1.1 l’ adn

59
LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 1- Herència i informació genètica L'ADN Herència, gens i cromosomes Divisió cel·lular i replicació de l'ADN Flux de la informació genètica 2- Biotecnologia i enginyeria genètica Tecnologia de l'ADN recombinant Reacció en cadena de la polimerasa Seqüenciació 3- Aplicacions de l'enginyeria genètica Producció de fàrmacs Teràpia gènica Diagnòstic clínic Aplicacions en agricultura i ramaderia: Els transgènics Aplicacions mediambientals 4- El projecte genoma humà

Upload: jolene

Post on 10-Jan-2016

48 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

- PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

1- Herència i informació genèticaL'ADNHerència, gens i cromosomesDivisió cel·lular i replicació de l'ADNFlux de la informació genètica

2- Biotecnologia i enginyeria genèticaTecnologia de l'ADN recombinantReacció en cadena de la polimerasaSeqüenciació

3- Aplicacions de l'enginyeria genèticaProducció de fàrmacsTeràpia gènicaDiagnòstic clínicAplicacions en agricultura i ramaderia:Els transgènicsAplicacions mediambientals

4- El projecte genoma humà5- Reproducció assistida6- Cèl·lules mare i Clonació7- Bioètica

Page 2: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

1- Herència i informació genèticaL'ADNHerència, gens i cromosomesDivisió cel·lular i replicació de l'ADNFlux de la informació genètica

2- Biotecnologia i enginyeria genèticaTecnologia de l'ADN recombinantReacció en cadena de la polimerasaSeqüenciació

3- Aplicacions de l'enginyeria genèticaProducció de fàrmacsTeràpia gènicaDiagnòstic clínicAplicacions en agricultura i ramaderia:Els transgènicsAplicacions mediambientals

4- El projecte genoma humà5- Reproducció assistida6- Cèl·lules mare i Clonació7- Bioètica

Page 3: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

1- Herencia i informació genètica1.1 L'ADN1.2 Herència, gens i cromosomes1.3 Divisió cel·lular i replicació de l'ADN1.4 Flux de la informació genètica

Page 4: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Una cèl·lula és un sistema capaç de l’AUTOMANTENIMENT, mitjançant la realització de les funcions vitals: NUTRICIÓ, RELACIÓ I REPRODUCCIÓ.

1.1 L’ ADN

Page 5: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

La informació per al funcionament del sistema

resideix en els CROMOSOMES del nucli.

(pag. 88)

La informació està CODIFICADA en la seqüència de bases de l'ADN del nucli de la cèl·lula

La unitat d'informació és una seqüència de tres bases

anomenada CODÓ.

La informació és traslladada al citoplasma cel·lular mitjançant

l’ARNm .

1.1 L’ ADN

Page 6: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

L'ADN és una molècula capaç de fer rèpliques de si mateix (REPRODUCCIÓ) i de fer còpies parcials per a altres funcions

(NUTRICIÓ I RELACIÓ)

1.1 L’ADN

ARNm

Transcripció Traducció

ARNt

PROTEÏNA

Replicació CITOPLASMANUCLI

ADN

RIBOSOMES

El que els fills reben dels pares és l'HERÈNCIA.

Consisteix en INFORMACIÓ en un suport material (Cadena d'ADN) empaquetada (CROMOSOMES) i amb una maquinària capaç de fer-

la funcionar (Elements cel·lulars)

Page 7: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA1.2 REPLICACIÓ

Gen

REPLICACIÓ

PolimerasaPolimerasaPolimerasa

Un GEN és un fragment de cromosoma que conté informació per a construir una

proteïna. En un Cromosoma hi ha molts gens, col·locats uns darrere d'uns altres i

separats per trossos que aparentment no contenen informació útil. Per a passar la informació a les dues cèl·lules filles el primer és fer una còpia de la informació (REPLICACIÓ) seguida d'un repartiment escrupolós (MITOSI).

Page 8: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA1.3 MITOSI

La MITOSI és el procés de repartiment que fa una cèl·lula quan es divideix en dues cèl·lules filles.

Una vegada duplicat l’ADN, s'empaqueta formant els cromosomes

Profase

Metafase

Anafase

Telofase i Citocinesi

Page 9: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Les activitats cel·lulars, en resposta a les ordres de l'ADN, es realitzen mitjançant PROTEÏNES específiques.

1.4 LA INFORMACIÓ GENÈTICA

Page 10: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Les proteïnes són polímers d'aminoàcids que formen cadenes Les proteïnes són polímers d'aminoàcids que formen cadenes convenientment plegades per a obtenir formes precisesconvenientment plegades per a obtenir formes precises..

Les proteïnes específiques requereixen un procés de Les proteïnes específiques requereixen un procés de construcció(SÍNTESI) molt acuratconstrucció(SÍNTESI) molt acurat..

Page 11: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA1.4 LA INFORMACIÓ GENÈTICA

Recordant:

A D NA D N A R NA R N

Page 12: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA3

SÍNTESI DE PROTEÏNES

ADN

Polim

NucliCitoplasma

ARNm

TRANSCRIPCIÓ

1.4 TRANSCRIPCIÓ

Page 13: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

ARNm

Codó 1 Codó 2

1.4 TRANSCRIPCIÓ

El Codi Genètic permet traduir la informació en format ADN-ARN en informació format proteïnes.

Un GEN és un tros d'ADN que conté la informació necessària per a construir una PROTEÏNA.

El Codi Genètic ÉS UNIVERSAL

Page 14: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA3

SÍNTESI DE PROTEÏNES

TRADUCCIÓ

1.4 TRADUCCIÓ

Page 15: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICALA REVOLUCIÓN GENÉTICA

Un CODÓ està format per una

seqüència de tres bases

1.4 LA INFORMACIÓ GENÈTICA

EL CODI GENÈTICRepassant:

Page 16: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

La TRANSCRIPCIÓ trasllada la

informació d'ADN a

ARNm.

1.4 LA INFORMACIÓ GENÈTICA

La TRADUCCIÓ trasllada la

informació de ARNm

a PROTEÏNES

EL CODI GENÈTICRepassant:

Page 17: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Esquema simplificat de la Transcripció i la Traducció en la

cèl·lula.

1.4 LA INFORMACIÓ GENÈTICA

Page 18: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA1.1 Les proteïnes

Siguen els aminoàcids de l'exemple de dalt

Formar la proteïna: aa1-aa2-aa5-

aa1

Segons el tipus, ordre i nombre d'aminoàcids, cada proteïna tindrà una forma i unes propietats diferents

Formar la proteïna: aa1-aa3-aa5-aa1-

aa6

Page 19: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

. Exercici:

Esbrinar la proteïna que es formarà amb la següent seqüència de ARNm.

AUGACCCCUGGGGAGAGAAGAAAUCAAUCCUUUCAGUGAGC

Met-Thr-Pro-Gly-Glu-Arg-Arg-Asn-Gln-Ser-Phe-Gln-Stop

Page 20: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

2- Biotecnologia i enginyeria genètica2.1 Tecnologia de l'ADN recombinant2.2 Reacció en cadena de la

polimerasa2.3 Seqüenciació

Page 21: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA2- BIOTECNOLOGIA

BIOTECNOLOGIABIOTECNOLOGIA, es defineix com: la utilització d'organismes vius , o part dels mateixos, per a obtenir o modificar productes, millorar plantes i animals o desenvolupar microorganismes amb objectius

específics

Com ara sabem que les eines cel·lulars són les proteïnes i el secret de la seua fabricació està en l'ADN, quan volem que una cèl·lula realitze millor una acció o faça una nova, hem de proporcionar-li l'eina (proteïna) necessària o la informació (gen) per a poder-la fabricar.

Concepte clau .

Page 22: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA2- ENGINYERIA GENÈTICA

L'enginyeria genètica és la part de la Biotecnologia que es basa en la manipulació i transferència d'ADN d'un organisme a un altre.

Com s'obté un organisme transgènic?

1-Localitzar el gen desitjat en un cromosoma d'un organisme.

2-Aïllar aqueix gen

3-Introduir-ho en una cèl·lula receptora i aconseguir que s'incorpore al seu genoma.

4-Clonar aqueixa cèl·lula per a aconseguir moltes o un organisme complet

Enzims de restricció

Eines

Plàsmids iADN ligasa

Page 23: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

2.1- Tecnologia de l’ADN recombinantVore pàg 93

2- ENGINYERIA GENÈTICA

Page 24: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Ver pág 952.2 Reacció en cadena de la polimerasa, tècnica PCRÉs una tècnica que permet amplificar ràpidament el nombre de cadenes d'ADN a partir de mostres molt xicotetes (fins a una sola cadena) mitjançant un procés automàtic.

2- ENGINYERIA GENÈTICA

Page 25: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Ver pág 952.2 Seqüenciació

Es tracta de determinar la seqüència de nucleòtids que formen un gen, un cromosoma o un genoma sencer.

La seqüenciació permet comparar uns gens amb uns altres per a determinar les semblances i les diferències.

2- ENGINYERIA GENÈTICA

Page 26: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3- Aplicacions de l'enginyeria genètica3-1. Producció de fàrmacs3-2. Teràpia gènica3-3. Diagnòstic clínic3-4. Aplicacions en agricultura i ramaderia

Els transgènics3-5. Aplicacions mediambientals

Page 27: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-1. Producción de fármacos

2- APLICACI0NS

Hormona del creixement boví. Estimula la producció de llet en les vaques.

Lipolasa. Una lipasa molt eficient contra la brutícia (Ind. de

detergents)

Com el cas de la insulina, introduint els gens adequats en bacteris s'estan produint i ho faran en el futur múltiples fàrmacs i altres substàncies.

Insulina. Tract. de la diabetis.

Interferón. Tract. de l'esclerosi múltiple i SIDA.

Hormona del creixement. Tract. del nanisme hipofisari.

ADN-polimerasa I. Tract. de la fibrosi quística.

Vacunes. Com ara la de l'Hepatitis B.

Page 28: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-2. Terapia gènica

2- APLICACI0NS

Per teràpia gènica s'entén aquell tractament d'una malaltia que es basa en la introducció de gens en l'organisme.

Amb quines malalties es pot utilitzar?

1- La malaltia ha de tenir una base genètica.

2- Cal conèixer què gen o gens estan implicats en aqueixa malaltia i cal tenir còpies (l'ADN) sanes d'aqueixos gens en el laboratori per a poder treballar amb ell. En molt pocs casos se sap amb certesa quins gens estan implicats en una determinada malaltia.

Page 29: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICAENFERMEDADES HEREDITARIAS QUE PUEDEN SER CONSIDERADAS COMO PRIMERAS CANDIDATAS A SER TRATADAS POR

MEDIO DE LA TERAPIA GÉNICA

Enfermedad Incidencia Producto normal del gen defectuoso

Células a modificar por la TG

Inmunodeficiencia combinada severa (SCID) ("niños burbuja")

Rara Enzima adenosin desaminasa (ADA)

Células de la médula ósea o linfocitos T

Hemoglobinopatías (talasemias)

1 cada 600 personas en ciertos grupos étnicos

b - globina de la hemoglobina Células de la médula ósea

Hemofilia A 1/10.000 varones Factor VIII de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hemofilia B 1/30.000 varones Factor IX de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hipercolesterolemia familiar

1/500 personas Receptor del hígado para lipoproteínas de baja densidad (LDL)

Células del hígado

Enfisema hereditario 1/3.500 personas a -1-antitripsina (producto hepático que protege los pulmones de la degradación enzimática)

Células del pulmón o del hígado

Fibrosis quística 1/2.500 personas Producto del gen CFTR que mantiene libre de mucus los tubos aéreos de los pulmones

Células del pulmón

Distrofia muscular de Duchenne

1/10.000 varones Distrofina (componente estructural del músculo)

Células musculares

Page 30: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICAENFERMEDADES HEREDITARIAS QUE PUEDEN SER CONSIDERADAS COMO PRIMERAS CANDIDATAS A SER TRATADAS POR

MEDIO DE LA TERAPIA GÉNICA

Enfermedad Incidencia Producto normal del gen defectuoso

Células a modificar por la TG

Inmunodeficiencia combinada severa (SCID) ("niños burbuja")

Rara Enzima adenosin desaminasa (ADA)

Células de la médula ósea o linfocitos T

Hemoglobinopatías (talasemias)

1 cada 600 personas en ciertos grupos étnicos

b - globina de la hemoglobina Células de la médula ósea

Hemofilia A 1/10.000 varones Factor VIII de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hemofilia B 1/30.000 varones Factor IX de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hipercolesterolemia familiar

1/500 personas Receptor del hígado para lipoproteínas de baja densidad (LDL)

Células del hígado

Enfisema hereditario 1/3.500 personas a -1-antitripsina (producto hepático que protege los pulmones de la degradación enzimática)

Células del pulmón o del hígado

Fibrosis quística 1/2.500 personas Producto del gen CFTR que mantiene libre de mucus los tubos aéreos de los pulmones

Células del pulmón

Distrofia muscular de Duchenne

1/10.000 varones Distrofina (componente estructural del músculo)

Células musculares

Page 31: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

“El xiquet bambolla"

Aquest xiquet tenia un sistema immunològic que no funcionava correctament. El contacte amb l'aire sense filtrar podia acabar amb la seua vida i açò li va obligar a romandre en un ambient esterilitzat, aïllat del món exterior, durant molts anys.

La solució per al seu problema no va arribar a temps. 

L'any 1976, John Travolta va protagonitzar una pel·lícula per a la televisió (El xic de la bambolla de

plàstic)

David Vetter "el niño burbuja"

La teràpia gènica va començar en 1990

Page 32: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICAENFERMEDADES HEREDITARIAS QUE PUEDEN SER CONSIDERADAS COMO PRIMERAS CANDIDATAS A SER TRATADAS

POR MEDIO DE LA TERAPIA GÉNICA

Enfermedad Incidencia Producto normal del gen defectuoso

Células a modificar por la TG

Inmunodeficiencia combinada severa (SCID) ("niños burbuja")

Rara Enzima adenosin desaminasa (ADA)

Células de la médula ósea o linfocitos T

Hemoglobinopatías (talasemias)

1 cada 600 personas en ciertos grupos étnicos

b - globina de la hemoglobina Células de la médula ósea

Hemofilia A 1/10.000 varones Factor VIII de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hemofilia B 1/30.000 varones Factor IX de coagulación Células del hígado o fibroblastos

Hipercolesterolemia familiar

1/500 personas Receptor del hígado para lipoproteínas de baja densidad (LDL)

Células del hígado

Enfisema hereditario 1/3.500 personas a -1-antitripsina (producto hepático que protege los pulmones de la degradación enzimática)

Células del pulmón o del hígado

Fibrosis quística 1/2.500 personas Producto del gen CFTR que mantiene libre de mucus los tubos aéreos de los pulmones

Células del pulmón

Distrofia muscular de Duchenne

1/10.000 varones Distrofina (componente estructural del músculo)

Células musculares

Page 33: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-2. Teràpia gènica

2- APLICACI0NS

Manera d’actuació en teràpia teràpia gènica.gènica.

Obtindre el gen sa

Introduir-ho en el vector de transport adequat Retrovirus Herpesviru

sAdenoviru

s

Liposomes

Incorporar-ho al genoma de la cèl·lula diana i aconseguir que funcione.

Page 34: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-2. Teràpia gènica

2- APLICACI0NS

Incorporació dels gens

Estrategia “in vivo”

S'empren generalment retrovirus i són útils per a teixits que es dividisquen freqüentment.

Page 35: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-2. Teràpia gènica

2- APLICACI0NS

Incorporació dels gens

Estrategia “ex vivo”

Aquest procediment és més costós, però permet controlar millor tot el procés: selecció de cèl·lules i funcionament del gen.

Page 36: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-3. Diagnòstic clínic

2- APLICACI0NS

Si coneixem la seqüència de bases d'un gen que produeix una malaltia, podem llançar sondes d'ADN per a detectar la malaltia, fins i tot abans que apareguen els símptomes (oncogens, Alzheimer, etc.)

(Les sondes d'ADN són fragments de seqüència coneguda, complementària del gen cercat i marcades radioactivament o amb

fluorescència.

Page 37: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

L'anàlisi d'ADN pot estudiar les probabilitats de contraure Alzheimer, diabetis, glaucoma, obesitat, càncer de pulmó, si i pròstata entre un total de 22 malalties.

Hi ha empreses que ofereixen anàlisis genètiques

Page 38: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-4. Aplicacions en Agricultura i Ramaderia: Els transgènics

2- APLICACI0NS

Es denominen organismes transgènics els organismes modificats genèticament (OMGs) que porten un gen estrany

(transgen).

Vegetals

Retard en la maduració dels fruits. Ex. Tomàquet

Resistència a herbicides. Ex. Soia

Resistència a plagues. Ex.. Virus del mosaic del tabac, creïlla, tomàquet, etc.

Millores nutritives i organolèptiques. Ex.- Arròs daurat (Vitamina A),

.Producció de substàncias extrañas. Ex.. Roses blaves amb un transgen de petunia. - Bananas per a produir vacuna antitetànica.

Millor producció. Ex. Dacsa.

Page 39: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Comparant-ho amb la dacsa blanca salvatge, el transgènic conté sis vegades més vitamina Ci 169 vegades més betacaroté

Page 40: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

No obstant açò, els transgènics estan sent qüestionats pels ecologistes

Page 41: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-4. Aplicacions en Agricultura i Ramaderia: Els ls

transgènicstransgènics

2- APLICACI0NS

AnimalsCarpes que creixen molt de pressa. Introduint en l'ou el gen de

l'hormona del creixement. Salmons que aconsegueixen 10 vegades la grandària normal.

Incorporen un gen d'un peix àrtic . Vaques que produeixen més llet. Injectant-los hormona del

creixement.

Gats fluorescents

Page 42: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

IndústriaAminoàcids produïts per microorganismes que s'usen com a

additius i suplements alimentaris

Enzims bacterians per a millorar el poder netejador de detergents

Plàstics biodegradables produïts per bacteris utilitzats en medicina.

Cautxú. S'espera produir cautxú amb bacteris transgènics.

Fibres especials. Es vol produir proteïnes de la tela d'aranya amb bacteris

2- APLICACI0NS

3-4. Aplicacions en l’Indústria : Els ls transgènicstransgènics

Page 43: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

3-5. Aplicacions Mediambientals

2- APLICACI0NS

BIORREMEDIACIÓS'han obtingut, per enginyeria genètica, organismes capaços

de degradar petroli en diferents ambients de salinitat i temperatura

BIOADSORCIÓBacteris capaços de fixar en la seua superfície certs metalls que

interessa retirar del medi..

- retirar ions tòxics en sòls contaminats - enriquir fangs actius de les depuradores i acumular grans quantitats de metalls

Fabricar biofiltres que retinguen ions tòxics.

Page 44: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

4- El projecte genoma humà5- Reproducció assistida6- Cèl·lules mare i clonació7- Bioètica

Page 45: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

4- Projecte GENOMA HUMÀ (1990)

Objectius:

Seqüenciar tot el genoma d’un ésser humà. Es va aconseguir

després de 13 anys i a,mb un cost inferior al previst, mitjançant els avanços tecnològics i la cooperació internacional.

Localitzar la posició en els cromosomes d'un gran

nombre de gens.

Esbrinar la funció dels gens humans comparant-los amb gens ja coneguts

Determinar les proteïnes que codifiquen aquests gens i esbrinar el seu paper en el desenvolupament de

malalties.

Page 46: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

4- Projecte GENOMA HUMÀ (1990)

El genoma humà conté vora 3.200 milions de parells de bases

Tan sols el 2% del genoma conté gens funcionals.

El 98% del genoma està constituit per fragments de gens, duplicacions, recombinacions de virus del pasat, etc. la funció dels quals es desconeix.

Alguns trossos se sap que funcionen com a interruptors o modificadors d'altres gens.

Entre humans les diferències són menors del 0,1%.

. Conté entre 20.000 i 25.000 gens, més de la meitat amb funció desconeguda.

Page 47: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

4- Projecte GENOMA HUMÀ (1990) Futur del projecte:

Test gènics. Per a la detecció precoç de malalties i la seua prevenció.

Teràpia gènica. Es basa en la substitució de gens danyats per gens correctes.

Diagnòstic genètic pre-trasplantament. Millora la detecció de compatibilitat d’òrgans.

Coneixements sobre la evolució humana.

Moltes més encara no

desenvolupades.

Page 48: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

5- REPRODUCCIÓ ASISTIDA

Inseminació artificialConsisteix a introduir els espermatozoides en l'úter d'una femella

mitjançant un aparell que no siga el penis. Es va iniciar a Rússia cap a 1910 en granges d'animals. Actualment s'utilitza de forma generalitzada en quasi totes les granges d'animals “grans”. També s'empra en humans.

Page 49: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

5- REPRODUCCIÓ ASISTIDA

Fecundació “in vitro”Consisteix a produir la fecundació en el laboratori i implantar l'embrió

en la femella. El primer humà “bebè proveta” va nàixer en 1978; actualment més

d'1,000.000.La tècnica s'ha complicat amb, òvuls prestats, embrions congelats,

mares de lloguer, etc. (Ex. A Sud-àfrica una àvia ha parit als seus propis néts)

Page 50: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Microinjecció espermàtica: Consisteix a introduir un sol espermatozoide en un ovòcit mitjançant una microinjecció. (1992)

Page 51: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

5- REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Animació de la fecundació in vitro

Page 52: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Es denominen cèl·lules mare a cèl·lules no diferenciades capaces de convertir-se en cèl·lules d'altres tipus de teixits

Com obtenir cèl·lules mare?

•A partir de cèl·lules embrionaries

•Per clonació•Per desdiferenciació

6- CLONACIÓ i CÈL·LULES MARE

Page 53: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

CLONACIÓ:Suposa aconseguir una còpia exactament igual a l'original.

-En enginyeria genètica és aconseguir còpies d'un o diversos gens.-En embriologia és aconseguir, a partir d'una cèl·lula somàtica, un organisme igual a l'original.

Tipus de clonació.

Clonació per formació de bessons o paraclonació.Consisteix en la separació de cèl·lules d'un embrió en un estadi inicial perquè cada cèl·lula desenvolupe un embrió.Es va aconseguir en 1892 en embrió es 4 cèl·lules en eriçó de mar. Des de 1970 es ve aplicant en ramaderia.

6- CLONACIÓ I CÈL·LULES MARE

Page 54: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

6- CLONACIÓ I CÈL·LULES MARE

Clonació per transferència nuclear.

Tipus de clonació.

Zigoto

Reproducció per a obtindre un individugenèticament igual al donant del nucli.

Utilització per a:InvestigacióTractament

Page 55: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

6- CLONACIÓ I CÈL·LULES MARE

Clonació per desdiferenciació

Page 56: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

6- CLONACIÓ I CÈL·LULES MARE

Animació de la clonació de Dolly

Page 57: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

4- CÈL·LULES MARE i CLONACIÓ

Aplicacions de la clonació:

Medicina. El disposar d'animals genèticament idèntics permet

obtenir resultats més precisos en l'experimentació. Ramaderia. Permet obtenir còpies d'algun animal amb

característiques interessants. (Ex. S'ha obtingut a Argentina una vaca ( pampa II) modificada genèticament, que produirà en la seua llet factor de creixement humà. Ella sola podrà proveir les necessitats de tota Sud-amèrica).

Conservació d’espècies. La clonació permetrà salvar algunes espècies en perill d'extinció. (S'està fent amb el panda gegant i uns altres.)

Clonació humana reproductiva. Pretén crear éssers humans clònics. Està prohibit a Espanya i en la major part dels països

Clonació humana terapèutica. Orientada a l'obtenció d'embrions dels quals s'extrauen cèl·lules mare amb finalitats terapèutiques.

Page 58: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

7- BIOÈTICA

La possibilitat d'intervenir en la reproducció o les característiques dels éssers humans té conseqüències ètiques i socials importants que no

poden (ni han de) ser decidides pels científics.

Què fem amb els embrions sobrants en la reproducció assistida per fecundació in vitro?

Què fem si es diagnostica una malaltia que es desenvoluparà en l'edat adulta per l'acció d'un gen ? (Ex. malaltia de Huntington,

depèn d'un gen i degenera el sistema nerviós central)

Podrà arribar a exigir-se el nostre carnet genètic per a incorporar-nos a un lloc laboral?

És lícit clonar un embrió humà amb finalitats terapèutiques?

I mès preguntes…

Page 59: 1.1 L’ ADN

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Fi