el desenvolupament del turisme etc., ni pels Estats membres per a l'aplicació de polítiques a nivell nacional.Finalment, tampoc no substituiran el diàleg existent entre la indústria i la Comissió que, altrament, cal intensificar.

Revisió del Programa

38. Tot i que el Programa va adreçat essencialment a l'any 2000, caldrà revisar-lo i "donar-Ii la volta" a la darreria del 1995 a lallum de la disponibilitat de noves dades pertinents, resultats de recerques en curs, i properes revisions d'altres polítiquescomunitàries com les de la indústria, de l'energia, del transport, de l'agricultura, i dels Fons Estructurals.

Conclusió

39. Aquest Programa constitueix per ell mateix un tombant per a la Comunitat. Així com el repte dels anys vuitanta fou larealització del mercat interior, la reconciliació entre medi ambient i desenvolupament és un dels principals reptes que hauràd'afrontar la Comunitat i el món en el seu conjunt als anys noranta. "Cap a un desenvolupament sostenible" no és un programanomés per a la Comissió, ni adreçat exclusivament als tècnics del medi ambient. Aquest programa proporciona un marc per auna nova manera d'entendre el medi ambient, l'economia i la societat, i el desenvolupament, que requereix un suport positiudes de tots els nivells de l'espectre polític i social, i la participació activa de tothom, com a ciutadans i com a consumidors, pertal de fer-lo operatiu.

40. Aquest Programa no pretén "arreglar-ho tot". Canviar les pautes de comportament i consum i entrar en la via deldesenvolupament sostenible requerirà molt de temps. En conseqüència, el Programa pretén en primera instància trencar lestendències actuals. La idea de fons és que l'actual generació passi a la següent un medi ambient en bon estat per tal quepugui mantenir uns nivells elevats de salut i de benestar social i econòmic. Un objectiu intermedi és que, a la darreriad'aquesta dècada l'estat del medi ambient, el nivell i la qualitat dels recursos naturals i el potencia¡ de desenvolupamentmanifestin una millora substancial respecte de la situació actual. El camí cap al desenvolupament sostenible pot ser llarg i plede dificultats... però els primers passos cal donar-los ARM

Estructura del document

El document es divideix en tres parts. Les dues parts principals fan referència a actuacions internes i externes. Aquestadistinció es fa per tal de reflectir què pot fer-se políticament i legal en el si de la mateixa Comunitat d'acord amb els poders iprocediments incorporats als tractats, i què poden aconseguir o com poden contribuir la Comunitat i els Estats membres permitjà de la cooperació amb d'altres països desenvolupats o en vies de desenvolupament pel que fa a qüestions i problemesd'abast mundial o regional.

42. La primera part resumeix l'estat del medi ambient a la Comunitat i les amenaces creixents a la seva salut (Cap. 1) totpresentant una nova estratègia concebuda per a trencar les tendències actuals i començar una nova via cap a undesenvolupament sostenible (Cap. 2). Aquesta estratègia suposa una implicació activa de la totalitat dels principals agentssocials (Cap. 3) i l'ús duna amplia gamma d'instruments, inclosos els instruments de mercat, i una millor informació, educaciói formació (Cap. 7) per tal d'aconseguir mi-

llores del medi ambient perceptibles o quantificables o canvis en les pautes de consum i de comportament (Cap. 5).

43. Es farà un esforç especial, concentrat, sobre cinc sectors d'especial importància per a tota la Comunitat (Cap.4) i també pel que fa referència a la prevenció i resposta enfront de riscos i accidents (Cap. 6).

44. En un esforç de màxima precisió i claredat, les mesures que conjuntament constitueixen el programa d'acció espresenten en un seguit de quadres majoritàriament, encara que no absolutament, uniformes.

Aquests quadres s'estructuren de la següent manera:

* Els objectius a llarg termini en els diferents àmbits;* Les fites qualitatives o quantitatives a assolir fins a l'any 2000;* Les actuacions específiques que cal emprendre;* El calendari proposat per a les accions abans esmentades;* Els agents o sectors d'activitat que seran convi dats a participar.

Conforme al principi de subsidiarietat, els agents principals s'identifiquen mitjançant l'ús de lletres en cursiva, p.e. EM.

45. Finalment, la primera part tracta de definir el grau de responsabilitat que és possible de compartir-se en la pràctica(Cap. 8) i les mesures que es proposen per garantir l'aplicació i el compliment satisfactòries del Programa (Cap. 9).

46. La segona part resumeix les amenaces i els problemes d'ordre ecològic en l'àmbit internacional més ampli (Cap. 10)i què farà o pot fer la Comunitat i els seus Estats membres en el camp de la cooperació internacional general ibilateral (Cap. 11 i 12, respectivament) en relació amb temes d'abast mundial i regional relacionats amb el mediambient i el desenvolupament en països en vies de desenvolupament i a l'Europa central i de l'est. El Capítol 13tracta de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament que se celebrarà eljuny del 1992. També fa referència a la correlació entre les dimensions interna i externa de la política ambientalcomunitària.

47. La tercera part és bastant reduïda i de caràcter general, i tracta de la selecció de prioritats (Cap. 14), del tema delscostos (Cap. 15) i del propòsit d'efectuar una revisió intermèdia del Programa l'any 1995 (Cap. 16). Encara que enun document que presenta una política i una estratègia amb l'objectiu de trencar tendències no es tracta tant deseleccionar accions prioritàries com de definir un "camí crític", el Programa inclou tanmateix una llista horitzontalde mesures i camps d'actuació que requereixen una priorització. El document senyala les dificultats per quantificarels costos (en part a causa del costum habitual de considerar l'entorn ambiental com una font inesgotable deprimeres matèries i un abocador de residus gratuït, i també perquè no s'ha fet un esforç suficient per determinar elscostos reals de "no actuar") i presenta un pla de cinc punts per dissenyar de cara al futur mecanismes adequatsd'avaluació de costos.

ÍNDEXPàgina

Resum 5Introducció: El repte dels anys noranta 17

Primera part: Política i estratègia en favor del medi ambient i el desenvolupament sostenible dins la Comunitat Europea 23

1. L'estat de medi ambient: Progressos i perspectives 25

2. El Cinquè Programa: Una nova estratègia per al medi ambient i el desenvolupament sostenible 27

3. Els agents 283.1. Poders públics 283.2. Empresa pública i privada 293.3. La societat civil 29

4. Sectors d'actuació seleccionats 30

4.1. Indústria 304.2. Energia 334.3. Transport 354.4. Agricultura 374.5. Turisme 40

5. Temes i fites del Programa 43

5.1. Canvi climàtic 435.2. Acidificació i qualitat de ¡'aire 455.3. Protecció de la natura i la biodiversitat 495.4. Gestió dels recursos hídrics 515.5. El medi ambient urbà 535.6. Les zones costaneres 555.7. Gestió dels residus 56

6. Gestió de riscos i accidents 59

6.1. Riscos industrials 596.2. Seguretat nuclear i protecció contra les radiacions 626.3. Protecció civil i catàstrofes naturals 65

7. Ampliació de la gamma d'instruments 66

7.1. Millora de les dades ambientals 667.2. Recerca científica i desenvolupament tecnològic 677.3. Planificació sectorial i territorial 687.4. L'enfocament econòmic: fixar els preus correctament 697.5. Informació pública i formació 70

7.6. Formació i capacitació professional 717.7. Mecanismes de suport financer 72.

8. Subsidiarietat i responsabilitat compartida 76

9. Aplicació i execució del Programa comunitari 78

Segona part: El paper de les Comunitats a l'escenainternacional ampliada 81

El paper de les Comunitats a l'escena internacional ampliada 83

1 0. Problemes i amenaces ambientals 8410.1. Problemes d'abast mundial 8410.2. Problemes regionals o locals 85

11. Cooperació internacional 8611.1. La posició comunitària en relació amb els principals problemes 8611.2. Altres qüestions prioritàries de destacada transcendència internacional 8711.3. Cooperació mundial 8711.4. Cooperació regional 8811.5. Qüestions institucionals 88

12. Cooperació bilateral 8912.1. Països en vies de desenvolupament 8912.2. Europa central i oriental 91

13.CNUMAD: la Conferència de les Nacions Unides sobre el

Medi Ambient i el Desenvolupament 94

Tercera part: Prioritats, costos, revisió 95

14. Selecció de prioritats 97

15. La qüestió dels costos 98

16. Revisió del Programa 100

Conclusió 101

Quadres Pàgina

1 Consums d'energia previstos per a l'any 201 0 i conseqüències 342 Energia (mesures necessàries fins a l'any 2000) 353 Transport (objectius, mesures i instruments) 374 Agricultura i gestió del sector forestal (objectius, mesures i instruments) 395 Turisme (objectius, mesures i instruments) 416 Marc del Programa per cada sector d'actuació seleccionat 427 Canvi climàtic (objectius, fites i mesures fins a l'any 2000) 448 Acidificació (ídem) 489 Qualitat de l'aire (ídem) 48

10 Natura i biodiversitat (ídem) 5011 Quantitat i qualitat de l'aigua (ídem) 5212 Soroll (ídem) 5313 Zones costaneres (ídem) 5514 Gestió de residus (ídem) 5815 Gestió de riscos (ídem) 6116 Seguretat nuclear (ídem) 6417 Mesures horitzontals (ídem) 7418 Exemples de responsabilitat compartida 7719 Problemes ambientals d'abast mundial (objectius, fites i mesures fins a l'any 2000) 93

PàginaGràfics i mapes

1 Desenvolupament sostenible 262a Procés normatiu per a la promoció d'una indústria respectuosa amb el medi ambient i competitiva 322b Poder potencial del consumidor per promoure processos de producció i els productes ecològics 32

3 Acidificació a la Comunitat Europea 1990 444 Acidificació a la Comunitat Europea 201 0: Escenari convencional 465 Acidificació a la Comunitat Europea 201 0: Escenari de preus elevats 466 Conservació de la natura (diagrama) 497 Medi ambient urbà (diagrama) 548 Gestió de residus (diagrama) 579 Productes químics existents (diagrama) 60

10 Acidificació a Europa 1990 9011 Acidificació a Europa 2000 90

Llista d'abreviacions

Organitzacions, associacions, etc.

AAL Països d'Àsia i Amèrica Llatina

ACP Països de d'Àfrica, el Carib i el Pacífic

AELC Associació Europea de Lliure Comerç

AEMA Agència Europea del Medi Ambient

AIA Avaluació d'lmpacte Ambiental

BEI Banc Europeu d'inversions

CE Fa referència a l'actuació de la Comunitat

CNUMAD Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (Rio de Janeiro, juny del 1992)

CEPE Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides

CITES Conveni sobre Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades

ECU Unitat monetària europea

EEE Espai Econòmic Europeu

EM Fa referència a l'actuació dels Estats membres

FAO Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional

FEOGA Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola

FSE Fons Social Europeu

GATT Acord General sobre Arancels Duaners i Comerç

GEF Global Environmental Facility (Mecanisme Mundial per al Medi Ambient)

R + D Recerca i Desenvolupament

IIASA lnstitut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats (Àustria)

IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change (Grup lntergovernamental sobre el Canvi Climàtic)

leq dB (A) Nivell sonor en relació a l'ésser humà

LIC Control integrat de la Contaminació

LR Fa referència a les actuacions de les administracions locals i regionals

MTD Millor Tecnologia Disponible

OCDE Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics

OMI Organització Marítima Internacional

OMS Organització Mundial de la Salut

ONG Organització No Governamental

ONU Organització de les Nacions Unides

PAC Política Agrària de la Comunitat Europea

PECO Països de l'Europa Central i Oriental

PHARE Programa d'assistència a la reestructuració econòmica adreçat a Polònia i Hongria, actualment també a d'altrespaïsos de l'Europa central i oriental

PIB Producte Interior Brut

PNUD Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament

PNUMA Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

PIME Petita i Mitjana Empresa

RIVM Rijksinstituut voor Volksgezondheid en Mílieuhygiene (institut Nacional de Salut Pública i Higiene Ambiental delsPaïsos Baixos)

tep tona equivalent de petroli

UNDRO Oficina de Coordinació de les Nacions Unides d'Auxili en cas de Catàstrofes

Fórmules i referències químiques

CO Monòxid de carboniCO2 Diòxid de carboniCFC ClorofluorocarbonisCH4 MetàOMG Organismes Modificats GenèticamentHC HidrocarburN20 òxid nitrósNO2 Diòxid de nitrogenNOx òxids de nitrogenNH3 AmoníacO3 OzóSO2 Diòxid de sofreCOV Compostos Orgànics Volàtils

INTRODUCCIÓ

El repte dels anys noranta

L'any 1972, quan les Comunitats abordaran per primera vegada el problema de la protecció del medi ambient, elsCaps d'Estat i de Govern dels Estats membres van declarar que:

"El creixement econòmic no és un objectiu per ell mateix... s'hauria de traduir en una millora de la qualitat delnivell de vida.'

De la mateixa manera com als anys vuitanta el principal repte de les Comunitats Europees fou la realització delmercat interior, el repte dels noranta és l'assoliment d'un desenvolupament sostenible.

Els Caps d'Estat i de Govern de la Comunitat van acceptar aquest repte a la Cimera de Dublín al juny de 1990 enafirmar:

"Reconeixem la nostra responsabilitat particular en matèria de medi ambient tant davant dels nostres propisciutadans com davant de tot el món. Ens comprometem a intensificar els nostres esforços per tal de protegir ipotenciar el medi natural de la Comunitat i del planeta al qual pertany. Ens proposem que l'acció de laComunitat i del Estats membres s'efectuï coordinadament i basant-se en els principis del desenvolupamentsostenible í de la prevenció... L 'objectiu d'aquesta acció ha de consistir en garantir als ciutadans el dret a unmedi ambient net i saludable... L'acompliment d'aquest objectiu ha de constituir una responsabilitatcompartida."

A continuació, els Caps d'Estat i de Govern van demanar a la Comissió que incorpores aquests plantejaments al'elaboració del Cinquè Programa d'Acció sobre el medi ambient. Aquest document és la resposta a aquellasol·licitud i pretén explicitar una estratègia i un programa d'acció ambiental per a la fi d'aquest segle i més enllà.

Evolució dins la Comunitat

S'esperen grans canvis al llarg del període de vigència d'aquest programa. El desenvolupament del mercat interioreuropeu i la necessitat d'assolir una major cohesió econòmica i social tindran repercussions importants en el campde la política ambiental tal i com hom va reconèixer a l'Acta única Europea: El creixement econòmic esperatesdevindrà insostenible si no es tenen en compte consideracions d'ordre ecològic, no com a factor potencialmentlimitador, sinó que, més aviat, com a via per incentivar una eficiència i competitivitat més grans, especialment almercat internacional.

Al mateix temps, la Comunitat avança cap a una major unitat econòmica i monetària i probablement haurà de ferfront al repte de noves ampliacions. També haurà de fer front als canvis polítics i econòmics que estan succeint al'Europa central i de l'est i a la necessitat de desenvolupar l'Espai Econòmic Europeu. La Comunitat està igualmentcompromesa a revisar l'enfocament dels Fons Estructurals, de la Política Agrària Comuna, de la política deltransport i de l'energètica.

Evolució a nivell mundial

Hi ha una preocupació mundial creixent pel deteriorament permanent de l'estat del medi ambient i per la greudegradació dels ecosistemes mundials. Un element decisiu de l'estratègia comunitària per als anys noranta,desenvolupada amb més detall en aquest document, consisteix a promoure polítiques i programes que millorin laqualitat de la vida humana arreu del món per mitjà d'una distribució més equitativa dels recursos naturals.

El desig d'augmentar el nivell de vida, combatre la pobresa, allargar l'esperança de vida i assegurar la disponibilitatd'aliments representa una càrrega considerable per als recursos naturals del planeta. La Comunitat és conscientde la desproporció que hi ha al món en relació al consum de recursos naturals per part dels seus 340 milionsd'habitants, conjuntament amb els dels altres països industrialitzats. El consum d'energia per càpita, p.e., al si dela Comunitat, tot i ser la meitat del dels EUA i del Canadà, és més de 1 0 vegades superior que el de molts païsosen vies de desenvolupament. Un nen nascut a la Comunitat consumirà més de 20 vegades més recursos naturalsal llarg de la seva vida que un altre de nascut a la majoria de països en vies de desenvolupament (encara quenomés la meitat del que consumen un nen nord-americà).

Moltes de les mesures previstes en aquest Programa han estat concebudes per tal de reduir el consum excessiude recursos i incrementar la productivitat al si de la Comunitat. Tanmateix, faran falta grans quantitatsd'imaginació i creativitat per tal de poder cobrir les necessitats addicionals del món desenvolupat i en vies dedesenvolupament tot conservant alhora la base sovint fràgil de recursos no renovables. Això demana en algunscasos canvis profunds en les pautes de consum i els estils de vida.

Cap a un desenvolupament sostenible

Tota activitat humana, econòmica i sòcio-cultural progressa o fracassa segons la qualitat de la relació entre lasocietat i el món natural. El desenvolupament ho és "realment" només quan millora la qualitat de vida. L'Informede la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, de l'any 1987, conegut com InformeBrundtland, instava a trobar una via que pogués garantir un progrés indefinit per a tota la humanitat. En aquestcontext el concepte de desenvolupament sostenible fou definit com aquell "desenvolupament que satisfà lesnecessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpiesnecessitats" Es tracta doncs de preservar l'equilibri general i el valor de les reserves de capital natural, redefinir

els criteris d'avaluació de costos i beneficis a curt, mitjà i llarg termini per tal de reflectir els efectes sòcio-econòmics reals delconsum i la conservació d'aquest capital, i de distribuir i usar equitativament els recursos entre els estats i les regions de] conjuntdel planeta. En relació amb això darrer, l'Informe Brundtland senyalava que els països desenvolupats, amb només el 26% de lapoblació mundial, eren responsables del 80% del consum mundial d'energia, d'acer i d'altres metalls, de paper id'aproximadament del 40% dels aliments.

Un desenvolupament sostenible s'ha de caracteritzar igualment pel fet de:- Mantenir la qualitat general de vida;- Garantir un accés permanent als recursos naturals;- No ocasionar danys ecològics permanents.

D'una manera més prosaica ha estat definit com: "No et mengis les llavors que hauràs de sembrar l'any que ve". Aquestadefinició és pràctica a l'hora d'injectar una important dosi de realisme al debat sobre la sostenibilitat. A nivell pràctic, doncs, elconcepte de sostenibilitat representa, en última instància, la capacitat de gaudir de desenvolupament i d'èxit continuats en unasocietat o regió, i per a les empreses la diferencia entre obtenir beneficis o pèrdues.

Construint sobre fonaments sòlids

Cal no oblidar que en el camí cap al desenvolupament sostenible, la Comunitat no parteix de zero. L'estratègia i el Programapresentats en aquest document es fonamenten en les fites assolides tant per la Comunitat com pels Estats membres. Des de fagairebé vint anys la Comunitat té una política ambiental tot i que als tractats originals el medi ambient no s'esmentava. Al llargd'aquest temps s'han produït avanços significatius com ara l'elaboració d'un ampli marc legislatiu per part dels Estats membresperò també millores efectives en matèria de qualitat ambiental i protecció del medi ambient.Des del 1972 s'han succeït quatre programes d'acció comunitaris referents al medi ambient(1) que han donat origen a uns 200actes legislatius sobre la contaminació de l'atmosfera, de l'aigua i del sòl, la gestió de residus, la seguretat en els camps de laquímica i la biotecnologia, la reglamentació de productes, estudis d'impacte ambiental i la protecció de la natura. S'ha fet molt alllarg de tot aquest temps, però el ritme actual de canvis i les pressions addicionals que recauen o recauran sobre el medi ambienti els recursos naturals existents com a resultat de la conclusió del mercat interior i dels esdeveniments polítics i econòmics del'Europa central i de l'est i d'altres indrets, exigeixen mesures encara més efectives.

(1) DOCE-C 112 del 20.12.1973, DOCE-C 139 del 13.6.1977, DOCE-C 46 del 17.12.1983 i DOCE-C del 7.12.1987

Evolució a nivell institucional

A nivell institucional, l'increment extraordinari de la consciència pública, del coneixement científic i de la importància política deles qüestions ambientals va quedar reflectit als tractats europeus en ser afegit, a través de l'Acta única Europea, un capítolespecífic

dedicat al medi ambient i incloure un important component ambiental en l'article fonamental relatiu a la conclusió de] mercatinterior. Aquestes modificacions aporten, per primera vegada, un mandat estatutari, i objectius i criteris per a una política iacció comunitàries en l'àmbit del medi ambient.

El nou Tractat de la Unió Europea, que va ser signat per tots els Estats membres el 7 de febrer de 1992, inclou un seguit dedisposicions que incorporen una nova dimensió a la protecció del medi ambient:

- Pel que fa als principis, l'Article 2 fa referència a la promoció d'un "desenvolupament harmònic i equilibrat de lesactivitats econòmiques, i d'un creixement sostenible, no inflacionari, respectuós amb el medi ambient";

- L'Article 3(k) instaura que les activitats de la Comunitat han d'incloure una política en l'àmbit del medi ambient; l'Article130 R 2. estableix, entre d'altres coses, que aquesta política ha d'apuntar a un grau elevat de protecció i que cal que esfonamenti en la prevenció;

- L'Article 130 R 2. determina també que les exigències de la protecció del medi ambient s'han d'integrar en la definició iexecució de les altres polítiques comunitàries;

- L'Article 3b concedeix especial importància al principi de subsidiarietat, l'Article A explicita l'objectiu que les decisions esprenguin de la forma més propera possible als ciutadans.

D'altra banda, l'Article 130 S 5., fa referència a les mesures que impliquin costos desproporcionats per a l'administració públicad'un Estat membre. Aquest article reflecteix la necessitat de tenir en compte la cohesió econòmica i social a ]'hora d'elaborarpolítiques ambientals. També l'Article 130 R 3., segons el qual, a l'hora d'elaborar la seva política ambiental, la Comunitat hauràde tenir en compte el desenvolupament econòmic i social del conjunt de la Comunitat i el desenvolupament equilibrat de lesseves regions, ens recorda aquesta necessitat.

D'altra banda, en haver modificat els procediments comunitaris de presa de decisions al si del Consell de Ministres, de maneraque ara és suficient la majoria simple per aprovar la major part dels temes que fan referència al medi ambient, i el reforçamentdel paper del Parlament Europeu en aquest àmbit per mitjà del procediment de codecisió, en el futur podrà augmentar l'eficàcia ila qualitat del procés legislatiu.

Quines innovacions hi ha en aquest Programa?

A l'hora de fer front als reptes ecològics de la darrera dècada del mil·lenni i en el camí dificultós cap a un desenvolupamentsostenible és necessari concentrar-se en els agents i activitats que perjudiquen el medi ambient i exhaureixen els recursos naturalsexistents en comptes d'esperar, com solia fer-se fins ara, que sorgeixin els problemes. Ja hem fet esment abans que això requereiximportants canvis de les pautes de consum i de comportament habituals. L'acció comunitària no. pot assolir aïlladament aquestsobjectius que exigeixen una corresponsabilització de tots els estaments socials incloent-hi els governs, les autoritats regionals ilocals, les organitzacions no governamentals, les institucions financeres, els productors, els distribuïdors, els minoristes i lapoblació en general.

Mentre que el nivell comunitari és el més adequat per elaborar l'estratègia i el programa, ja que és l'únic que permet d'aplegartotes les mesures i accions necessàries, la seva execució pràctica caldrà dur-la a terme des dels nivells adequats a cada momentde forma complementaria, i segons les respectives capacitats d'actuació. L'estratègia bàsica consisteix, doncs, a aconseguir unaintegració completa de les polítiques ambientals i d'altres de pertinents per mitjà de la participació activa de tots els principalsagents socials (administracions, empreses, població) mitjançant l'ampliació i l'aprofundiment dels instruments de control i decanvi de les pautes de comportament, i, especialment, mitjançant un ús més aprofundit de les forces del mercat.

El repte dels anys noranta

La consecució d'un desenvolupament sostenible requereix un plantejament clar, coherent i efectiu acompanyat del corresponentcompromís polític, també a la pràctica, durant un llarg període de temps. La Comunitat, atès el seu caràcter de principal socieconòmic i comercial en un món on cada vegada s'accepta més que el creixement ha de ser sostenible ecològicament, té en relacióamb aquesta matèria, una gran responsabilitat davant les generacions actuals i futures. Per tant ha de començar pel seu propiterritori per tal d'esdevenir un exemple per a tots els països, desenvolupats o en vies de desenvolupament, pel que fa a laprotecció de la salut pública i el medi ambient, i a l'ús sostenible dels recursos naturals.

La Declaració de Dublín diu que "el medi ambient depèn de les nostres accions col·lectives; el medi ambient de demà depèn decom actuem avui". Hi ha ara el sentiment palpable al si de tota la Comunitat i fora d'ella que moltes de les batalles pel mediambient es guanyaran o perdran aquesta dècada i que al segle XXI podria ser massa tard.

NO ENS PODEM PERMETRE QUEDAR A L'ESPERA ... I EQUIVOCAR-NOS!

PRIMERA PART

Política i estratègia a favor delmedi ambient i el

desenvolupament sostenibledins la Comunitat Europea

Capítol 1:L'estat del medi ambient: Progressos i perspectives

Una estratègia per al futur no pot construir-se sense analitzar quina és la situació ara i quina era en el passat. Conjuntament amb el CinquèPrograma, i a manera de suport, s'està publicant un informe actualitzat sobre l'estat del medi ambient. Aquestes són algunes de les principalsconclusions:

Contaminació atmosfèrica: S'han fet alguns progressos en la reducció d'emissions de diòxid de sofre i partícules en suspensió, plom i CFC,però subsisteixen problemes greus, o en sorgeixen de nous, pel que fa, d'una banda, als gasos de l'efecte hivernacle, com són el diòxid de carboni,1'òxid de nitrogen, l'ozó i el metà, i de l'altra, als problemes de qualitat de l'aire, especialment en zones urbanes;

Contaminació de l'aigua: S'han fet alguns progressos pel que fa a focus puntuals de contaminació d'aigües continentals, però aquests hanestat superats de molt per l'increment de la contaminació difusa procedent especialment de l'agricultura. La qualitat de l'aigua està en perill is'aprecia una eutrofització creixent tant de les aigües dolces continentals com de les aigües marines. La Directriu sobre aigües subterrànies noestà assolint els seus objectius i aquest recurs es troba cada cop més amenaçat per la sobreexplotació i la contaminació. En el cas de les aigüesmarines hi ha hagut reduccions de determinats residus orgànics, metalls pesants i abocaments radioactius, però la pressió segueix sent moltintensa, especialment a la regió mediterrània, a la del mar del Nord i a la mar Bàltica;

Degradació del sòl: Les Directrius sobre la gestió dels residus, sobre l'aprofitament per l'agricultura de fangs residuals procedents de ladepuració d'aigües, i també la utilització de nitrats, i alguns aspectes de la Directriu "Seveso" sobre catàstrofes accidentals de determinadesactivitats industrials, han tingut, o tindran, efectes relativament positius sobre la protecció del sòl. Tanmateix, l'ús hiperintensiu del sò1 i l'abúsde fertilitzants químics, pesticides i herbicides, i les activitats de drenatge i neteja, deterioren el sòl i són la causa de la contaminació,l'acidificació, la desertització i l'erosió que se sofreix en moltes zones;

Conservació de la natura: Malgrat la Directriu sobre les aus salvatges i les Convencions de Bonn i Berna, creix la pressió sobre les formes devida úniques o amenaçades i els seus hàbitats. L'agricultura intensiva és una de les causes principals de la reducció de la diversitat biològica.L'evolució econòmica i l'erosió segueixen deteriorant els ambients costaners. Els focs forestals han devastat moltes zones de la regiómediterrània i se succeeixen any rera any amb caràcter greu. La pressió que exerceix el desenvolupament turístic i la construcció associada deresidències secundàries està produint un deteriorament de les regions interiors i de muntanya;

El medi ambient urbà: Les dificultats a l'hora d'harmonitzar la necessitat de satisfer els requeriments del comerç i del transport modernsamb el desig de proporcionar un entorn vital de qualitat són cada vegada més grans i el resultat n'és la congestió, la contaminació, el soroll, eldeteriorament de vies i d'esplais públics i una pèrdua generalitzada de confort;

Gestió de residus: Malgrat les Directrius antigues, que des de l'any 1975 s'han anat adoptant sobre residus en general, residus tòxics iperillosos i sobre el transport transnacional de residus, l'enorme flux de residus que genera la Comunitat no està ni de bon tros sota control. Eldesenvolupament del reciclatge i de la reutilització de productes no ha passat en general de l'estadi experimental. Els dèficits en matèria detractament de residus no només amenacen el medi ambient sinó que també podrien tenir efectes indesitjables pel que fa a la conclusió delmercat interior.

Algunes tendències inquietants

L'Informe sobre l'estat del Medi Ambient apunta també clarament algunes tendències que, si no són previngudes satisfactòriament, podrien tenirconseqüències negatives d'importància sobre la qualitat global del medi ambient. Per posar uns exemples:

- Energia: un increment del 25% l'any 201 0 si es manté l'índex de creixement de la demanda actual acompanyat d'un augment del 20% deles emissions de carboni de la Comunitat (respecte de l'any 1987);

- Transport: un increment del 25% del nombre d’automòbils privats i del 17% pel que fa als quilòmetres recorreguts l'any 2000 (respectede l'any 1990);

- Agricultura: un increment del 63% de l'ús de ferti1itzants entre 1 970 i 1 988;

- Residus: un increment del 1 3% dels residus municipals als darrers cinc anys malgrat el reciclatge creixent del paper, el vidre i els plàstics;

- Aigua: un increment del 35% del consum mitjà d'aigua a la Comunitat entre 1970 i 1985;

- Turisme: un increment del 60% del turisme mediterrani l'any 2000 (respecte de l'any 1990).

Cal un nou impuls

Els quatre programes d'acció comunitaris precedents i les mesures adoptades de cara a la seva implementació han estat forçameritoris des del punt de vista formal i legal i han aconseguit algunes millores ambientals objectives. A més, moltes de lesactuacions iniciades al seu moment encara han de continuar actives abans de poder mostrar tota la seva efectivitat sobre l'estatgeneral del medi ambient.

No obstant això, sigui perquè el temps transcorregut ha estat insuficient com per mostrar resultats definitius, sigui perquè nos'estan aplicant correctament arreu de la Comunitat, l’actuació de molts dels instruments existents no és satisfactòria atesos elsnivells actuals de degradació ambiental. i encara més, aquests no han estat majoritàriament concebuts, per combatre la pressióaddicional que se suposa que comportaran l'increment de l'activitat econòmica que seguirà a la conclusió del mercat interior i dela demanda corresponent d'energia, de transport i d'altres serveis, i els canvis que s'estan produint a l'Europa central i de l'est.

Ha arribat el moment d'accelerar la política ambiental de la Comunitat!

Capítol 2: El Cinquè Programa:Una nova estratègia per al medi ambient

i el desenvolupament sostenible

L'objectiu general de la Comunitat és la millora constant dels nivells de benestar de tots els seus ciutadans. El mercat interior,juntament amb la unió política, econòmica i monetària, ha estat concebut amb el propòsit d'acostar els Estats membres i elsseus pobles, i de promoure i proporcionar un marc per al seu creixement sòcio-econòmic. L’èxit a llarg termini del mercatinterior dependrà de les contribucions respectives del desenvolupament industrial, energètic i regional, i de les polítiquesagrícoles, a més de la capacitat real de la política de transport per lliurar els béns. Totes aquestes polítiques sóninterdependents; el factor que en última instància pot limitar la continuïtat de l'eficàcia i el creixement, atesa la interrelacióexistent, és el nivell de tolerància del medi natural.

Darrera l’estratègia presentada en aquest Programa es troba en última instància el desig de transformar els models de creixementa la Comunitat per tal d'iniciar la via cap a un desenvolupament sostenible. Entre d'altres coses això implica que:

- L'acceptació que la continuïtat de l'activitat humana i del desenvolupament econòmic i social depenen de la qualitat del mediambient i de l'adequada conservació dels seus recursos naturals;

- Atès que la reserva de primeres matèries és finita, el flux dels recursos a través de les fases de producció, consum i úss'hauria de realitzar tot aplicant criteris que facilitessin i fomentessin una reutilització i un reciclatge òptims per tal d'evitarel seu malversament i prevenir l'exhauriment de les reserves de recursos naturals;

- Les pautes de comportament dels ciutadans de la Comunitat haurien de reflectir la consciència que, efectivament, elsrecursos són finits i que el consum que en fem no ha d'anar en detriment de la resta del món ni de les generacions futures.

L'aplicació d'aquesta estratègia cap a un desenvolupament sostenible requerirà un canvi considerable de gairebé totes lesprincipals polítiques comunitàries consistent en la integració, la definició i l'execució dins d'aquestes polítiques de les exigènciesde protecció del medi ambient, no només en benefici d'aquest, sinó del manteniment de l'eficàcia de les mateixes polítiques. Lainterdependència entre els diferents àmbits polítics, recursos i sectors es descriu al Gràfic 1.

D'acord amb la Declaració del Consell d'Europa anomenada "Els imperatius del medi ambient", els principis que han de guiar lapresa de decisions polítiques en el marc d’aquest Programa es basen en el principi de prevenció i el concepte de responsabilitatcompartida, als quals s'ha d'afegir l'aplicació efectiva del principi de "qui contamina paga".

Aquest Programa segueix adreçant-se als principals problemes ecològics com el canvi climàtic, l'acidificació, la contaminació del'aigua i el sòl, l'erosió, el tractament de residus, etc. Tanmateix, l’estratègia del Programa no consisteix tant a abordar aquestsproblemes un per un com a crear una nova forma de cooperació entre els principals grups d'agents (governs, empreses,població) i els principals sectors econòmics (indústria, energia, transport, agricultura i turisme) amb l'ajut d'un ventall ampli iintegrat de nous instruments. El marc comunitari és el més eficaç per a aquesta tasca. Sense un marc general comunitari en elqual integrar i coordinar el conjunt d’aquestes actuacions hi ha el risc que les accions empreses pels Estats membres o les regionsaïlladament no facin tot el seu efecte o que perilli la validesa a escala comunitària dels resultats i les accions empreses en altresàmbits polítics, i especialment del mercat interior.

A cadascun dels temes principals corresponen uns objectius a llarg termini que indiquen la direcció a seguir o l'impuls que caldonar-los per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible. Alhora se senyalen unes fites que caldria assolir cap a l'any 2000i s'estableix una selecció representativa d’actuacions adreçades a l'acompliment de les fites esmentades: Aquests objectius i fitesno representen cap obligació jurídica sinó que més aviat nivells d'actuació o fites cap on cal avançar per tal d'assolir una via capa el desenvolupament sostenible. Tampoc totes i cada una de les actuacions indicades no requereixen cap desenvolupamentlegislatiu específic a nivell comunitari o nacional.

El desenvolupament sostenible és un objectiu que no s'assolirà només amb l'aplicació d'aquest Programa. Ara bé, si el Programas'aplica d'una manera efectiva, això ha de representar un pas significatiu en la direcció apropiada.

Capítol 3: Els agents

Fins ara, els Programes comunitaris d'actuació sobre el medi ambient es basaven fonamentalment en legislació i controls queafectaven els governs i la indústria. El concepte de responsabilitat compartida exigeix una implicació de base més àmplia iactiva de tots els agents econòmics, també dels poders públics, del conjunt de l'empresa pública i privada i, principalment, detotes les persones en tant que ciutadans i consumidors. L'objectiu final de la implicació i cooperació dels diferents agentseconòmics (i també de l'ús d'un ampli ventall d'instruments i, concretament, dels incentius vinculats al mercat) és la creació d'unnou equilibri entre els beneficis a curt termini d'individus, empreses i administracions i els beneficis a llarg termini del conjunt dela societat. El principi de subsidiarietat i el concepte de responsabilitat compartida que cal aplicar per tal de guanyar el repte del’establiment d'aquest nou equilibri són tractats més endavant, al capítol 8.

3.1. Poders públics

El paper dels governs és decisiu però no només en l'aspecte legislatiu. Són igualment importants la planificació econòmica ol'establiment d'un marc per al desenvolupament econòmic, l'ordenació del territori, l'accés a la informació, l'educació i laformació, o la incidència en el mercat de les polítiques impositives (p.e. sobre determinats productes com ara el tabac i elscombustibles), etc. A més, tot i que hi ha diferencies considerables entre les diverses administracions publiques de laComunitat, en la majoria dels Estats membres l'administració pública gestiona la xarxa de carreteres, els ferrocarrils, elsaeroports o la producció d'energia. En l'afany general per assolir un desenvolupament sostenible, els governs tenenresponsabilitats especialment oneroses, d'una banda pel que fa a les activitats o serveis que són propietat de l'Estat o que estroben sota el seu control, però també a l'hora de crear un marc i les condicions necessàries, promoure incentius i eliminarobstacles per tal que els ciutadans i l'empresa privada puguin jugar el paper que els pertoca.

Les administracions locals i regionals són especialment importants a l'hora d'assegurar la sostenibilitat del desenvolupament enl'exercici de les funcions que els corresponen quant a "autoritats competents" pel que fa a moltes Directrius i normes existents ia l'aplicació pràctica del principi de subsidiarietat. Alguns dels àmbits en els quals les administracions locals i regionals podenjugar un paper decisiu són:

Ordenació del territori: fonamentada en plantejaments raonats que permetin conservar àrees especialment valuoses iespais naturals protegits, minorar el teixit urbà i la circulació a les ciutats, optimitzar el consum d’energia i elfuncionament eficient del transport;

Desenvolupament econòmic: gairebé totes les administracions tenen competències a l'horad'estimular el desenvolupament econòmic de les àrees que administren. Un necessari grau deprudència pot assegurar un ús sostenible dels recursos imprescindible perquè el desenvolupament espugui mantenir;

Creació d'infrastructures: les administracions locals i regionals són competents en primerainstància pel que fa a la planificació, la construcció i la gestió de carreteres, serveis d'abastamentd'aigua, tractament d'aigües residuals, etc., i en conseqüència gaudeixen d'una posició especialmentfavorable per poder incidir en la localització, el tipus i l'impacte d'infrastructures;

Control de la contaminació industrial: per mitjà d'un ús responsable de les autoritzacions,permisos d'emissió, de descàrrega i de funcionament, tecnologies netes, dret d'accés a lainformació ambiental, etc.;

Gestió de residus: l'aplicació estricta d'una jerarquia establerta pel que fa al tractament delsresidus: la prevenció, reutilització i reciclatge, cremació com a combustible, eliminació perincineració i abocament controlat, permetria reduir els problemes que comporta l'abocament deresidus i estalviaria energia i primeres matèries;

- Transport: la planificació del transport i el trànsit s'hauria d'integrar plenament en els plansd'ordenació més generals;

- Informació pública, educació i formació: partint de la legislació comunitària sobre l'accéspúblic a la informació ambiental, les administracions locals i regionals poden facilitar unaimplicació més gran de la població en la protecció ambiental i una millora de la confiançaciutadana; els responsables directes del camp de l’ensenyament tenen una responsabilitat especialatesa la seva capacitat d'incidir sobre el grau de conscienciació i el comportament públics;

Auditoria interna: les administracions han d'analitzar críticament la seva pròpia actuació, p.e. enmatèria de serveis públics, localització d'oficines, polítiques d'adquisició, estalvi energètic, auditoriaambiental i informació pública.

Sempre que sigui possible, els governs centrals haurien d'aplicar els principis i mesures abans esmentatsa les seves pròpies administracions i decisions (p.e. planificació, informació, educació, formació,auditoria interna). Finalment, caldrà que les administracions central ' regional i local hi destinin elscorresponents recursos per tal d'assegurar-ne l’aplicació efectiva.

3.2. Empresa pública i privada

D'una manera o d'una altra, no hi ha pràcticament cap empresa que no faci un ús de recursos naturals en algun moment de]procés de producció, generi quantitats més grans o més petites de residus de diversa classe i contribueixi a la contaminació del'aire, les aigües o el sol. Només en casos excepcionals, el cost a llarg termini d'aquests recursos i de la contaminació ha estatintegrat en els costos de producció de l'empresa o en el preu final de] producte o servei. És clar que el manteniment indefinitd'aquesta situació és inviable per raons d'ordre tant econòmic com ecològic. Hi ha una consciència creixent que els mateixosinteressos de la indústria estan en joc: una demanda creixent de tecnologies netes i productes ecològics obre noves possibilitatsal mercat especialment interessants per a les empreses innovadores; la indústria també s'adona dels avantatges que suposal'estalvi de recursos i energia quan les consideracions ambientals s'integren en la gestió empresarial. No obstant això, són laComunitat i els Estats membres qui han de fixar el marc i les condicions per a un desenvolupament sostenible.

En aquest Programa s'han seleccionat cinc àmbits o sectors d'actuació, que representen una part important del conjunt del'activitat econòmica. La seva cooperació i actitud són essencials a l'hora d'aplanar el camí cap al desenvolupament sostenible.Cal que quedi clar, no obstant això que, tot i la selecció de

determinats sectors clau, són totes les empreses que han de participar en l'esforç cap a un desenvolupament sostenible. Elsinstruments que cal desenvolupar i aplicar seran dissenyats amb l'objectiu de generar respostes tan àmplies com sigui possible.

Cal donar importància a una política integral en el camp dels productes de consum si pretenem que els mecanismes de] mercatajudin a canviar el comportament de les persones en relació amb el medi ambient. Sobretot és fonamental que les empresesesdevinguin més conscients del caràcter residual final dels seus productes i embalatges i que acceptin la seva part deresponsabilitat respecte d'aquestes deixalles. La proposta d'una etiqueta ecològica comunitària hauria d'animar la indústria adissenyar i elaborar productes amb un impacte ambiental reduït. Caldrà també engegar polítiques que ajudin el consumidor aescollir conscientment en funció de la seguretat, qualitat, durabilitat i impacte ecològic general dels productes. En aquest contextels comerciants hauran d'assumir la seva part de responsabilitat.

Les institucions financeres que assumeixen el risc d'empreses i fabriques poden exercir una gran influencia, o fins i tot control,quan es tracta de prendre decisions sobre inversions o formes de gestió, per tal que això es faci en benefici del medi ambient.

3.3. La societat civil

- Tot ciutadà ha de jugar un paper essencial:

- En tant que persona preocupada per la qualitat general del medi ambient, la salut personal i la qualitat de vida de lesgeneracions futures i quant a ciutadà responsable que té la possibilitat d'incidir sobre la presa de decisions polítiques;

- En tant que productor directe de contaminació i residus a casa, com a empresari o empleat, en els seus desplaçamentslaborals i en l'exercici del lleure;

- En tant que consumidor de béns i serveis, atès que l'origen i la solució de molts problemes ecològics rau sovint en l'elecciódel consumidor.

Per tal que cada persona pugui jugar a fons el paper que li pertoca, calen: un bon coneixement i informació per part de l'individua fi que pugui avaluar la seva actuació personal que pot ser contraria o favorable al medi ambient; caldrà en aquest sentitemprendre campanyes de conscienciació. Les bones intencions no conduiran als resultats desitjats si no

s'ofereixen alternatives, com, p.e., recollida selectiva de deixalles, transport públic eficient, etc.

Pel que fa a l'elecció de productes i serveis, caldrà superar diversos obstacles d'ordre pràctic: pot ser que els productes mésecològics no es trobin allà on se sol fer la compra, o que el seu preu sigui superior al dels productes més contaminants (perexemple, en el cas de la gasolina sense plom, és clar que si el seu preu és atractiu el consumidor tindrà un incentiu per prendreuna opció favorable al medi ambient). 1 per tal de guanyar i enfortir la confiança dels consumidors, caldrà que els productesecològics ho siguin realment i que s'acompanyin d'un etiquetatge objectiu que en descrigui les característiques.

La participació activa d'organitzacions no governamentals (ONG), tant de defensa de] medi ambient com de defensa delconsumidor, i també de sindicats i associacions professionals, és decisiva en el procés general de conscienciació pel que fa a larepresentació dels interessos i les preocupacions socials, i de cara a la motivació i la participació de la mateixa ciutadania.

Capítol 4: Sectors d'actuació seleccionats

Tal i com s’ha dit al capítol precedent sobre els agents (vegeu l'apartat empresa pública i privada), cinc sectors d'actuaciómereixedors d'una especial atenció han estat seleccionats per a aquest Programa. La funció de la Comunitat en l'àmbit delssectors seleccionats és insubstituïble, i és el nivell comunitari el més eficaç a l'hora de tractar des d'una perspectiva global elsproblemes als quals aquests sectors han de fer front. També han estat seleccionats per l'impacte especialment significatiu quetenen o podrien tenir sobre el conjunt de[ medi ambient i perquè, atès el seu caràcter, han de jugar un paper decisiu en l'intentd'assolir un desenvolupament sostenible. Aquests factors es tracten més profundament al capítol 5 i als apartats que vénen acontinuació sobre els mateixos sectors d'actuació.

4.1. Indústria

El sector industrial genera aproximadament el 25% de la riquesa comunitària i la industrialització és un dels elements clares detota estratègia de desenvolupament tant a la Comunitat com en l'àmbit internacional més general. Però el sector industrial éspel que fa a l'explotació dels recursos naturals, consum d'energia, i producció de contaminants i residus un dels principalsresponsables del deteriorament del medi ambient. Les conseqüències ecològiques derivades de l'abús de la base natural quesustenta l'activitat industrial per part de la mateixa indústria pot reduir o impossibilitar, en determinats casos, la viabilitat futurade desenvolupaments industrials a escala local o regional.

Un dels objectius bàsics de la política industrial comunitària és la creació del marc i les condicions necessàries per a un sectorindustrial potent, innovador i competitiu que asseguri la competitivitat i sostenibilitat de les indústries europees al mercatmundial. L’interès general de la Comunitat no és de sacrificar els beneficis econòmics i socials a llarg termini a canvi de guanyseconòmics a curt termini.

Fins ara les mesures referents al medi ambient solien caracteritzar-se per les mesures restrictives que posaven un gran èmfasi enles prohibicions i poc en la cooperació. A conseqüència d’això hi ha hagut una tendència a valorar la industrialització o eldesenvolupament econòmic i el medi ambient com a fets contraposats. Atesa la preocupació creixent pel futur del medi ambienti dels recursos naturals i arran de la constatació dels efectes negatius que la degradació del medi ambient té sobre l'economia, caltenir clar ara que una indústria amb criteris ecològics no es tracta ja d'un luxe sinó, més aviat, d'un imperatiu. També és clar quemolts sectors industrials comencen a apreciar la seva dependència i la seva responsabilitat pel que fa al medi ambient i alsrecursos naturals. Un dels missatges clau d'aquest Programa és que la indústria, a més de constituir una part significativa de laproblemàtica ecològica, també ho ha de ser de la seva solució.

Amb l'objectiu d’assegurar les millors condicions que possibilitin un creixement econòmic continu al si de la Comunitat i que laindústria comunitària pugui identificar-se amb les estratègies a llarg termini necessàries per mantenir la competitivitat, ésessencial comprendre que la qualitat ambiental i el creixement econòmic són interdependents. Una política ambiental raonada iintegral pot beneficiar la indústria en contribuir a optimitzar l'ús dels recursos, generar un marc social de confiança i augmentarles possibilitats de] mercat. Moltes de les tecnologies netes i que generen pocs residus, no només contribueixen substancialmenta reduir la contaminació sinó que també redueixen el consum de primeres matèries i energia de tal manera que l'estalvi final potsuperar de molt les inversions inicials més altes i reduir així els costos de producció. Un exemple d'això és el desenvolupamenti l'aplicació de noves tècniques en l'àmbit de l'enginyeria genètica i la biotecnologia que ofereixen un potencial considerable iprofitós en els camps de ['agricultura, l'elaboració d'aliments, productes químics i farmacèutics, sanejament del medi ambient idel desenvolupament de nous materials i fonts d'energia. La Comissió, en reconèixer la importància d’aquest sector específic,va publicar una Comunicació el 1991 per tal de promoure un entorn competitiu al si de la Comunitat per a les activitatsindustrials fonamentades en la biotecnologia(1).

(1) CES (91) 629 del 19.4.1991

La combinació d'una societat tecnològicament avançada i d'una forta, creativa i adaptable base manufacturera, que és la base delbenestar econòmic de la Comunitat Europea i que suporta la seva estabilitat política, pot conduir a una millor distribució,millors comunicacions, possibilitats de desenvolupament personal més grans i a l'últim garantir una salut i una qualitat de vidamillors.

En el marc d'aquest Programa, el plantejament dual que consistent a combinar una normativa ambiental exigent amb incentius queen la pràctica puguin fins i tot superar-la positivament s'hauria d'integrar de forma coordinada en les diverses baules de la cadenarecerca-processament-fabricació-comercialització-ús-eliminació a través de les quals la indústria i els productes industrialspoden repercutir sobre la base de recursos naturals de la Comunitat. La reconversió reeixida d'aquesta seqüència en una altra desostenible requereix que el medi ambient passi a formar part de l'educació i la formació professional de tots els agents implicatsen la cadena i especialment dels investigadors i enginyers de producció.

La relació entre la política ambiental i la política industrial rebrà una nova orientació i un nou impuls mitjançant un "paquet"integral de mesures globals, incloent les disposicions actuals, que inclourà els següents elements:

* El reforçament del diàleg amb la indústria;

* Una millora de la planificació física i estratègica que inclogui l'avaluació de l'impacte ambiental de plans i programes;

* Una millora de la gestió i del control dels processos de producció que incorporo un sistema de llicencies supedites a laprevenció i el control integrats de la contaminació, auditories ambientals, una avaluació i comptabilitat efectives en matèriade medi ambient, ús de la millor tecnologia a l'abast, i introducció d'un sistema de preus basat en el mercat d'acord amb elconsum i l'ús de recursos naturals. A l'hora d'establir normes i condicions caldrà preveure els necessaris temps d'adaptació;

* Fixar normes més exigents i segures per als productes, concebudes amb la finalitat d'assegurar que l'impacte ambiental delsproductes durant tot el seu cicle vital sigui mínim, juntament amb un sistema d’etiquetatge ecològic d'àmbit comunitari;

* Afavorir els compromisos voluntaris i altres formes d'autocontrol;

* La gestió ideal dels residus hauria de començar pel control dels processos de producció en aquest sentit s'espera que elpaquet de mesures abans esmentat tingui un impacte considerable tant sobre la quantitat com sobre els tipus de residusgenerats durant els processos de producció; altres elements de l’estratègia seran el retorn dels productes residuals als seusproductors o importadors originals (la qual cosa minorarà també el tractament dels residus), la recerca contínua en el campde la tecnologia del reciclatge i el reaprofitament, i projectes pilot en tots aquests àmbits; i la regulació dels incineradors deresidus i abocadors industrials per fer front als perills que planteja l'eliminació definitiva dels residus;

* Finalment, és essencial que la opinió pública i els agents socials s'impliquin més activament en el desenvolupament i larealització efectiva d'aquesta política: això significa que les persones han de rebre la informació pertinent necessària perquèpuguin prendre decisions fonamentades en tant que consumidors; també han de tenir accés a les dades ambientalsimportants (com p.e. emissions, auditories ambientals, dades ecològiques de les empreses) per tal que puguin seguirl’actuació de la indústria i els resultats de la legislació.

Els Gràfics 2a i 2b indiquen com dues forces diferents però complementàries emplaçaran i estimularan la indústriamanufacturera cap a uns processos de producció i productes respectuosos amb el medi ambient.

El Gràfic 2a mostra ]aplicació prevista de diverses normes i procediments legals en els diferents nivells de la cadenaautorització-producció-avaluació amb l'objectiu de crear una dinàmica autoalimentada per a l'assoliment progressiu d'estàndardssempre millors.

El centre d’interès del Gràfic 2b és la consciència i l'elecció del consumidor. El cicle s'adreça al mercat, s'autoregula iautoalimenta. Tal com s'indica, no és útil només per al consumidor sinó també per a les empreses que desitgin guanyar omillorar en qualitat ambiental. L'efectivitat potencial d'aquest model depèn de les opcions disponibles i d'una avaluació iinformació objectives.

A l'hora d'aplicar aquest paquet i per tal d'assegurar la sostenibilitat del sector industrial i un creixement industrial i econòmiccontinus, caldrà dedicar una especial atenció a la situació de les empreses petites i mitjanes i a la qüestió de la competitivitatinternacional.

Empreses petites i mitjanesLa discriminació de la petita i mitjana empresa pel que fa a les mesures descrites no és desitjable, ni tampoc necessària, atèsque:

- La contaminació no és un fenomen exclusiu de les grans instal·lacions; la suma de fàbriques petites també contamina igenera residus;

- Moltes sobreviuen gràcies a la demanda creada per les grans empreses que seran obligades a afinar els seus procediments ia complir el conjunt de normes del sistema d'etiquetatge ecològic;

- Al competir per tal d'obtenir fonts de finançament de les seves inversions, les empreses petites i mitades no podenpermetre's de quedar en una situació de desavantatge respecte dels seus rivals més grans.

Tanmateix, sempre que sigui possible, caldrà fer un esforç especial per tal d'evitar que obstacles desproporcionats d'ordreadministratiu, financer o legal, poguessin impedir la creació o el desenvolupament de PIME. Pel que fa, per exemple, a lesmesures de control vigents, hauria de ser possible en determinats casos de preveure una certa elasticitat en els terminisd'adaptació o execució (sotmesa a les disposicions del Tractat). En d'altres casos hauria de ser possible una assistència directa,que inclogués l'assessorament d'experts, programes de formació, etc. De tota manera cal tenir present que la seva dimensió

proporciona a les PIME nivells de flexibilitat i adaptabilitat generalment més grans; la capacitat d'adaptació a l'evolució de latecnologia pot en molts casos oferir-les avantatges en mercats molt competitius o nous.

Competitivitat internacionalPel que fa al tema de la competitivitat internacional, el conflicte que es percep entre protecció del medi ambient i competitivitatprové d'una concepció ]imitada de les fonts de la prosperitat i d'una visió estàtica de la competència. En comptes de reduir lacompetitivitat, unes exigències ecològiques rigoroses poden, de fet, millorar-la en estimular el progrés i les innovacions. Elspaïsos més exigents són alhora els principals exportadors de productes i tecnologies de caràcter ecològic. Pel que fa sobretot altema de la competitivitat mundial, la decisió del Ministeri de Comerç Internacional i Indústria del Japó (MITI) de posar enmarxa un programa d'acció per al segle XXI anomenat "Nova Terra 21 ' demana una resposta seriosa per part de la Comunitat sivol mantenir la seva posició competitiva al mercat mundial.

La conversió de la preocupació ecològica en avantatge competitiu és un dels objectius de 'Cap a un desenvolupamentsostenible". La política ambiental, en apuntar a la reducció i eliminació de la contaminació, i a la prevenció, reciclatge ireutilització dels residus -en comptes de a una reducció o neteja superficials- per mitjà de la creació d'una àmplia combinaciód'instruments, inclosos els incentius de mercat, i evitant de constrènyer, doncs, les tecnologies necessàries per assolirestàndards més alts, pot estimular la inversió, la innovació i la competitivitat en comptes d'ofegar-les.A mitjan del 1992, la Comissió presentarà al Consell de Ministres una extensa comunicació sobre competitivitat i protecció delmedi ambient que aprofundirà en aquest tema i proposarà àrees d'actuació dins de l'àmbit industrial.

4.2. Energia

El sector energètic comunitari continua enfrontat amb problemes ecològics d'àmbit local i regional com ara l'acidificació. D'altrabanda, creix la preocupació sobre l'impacte ambiental mundial de la política energètica. Cal concertar una estratègia a llargtermini que asseguri que les solucions a un problema no n'agreugen un altre. El repte global per al futur és fer possible quecreixement econòmic, fonts d'energia eficients i segures, i un medi ambient net siguin objectius compatibles. La políticaenergètica serà, doncs, un factor clau per a l’assoliment d'un desenvolupament sostenible.

Les projeccions recents de les Nacions Unides sobre la població mundial indiquen que els 5.000 milions d'éssers humans del1990, esdevindran 10.000 milions l'any 2050. En conseqüència, les projeccions indiquen també que la demanda d’energiapassarà dels 9.000 milions de tep de 1990 a 20.000 milions de tep l'any 2.050 amb els paràmetres actuals, i a 13.000 milions detep en condicions d'alta eficiència energètica.

Encara que es produeixin ajustaments regionals del repartiment energètic(1), aquesta evolució tindrà impactes profunds sobre elmedi ambient a gran escala. En ambdós casos representats, l'ús previst de carbó implica un augment considerable de lesemissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment de CO2. La hipòtesi baixa (13.000 milions de tep) significaria un augmentde CO2 del 60% a escala planetària.

El creixement de la demanda segons la hipòtesi alta, que correspon a la situació actual, implicaria grans dificultats a l'hora degarantir el subministrament energètic. Això seria especialment greu als països en vies de desenvolupament que no disposen defonts d'energia pròpies i que probablement no podrien satisfer les seves necessitats energètiques si no apareix una concepciódiferent de l'energia nuclear, si no es fa un ús més gran de les fonts d'energia relacionades amb el reciclatge de residus o si no esprodueix un canvi profund pel que fa al desenvolupament i la popularització de tecnologies alternatives com ara l'energia de labiomassa, solar, eòlica, etc., de caràcter renovable. La hipòtesi d'alta eficiència energètica exigeix un canvi dràstic de les actitudsdavant del consum d'energia i obligaria els països industrialitzats a aconseguir millores dels nivells d’eficiència superiors encara ales assolides entre els anys 1975 i 1985.

Només podran obtenir-se millores energètiques i ecològiques a nivell mundial si s'assoleixen igualment millores substancials alspaïsos en vies de desenvolupament i a l'Europa central i de l'est. Un aspecte cabdal en aquest context és la necessitat detransferir finançament, tecnologia i coneixements a aquests països per tal d'ajudar-los a controlar l'evolució de la seva demandaenergètica tot conservant alhora el seu dret a un desenvolupament sostenible. La Comunitat ja ha manifestat el seu compromísen les conclusions del Consell de Ministres (Medi Ambient) del 12 de desembre de 1991 sobre la Conferència de les NacionsUnides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. La Carta Europea de l'Energia que declara que existeix unainterdependència energètica i que explicita la consciència existent pel que fa a la responsabilitat compartida en relació alsubministrament i a la protecció del medi ambient, pot ser també una contribució important. Els països d'Europa central ioriental obtindran l'ajut necessari per a la seva recuperació econòmica i per a l'obtenció d'energia en condicions que permetin unmedi ambient més net, un equilibri més gran entre diferents fonts d'energia i un ús de l'energia més eficient.

Pel que fa al nivell comunitari, el 1990 la Comissió va presentar quatre escenaris que descriuen el conjunt de forces en joc quepodrien afectar l'evolució de la demanda d'energia i del subministrament a llarg termini(2). D'aquests quatre escenaris n'hi ha dosde més contrastats que ens indiquen el caire que podria tenir el nostre futur energètic i que tenen una importància immediata al'hora de formular una estratègia de futur: un escenari convencional i un altre de preus elevats. Aquests escenaris no tenien encompte encara la unificació alemanya. Per aquesta i altres raons els escenaris estan ara en procés d'actualització. Els resultatsd'aquest treball seran disponibles a mitjan del 1992.

(1) Els països en vies de desenvolupament representaran el 46%, el món actualment desenvolupat el 16% i els països del'Europa central i oriental 1'11% (24% l'any 1990)

(2) Energy in Europe, Energy for a new century: the European perspective, juliol del 1990

Descripció dels escenaris i de les seves implicacions:L'escenari 1, qualificat també com a "convencional", descriu un creixement econòmic lent i no preveu iniciatives polítiquesimportants en matèria de medi ambient i energia.

L'escenari 4, anomenat també de "preus elevats", planteja un creixement igual al de l'escenari 1, però conté un ràpid augment delrendiment energètic, un increment significatiu de l’energia nuclear, centrals de gas substituint centrals de carbó, i un incrementdel preu de l’energia per als consumidors, per exemple, mitjançant un impost sobre l’energia/carboni.

Partint d'aquests escenaris, el consum total d'energia de l’Europa dels Dotze (en milions de tep) i les emissions a l'atmosfera (enmilions de tones) previst per a l'any 2010 s'han estimat en:

QUADRE 1Consum CO2 SO2 NOX

1990

2010Escenari 1(convencional)

2010Escenari 4(preus elevats)

1,148.33

1,376.59

975.59

2,738.00

3,143.25

2,098.37

12,23

6,56

4,32

10,38

7,85

4,35

Segons aquestes previsions, només amb l’escenari 4, o un de semblant, s'aconseguiria l’estabilització de les emissions de C02

que fou acordada per a l'any 2000, respecte als nivells de l'any 1990; amb els coneixements actuals, la tecnologia previsiblementdisponible, i els considerables canvis estructurals i del comportament, s'arribaria a reduir les emissions en un 25% al voltant del'any 2010.

Les emissions de SO2 s'han reduït des del començament de la dècada dels vuitanta i seguiran minvant substancialment en el futurgràcies als resultats de la legislació ambiental comunitària i nacional, a la millora de l’eficiència energètica i a l’ús decombustibles més nets. Les emissions de NOX també s’haurien reduït cap a l'any 2010 encara que no tan dràsticament com lesde SO2. Tanmateix fins i tot reduïdes, s'espera que les emissions de SO2 i NOx provoquin problemes d'ordre ecològic endiferents zones de la Comunitat a nivell nacional, regional i urbà en superar-se nivells d'acidificació crítics com s'explica enl'apartat 5.2. del capítol sobre els temes i les fites del Programa. Per tant casen esforços encara més grans per reduir ¡esemissions a nivells acceptables. Pel que fa al NOX és possible aconseguir reduccions addicionals en els sectors productorsd'energia i en la indústria; reduccions considerablement més grans podrien assolir-se en el sector dels transports sobretot a partirde canvis estructurals i del comportament. Pel que fa al SO2, les possibilitats de reducció més grans es troben als sectors de laproducció d'energia (en el qual ja s’apliquen algunes mesures reguladores encara que no plenament) i de la indústria.

L'assoliment de resultats efectius en l’àmbit de l’energia requereix una, perspectiva estratègica que miri bastant més enllà del2000. Els elements clau de qualsevol estratègia a curt o mitjà termini haurien de ser una millora de l’eficiència energètica i eldesenvolupament de programes de tecnologia estratègica, també de R + D, orientats a l'assoliment d'una estructura energèticamenys dependent del carbó que incorporés alhora opcions d'energia renovable. Aquests elements ja han estat objecte d’unaComunicació de la Comissió al Consell de novembre de 1989 "Medi ambient i energia"(1). La Comissió, en tina altraComunicació “L’estratègia de la Comunitat per limitar les emissions de diòxid de carboni i millorar l’eficiència energètica”(2) hafet diverses proposicions que han tingut el suport general del Consell. Entre les mesures previstes com a parts integrants d'unaestratègia global hi ha la introducció d'instruments econòmics que exigirien que els costos reals del consum d'energia recaiguessinsobre l’usuari (per exemple a través d'un impost CO2/energia); una millor informació, educació i formació dels usuaris finals,acords amb la indústria referents a pautes de conducta (a nivell comunitari ja s'han acordat pautes de conducta amb els sectorselèctric, del carbó, el petroli i el gas natural) i una millora dels nivells d’eficiència; normes d’eficiència energètica per a tota menade productes i aparells, programes d'estalvi energètic i normes d’aïllament de construccions (conforme als Programes SAVE iPACE ja aprovats); més estudis sobre ¡es implicacions ecològiques de l’energia nuclear; el foment de noves tecnologiesenergètiques (en base als Programes THERMIE i JOULE) i la promoció de l’ús d'energies renovables (tal i com ha estatproposat al Programa ALTENER).

De cara al futur cal aplicar decididament els programes esmentats i quan sigui necessari revisar-los, aprofundir-los i ampliar-los.

El Quadre 2 presenta les mesures necessàries fins a l'any 2000, els instruments que cal desenvolupar a partir del 1993, i elsagents implicats per tal de fer els primers passos cap a l’assoliment d'una política energètica sostenible.

(1) COM (89) 369 del 8.2.1990(2) CES (91) 1744 final, del 14.10.1991

QUADRE 2: EnergiaMESURES FINS AL2000

INSTRUMENTS CALENDARI AGENTS

Sensibilització iincentius adreçats a unús sostenible del'energia i a canvis delcomportament

* Informació, educació i formació d'usuarisfinals

* Acords d’eficiència amb la indústria* Adopció de pautes de conducta per part

dels agents implicats

* Instruments econòmics i fiscals* Supressió de nòmines restrictives

A partir del 1993

En cursEn curs

En cursA partir del 1993

EM + CE + Població +Energia

EM + Indústria + CEEnergia + EM +Indústria + CE

CE+ EMEM + CE

Programes d’eficiènciaenergètica

Aplicació de PACE, SAVE i realització deprogramesNacionals d’eficiència:* Planificació del cost mínim* Normes d’eficiència energètica per amàquines, productes i vehicles*Normes deficiència per a tecnologiaenergètica*Normes d'aïllament d'edificis*Minimització de fuites de meta en elssistemes de distribució de gas natural

En curs CE + EM + Indústria +Energia

Indústria + EnergiaCE + EM + Indústria +

TransportsCE+ Indústria

EM + Indústria + CEEM + Energia

Programes tecnològics Implementació dels Programes THERMIE iJOULE:* R+D de noves tecnologies energètiques,

així com el seu foment i ús* R+D d'energies renovables (p.e. biomassa)

En curs CE + EM + Indústria +Energiaídemídem

Programes de foment ALTENER: promoció d'energies renovablesProjectes pilot i normalització

partir del 1993 ídem

Programes deseguretat nuclear

Estudis referents a la seguretat i els residusnuclears.

En curs CE + EM + Energia

4.3. Transport

El transport és vital per al nostre benestar econòmic i social. Es essencial per a la producció i la distribució de béns i serveis aixícom per al conserva i el desenvolupament regional. El transport ha contribuït molt al creixement econòmic de la Comunitat; hapossibilitat l'assoliment d'importants economies d'escala en la producció i nivells de competència més grans. El sector deltransport aporta el 10% del Producte Interior Brut de la Comunitat i en depèn el 9% de l'ocupació (aquestes dades inclouen eltransport pròpiament dit de béns i persones i també la producció de mitjans de transport i construcció, i mantenimentd'infrastructures). Des del 1970, les mitjanes del creixement general anual del transport interior han estat d'un 3,1% pel que fa ales persones i d’un 2,3% per als béns. Tant en termes absoluts com relatius l'increment del transport per carretera ha estat moltmés acusat que el dels altres sistemes de transport interior. Des del 1980, l'increment promig del transport de passatgers peraire ha estat d'un 6,2% anual.

Malgrat la importància decisiva d’aquest sector no s'ha pogut evitar que en moltes zones de la Comunitat, especialment en lesgrans àrees urbanes i industrials, i al llarg de les principals vies de comunicació, s'arribés a una situació de desequilibri -mobilitat per carretera desproporcionada, trànsit excessiu i congestió, planificació d'infrastructures descoordinada i ús ineficientde la capacitat de transport existent- que caracteritza el mercat del transport i que en moltes zones ja ha produït una forma deregulació per congestió.

Totes les tendències actuals del transport per carretera i aire avancen cap a nivells encara més grans d’ineficàcia, congestió,contaminació, pèrdua de temps i valor, danys a la salut, risc per a la vida i pèrdues econòmiques generals. Les limitacionsfísiques -sobretot pel que fa al medi ambient- són de tal magnitud que fan impossible el manteniment d'una política de transportbasada en la demanda com ha estat fins ara.

El transport no és en cap cas innocu, ja que tots els sistemes de transport tenen un impacte -més gran o més petit- sobre elmedi ambient. Les emissions causades pel transport -principalment per carretera i aeri- representen un percentatge molt alt deltotal d'emissions: aproximadament un 90% de les emissions de plom, un 50% de les de NOx i un 30% de les de COV. En leszones urbanes, el trànsit és responsable de gairebé un 100% de les emissions de CO, d'un 60% de les d'hidrocarburs i NOx, d'un50% de les emissions de partícules i d'aproximadament un 10% de les de SO2. El transport emet un 22% de tot el CO2.D'aquest, un 80% de les emissions provenen del transport per carretera i més d’un 55% dels vehicles privats. D'altra banda, elsector del transport especialment per carretera i aeri- es certament el principal responsable del problema del soroll.

La normativa comunitària recent en matèria de gasos d'escapament de cotxes i camions obligarà a reduir substancialment lacontaminació procedent de vehicles particulars. No obstant això, a causa de l'increment previst del parc d'automòbils, delquilometratge recorregut i del trànsit no és res de mercaderies per carretera, el percentatge d'emissions atribuïbles al sector deltransport augmentarà d'un 22 a un 24% pel que fa al CO2, d'un 4 a un 12% pel que fa al SO2 i d'un 58 a un 59% pel que fa alNOx, eliminant així l'efectivitat de qualsevol reducció potencia¡ derivada de la introducció de la nova normativa en matèriad'emissions.

S'espera que la demanda de transport i el trànsit s'incrementin de manera significativa amb la conclusió del mercat interior,l'evolució política i econòmica de l'Europa central i oriental i amb el desenvolupament de l’Àrea Econòmica Europea. L’eficàciai la sostenibilitat de la mateixa política de transport en el futur seran proporcionals a la qualitat de la relació entre el transport iel medi ambient. Serà fonamental seguir una estratègia adreçada a la reducció -o com a mínim contenció- de l'impacte general deltransport sobre el medi ambient.

Més concretament caldrà reduir la contaminació a causa del transport, limitar l'impacte del desenvolupament de lesinfrastructures i de l'ocupació de sòl(1), reduir el trànsit i la congestió (especialment en zones urbanes), i prevenir o reduir elsriscos inherents al transport de mercaderes i residus perillosos. La Comissió ha publicat recentment una Comunicació sobretransport i medi ambient(2) que, entre altres coses, proposa una estratègia per una 'mobilitat sostenible' que combini:

Una millora dels plans de desenvolupament econòmic i d'ordenació del territori a nivell local, regional i nacional ambl'objectiu de reduir la mobilitat forçada i possibilitar el desenvolupament d'alternatives al transport per carretera;

Una millor coordinació de la planificació i de les inversions en infrastructures i serveis per al transport; la incorporaciódels costos reals, tant d'infrastructura com ambientals, a les polítiques i la presa de decisions en matèria d'inversions, i enels costos i impostos a compte de l'usuari;

Una millora de la competitivitat dels sistemes de transport respectuosos amb el medi ambient com ara els trens, lanavegació continental i marítima i el transport combinat;

El desenvolupament del transport urbà tot prioritzant el transport col·lectiu i la connexió entre les diferents parts delsdesplaçaments;

Una millora permanent dels vehicles i els combustibles;

La promoció d'un ús més racional ecològicament dels vehicles privats i canvis de les normes i hàbits de conducció i tambédels límits de velocitat.

La seva aplicació haurà d'implicar tots els nivells administratius i socials, fins a arribar al propietari individual del vehicle, i unautèntic repartiment de responsabilitats. Ara bé, l'efectivitat dels resultats dependrà en última instància de lacomplementarietat de les mesures i esforços. Per exemple, els hàbits de conducció son en gran mesura la funció d'una eleccióefectiva que depèn de la disponibilitat de mitjans de transport alternatius, de la qualitat de les infrastructures, del preu delsaparcaments, etc. Els programes simplement informatius o educatius no aconseguiran gran cosa si les possibilitats d'eleccióreals són limitades. De la mateixa manera, els contractistes de transports no podran fer res més que seguir amb el mateixsistema de transport per carretera si l'accessibilitat, els temps de lliurament i les condicions de transport de la càrrega no podenser garantits per mitjà d'altres sistemes de transport. En aquest sentit, la xarxa ferroviària només podrà jugar un paper integralal servei del mercat interior si es pot arribar a crear una xarxa coherent d'abast comunitari entre les diferents companyies

nacionals o semipúbliques i si hi ha alguna classe de sistema integrat de registre i seguiment del transport de béns, materials iresidus. L’optimització dels mitjans de transport i d'infrastructures, xarxes i inversions, pot afavorir alhora els interessosprivats, corporatius, nacionals, econòmics, del mercat interior i de la protecció del medi ambient.

El Quadre 3 presenta les mesures i instruments necessaris, els agents implicats a diferents nivells, però que han d'actuarcoordinadament, i el calendari previst.

QUADRE 3: TransportMESURES FINS AL 2000 INSTRUMENTS CALENDARI AGENTS

(a)Infrastructures

- Ordenació d'usos del sòl- Inversions en infrastructures:

transport urbà, serveis de transbord,foment de l'ús del ferrocarril,tractament de mercaderies, vies denavegació interior/trànsit marítim

- Tarificació d'infrastructures

AIAFons estructurals

Impostos de circulació idiferents formes de peatge

20001995

1993Ídem

EMIL REMILR + CE

EM + CEÍdem

(b)Combustiblesi vehicles

Progressiva millora tècnica dels vehicles:- Emissions de gasos d'escapament isoroll, consum de combustible,rendiment, tractament final del propivehicle

- R+D- Reglamentació- Control tècnic de vehicles- Reciclatge de components- Incentius fiscals

Abans del 19952000

Abans del 199820002000

Indústria + CECE+ EMEM + CEIndústriaEM + CE

(C)Comportament del'usuari

Composició i consum de combustibles:- Combustibles alternatius,

combustibles més nets- Eliminació completa del plom de la

gasolina per a l'any 2000- Informació i educació del conductor

per a un ús més racional del cotxe- Millora del transport públic/col·lectiu- Desincentivació del trànsit rodat a les

ciutats- Desenvolupament d'incentius

econòmics i fiscals- Desenvolupament d'infrastructures de

comunicació interactiva

- R+D- Incentius fiscals- Reglamentació

- Campanyes publicitàries,límits de velocitat i altresimpediments físics

- Inversions, ordenaciód'usos del sòl

- Gravàmens, tarifesd'aparcament elevades

- Compartició de vehicles,p.e. discriminació positiva(peatges inferiors) per alsvehicles compartits

- Sistemes de registre iseguiment, habitatgesintel·ligents,videoconferències

Abans del 199520001995

En curs

2000

Abans del 1995

Ídem

En curs

Indústria + CEEM + CECE+ EM

LR/EM + CE +ONG

LR/EM + CEAdm. Transports

LR+ EM

PoblacióConcessionarisResponsables depeatges, Població

CE + EM +Indústria

4.4. Agricultura

L'agricultura i el sector forestal abasten més del 80% del territori comunitari. El pagès ha vetllat, tradicionalment, per la conservació del sòl i del'espai rural. Gràcies a una gestió assenyada i a un conreu i a una ramaderia integrats, juntament amb la gestió dels residus, el sò1 agrícola estransmet d'una generació a una altra en bones condicions. L'agricultura ha modelat el paisatge rural europeu -i ho continua fent encara- iconstitueix l'origen de bona part de la cultura europea.

No obstant això, de la mateixa manera que la indústria manufacturera i el sector dels transports, el sector de l'agricultura i la ramaderia haexperimentat al llarg d'aquest segle, i més especialment als darrers quaranta anys, un important procés de modernització i de canvis. Entre elsfactors que han desencadenat el canvi hi ha l'emigració de la població rural cap a les ciutats, l'increment de la mecanització, la millora del

transport, la qualitat superior de les llavors, la protecció dels conreus i la selecció de races entre el bestiar, el comerç i la competènciainternacionals en matèria de productes alimentaris i pinsos.

Amb aquest rerafons, la Política Agrària Comuna (PAC) va ser concebuda i aplicada per tal d'assolir els objectius originals del Tractat que voliengarantir el subministrament d'aliments a preus raonables, l'estabilització dels mercats i un nivell de vida acceptable per als agricultors. Peròmentre que l'assoliment d'aquests objectius ha estat promogut sobre manera pels mecanismes de suport als preus de la PAC, ara ens adonem queels mateixos mecanismes tenen efectes secundaris no tan positius.

Un d'aquests efectes ha estat l’èmfasi excessiu que s'ha posat en els nivells de producció i que ha conduït en alguns sectors a unasuperintensificació. Aquesta ha conduït alhora a una sobreexplotació i degradació dels recursos naturals dels quals l'agricultura al capdavalldepèn: el sol, l'aigua i l'aire. En el cas dels conreus, l'ús sistemàtic de plaguicides ha conduït a una resistència relativa dels paràsits que haincrementat la freqüència i el cost dels tractaments successius i que ha causat problemes addicionals de contaminació del sol i de les aigües. Endeterminades zones de la Comunitat, cada any es perden grans quantitats de sòl de qualitat superior per causa de l'erosió derivada d'una gestióinadequada de la terra. Pel que fa a la ramaderia, a mesura que s'ha incrementat la uniformitat genètica i la concentració espacial de lesinstal·lacions, el tractament de les malalties del bestiar ha esdevingut més difícil. Els excrements dels animals ocasionen problemes cada cop mésgrans de contaminació de les aigües i del sòl. El sanejament i el drenatge de sòls estan con-

duint a la destrucció de zones humides i a pèrdues de biodiversitat. L'ús excessiu de fertilitzants nitrogenats i fosfatats provoca l'eutrofitzaciód'aigües superficials en moltes regions comunitàries; el creixement d'algues que comporta aquest procés altera els nivells d'oxigen de l'aigua ambconseqüències desastroses per als peixos, els nutrients i l'ecosistema en general i també per a l'ús de l'aigua per al consum i les finalitatsrecreatives. A més, quan s'adopten mesures especifiques, regionals o horitzontals, adreçades a la protecció del sòl, l'èxit es veu sovintcompromès per la pressió d'altres mesures de mercat o estructurals. Per exemple, els esforços per protegir les brugueres i combatre l'erosió alspaïsos septentrionals pot fracassar a causa de la sobrepastura que resulta del sistema de subvencions per cap, especialment del sector oví.

A més de la degradació ambiental que suposa, el sistema actual genera sobreproducció amb costos molt elevats per al pressupost comunitarisense minorar el nivell d'ingressos de la pagesia europea. A la vista d'això la recerca d'un equilibri més sostenible entre l'activitat agrària i elsrecursos naturals és desitjable, no només des d'una perspectiva ecològica, sinó també agrícola i econòmica.

Aquesta apreciació s'ha vist clarament reflectida en les recents discussions sobre la reforma de la Política Agrària Comuna que, entre d'altrescoses, han apuntat que "produir més" ja no pot ser considerat com l'aspecte central de la política comunitària. El Document de Reflexió de laComissió de 1991 sobre el desenvolupament i el futur de la PAC(1) reconeixia la necessitat d'afavorir l'extensificació amb l'objectiu no només dereduir els excedents de producció sinó també de contribuir a una forma sostenible de producció agrària i a la qualitat dels aliments i de formalitzarla funció dual del pagès quant a productor d'aliments i conservador de l’espai rural. Entre les propostes subseqüents de la Comissió(2)

hi ha lad'un programa d'actuació agroecològic que inclogui diferents classes d'assistència financera concebudes per tal d’animar els pagesos a treballar laterra d’una manera respectuosa amb el medi ambient.

El sector forestalEn moltes regions de la Comunitat, els boscos són a més d'un factor essencial per al medi ambient, que satisfà diferents funcions ecològiques isocials, també un factor de considerable importància econòmica. La Comunitat en el seu conjunt és el segon consumidor de fusta del món. D'unconsum total anual d'uns 200 milions de m3, la Comunitat produeix uns 100 milions de m3, de manera que avui només s'autoabasteix en un 50%.

No obstant això, els boscos comunitaris han estat descurats durant molt de temps. Avui: gairebé el 40% del total sofreix alguna classe d'afecció acausa, principalment, de l'acidificació; estudis de I'IIASA (3) indiquen que les pèrdues comunitàries (sense incloure Espanya) atribuïbles a lacontaminació atmosfèrica són de l'ordre d'uns 30 milions de m3 l'any, amb un valor estimat d'uns 10 milions d'ECU. A més, aproximadament un1% de tota la superfície forestal és destruïda cada any pel foc, principalment a la regió mediterrània.

A la vista d'això la Comunitat va adoptar el 1989 una política forestal(4) adreçada a:

- Protegir el patrimoni forestal enfront de l'amenaça que suposen l’acidificació i els incendis;

- Millorar la productivitat dels boscos;

Desenvolupar les activitats forestals i derivades, especialment en àrees rurals;

Promoure la reforestació de sòl agrícola.

Tanmateix, durant el temps de vigència d'aquest Programa caldrà anar més enllà de les preocupacions i actuacions abans esmentades per tald'establir un vincle més estret entre la producció interna de fusta de la Comunitat i les pautes de consum, i la seva responsabilitat moral i políticade treballar en favor d'una solució al problema mundial de la deforestació.

El Quadre 4 presenta els objectius a llarg termini, les fites a termini mitjà i les mesures que cal emprendre pel que fa als sectors agrari i forestal.

(1) COM (91) 100 final, del 1.2.1991(2) COM (91) 258 final, del 11.7.1991(3) IIASA: Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats, Àustria, Informe Executiu 17, febrer del 1991(4) Com (88) 255; DOCE-L 165 15.6.1989

QUADRE 4: Agricultura i gestió del sector forestalOBJECTIUS FITES PER AL 2000 ACTUACIONS CALENDARI AGENTS

Mantenir els processos naturalsbàsics indispensables per a unsector agrari sostenible sobretotper mitjà de la conservació del'aigua, el sòl i els recursosgenètics

Mantenir o reduir els nivells denitrats a les aigües subterràniesReduir els efectes de les aigüessuperficials amb continguts denitrats superiors a 50 mg/l o queocasionen I'eutrofització d'estanysi mars

Aplicar estrictament la Directiva sobreels nitrats Establir normes d'emissióregionals per a noves unitats debestiar (NH3) i sitges (ensitjament)

Programa de reducció de l'ús de fosfats

1994En curs

1995

EM + AgriculturaEM + LR

CE+ EM

Estabilitzar o incrementar els ni-velis de matèria orgànica de¡ só]

Establir premis i altres compensacionseconòmiques en relació al complimentestricte de la legislació ambiental

1995 CEEM + LR +Agricultura

Reduir l'ús de productes químicsfins que deixin, d’afectar elsprocessos esmentats

Reduir significativament l'ús depesticides per unitat de terra enproducció i aconseguir l'aplicacióper part dels pagesos dels mètodesde control integrat de plagues, simés no en totes aquelles àreesd'importància per a la conservacióde la natura

- Registre de vendes i ús de pesticides

- Control de venda i ús de pesticides

- Promoció del 'control integrat'(especialment d'activitats de formació ipràctica) i de l'agricultura biològica

En curs19951992

CE + EM +AgriculturaCE + EM +AgriculturaCE + EM +Agricultura

Equilibrar l'aportació denutrients amb la capacitatd'absorció del sòl i lesplantesGestionar el medi rural, mantenir-ne la biodiversitat i els hàbitatsnaturals, i minimitzar-ne els riscosnaturals (p.e. erosió,esllavissades) i els incendis

Mantenir un 15% de les àreesagrícoles amb contractes de gestió

Programes adreçats a zonesd’importància agrícola i ecològica ambprimes cofinançades pel FEOGA

Protegir totes les races d’animalsdomèstics

1992

En curs

EM + CE

EM

Elaborar plans de gestió per atotes les àrees rurals en perill

Revisar les condicions de lesllicencies de reg i dels ajuts estatals aprojectes de drenatge

Formar als agricultors, promourevisites d’intercanvi entre regions ambsituacions de gestió ambientalcomparables

1995

1992

EM + CE

CE + EM + LR

Optimitzar l'ús d’àrees forestals afi que puguin acomplir totes lesseves funcions

Augmentar les repoblacionsforestals també en sol agrícola

Millorar la protecció (malalties iincendis)

Reforestar i regenerar els boscosexistents tot afavorint les condicionesmés favorables al medi ambient (arbresde creixement lent, boscos mixtos)

Continuar la lluita contra els incendisforestals

En curs

ídem

CE + EM + LR +Propietaris

forestals

ídem

4.5. Turisme

El turisme és un element important de la vida social i econòmica de la Comunitat. Reflecteix el desig legítim de l'individu de conèixer indrets nousi cultures diferents, i també de gaudir del lleure fora del lloc de residència o de treball habituals. Es tracta igualment d'un recurs econòmicimportant per a moltes regions i ciutats de la Comunitat i d'un important element de cohesió sòcio-econòmica per a les regions perifèriques de laComunitat. El turisme representa un bon exemple del vincle fonamental que hi ha entre el desenvolupament econòmic i el medi ambient, amb totsels beneficis, tensions i conflictes potencials que l'acompanyen. Una bona planificació i gestió poden fer compatibles turisme, desenvolupamentregional i protecció del medi ambient. El respecte per la natura i el medi ambient, especialment en àrees costaneres i zones de muntanya podenconvertir el turisme en una font permanent de beneficis.

Dintre de la CE, el turisme representa un 5,5% del PIB, prop d'un 5% del ingressos per exportacions i un 6% dels llocs de treball, incloent-hi 7milions de llocs de treball amb dedicació exclusiva. El desenvolupament del sector turístic de la Comunitat és bastant divers. Durant el darrerdecenni, l'activitat turística ha experimentat un increment mitjà del 14% del total de pernoctacions. L'augment és molt superior a la mitjana a lapart meridional de la Comunitat. En les regions alpines, el turisme ha crescut marcadament fins als 50 milions de visitants l'any. Amb l’incrementdel nivell d'ingressos i del temps de lleure, hom n'espera durant la propera dècada un creixement substancial. Aquest es farà sentir a tot Europaperò essencialment a la costa i zones de muntanya, i a la regió mediterrània. L'increment dels ingressos pot afavorir segones vacances de curtadurada però en llocs amb una alta qualitat ambiental.

La regió mediterrània acull el 35% del turisme internacional, s'adreça a la que representa la principal àrea turística a nivell mundial. D'acord ambel Pla Blau del PNUMA(", el nombre de turistes a la regió mediterrània podria arribar a ser de l'ordre d'uns 380-760 milions l'any cap al 2025, enfunció dels índexos de creixement econòmic. Aquest desenvolupament s'afegiria als canvis demogràfics previstos per a la zona. D'aqueststuristes, l'any 2000, 160 milions visitaran el litoral mediterrani, mentre que el 2025 ho farien 260 milions, en comparació amb 55 milions el 1984 i

uns 100 milions el 1990. Les estimacions de l'Organització Mundial del Turisme confirmen les projeccions del Pla Blau. D'aquest increment,ambdues apunten que fins a un 90% podria correspondre als Estats membres de la Comunitat a la regió. Uns increments d'aquest ordre exigiriendoblar l'ocupació del sòl ja per l'any 2000; el volum de residus sòlids i d'aigües residuals podria multiplicar-se per tres, o més, cap al 2025.

Aquesta evolució tindrà grans conseqüències per al medi ambient en exercir pressions molt importants sobre l'habitatge, els serveis de transport,el litoral i la muntanya, els recursos energètics i hídrics i les instal·lacions de tractament d'aigües residuals, sobretot en temporada alta.Especialment les zones costaneres hauran d'afrontar problemes greus.

És difícil definir unes fites ambientals generals i objectius a llarg termini en relació directa amb el turisme (més enllà de la necessària regulació delsnivells de soroll i de la qualitat de l'aigua i ]'aire), atès que el turisme pot tenir impactes positius i negatius sobre el medi ambient i atès que tambéés molt dependent de l'elecció individual del consumidor. L'impacte del turisme depèn molt de la classe de turisme, del capteniment dels turistes ide la qualitat dels serveis turístics. Les principals amenaces per al medi ambient provenen de la massificació del turisme en zones costaneres i demuntanya que pot augmentar considerablement durant els pròxims decennis. Caldrà, doncs, desenvolupar plans de gestió integrada a escalanacional i regional per a zones costaneres i de muntanya.

Els elements relacionats directament amb la interacció entre turisme i medi ambient que les possibles estratègies haurien d'incorporar són elcontrol dels usos del sol, l'establiment de normes estrictes pel que fa a noves construccions, la lluita contra la urbanització il·legal, la gestió delsfluxos de trànsit privat en direcció a les àrees turístiques i al seu interior, la diversificació del turisme, l'aplicació estricta de la normativa enmatèria de soroll, aigua potable, aigües de bany, aigües residuals i emissions gasoses (incloent-hi les emissions del rerapaís de les àreesturístiques), la creació de zones de protecció al voltant d’àrees sensibles com ara aiguamolls i dunes, millorar el repartiment estacional de lesvacances d'estiu, la conscienciació i l'educació de la població local i dels turistes, i l'educació i formació professional de les persones implicades enla gestió de les àrees afectades.

L'execució de les corresponents estratègies s’haurà de fonamentar principalment en les mesures que hauran de prendre les autoritats regionals ilocals i la indústria turística. La Comissió ha publicat un Pla d'acció comunicar¡ en favor del turisme (2) que incorpora diverses mesuresespecifiques adreçades a vincular la protecció del medi ambient amb el desenvolupament turístic, com ara:

- Inventaris de recursos turístics dels Estats membres;

- Esglaonament de les vacances i millora estacional del turisme de temporada;

- Elaboració de guies practiques per a la indústria turística i projectes pilot de turisme ecològic;

- Establiment d'un codi de conducta per ais turistes;

- Intercanvis d'informació i experiències pel que fa a l'acol1iment del visitant;

- Premis i distincions.

(1) Pla d'Acció de la Mediterrània del PNUMA(2) COM (91) 97 final, del 24.4.1991

És essencial situar el creixement futur del turisme dins d'un marc de sostenibilitat. Amb una bona planificació i control, turisme, desenvolupamentregional i protecció del medi ambient poden anar de la mà. Exemples recents com ara la plaga d'algues de l’Adriàtic de l'any 1990, amb unes pèrduesestimades per al sector turístic i el pesquer d'uns 1.500 milions d'ECU, posen clarament de manifest que el medi ambient és un recurs econòmic moltimportant que exigeix una bona gestió i protecció Un turisme sostenible, fonamentat en el respecte a la natura i el medi ambient, pot contribuirpositivament a la prosperitat, no només de la indústria turística, sinó que també de les regions implicades, i a la cohesió econòmica i social d’àreesperifèriques.

El Quadre 5 ofereix una visió del conjunt d'elements que hauria d'incloure una estratègia per al sector turístic i apunta els instruments que caldriadesenvolupar, el calendari, i la combinació d'agents i sectors seleccionats.

QUADRE 5: TurismeOBJECTIUS MESURES FINS AL 2000 INSTRUMENTS CALENDARI AGENTS

Tipus de turisme * Millorar la gestió del turisme demasses

* Planificació a escala nacional iregional de gestió integrada d’àreescostaneres i de muntanya

- Millor control sobre els usos delsol- Normativa estricta pel que fa anoves construccions

- Gestió dels fluxes de trànsit privaten direcció a les àrees turístiques ien el seu interior

- Acolliment del visitant;intercanvi d’experiències

- Models pilot de turismesostenible

- Aplicació estricta de la normativaen matèria de soroll, aigua potable,aigües de bany, aigües residuals iemissions gasoses

- Creació d’àrees reservades alvoltant d’àrees sensibles

A partir 1993

Ídem

Ídem

1992-1 993

Ídem

En curs

A partir 1 993

LR

LR

EM + LR

Ídem

Ídem

EM + LR + CE

EM + LR

Capteniment dels turistes * Fomentar la consciènciaecològica

* Liberalització del transport aeri iper carretera, xarxa de TGV

* Increment dels costos marginalsde l'ús del vehicle privat i promocióde mitjans de transport alternatius

* Millorar el repartiment estacionalde les vacances

* Diversificació del turisme (tambédel turisme rural i cultural)

- Desenvolupament i aplicació depautes de conducta

- Campanyes publicitàries iconferencies

- Política comunitària i polítiquesnacionals en matèria de transports

- Incentius econòmics com ara unimpost pel CO, sobre l'energia opeatges i foment de l'ús deltransport públic

- Cooperació i intercanvid’informació

- Pla nacional i plans regionals- Fons Europeu deDesenvolupament Regional- Pla d’acció comunitari en matèriade turisme- Comitè consultiu de turisme de laCE

1993-1995

ídem

A partir 1993

1993A partir 1993

Abans del 1998

Abans del 1995Ídem

Ídem

Ídem

EM + LR +CE +

Indústria turística

CE+ EM

CE+ EMEM+ CE

EM+ CE+Indústria turística

LR+ EM+ CELR+ EM+ CE

LR+ EM+ CE

LR+ EM+ CE

Qualitat dels serveis turístics * Promocionar noves formes deturisme respectuoses amb el mediambient

* Selecció acurada de l'allotjament

* Fomentar la consciència ambientald'aquelles persones implicades enla

- Prospectes- Formació professional- Projectes pilot- Formació i educació professional iintercanvi de les millorespràctiques

A partir 1993ÍdemÍdemÍdem

Indústria + LRÍdemÍdem

EM+ LR+ CE+Indústria

gestió d’àrees turístiques

* Fomentar la consciència ambientalde la població local i dels serveisturístics

Resum

Remarquem ara que l'elecció de determinats sectors clau no pretén exonerar els agents i sectors no seleccionats. La crida a assumir la part corresponent deesponsabilitat en la tasca d'encarrilar la nova estratègia i de fer efectiu el conjunt del programa s'adreça a totes les empreses publiques o privades.

L'aproximació estratègica als principals sectors seleccionats es resumeix al Quadre 6. Els capítols següents d'aquest document presenten en detall objectius,ites i terminis referents a la reducció de l'impacte ambiental i una amplia gamma d'instruments concebuts amb l'objectiu de produir el necessari canvi deomportament i de tendències.

QUADRE 6: Marc del programa per cada sector seleccionatINDÚSTRIA ENERGIA TRANSPORT AGRICULTURA TURISME

Control integrat de laontaminacióPermisos d'explotacióControl d'emissionsAuditories ambientalsImpostos ecològicsTecnologies netes poceneradores de residus

Reducció de la contaminació- Límits concrets per alCO,, SO, i NOx

- Incentius econòmics i fiscals- Deposició segura dels residusnuclears

Vehicles i combustibles mésnets- Valors màxims d'emissions- Incentius econòmics i fiscals- Inspecció de vehicles- Reducció de l'evaporació

Agricultura ecològica- Extensificació- Reducció de l'ús de productesquímics- Agricultura biològica- Informació al consumidor- Incentius econòmics i fiscals

Turisme sostenible, usos delsòl i infrastructures- Aigua potable- Aigües de bany- Gestió de residus- Mobilitat sostenible

IMPACTES

SECTORIALS

Menys residus/Millor gestióInventari de residusIncentius econòmics i fiscalsSistema de deposició ieciclatgeRegulació estricta delsbocamentsResponsabilitat civil

Desenvolupament d'energiesrenovablesR + D i promoció de:- Biomassa, eòlica, onades,solar, hidroelèctrica igeotèrmica

Racionalitzaciód'infrastructures- Ordenació de la xarxa- Combinació de mitjansde transport- Colls d’ampolla- Comunicacions

Millora de l'espai forestal- Repoblació sistemàtica- Protecció contra els incendis- Aprofitaments sostenibles

Protecció de zones costaneres id'atractius naturals,humanitzats o construïts- Desertització- Patrimoni cultural- Incendis forestals- Rutes de natura

RECURSOS

roductes respectuosos ambl medi ambientEtiqueta ecològicaNormes de productesInformació al consumidorImpostos diferencials

Reducció del consumd’energia- Incentius econòmics i fiscals- Informació i educació delsconsumidors- SAVE, THERME, JOULE- Instruments reglamentaris- Acords voluntaris

Millora del capteniment delsconductors- Informació i educació- Incentius econòmics i fiscals- Elecció de mitjans detransport- Gestió del trànsit

Desenvolupament rural- Control de la gestió delterritori- Turisme rural- Pesca continental

Increment de l’oferta per alconsumidor- Ventall més ampli d’opcions- Millor informació- Millor repartiment estacionaldel turisme

COMPORTAMENTS

N.B.: Els instruments indicats més amunt no són exclusius dels sectors als quals apareixen assignats: aquests s'han inclòs als sectors on les seves possibilitats són més evidents.

Capítol 5: Temes i fites del Programa

En aquest capítol s'aborden diferents temes. No es tracta de confeccionar una relació exhaustiva de qüestions a tractar al si de laComunitat durant el període de vigència del Programa. Aquests corresponen més aviat a temes que preocupen especialment ique tenen un abast comunitari per raó del mercat interior, perquè tenen un caràcter transnacional, perquè afecten un recurscompartit o la cohesió, i perquè juguen un paper decisiu pel que fa a la qualitat i l'estat del medi ambient a gairebé totes lesregions comunitàries.

Per a cadascun dels temes es proposen uns objectius a llarg termini que indiquen la direcció a seguir o l’impuls que cal donar-losper tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible. Atès l’estat actual dels coneixements i l'absència de paràmetres desostenibilitat, aquests objectius s'expressen en termes qualitatius més que no pas quantitatius.

Alhora se senyalen unes fites intermèdies que caldria assolir abans de l'any 2000 en els terminis especificats. Aquestes norepresenten cap obligació jurídica sinó, com bé indica el mateix terme "fita", nivells d'actuació cap a on cal avançar des d'ara pertal de consolidar una via cap al desenvolupament sostenible.

Les actuacions indicades per a cada tema representen una llista no exhaustiva de mesures que caldrà emprendre per tal de ferefectives les fites dins dels terminis marcats fins a l'any 2000.

Finalment, les taules indiquen quins sectors i/o agents es consideren més directament responsables de les actuacions descrites.En la majoria dels casos serà necessari un esforç a diferents nivells per tal de fer efectiu el conjunt d'actuacions necessari perafrontar el problema en qüestió. Aquest aspecte es tracta més a fons al Capítol 8.

5.1. Canvi climàtic

Atès el seu caràcter planetari, el canvi climàtic previst com a conseqüència de la concentració creixent a l'atmosfera de gasosd'efecte hivernacle també plantejarà greus problemes a la mateixa Comunitat (freqüència de fenòmens metereològics ambcaràcter extrem, pujada del nivell del mar, onades de calor i secades, etc.). El diòxid de carboni (CO 2)1 i els clorofluorocarbonis(CFC), l’òxid nitrós (N20) i el metà (CH 4) són els principals agents de l’efecte hivernacle.

Els nivells de C02 han augmentat a causa sobretot de la combustió de combustibles fòssils (sector energètic, indústria itransport) i a la deforestació. L'increment del volum de CFC es deu íntegrament a la producció industrial atès que no hi hafonts naturals. El metà procedeix principalment del sector agrari (bestiar i certs conreus), de l’energètic (fuites de gas natural) id'abocadors.

L'any 1990, un extens informe sobre l'origen i les conseqüències de l’escalfament global fou publicat pel GrupIntergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC)(1). Segons aquest informe, les emissions de CO2 són el factor que méscontribueix a l’efecte hivernacle. En aquest sentit, la decisió comunitària d'estabilitzar les emissions de C02 ais nivells de 1 990per a l'any 2000 constitueix un primer pas important cap al tractament del problema que ha estat seguit per la majoria delspaïsos desenvolupats. Fa poc, la Comissió va presentar al Consell de Ministres una Comunicació sobre estratègia per a lareducció de les emissions de C02 i sobre la millora de l’eficiència energètica que, amb aquesta finalitat, preveu un impostcomunitari sobre el C02 - energia (2).

La Comunitat ja ha establert fites per a l’eliminació progressiva dels CFC i els halons que superen fins i tot els objectius fixatspel Protocol de Montreal.

Abans de poder concertar mesures adequades de compensació o adaptació, hem de tenir més coneixements sobre el possibleimpacte ambiental del canvi climàtic a Europa i també sobre les conseqüències sòcio-econòmiques de qualsevol de les mesuresque es puguin prendre. El problema és especialment greu, atès que en gran mesura és conseqüència d'alguns dels temes que estracten a continuació i d'algunes polítiques comunitàries (investigació, agricultura, energia i transport).

En relació amb aquests temes, el Quadre 7 indica els objectius generals, les fites per a l'any 2000, els tipus d'actuacionsnecessaris i els principals sectors implicats.

(1) IPCC: Informes dels Grups de Treball, 1990; Informe Suplementari, 1992, OMN/PNUMA

(2) CES (91) 1744 final, del 14.10.1991

QUADRE 7: Canvi climàticOBJECTIUS FITES

COMUNITARIESFINS AL 2000

ACTUACIONS CALENDARI SECTORS

CO2 No superar lacapacitat naturald’absorció delplaneta Terra

Estabilització alsnivells de 1990 #)(Reduccióprogressiva per l’any2005 i el 2010 (1))

* Mesures deconservació del’energia p.e.:- Ús de l’energia nolesiva al mediambient- Canvi d’hàbits- Mesureseconòmiques i fiscals

Permanent EnergiaTransportIndustriaPoblació

* Millora del’eficiència energèticap.e.:- Canvisinfrastructurals- Canvis en el sistemade transports- Mesureseconòmiques i fiscals

Ídem EnergiaResidusTransportIndústriaConsumidor

* Substitució decombustibles peraltres fonts queemetin menys CO2 ono n’emetin(renovables, gasnatural, etc.) p.e.:- R + D- Canvisinfrastructurals- Mesureseconòmiques i fiscals

Ídem Energia

Metà (CH4)Oxid nitrós (N2O)

CFC + tetraclorur decarboni + halons +I,I,I- tricloroetà

HCFC, etc.

Eliminar l’emissió desubstànciesdestructores de lacapa d’ozó

* Definir mesuresabans del 1994(possiblementapuntaranreduccions), i aplicar-les

* Eliminació abansdel l’1 de gener del1996 (excepte per ausos essencials)Ús màxim d’un 5%dels nivells d’ús deCFC del 1990

* Control de dades Abans del 1994 EnergiaAgriculturaResidus

Indústria

#) Fites ja establertes per la CEN.B. La CE es compromet a ajudar i donar suport a aquells països interessats en prendre mesures d'estabilització i reducció de gasosd’hivernacle. Algunes mesures possibles foren: negociacions de deute, transferències de tecnologia, acords comercials generals,participació en mecanismes de finançament globals. Conclusions del Consell conjunt d'energia i medi ambient de 29 d'octubre de 1990.

GRÀFIC 3: DEPOSICIONS DE SO2 I NOx D’ORIGEN COMUNITARI PER DAMUNT DE LES CÀRREGUES CRÍTIQUES L’ANY 1990

5.2. Acidificació i qualitat de l'aire

L'acidificació es deu en gran part a la utilització de combustibles fòssils i a pràctiques agrícoles, i els seus efectessón perjudicials per als ecosistemes forestals, estanys, altres aigües superficials i subterrànies, i els sòls. Lesprincipals substàncies acidificants són els diòxids de sofre (SO2) , els òxids de nitrogen (NOx) i els compostosorgànics volàtils (COV), inclosos els hidrocarburs (HC) i l'amoníac (NH3). NOx, HC i VOC donen lloc a productescom ara l'ozó (O3) per oxidació fotoquímica que, a la vegada, perjudica considerablement els conreus i la vegetació, ila salut humana (en períodes d'acumulació d'smog).

Estudis recents de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa han demostrat que és possibleestablir per a determinats tipus d'ecosistemes (i així, per a determinades zones d'Europa) els nivells i les càrreguesde deposició que poden suportar sense efectes perjudicials (vegeu la nota explicativa sobre càrregues crítiques dela pàgina 45).

El Gràfic 3 mostra informació sobre les zones d'arreu d'Europa que l'any 1990 superaven les càrregues crítiques acausa de les deposicions de SO2 i NOx procedents exclusivament de fonts comunitàries.

El Gràfic 4 posa de manifest que les emissions de SO2 i NOx segons l'escenari 1 (escenari convencional) superaranles càrregues crítiques en extenses zones de la CE. Aquest resultat no té en compte la càrrega extra de substànciesacidificants procedents de les emissions d'amoníac. És clar que en l'escenari 1, la CE no estaria avançant cap a unús sostenible de l'energia.

Els càlculs efectuats en base al model RAINS de l'IIASA (vegeu la nota explicativa) per a l'escenari 4 no assoleixenencara una situació de sostenibilitat per a l'any 201 0 a totes les regions de la Comunitat (vegeu el Gràfic 5). Uncop més, no es recullen els efectes producte de les emissions d'amoníac. La conclusió global és que en moltesregions de la Comunitat caldrà aplicar mesures com més estrictes millor per tal de combatre les emissions i lesdeposicions, i assolir reduccions superiors fins i tot al 65% de les emissions de SO, i al 60% de les de NO,, queresultarien de l'evolució prevista per l'escenari 4; (ja hem fet esment al capítol sobre l'energia que la Comissió hapresentat quatre escenaris sobre la demanda futura d'energia a la CE aquests escenaris s'estan ara actualitzant i homespera que els resultats seran disponibles a mitjan 1992).

Tanmateix, pel que fa a les regions menys desenvolupades de la Comunitat i a certes regions que duen a termeprocessos de reestructuració -les regions corresponents als objectius 1 i 2 a efectes de l'aplicació del Fons Europeude Desenvolupament Regional- els nivells d'acidificació (en relació als seus nivells actuals d'emissió i deposició, i al'impacte relativament reduït sobre els nivells de deposició a la resta d'Europa) permetrien un desenvolupamentaddicional considerable sobre la base de la legislació comunitària ja aprovada. No obstant això, en les àrees de¡'interior d'aquestes regions on les càrregues crítiques ja han estat superades, o gairebé, caldria aplicar-hi lesmateixes mesures estrictes que s'apliquen a les altres àrees.

Des del punt de vista de facilitar un desenvolupament òptim d'aquestes regions i una cohesió econòmica més gran,la introducció de mesures més estrictes permetria marges de desenvolupament encara més grans en termes d'escalai continuïtat. En segon lloc, la menor demanda d'energia i l'eficiència energètica més alta previstes a l'escenari 4servirien també per minorar la competitivitat d'aquestes regions tant al si de la CE com internacionalment.

El Quadre 8 exposa les fites generals de la Comunitat i els instruments que caldria assolir per a l'any 2000 en el camícap a una situació sostenible.

El Quadre 9 exposa les mesures necessàries per tal de garantir nivells de qualitat de l'aire que no perjudiquin lasalut ni el medi ambient.

GRÀFIC 4: DEPOSICIONS DE S02 I NOX D’ORIGEN COMUNITARI PER DAMUN DE LES CÀRREGUESCRÍTIQUES L’ANY 2010 EN BASE A L’ESCENARI “CONVENCIONAL” (vegeu nota explicativa de la pàgina 47)

GRÀFIC 5: DEPOSICIONS DE S02 I NOX D’ORIGEN COMUNITARI PER DAMUN DE LES CÀRREGUESCRÍTIQUES L’ANY 2010 EN BASE A L’ESCENARI “PREUS ALTS” (vegeu nota explicativa de la pàgina 47)

Notes explicatives

Càrregues crítiques

Les càrregues crítiques són definides com una estimació quantitativa de l'exposició a un o més contaminats per sota de laqual, i en base als coneixements actuals, no apareixen sobre determinats elements ambientals efectes nocius significatius. Quanse superen aquests valors crítics apareixen efectes nocius significatius en sòls forestals i aigües continentals.

El Coordination Center for Effects (CCE) de l'Institut de Salut Pública i Protecció Ambiental (RIVM) dels Països Baixos haelaborat un mapa europeu de càrregues crítiques en base al sistema de quadrícules de l'EMEP (150x150 km) i de la tascacartogràfica efectuada en col·laboració per les administracions nacionals l'any 1990 en el marc d'un programa de la CEPE.

"Mapping Critical Loads in Europe' J-P. Hettelingh, R.. Downing, P.A.M. de Smet, 1991; CCE/RIVM.

El model RAINS

Es tracta d'un model de simulació especialment desenvolupat, a partir del programa GEOMAN, a l'Institut Internacional per al’Anàlisi de Sistemes Aplicats de Luxenburg, a Àustria (IIASA). RAINS correspon a les inicials de 'Regional AcidificationInformation and Simulation' (simulació i informació d'acidificació regional).

En aquest programa, el model RAINS ha estat emprat per tal de combinar dades de contaminació atmosfèrica d'àmbittransnacional proporcionades per l'EMEP (Programa Europeu d'Avaluació i Control de la CEPE) amb dades sobre:- Ús de l'energia, activitat agrària i emissions de SO2, NOx i NH3, actuals i previstes, per a cada país;- Tecnologies de control de les emissions i costos de reducció;- Reducció prevista de SO2 i NOx fins a l'any 2000.

Alcamo, J., Shaw, R., and Hordijk, L., eds. (1990). The RAINS Model of Acidifícation: Science and Strategies in Europe,Kluwer, Dordrecht, The Netherlands.

Els mapes emprats al Programa

Els mapes que apareixen en aquest document indiquen fins a quin punt les deposicions actuals i previstes de SO2, i NOx,sobrepassen determinades càrregues crítiques.

Els resultats reflecteixen la diferencia entre els mapes de càrregues crítiques del CCE/RIVM per a Europa i els mapes dedeposicions acidificants de S02 i NOx elaborats per al conjunt de l'Europa dels Dotze mitjançant el model RAINS abansesmentat. Els dos escenaris energètics emprats s'han extret de la Comunicació de la Comissió Energy i Europe: Energy for aNew Century (juliol de l'any 1990). Mentre que els escenaris energètics abans esmentats no van tenir en compte en el momentde la seva publicació el procés d'unificació alemanya, els mapes que apareixen en aquest programa referents a la situacióeuropea sí, que incorporen els plans de reducció de les emissions de S02 i NOx fins a l'any 2000 a l'antiga RDA.

Agraïments

La Comissió Europea vol expressar el seu agraïment pels serveis i l'assistència oferts pel CCE del RIVM en l'elaboració delsmapes que apareixen en aquest Programa.

QUADRE 8: AcidificacióOBJECTIU FITES COMUNITÀRIES

FINS AL 2000ACTUACIONS +CALENDARI

SECTORS /AGENTS

NOx 1) No

superar

* Estabilització de lesemissions l’any 1994, segonsels nivells comunitaris del’any 1990 #)* Reducció d’un 30% l’any2000

* Les actuacionsllistades al Quadre 7serveixen igualmentper als NOx i els SOx

EnergiaTransport

AgriculturaIndústriaTurisme

SOx 1) en * Reducció d’un 35% delnivell d’emissions comunitaril’any 2000, respecte de l’any1985

* Propostes denormes de productesper al carbó, derivatsdel petroli i residusabans de l’any 1995

CE + EM +Energía i indústria

NH3 (amoníac) cap * Fites variables en funciódels problemes identificats acada regió

* Controld’emissions de NH3 ide la seva evolucióabans de l’any 1994;normatives per agranges noves abansde l’any 1996

EM + LR + CEAEMA +

Agricultura

General COV càrregues * Reducció d’un 10% de lesemissions d’origen antròpicl’any 1996* Reducció d’un 30% l’any1999, respecte dels nivells del’any 1990

* Reduccions en elsector del transport,en la indústria dedissolvents ipintures, i en laquímica

CE + EM +Indústria

Dioxines i nivells * Reducció d’un 90% de lesemissions de dioxinesprocedents de fontsconegudes l’any 2005,respecte dels nivells de l’any1985

* Revisió de laDirectiva sobrenormativa de plantesincineradores deresidus municipalsabans del 1994* Proposta d’unaDirectiva sobreincineració deresidus perillososl’any 1992

CE + EM

CE + EM

Metalls pesants Crítics * Reducció al menys d’un70% de totes les emissions deCd, Hg i Pb l’any 1995

* Control integrat dela contaminació iMTD

CE + EM + LR +Indústria

#) Fita ja establerta per la CE

1) L’any 1990 la Comissió va presentar un conjunt d’escenaris sobre demanda i oferta d’energia i lesseves implicacions quant a emissions de NOx SO2 i CO2. A partir dels càlculs efectuats amb el modelRAINS, les regions corresponents als objectius 1 i 2 a efectes del Fons Europeu de DesenvolupamentRegional disposarien encara d’un potencial de desenvolupament considerable des de la perspectivade l’acidificació. Amb tot, quan en aquestes zones se superin les càrregues crítiques caldrà aplicar-hireduccions superiors a les previstes per la normativa comunitària existent. En totes les altres regionseuropees les reduccions llistades s’haurien d’aplicar sense excepció i requeriran una disminucióconsiderable de la demanda d’energia per mitjà de nivells d’eficiència més gran i mesures d’estalvienergètic.

QUADRE 9: Qualitat de l’aireOBJECTIUS FITES FINS AL 2000 ACTUACIONS CALEN

DARIAGENTS

• Tota la poblacióhauria d’estarprotegidaefectivamentcontra els riscosconeguts per a lasalut provinentsde lacontaminació del’aire

• Aplicació de lanormativa existenten matèria deSO2, NO2, plom,partícules i fumsnegres, i controldel seucompliment

• Identificació deproblemesexistents ipotencials

• Propostesd’esmena a lanormativa existent

Abansdel 1995

Ídem

CE + EM +AEMA

EM + LR +AEMA

• Els nivells deconcentració decontaminantspermesos al’atmosferahaurien de teniren compte laprotecció delmedi ambient

• Adopció vinculantper part de laComunitat delsvalor proposatsper la OMS

• Control de laqualitat de l’aire idels nivells deconcentració decontaminants detotes lessubstàncieslegislades

1992 CE + EM

• Extensió de lallista desubstànciesregulades quecontaminen iperjudiquen lasalut pública i elmedi ambient

Ozó (O3):• Protecció de la

salut: valorsactuals sempreque no superin elsvalors mitjans de175 µg/m3 durantuna hora i de 100µg/m3 durant 8hores

• Protecció de lavegetació: nosuperar els valorsmitjans de 200µg/m3 durant 24hores

Monòxid de carboni(CO) i cadmi (Cd):• Coneixement dels

nivells actuals iestabliment denormativa

• Atenir-se a lanormativa deconcentracions decontaminants

Altres substàncies comsón els metallspesants, els compostosorgànics i lesprecipitacions de sofrei nitrògen:• Coneixement dels

nivells actuals• Fites

• Directiva

• Identificació deproblemesexistents opotencials

• Identificació deproblemesexistents opotencials

1992

Abansdel 1997

Abansdel 1999

CE + EM

CE + EM +AEMA

Ídem

particularitzadesen funció de ladiversitat desituacionsexistents

5.3. Protecció de la natura i la biodiversitat

Des dels temps de la revolució industrial i més especialment al llarg de la darrera meitat del segle, la humanitat ha estat minant ininterrompudamentla base ecològica de la biosfera. En molts casos, el dany ocasionat a complexos sistemes biològics és irreversible.

Tot i les mesures adoptades pels organismes internacionals, la Comunitat i els diferents Estats membres, els perills més grans per a la conservacióde la biodiversitat persisteixen i en determinades zones creixen. L'home s'apropia d'hàbitats per al seu profit i les espècies que els ocupaven sóndesnonades. Gran part del desenvolupament que s'ha produït i que segueix produint-se es contradiu amb el desig elemental de la humanitat de viureen harmonia amb la natura per així gaudir-ne.

Però la conservació de la natura i el manteniment de la biodiversitat és molt més important encara: primerament, és un element imprescindible permantenir l'equilibri ecològic global; d'altra banda, la natura constitueix un banc genètic inestimable del tot fonamental per al progrés mèdic, biològic iagrícola, i científic en general.

Per a una majoria d'espècies de la flora i la fauna salvatges, el principal risc prové de la compartimentació i l’aïllament causats principalment per laconstrucció de grans infrastructures territorials (incloses les línies d'alta tensió). Si els hàbitats esdevenen massa petits i si les zones que elsconnecten queden bloquejades o desapareixen, s'impedeixen moviments essencials que poden abocar determinades espècies a l'extinció.

L'estratègia comunitària s'adreçarà al manteniment de la biodiversitat a Europa primerament per mitjà d'una gestió sostenible dels hàbitatsd'importància comunitària i internacional més àmplia, i del territori que els envolta. Caldria crear una xarxa d'hàbitats fonamentada en el concepteNatura 2000 per mitjà de la restauració i el manteniment dels mateixos hàbitats i dels corredors que els comuniquen. La creació i el mantenimentd'aquesta xarxa exigirà en gran mesura una concepció i aplicació acurades de les futures polítiques de transport, agricultura i turisme.

El Gràfic 6 mostra l'enfocament estratègic a la protecció de la natura i la biodiversitat.

El Quadre 10 exposa les fites per al 2000 i els instruments necessaris a curt termini per tal que la xarxa i el sistema de control de la biodiversitateuropea ja siguin l'any 2000 parcialment operatius.

A més de protegir la natura i la biodiversitat a gran escala que s'infereix dels paràgrafs precedents, pertoca a les autoritats nacionals, regionals ilocals, empreses i propietaris de terrenys i habitatges de preservar i millorar la bellesa natural, els parcs i els jardins en l'àmbit de la seva jurisdicció oal seu veïnat.

GRÁFIC 6: Diagrama sobre conservació de la natura

CONSERVACIÓ DE LA NATURA

INFORMACIO Programa de sensibilització de la població Educació ambiental

GEST]Ó DIUSOS DEL S07L IMANTENIMENT DE LA BIODIVERSITAT

1 - Aplicaci<5 d'AIA a programes etc.DESENVOLUPAMENT Reforma dels Fons Estructurais úS SOSTENIBLE Regulació del comer@

Pesca sostenibleSOSTENIBLE Reforma de la PAC DE LES ESPECIES

Nova política sostenible Cria i aprofitament sosteniblesper a: Turisme d'espécies explotables

TransportEnergíalndústries extractivesSector forestal

CONSERVACió D'HÁBITATS PROTE CIO D'ESPECIES Directiva dlhábitatsNATURALS Xarxa europea fonamentada AMENA(@ADES (biótops)

en la Directiva d'hábitats LIFE (ACNAT)(Natura 2000) Directiva d'ocellsLIFE (ACNAT-MEDSPA-NORSPA) CITES

CONTROL 1 INVENTAR] GÉNCIA DEL MEDI AMBIENT

QUADRE 10: Natura i biodiversitatOBJECTIUS FINS AL 2000 INSTRUMENTS CALENDARI SECTORS/AGENTS

Manteniment de la biodiversitat permitjà d'un desenvolupament i d'unagestió sostenibles dels hàbitatsnaturals i de les zones adjacentsd’importància europea i mundial:control de l'ús i del comerçd'espècies salvatges

1.Manteniment o restauració delshàbitats naturals d’espècies de lafauna i la flora salvatges en un grausatisfactori

2. Creació d'una xarxa europeacoherent d'espais protegits.

- Natura 2000: Programescapdavanters d’àrees naturalscuriosament seleccionades igestionades dins la CE

3. Control estricte del mal ús i delcomerç d'espècies salvatges

* Directiva d’hàbitats

* Actualització de la Directiva79/409/CEE sobre ocells salvatges

* Establiment de criteris per a laidentificació d’hàbitats, zonesperifèriques de protecció i corredorsmigratoris

* Programes d'acció per a unaconservació i control eficients delsespais seleccionats per Natura 2000

* Inventari, sistemes de control iplans de recuperació d’espèciesamenaçades i sobreexplotades

* Normativa sobre el comerç intern iinternacional d’espècies amenaçades

* Convencions internacionals(biodiversitat, Alps, acordsregionals en el marc del Conveni deBonn)

* Reforma de la PAC (sobretotprogrames zonals de suport apràctiques agràries respectuoses ambel medi ambient)

* Avaluació de la planificació i delsprogrames referents a l'impacteambiental

* Programes de sensibilització de lapoblació

* Mesures de manteniment iprotecció de l'espai forestal

1992 →→

En curs

1992-1993

1991-1993

1991-1992

1992 →→

1992 →→

En curs

1995 →→

1992 →→

Progressiu

Agricultura, Sector forestal, Pesca,Transport, Turisme, Energia,

Indústria

CE, EM, LR, ONG,Pagesos

CE + EM + LR

Ídem + ONG + Pagesos

Ídem

Ídem

Ídem + PNUMA (CITES)

EM + CE + PNUMA (CITES +Conveni de Bonn)

CE, EM, LR

EM, LR, CE

Ídem + ONG

CE, EM + Propietarisforestals

5.4. Gestió dels recursos hídrics

L'aigua és una de les fonts elementals de la vida. La qualitat de l'aigua és també un indicador de la qualitat natural del mediambient. Sense l'aigua, el manteniment o desenvolupament harmònics i sostenibles de les activitats econòmiques forenimpossibles. L'aigua de bona qualitat només és a l'abast en quantitats limitades en llocs i moments determinats. Segonsestadístiques recents de l’Eurostat/OCDE, el consum mitjà anual per càpita (inclosa l'aigua de reg) ha augmentat a l'Europa delsDotze de 590 m3 l'any 1970, a 650 m3 l'any 1975, i de 750 m3 l'any 1980, a 790 m3 l'any 1985, la qual cosa representa unincrement general d'un 35% al llarg d'un període de 15 anys. Al si de la CE, el consum anual per càpita varia dels 200/300 m3 deLuxemburg als 1000-1200 m3 d’Itàlia, Portugal i Espanya de la fi dels anys vuitanta. La millora desitjada de la qualitat de vida il'assoliment d'un desenvolupament sostenible exigeixen la garantia de poder disposar d'aigua en quantitat i qualitat suficients atota la Comunitat sense alterar l'equilibri natural del medi ambient.

En conseqüència, les polítiques comunitàries s'han d'orientar cap a:- La prevenció de la contaminació de les aigües marines o continentals, tant superficials com subterrànies, tot posant especial

èmfasi en la prevenció de la contaminació a l'origen;

- La restitució del caràcter potable i natural (entre d'altres) d'aigües subterrànies o superficials;- Assegurar l'equilibri entre la demanda i l'oferta a partir d'un ús i gestió racionals dels recursos hídrics.

La indústria manufacturera (fabricació i els sectors energètic (refrigeració), agrari (reg) i turístic (aigua potable i de bany) sónmolt dependents de la disponibilitat d'aigua de bona qualitat i en quantitats suficients, però constitueixen alhora els principalsresponsables de la seva contaminació.

El Quadre 11 exposa els objectius generals a llarg termini pel que fa a disponibilitat i qualitat de l'aigua, les fites a assolir l'any2000 i les actuacions que cal emprendre a curt termini. Aquestes coincideixen amb el programa d'acció esbossat en la Declaracióde la Haia sobre la futura política de la Comunitat en matèria d'aigües subterrànies, tal i com fou acordada a la reunió deministres comunitaris del 26 i 27 de novembre de l'any 1991(1).

(1)Confirmat per una Resolució del Consell del 12.12.1991, DOCE-C 59 de 6.3.1992

QUADRE 11: Quantitat i qualitat de l’aiguaOBJECTIUS FITES

COMUNITÀRIESFINS AL 2000

ACTUACIONS CALENDARI AGENTS

Aspectesquantitatius

Aigües dolcessubterrànies isuperficials

- Ús sostenible delsrecursos d’aigua

dolça: hi ha d’haverun equilibri entre lademanda d’aigua i

la sevadisponibilitat

- Evitar unasobreexplotació permanent

- Integrarcriteris deconservació iús sostenibledels recursosen altrespolítiques,especialmentagràries id’ordenacióterritorial,però tambéindustrials(desenvolupament,localització iprocés deproducció)

- Reduccióconsiderablede lacontaminaciód’aigüessubterrànies isuperficials

- Recollida iactualitzacióde dadessobre aigüessubterrànies

- Mesures decontrol iseguiment deles aigüessubterrànies

- Gestió iproteccióintegrades del’aigua,inclosa lalegislació

- Mesures deprotecció irehabilitaciód’aqüifers

- Mesures defoment per unús méseficient del’aigua

- Mesureseconòmiques ifiscals

1992/3

Al 1995

Mitjan 1993

Ídem

Ídem

En curs

Em + LR

Ídem

CE + EM + LR

EM

EM + CE + Sectors+ LR

EM + LR + CE

Aspectesqualitatius

Aigües subterrànies

- Mantenir laqualitat de les

aigües subterràniesno contaminades

- Evitar quecontinuï lacontaminaciód’aigüessubterrànies jacontaminades

- Tractar lesaigüessubterràniescontaminadesper tal quepuguinrecuperar laqualitat depotabilitat

- Aigüessubterrànies:Evitar lacontaminacióprovinent defocus concretsi reduir lacontaminaciód’origen difúsutilitzantpràctiquesmésecologistes ila millortecnologiadisponible

- Aigüessubterrànies isuperficials:Aplicacióestricta de lesDirectivesexistentssobre aigüesresiduals icontaminacióamb nitratsper tal dereduirl’aportació denutrients alsòl, l’aigua ials sediments.Pel que fa aaigües dolces:Estudiar lanecessitatd’unaDirectivasobre lareducció defosfats

- Elaboració denormativad’emissionsespecífiquesper fomentareldesenvolupament deprocessos defabricació inormes deproductes ambl’objectiu deprevenirefectesnegatius

Permanent

1995

1992 →→

EM + LR

CE

CE + EM +Indústria +

Organismesreguladors (p.e. el

CEN)

previsiblessobre l’aigua(ús de lamillortecnologiadisponible iestablimentprogressiu denovesnormatives)

- Participacióde lesempresesimplicadesdels sector del’aigua alsorganismesreguladors

- Propostes pera unasubstitucióprogressivadels pesticidesperjudicials iprogressivalimitació delseu ús

- Mesureseconòmiques ifiscals

Ídem

1993

En curs

Ídem

CE + EM

EM + LR + CE

Aigües superficials- Aigües dolces

Mantenir unaqualitat ecològicaalta, en la qual la

diversitat biològicacorrespongui, tantcom sigui possible,

a la de l’aiguainalterada

- Aigüessuperficials:Millora de laqualitat ecològica iconservació de laqualitat quanaquesta siguielevada

- Aigües dolcessuperficials:Presentar unaproposta deDirectiva;programes delsEstats membres pera totes les aigües enfunció de la situacióespecífica de cadaun d’ells; mesurespràctiques,finançades en part através dels fonsnacionals deprotecció del mediambient

1992

1997

CE + EM

EM

Aigües marines Reduir a nivellsinnocus els

abocaments de totesaquelles substànciesque, degut a la sevapersistència tòxicao al seu impacte

acumulatiu,poguessin afectarnegativament el

medi ambient, deforma que totes lesaigües superficials

puguin assolirnivells elevats dequalitat ecològica

- Aigües marines:Objectius i mesuressimilars alsestablerts per laConferència de laMar del Nordrespecte altreszones marinessensibles de la CE

- Aigüesmarines:Promouremesures pertal d’assoliruna qualitatecològica altai reduir lacontaminacióde l’aiguasuperficial:

- Establirpropostessobre eltransportmarítim pertal d’evitardanysecològicsprovinents dela navegació(vessamentsde petroli,pèrdues decàrrega,reducció de lacontaminacióprocedent del

1993 →→ CE+EM

funcionament)- Vigilància

d’àreesterritorialsamb tècniquesde controladequades

- Proposta deDirectivasobre reducciódecontaminacióoperacional iaccidental peraembarcacionsde poc tonatge

- Mesureseconòmiques ifiscals

En curs

1993 →→

En curs

EM

CE+EM

EM+CE

5.5. El medi ambient urbà

Prop d'un 80% de la població comunitària viu en ciutats. Les àrees urbanes constitueixen, doncs, l'indret on els problemes del medi ambient afectenamb més intensitat la qualitat de vida dels ciutadans. Les tendències demogràfiques, pel que fa a població, dimensions de les famílies i ocupaciód'espai, apunten a una pressió encara mes gran sobre les àrees urbanes. D'acord amb el principi de subsidiarietat, la responsabilitat pel que fa aqualitat del medi urbà i a l'adopció de les mesures correctores necessaries i per a la seva millora recaurà sobre les autoritats competents,principalment les locals. Pel que fa a la Comunitat, algunes normes ambientals (p.e. Directives sobre incineració municipal de residus(1) i tractamentd'aigües residuals(2) i moltes de les activitats de les quals es fa càrrec a través dels Fons estructurals li atorguen un protagonisme inevitable pel que faal desenvolupament de les ciutats. La política comunitària haurà, doncs, d’encoratjar les autoritats locals a afrontar els reptes ambientals que moltesciutats i pobles tenen avui plantejats i a assistir-los en la tasca de trobar la millor manera de fer-ho.

Les activitats relacionades amb els sectors del transport, l'energia, la indústria i, de vegades, el turisme, tenen un gran impacte sobre la qualitat delmedi urbà, i per tant les àrees urbanes tenen molt a guanyar de la seva planificació racional i gestió sostenible. L'any 1990, la Comissió va publicarun Llibre Verd sobre el Medi Urbà(3) que suggereix un ventall de possibles actuacions en matèria de:

- Ordenació dels usos del sol urbà i rústic;- Gestió òptima del creixement econòmic i industrial, del consum d'energia i dels residus;- Racionalització del trànsit urbà, també la millora dels serveis de transport públic;- Protecció i potenciació del patrimoni històric de ciutats i pobles i creació de zones verdes.

El Gràfíc 7 és un diagrama general que exposa clarament la complexitat de la situació que envolta el medi ambient urbà i els agents en escena.D'acord amb el concepte de responsabilitat compartida, una gran part de l'esforç necessari haurà de correspondre als sectors industrial, empresarial idel transport i també als ciutadans i consumidors individuals.

Pel que fa a objectius, fites i actuacions, es clar que la qualitat del medi ambient en àrees urbanes es beneficiarà dels objectius i mesures esbossats alsquadres referents als sectors seleccionats i corresponents a l'aire, l'aigua i els residus. El Quadre 12 tracta un dels problemes més aguts de les àreesurbanes que no cobreixen directament els altres quadres abans esmentats: el soroll. Més del 16% de la població pateix durant la nit nivells de sorollprovinents principalment del trànsit per carretera i aeri superiors als 65 db(A)(4) amb risc autèntic per a la salut. L'objectiu primer hauria deconsistir en posar remei a aquesta situació abans d'afrontar altres aspectes.

QUADRE 12: SorollOBJECTIU FITES COMUNITÀRIES

FINS AL 2000ACTUACIONS CALENDARI SECTORS/AGENTS

* Ningú no hauria d'estarexposat a nivells de soroll

que posin en perill la salut ola qualitat de vida

Nivells nocturnsd'exposició:

* S'haurien d'eliminar lessituacions d'exposició a

nivells de soroll superiors a65 leq dB(A); en cap

moment no s’haurien desuperar valors de 85 leq

dB(A)

* Inventari dels nivellsd'exposició a la CE

* Establiment d’unprograma de reducció de

soroll

Abans del 1994

Abans del 1995

Transport + Indústria

AEMA + EM + LR

EM + LR

* No hauria d’augmentar elpercentatge de la poblacióexposada a nivells d’entre

55 i 65 leq dB(A)

* No hauria d’experimentarincrement de soroll

superiors el percentatge dela població exposadaactualment a nivells

inferiors a 55 leq dB(A)

* Noves reduccionsd’emissió de soroll (cotxes,

camions, avions, grues,segadores, etc.). Presentació

progressiva de Directivesd’aplicació no posterior a

l’any 2000

* Estandarització de lesmesures i l’avaluació dels

nivells de soroll

Abans del 1995

Permanent

CE + EM + Indústria

AEMA + CE + EM

* Mesures que influeixinsobre el comportament, p.e.

Ídem EM + LR + CE

conducció dels vehicles,procediments de vol,

funcionament de fàbriquesdurant la nit

* Mesures en relació a lesinfrastructures i l’ordenaciódel territori, p.e. una millorplanificació de les zones al

voltant d’aeroports,carreteres principals i vies

fèrries

Ídem EM + LR

(1) DOCE-L 163, 89/369/ CEE DOCE-L 203, 89/429/CEE(2) DOCE-L 135 del 30.5.1991, 91/271/CEE(3) COM (90) 218 del 27.6.1990(4) Font: ECMT report on Transport policy and the environment, OCDE, París, 1990

5.6. Les zones costaneres

Les zones costaneres de la Comunitat constitueixen un patrimoni natural únic que conté recursos ecològics, culturals i econòmics insubstituïbles. Latotalitat dels recursos marins comunitaris depèn de la qualitat ambiental i a més la interacció natural entre la terra i el mar es caracteritza per unafragilitat extrema. La Comunitat té uns 58.000 quilòmetres de costa sense comptar illes petites i mars interiors.

La pressió sobre les costes creix:

- Les regions costaneres s'estan esforçant per superar el seu endarreriment;- La població d'aquestes regions augmenta constantment;- El turisme de mar és cada cop més popular i pot estar subjecte a marcades fluctuacions estacionals.

Aquestes i altres pressions condueixen a una reducció dels espais oberts i dels indrets naturals i a considerables alteracions del paisatge; també podengenerar conflictes en relació als usos del sòl i del mar, i entre les administracions locals i regionals.

La Comunicació de la Comissió "Europa 2000"(1) tracta també de la importància ecològica i el potencial de desenvolupament de zones costaneres iilles, i afirma que en moltes regions costaneres, les menys desenvolupades, els atractius naturals representen un aspecte clau del seu potencial dedesenvolupament; però alhora, que aquests atractius es veuen greument amenaçats per la urbanització i per activitats relacionades amb els sectors delturisme, el transport, la indústria, l'energia, l'agricultura i la pesca, tot i que pel que fa a aquest darrer sector la política pesquera comuna incorpora unaestratègia de conservació.

El Consell de Ministres del Medi Ambient, en una resolució adoptada el 25 de febrer de 1992(2), va sol·licitar a la Comissió que proposés unaestratègia comunitària general per a la gestió integrada de zones costaneres amb l'objectiu d'oferir un marc ambiental coherent per a formes dedesenvolupament integrades i sostenibles. L'estratègia proposada abastarà la totalitat de l'àmbit costaner, també les aigües prelitorals i els estuaris i laterra ferma fins al límit de la influència marina o litoral. Algunes activitats de R + D com ara les dels programes comunitaris de recerca ambientalMAST i FAR/AIR, aportaran una base científica per a una gestió ecològica d'aquestes zones. En determinats casos, la Comunitat podria oferir suportfinancer a través dels Fons Estructurals , per exemple en el context de l'Objectiu 6 proposat, i per a un aplicació efectiva de l’estratègia.

El Quadre 13 exposa els elements principals que incorporarà l'estratègia.

QUADRE 13: Zones costaneresOBJECTIU FITES COMUNITARIES FINS AL

2000INSTRUMENTS CALENDARI SECTORS/AGENTS

* Desenvolupamentsostenible de zonescostaneres i dels seusrecursos en funció de lacapacitat de càrrega del’entorn costaner

* Atorgar una prioritat més gran a lesnecessitats ecològiques de les zonescostaneres per mitjà, entre d'altres,corresponents polítiques de la CE iles diverses polítiques de nivellcomunitari, nacional i regional

* Creació d'un marc operatiu degestió i planificació integrat

* Desenvolupament de criteris per unmillor equilibri entre ús del territori iconservació i ús dels recursosnaturals

* Sensibilització de la població,autoritats competents i sectorseconòmics

* Marc d'integració dels plans degestió als nivells apropiats

* Millora dels coneixements iintercanvi d'experiències* Creació i millora de bases dedades i dels indicadors pertinents

* Projectes pilot de gestióintegrada de zones costaneres

* - Campanyes informatives- Educació- Formació professional- Suport financer per projectes

de demostració i enfocamentsinnovadors (LIFE)

Abans del 1988

Permanent

Abans del 1995

1993 – 1994

1992 →→

EM + LR + CE

EM + LR + CE

EM + LR + CE

EM + LR + CE

EM + LR + CESector turístic

TransportEmpresesAgricultura

* Millora dels criteris per garantirla sostenibilitat de projectes iprogrames (inc. l’AEMA)

1993 →→ Població

EM + CE

(1) COM (91) 452 final, del 7.11.1991(2) DOCE-C 59 del 6.3.1992

QUADRE 14: Residus

OBJECTIUS FITESCOMUNITÁRIESFINS AL 2000

ACTUACIONS CALENDARI SECTORS/AGENTS

Residus municipals

* Objectiu genèric: úsracional i sostenible delsrecursos

* Prevenció de residus(tancament de cicles)* Reciclatge i màximareutilització delsmaterials* Eliminació segura,segons l’ordre següent,de tots els residus queno puguin reciclar-se oreutilitzar-se:- Aprofitament com acombustible- Incineració- Abocament

* Planificació de lagestió de residus deisEstats membres* Estabilització de lesquantitats de residusgenerats a partir de lamitjana comunitària de300 Kg per càpita(nivell de 1985(1)); nosuperar els 300 Kg percàpita en cap delspaïsos de la Comunitat*Reciclatge/reutilització,com a mínim, d’un 50%del paper, del vidre idels plàstics (mitjanacomunitària)* Infrastructuracomunitària segura per arecollida, classificació itractament final* No exportar fora de laCE per a eliminaciódefinitiva* Reciclatge/reutilitzacióde productes de consum* Mercat de productesreciclats* Reducció considerablede les emissions dedioxines (90% dereducció l’any 2005 enbase als nivells de l’any1985)

* Directiva en vigorsobre abocaments* Directiva en vigorsobre embalatge* Tecnologies més netesi disseny de productes* Política de fluxosprioritaris de residus,aturar abocaments dedeterminats productes(legislació + acordsvoluntaris)* Dades fiables sobreproducció, recollida itractament final deresidus a la CE* Establiment d’unrègim deresponsabilitats* Incentius i instrumentseconòmics (inclosossistemes de fiança idevolució i acordsvoluntaris)* Normes sobreemissions de dioxinesprocedents de laincineració de residusmunicipals

Abans del 1995

1995

Progressiu

En curs

1995

2000

En curs

Abans del 1994

IndústriaAgriculturaTransport

EnergiaTurisme

CE + EM + LRIndústria

CE + EM + LRIndústria

Indústria + Població +CE + EM + LRCE + EM + LR

Indústria + ONG +Població

CE + EM +LR + AEMA

CE + EM

EM + CE + Indústria

CE + EM + LR

Residus perillosos * Prevenció de residus(tancament de cicles)* Reciclatge i màximareutilització delsmaterials* Eliminació segura,segons l’ordre següent,de tots els residus queno puguin reciclar-se oreutilitzar-se:

* No exportar fora de laCE per a eliminaciódefinitiva* Planificació de lagestió de residuselaborats als Estatsmembres* Infrastructuracomunitària segura per arecollida, classificació i

* Directiva en vigorsobre abocaments* Directiva en vigorsobre incineració deresidus perillosos* Política de fluxosprioritaris de residus,aturar abocaments dedeterminats productes(legislació + acords

Abans del 1995

1995

En curs

CE + EM + LRIndústria

CE + EM + LRIndústria

CE + EM + Indústria +LR + ONG + PoblacióIndústria + CE + EM

AEMA + EM + LR

- Aprofitament com acombustible- Incineració- Abocament

tractament final* Mercat de productesreciclats

voluntaris)* Tecnologies més netes* Dades fiables sobreproducció, recollida itractament final deresidus a la CE* Establiment d’unaborsa de residus* Establiment d’unrègim deresponsabilitats* Inventari de riscos* Incentius i instrumentseconòmics, inclososacords voluntaris

En curs

1995

Abans del 1995

2000

1995

En curs

CE + Indústria

CE + EM + Indústria

CE + EM

CE + EM + Indústria

EM + CE + Indústria

(1) Dada basada en les estadístiques d’EUROSTAT i de l’OCDE

Capítol 6:Gestió de riscos i accidents

Sense prejudici de l'objectiu general d'aconseguir un desenvolupament sostenible, és essencial que al llarg del que queda dedècada hom millori considerablement l'avaluació i la gestió de riscos i la resposta a accidents i catàstrofes. A continuaciósegueix un resum de les principals àrees de risc que tindran prioritat en aquest Programa.

6.1. Riscos industrials

La protecció del medi ambient i de la salut pública requereix actuar sobre els riscos industrials en diferents àmbits: activitatsindustrials generals, control de productes químics, biotecnologia i etiquetatge de productes. S'ha avançat considerablement tantpel que fa a la legislació com al control en aplicació d'anteriors programes d'acció comunitaris, principalment:

Directiva 82/501/CEE(1) sobre riscos d'accidents industrials, més coneguda com Directiva “Seveso”,

Directiva 67/548/CEE(2) i Directives subsegüents que la modifiquen sobre classificació i etiquetatge de substànciesperilloses;

Directives sobre emissions nocives a l'atmosfera, abocaments en aigües i gestió de residus tòxics i perillosos;

Directiva 90/219/CEE(3) que regula l'ús de microorganismes modificats genèticament en laboratoris de recerca i plantes deproducció industrial, i Directiva 90/220/CEE(4) sobre avaluació i gestió correctes del risc que representa l'alliberamentd'organismes modificats genèticament.

Tanmateix, queda molt a fer, especialment pel que fa als productes químics i a la biotecnologia.

Els productes químics han esdevingut un element certament insubstituïble de la vida moderna. Gairebé qualsevol producteconté productes químics o aquests intervenen en la seva fabricació o embalatge. Actualment es coneixen mes de 7 milions deproductes químics, 100.000 dels quals s'usen habitualment en la fabricació de productes. A banda de la diversitat cada cop mésgran, també augmenta el volum de productes químics produïts. Per exemple, només la producció mundial de productes químicsorgànics ha passat dels 7 milions de tones de l'any, 1950 als 63 milions de tones del 1970 i als més de 250 milions de tonesd'avui dia. La major part dels productes químics són potencialment perillosos si s'usen incorrectament o si s'alliberen en gransquantitats, sigui intencionadament o accidental. A més, molts productes químics mantenen el caràcter d'agents contaminantsmolt després d'haver estat usats. Els productes químics s'usen principalment en la fabricació de paper, metalls primaris iproductes alimentaris, refinament de petroli i fabricació de teixits, maquinaria de transports, maquinaria i equips elèctrics, gomai plàstics.

En el Capítol 4.1. hem fet referència a alguns dels aspectes més beneficiosos de les noves tècniques de l'enginyeria genètica i labiotecnologia. No obstant, hi ha la preocupació que aquesta nova tecnologia podria comportar riscos potencials no només per ala salut pública sinó també per al conjunt del medi ambient. Podria succeir que l'ús i l'alliberament freqüents d'organismes nous,modificats genèticament, afectes el delicat equilibri natural o fins i tot els mateixos processos evolutius. Per tant, que lespràctiques biotecnològiques s'efectuïn assenyadament es un imperatiu tant a dintre com a fora de la Comunitat.

A l'hora de regular la biotecnologia caldrà trobar un punt d'equilibri entre les preocupacions referents a la salut pública i el mediambient i els interessos dels sectors de la recerca i la indústria. La Comunitat ha adoptat una postura de clara prudència enadoptar una legislació comuna sobre avaluació de riscos ambientals i mesures de seguretat. Aquesta legislació apunta a laprotecció de la salut dels ciutadans i el medi ambient, tot assegurant alhora un mercat de biotecnologia unificat.

La Comunitat també ha fet passos cap a la mobilització del considerable potencial tècnic disponible als organismes europeus denormalització per tal d'afavorir aplicacions concretes de la biotecnologia i enfortir la legislació el programa de normalitzaciós’ampliarà per tal d’incloure mètodes d’identificació d'OMG, de control de normes per a l'avaluació de riscos i impactesambientals i protocols d'avaluació comuns.

El Gràfic 9 correspon a un diagrama de fluxos que exposa la manera de procedir amb els productes químics existents. El Quadre15 presenta les actuacions que caldrà emprendre al llarg del que queda de dècada en matèria de risc industrial, i en els camps delsproductes químics i la biotecnologia.

(1) DOCE-L 230 del 5.8.1982(2) DOCE-L 196 del 16.8.1967(3) DOCE-L 117 del 8.5.1990(4) DOCE-L 117 del 8.5.1990

QUADRE 15: Gestió de riscos

OBJECTIUS FITES FINS AL 2000 MESURES CALENDARI AGENTS

(a) Activitatindustrial

Gestió de ris- Millora de normes de seguretat Avaluació exhaustiva de l'experiència en el 1993/4 CEcos industrials marc de la Directiva 82/501

Elaboració de normes de gestió de se- Informe al Consell i al Parlament incloent el 1995 CEguretat corresponent programa d’accióMillora de l’aplicació de mesures i de Elaboració de normes d'avaluació i gestió de En curs Organismes dela seva harmonització riscos normalitzacióCobertura total (100%) d'establiments Revisió exhaustiva de l’aplicació 1994,1998 CEperillosos

Controls Millora de la gestió i de les normes de Elaboració de normes per a sistemes de En curs Organismes deambientals procediment gestió del medi ambient normalitzaciógenerals Auditoria ambiental (progressivament) 1994 Empreses

(b) Control deproductes quí-mics

- Recollida de Procediment eficaç de notificació per Notificació de tots els productes químics nous En curs CE, EM, Indústriadades a tots els productes químics Recollida de dades sobre tots els productes 1992 CE, EM, Indústria

químics existents. Reglament del Consell so-bre productes químics existents

- Indentificació Manteniment/millora de ls criteris de Actualització permanent en funció del pro- En curs CE, EMde riscos classificació existents grés científic i tècnic

Ampliació de la llista de substàncies classifi- En curs Productors +cades Importadors

- Avaluació de Principis d'avaluació comuns Esmena de la Directiva 67/548/CEE 1992/93 CEriscos Avaluació de 2000 productes químics Reglament del Consell sobre productes quí- 1993 →→ CE, EM,

de gran producció mics existents IndústriaAvaluació de 500 substàncies actives Directiva del Consell sobre pesticides no 1194 →→ CE, EM,en pesticides no agrícoles agrícoles Indústria

- Gestió de Lligams més estrets entre classificació Creació del Comitè, Consultiu sobre reducció 1992 CE +riscos i mesures de control de riscos químics Indústria

- Reducció de Programes de reducció de risc per a Legislació + acords voluntaris 1994 →→ CE, EM,riscos 50 productes químics prioritaris Indústria

(c) Biotecnologia

Gestió del risc Cobertura total (100%) de la totalitat Revisió exhaustiva de l'aplicació En curs CEper l'ús con- d'activitats i d'instal·lacionstrolat d'OMG Mesures de seguretat efectives per a Desenvolupament de criteris més precisos 1992 CE+ EM

l'ús d'OMG amb finalitats de recerca iindustrials

Gestió del risc Procediment d'aprovació eficaç pel Revisió exhaustiva de l’aplicació i l'adapta- En curs Ídemd'emissions que fa a les emissions a l'interior de la ció tècnicaD,OMG al me- Comunitat, tant amb finalitats de re-di ambient cerca com industrials

Supervisió de l'exportació d'OMG a Proposta d'instrument normatiu 1992 CEtercers països

Avaluació de Enfocaments i principis comuns a Desenvolupament de metodologies d'avalua- 1993 →→ CE + EM +riscos ['hora d'avaluar riscos ambientals ció de risc Organismes de

normalitzacióMétodes comuns de prova, identifica- Avaluació i acceptació comuna dels mètodes 1993 →→ (p.e. CEN)ció, etc.

Transport segur d'OMG Legislació comunitària 1992 CE+ EM

(d) Protecciód’animals em-prats per fina-litats experi-mentals

Reducció de Reducció d'un 50% del nombre de Directiva 86/609/CEE (vegeu també la Decla- En curs CE, EM,l'experimenta- vertebrats emprats en finalitats experi- ració de Maastricht sobre protecció dels Indústriació amb animals mentals animals)

6.2. Seguretat nuclear i protecció contra les radiacions

El Tractat Euratom estableix els objectius i les tasques de la Comunitat en relació a l'ús pacífic de l'energia nuclear. La seguretatnuclear ha estat objecte d'una especial atenció els darrers anys tant a dintre com a fora de la Comunitat. La credibilitat creixentde les actuacions comunitàries de resultes de l'accident de Txernòbil, l'afer Transnuclear, i més recentment l'assistència financera itècnica per a la millora de les condicions de seguretat dels reactors nuclears dels països de l'antiga Unió Soviètica i de l'Europacentral i de l'est, han incrementat la pressió sobre la Comunitat per tal que exerceixi un paper capdavanter en matèria deseguretat nuclear.

Dins la mateixa Comunitat, l'electricitat d'origen nuclear produïda en 132 centrals de sis Estats membres representa avui el 34%de tota l'electricitat produïda; un 60 i un 70% a Bèlgica i França respectivament. Aquest percentatge europeu és superior al dequalsevol altra part del món. De cara a un futur immediat, les instal·lacions nuclears seguiran sent una important font d'energia ala Comunitat Europea, atès que són una garantia d'independència energètica respecte de tercers països i perquè no tenenl'impacte ambiental d'altres fonts d'energia mes tradicionals com ara el carbó i el petroli. Per tant caldrà fer un esforç continuaten els camps de la seguretat nuclear i de la protecció enfront de les radiacions, i establir disposicions de seguretat adequades pera la gestió dels residus nuclears i el desmantellament de centrals antiquades.

Actualment, s'ha constatat la importància radiològica de l'exposició de la població a concentracions de radó a l'interior delsedificis. Al febrer del 1990, la Comissió va publicar una recomanació que seguia els principis establerts per la ComissióInternacional de Protecció contra les Radiacions (ICRP) d'acord amb els coneixements mes actuals sobre el radó(1).

Per tal d'actuar globalment en relació a aquesta classe d'exposicions, el Tractat Euratom demana que la Comunitat estableixinormes de seguretat uniformes per tal de protegir la salut dels treballadors i de la població en general i en vetlli l'aplicació.Aquesta tasca té un component normatiu; un altre de tècnic i un darrer d'informatiu.

Les primeres normes bàsiques de seguretat van aparèixer en forma de Directives l'any 1959. Van proporcionar la base per a unapolítica comunitària global sobre protecció contra les radiacions, sobretot atès que les normes bàsiques de seguretat s'apliquen apràcticament qualsevol activitat que pugui incloure risc procedent d'irradiació o contaminació per a la població, els treballadors iel medi ambient. Les normes s'apliquen avui a uns 900.000 treballadors comunitaris que utilitzen radiacions ionitzants endiferents sectors com ara la indústria nuclear, la medicina, la indústria i la recerca.

Atès que la investigació i la tecnologia nuclears son matèries que evolucionen ràpidament i que s'esperen nous avanços en elscamps de la radiobiologia i la radiopatologia, sempre s'ha considerat important l'actualització de les normes de seguretat. Aixòs'ha fet diverses vegades des de 1959, la darrera l'any 1984. La Comissió ha presentat al Consell de Ministres l'aprovació d'unaDirectiva que actualitzi les normes bàsiques de seguretat i que estableixi un sistema rigorós d'autoritzacions prèvies i de controldels desplaçaments de residus radiactius des del lloc d'origen al de destinació(2).

Arran de l'accident de Txernòbil, l'abril de 1986, la Comunitat va adoptar mesures comunes de control dels aliments(3) per tal deprotegir la salut dels ciutadans comunitaris i d'evitar conflictes comercials interns. Un Reglament del Consell del marc de 1990(35)

manté la continuació dels controls i estableix un mecanisme de regulació d'un progressiu retorn a la normalitat. Altres reglamentsestableixen els nivells màxims admissibles per a tots els radionúclids potencialment importants presents als aliments, també alsaliments infantils, derivats lactis i aliments líquids, que caldria aplicar en cas de produir-se un nou accident. El conjunt de lleisara vigents hauria de constituir, segons els coneixements actuals, un sistema de protecció dels aliments plenament fiable.

L'accident de Txernòbil va posar també de manifest la necessitat d'una millora pel que fa a la disponibilitat d'informació a nivellinternacional, nacional i local. En aquest sentit la Comunitat ha adoptat d'aleshores ençà dues mesures principals que són:

(i) L'establiment, el desembre de 1987(4), d'un sistema àgil d'informació anomenat ECURIE que és compatible amb un sistemasimilar establert per l'AIEA en el marc de la Convenció sobre notificació ràpid d'accidents nuclears.

(ii) L'adopció, el novembre de 1989(5), d'una Directiva sobre informació a la població de mesures de protecció en casd'emergència radiològica. Aquesta Directiva i una comunicació subsegüent defineixen el contingut de la informació que calproporcionar a la població en situacions normals i d'emergència.

La Comunitat també ha adoptat un seguit de mesures en l'àmbit de la informació pública que inclou la publicació i distribució demanuals, opuscles i vídeo adreçats als professionals de la informació i al públic en general.

El manteniment o fins i tot l'increment de la confiança pública és especialment important per al sector de l'energia nuclear. Enaquest sentit, es essència que la indústria operi amb estàndards elevats de seguretat però també que aquest fet sigui perceptible.Això requereix informació pública abundosa que provingui de fonts dignes de crèdit. Aquesta tasca haurà de correspondre moltprincipalment a les administracions nacionals i a les mateixes companyies elèctriques. No obstant això, el Tractat Euratomautoritza la Comissió a verificar el funcionament i l'eficàcia dels serveis de control ambiental instal·lats als Estats membres.Aquest dret fou exercit ocasionalment al començament dels anys seixanta. El desembre de 1989, la Comissió va decidir dereprendre la seva ac…

(1) DOCE-L 80, del 27.3.1990(2) Directiva del Consell 92/3/EURATOM, del 3 de febrer del 1992(3) DOCE-L 371, del 30.12.1987 - DOCE-L 21 1, del 22.7.1989 - DOCE-L 101, del 13.4.1989(4) DOCE-L 82, del 29.3.1990(5) DOCE-L 371, del 30.12.1 989

tivitat en aquest camp. Fins ara s'han visitat la central nuclear de Philippsburg (Alemanya) i les instal·lacions de control de laradioactivitat ambiental del Ministeri de Sanitat de Luxemburg; aquest programa s’accelerarà considerablement d'aquí al 2000.Els equips de medició d'emissions d'efluents radioactius i de control ambiental es podran inspeccionar sempre que un Estatmembre ho sol·liciti o a iniciativa de la Comissió. S’atorgarà especial importància a la inspecció d’instal·lacions d’aquellsindrets que més preocupen l'opinió pública.

Les instal·lacions nuclears de la primera generació van esdevenint obsoletes o es preveu que siguin posades fora de servei en unfutur immediat. Atès que aquest procés seguirà mentre hi hagi centrals nuclears destinades a la producció d'energia elèctrica, ésimprescindible l'adopció i l'aplicació amb caràcter més aviat urgent de criteris satisfactoris de protecció enfront de la radiacióper a les instal·lacions desmantellades, el reciclatge dels materials i la restauració dels antics emplaçaments nuclears.

Entre les diverses accions adreçades a millorar la resposta enfront d'un eventual accident nuclear ja s'han posar en marxa algunesiniciatives comunitàries d'assistència mútua en cas d'accident nuclear o d'emergència radiològica, que inclouen trobades regularsd'experts amb l'objectiu de millorar l'utilització dels recursos a l'abast en cas d'accident nuclear o emergència radiològica. Ja s'haelaborat un primer esborrany d'inventari dels recursos disponibles per contraatacar emergències d'aquesta classe. A mes derealitzar tasques específiques, les mateixes reunions estan creant una xarxa operativa de corresponsals de les autoritatscompetents dels Estats membres capaç de proporcionar una assistència mútua òptima en cas de necessitat.

Es farà un esforç especial en el camp de la informació i l'educació del públic en relació a la radioactivitat i a qüestions deprotecció enfront de la radiació. Particularment, a l'ensenyament primari i secundari, i en el marc d'un extens programa, esposarà material de suport pedagògic a disposició dels ensenyants. La formació adequada de científics joves, personal mèdic ialtres treballadors amb radiació ionitzant seguirà jugant un important paper en la protecció contra la radiació. Actualments'estan estudiant accions de suport com un opuscle formatiu adreçat als treballadors que transporten materials o residusradioactius, un vídeo sobre protecció enfront de la radiació en radiologia adreçat als metges generalistes i estudiants de medicina,opuscles informatius per als dentistes, etc.

Finalment, en el camp de la gestió dels residus radioactius, diferents senyals indiquen que ha arribat el moment de posar enmarxa una estratègia adreçada a tota classe de residus radioactius, inclosos els residus industrials i sanitaris generats fora del cicledel combustible nuclear. L'objectiu primordial d'aquesta estratègia hauria de consistir en garantir la protecció del medi ambient,dels treballadors i de la població, i també de les generacions futures. El treball preparatori tindrà en compte els instrumentscomunitaris existents i també les implicacions del Mercat intern per a la gestió dels residus radioactius.

Un element clau del pla estratègic serà una Directiva Comunitària que modificarà les normes bàsiques de seguretat sobreprotecció contra la radiació que inclogui el trasllat de residus radioactius. La Directiva es troba en un estat d'elaboració forçaavançat i extendrà als residus radioactius les disposicions comunitàries que ja s'apliquen al transport de residus perillosos.Segons la proposta en discussió, qualsevol desplaçament de residus radioactius estar sotmès a un rigorós sistemad'autoritzacions i controls des del seu punt d'origen fins al lloc de destinació final.

El Quadre 16 exposa els objectius, fites i mesures aplicar fins a l'acabament del decenni. En resum, la Comunitat continuarà lamillora de les normes de seguretat nuclear i de protecció contra la radiació a fi i efecte de mantenir els seus excel·lents resultats; icom a complement essencial, la Comunitat continuarà contribuint a mitigar les conseqüències de l'accident de Txernòbil i aaugmentar la seguretat de les instal·lacions nuclears dels països de l'antiga Unió Soviètica i de l'Europa central i de l'est. Aquestdarrer aspecte es tracta amb més profunditat al capítol dedicat a la cooperació internacional.

QUADRE 16: Seguretat Nuclear

OBJECTIUS FITES PER AL 2000 MESURES CALENDAR[AGENTS

(a) Increment de Actualització de les normes bàsi- Esmena de la Directiva 80/836/EURATOM 1992 →→ CE, EMles mesures de ques de seguretat de la Comunitatseguretat d'acord amb les recomanacions de

l’ICRP del 1990

Mantenir al dia les normes bàsi- Ídem En curs CE, EMques de seguretat d'acord amb elprogrés científic i les recomana-cions més recents de l’ICRP

Harmonitzar a nivell comunitari Desenvolupar i aplicar la decisió del Con- En curs CE, EMles exigències en matèria de segu- sell del 25.07.1975retat nuclear

Estendre la concepció comunitària Programes d'assistència tècnica 1991 →→ CE, EM,de la seguretat als països de l'anti- Industriaga Unió Soviètica i de l'Europa - Extendre la coordinació del grup dels 24 1991 →→ CE, G-24central i de l'est (G-24) als països de l'antiga Unió Soviètica

Conveni marc internacional Donar suport actiu al treball preparatiu de 1992 →→ CE, OIEAl'OIEA

(b) Inspecció d'ins- Reactivació de la disposició del - Definir objectius i fites d'inspecció 1991 →→ CEtal·lacions de control Tractat- article 35 - Aplicació En curs CE+ EMEURATOM

(c) Estratègia de ges- Completar les normes bàsiques de Modificació addicional de la Directiva 1992 →→ CE+ EMtió de residus seguretat amb la inclusió del trans- 80/836/EURATOM

port de residus radioactius

Pla estratègic de gestió per a tota Establir, adoptar i executar un pla estratègic 1992 →→ CE, EM,classe de residus Industria

(d) Millora de la in- Educació sobre protecció enfront - Manual per a ensenyants 1992 CE, EMformació i de l'edu- de la radiació a l'escola primària icació publiques secundària - Opuscles, vídeos En curs Ídem

Millorar la qualitat de l a informa- Conferència permanent sobre salut i segure- En curs CEció pública tat a l’era atòmica

Elaboració i publicació d'una guia per a 1992 CEperiodistes sobre l'energia nuclear

Recomanació d'un enfocament harmonitzat 1993 CEde la informació pública sobre l'exposició alradó a l'interior dels edificis

(e) Formació adequa- Millorar la qualitat de la ionització Cursos en diferents àmbits sobre protecció 1992 →→ CEda en matèria de de diferents grups professionals enfront de la radiació i seguretat nuclearsprotecció enfront dela radiació

6.3. Protecció civil i catàstrofes naturals

Durant el temps de vigència del Programa, aquest àmbit de l'activitat comunitària es reforçarà en tant quecontribució pràctica a una Europa dels ciutadans i, encara més important, a fi i efecte de reflectir eldesenvolupament polític i econòmic de dintre i de fora de la Comunitat.

Dos aspectes concrets determinaran la selecció de prioritats en aquest àmbit:

- En primer lloc, la necessitat de millorar la capacitat general de resposta i la capacitat operativa dels serveis deprotecció civil amb l'objectiu de garantir la seguretat de les persones en cas de catàstrofes naturals otecnològiques;

- En segon lloc, la necessitat de millorar la resposta en cas d'emergència davant dels riscos creixents provinents deles grans concentracions industrials, i de la producció, emmagatzematge i transport de substàncies tòxiques operilloses; cal a més, especialment, intensificar la cooperació internacional a fi de minorar els mecanismes deresposta en cas de catàstrofes ambientals greus, com ara incendis forestals i marees negres, que atesa la sevadimensió, sovint excedeixen la capacitat de resposta efectiva d'un sol estat.

En termes d'operativitat, caldrà fer un esfera encara per minorar i perfeccionar els procediments i acordsd'assistència mútua en cas de catàstrofes naturals o tecnològiques, inclosa la contaminació accidental;l'optimització de les intervencions en cas d'emergència o catàstrofe en tercers països requerirà una millorcoordinació dels esforços dels Estats membres al sí de la Comunitat i un increment de la cooperació amb lesorganitzacions internacionals pertinents (OMI, PNUMA, etc.). Fóra possible assolir una mobilització méssatisfactòria del personal i els recursos materials a través de:

L'establiment de 'Task Forces' per respondre a diferents classes d'emergència;Un increment de l'abast i de la qualitat de cursos de formació i simulacres;La millora dels sistemes d'informació i de comunicació per poder transmetre amb més rapidesa i eficàciainformació, instruccions i decisions entre els agents clau en situacions d'emergència.

La Comunitat, amb la Comissió al capdavant, seguirà desenvolupant i millorant la xarxa actual d'informació i elsprocediments operatius. A més, es farà un nou esforç en matèria de conscienciació pública i educació. Ladesignació d'un període de 12 mesos, a partir de juny de 1993, com a Any europeu de la protecció civil constitueixen aquest sentit un estímul important i oportú. Les activitats engegades abans o durant aqueix any continuaransistemàticament, si més no fins a l’any 2000 quan conclogui el decenni internacional de les Nacions Unides per a laprevenció de les catàstrofes naturals.

Capítol 7: Ampliació de la gamma d'instruments

Un dels grans avantatges de la Comunitat Europea en relació a altres institucions internacionals com son elsorganismes de les Nacions Unides o l'OCDE rau en el seu caràcter d'òrgan legislatiu; quan actua d'acord amb lesseves competències legislatives, les seves mesures son vinculants per als Estats membres que la formen. Alsquatre primers programes d'acció, l'activitat comunitària ha consistit principalment en la promulgació pel Consell deDirectives i de Reglaments. La majoria de les mesures adoptades foren concebudes per tal de respondre aproblemes clarament identificats o per controlar determinats processos o activitats, tot i que hi ha excepcionsnotables com ara les mesures sobre avaluació d'impacte ambiental, protecció de la fauna i de la flora salvatges iaccessibilitat a informació de caràcter ambiental. Moltes Directives serveixen tant al propòsit de protegir el mediambient com al d’eliminar distorsions de la competència al si del Mercat intern.

Gràcies a aquesta activitat legislativa, la Comunitat i els Estats membres que la integren han assolit un èxitsignificatiu pel que fa a la contenció d'amenaces per a la salut pública i el medi ambient -que no poden ignorar-se ique no s'haurien de subestimar- i disposen ara d'un cos legislatiu que, tot i la seva relativa joventut, i a no ser, ni debon tros, complet, constitueix un base molt sòlida per als passos que caldrà fer al futur. Continuament faran faltanoves mesures legislatives comunitàries, especialment en relació amb:

- L'establiment de nivells fonamentals d'atenció i protecció ambiental;- Compromisos comunitaris pel que fa a acords internacionals més amplis;- Normes i/o controls comuns que es considerin necessaris o oportuns per a la preservació de la integritat del

mercat interior.

No es factible adoptar una directiva o reglament que digui: 'Vostè actuarà de manera sostenible'. A causa delcaràcter ampli de moltes qüestions d'ordre ambiental actuals i de les amenaces que pesen sobre la nostra biosferaprocedents de les tendències actuals de la vida política, econòmica i social, és imprescindible centrar-se en lescauses dels problemes de base ambiental d'una altra manera. Cal anar a l'arrel dels problemes: l'activitat humana, elsistema de valors en relació al medi ambient i als recursos naturals, el comportament humà i els patrons de consum.

Per tal de produir canvis substancials en les tendències i pràctiques actuals i implicar tots els sectors socialsd'acord amb un esperit de responsabilitat compartida, caldrà desenvolupar i aplicar un ampli ventall"d'instruments". La política ambiental reposarà sobre quatre grups principals d'instruments: instruments normatius,instruments de mercat (incloent instruments econòmics i fiscals i acords voluntaris), instruments horitzontals desuport (recerca, informació, educació, etc.) i mecanismes de suport financer. Els elements que segueixen sónimportants per a la creació d'un conjunt de mesures més extens: al final del capítol -vegeu el Quadre 17- apareix unallista més completa amb els objectius, les fites, el calendari i els agents implicats.

7.1. Millora de les dades ambientals

En última instància només es podrà garantir una protecció satisfactòria del medi ambient, tant pel que fa a laconcepció de les corresponents polítiques com a l'adopció i aplicació de les mesures concretes, si la quantitat i laqualitat de la informació és prou bona. Es imprescindible assolir un millor coneixement i comprensió de les lleisfonamentals que governen el funcionament i els processos evolutius de la natura sota la influència de fenòmensnaturals i de la intervenció humana. El coneixement de la natura i dels processos naturals es encara limitat; el debatcientífic actual sobre l'efecte hivernacle i les seves possibles conseqüències en constitueix un clar exemple.

El treball de preparació de l'Informe sobre l'estat del medi ambient que es publica a l'ensems que aquest Programasubratlla les llacunes i deficiències de la informació ambiental disponible a la Comunitat i als Estats membres:

a) En la majoria dels Estats membres hi ha diferents institucions o organitzacions implicades en la recollida il'anàlisi de dades; les diferencies de nomenclatura, criteri, metodologia i interpretació dificulten la sevacompatibilitat i comparabilitat tant a nivell nacional, regional com comunitari;

b) Hi ha una manca seriosa de dades de base, estadístiques, indicadors i d'altre material de tipus quantitatiu oqualitatiu necessaris per a l'avaluació de l'estat del medi ambient i de les tendències evolutives per definir iadaptar les polítiques de les administracions i per fonamentar les inversions de capital;

c) Hi ha una absència gairebé absoluta de dades quantitatives detallades sobre la intervenció i la influenciahumanes sobre el medi ambient necessàries per a la realització d'exercicis de simulació vàlids, i per al'optimització de decisions d'ordre polític i d'inversió a gran escala;

d) La informació disponible sovint no ha estat elaborada o presentada de forma adequada per als usuaris finalspotencials -administracions, empreses i públic en general- i no té en compte els diferents nivells de concrecióo simplificació que es requereixen ni el fet que diferents tipus de decisions demanen diferents tipus o nivellsd'informació.

En base al que s'acaba d'exposar i sense perdre de vista la relació que hi ha entre l'encert de les decisions i ladisponibilitat de bona informació, és imprescindible que en el marc d'aquest Programa s'assigni un grau elevat deprioritat a:

Omplir els buits actuals pel que fa a dades de base ambientals i a millorar-ne la compatibilitat, comparabilitat iintel·ligibilitat;Normalitzar els aspectes científics i tècnics de la recollida, confrontació i interpretació de la informació per tald'optimitzar el valor i la utilitat de les dades obtingudes a i entre diferents nivells administratius i empresarials,i entre diferents regions geogràfiques i nivells territorials;Explotar i enfortir les experiències i capacitats del sistema estadístic europeu per tal de poder elaborarestadístiques ambientals significatives sobre una base regular comparable i relacionada amb les estadístiquesoficials tradicionals dels àmbits econòmic i social;Augmentar la freqüència i millorar la qualitat dels informes sobre l'estat del medi ambient anivell local, regional, nacional i comunitari.

L'Agència Europea del Medi Ambient: una eina fonamental

La millora de la informació ambiental demana un esforç combinat i una cooperació efectiva entre tots els organismesi nivells de l’administració implicats. Amb aquesta idea es va decidir la creació de l'Agència Europea del MediAmbient i de la Xarxa Europea d'Observació i Informació Ambiental(1). La tasca assignada a l'Agència és la de fornirinformació fiable i comparable arreu d'Europa a les persones relacionades amb la política ambiental de la Comunitat,a les institucions comunitàries o als Estats membres. La informació en qüestió haurà de descriure la qualitat i lavulnerabilitat del medi ambient i també les pressions que suporta. L'Agència funcionarà en conjunció ambl'EUROSTAT i els serveis de R + D de la Comissió. El paper de l'Agència Europea del Medi Ambient es consideradecisiu en relació a l'avaluació i difusió de la informació, a la distinció entre riscos reals i percebuts, i a l’aportaciód'una base científica i racional per a la presa de decisions i la realització d'accions que afectin el medi ambient i elsrecursos naturals. És imprescindible per tant que l'Agència esdevingui plenament operativa en un termini molt breu.

7.2. Recerca científica i desenvolupament tecnològic

Mentre els governs, les empreses i els consumidors representen els agents econòmics fonamentals les decisionsdels quals poden beneficiar o afectar negativament el medi ambient, el ventall d'opcions que poden posar-se en jocdependrà enormement de l'èxit a l'hora d'identificar les relacions de causa/efecte i de trobar les solucionscientífiques i tecnològiques apropiades. Al Capítol 2 hom reconeix que el factor limitador en última instància deldesenvolupament econòmic i social es el nivell de tolerància del medi ambient. Conceptes com ara tolerància iresistència ambientals, risc, impacte, etc., essencials a l'hora de formular una política, només poden ser definits iutilitzats a partir de la comprensió fonamental dels processos ecològics que actuen en dues dimensions clau quesón el temps i l'espai, i de les alteracions que sofreixen a causa de l'activitat humana. Cal atorgar una especialatenció en cadascun dels sectors seleccionats en aquest Programa a les possibilitats de millora del medi ambient ide gestió de les reserves de capital natural per mitjà d'un ús més acurat de les tecnologies existents i deldesenvolupament i l'ús d'altres de noves o perfeccionades.

Ja s'han assolit resultats considerables, per exemple pel que fa al desenvolupament de tecnologies netes i del'enginyeria genètica, però hi ha encara tot un ventall de possibilitats i noves indústries potencials per explotar.Aquest camp s'haurà d'abordar principalment des dels nivells empresarial, regional i nacional. La Comunitat, per laseva banda, pot contribuir de manera important en qüestions com ara la bioètica, la concepció i promoció deprogrames de recerca de caràcter prioritari, l'intercanvi de dades i resultats, i les transferències de tecnologia.

El compromís de la Comunitat en matèria de recerca i desenvolupament relacionats amb problemes i temesambientals ja es considerable. Programes com ara Medi Ambient i Ciència i Tecnologia Marines incorporen estudisbàsics i estratègics sobre el canvi global i els seus possibles efectes, dinàmica d'ecosistemes, riscos naturals i

tecnològics així com sobre millora ambiental a través de tecnologies més netes, gestió de residus i disminució deriscos d'accidents industrials. Tots els altres programes de R + D, per exemple sobre biotecnologia, indústriaagrària, energia, materials industrials i tecnologies de la informació s'ocupen també dels temes ambientals dels seusàmbits respectius.Tanmateix, és evident que es necessari un esforç de R + D molt mes gran i coherent per tal de respondre al'estratègia a llarg termini, cohesiva i eficaç que proposa aquest Programa polític i d'acció. Bàsicament, l'àmbitcomunitari de R + D ha de proporcionar un suport directe als següents objectius, entre els quals:

- Proporcionar una base científica per a l'avaluació de l'estat del medi ambient i per minorar la detecció primerencade problemes ambientals. Això implica crear bases de dades ambientals, i

Reglament del Consell CE/1210/90; DOCE-L 120 de l'11.5.1990

desenvolupar índexs, sistemes avançats de control i avaluació, etc.;

- Millorar la comprensió de processos ecològics fonamentals i de l'impacte de les activitats humanes. En aquestsentit fa falta una estratègia de recerca a llarg termini per tal d'aclarir la qüestió del canvi global, els seus possiblesimpactes i per definir els paràmetres de formes sostenibles de desenvolupament;

- Crear una base sòlida per als instruments normatius i de mercat. Es tractaria principalment de prenormativa R + Dreferent a la salut i a la seguretat públiques, als riscos ambientals i a estudis d'impacte, auditories ambientals,control de productes químics, etc.;

- Desenvolupar i aplicar tècniques per a la prevenció, reducció i moderació d'impactes ambientals amb la inclusiód'avenços en biotecnologia ambiental, nous materials, processos nous i més nets, tractament millorat dels residus iprevenció d'accidents industrials. El treball en aquesta àrea s’adreçarà principalment als sectors seleccionatspresentats al Capítol 4.

Finalment, cal enfortir considerablement les relacions i els lligams entre política ambiental i activitats de suport de R+ D. Per tal d'assegurar un rendiment màxim de les activitats de R + D, farà falta una millora del corrent d'informació ide la interacció entre R + D i la formulació de polítiques, i també un enfocament de la R + D més elàstic per tal queaquesta pugui respondre de manera més àgil i flexible a les necessitats derivades de polítiques canviants. D'altrabanda caldrà dissenyar mecanismes perquè la formulació de polítiques i la seva realització puguin respondre al'evolució del coneixement científic i de les possibilitats tecnològiques.

7.3. Planificació sectorial i territorial

Un ús del territori assenyat i una planificació estructural poden proporcionar el marc i les regles bàsiques per aldesenvolupament sòcio-econòmic i la salut ambiental d'un país, regió o localitat. En l'afany d'aconseguir undesenvolupament sostenible, les funcions planificadores, competència de les autoritats públiques han de garantiruna optimització de la “combinació” d'indústria, energia, transport, habitatge, lleure i turisme, serveis auxiliars iinfraestructura de base d'acord amb la capacitat de càrrega del medi ambient.

Aquest tipus de planificació integrada serà un element especialment important en la direcció del cohesionamenteconòmic i social de la Comunitat. L'assoliment de les distintes combinacions necessàries en diferents àrees icircumstàncies i en funció de diferents nivells de població demana un nivell avançat de planejament i coordinació acada Estat membre.

L'establiment d'un marc de protecció ampli i adequat de planejament/desenvolupament/ambiental demana l'aplicaciódel principi de subsidiarietat a través de la presa de decisions al nivell més adequat, per exemple:- A nivell d'Estat membre o de Comunitat quan es tracti de plans de desenvolupament econòmic d'àmbit

nacional o regional, o de temes globals;- Al nivell d'unitats geogràfiques naturals o regionals quan es tracti de desenvolupament o contaminació

regionals, de conques hidrogràfiques o del transport interurbà;- A nivell local quan es tracti de qüestions d'impacte localitzat.

A l'interior de la Comunitat, l'ordenació dels usos del sòl i la planificació estructural solen seguir una seqüènciadeterminada que s'inicia amb els plans econòmics d'àmbit nacional o regional i que acaba amb el desenvolupamentfísic local i els plans de protecció del medi ambient. La seqüència té dos components principals: les polítiques oplans que van d'allò concret a allò general, inclosos els principis de control i les declaracions d'intenció, i elsprogrames i projectes que van d'allò general a allò concret i que formen la base d'acció. D'acord amb l'objectiu d'undesenvolupament sostenible, sembla lògic, si no imprescindible, avaluar les implicacions ambientals de totes lespolítiques, plans i programes.

La integració de l'avaluació ambiental al si dels processos generals de planificació no només enfortiria la protecciódel medi ambient i afavoriria l'optimització de la gestió dels recursos sinó que també ajudaria a reduir les disparitatsque actualment apareixen a causa de la diversitat de mètodes d'avaluació existents als Estats membres.

Finalment, d'acord amb el compromís d'integració de les seves polítiques, la Comissió i els Estats membres ja hancomençat -a la Cimera de Maastricht- a incorporar plenament l'avaluació de l'impacte ambiental i el principi deldesenvolupament sostenible en el procés d'elaboració i l'aplicació de mesures.

7.4. L'enfocament econòmic: fixar els preus correctament

Tot i la dificultat de mesurar en termes monetaris el valor de molts béns ambientals i que alguns, pel que fa aelements especialment importants o rars, no haurien de ser taxats en cap cas, els mecanismes de valoració, taxació icomptabilitat han de jugar un gran paper en el camí cap a un desenvolupament sostenible. Les valoracionseconòmiques poden ajudar els agents econòmics a considerar els impactes ambientals a l'hora de prendre decisionssobre inversions o consums. Quan les forces del mercat entren en acció, els preus haurien de reflectir la totalitatdels costos socials de la producció i el consum, incloent els costos ambientals.

Entre les mesures que cal prendre a fi i efecte de determinar els costos ambientals de cara a mecanismes mésefectius ecològicament de fixació dels preus hi ha:

- L'avaluació en termes econòmics de les reserves de recursos naturals i ambientals dels Estats membres;- La creació d'indicadors de recursos renovables per als diferents Estats membres (i en determinats casos,

regions) que mostrin el ritme d'aprofitament i renovació dels recursos naturals com ara la disponibilitat i l'ús derecursos hídrics, la formació del sòl i l'erosió, el creixement i la tallada de boscos, les poblacions regionals depeix i les captures, etc.;

- L'ampliació i adaptació d'un instrument tradicional com són les estadístiques econòmiques, inclosa lamodificació d'indicadors econòmics fonamentals com ara el PIB, a partir de la recerca a nivell nacional i europeu,per tal que reflecteixin el valor dels recursos naturals i ambientals en relació amb la generació d'ingressos enl'actualitat i en el futur, i poder comptabilitzar les pèrdues i els danys ambientals mitjançant l'assignació devalors monetaris;

- El desenvolupament de metodologies valides d'anàlisi cost/benefici i de directrius pel que fa a les mesures i lesaccions d'ordre polític que afecten el medi ambient i les reserves de recursos ambientals i naturals;

- La redefinició dels conceptes, normes, convencions i metodologia de comptabilitat per tal d'assegurar que elconsum i l'ús dels recursos naturals s'integri plenament als costos de producció i es reflecteixi en els preus delmercat. Aquestes mesures han d'incloure comprovacions i controls que garanteixin la transparència del mercat iuna competència lleial.

Per tal de mantenir o millorar la consciència ecològica de les empreses i assegurar que hom pren en consideraciótotes les despeses i riscos ambientals, i per tal de facilitar que les qüestions ambientals formin part de la sevacomptabilitat, aquestes haurien de:

Donar a conèixer als seus informes anuals detalls de la seva política i activitats ambientals i dels seusresultats;Mostrar en la seva comptabilitat les despeses en programes ambientals (això demana una definició clarad'aquesta classe de despeses);

Preveure als seus pressupostos els riscos ambientals i futures despeses ambientals.

Ús d'incentius econòmics i fiscalsPer tal de fixar els preus correctament i de crear incentius basats en el mercat per a un comportament econòmicrespectuós amb el medi ambient, l'ús d'instruments econòmics i fiscals haurà de constituir una part cada cop mésimportant de l'estratègia general. L'objectiu fonamental d'aquests instruments serà la interiorització de tots elscostos ambientals externs derivats del cicle vital complet dels productes: origen, producció, distribució, ús ieliminació final, de manera que els productes ecològics no accedeixin al mercat en inferioritat de condicions enrelació als productes generadors de contaminació i residus. En aquest sentit, hi ha dues possibles opcions: unaestratègia de preus i una altra de quantitats. Tot i que la Comunitat i els Estats membres solen seguir-ne la primera,caldria estudiar fins a quin punt podrien aprofitar-se altres opcions com ara els permisos negociables amb l'objectiude controlar-ne o reduir-ne la quantitat. Caldrà assegurar cada cop més una aplicació de la gamma d'instruments pertal d'evitar a l'economia comunitària innecessaris ajustaments de costos, per minimitzar efectes negatius sobre ladistribució i per a l'obtenció dels millors resultats ambientals. A l'hora de desenvolupar aquests instruments tambéserà important considerar no només l'impacte potencial sobre el medi ambient local i general sinó també la sevaeficiència econòmica i l'impacte regional.

Una primera categoria d'instruments econòmics d'importància són les taxes i els impostos. Tenen una bonaacceptació i s'apliquen bé, per exemple en el camp de la contaminació de l'aigua. Fins ara s'havien creat

principalment per aconseguir els fons necessaris per a operacions i infrastructures de depuració, com arainstal·lacions per al tractament de l'aigua, i mantindran la seva importància en relació a aquesta i altres finalitatssemblants, com en l'eliminació de residus. Ara bé, d'acord amb el principi de "qui contamina paga", aquesta classede taxes s'haurien de reorientar progressivament cap a la desincentivació de la contaminació a l'origen i cap alfoment de processos de producció més nets per mitjà del mercat.

Tradicionalment, les taxes i els impostos sobre les emissions localitzades han estat una competència de lesautoritats nacionals i locals. Atès que aquesta classe d'impostos estan cada cop més generalitzats i que tenen unautèntic impacte ambiental i que, per tant, generen ingressos creixents, podria ser necessari un cert graud'intervenció comunitari per tal de garantir una concepció transparent i comparable dels sistemes impositius, i evitardesigualtats en matèria de competència dins de la Comunitat (p.e. en els àmbits de la contaminació de l'aigua i del'aire), especialment quan es tracta d'emissions o abocaments procedents de fonts mòbils.

Una segona categoria d'incentius fiscals pot exercir una influencia considerable sobre les pautes de con-

sum i de comportament. L'àrea fiscal de la Comunitat ja té en compte algunes consideracions d'ordre ambiental: ensón exemples els impostos diferencials que els Estats membres apliquen a la gasolina, en el cas de tenir plom o deno tenir-ne, la proposició d'una Directiva del Consell sobre supressió d'impostos als carburants provinents de fontsagrícoles (1) i l'impost sobre l'energia del carbó tal com ho fa la Comunicació de la Comissió "Una estrategiacomunitària per a la reducció de les emissions de diòxid de carboni i la millora de l'eficiència energètica

Aquesta evolució serà afavorida al llarg del període cobert per aquest Programa amb l'objectiu de modernitzar iracionalitzar globalment els sistemes fiscals per tal de fer-los més sensibles a la necessitat de protegir la base derecursos naturals i el medi ambient. En aquest sentit, avui s'accepta de manera generalitzada que es més eficaçeconòmicament gravar les activitats que perjudiquen l'estructura dels recursos econòmics, inclòs el medi ambient, ireduir en canvi el pes dels impostos que poden afectar negativament l'ocupació i la inversió. S'haurien de prendretotes les precaucions, però, per tal de no incrementar la pressió fiscal global.

Els ajuts estatals que impliquen sistemes de subvenció directa i indirecta constitueixen una tercera categoriad'instruments econòmics. La Comissió ja ha adoptat un marc per a les ajudes estatals al medi ambient amb l'objectiude garantir un sistema comunitari ordenat compatible amb el principi de "qui contamina paga". Aquest marc seràactualitzat no només per tal de prendre en consideració la importància creixent dels subsidis a determinades classesde despeses ambientals, sinó també per tal d’assegurar la integritat del mercat interior.

Les deduccions fiscals per tal d'afavorir les inversions en equipaments ambientals i processos de producció netsconstitueixen una categoria específica d'ajuts estatals amb un ús cada cop més gran. Aquesta mena d'incentiusfiscals pot ser molt efectiva a l'hora d'accelerar la introducció d'equipaments "nets" i s'haurien d'afavorir per tal defer mes fàcil aquesta transició crítica cap a un desenvolupament sostenible.

Una quarta categoria d'instruments de mercat per desenvolupar a la Comunitat són les auditories ambientals. Enprimer lloc, aquestes s'han de considerar com una eina de gestió interna i d'anàlisi de la gestió dels recursos i tambéde l'aprofitament de primeres matèries, del consum d'energia, dels nivells de productivitat i dels residus. Hauriad'identificar àrees de risc, avaluar el funcionament de la prevenció i gestió de riscos, i verificar els nivells deseguretat i salut al treball. Per a accionistes i inversors, institucions financeres i asseguradores, aquesta menad'auditories de recursos proporcionaran un indicador de rendibilitat tan important com els informes comptablestradicionals. Per a les autoritats publiques i la població en general, les auditories ambientals proporcionaran unindicador de compliment i de rendibilitat que contribuiria a enfortir la confiança general de la població.

Finalment, s'establirà un enfocament comunitari integrat en relació amb la responsabilitat ambiental. El concepte de"responsabilitat compartida" presenta un component dual important. D'una banda, és important de compartirresponsabilitats per tal de prevenir danys encara més grans al medi ambient. De l'altra, hi ha també la necessitat deprotegir l’interès comú pel medi ambient tot garantint que qualsevol dany causat al medi ambient serà compensatadequadament per mitjà d'una restauració. La responsabilitat serà una eina essencial d'últim recurs per tal decastigar l'espoliació del medi ambient. D'acord amb l'objectiu de la prevenció a l'origen constituirà a més un incentiueconòmic molt clar per a la gestió i el control dels riscos, la contaminació i els residus.

7.5. Informació pública i formació

L'èxit del procés cap a un desenvolupament sostenible dependrà en gran mesura de les decisions, les accions i lainfluencia de la població. Però tot i que les enquestes mostren un grau de consciència ambiental elevat i cada copmés gran entre la població, aquesta pateix d'una manca considerable d'informació bàsica. A més de tenir accés a lainformació ambiental disponible de conformitat amb la Directiva 90/313/CEE(3) del Consell (d'aplicació des del 31 dedesembre de 1992) i del dret a intervenir en l'avaluació dels efectes ambientals de grans projectes, és essencial queel ciutadà pugui participar a l'hora d'establir les condicions dels permisos d'explotació i del control integrat de lacontaminació, i que pugui jutjar l'actuació real de les empreses publiques i privades per mitjà de l'accés alsinventaris d'emissions, abocaments i residus, i a les auditories ambientals.

Pel que fa a la informació general, farà falta una estratègia exhaustiva per tal d'informar al públic en general, alsinterlocutors socials i econòmics, a les autoritats regionals i locals i a les organitzacions no governamentals sobreels objectius i les fites de la política ambiental comunitària, i sobre les responsabilitats i possibles contribucions decadascú. Aquesta estratègia s'esforçarà per fomentar la creació d'estructures que faciliten la participació d'agents iciutadans en les accions de la Comunitat en aquest àmbit. Aquestes estructures podrien establir-se a nivell regional

i/o local, sense oblidar l'experiència de les xarxes ja existents (els centres d'informació rural i els centres localsd'iniciatives urbanes).

El ciutadà, en tant que consumidor, només podrà efectuar una elecció plenament racional i amb coneixement decausa si la informació del producte que li arriba cobreix tots els aspectes importants com ara prestacions, fiabilitat,eficiència energètica, durabilitat, costos de manteniment, etc., i si aquesta informació s'expressa d'una maneraneutral i avalada per garanties efectives i fiables. L'etiqueta ecològica d'abast comunitari ha de contribuir en aquestsentit però també caldrà desenvolupar-la a curt i mitjà termini i en combinació amb un enfocament més global enrelació amb la seguretat del consumidor i la protecció del medi ambient.

(1) COM (92) 36 final, del 28.2.1992(2) CES (91) 1744 final, del 14.10.1991(3) DOCE-L 158/56 del 23.6.1990

Cal remarcar la importància de l'educació pel que fa al desenvolupament de la consciència ambiental; aquesta hauriad'esdevenir part integrant dels plans d'estudis des de l'escola primària.

El punt de partida per a l'acció conjunta de la Comunitat Europea i els Estats membres en l'ámbit de l'educacióambiental és la Resolució sobre educació ambiental del Consell i els ministres d'educació reunits en el Consell el 24de maig de 1988(1). La Resolució diu, entre altres coses, que: ” l'objectiu de l'educació ambiental és augmentar laconsciència pública sobre els problemes d’aquest àmbit, les seves possibles solucions, i posar els fonaments pera una participació activa i amb coneixement de causa dels individus en la protecció del medi ambient i l'úsprudent i racional dels recursos naturals”.

Aquest Programa advoca per l'aplicació ràpida i efectiva de la Resolució. Sense perjudici de les prerrogatives delsEstats membres en el camp de l'educació, els estudis ambientals -tant per separat com integrats als estudis deciències naturals i socials, o aplegats en d'altres matèries de preparació per a la vida quotidiana (com ara instrucciópública, política, relacions industrials, higiene i sanitat)- s'haurien d'integrar als plans d'estudi de totes les escolesprimàries i secundàries no més tard de l'any 2000 i poder ser objecte d'avaluació com més aviat millor desprésd'aquesta data. A fi d'avançar cap a aquests objectius caldrà començar, sense demora, la preparació de cursosuniversitaris, escoles d'estiu, programes de formació de docents i la publicació i elaboració de bibliografia sobretemes ambientals i material didàctic de suport.

7.6. Formació i capacitació professional

Les tendències actuals i previstes de l'evolució estructural i tecnològica, de l'oferta i la demanda i de la competènciadel mercat poden atribuir-se, en bona mesura, a un mercat impulsat per l'usuari que exigeix una qualitat delsproductes i els serveis cada vegada més gran en tots els aspectes. La capacitat de resposta a aquesta demanda rauen la competència i l'habilitat dels sectors industrial i de serveis. D'altra banda, dades empíriques procedentsd'Europa i dels EUA indiquen que hi ha una estreta correlació entre el nivell de formació professional i el grau deprosperitat regional; que en les regions que gaudeixen d'un alt nivell de formació la tendència és a una demanda demajor qualitat; i que els productors de béns i serveis en aquestes regions són competitius en mercats més grans,fins i tot mundials.

Aquests factors, entre d'altres, donen fe de la necessitat que les administracions i les indústries manufactureres i deserveis tenen de renovar i ampliar la seva formació de cara a l'acompliment dels objectius comunitaris en matèria demedi ambient i del mercat interior. Entre els coneixements i necessitats de formació concrets que es desprenend'estudis efectuats arreu de la Comunitat (p.e. el programa FAST) hi ha:

Al sector públic:- Presa de decisions i gestió a nivell polític, estructural i de projectes;- Gestió de recursos hídrics;- Estalvi d'energia i tractament dels residus en institucions públiques (hospitals, plantes de producció d'energia,

oficines públiques, instal·lacions i maquinaria);- Seguiment dels nivells de compliment de la legislació, de les condicions d'explotació i dels nivells de

contaminació;- Funcionament de col·lectors i instal·lacions de tractament d'aigües residuals;- Avaluació d'impacte ambiental.

Al sector privat, els coneixements i la formació addicionals necessaris a tots els nivells, de gestió i defuncionament, inclouen:A la indústria manufacturera: recerca i desenvolupament, gestió de processos, eficiència energètica,explotació de biotecnologies, minimització, reutilització, reciclatge i tractament segur de residus, aïllament irehabilitació d'indrets contaminats, operacions de transport, manteniment de vehicles i estalvi de carburants;A l'agricultura., l'horticultura i la silvicultura: conservació i gestió de la natura, pràctiques agràries sosteniblesecològicament, assessorament agrícola i hortícola, gestió de residus, control integrat de plagues, control del'erosió i prevenció i control d'incendis;Al sector dels serveis: assessoria ambiental (legal i tècnica), difusió d'informació i coneixements (especialmenta les PIME), avaluació d'impactes ambientals, comptabilitat i auditories ambientals, sistemes de transport mésnets i eficaços i millora de la qualitat dels serveis turístics i de la informació.

Fan falta professionals com ara biòlegs i químics, geòlegs i topògrafs, arquitectes i geògrafs, enginyers civils,mecànics, electrònics i de producció, i també tècnics, treballadors i formadors especialitzats en el camp del mediambient.

(1) DOCE-C 177, 6.7.88

7.7. Mecanismes de suport financer

Dintre del context general d'un desenvolupament sostenible, de la conservació dels recursos naturals i la prevencióde la contaminació i dels residus, i de l’aplicació efectiva del principi de "qui contamina paga", les polítiques i lesactuacions exposades en aquest Programa s'haurien d'autofinançar. La seva aplicació perseverant, hauriad'augmentar l’eficàcia econòmica i social, i la prosperitat, a un preu no gaire més gran que el de les actualspràctiques malversadores.

Per principi, les aportacions financeres de la Comunitat o dels fons públics no haurien de tenir l’efecte de minvar laresponsabilitat fonamental dels "agents" econòmics implicats i no hauria de proporcionar cap coartada per evitard'integrar la dimensió ambiental als processos productius, a les eleccions del comportament individual i a lespolítiques i programes econòmics i sectorials corresponents. A més, l’existència d'aportacions financeres no ha dedonar pas a malentesos com ara que el desenvolupament sostenible és més car o menys rendible que la política"d'anar marxant".

Tanmateix, determinats mecanismes financers actuals i previstos tenen i tindran una influència significativa pel quefa a l'assoliment dels objectius del Programa.

Les polítiques estructures

Els Fons Estructurals de la Comunitat -es a dir, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el FonsSocial Europeu (FSE) i l’àmbit d'orientació del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA) s'apliquenamb els objectius d'enfortir la cohesió econòmica i social i de beneficiar les regions més pobres de la Comunitat. El1988 hom va acordar una reforma important del seu funcionament; els recursos financers disponibles per al'assistència a les regions més febles es van incrementar i concentrar en objectius específics. El pressupost s'hauràdoblat en termes reals entre 1987 i 1993; l'any 1992 representa prop d'un 27% del pressupost general de laComunitat.

Per mitjà d'aquests fons, el FEDER es actualment el principal contribuent al desenvolupament econòmic a través dela intervenció directa en el finançament d'inversions i infrastructures productives. Moltes de les sevesintervencions repercuteixen en el medi ambient. Dintre del FEDER, els fons destinats a "projectes ambientals" hanaugmentat considerablement passant de 100 milions anuals d'ECU entre l'any 1985 i l'any 1987 a uns 700 milionsanuals d'ECU en el Programa actual (preus del 1991), en part gràcies a ENVIREG i a altres iniciatives comunitàries. ElFSE en la seva tasca de suport a la formació i a la creació de llocs de treball, i el FEOGA a través de les sevesintervencions en matèria de desenvolupament rural i d'agricultura ecològica, contribueixen també a la protecció i a lamillora del medi ambient.

A més de les despeses “ambientals” que acabem d’esmentar, els marcs de suport comunitari que formen elscontractes entre els Estats membres i la Comissió (en qualitat de gestors dels fons) han de ser conformes amb lalegislació ambiental i l'avaluació de l’impacte ambiental dels projectes. No obstant això, quan els models dedesenvolupament regional posen un èmfasi excessiu en el creixement econòmic a curt termini poden produir-seefectes sobre el medi ambient en contradicció amb els objectius del desenvolupament sostenible. Per tant, esdonarà més importància a l'avaluació de les repercussions generals de plans, programes i projectes sobre el mediambient i al caràcter sostenible del desenvolupament.

Propera revisió de les polítiques estructurals

En la propera reforma dels fons estructurals, la Comunitat es proposarà promoure formes de desenvolupament decaràcter sostenible en compliment de l'Article 2 del nou Tractat. En aquest context, el desenvolupament assistits'hauria de basar en els potencials intrínsecs i els recursos naturals de les regions seleccionades i orientar-se cap aprocessos i productes d'alta qualitat. Això implica tant un nivell d'integració més gran de la dimensió ambiental en elfuncionament dels fons (esdevenint el medi ambient una preocupació central del procés de desenvolupament) comalhora una millor coordinació i sinergia entre els diferents fons. Aquesta mena d'enfocament serà fonamental per ala cohesió econòmica i social a llarg termini de la Comunitat.

Pel que fa al FEDER, el desenvolupament assistit tindrà en compte les repercussions sobre el medi ambient.S'estimularà l'adopció per part dels Estats membres d'un enfocament integrat, i que prenguin plenament en

consideració les repercussions sobre el medi ambient des d'un primer moment a l'hora d'elaborar plans i programes, ique evitin tota degradació ambiental que pogués tenir un caràcter irreversible o que exigís en el futur costosesaccions correctores.

Quant al FSE, aquest Programa subratlla la importància que concedeixen als aspectes educatius i formatius, i indicaels coneixements professionals que faran falta per a la seva aplicació efectiva. En el context de la revisió, iconjuntament amb la 'Task Force' de recursos humans, educació, formació i joventut, el FSE donarà un suportencara més gran a la creació de llocs de treball i a la formació en el camp de les activitats ambientals que afavoreixenun desenvolupament regional sostenible.

Les oportunitats i els incentius per promoure una gestió responsable de l’espai rural, del bosc i dels ecosistemes,tant a través del FEOGA com del FSE, s'incrementaran a l'hora que la Política Agrària Comuna rep una novaorientació cap a una gestió més equilibrada i més dinàmica de les àrees rurals de la Comunitat. En aquest context dereestructuració a llarg termini de la PAC, per regla general, el suport comunitari estarà condicionat,progressivament, al caràcter de l'agricultura i de l’explotació dels altres recursos rurals, que haurà de ser acceptableen termes ecològics, i a l’últim enfortir i millorar la qualitat del medi rural i del camp en general.

Finalment, i en relació amb els Fons Estructurals en general, fa falta una planificació més integrada i una

coordinació més gran, especialment pel que fa a la integració i a la cohesió de regions perifèriques. Aquest és untema que serà tractat novament en el marc de l'exercici "Europa 2000" (1).

L'Instrument Financer de la Comunitat per al MediAmbient (LIFE)Mentre que els conceptes filosòfics de responsabilitat ambiental i de desenvolupament sostenible gaudeixen d'unaacceptació bastant àmplia, aquests mantenen un caràcter més aviat abstracta per a una immensa majoria d'agentseconòmics. Tant si es tracta d'administradors, d'empresaris o de consumidors, és possible que no arribin a entendrecom s'espera que transformin els conceptes en accions quotidianes. En aquest context, les principals tasques deLIFE consistiran a:- Definir i promoure models de producció i comportament conforme als principis del desenvolupament sostenible;- Demostrar en la pràctica la viabilitat i l'eficàcia econòmica dels models i les actuacions escollides;- Donar suport a demostracions específiques, a projectes pilot i a formes d'informació horitzontal, educació iformació concebudes amb l'objectiu d'influir sobre els agents econòmics mitjançant l'ús d'exemples pràctics;- Enfortir les estructures administratives.

Fins ara, aquesta mena d'accions havien estat promogudes d'una manera bastant desigual a través d'un seguitd'instruments financers a petita escala (MEDSPA, NORSPA, ACE i ACNAT). LIFE ha estat concebut amb l'objectiud'assolir una integració efectiva i una eficàcia més gran dels instruments precedents mitjançant una millorcoordinació dels procediments i una millor gestió global.

Institució d'un Fons de CohesióL'Article 130 D del Tractat de la Unió Europea estableix que abans del 31 de desembre del 1993 es crearà un Fons deCohesió per tal de contribuir financerament a projectes relatius al medi ambient i a les xarxes transeuropees enmatèria d'infrastructures de transport. Els beneficiaris potencials són Espanya, Grècia, Irlanda i Portugal. El mateixcaràcter del Fons pressuposa un grau elevat d'intervenció comunitària (d'un 85% a un 90%). El Fons de Cohesióafegirà una nova dimensió a l'esforç de cohesió econòmica i social. El nou fons representarà per a aquests estats elmateix que les polítiques estructurals per a les regions.

Està previst que el finançament per part del Fons de Cohesió estigui subjecte a dues condicions:

- Primerament, els projectes a considerar s'hauran d'originar en la legislació comunitària. Per als projectes relatiusal medi ambient, això significa que aquests han de sorgir d'una decisió comunitària que impliqui costosdesproporcionats per a les administracions publiques de l'Estat membre en qüestió. D'aquesta manera, el Fonsde Cohesió ajudarà els Estats membres més pobres a fer efectiva l'aplicació de la legislació comunitària enmatèria de medi ambient;

La segona condició és l'adopció prèvia per par del Consell d'un programa de convergència econòmica. LaComunitat farà el seguiment de l'aplicació d'aquest programa en base a la supervisió multilateral que estableixl'Article 104 C del Tractat.

En el decurs de l'any 1992, la Comissió presentarà una proposta de Reglament sobre la creació i el funcionament delFons.

El Banc Europeu d'InversionsLa protecció del medi ambient ha estat un criteri important a l'hora de seleccionar i avaluar projectes per part del BEIal llarg dels darrers vint anys. L'any 1983, el BEI va fer una declaració formal d'intencions sobre política ambiental,“Declaració de polítiques i procediments ambientals en relació amb el desenvolupament econòmic”, conjuntamentamb el Banc Mundial, els bancs de desenvolupament regional, PNUMA, PNUD i la Comissió de les ComunitatsEuropees; el BEI ha esdevingut membre del Comitè de Medi Ambient de les Institucions Internacionals deDesenvolupament (CIDIE).

L'any 1984, l'equip directiu va posar els fonaments de la política bancària tot permetent que intervingués en favorde projectes relacionats amb el medi ambient arreu de la Comunitat. Des del 1988, el Banc ha mantingut lacooperació amb el Banc Mundial en el marc del Programa Ambiental per al Mediterrani (EPM). Un dels resultatsd'aquesta cooperació és el Programa d'Assistència Tècnica del Mediterrani (METAP), l'objectiu del qual és actuar amanera de catalitzador d'inversions en el camp del medi ambient a la regió. Hom preveu noves oportunitats decooperació com ara el cofinançament d'inversions dintre d'ENVIREG.

A efectes operatius, el Banc ha adoptat una definició de medi ambient que cobreix els projectes relacionats ambl'aigua, l'eliminació dels residus sòlids, el control de la contaminació de l'aire, la conservació del patrimoni ideterminats projectes de reducció de la contaminació urbana. Tot i el caràcter restrictiu de la definició, als darrersanys s'ha produït un marcat increment dels préstecs del Banc als Estats membres (arribant al 15% de la totalitat delspréstecs el 1989) i una ampliació dels tipus d'inversions ambientals coberts. El caràcter ambiental dels préstecs delBanc varia entre els Estats membres (del 2-3% de Portugal i França fins al 44% d'Alemanya), i reflecteix, entred'altres factors, el ventall de possibilitats de préstec del Banc en aquests països.

COM (91) 452 final, del 7.11.1991

QUADRE 17: Mesures horitzontals

OBJECTIUS FITES FINS Al 2000 ACTUACIONS CALENDARI AGENTS

1. MILLORA DE Millora de dades de base * Programa comunitari d'estadístiques 1 992 →→ AEMA + CEDADES del medi ambient

* Estadístiques nacionals sobre el me di 1995 EMambient

* Estadístiques regionals i comunitàries 1995 CE

Elaboració d'indicadors ambientals * Indicadors dels progressos i de les 1995 CEtendències generals 1997 CE

Avaluació periòdica de la qualitat i dels * Informes nacionals i comunitaris so- 1995 EMprogressos bre l'estat del medi ambient 2000 CE

Inventari d'emissions, d'abocaments *Publicació d'inventaris (progressiu) 1994 →→ CE, Empresacontaminats i de residus

2.RECERCA Increment substancial de les inversions * Nou programa R + D 1 992/96 Empresa + EM +CIENTÍFICA en R+D en matèria de medi ambient i CE1 DESENVO- d'energiaLUPAMENT Programes específics com ara de tecno- 1993 ídemTECNOLÒGIC logia baixa en carboni, biomassa i altres

energies renovablesAmpliació deis programes de biotecno- 1995 ídemlogia, inclosa la seva aplicació al controlintegrat de plagues a l'agriculturaPrograma ampliat de tecnologies netes, 1993 ídemtecnologia de reciclatge, materials reci-cables i reutilitzables

3. PLANFICA- Planificació integrada del desenvo- * Plans integrats de desenvolupament 1992 →→ EM, LR, CECIÓ SECTORIAL lupament sòcio-econòmic regional1 TERRITORIAL * Plans integrats de gestió del transport 1994 EM, IR, CE

fins al 2000* Plans i ntegrats de gestió del litoral 1998 EM, LR, CE* Plans integrats de transport per al 1997 EM, LR, CE

2010Avaluació d'impacte ambiental a ni- 1995 →→ EM, LR, CEvel¡ de plans i projectes En cursAIA aplicada a programes i projectes 1993 →→ EM, LR,CEdel FEDER

4. FIXAR ELS Avaluació de les reserves de recursos * Directrius preliminars condicionades 1993 CE

PREUS COR- naturals a la "millora de les dades" 1995 A EMA, CE, EMRECTAMENTa) Avaluació i Elaboració d'indicadors de recursos * Estadístiques paral·leles del PNB que 1995 →→ EM + CE

comptabilitat renovables reflecteixin el valor dels recursosnaturals

Modificació dels indicadors econ¿>mics * Estadístiques oficials del PNB 1999 →→ ídemclau* * Desenvolupament + aplicació d'un 1992 →→ EM + IndústriaAnálisi cost/benefici programa coherent d'interiorització

de costos externs

Mecanismes de comptabilitat ambiental * Consultes amb organitzacions 1992 CEprofessionals

* Directrius comunitàries 1993 Comptables +Organismes pro-

* Informes paral·lels de les empreses 2000 →→ fessionals + CE

Especificació dels temes ambientals ais * Consultes amb els EM, la indústria i 1992/3 CE, EM, lndús-informes comptables de les empreses les organitzacions professionals tria i Organismes

professionals

lnstruments * Directiva de la CE 1994 CE+ EM

b) lncentius Integració de les necessitats de la protec- * Promoció d'incentius fiscals de caràc- 1993 EM + CEfi'scais ció ambiental a les poiftiques fiscais ter ambiental

c) Taxes Transparencia mes gran deis sistemes de Revisió d'impostos i taxes nacionals i 1993 EM + LRtaxació locals CE

Recollida de dades

d) Ajuts de Aplicació del principi de 'qui contamina Revisió exhaustiva dels ajuts estatals 1992/93 CE+ EMI'estat paga" en matèria de medi ambient

e) Altres instru- Auditoria ambiental de les principals Directiva sobre auditories ambientals 1992 CE + EM +ments econó- empreses publiques i privades Auditories ambientals 1994 Comptablesmics i de Consultes amb els EM, la indústria i 1992/93 CE+ EM, LR +mercat les companyies asseguradores Empresa

Implantació d'un sistema de fiances 1995 EM + LR +de compliment en relació amb con- Companyiesvenis i condicions d'autorització asseguradores

QUADRE 17: Mesures horitzontals

OBJECTIUS FITES FINS AL 2000 ACTUACIONS CALENDARI AGENTS

Responsabilitat integrada i conjunta Directiva sobre responsabilitat civil 1 993 →→ CE+ EMper danys causats per residusDocument de discussió sobre 1992 CEresponsabilitat civil i sistemes deresponsabilitat conjuntaAdopció d'una reglamentació de la CE 1995 CE+ EM

Sistemes de dipòsit i devolució Aplicació progressiva En curs EM, Empresesinformes sobre progressos i efectivitat 1995/8 CE+ EM

S. INFORMACIÓ Millora general del grau d'informació * Accés públic a la informació 1993 LR, EM, CEPÚBLICA 1 ambientalEDUCACIÓ * Informes periòdics sobre l'estat del 1 995 →→ LR, EM

medi ambient

Campanyes especifiques d'informació * Residus, consum d'energia, trans- 1992 →→ CE, EM, Serveissobre temes seleccionats port, etc. (a decidir pel Grup de públics

Revisió de la Política Ambiental)

Millora de la informació al consumidor * Etiquetatge ecològic 1993 →→ CE, EM

* Etiqueta integrada d'informació 1998 CE, EM, Org. de

ambiental i al consumidor normalització

lncorporació del medi ambient als plans * Informe de la situació actual i elabo- 1992 CE

d'estudi de l'escola primària i secun- ració de propostes

dària * Programa de recerca pedagògica 1 992/93 EM, Centres

d'ensenyament

CE

Adopció de directrius generals 1993 EM

Preparació de llibres i material didàctic En curs Empreses

Formació d'ensenyants 1993 →→ Centres

d'ensenyament

Integració als plans d'estudis 2000 EM

Programa de seminaris, escoles d'es- 1993 →→ EM, Centres

tiu, col·loquis d'ensenyament

Actualització anual dels progressos 1993 →→ CE

6. FORMACIÓ Incorporació significativa de l'estudi del * Informe de la situació actual de tots 1992 CE

PROFESSIONAL medi ambient a l'ensenyament superior els sectors

* Integració d'estudis del medi 1993 →→ Centre

ambient d'ensenyament.

* Creació de facultats de medi ambient ídem ídem

Programes de formació professional per * Recerca pedagògica, preparació de 1992 →→ Centres

a tècnics, operaris de màquines, agrò- llibres i material didàctic d'ensenyament

noms, forestals i altres treballadors i for- Empreses

madors

Cursos, seminaris i tallers de formació * Coordinació entre institucions pro- 1992 →→ CE + Organitza-

professional per a tècnics de planifi- fessionals, elaboració de directrius i cions professio-

cació, comptables i auditors mètodes nals

Programes de cursos i seminaris per a * ídem ídem ídem

dissenyadors de polítiques, gestors del

transport, consellers agraris, operadors

turístics

7. MECANISMES Plena integració de la dimensió ambiental * Consideració d'impactes ambientals 1993 EM, LR, CE

DE SUPORT en l’adjudicació del fons estructurals (efecti-

FINANCER va a partir de la ratificació del nou Tractat)

Orientació dels ajuts de FEOGA cap a for- Substitució progressiva de l'ajuda als 1992 CE

mes sostenibles d'agricultura integrada i preus per l'ajuda als ingressos

de desenvolupament rural Contractes de gestió del sò1 1992 EM +CE

Programa de desenvolupament rural Progressiu ídem

Programa de desenvolupament forestal ídem Empreses fores-

tals, EM + CE

Desenvolupament de LIFE a manera de lniciació de LIFE 1992 CE+ EM

"mecanisme d'estímul" per a una aplica- Revisió exhaustiva i ampliació en cas 1995 ídem

ció efectiva de la política ambiental necessari

Nou Fons de Cohesió Estímul especial per al tractament de 1993-1998 CE + EM + LR

l'aire, les aigües residuals, els resi-

dus, etc.

Nous mecanismes de suport financer a les * Estudi exhaustiu de les dificultats i de 1 992/93 CE, EM,

PIME les necessitats Organitzacions

industrials

* Revisió exhaustiva del ajuts d’estat 1993 CE

Capítol 8:Subsidiarietat i responsabilitat compartida

El nou Tractat de la Unió Europea assigna un lloc destacat i d'aplicació general al principi de subsidiarietat.L’Article A es refereix al procés de creació d'una unió cada cop més estreta entre els pobles d'Europa, "on lesdecisions es prenen tant a prop del ciutadà com sigui possible”. Segons l'Article 3b del nou Tractat de la UnióEuropea, la Comunitat actuarà, d'acord amb el principi de subsidiarietat, només en la mesura que els objectius del'acció proposada no puguin ser plenament assolits pels Estats membres i que, conseqüentment, sigui per raonsd'escala o a causa dels efectes de l'acció en qüestió, aquesta pugui ésser acomplida més satisfactòriament per laComunitat. A l'hora d'elaborar aquest Programa s'ha fet un esforç en el sentit de fer efectiu el principi desubsidiarietat.

Atès que els objectius i fites establerts pel Programa i que l'objectiu últim d'un desenvolupament sostenible noméspodran assolir-se si tots els agents implicats participen conjuntament en una acció concertada, el Programacombina el principi de subsidiarietat amb el concepte més ampli de la responsabilitat compartida; aquest concepteno consisteix en la determinació d'un nivell d'actuació excloent sinó, més aviat, en la combinació d'agents iinstruments als nivells apropiats sense qüestionar la divisió de competències entre la Comunitat, els Estatsmembres i els poders regionals i locals. Mentre que l'èmfasi de determinades fites o problemes (agents iinstruments) podria trobar-se al nivell comunitari/nacional/regional, en d'altres podria estar-ho al nivellregional/local/sectorial o al d'empreses/població/consumidors.

L'aplicació a la pràctica dels principis de subsidiarietat i de responsabilitat compartida implica també el respecte a ladisposició actual (Art. 130 R 4) i proposada (Art. 130 S 4) que estableix que, sense perjudici de determinadesmesures de naturalesa comunitària, els Estats membres han de finançar i aplicar la política ambiental.

El Quadre 18 pretén expressar la complementaritat de les actuacions als diferents nivells dintre del marc general dela subsidiarietat i la responsabilitat compartida. En altres quadres del Programa la columna dels "agents” mostra elsdiferents agents considerats més importants per a l'aplicació de mesures específiques.

QUADRE 18: Exemples de responsabilitat compartida

CE (*) Estats membres igoverns regionals

Autoritats locals iregionals

Empreses Població/Consumidors

Ordenació delterritori-Desenvolupamentsòcio-econòmic

Desenvolupamentregional: Cohesió

Planificació deldesenvolupamenteconòmicGestió del creixementAIA

Estratègies dedesenvolupamentregional AIA

Demanda-infraestructura

ONG

- Planificació física Directiva 83/337/CEE Planificació de desenvolupament nacionals,regionals i locals; integració de serveis

Participació públicaen l’AIA

- Xarxes Xarxa europea de carreres, ferrocarrils, líniesaèries, comunicacions – cooperació regional

Demanda-distribució

R + D- Mitjans decomunicació

Programes de R + D,AEMA

Punts centrals,deduccions fiscals

Control i tractamentd’emissions

R + D ambientalBiotecnologia

- Processos Controls integrats de la contaminació Innovació,tecnologia

- Productes Incentius fiscals pera plans nacionals degestió de residus

Polítiques deprevenció de residus

Dissenys;equipament

Demanda d’etiquetesecològiques per partdel consumidor

Comunicació- Informació

DifusióCoodinacióAEMAPrograma EurostatD’estadística

Estat del mediambient: estructuresadministratives;serveis nacionalsd’estadistica

Resultats delspermisos;cotejamentm,avaluació, difusió

Demanda industrial +pronòsticAssegurances/inversió

ONG implicades,ciutadans,consumidors

- Educació Plataformad’intercanvid’informació iexperiències

Estat del mediambient: estructuresadministratives;serveis nacionalsd’estadística

Resultats delspermisos;cotejament,avaluació, difusió

Demanda industrial +pronòsticAssegurances/inversió

ONG implicades,ciutadans,consumidors

- Educació Plataformad’intercanvid’informació iexperiències

Plans d’estudis de l’ensenyament primari,secundari i universitari: material didàctic iensenyants

Demanda dellicenciats ambformació ambiental

- Formació Mesures de suport Formacióprofessional

Al lloc de treball;assegurances;indústria dels serveis

Sindicats

Mesures de mercat- Codis de conducta(acords voluntaris)

Convenis, codis CE Acords i convenissectorials

Acords sectorials

- Gestió de recursos(auditoria ambiental)

Directiva de la CE,projectes pilot

Acords sectorials;autocontrol delsserveis

Autocontrol de lesactivitats; permisosd’explotació

Instruments degestió; bancsd’inversió; primesd’assegurances

Informació alsinversors, a lapoblació, alconsumidor

- Etiquetesecològiques

Directiva CE, AEMA Procedimentsnacionals depromoció icoordinació

Disseny delsproductes

Pressió delconsumidor

- Suports financers(incloses ajudesestatals)

Estudi de les ajudesde l’estat i delsinstruments financersde la CE

Beneficis fiscals,ajuts

Normativa- Protecció del mediambient

Directiva d’hàbitats,ACNAT, NATURA2000,desenvolupamentrural

Identificacióh’hàbitats sensibles,parcs naturals

Planificacióterritorial, serveismunicipals

Demanda de serveis iqualitat de vida perpart de les ONG i dela població

- Mercat intern Normes de productesEmissions límit

Demandad’eliminació debarreres comercials

Demanda d’opcionsper al consumidor

- Aplicació d’acordsinternacionals

Control dereglaments

Aplicació a escalanacional

Aplicació sectorial

- Paper principal - Paper complementari - Posició influent

(*) S’ha tingut en compte que, per causa de les diferències constitucionals i institucionals, les competències no es reparteixen de lamateixa manera en cada un dels Estats membres. Per tant, com indica el títol, aquest quadre pretén proporcionar alguns exemples teòricsde responsabilitat compartida, els quals no haurien d’interferir amb la divisió de competències existent. El terme Governs regionals fareferència als Governs subnacionals com són els Länder alemanys i les administracions regionals de Bèlgica, Espanya i Itàlia que tenendeterminades competències exclusives en els àmbits polítics tractats en aquest Programa.

CE (*) Estats membres i Autoritats locals Empreses Població/

1governs regionals i regionals Consumidors

Ordenació del territori

- Desenvolupament Desenvolupament re- Demanda-infrastruc- ONG

sòcio econòmic gional: Cohesió tura

Planificacions de desenvolupament nacionals, te- Participació pública

gionals i locais; integració de serveis en l'AIA

Xarxes Xarxa europea de carreteras, ferrocarrils, línies aé@- Demanda-distribució

rees, comunicacions - cooperació regional

R+D

Mitjans de comuni- Programes de R + D, Punts centrais, Control i tractament R+D ambiental

cació AEMA deduccions fiscals d'emissions Biotecnologia

Processos Controis integrats de la contaminació

vlk

Poi ítiques de prevenc ¡o Demanda d etiquetes

de residus ecológiques per part

de[ consumidor

lnformació Difussió Estatdelmediambient: Resultatsdelspermisos; Demanda industrial + ONG implicades, ciu-

Coordinació estructuras administra- cotejament, avaluació, pron¿)stic tadans, consumidors

AEMA tives; serveis nacionais difussió Assegurances(inversíó

Programa Eurostat dlestadística

d'estadística

Educació Platafo rma d'inter- Demanda de llicen-

can-vi d'informació i ciats amb formació

experiéncies ambiental

Formació Mesures de suport Al lloc de trebalí; asse- Sindicats

gurances; industria deis

Mesures de mercat

Codis de conducta Convenís, codis CE Acords i convenís sec-

(acords voluntaris) toriais

Gestió cle recursos Directiva de la CE, Acords sectorials; auto- Autocontrol Informació ais inver-

(auditoria ambiental) proyectes pilot control deis serveis vitats; permisos dlex- sors, a la població, al

plotació consumidor

- Etiquetes ecológiques a Disseny deis productos Pressió del consumidor

- Suports financers (in- Estudi de les ajudes

cioses ajudes estatals) de I'estat i deis instru-

ments financers de la

CE

Normativa

Protecció del medi Directiva c-llhábítats, a Planificaci¿> territorial, Demanda de serveis i

ambient ACNAT, NATURA 20( serveis municipals qualitat de vida per

desenvolupament rur¿ part de les ONG i de la

població

Mercat intern Demanda d 'eliminació Demanda d'opcions

de barreres comerciáis per al consumidor

Aplicació d'ac( ió a escala na- Aplicació sectorial

internacion,ils

M Paper principal Paper complementar¡ - Posició influent

Planificació física Directiva

85/337/CEE (AIA)

- Productes lncentius fiscais per a

plans nacionais de

gestió de residus

Comunicació

S'ha tingut en compte que, per causa de les diferéncies constitucionais i institucionais, les competéncies no es repaileixen de la mateixi manera en cada un deis E-,, tats membres. Per tant,

com indica el títol, aquest quadre pretén proporcionar alguns exemples tebrics de responsabilitat compartida, els quais no haurien d interferir amb la divisió de coml)eténcies existent. El

torne Governs regionais fa referencia ais Coverns subnacionais com son eis L¿it7der alemanys i les administracions regionais de Bélgica, Espanya i Italia que tenen determinarles

conip@téncies exclusivos en eis @ mbits [)oiítics tractats en aquest Programa.

Capítol 9:Aplicació i execució el Programa comunitari

La consecució dels objectius de la protecció del medi ambient, de la sostenibilitat de l'activitat sòcio-econòmica idel desenvolupament i del mercat interior exigeix una aplicació correcta a tots els nivells de la societat, de la política,l'estratègia i les mesures exposades en aquest Programa. En última instància, les mesures concebudes per afavorirel desenvolupament sostenible i que impliquen la totalitat dels agents econòmics a través de l’aplicació d'un ampliventall d'instruments haurien de funcionar per elles mateixes. Tanmateix, pel que fa al futur immediat, pot pensar-seque l'efectivitat de l'aplicació dependrà molt de la qualitat de les mateixes mesures i de les disposicions adoptadesper a la seva execució.

Fins ara, diferents factors han comportat problemes d'aplicació, entre d'altres:- La falta de coherència política general, deguda en part a diferents modificacions, fins i tot canvis d'orientació,

paral·lela a l’ampliació del camp d'acció de la política ambiental, i també a que gran part de la legislació ambientales desenvolupés ad hoc;

- El caràcter reduït de la gamma d'instruments, alhora que, potser, hom va donar un pes excessiu als reglamentsde tipus coercitiu;

- L'exigència d'unanimitat al si del Consell de Ministres, que demana sovint compromisos polítics, ha desembocaten alguns casos en mesures de difícil aplicació en la pràctica;

- El recurs predominant a les Directives en qualitat d'instrument jurídic ha donat lloc sovint a dificultats a l'horad'incorporar-les a legislacions nacionals i procediments administratius de característiques molt diverses amb elsconsegüents problemes d'interpretació i de realització pràctica;

- Gestions inadequades a tots els nivells administratius, des del comunitari fins al de l'administració local.

És important aprendre d'aquestes experiencies passades i fer els passos apropiats cap a la millora d'aquest aspecteconcret de la política. Entre les reformes necessàries hi ha una millor elaboració de les mesures, que inclogui elperfeccionament dels procediments de consulta, una integració mes efectiva amb les mesures complementàries, unamillora del seguiment pràctic de les mesures legislatives, tant d'ordre administratiu com d'ordre pràctic, i un controlmés estricte del seu compliment i aplicació.

A fi d'acomplir aquestes reformes hom preveu la creació dels següents grups de diàleg:

(i) Un Fòrum General Consultiu d'assessorament i d'intercanvi d'informació entre els sectorsindustrial/productiu, el món empresarial, les administracions regionals i municipals, les associacionsprofessionals, els sindicats, les organitzacions de defensa del medi ambient i les associacions de consumidorsi les corresponents Direccions generals de la Comissió; s'espera que el Fòrum actuï com un organisme marcper a subgrups especialitzats creats ad hoc amb l'objectiu de tractar temes o problemes específics. L'interèscomú d'avançar cap a un desenvolupament sostenible i la necessitat d'augmentar els nivells de conscienciaciói consens en el marc d'aplicació del principi de responsabilitat compartida subratlla la importància d'aquestFòrum.

(ii) Una Xarxa d'Execució integrada per representants de les autoritats nacionals pertinents i de la Comissió en elcamp de l’aplicació pràctica de les mesures comunitàries. L'objectiu primari serà l'intercanvi d'informació iexperiències i el desenvolupament de plantejaments comuns d'ordre pràctic, sota supervisió de la Comissió.Sense perjudici de les responsabilitats i prerrogatives específiques de la Comissió que estableixen els Articles155 i 169 del Tractat, la Xarxa pot ajudar a promoure una major coherència pel que fa a l’aplicació pràctica de lapolítica i les normes comunitàries entre els Estats membres. Això implicarà, entre d'altres coses, intercanvisd'informació sobre desenvolupaments tècnics, iniciatives de control i accions preventives. Els Estats membrespodrien alhora servir-se de l'experiència o el servei de la Xarxa per tal d'assessorar-se sobre els mecanismes decompliment locals o regionals, i sobre les disposicions relatives a auditories i informes.

(iii) Es crearà un Grup de Seguiment de la Política Ambiental que integri representants de la Comissió i delsEstats membres a nivell de Director General amb la finalitat de desenvolupar la comprensió mútua il'intercanvi de punts de vista en matèria de polítiques i mesures ambientals. El grup es basarà en el Comitède Directors Generals d'indústria que treballa molt eficaçment des de fa uns quants anys. Un dels seus

objectius essencials serà omplir el buit produït pel fet que la comunicació entre la Comissió i els Estatsmembres sobre temes ambientals s'ha limitat, sobretot, a la discussió de propostes específiques al si delConsell i a intercanvis en matèria de procediments per infracció.

Aquests tres grups de diàleg serviran, especialment, per promoure un sentit més gran de la responsabilitat entre elsprincipals agents associats i per garantir una aplicació transparent i efectiva de les mesures. No es tracta deduplicar la feina dels Comitès establerts per la legislació comunitària per al seguiment de mesures específiques,tampoc per la Comissió en relació amb determinats temes d'interès com ara la protecció del consumidor, eldesenvolupament del turisme, etc., ni tampoc pels Estats membres pel que fa a l'aplicació i el compliment de lapolítica a nivell nacional. Finalment, tampoc no substituiran el diàleg existent entre la indústria i la Comissió, queno es vol sinó enfortir.

Entre les reformes pràctiques a emprendre hi ha:

Millora de la legislacióUna elecció i una elaboració mes acurades delsinstruments: l'enfocament legislatiu pot no ser

sempre la millor opció pels primers passos, tot i que pugui jugar un paper fonamental a llarg termini;

Les mesures i normes legislatives haurien de guanyar en qualitat a partir d'una consulta prèvia amb el FòrumConsultiu i, abans d'enllestir-ne definitivament els continguts, caldria avaluar-ne l'aplicabilitat;

La legislació ambiental hauria d'incorporar disposicions especifiques per a la seva aplicació, especialmentquan es tracta de normes amb caràcter obligatori;

Qualsevol innovació legislativa s'hauria de tractar en programes de formació, seminaris i tallers.

AplicacióLes Directives adoptades per la Comunitat s'han de traspassar a les respectives legislacions nacionals dinsdels terminis decidits pel Consell;

Els programes de descontaminació i els plans de vigilància acordats pel Consell s'han d'engegar deconformitat amb els calendaris adoptats;

Els Estats membres que encara no ho hagin fet haurien d'establir organismes i procediments d'execució pergarantir un compliment igual i complet de la legislació i dels requisits associats a les autoritzacions;

L'obligació de presentar informes que estableixen diverses Directives i Reglaments, aplegada recentment enuna sola Directiva(1), s'ha de respectar escrupolosament;

Vistes les implicacions per a la competitivitat relativa de les empreses al mercat interior, i en aplicació delprincipi de “qui contamina paga”, abans de la fi del 1993 es farà una revisió exhaustiva de les multes isancions aplicades arreu de la Comunitat;

Quant a l'aplicació de la legislació i, especialment, a l'autorització d'emissions al medi ambient cal assegurar lamàxima transparència.

Integració de polítiquesEn compliment del Tractat (Article 130 R 2.) i d'acord amb l'objectiu del desenvolupament sostenible, ladimensió ambiental serà plenament incorporada a totes les polítiques comunitàries;

A l'hora de dissenyar les polítiques comunitàries i la legislació, amb especial cura en les àrees del mercatinterior, el comerç internacional, la indústria, l'energia, l'agricultura, el transport, el desenvolupament regional iel turisme, caldrà avaluar-ne les implicacions per al medi ambient;

Els Estats membres haurien d'emprendre una in-tegració similar mitjançant l'avaluació de l'im-pacte ambiental dels seus propis plans i progra-mes;

DOCE-L 377 del 31.12.1991, 91/692/CEE

L'incompliment de les legislacions comunitàries i nacionals pot ocasionar danys al medi ambient i a lapropietat d'ordre físic i econòmic, i pot donar lloc també a situacions de competència desigual entre lesempreses. En aquest context, les disposicions de l'Article 171 del nou Tractat relatives a la intervenció de laCort Europea en cas d'incompliment, que inclouen la possibilitat d'imposar un pagament a tant alçat o unamulta, poden tenir un efecte incentiu o correctiu important.

Participació de la poblacióEn virtut del seu dret a la informació ambiental (Directiva 90/313/CEE) (2), la població ha de poder participar almàxim dels processos de presa de decisions, com ara la concessió de llicències d'obres, permisos d'explotació,autorització d'emissions o abocaments, etc; els ciutadans estan directament interessats en la qualitat del seuentorn vital i poden, a més, afavorir notablement l'actuació positiva de les empreses del seu entorn immediat,potser fins i tot en qualitat d'empleats o directes; el mateix principi ha de regir la informació a disposició de lesinstitucions comunitàries;

S'hauria de crear un servei de queixes accessible i eficaç a nivell local, regional i nacional per tal de minorar elgrau de confiança entre la població, les autoritats competents i les empreses. En aquest context, les queixess'haurien de considerar un ajut en lloc d'un impediment. Aquestes constitueixen per als organismes devigilància un indici de què quelcom no va bé i poden mantenir les autoritats competents en contacte amb larealitat de situacions allunyades geogràficament o que no poden controlar permanentment;

Les persones individuals i les associacions ciutadanes haurien de disposar d'un accés efectiu als tribunals,per tal de garantir que els seus interessos legítims estan protegits i que les mesures ambientals de complimentobligat són efectivament aplicades i les pràctiques il·legals deturades.

Responsabilitat ambientalLa Comissió ja ha proposat una Directiva sobre responsabilitat civil en cas de danys al medi ambientocasionats per residus(3);

Tan aviat com sigui possible, la Comunitat establirà un mecanisme a fi que qualsevol dany al medi ambientsigui compensat per la persona o entitat responsable; caldrà vigilar que el principi de "qui contamina paga" ésplenament respectat;

Quan l'autor de danys al medi ambient no pugui ser identificat d'immediat -per exemple en el cas decontaminació procedent de fonts difuses caldrà preveure altres mecanismes de responsabilitat compartida.

Participació de l'Agència Europea del Medi AmbientAl Reglament que estableix la creació de l'Agència, el possible seguiment per la seva part de l'aplicació de lesmesures comunitàries s'ajorna fins a la revisió que s'haurà de fer en acabat dels dos primers anys de funcionament.Tanmateix, l'Agència haurà de jugar amb tota seguretat un paper clau en el camp de l'aplicació i del control en tantque generador de dades ambientals, que organisme encarregat de garantir la qualitat i la comparabilitat d'aquestes, ique elaborador d'informes sobre l'estat del medi ambient.

Seguiment de l'aplicacióFinalment, la Comissió anirà presentant informes al Consell, al Parlament Europeu i a la població sobre el graud'aplicació i la qualitat de la mateixa arreu de la Comunitat. Així, a mesura que augmenti la quantitat i la qualitat de lainformació, gràcies a la millora de la informació proporcionada pels Estats membres i a la disponibilitat de dades mésfiables a través de l'Agència Europea del Medi Ambient, juntament amb la possible experiència i les observacionsde la xarxa proposada d'aplicació pràctica de les mesures comunitàries, aquests informes serviran com a indicadorsde l'estat del procés i com a mecanisme incentivador per a una major efectivitat de la seva aplicació

El paper de les Comunitats a l'escena internacionalampliada

En un principi, la política i l'acció comunitàries sobre el medi ambient s’adreçaven principalment a la solució deproblemes puntuals de caràcter greu a l'interior de la Comunitat. Més endavant hom va haver de reconèixer que,certament, la contaminació no s'aturava a les seves fronteres i que calia, doncs, intensificar la cooperació regional iinternacional per combatre la contaminació transfronterera. D'uns anys ençà aquest plantejament ha anat encaramés enllà i avui tothom accepta que problemes d'abast planetari constitueixen una seriosa amenaça per a l’equilibriecològic del conjunt del nostre planeta. Els problemes d’abast mundial relatius al medi ambient i als recursosnaturals són avui tan importants que, de cara a l'any 2000, podrien arribar a esdevenir un factor determinant del'evolució de les relacions internacionals en termes econòmics, polítics i de seguretat. Aquest punt de vista apareixformalment reconegut a l'Article 130 R 1. del nou Tractat de la Unió Europea que inclou entre els objectius de lapolítica ambiental comunitària, la promoció de mesures a nivell internacional per fer front als problemes ambientalsd'escala regional o mundial.

L'escala, l'abast i la naturalesa dels problemes actuals relacionats amb el medi ambient i els recursos naturalsprovenen del grau de desenvolupament sòcio-econòmic sense precedents experimentat al llarg d'aquest segle, iespecialment des de la fi de la Segona Guerra Mundial. En tota la història de la humanitat el creixement mai no haviaha estat tan intens: només en aquest segle, s'ha triplicat la població mundial; gairebé les quatre cinquenes partsd'aquest creixement s'han produït des del 1950. Al llarg dels propers cinquanta anys, s'espera que la població esdobli i fins i tot un modestíssim increment del nivell de vida podria significar haver de multiplicar per cinc o per deul'activitat de tots els sectors econòmics, especialment dels sectors de l'energia, del transport, la indústria, laconstrucció i l'agricultura.

Aquestes tendències representen una amenaça per a l'economia de les nacions, per a la salut dels seus ciutadans,per a la seva estabilitat política i, en el cas de l'escalfament global, per a la seva mateixa existència.

En la declaració de Dublín, el Consell Europeu va insistir en la responsabilitat especial de la Comunitat i dels Estatsmembres a l'hora d'animar-los a prendre part en l'acció internacional per combatre els problemes ambientalsmundials tot afirmant que “la Comunitat ha de fer un ús més efectiu de la seva autoritat moral, econòmica i política afi de fer avançar els esforços internacionals amb l'objectiu de resoldre problemes mundials i de promoure undesenvolupament sostenible i el respecte pel patrimoni planetari comú”.

Capítol 10: Problemes i amenaces ambientais

10.1. Problemes d'abast mundialQuatre grans problemes han esdevingut motiu de preocupació creixent arreu del món i requereixen amb urgènciauna resposta coherent i efectiva:

Canvi climàticLes emissions procedents de diverses activitats humanes estan incrementant dràsticament les concentracions degasos d'efecte hivernacle com ara el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós. Malgrat algunes reserves científiques,els experts estan d'acord que el canvi en la composició de l'atmosfera terrestre comporta un procés d'escalfamentglobal que implica nombrosos riscos -pujada del nivell del mar, alteracions climatològiques, secades i desertització-i que podria tenir conseqüències enormes per a la vida econòmica i social.

Empobriment de la capa d'ozóExisteix un ampli consens científic al voltant de la responsabilitat d'alguns productes químics fabricats per l'home -principalment CFC- en relació a la destrucció de la capa d'ozó estratosfèrica que protegeix la superfície de la Terrade la radiació ultraviolada. Es aquest un dels casos excepcionals en què s'ha desenvolupat una estratègiaexhaustiva que inclou contramesures d'ordre legal i financer. Ara però, la situació sembla ser més greu del que homen un primer moment havia pensat. Les dades científiques presentades pel PNUMA(1) el desembre del 1991indiquen que la disminució de la capa d'ozó és en molts punts del globus dues vegades més gran que no espensava.

Pèrdua de biodiversitatLa biodiversitat sofreix pressions cada cop més intenses principalment per causa de l’alteració d'ecosistemes i de ladestrucció d'hàbitats. Segons algunes estimacions, fins a 100 espècies podrien desaparèixer diàriament(2). A bandade les repercussions d'ordre ecològic, l'erosió del patrimoni biològic de la Terra podria tenir seriosos efecteseconòmics atès que el potencial de desenvolupament de nous productes, especialment aliments i medicaments, essoscavat per la desaparició d’espècies animals i vegetals.

DeforestacióEls nivells de deforestació són motiu d'alarma creixent, especialment en les àrees de selva tropical i subtropical:d'acord amb les dades oficials de la FAO, la deforestació avança ara a un ritme de 17 milions d'hectàrees l'any.Aquesta tendència pot agreujar altres problemes ecològics globals a causa del paper dels boscos en la reducció delCO2i en tant que reserves de diversitat biològica. D'altra banda, prop de 2,5 milions d’aborígens depenen d'aquestsboscos per a l'obtenció d'aliment, combustible, materials i abric.

10.2. Problemes regionals o locals

La contaminació atmosfèrica, el deteriorament del medi marí, l'erosió del sol i la desertització, la gestió i eliminacióimprudent de residus perillosos i de productes químics tòxics, els riscos industrials, el ràpid creixement urbà, ladegradació de les reserves d'aigua potable, etc., constitueixen greus problemes i reptes als quals s'ha de fer front enmolts punts del planeta si pretenem assolir un desenvolupament sostenible i ecològicament segur. òbviament,l'escala i l'extensió d'aquests problemes varia a cada regió o país en funció de la situació econòmica i demogràfica.

Països desenvolupatsAls països de l'OCDE s'han fet alguns progressos en la lluita contra determinades formes de contaminació i dedegradació ambiental, però hi ha encara nombrosos problemes pendents (als quals ja s'ha fet esment pel que fa a laComunitat als capítols precedents) i que caldria atendre amb urgència. És clar tanmateix que el principal repte queaquests països hauran d'afrontar consistirà a efectuar un canvi substancial de les pautes de consum per tal dereduir el seu nivell de despesa dels recursos naturals mundials, tot assegurant alhora una contínua millora de laqualitat de vida.

Europa central i orientalEn moltes parts de l'Europa central i oriental la degradació ambiental és extremadament greu. Les antiguesestructures i polítiques sòcio-econòmiques basades en una planificació centralitzada sense participació de lapoblació han contribuït a l'aparició d'una situació que es caracteritza per la manca d’eficàcia, per les pràctiquesmalbaratadores i pels elevats nivells de contaminació.

Països en vies de desenvolupamentPerò és en els països en vies de desenvolupament on els problemes ecològics són més greus. La degradació del sòl ila desertització, la destrucció d'hàbitats, la sobreexplotació dels recursos naturals, el deteriorament de les poblacionshumanes i la degradació de les reserves d'aigua potable figuren entre els problemes ambientals més importants deles nacions en vies de desenvolupament. El creixement de la població exigeix esforços sense parar centrats en ladèbil base de recursos per al cobriment de les necessitats bàsiques: aliments suficients, aigua potable, energia,aixopluc i béns materials. Alhora, la desastrosa situació econòmica en què es troben pot obligar aquests països aadoptar estratègies a curt termini perjudicials per al medi ambient en l'intent d'augmentar els ingressos provinentsdel comerç exterior que necessiten per respondre a les necessitats més immediates. La manca de controlsinstitucionals i normatius, juntament amb la disponibilitat limitada de recursos tècnics, humans i financers agreujales dificultats i els problemes locals i regionals.

Capítol 11: Cooperació internacional

No cal dir que cap nació aïlladament, ni tampoc cap grup de nacions, no podrà aportar solucions efectives a totsaquests problemes. És essencial, en canvi, assegurar un nivell elevat de cooperació internacional i comprensiómútua entre nacions i grups de nacions si volem que la comunitat internacional tingui alguna possibilitat real detrobar solucions justes i sostenibles, i si volem aconseguir una situació d'igualtat intergeneracional iintrageneracional, no només pel que fa al medi ambient sinó també a la situació econòmica i política.

D'uns vint anys ençà, la Comunitat ha protagonitzat una part important de l'acció internacional en l'àmbit del mediambient. La Comunitat és part contractant de prop de 30 convenis i acords internacionals i dóna suport actiu a latasca de diverses institucions internacionals i regionals, com ara PNUMA, UNCEPE, OCDE i el Consell d'Europa. Encompliment de les seves obligacions establertes pel Tractat, modificades per l'Acta única Europea, i en base al'Article 130 R 1. del nou Tractat de la Unió Europea, la participació de la Comunitat en l'acció internacional enmatèria de medi ambient s'incrementarà al llarg del període de vigència d'aquest Programa.

11.1. la posició comunitària en relació amb els principals problemes

Pel que fa al canvi climàtic, la posició de la Comunitat en les negociacions actuals per a la redacció d'un convenimarc global es basa en el compromís comunitari d'estabilitzar les emissions de CO2 per a l'any 2000 als nivells del1990, i d'efectuar posteriorment noves reduccions. S'ha d'accelerar l'elaboració de protocols complementaris basatsen l'esmentat marc per definir fites i compromisos globals i específics sobre emissions de carboni i "xucladors” decarboni (principalment els boscos). L'objectiu global últim del conveni hauria de consistir en l'estabilització de lesconcentracions de gasos d'efecte hivernacle a nivells que evitessin interferències antropogèniques perilloses en elclima mundial i que permetessin una adaptació natural dels ecosistemes en el temps. D'altra banda també, haurà deconsiderar les responsabilitats comunes, però diferenciades, de les parts, tot reconeixent que els compromisosadquirits hauran de variar en funció del nivell de desenvolupament i d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La Comunitat és part contractant del Conveni de Viena per a la protecció de la capa d'ozó i del Protocol de Montrealsobre substàncies destructores de la capa d'ozó. La Comunitat ha decidit unilateralment d'introduir mesures decontrol més rigoroses que les acordades al Protocol. En vista de les noves dades científiques de què disposem, laComunitat donaria suport a un avançament de les fases acordades el juny del 1990 i apressa totes les parts delProtocol de Montreal a adoptar mesures més severes d'acord amb el caràcter de la normativa comunitària.

El conveni sobre la diversitat biològica a adoptar a la CNUMAD hauria de reconèixer que la conservació de ladiversitat biològica en benefici de les generacions actuals i futures és una responsabilitat comuna de la humanitat, ihauria de garantir-ne la protecció a tres nivells diferents: diversitat genètica de les espècies per tal de mantenir elseu potencial evolutiu; diversitat del nombre d'espècies; i, finalment, diversitat dels ecosistemes on han de viure.La conservació "ex situ" s'hauria de contemplar com un complement de la conservació "in situ" però mai com unsubstituta. El conveni sobre la diversitat biològica hauria d'abordar igualment les qüestions referents a l'accés alsrecursos biogenètics i al control dels riscos biotecnològics.

La declaració prevista de la CNUMAD sobre la gestió i el desenvolupament de tots els boscos -temperats, boreals itropicals- hauria d'incloure un compromís per dur a terme, tan aviat com sigui possible, un conveni internacionalsobre boscos tan aviat com sigui possible. A més, farà falta una participació activa de l'ITTO i del GATT per tald'abordar la qüestió específica del comerç internacional de fustes tropicals amb l'objectiu de reconciliar,mentrestant, els imperatius ambientals i les activitats comercials legítimes. L'ajuda al sector forestal demana unesforç de cooperació i coordinació. El rellançament del Pla d'Acció sobre els Boscos Tropicals, amb una orientaciócentrada en el país receptor i no pas en el país productor, ajudarà aquests països a planificar i gestionar els seusrecursos forestals d'una manera sostenible.

De conformitat amb el mandat del Consell Europeu i de la cimera econòmica del G-7, la Comissió ha engegat unprojecte pilot per a la conservació del bosc tropical més gran del món. Es tracta d'una iniciativa excepcional en laqual participa la Comissió juntament amb el Govern brasiler i el Banc Mundial, i que té un pressupost total de 250milions de dòlars USA. Això situarà la Comunitat en una posició favorable de cara a la conferencia de la CNUMAD

que se celebrarà a Rio de Janeiro, el juny del 1992. S'espera que els resultats del programa puguin aplicar-se ambèxit a d'altres regions.

11.2. Altres qüestions prioritàries de destacada transcendència internacional

La Comunitat és a punt d'adoptar un nou reglament per tal d'adequar la seva legislació als procediments existentsde "consentiment previ amb coneixement de causa" pel que fa al comerç internacional de productes químics tòxics ipesticides. L'elaboració d'acords internacionals legalment vinculants que apuntessin a un estatus superior de lesDirectrius de Londres del PNUMA per a l'intercanvi d'informació sobre el comerç internacional de productesquímics, així com del codi de conducta de la FAO sobre distribució de pesticides, constituiria un gran pasendavant. També seria molt desitjable l'establiment de procediments semblants per tal de reduir els riscos associatsal comerç internacional d'organismes modificats genèticament.

Pel que fa als residus perillosos, els esforços s'adreçaran a garantir la màxima aplicació possible de les disposicionsdel Conveni de Basilea, i a l'adopció d'un protocol específic del Conveni sobre responsabilitat i indemnització.Alhora, l'exportació de residus perillosos a països que no disposen d'instal·lacions per al tractament i l'eliminaciódels residus en condicions iguals a les exigides al país d'origen s'haurien de prohibir d'acord amb el Conveni deLomé i altres convenis regionals sobre el tema.

La Comunitat hauria d'intensificar la seva participació en totes les iniciatives encaminades a la protecció dels marcsregionals i dels cursos d'aigua internacionals. A banda de la seva participació als acords existents per a la proteccióde la Mediterrània i de la mar del Nord, la Comunitat té el propòsit d'esdevenir part contractant del Conveni deHèlsinki sobre la protecció del medi marí a la mar Bàltica. També participa en les negociacions per a l'elaboració d'unconveni marc sobre la protecció i l'ús de cursos d'aigua i estanys internacionals, i també en diferents acords sobrealgunes conques fluvials europees, inclosa la del Danubi. L'any 1990, la Comunitat Europea, Alemanya iTxecoslovàquia van signar un conveni sobre l'Elba, al qual aviat seguirà un altre sobre l'Oder. La Comunitat recolzaactivament, a través del seu programa MEDSPA, el Programa Ambiental del Mediterrani engegat conjuntament pelBanc Mundial i el BEI. Aquest pla representa un bon exemple de cooperació entre institucions per a la protecció delmedi ambient que podria estendre’s a d'altres regions.

11.3. Cooperació mundial

Les negociacions en curs sobre temes ambientals d'abast mundial estan demostrant cada cop més que l'establimenti la realització d'estratègies coherents i efectives per respondre a aquests reptes exigeix un esforç conjunt de la partde tots els països, tant dels industrialitzats com dels països en vies de desenvolupament. Cal intensificar lacooperació científica i tecnològica per tal d'enfortir les capacitats tècniques endògenes i accelerar el flux deconeixements i tecnologies amb la participació activa de tots els agents implicats, especialment de les empreses.

Cal atorgar una alta prioritat a la creació de recursos financers nous i complementaris per tal de cobrir els costosaddicionals que suposaran per als països en vies de desenvolupament el compliment de les mesures adoptades enacords internacionals amb l'objectiu de protegir el medi ambient mundial. El Consell del Medi Ambient, en les sevesconclusions sobre la CNUMAD del 12 de desembre del 1991, va reconèixer que faran falta recursos financers nous icomplementaris per ajudar els països en vies de desenvolupament a fer front als problemes ecològics d'abastmundial. També va subratllar que el Mecanisme Mundial per al Medi Ambient (GEF) hauria de tenir un papercapdavanter en tant que mecanisme financer multilateral en la solució de problemes ambientals d'importànciamundial als països en vies de desenvolupament, tot i que caldria transformar-lo i adaptar-lo per tal que poguésprendre en consideració les necessitats dels membres participants. La Comunitat, com a tal, hauria de formar partdel GEF per tal d'aconseguir la màxima eficàcia en l'aplicació dels fons comunitaris ja compromesos en projectesrelacionats amb el medi ambient mundial.

Experiències recents han posat de manifest la importància creixent que estan adquirint els temes relacionats amb elcomerç i el medi ambient a mesura que s'intensifiquen i amplien les polítiques i les estratègies ambientals tant anivell nacional com internacional. Amb aquest rerafons, és fonamental intensificar el diàleg sobre la interrelacióexistent entre les polítiques ambiental i comercial en tots els fòrums internacionals pertinents, i sobretot al GATT.Aquest diàleg hauria de ser una de les principals prioritats de l'agenda posterior a la Ronda Uruguai, i atès que enprincipi cal evitar l'ús unilateral d'instruments de caràcter comercial amb objectius de protecció del medi ambient,

aquest s'hauria de concentrar en el paper del comerç internacional a l'hora d'afavorir un desenvolupamentsostenible.

11.4. Cooperació regional

És especialment important intensificar la cooperació regional per fer front a determinats problemes transfronterers.La incorporació de consideracions ambientals als instruments de cooperació regional i l'establiment i l’aplicacióefectiva d'acords legals adequats són necessaris per tal de prevenir la transposició de problemes ambientals o latransferència de contaminació d'un país a un altre. S'hauria d'atorgar, doncs, una alta prioritat a l'adopció de normesefectives de gestió i protecció de recursos ambientals compartits per a la prevenció d'impactes transfronterers, i al'establiment d'acords de responsabilitat civil i d'indemnització causada per danys de caràcter ambiental.

En aquest context, la Comunitat ha d'oferir un suport actiu a les iniciatives regionals en aquests camps,especialment al si de la CEPE i del Consell d'Europa, a través de la seva participació al nou conveni sobre avaluaciód'impacte ambiental en el context transfronterer, en les negociacions sobre prevenció i control dels efectestransfronterers dels accidents industrials i en les discussions sobre responsabilitat civil derivada dels danysocasionats al medi ambient de resultes d'activitats perilloses.

11.5. Qüestions institucionals

La solució dels reptes ambientals que van sorgint demana una millora i un enfortiment de les institucionsinternacionals existents, particularment del PNUMA, i una coordinació superior entre elles per tal de garantir un úsòptim dels recursos.

Caldria posar especial èmfasi en l'assoliment d'una comprensió científica més gran dels processos ecològics i en lamillora de la recollida i la difusió d'informació ambiental, amb vista a proporcionar una base sòlida per a l'accióinternacional en aquest camp. Amb aquesta finalitat, caldria prendre en consideració la possibilitat de crear unaxarxa internacional d'agències del medi ambient.

Finalment, val a dir que el desenvolupament accelerat de la legislació internacional en matèria de medi ambient, queha tingut lloc al llarg del dos últims decennis, no sempre ha anat acompanyat del corresponent esforç d'aplicaciódels convenis i acords existents. Per aquesta raó, és fonamental la creació de mecanismes adequats de seguimentdel compliment dels acords regionals i internacionals en matèria de medi ambient. També s'han d'abordar lesqüestions que fan referència a la prevenció i la resolució de contenciosos ambientals tot assegurant la participacióde tots els agents internacionals implicats.

Capítol 12: Cooperació bilateral

Els problemes ambientals comencen a reflectir-se en els lligams de cooperació bilateral establerts entre la Comunitati els seus interlocutors arreu del món. La cooperació amb altres països industrialitzats amb el propòsit d'assolir unamillor coordinació de les polítiques ambientals i una resposta més efectiva als reptes ambientals comuns s'haincrementat sense parar, particularment a través de la participació activa en la tasca efectuada per l'OCDE. A lavegada, els mecanismes de consulta i intercanvi d'informació sobre temes de caràcter ambiental que s'han establertentre la Comunitat i els seus principals interlocutors de] món industrialitzat, bàsicament els EUA, Canadà, el Japó iAustràlia, requereixen un enfortiment substancial. En el context paneuropeu, l'acord sobre l'àrea econòmica europeaexigeix una convergència progressiva de les polítiques ambientals al si de la Comunitat i als països de l'AELC.Aquesta convergència s'hauria progressivament de reflectir als fòrums internacionals quan les posicions adoptadesper ambdós grups de països ja reflecteixen preocupacions i objectius similars.

La cooperació en matèria de medi ambient amb països industrialitzats s'hauria d'intensificar i ampliar. Ésparticularment important assolir una convergència més estreta de les polítiques ambientals, especialment pel que faa aquelles mesures que podrien tenir un impacte significatiu sobre la situació de competitivitat de la indústria. Ésdel tot fonamental evitar que l'aplicació de les polítiques ambientals es faci en detriment de la competitivitat d'unpaís o grup de països enfront dels altres països industrialitzats.

És clar, tanmateix, que caldria concedir especial prioritat a la intensificació de la cooperació en matèria de mediambient amb els països en vies de desenvolupament i els pertanyents a l'Europa central i oriental, en vista de lasituació ecològica extremadament greu amb què s'han d'enfrontar aquests països.

12.1. Països en vies de desenvolupament

La Comunitat es compromet a ajudar els països en vies de desenvolupament a abordar els creixents problemesambientals de caràcter greu als quals s'enfronten i a avançar cap a un desenvolupament sostenible. Actualment, laComunitat i els seus Estats membres aporten un 47% de tota l'ajuda oficial al desenvolupament, la qual cosarepresenta un 0,45% del PIB (més del doble del percentatge aportat pels EUA o el Japó). La Comunitat i els Estatsmembres seguiran intensificant els seus esforços: a banda dels recursos financers tradicionals que faran falta perpromoure la participació dels països en vies de desenvolupament en les mesures adreçades a la solució deproblemes ambientals de caràcter global, és necessari incrementar l'ajuda oficial al desenvolupament i mobilitzarnous recursos financers, especialment de caràcter privat, per tal de finançar projectes i programes dedesenvolupament sostenible i ecològicament assenyat. La Comunitat i els seus Estats membres van reafirmar eldesembre de 1991 el seu compromís d'arribar a destinar un 0,7% del PIB a ajuda al desenvolupament, tal comrecomanen les Nacions Unides, per tal d'ajudar els països en vies de desenvolupament a aplicar a nivell nacional lespolítiques de desenvolupament sostenible.

A més, la coordinació entre l'ajuda comunitària i els programes bilaterals dels diferents Estats membres s'haincrementat en el decurs del temps per tal de garantir una resposta coherent i efectiva a les necessitats dels païsosreceptors. La Comunitat també s'esforça per aconseguir una coordinació cada cop més estreta de la programació deles ajudes a llarg termini, en creure que els seus interlocutors no s'haurien de trobar amb recomanacions, prioritats iprocediments contradictoris procedents dels diferents organismes europeus que fan les donacions. Aquestacoordinació es extensible a les altres institucions multinacionals d'ajuda.

Països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP)A nivell comunitari, en el decurs dels darrers anys s'ha fet un esforç significatiu per tal d'incrementar els recursosdisponibles per a cooperació amb els països en vies de desenvolupament i perquè aquests ajuts siguin, en majorproporció, a fons perdut. Des del 1963 hi ha una amplia relació de cooperació amb països ACP. La protecció delmedi ambient i el desenvolupament sostingut son una part cada cop més important d'aquesta relació. Aqueststemes son part central del IV Conveni de Lomé que es va signar l'any 1989 i que va entrar en vigor el desembre de1991(1)- El Conveni subratlla que:

"el desenvolupament s'haurà de basar en un equilibri sostenible entre els objectius econòmics, la gestióregional del medi ambient i la revalorització dels recursos naturals i humans... cal donar prioritat a la protecciódel medi ambient i a la conservació dels recursos naturals que són condicions essencials per a undesenvolupament sostenible i equilibrat tant des d'una perspectiva econòmica com humana... la cooperació had'incloure una responsabilització mútua per a la conservació del patrimoni natural."

En un títol específic del Conveni figuren els principals principis i prioritats que han de regir la cooperació ACP/CEen matèria de medi ambient, i inclou, també, disposicions per a l'avaluació de l'impacte ambiental de tots elsprojectes i programes, sobre la difusió d'informació correcta sobre pesticides i altres productes químics tòxics imesures que prohibeixen l'exportació de residus radioactius i perillosos des de la Comunitat als estats ACP.

Pel que fa als recursos financers, la Comunitat posarà a disposició dels seus interlocutors ACP, en el marc del IVConveni de Lomé, 12.000 milions d'ECU,

(1) DOCE-L 229 del 17.8.1991

GRÀFIC 10: DEPOSICIONS DE SO2 I NOX PROCEDENTS DE TOTES LES FONTS EUROPEESSUPERIOR A LES CÀRREGUES CRÍTIQUES L’ANY 1990

GRÀFIC 11: DEPOSICIONS DE SO2 I NOX PROCEDENTS DE FONTS EUROPEESSUPERIOR A LES CÀRREGUES CRÍTIQUES L’ANY 2000 EN BASE A L’ESCENARI CE DE “PREUS ALTS” I LESREDUCCIONS ESPERADES ALS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS

principalment en forma de subvencions, esglaonadament al llarg d'un període de cinc anys. Entre l'any 1986 i el1989 es van finançar 230 projectes de lluita contra la desertització per valor de 1.700 milions d'ECU, als quals calafegir altres projectes adreçats a la gestió dels recursos marins, a la promoció d'energies renovables, etc. Segonsuna primera avaluació dels programes indicatius del IV Conveni de Lomé, s'espera que una quantitat de 400 milionsd'ECU sigui assignada anualment a programes relatius al medi ambient.

Països d'Àsia i Amèrica Llatina (AAL)L'evolució de la dimensió ambiental en les convencions de Lomé té un paral·lel en l'evolució de l'orientació políticaque regeix la cooperació amb els països AAL. Segons les noves directrius establertes al començament del 1991, laprotecció del medi ambient figura entre les àrees de cooperació prioritàries. Al menys un 10% de les quantitatstotals disponibles per a cooperació tècnica i financera amb països AAL (2.750 milions d'ECU en el període1991/1995) s'ha de destinar a projectes de caràcter ambiental. Les noves directrius també subratllen la necessitatd'integrar l'avaluació ambiental al procés de desenvolupament en el seu conjunt, amb l'objectiu de garantir unaprotecció a llarg termini de la base de recursos naturals i el caràcter sostenible del desenvolupament.

Països mediterranis no comunitarisDe la mateixa manera, les noves orientacions polítiques pel que fa a cooperació amb països mediterranis nocomunitaris per al període 1992/1996 preveuen un enfortiment de la cooperació regional en el camp del mediambient. Els projectes regionals en aquesta àrea -p.e. la lluita contra la contaminació marina i la gestió d'àreescostaneres- es faran efectius per mitjà d'una cooperació horitzontal al marge d'acords bilaterals. Una part important,de 230 milions d'ECU, de les partides horitzontals per a l'àrea es destinaran a projectes ambientals, particularment aprojectes de demostració i de capacitació. S'espera que el BEI assigni 1.800 milions d'ECU en concepte de préstecs al'àrea que cobreixin tot el ventall de projectes proposats, i també dels esmentats projectes de caràcter ambiental. Amés a més, la protecció del medi ambient és una de les principals prioritats per a l'assignació de fons en el marc delsprotocols financers bilaterals (1.075 milions d'ECU en partides pressupostàries i 1.300 milions d'ECU en concepte depréstecs del BEI). També el MEDSPA, un programa de subvencions per al medi ambient que possibilita elfinançament d’assistència tècnica en països mediterranis no comunitaris pot ser una ajuda en aquesta àrea. Totsplegats, els elements abans esmentats configuren un conjunt coherent d'instruments financers que podriacontribuir de manera significativa a fer efectius els compromisos i els objectius acordats pel estats riberencs, laComunitat, el BEI i el Banc Mundial l'any 1990 en la Carta de Nicòsia.

L'ordre de prioritatsTot i que l'establiment de prioritats en el camp de la cooperació en matèria de medi ambient amb els nostresinterlocutors ACP, AAL i mediterranis ha de resultar d'un diàleg bilateral que reculli les necessitats i prioritatsespecífiques de cada país, és clar que per tal que la cooperació en matèria de medi ambient sigui realment efectiva,caldrà posar especial èmfasi en la creació d'institucions i en la millora de les capacitats tècniques endògenes delspaïsos en vies de desenvolupament. Cap programa d'ajuda no pot tenir èxit si el país receptor no té les eines, lacapacitat organitzativa i de gestió per elaborar i dur a la pràctica polítiques apropiades de protecció del mediambient i de desenvolupament sostenible. L'enfortiment de la cooperació científica i tecnològica amb els països envies de desenvolupament és de vital importància; els programes existents conjunts de recerca i capacitació en elscamps del medi ambient i del desenvolupament existents han de continuar i ampliar-se. A l'hora de l'assignació defons i de l'elecció de projectes, s'hauria de donar prioritat a les programacions decisives per al procés dedesenvolupament, com ara són les fonts d'energia renovables, la lluita contra la degradació del sò1 i la sevarecuperació la desertització i la deforestació i la protecció i la gestió de les reserves d'aigua potable.

Finalment, la Comunitat establirà les garanties ambientals adequades tant a nivell de programa com de projecte, tal icom preveuen, entre d'altres, el IV Conveni de Lomé i la Resolució sobre el medi ambient i el desenvolupamentadoptada pel Consell de Desenvolupament el maig de 1990(1).

12.2. Europa central i oriental

Els transcendentals canvis polítics de l'Europa central i oriental han tingut un gran impacte sobre l'agenda políticainternacional on les qüestions referents al medi ambient han ocupat un lloc destacat en la llista de prioritats atractar. La millora de les condicions ambientals i la protecció de la salut humana i de la qualitat de vida sónprioritats que cal abordar paral·lelament als processos de liberalització i de reforma econòmica tal i com hansubratllat els nous governs democràtics.

PECO és greu; en algunes àrees, els danys causats podrien ser a hores d'ara irreversibles. Tot i que l'extensió i eltipus de degradació varien segons el país o la regió en qüestió, sempre subsisteixen determinats problemescomuns. Aquests són p.e. els danys extenses causats als boscos per les pluges àcides (hom creu que un 75% delsboscos polonesos n'estan afectats), i -l'enverinament de sistemes fluvials sencers (l'aigua del Vístula no admet nitan sols l'ús industrial). Hi ha un risc permanent i elevat d'accidents industrials de caràcter greu especialment en elcamp de l'energia nuclear i de la indústria química.

Molts dels problemes tenen una dimensió regional transfronterera: la conca del Vístula s’estén per la majoria delspaïsos d'Europa oriental, l'Elba travessa la República Txeca i Eslovaca i Alemanya, la conca del Danubi s’estén perla majoria dels països meridionals:

(1) Resolució del Consell 6723/90 del 29.5.1990

la seva contaminació s'estén fins al Bàltic, la Mar del Nord i la Mar Negra. El Gràfic 10 indica l'impacte relatiu de lesdeposicions de SO2 i NO2 a Europa procedents d'emissions de tot Europa l'any 1990. La importància d'adoptar unaperspectiva paneuropea pel que fa a aquestes deposicions pot deduir-se del Gràfic 11 que indica les deposicionsprevistes per a l'any 2000 en base a l'escenari més restrictiu per a la CE (vegeu "acidificació") i a les reduccions ques'esperen als països de l'Europa central i oriental (en base als compromisos actuals).

Acords d'associacióEl 31 de desembre de 1991, la Comunitat va firmar acords d'associació amb Polònia, República Txeca i Eslovaca iHongria. Aquests acords proporcionen un marc a llarg termini per al desenvolupament de les relacions amb laComunitat inclosa la cooperació en matèria de medi ambient. Acords similars s'estan negociant actualment ambRomania i Bulgària. També s'estan preparant acords comercials i de cooperació amb els Estats Bàltics i Albània queincorporaran igualment disposicions referents al medi ambient.

PHARE Estratègia sectorial del medi ambient i Programes regionalsDes d'un principi, la protecció del medi ambient ha estat part integral del programa PHARE de la Comunitatd'assistència a les reformes econòmiques d'Europa central i oriental. Concebut originalment per ajudar Polònia iHongria, el programa inclou ara República Txeca i Eslovaca, Romania, Iugoslàvia i Bulgària.

Els programes PHARE de medi ambient foren engegats l'any 1990 a Polònia (22 milions d'ECU), Hongria (25 milionsd'ECU), Txecoslovàquia (30 milions d'ECU) i l'antiga RDA (20 milions d'ECU). Atès que aquests programes escomponen d'un nombre relativament gran i divers d'activitats, es van establir equips PHARE d'assistència tècnicaals respectius Ministeris del Medi Ambient per ajudar a la preparació i l’execució del programa. L'experiència delsprogrames PHARE del 1990, basats en gran mesura en una llista àmplia i variada de projectes, va subratllar lanecessitat d'un enfocament més estratègic als problemes ambientals de la regió.

Conseqüentment, el Grup de Treball sobre el Medi Ambient del Grup dels 24 (G-24) i els Ministres de Medi Ambientreunits al Castell de Dobris el juny de 1991, van donar el vist i plau a una “Estratègia per als PECO en el Sector delMedi Ambient" preparada per la Comissió, que cobreix un període de tres anys. Aquesta estratègia senyaladiferents objectius polítics i prioritats entre els quals hi ha la conscienciació de la població, l'enfortiment i l'expansiódels marcs institucional, polític i normatiu, i la transferència d'informació i tecnología. Aquesta estratègia posa lesbases dels programes PHARE de medi ambient per al 1991 (Polònia 35 milions d'ECU), Hongria (10 millions d'ECU),Romania (2 milions d'ECU), Bulgària (15 milions d'ECU) i la República Txeca i Eslovaca (5 milions d'ECU).

Atesa la naturalesa transfronterera de la majoria dels problemes ambientals, el primer programa regional de PHAREper al medi ambient fou engegat el 1991 amb una contribució comunitària de 20 milions d'ECU. Aquest programainclou iniciatives per a la conca del Danubi, el Triangle Negre, l'extensió de les activitats de FCORINE a Europacentral i oriental, un informe sobre l'estat del medi ambient a Europa i la recerca aplicada.

Seguretat nuclear i protecció contra les radiacionsDintre del programa PHARE per al medi ambient s'han assignat 15 milions d'ECU del pressupost del 1991 a unPrograma Regional de Seguretat Nuclear. El Programa d'Assistència Tècnica per als països de l'antiga URSS inclouun programa adreçat al sector energètic que destina 53 milions d'ECU a la gestió i la seguretat de les sevesinstal·lacions nuclears. El recent tractat de cooperació en matèria de seguretat nuclear amb els països de l'antigaURSS i els protocols que seguiran a la Carta Europea de l'Energia oferiran noves possibilitats d'abast més ampli enaquest camp.

Mirant cap al futurLes tasques que han d'afrontar aquests governs són enormes. Només l'ajuda exterior, especialment de la Comunitat,farà possibles progressos substancials i duradors. Durant el període cobert per l'actual "Estratègia en el Sector delMedi Ambient" es resoldran importants canvis polítics, s'enfortiran els marcs i les capacitats institucionals inormatives, i s'intensificaran els lligams entre reforma ambiental i econòmica. Però la reducció de la contaminació anivells de càrrega crítics i l'avenç cap a un ús sostenible dels recursos naturals als països de l'Europa central ioriental exigirà recursos financers clarament superiors als que fins ara son disponibles en programes com PHARE ialtres programes del G-24.

Per tant, a mesura que avancem cap a l'any 2000, correspondrà cada cop més als sectors privats i públics delsmateixos països de l'Europa central i oriental assumir la responsabilitat de generar els recursos necessaris per reduirla contaminació a l'origen. Això demanarà canvis fonamentals de les polítiques de preus, inversions substancials en

nous equipaments i tecnologies, i fins i tot el tancament absolut d'algunes de les unitats de producció mésfortament contaminants. A tal efecte faran falta crèdits importants i polítiques de préstec previsores per part de lesinstitucions bancàries nacionals i internacionals. En aquest context serà decisiva l'actuació del Banc Europeu deReconstrucció i Desenvolupament (BERD), creat recentment. De fet, el BERD ja ha engegat els seus primersprogrames de préstec en el sector ambiental de l'Europa central i oriental.

QUADRE 19: Problemes ambientals d'abast mundial

OBJECTIUS FITES FINS AL 2000 MESURES NECESSÀRIES

1 . Manteniment Aturar el deteriorament dels ecosiste- * Conveni mundial sobre la biodivers itat

de la biodiversi- mes i dels hàbitats necessaris per man- * Estratègies nacionals i regionals sobre la

tat del planeta tenir la diversitat d’espècies i la seva biodiversitat

riquesa genètica - Enfocament preventiu, AIA

- Inventaris

- Protecció d'espais forestals, zones humi-

des i altres ecosistemes rics en espècies

* Assistència tècnica i financera més gran

als països en vies de desenvolupament

* Valoració de recursos biològics2. Control de Estabilització de les emissions de CO2 * Conveni sobre el canvi climàtic mundial

l'escalfament del als nivells de l'any 1990

planeta Limitació o reducció de les emissions - Protocol sobre la reducció de les emis-

de CH4 sions de C02

- Protocol sobre limitació de les emissions

de CH4

* Increment de l'assistència tècnica i finan-

cera als països en vies de desenvolupa-

ment i PECO

Millora de l'eficiència energètica * Estratègies nacionals i regionals

Protecció i millora dels "xucladors" de - Inventaris de gasos i "xucladors" de gasos

gasos d'efecte hivernacle d'efecte hivernacle

Major eficiència energètica

Promoció de les fonts d'energies renovables

Incentius econòmics i fiscals

3. Protecció de la Interrupció de la producció i l'ús de CFC, Plena aplicació del Protocol de Montreal

capa d'ozó halosn, tetraclorur de carboni i 1,1,1 (inclosa l’assistència tècnica i financera)

tricloroetà Revisió de les dades i les respostes

científiques

Reglaments CE

4. Protecció dels * Manteniment o recuperació d'espais Acord global sobre protecció, desenvolu-

espais forestals forestals als nivells de l'any 1990 pament i gestió forestal

* Aplicació de les disposicions sobre boscos

• Programes substancials de reforestació incloses en convenis globals sobre la diver-

en àrees forestals tropicals, temperades sitat biològica i el canvi climàtic

i boreals * ITTO "Objectiu 2000" sobre el comerç

de fusta

• Protecció integrada i gestió sostenible Reducció del consum de fusta, incloent

d'àrees forestals el foment del reciclatge del paper i del

cartró

Reestructuració de les organitzacions in-

Ternacionals corresponents, p.e. ITTO,

TFAP, PNUMA

Estratègies nacionals de foment, millora i

Protecció dels espais forestals

• Finalització del programa pilot sobre la sel-

va brasilera; extensió a d'altres àrees fores-

tals

• Increment de l'assistència tècnica i finance-

ra als països en vies de desenvolupament

• Control de la superfície forestal mundial,

incloent mètodes de teledetecció

5. Promoció del Reducció de la pressió sobre el medi * Adopció i aplicació de l’Agenda 21

desenvolupa- ambient en països en vies de desenvo- Aplicació efectiva de les disposicions sobre

ment sostenible lupament causada pel creixement de desenvolupament sostenible de Lomé IV

la població i la pobresa Aplicació efectiva de les directrius per a

la cooperació entre la CE i els països AAL

Integració d'objectius i criteris am- Aplicació efectiva de la Carta de Nicósia

bientals als programes macroeconò- Programes PHARE nacionals i regionals

mics de reforma Increment de l'assistència tècnica i finance-

AGENTS PRINCIPALS

Comunitat internacional

Tots els països (CE + EM)

Països industrialitzats(CE inclosa)

ídemComunitat internacional

Cada un dels estats, regions,CE + EM inclosos

Comunitat internacional

ídem

CE + EM

Comunitat internacional +ITTO

ídem

Països productors +Importadors, ITTO, CE, GATT

ídem

Comunitat internacional

Tots els països

Brasil, CE, Banc Mundial, C-7, Altres països

Comunitat internacionalCE

ídem

Participants a la CNUMAD

CE + ACP

CE + AAL

Països mediterranisCE, BEI, PAM, Banc MundialComunitat internacionalCE, Banc Mundial, G-24,BEI, Companyies

Capítol 13:CNUMAD: la Conferència de les Nacions Unides sobre

el Medi Ambient i el Desenvolupament

Així com el 1972 la Conferència d'Estocolm va permetre l'aparició d'una nova consciència i preocupació pel mediambient a una escala internacional més àmplia, també la Conferència de les Nacions Unides a Rio de Janeiro potaportar a la voluntat i al compromís polítics una nova dimensió capaç d'aconseguir una actuació efectiva a nivellmundial. L'objectiu bàsic de la Conferència és l'elaboració d’estratègies i mesures per tal d'aturar i invertir elsefectes de la degradació del medi ambient i promoure un desenvolupament sostenible i racional en tots els països.Hauria per tant d'esdevenir el punt d'inflexió entre un model de desenvolupament orientat gairebé exclusivament ala promoció del creixement econòmic i un model de desenvolupament que integri plenament la protecció del mediambient i la gestió racional dels recursos naturals.

La Comunitat i els seus Estats membres han participat activament en el procés preparatori de la CNUMADL'octubre de 1991, la Comissió va presentar una comunicació al Consell (“Una plataforma comuna: Directrius per ala Comunitat per a la CNUMAD 1992" (1) que proposa algunes orientacions bàsiques per guiar la posiciócomunitària a la Conferència. Aquesta comunicació va proporcionar la base per a l'adopció de les conclusions delConsell del 12 de desembre del 1991 sobre la CNUMAD, on es remarcava que, si bé el desenvolupamentsostenible incumbeix tots els països amb independència de la situació actual de la seva economia, els països mésdesenvolupats tenen una responsabilitat especial no només perquè han d'esdevenir sostenibles ells mateixos,sinó també perquè han d'ajudar els altres països a progressar en la mateixa direcció per mitjà d'una cooperaciójusta i constructiva basada en la confiança mútua i l'equitat.

A banda de l'esperada adopció de convenis marc sobre el canvi climàtic i la biodiversitat i d'una declaració deprincipis sobre conservació i foment dels espais forestals (inclòs el compromís d'enllestir un instrument legalvinculant tan aviat com sigui possible), els resultats de la CNUMAD haurien d'aplegar dos elements clau:

Una 'Carta de la Terra' o Declaració de drets i obligacions bàsics respecte del medi ambient i deldesenvolupament;Una pla d'acció, “Agenda 21” que hauria de consistir en un programa de treball acordat per la comunitatinternacional per a després del 1992 i el començament del segle XXI.

És clar que el resultat de la CNUMAD influirà sobre manera les accions, polítiques i objectius de la Comunitat perals propers anys. L'aplicació dels principis i mesures que cal acordar a la Conferència demanarà, en primer lloc, unareavaluació de les polítiques internes de la mateixa Comunitat; en segon lloc, de conformitat amb la Declaració deDublín, la Comunitat haurà de continuar els seus esforços per promoure l'acció internacional per a la protecció de¡medi ambient, i donar resposta a les necessitats i requeriments específics dels seus interlocutors del món en vies dedesenvolupament i de l'Europa central i oriental.

Pel que fa al lligam entre els països ACP i la Comunitat en el marc del Conveni de Lomé, la CNUMAD suposarà unaprofundiment de la reflexió conjunta sobre futurs programes i ajudarà a promoure prioritats mútues en matèria deprotecció i de conservació del medi ambient.

Les dimensions interna i externa de la política ambiental comunitària són indestriables. Ambdós aspectes s'haurand'integrar convenientment per tal de construir una resposta coherent i efectiva als problemes que figuren a l'ordredel dia de la CNUMAD. Amb independència de la incertesa sobre l'abast i la intensitat dels danys que estemcausant al planeta, és absoluta l'evidència que les amenaces i els riscos que comporten les tendències de consum icomportament són massa grans com per poder justificar-les és absoluta.

CES (91) 1693 final, 30.10.1991

Capítol 14: Selecció de prioritats

Atès que aquest Programa s'ocupa tant de polítiques i estratègies concebudes per canviar les tendències actualscom d'especificacions, i atès que es basa en el principi de subsidiarietat i el concepte de responsabilitat compartida,la qüestió no consistent tant a seleccionar prioritats com a escollir camins crítics. És clar que en el cas d'algunsobjectius a llarg termini, com ara els sectors del transport i de l'energia, és prioritari que comencem a fer algunspassos ara mateix amb l'objectiu d'obtenir més endavant els resultats desitjats. Pel que fa als casos que impliquenuna interacció entre els sectors públic i privat, la determinació de normes o l'establiment de directrius per part delprimer pot ser un requisit previ per a l'actuació del segon, indicant així calendaris i prioritats diferents en un campd'acció comú.

Mesures horitzontalsPer tal de canviar les pautes de consum i comportament de la societat fins a fer-les compatibles amb el concepte desostenibilitat, farà falta assolir un nou equilibri entre el benefici a curt termini que obtenen persones i entitats i elbenefici a llarg termini del conjunt de la societat. Tot i que l'enfocament normatiu mantindrà encara una funcióimportant, no serà possible l'assoliment del desitjat equilibri sense noves mesures complementàries. Amb aquestpropòsit les següents mesures horitzontals tindran caràcter prioritari:

Millora de dades: informació bàsica, tendències, indicadors;Fixar els preus correctament interiorització de costos externs per mitjà de mecanismes de valoració i avaluacióde costos, anàlisi cost/benefici, incentius econòmics i fiscals, auditoria ambiental, responsabilitat civil, etc.;

Informació, educació i formació de tots els agents econòmics (tècnics encarregats de dissenyar polítiques,responsables de planificació, gestors, treballadors, consumidors);Plena integració de la política ambiental amb les altres polítiques;Aplicació i compliment estrictes.

Camps d'acció prioritarisPer tal d'avançar cap a un equilibri més sostenible entre activitats humanes i desenvolupament sòcio-

econòmic, d’una banda, i els recursos i la capacitat regenerativa de la natura, de l'altra, els següents camps d'acciótindran un caràcter prioritari:

* Gestió sostenible dels recursos naturals: sòl, aigua, espais naturals i zones litorals;* Control integrat de la contaminació* Prevenció i gestió de residus;* Reducció del consum d'energies no renovables;* Gestió més eficient de la mobilitat;* Millora del medi urbà;* Millora de la salut i la seguretat, amb especial èmfasi en l'avaluació i la gestió del risc industrial, seguretat nuclear i

protecció enfront de les radiacions.

Cal remarcar que d'acord amb el principi de subsidiarietat i el concepte de responsabilitat compartida quecaracteritzen aquest Programa, moltes de les accions previstes s'acompliran a nivells diferents del comunitàriaD'altra banda, en compliment dels requeriments del Tractat d'integrar la dimensió ambiental en les diversespolítiques comunitàries, algunes de les àrees de prioritat abans esmentades s'hauran d'abordar, parcialment, oprincipalment, dins de l’àmbit de polítiques com ara l'agrària, la d'energia i la de transport.

Capítol 15: la qüestió dels costos

Consideracions generals

Un dels principals dèficits de la política econòmica en el passat ha estat la incapacitat d'incorporar o mesuraradequadament la totalitat dels costos externs que recauen sobre el medi ambient. Històricament, l'ecosistemaplanetari ha estat tractat com una font inexhaurible de primeres matèries, energia, aigua, etc.

Hom considerava el Producte Interior Brut com dependent exclusivament dels recursos del capital i de la força detreball. Avui sabem, però, que el PIB, en el present i en el futur, i la producció sostenible de béns i serveis nodepenen únicament de la disponibilitat de capital i treball, sinó també dels recursos naturals i ambientals. Unaavaluació incorrecta del cost i el valor del medi ambient i de la política ambiental, podria conduir a una percepcióabsolutament equivocada de la riquesa i dels ingressos de la societat i del seu potencial real de desenvolupamentsostenible.

Les polítiques concebudes per promoure el creixement econòmic que no incorporen plenament la dimensióambiental, més d'hora o més tard, seran un fracàs. Els canvis climàtics, l'acidificació, la desertització, lesinundacions, els residus tòxics i la contaminació que tan preocupen avui dia es deuen, en major o menor mesura, aaccions econòmiques a la recerca d'un guany immediat que no van prendre en consideració els costos ambientals allarg termini. De la mateixa manera que qualsevol empresa prudent s'esforça per mantenir i augmentar el valor delseu capital, invertint en instal·lacions, expandint la producció, comprant nous equipaments i millorant la qualitatdels seus serveis per tal de protegir la seva salut a llarg termini, també el planeta Terra demana determinats tipusd'inversions per tal de mantenir l'ecosistema en un estat saludable i poder així garantir un creixement econòmicsostenible a llarg termini. Les generacions futures depenen de les nostres inversions d'avui. Si deixem de feraquestes inversions en el moment degut, regions senceres i, finalment, la mateixa civilització podrien fer fallida.

Dificultats pràctiques a l'hora d'avaluar i conservar el medi ambientEn primer lloc, no és possible avaluar el "cost" del conjunt del Programa per als Estats membres, les administracionsregionals i locals i els agents econòmics. Si pensem que els supòsits del desenvolupament sostenible tenencredibilitat, els beneficis haurien de pesar més, a la llarga, que els denominats costos i en aquest context, l'Article130 R.3. del nou Tractat obliga a prendre en consideració els costos reals de no actuar a l'hora d'efectuar qualsevolcàlcul d'aquesta mena; no considerar els costos de la "inacció' suposarà esbiaixar el procés de presa de decisionsen detriment de respostes polítiques òptimes en termes de sostenibilitat. Tanmateix, es plantegen diversesdificultats d'ordre pràctic:

(i) La informació sobre l'estat físic del medi ambient sovint falta o és insuficient. No hi ha una certesa absolutasobre els límits de tolerància del medi ambient;

(ii) Els costos dels danys causats al medi ambient o els beneficis de restaurar el medi ambient o els costos de la"inacció" són difícilment avaluables. El mètodes de quantificació estan en fase experimental;

(iii) La determinació del valor del medi ambient per a les generacions futures exigeix l'elecció d'un paràmetre devaloració adequat, la qual cosa és un tema potencialment controvertit per si mateix;

(iv) Les variables ambientals no poden reduir-se a un denominador comú monetari a diferencia de l'activitateconòmica. Això significa que és difícil sospesar els costos reals d'oportunitat que suposa la millora d'unavariable ambiental en contra d'una altra. També perquè algunes amenaces ambientals poden afectar la saluthumana i, en segon lloc, perquè, en última instància, totes les variables ambientals són interdependents, lapolítica ambiental requereix un enfocament integrat;

(v) Les opcions de la Comunitat en matèria de política pública no es regeixen exclusivament per costos i beneficisambientals (fins i tot quan poden mesurar-se) sinó per altres principis enumerats al Tractat (p.e. el principi deprevenció, la cohesió social, etc.)

S'hauria d'entendre bé també que determinats aspectes del medi ambient (p.e. el nivell de qualitat de l'aigua potable,l'últim panda o elefant, el cant dels ocells o determinats aspectes del patrimoni cultural) senzillament no tenen preu i

que per tant no s'hi poden aplicar els mecanismes habituals d'avaluació de costos econòmics com ara l'anàlisicost/benefici o el lliure joc de les forces del mercat. En els casos que no sigui possible una avaluació econòmica o ladeterminació satisfactòria dels costos, resultarà indispensable una avaluació qualitativa per tal d’agilitar unaintegració plena de les consideracions ambientals en el procés de presa de decisions i en la transició cap a undesenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat caldria desenvolupar i polir instruments com ara els indicadorsambientals i els estudis d'avaluació d'impacte ambiental.

Res de tot això no treu importància a les polítiques i programes ambientals de determinació de costos. D'acord ambel Tractat, s'efectuarà una anàlisi dels costos i beneficis potencials de l'acció i la inacció a l'hora de desenvoluparpropostes formals específiques al si de la Comissió. A l’hora de desenvolupar les esmentades propostes s'aniràamb la màxima cura per tal d'evitar la imposició de costos desproporcionats i garantir que els beneficis, amb eltemps, superaran els costos.

Perspectives futures de la determinació de costosAixí, tan aviat com sigui possible caldrà elaborar una estratègia àmplia i equilibrada de definició i elecció deprioritats ambientals basat en l'avaluació més completa possible de la totalitat de costos i beneficis pertinents. En elmateix sentit, la selecció d'instruments hauria de permetre d'assolir les fites seleccionades amb costos mínims. Elcàlcul de costos hauria d'incloure els costos administratius o de recursos a càrrec del sector públic i també com unaavaluació econòmica de la disminució de les reserves naturals i dels costos que el seu compliment suposa per aempreses i famílies. El pla de cinc punts que segueix a continuació és un conjunt de mesures a la bestreta a aplicardurant el període de vigència del Programa concebut per superar les dificultats esmentades més amunt i perdissenyar un mecanisme adequat i efectiu de determinació de costos que haurà de servir als requeriments tant de laprotecció ambiental com del desenvolupament sostenible:

És fonamental que els tècnics encarregats de dissenyar polítiques disposin d'informació de més qualitat sobrel'estat del medi ambient i de dades apropiades, com ara indicadors i nivells de tolerància, per tal que puguindefinir correctament els paràmetres del desenvolupament sostenible;

Cal intensificar l'esforç de recerca per poder valorar i prendre en consideració el medi ambient; la coordinacióinternacional i el repartiment de responsabilitats en aquest camp s'hauria d'afavorir sempre que fos possible.S'haurien d'escollir paràmetres de valoració adequats per tal de salvaguardar els drets de les generacionsfutures tenint en compte la incertesa i els riscos;

S'hauria d'elaborar amb caràcter urgent una metodologia d'anàlisi comunitària cost/beneficis que pogués aplicar-sea tots els projectes i polítiques amb una dimensió ambiental. Caldria considerar si els costos de projectes"oficiosos" de restauració ambiental s'haurien d'incloure en les anàlisis econòmiques cost/benefici i sota quinescondicions aquesta mena de projectes haurien de tenir preferència (p.e. sota condicions de gran incertesa);

Totes les polítiques ambientals de la Comunitat i altres polítiques amb repercussions sobre el medi ambient s'hand'avaluar de la manera més exhaustiva possible tot prenent en consideració la totalitat dels costos i els beneficis de"l'acció" i de la "inacció" de conformitat amb l'Article 130 R del Tractat. Sempre que sigui possible les prioritatss'haurien de determinar sobre la base de quina és l'opció que comporta els màxims beneficis;

A partir de 1995, s'hauria de poder disposar, amb caràcter de projecte pilot, d'informes comptables ajustats des delpunt de vista ambiental, que tinguessin en compte les existències en recursos naturals de l'aire, l'aigua, el sòl, elpaisatge, el patrimoni, etc.) en tots els països comunitaris, amb el propòsit que siguin adoptats formalment cap a lafi de la dècada.

Capítol 16: Revisió del Programa

El camí cap a un desenvolupament sostenible tant a dintre com a fora de la Comunitat serà llarg. Aquest Programacomunitari pretén introduir canvis en els comportaments i les tendències a nivell comunitari, al si dels Estatsmembres, en el món empresarial i a nivell del ciutadà de carrer. L'enfocament adoptat arreu consisteix a determinar:

Objectius, específics o generals, per tal d'avançar cap a un desenvolupament sostenible;

Fites per al període fins al 2000, per tal de poder mesurar els progressos en quantitat i qualitat;

Accions a emprendre a curt o mig termini per tal d'encetar vies i/o accelerar els progressos.

Atesa la insuficiència d'algunes dades de base o projeccions de tendències, és inevitable que hi hagi un determinatgrau d'incertesa sobre la validesa d'algunes fites o la urgència d'algunes accions. Tanmateix, els Caps d'Estat i deGovern de la Comunitat han decidit que en benefici de la sostenibilitat del desenvolupament ha de prevaler elprincipi de prevenció.

Tot i que aquest programa adopta com a horitzó la fi de la present dècada, el propòsit es de revisar-lo en un estadiintermedi. A més de la millora esperada dels nivells d'informació i de la disponibilitat de resultats procedents del'actual programa comunitari de recerca ambiental (1990-1994), durant els propers anys s'efectuaran revisionsimportants de les polítiques comunitàries en matèria d'indústria, energia, transport, agricultura i dels FonsEstructurals.

Prenent l'exemple del vaixell que demana una considerable quantitat de temps i d'espai per maniobrar, aquestaprimera fase 1 992-1 995 s'ha de contemplar a manera de període d'escalfament de motors, de canvi d'orientació i decompromís, i la fase següent 19962000, com d'avenç a tota màquina. Conseqüentment, abans de la fi de 1995s'emprendrà una revisió exhaustiva de la situació i es publicarà un informe actualitzat sobre l'estat del medi ambient iuna revisió de l'estratègia i la política establertes en aquest Programa.

Conclusió

Ens trobem en un moment d'inflexió pel que fa a la integració de les qüestions ambientals en les altres polítiques dela Comunitat. L'impacte del mercat interior, la necessitat de situar el desenvolupament sostenible al centre de lesaltres polítiques i de donar exemple a la resta del món demana un gran canvi de plantejaments.

Aquest Programa constitueix un punt d'inflexió. Per primera vegada s'estableix tant una estratègia com un calendariper a les accions necessàries per tal de garantir que la mateixa Comunitat avança cap a una economia sostenible, iper ajudar els nostres veïns menys desenvolupats que facin el mateix. Aquest Programa no és cosa només de lesinstitucions comunitàries: el seu funcionament exigeix la plena cooperació i suport de tots els agents implicats. LaComunitat només pot posar-hi el marc.

L'acompliment d'aquest Programa i la consecució de l'objectiu del desenvolupament sostenible constitueix un delsgrans reptes polítics i econòmics per a la Comunitat des d'ara fins a l'any 2000. Es la base per a “l'enfocament mésintel·ligent i sistemàtic a la gestió del medi ambient” que el Consell Europeu va considerar el juny de 1990 quenecessitàvem amb urgència. No vèncer aquest repte a més de perjudicial per a les generacions actuals seria tambéuna falta greu de cara a les generacions futures. La Comunitat i tots els seus ciutadans han d'assumir la seva partde responsabilitat. Es tracta per damunt de tot d'una responsabilitat compartida que requereix una acció col·lectiva.

El MEDI AMBIENT DEPÈN DE LES NOSTRES ACCIONS COL·LECTIVES; El MEDI AMBIENT DE DEMÀDEPÈN DEL QUE FEM AVUI.